TRANSMISSIÓ DEL MISSATGE CRISTIÀ. FC BLANQUERNA, URL

TRANSMISSIÓ DEL MISSATGE CRISTIÀ. FC BLANQUERNA, URL
Professor: Francesc Grané.
2010-2011
DESCRIPCIÓ DE L’ASSIGNATURA
L’experiència humana té múltiples formes de ser expressada. Un conjunt ampli d’experiències de
la subjectivitat humana tenen en l’expressió simbòlica i poètica la seva forma més genuïna.
L’assignatura pretén introduir-nos en una doble dimensió: per una part, discernir entre els nivells
de l’experiència humana i, per l’altre, rastrejar les formes de la seva expressió i la seva
transmissió. Per això, ens cal prèviament diferenciar entre comunicació i transmissió.
Per a fer aquest itinerari es busquen els punts de confluència entre tres vies diverses: el
simbolisme de caràcter antropològic expressat en el cinema actual (Trier, Lynch, Kieslowski i
altres); el simbolisme expressat en els textos de la tradició bíblica, procedent de cultures ben
diverses; i les formes d’expressió quotidianes de persones anònimes actuals.
OBJECTIUS ASSIGNATURA:
1. Adquisició d’un marc conceptual que permeti introduir-se en el món de les religions des de la
fenomenologia religiosa.
2. Adquisició conceptual referida als següents temes: Transcendència. Espiritualitat. Misteri.
Mística. Sagrat. Confessionalitat. El mite. El ritus. Símbol. Narració.
3. Comprendre el concepte d’experiència. L’experiència primordial. L’experiència estètica,
l’experiència ètica, l’experiència filosòfica, l’experiència religiosa.
4. Saber diferenciar entre els aspectes formals i els materials de l’experiència religiosa.
5. Diferenciar: Immanència. Transcendència. Transparència.
6. Poder discernir dels diferents visionats fets a classe els elements materials i els elements
formals.
7. Discernir conceptualment les diferents modalitats d’allò simbòlic a través dels visionats de
cinema i televisió fets a classe.
8. Entrar en contacte amb una persona amb una experiència individual profunda. Poder establir
un diàleg a fons per a descobrir-ne els nuclis motivadors de la seva activitat quotidiana.
9. Poder construir a través de llenguatges simbòlics narracions de l’experiència humana en
profunditat de la persona amb la que s’ha entrat en contacte. Poder TRANSMETRE una
experiència en profunditat.
10. Analitzar formes actuals de transmissió de l’experiència cristiana entesa, no tant com un
contingut ideològic o doctrinal, sinó com una experiència humana en profunditat.
Els
llenguatges simbòlics, vehiculats avui especialment a través del cinema, la televisió i les posades
en escena en espai real, poden ser el punt de partida en la transmissió de l’experiència creient.
CONTINGUTS. ITINERARI DEL CURS:
Introducció
1. Informació. Comunicació. Transmissió.
2. L’experiència religiosa
2.1. Definició de termes. 2.1.1. Transcendència 2.1.2. Misteri. 2.1.3. Mística
2.1.4. Espiritualitat 2.1.5. Religiositat 2.1.6. Religió. 2.1.7. Confessionalitat
2.2. Llenguatges. 2.2.1. Símbol 2.2.2. Signe
3. Els llenguatges simbòlics i l’experiència interior. L’experiència mística.
3.1. L’itinerari espiritual.
1
3.2. L’espai físic com a representació de l’espai interior i la transcendència.
4. Experiències humanes i experiència cristiana.
5. Religió històrica.
5.1. El judaisme.
5.2. El cristianisme. L’experiència relatada a la Bíblia. Antic i Nou Testament.
6. El problema de la representació de Déu.
7. El símbol i l’univers simbòlic.
METODOLOGIA:
La metodologia de l’assignatura combina diferents tipologies:
1. Exposició de continguts per part del professor feta a partir del temari.
2. Comentari de textos llegits i subministrats pel professor, relacionats amb l’exposició del temari
a partir de l’estudi de casos concrets. Es tracta de la dinàmica de laboratori.
3. Treball sobre l’experiència personal en profunditat d’una persona escollida d’acord amb el
professor.
4. Preparació d’Acte de Transmissió en un espai adequat (Espai La Capella).
4.1. Anàlisis de l’entrevista en profunditat del punt 3
4.2. Selecció nuclis experiencials, experiència subjectiva.
4.3. Convertir subjectivitat en contingut per a una transmissió. Utilització de suports:
paraula i text, música, llum, so, olor, cos, imatge, representació en l’espai...
4.4. Valoració i anàlisis de l’acte amb tots els assistents.
4.5. Diàleg amb la persona entrevistada posterior a l’acte de transmissió.
4.6. Entrega de dossier amb:
4.6.1. Entrevista de la persona escollida.
4.6.2. Planificació i desenvolupament de l’acte de transmissió.
4.6.3. Valoració del treball fet, anàlisis i correccions a partir de la posada en comú.
5. Presentació d’un dossier on es recullen:
5.1. Resum dels actes de transmissió de tots els companys de classe amb els resums de
les posades en comú.
4.2. Resums de les sessions de posada en comú fetes a partir dels visionats.
4.3. Resum dels diàlegs del laboratori, punt 2.
6. Lectura de dos llibres dels proposats.
AVALUACIÓ:
Exàmen teòric: 15%
Examen 2 llibres: 50%
Acte de transmissió: 30%
Dossier: 5%
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
DUCH, LLUÍS: Religió i comunicació. Barcelona: Framenta, juny 2010.
I LLIBRE A ESCOLLIR D’ENTRE AQUESTS:
1er llibre:
1) NOLAN, Albert (1978): “¿Quién es este hombre? Jesús, antes del cristianismo. Santander: Sal
Terrae.
2
2) J.A. PAGOLA: Jesús. Aproximación histórica, PPC, Madrid 2007.
3) PUIG, ARMAND: Jesús. Un perfil biogràfic. Barcelona: Proa, 2004.
2on llibre:
1) ALBERT NOLAN: Jesús hoy. Una espiritualidad de libertad radical. Sal Terrae (Presencia
Teológica nº 212), Santander 2007.
2) BALMARY, Marie: L’orígen diví. Barcelona: Fragmenta Editorial S.L., 2009
3) DUCH, LLUIS: Un extraño en nuestra casa. Barcelona: HERDER, 2007
4) MARDONES, JOSÉ MARÍA: Matar a nuestros dioses. PPC Editorial, 2006.
BIBLIOGRAFIA i/o MATERIAL COMPLEMENTARI:
* ALDAZÁBAL, J. (1990). Gestos y símbolos. Barcelona: Ed. Centro de Pastoral Litúrgica.
* BELLAH, R.N. Hábitos del corazón. Alianza. Madrid. 1989.
* BERGER, P.L. Una gloria lejana. Herder. Barcelona. 1994.
* BLANCH, A., (1985): Lo estétito y lo religioso: cotejo de experiencias y expresiones. Comillas:
Miscellanea, 43.
* BOFF, L.: Els Sagraments de la vida i la vida dels sagraments. Barcelona : Claret, 1987
* CHATEAU, J. (1976). Las fuentes de los imaginario. México: FCE.
* CHAUVET, L.M. (1991). Símbolo y Sacramento. Barcelona: Ed. Herder.
* COCAGNAC, M. de (1994). Los símbolos bíblicos. Léxico Teológico. Bilbao: Desclée de Brouwer.
* DÍAZ-SALAZAR, R., GINER,S., VELASCO, F., 1994: Formas modernas de religión. Madrid:
Alianza Editorial. Madrid.
* DIEL, P. (1989). Los símbolos de la Biblia. La universalidad del lenguaje simbólico y su
significación psicológica. México: FCE.
* DOMÍNGUEZ MORANO, Carlos (1991): Creer después de Freud. Madrid: San Pablo.
* DUCH,L. Temps de tardor. PAM. Barcelona. 1990.
(2001): Antropología de la religión. Barcelona. Herder.
(1984): Religió i món modern. Introducció a l’estudi dels fenòmens religiosos. Barcelona:
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984.
* DURAND, G. (1971). La imaginación simbólica. Buenos Aires: Amorrortu Eds..
* FERRAROTTI, F. Una fe sin dogmas. Península. Barcelona. 1993.
* GARCÍA-BARÓ, M., DOMÍNGUEZ, C., RODRÍGUEZ PANIZO, P. (2001): Experiencia religiosa y
ciencias humanas. Madrid. PPC. Cátedra Chaminade.
* GASCÓN, Antonio (1998): Arte para vivir y expresar la fe. Madrid: PPC.
* GUARDINI, R. (1965): Los sentidos y el conocimiento religioso. Madrid: Cristiandad.
* GUARDINI, R. (1981): Imagen de culto, imagen de devoción. A Obras I. Madrid: Cristiandad
* GUARDINI, R. (1966): Oracions teológicas. Madrid: Guadarrama.
* GRANÉ, Francesc (2003): El consum mediàtic, indicador de la recerca espiritual. Mitjans de
comunicació i experiència cristiana. Barcelona: Centre d’Estudis Francesc Eiximenis. Quaderns, 3.
Ed. Claret.
* GÓMEZ-CAFFARENA, J. (1984). Sobre la cognitividad de los símbolos. Apunte bibliográfico.
Miscelanea Comillas, 42, 189-208.
* HEGEL, g.w.f. (1987): Estètica. Barcelona: Editorial Laia.
* JÄGER, W. (1999). En busca de la verdad. Caminos-esperanzas-soluciones. Bilbao: Ed.
Desclée.
* JÄGER, W. (2002). La ola es el mar. Espiritualidad mística. Bilbao: Ed. Desclée.
* JUNG, C. (1984). El hombre y sus símbolos. Barcelona: Ed. Caralt.
* JOHNSTON, W. (2000). "Arise my love…" Mysticism for a New Era. New Cork: Orbis Book.
* LAÍN ENTRALGO, P. (1983). Teoría y Realidad del otro. Madrid: Alianza Ed.
3
* LAÍN ENTRALGO, P. (1996). La psicoterapia como somatoterapia: el proceso de simbolización.
En C. Alemany y V. García, "El cuerpo vivenciado y analizado", pp. 45-62. Bilbao: Desclée de
Brouwer.
* LECLERC, Éloi (1997): El maestro del deseo. Una lectura del evangelio de Juan. Madrid: PPC.
* LUCKMANN,Th. La religión invisible. El problema de la religión en la sociedad moderna.
Sígueme. Salamanca. 1973.
* LURKER, M. (1992). El mensaje de los símbolos. Barcelona: Herder.
* MARDONES,J.M. Síntomas de un retorno. La religión en el pensamiento actual: Vattimo, Trías,
Derrida, Levinas, Habermas. Col. Presencia Social 22. Sal Terrae. Santander. 1999.
* MARINA, J.A. Por qué soy cristiano. Barcelona: Anagrama, 2005
* MÁRQUEZ, M. (1999). El riesgo de la confianza. Bilbao: Ed Desclée
* MARTÍN VELASCO, J. (1979). Los lenguajes científico, mítico y religioso. Bilbao: Ed. Mensajero.
* MARTÍN VELASCO, J. (1989). Las variedades de la experiencia religiosa. En A. Dou (Ed.),
"Experiencia Religiosa", pp. 19-75. Madrid: Ed. Universidad Pontificia Comillas de Madrid.
* MAY, R. (1981). El Movimiento de la Psicología Humanista. Roma, Conferencia de apertura del
V Congreso de Psicología Humanista.
* MORAGAS SPÁ, M.: Semiótica y comunicación de masas, Barcelona 1976, 27-29. Véase la
descripción de los tres tipos de acción (teleológica, regulada por normas, dramatúrgica) que
propone J. Habermas, Teoría de la acción comunicativa. 1: Racionalidad de la acción y
racionalización social, Madrid 1987, 122-136. Sobre la acción comunicativa, tal como la propone
este autor, cf. ibid., 136-146.
* PEÑAS, I. R. (1994). La Fuente y el Vaso: Mensaje de los símbolos teresianos y sanjuanistas.
Estudios Psicológicos y Teológicos. Avila.
* REY GARCÍA PAREDES, J. C. (1991). Teología Fundamental de los Sacramentos. Madrid: Eds.
Paulinas.
* RATZINGER, J: Introducción al cristianismo. Salamanca: Sígueme, 2005.
* RICOEUR, P. (1960): La symbolique du mal. Paris: Gallimard
* RODRÍGUEZ ROSELL, Maria del Mar (2002): Cine y cristianismo. Murcia: Quaderna Editorial Interlibro.
* ROMERO, E., GRANÉ, F., (1998). Església i mitjans de comunicació: unes relacions perilloses. A
QÜESTIONS DE VIDA CRISTIANA. Publicacions del’Abadia de Montserrat.
* SÁEZ, Albert (2001): El llenguatge cristià en la cultura de masses. Barcelona: Editorial Cruïlla
* SAN AGUSTÍN, Confesiones, 10, 6, BAC, Madrid, 1988.
* STEINER, George (1989): Presencias reales. Barcelona: Destino.
* TORNOS CUBILLO, A. (1984). Función simbólica y trabajo teológico. Miscelanea Comillas, 42,
169-187.
* URS VON BALTHASAR, H. (1985): Gloria. Una estética teológica I, Madrid: encuentro.
* VALADIER, Paul (1999): Un cristianismo de futuro. Madrid: PPC.
* VELASCO, Juan Martín (1993). El malestar religioso de nuestra cultura. Madrid: San Pablo.
* VELASCO, Juan Martín (2002). El hombre y la religión. Madrid: PPC.* VILANOVA, E., GARZÓN,
* VERGOTTE,A: Psicología religiosa Madrid 1969.
* ROLAND BARTHES, Elementos de semiología, Madrid, Alberto Corazón, 1971,
* JURIJ M. LOTMAN, Estructura deí texto artístico, Madrid, Istmo, 1978,
Francesco Casetti, Introducción a la semiótica, Barcelona, Fontanella 19 So,
* ELIADE, Mircea: Tratado de historia de las religiones.
* ROVIRA BELLOSO,J.Mª: Introducción a la teología. Madrid: BAC, 1996.
* MACQUARRIE, J.: God- Talk (Salamanca 1976).
Revisat: 1 de juliol 2010
4