Nacionalismes i territori; Joan Nogué

Autor: Joan Nogué i Font
Títol: Els nacionalismes i el territori
Editorial: El Llamp
Any d'edició: Barcelona 1991
Número de pàgines: 128
Joan Nogué és doctor en Geografia Humana per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de
Geografia de la Universitat de Girona. Forma part dels consells de redacció de diverses revistes, tant de
caràcter especialitzat ( Documents d'anàlisi geogràfica) , com de divulgació ( Vitrina, Revista de Girona ). És
membre de la Societat Catalana de Geografia, de la Societat Catalana d'Ordenació del territori, de
l'Association of American Geographers, de la Commision on the History of Geographical Thought de la unió
Geogràfica Internacional i de la Junta Directiva de l'AGE. Ha publicat Una lectura geogràfico−humanista del
paisatge de la Garrotxa (1985), La percepció del bosc (1986) i Regió i geografia regional (1990) , i ha
col.laborat en el volum Dwelling, Seeing and Building : Toward a Phenomenological Ecology (1991), editat
per David Seamon. També ha publicat nombrosos articles en revistes catalanes i estrangeres. Ha treballat sota
la direcció dels professors YI−Fun Tuan i Robert D. Sack, com a post−doctoral fellow, al Departament de
Geografia de la Universitat de Wisconsin (Madison, Wisconsin, EUA).
L'assaig sobre el nacionalisme està bassat en l'estudi de varis nacionalimes que s'han donat desde que el 1887
Ferdinand Tönnies feu la primera definició que es podria considerar nacionalista, fins els nostres dies. Trobem
diverses cites que li serveixen per anar configurant l'evolució del nacionalisme, en el temps, com per exemple;
la referència a les dècades dels seixanta i setanta en que es creia que la integració mundial de l'economia
comportaria una progressiva reducció del fenomen nacionalista. Per contra les hipòtesis formulades en aquell
temps són simplement això; hipòtesis.
Tot aquest anàlisi és realitzat principalment a nivell d'occidental, fent una especial incís a nivell estatal i més
concretament al català, sent el que més pròxim li queda i per tant més influenciat s'ha vist. Això no treu que
poguem trobar cites sobre països d'altres continents com podria ser els Estats Units i el seu revifat
nacionalisme vers la guerra d'Iraq.
El llibre o més ben dit l'assaig, consta de tres parts que dissecciona l'anàlisi del nacionalisme.
En el seu primer apartat tracta el concepte de nacionalisme, la seva teoria, diferentes concepcions i els sues
diversos components. En la segona s'apropa al tema d'estudi des de la geografia política.
Es tracte de veure què aporta la geografia política, una de les especialitats més dinàmiques de la geografia
contemporània. Per últim i més important, l'estudi de la dimensió territorial del pensament nacionalista.
Aquest últim apartat es subdibideix en set sub apartats. Aquests serveixen per analitzar els diferents
components que l'autir considera per definir la seva teoria; Límits i fronteres, Divisions territorials,
Nacionalismes i cartografia, Identitat nacional i ensenyament de la geografia, Paisatge i siumbologia
nacionalista, Del Volkgeist al determinisme ambiental i a l'espai, Recursos naturals, ecologia i nacionalisme.
Finalment dedica una curta conclusió per tal d'aclarir o acabar d'explicar ,de forma molt resumida, els
conceptes analitzats al llarg del libre.
El llibre en qüestió tracta d'aportar una perspectiva diferent del fenòmen que normalment s'entén per
1
nacionalista. Més concretament en referència al concepte de la dimensió territorial dels nacionalismes.
Trobem diferentes teories que expresen de forma prou aclaridora el que s'entén per nacionalisme, però en la
majoria d'ocasions d'una forma parcial. Aquestes són tractades i explicades per tal de posar de manifest la
gran mancansa que l'autor els hi troba en totes elles. No és més que la poca dedicació a la dimensió territorial
que hi ofereixen. Per contra la forma en que l'autor el defineix, és a partir de la base territorial, considerant−la
que els nacionalismes són ideologies territorials, basades essencialment en imatges i referències territorials i
que a partir d'elles formen el seu discurs polític. Independentment de llurs papers polítics en les diferentes
èpoques de la história i en els contextos geogràfics (més concretament als peninsulars i en aquest cas al
català).
Per aquest motiu l'autor realitza un estudi als diversos nacionalismes i l'ús que realitzen de la imatge del
territori per tal de fomentar la conciència nacional. Simplement analitza la dimensió territorial del discurs
nacionalista al llarg dels diferents exemples que trobem al llarg de la história. El fet de treballar tan sols amb
aquest aspecte, és tan sols una nova forma un nou element per tal d'intentar compendre el fenòmen
nacionalista.
Bàsicament l'autor intenta fer adonar al lector, per una banda el que en moltes ocasions es diu nacionalisme, i
no és res més que un intent de convèncer a tothom o més ben dit a la població, d'un interés que necesiten
reivindicar polítics, governants... , per tal d'obtenir altres resultats, gràcies a la inocència o poca conciència de
la massa de tota la població que corre junta cap a una direcció sense preguntar o contrastar quins són, els
interessos de cada un de les parts formants de la massa vers als polítics que els han inculcat aquesta ideologia.
Per altre banda destaca una nova visió o forma d'entendre el nacionalisme. Aquesta és simplement enfocar el
nacionalisme desde una postura territorial, o sigui considerar el territori com a element unificador d'una
població. Basant−se en aquest punt, mai estudiat anteriorment amb profunditat, contrasta les postures dels
diferents nacionalismes al llarg de la história, per tal de mostrar que el seu punt de vista no dista gaire de com
ho veien els nacionalistes amb les seves teories, simplement ho plantajaven de forma diferent, però el fet és
que tots reivindicaven els seus drets a poseïr un territori propi per a la seva nació que compartien cultura ,
llengua o história. Per tant el que intenta demostrar és que els nacionalisme reivindica d'una forma o un altre
els seus interesos, abogan la llengua, história, algun motiu comu a la població que ocupa el territori en qüestió.
Com es pot veure al llarg del llibre amb els diversos exemples, és que l'objectiu és el territori, encara que no
sigui una de les seves principals reivindicacions.
El llibre presenta dos novetats en sentits diferents; un desde el camp geogràfic i l'altre en l'originalitat de
l'autor en el tema del llibre. En primer lloc per el fet que darrerament no hi havia hagut reflexions sobre
aquestes questions fetes per geògrafs, per el fet de considerar−la de poca importancia, contrariament al que
se'ns planteja i explica en el llibre. Per altre banda, l'originalitat de l'obra per el fet de mostrar que un fet
geogràfic com el territori està implicat sempre en la ideologia nacionalista.
Finalment crec que l'assaig com a tal no presenta una especial al.lusió el fenomen català, i que crec que per
l'origen de l'autor hauria d'haver aprofundit més, potser donant una petita opinió personal de com expert, ho
veu personalment: causes, consequències, el per què de la situació actual...
Per altre banda el llibre tracta un tema prou candent en el nostre cas, a nivell estatal i autonòmic. És una petita
explicació del que ha representat una ideologia que ha influenciat i ha estat present en molts països i cultures a
tot el món i que encara persisteix amb el pas del temps contrariament al que s'esperava. Els exemples que
trobem citats al llarg de la lectura ens mostren com ha estat representat el nacionalisme en diferents països i
èpoques, per tal de demostrar la teoria que planteja l'autor: el territori ha estat l'objectiu final de tots ells.
2