València, 12.11.14 La Universitat de València desenvolupa una tècnica innovadora per a monitoritzar l’activitat física de malalts d’hemofília L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria i la Facultat de Fisioteràpia col·laboren amb l’Hospital La Fe i les empreses Baxter –que financia el projecte- i Analog Devices per a dur a terme la recerca, la finalitat de la qual és millorar la qualitat de vida dels afectats. El grup de recerca Intelligent Data Analysis Laboratory (IDAL) del departament d'Enginyeria Electrònica de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (ETSE) de la Universitat de València i un equip de científics de la Facultat de Fisioteràpia liderats pel professor Felipe Querol han engegat un projecte innovador per monitorizar l'activitat física de pacients hemofílics a través de dispositius individuals amb la finalitat de desenvolupar patrons que ajuden a millorar la qualitat de vida i els tractaments d'aquests malalts. La recerca, en la qual participaran 12 investigadors durant dos anys, està finançada per la companyia farmacèutica Baxter, capdavantera a nivell mundial en les teràpies relacionades amb l'hemofília, i compta amb la col·laboració de la companyia Analog Devices, la qual ha aportat els acceleròmetres i mòduls que portaran els pacients per capturar la informació, i l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe. Aquest projecte consisteix en la incorporació d'uns xicotets dispositius denominats acceleròmetres a les persones que pateixen hemofília, en concret a un total de 20 malalts i un grup de control de sanes durant dos anys. Els acceleròmetres es col·loquen al canell o a la roba amb la finalitat que registren senyals purs (durant les activitats de la vida diària) que després, al laboratori, “podrem desxifrar i corelacionar amb altres estudis, com són les imatges tèrmiques de les articulacions, dades d'imatges ecogràfiques, impedància bioelèctrica, densitometria i variables de forces, recorreguts, gestos articulars i també valors de laboratori, que ens permeten conèixer nivells en plasma tant de factors de la coagulació com altres paràmetres que influeixen en la salut”, explica l'investigador de 1 l'ETSE-UV Emilio Soria. L'objectiu d'aquest treball és “elaborar patrons de coneixement i així poder monitorizar l'activitat física de pacients hemofílics, el seu impacte en la condició física i la seua relació amb l'artropatia hemofílica i les comorbilitats derivades de l'actual esperança de vida”, apunta el doctor Felipe Querol, professor titular del Departament de Fisioteràpia de la Universitat de València i metge adjunt de l'Hospital La Fe. Per monitorizar el grau de compliment de l'activitat i el seu reflex en la millora dels pacients, aquesta recerca “va a tenir un impacte directe en el sistema sanitari perquè l'hemofília constitueix una de les malalties més difícils de tractar i més cares del sistema sanitari”, agrega Querol, qui recorda que reduir la influència sobre els pacients d'aquesta dolència pot, en primer lloc, millorar la seua qualitat de vida i, en segon, “disminuir els costos sanitaris associats. La qualitat de vida d'aquests pacients ha millorat en els últims anys gràcies als avanços en nous fàrmacs i teràpies, però allò que s'ha demostrat és que aquesta qualitat depèn directament de l'activitat física que realitzen”, conclou. DISPOSITIUS MICROELÈCTRICS INDIVIDUALITZATS Com a novetat tecnològica en aquest projecte, destaca la participació de la multinacional capdavantera de fabricació de dispositius microelectrónicos Analog Devices (ADI) amb seu a València. La seua implicació consisteix en proporcionar acceleròmetres d'última generació així com donar suport als nous sistemes d'adquisició específics per a aquesta aplicació. Aquests dispositius van a permetre el desenvolupament d’algorismes per determinar el tipus d'activitat física que s'està realitzant (caminar, pujar escales, etc). Els acceleròmetres, sensors i processadors d'ADI permeten adquirir senyals amb gran resolució, fiabilitat, i molt baix consum, són ideals per a sistemes mèdics portàtils. En concret, com indica el professor de l'ETSE-UV i responsable del Centre de Disseny d'Analog Devices a València, Javier Calpe, “el ADXL384 és un acceleròmetre triaxial de consum ultrabaix i gran sensibilitat”. ADI té com a objectiu prioritari el desenvolupament de circuits integrats per a aplicacions en l'àmbit de la salut tant per a equips de diagnòstic com per a dispositius de monitoratge personal. LÍNIA DE RECERCA ESPECÍFICA La Facultat de Fisioteràpia de la Universitat de València té oberta una línia de recerca en l'hemofília i dóna especial atenció a la formació pre i postgrau d'aquesta patologia, l'estudi de la qual permet, a més de facilitar les cures 2 d'aquests pacients, interessants avanços en altres patologies extremadament freqüents com ara l'artrosis. El Departament de Fisioteràpia col·labora directament amb la Unitat d'Hemostàsia i Trombosi de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe, que és Unitat de Referència en aquesta patologia i centre de formació mundial reconegut per la World Federation of Haemophilia, al qual acudeixen sistemàticament professionals d'altres països per ser formats en el diagnòstic i el tractament. L'hemofília és una malaltia congènita, lligada al cromosoma X, és a dir, que transmet la dona i pateix l'home i en la qual, com a conseqüència d'un dèficit de factors de la coagulació, es produeixen hemorràgies que només poden detenir-se mitjançant l'administració del factor absent. És una malaltia rara, la pateixen 1-2 persones de cada 10.000 nascuts vius i pot presentar-se sense antecedents familiars a conseqüència de mutacions genètiques. Les hemorràgies més freqüents es produeixen en les articulacions i en individus sense el tractament adequat provoquen, des de molt primerenca edat, un procés degeneratiu conegut com artropatia hemofílica. El 80% de la població mundial no té accés al tractament hematològic i la seua esperança de vida a més de curta, porta implícita la discapacitat física. “Per a expressar gràficament el problema articular, el genoll d'un xiquet de nou anys pot semblar-se al d'un ancià artròsic de 80 i, desafortunadament, aquest problema encara existeix”, il·lustra Felipe Querol Aquest projecte s'emmarca dins d’allò que es coneix com a Internet of Everything. Tot està actualment interconnectat, per tant, permet extreure coneixement de la ingent quantitat d'informació que es disposa a través de diferents dispositius, en aquest cas el que es coneix com a dispositius per vestir (wearables) per conèixer el grau de compliment dels exercicis físics. La Universitat de València desarrolla una técnica innovadora para monitorizar la actividad física de enfermos de hemofilia La Escuela Técnica Superior de Ingeniería y la Facultad de Fisioterapia colaboran con el Hospital La Fe y las empresas Baxter –que financia el 3 proyecto- y Analog Devices para llevar a cabo la investigación que pretende mejorar la calidad de vida de los afectados El grupo de investigación Intelligent Data Analysis Laboratory (IDAL) del departamento de Ingeniería Electrónica de la Escuela Técnica Superior de Ingeniería (ETSE) de la Universitat de València y un equipo de científicos de la Facultad de Fisioterapia liderados por el profesor Felipe Querol han puesto en marcha un proyecto innovador para monitorizar la actividad física de pacientes hemofílicos a través de dispositivos individuales con el fin de desarrollar patrones que ayuden a mejorar la calidad de vida y los tratamientos de estos enfermos. La investigación, en la que participarán 12 científicos durante dos años, está financiada por la compañía farmacéutica Baxter, líder a nivel mundial en las terapias relacionadas con la hemofilia, y cuenta con la colaboración de la compañía Analog Devices, que ha aportado los acelerómetros y módulos que portarán los pacientes para capturar la información, y el Hospital Universitario y Politécnico La Fe. Este proyecto consiste en la incorporación de unos pequeños dispositivos denominados acelerómetros a las personas que padecen hemofilia, en concreto a un total de 20 enfermos y un grupo de control de sanos durante dos años. Los acelerómetros se colocan en la muñeca o en la ropa, con el fin de que registren señales puras (durante las actividades de la vida diaria) que luego, en el laboratorio, “podremos descifrar y correlacionar con otros estudios, como son las imágenes térmicas de las articulaciones, datos de imágenes ecográficas, impedancia bioeléctrica, densitometría y variables de fuerzas, recorridos, gestos articulares y también valores de laboratorio, que nos permiten conocer niveles en plasma tanto de factores de la coagulación como otros parámetros que influyen en la salud”, explica el investigador de la ETSE-UV Emilio Soria. El objetivo de este trabajo es “elaborar patrones de conocimiento y así poder monitorizar la actividad física de pacientes hemofílicos, su impacto en la condición física y su relación con la artropatía hemofílica y las comorbilidades derivadas de la actual esperanza de vida”, apunta el doctor Felipe Querol, profesor titular del departamento de fisioterapia de la Universitat de València y médico adjunto del Hospital La Fe. Para monitorizar el grado de cumplimiento de la actividad y su reflejo en la mejora de los pacientes, esta investigación “va a tener un impacto directo en el sistema sanitario pues la hemofilia constituye una de las enfermedades más difíciles de tratar y más caras del sistema sanitario”, 4 agrega Querol, quien recuerda que reducir la influencia sobre los pacientes de dicha dolencia puede, en primer lugar, mejorar su calidad de vida y, en segundo, “disminuir los costes sanitarios asociados. La calidad de vida de estos pacientes ha mejorado en los últimos años gracias a los avances en nuevos fármacos y terapias pero, lo que se ha demostrado, es que dicha calidad depende directamente de la actividad física que realicen”, concluye. DISPOSITIVOS MICROELÉCTRICOS INDIVIDUALIZADOS Como novedad tecnológica en este proyecto, destaca la participación de la multinacional líder de fabricación de dispositivos microelectrónicos Analog Devices (ADI) con sede en Valencia. Su implicación consiste en proporcionar acelerómetros de última generación así como apoyar los nuevos sistemas de adquisición específicos para esta aplicación. Estos dispositivos van a permitir el desarrollo de algoritmos para determinar el tipo de actividad física que se está realizando (andar, subir escaleras, etc). Los acelerómetros, sensores y procesadores de ADI permiten adquirir señales con gran resolución, fiabilidad, y muy bajo consumo lo que los hacen ideales para sistemas médicos portátiles. En concreto, como indica el profesor de la ETSE-UV y responsable del Centro de Diseño de Analog Devices en Valencia, Javier Calpe, “el ADXL384 es un acelerómetro triaxial de consumo ultrabajo y gran sensibilidad”. ADI tiene como objetivo prioritario el desarrollo de circuitos integrados para aplicaciones en el ámbito de la salud tanto para equipos de diagnóstico como para dispositivos de monitorización personal. LÍNEA DE INVESTIGACIÓN ESPECÍFICA La Facultad de Fisioterapia de la Universitat de València tiene abierta una línea de investigación en la hemofilia y presta especial atención a la formación pre y postgrado de esta patología cuyo estudio permite, además de facilitar los cuidados de estos pacientes, interesantes avances en otras patologías extremadamente frecuentes como la artrosis. El Departamento de fisioterapia colabora directamente con la Unidad de Hemostasia y Trombosis del Hospital Universitario y Politécnico La FE, que es Unidad de Referencia en esta patología y centro de formación mundial reconocido por la World Federation of Haemophilia, al que acuden sistemáticamente profesionales de otros países para ser formados en el diagnóstico y el tratamiento. La hemofilia es una enfermedad congénita, ligada al cromosoma X, es decir que transmite la mujer y padece el hombre y en la que, como consecuencia de un déficit de factores de la coagulación, se producen hemorragias que sólo pueden detenerse mediante la administración del factor carente. Es 5 una enfermedad rara, la padecen 1-2 personas de cada 10.000 nacidos vivos y puede presentarse sin antecedentes familiares a consecuencia de mutaciones genéticas. Las hemorragias más frecuentes se producen en las articulaciones y en individuos sin el tratamiento adecuado provocan, desde muy temprana edad, un proceso degenerativo conocido como artropatía hemofílica. El 80% de la población mundial no tiene acceso al tratamiento hematológico y su esperanza de vida además de corta, lleva implícita la discapacidad física. “Para expresar gráficamente el problema articular la rodilla de un niño de nueve años puede parecerse a la de un anciano artrósico de 80 y, desafortunadamente, este problema todavía existe”, ilustra Felipe Querol Este proyecto se enmarca dentro de lo que se conoce como Internet of Everything. Todo está actualmente interconectado, por tanto, permite extraer conocimiento de la ingente cantidad de información que se dispone a través de diferentes dispositivos, en este caso lo que se conoce como dispositivos para vestir (wearables) para conocer el grado de cumplimiento de los ejercicios físicos. Valencia, 12 November 2014 The UV develops an innovative technique for monitoring people with Haemophilia people’s physical activity. The School of Engineering and the Faculty of Physiotherapy collaborate with La Fe Hospital and the companies Baxter and Analog Devices to develop a research work which seeks to improve the quality of life of the people affected with the disease. The research group Intelligent Data Analysis Laboratory (IDAL) of the Department of Electronic Engineering of the School of Engineering (ETSE) of the UV and a team of scientists of the Faculty of Physiotherapy led by Professor Felipe Querol have set up an innovative project for monitoring people with Haemophilia’s physical activity through individual devices with 6 the purpose of developing patterns which help to improve the quality of life and treatment of these sick people. The research, in which 12 scientists will participate for two years, is funded by the pharmaceutical company Baxter, worldwide leader in therapies related to Haemophilia, with the collaboration of the company Analog Devices, which has provided the project with accelerometers and modules that patients will wear to capture the information; and with La Fe Hospital. This project consists on the incorporation of some small devices called accelerometers to people suffering from Haemophilia, concretely to a total of 20 sick people, and a group of healthy people for two years. The accelerometers are placed in the wrist or in the clothes, with the purpose of registering pure signals (during daily life activities) which then, in the laboratory, “we can decipher and correlate with other studies, as thematic images of the joints, ultrasound imaging data, bioelectrical impedance, densitometry and variable forces, joint gestures and laboratory values, which enable us to know the plasma levels both of clotting factors and other parameters influencing people's health”, explains ETSE-UV researcher Emilio Soria. The objective of this work is elaborating knowledge patters and thus being able to monitoring physical activity of patients suffering from Haemophilia their impact in physical condition and their relation to the chronic Haemophilic and the comorbidity derived from the current life expectancy”, points out doctor Felipe Querol, Tenured Professor of the Department of Physiotherapy of the UV and associate doctor of La Fe Hospital. To monitor the degree of fulfilment of the activity and its reflection on the improvement of the patients, this research “is going to have a direct impact on the health system, since Haemophilia constitute one of the most difficult diseases to treat and more expensive from the Health System”, adds Querol, who recalls that reducing the influence on patients suffering from this disease can, in first place, improve their life quality and, in second place, “reduce the associated healthcare costs. These patients’ quality of life have improved in the last years thanks to the advances in new medicines and therapies but, what has been proved, is that this quality depends directly on the physical activity they carry out” he concludes. INDIVIDUALISED MICROELECTRONIC DEVICES As a technologic innovation in this project, stands out the participation of the multinational leader in the fabrication of microelectronic devices Analog Devices (ADI), with headquarters in Valencia. Its implication consists on providing state-of-the-art accelerators as well as supporting the 7 development of the specific acquisition system for this application. These devices will enable the development of new algorithms to determine the kind of physic activity in development (walking, climbing stairs, etc.) The accelerometers, sensors and ADI processers enable acquiring signals with high resolution, reliability and very low consumption which make them very suitable for portable medical systems. Concretely, as ETSE-UV professor and responsible for the Design Centre of Analog Devices in Valencia, Javier Calpe, indicates “the ADXL384 is a very low composition and great accessibility triaxial accelerometer”. ADI has as main objective to develop integrated circuits for applications in the field of health both for diagnosis equipment and for customised monitoring. SPECIFIC RESEARCH LINE The Faculty of Physiotherapy of the UV has a research line open in Haemophilia and pays special attention to degree and postgraduate training of this pathology whose study provides, apart from facilitating the care of these patients, interesting advances in other extremely frequent pathologies such as arthrosis. The Department of Physiotherapy collaborates directly with the Haemostasis and Thrombosis Unit of the Polytechnic and University Hospital La Fe, which is a referent in this pathology and a worldwide reputation training centre by the World Federation of Haemophilia. Foreign professionals systematically attend to be trained in the diagnostic and treatment of this disease. The Haemophilia is a congenic disease, linked to the X chromosome, which is transmitted by women but suffered by men, and in which, as a consequence of a deficit of coagulation factors, Haemorrhages are produced, which can only be stopped by the administration of the creating factor. It is a rare disease, suffered only by 1-2 people out of 10.000 born alive and can appear without familiar antecedents as a consequence of genetic mutations. The most frequent Haemorrhages are in joints, and when it occurs in people who are not under the suitable treatment, provoke, from a really early stage of life, a degenerative process known as Haemophilic Arthropathy. The 80% of the world population has not access to the hematologic treatment and their life expectation is, apart from being short, implies a physical disability. “To graphically express the joint problem, the knee of a 9 year old child may seem the knee of an arthritic 80 year old man and, disappointingly, this problem still exists”, explains Felipe Querol. 8 This project is framed within what is known as Internet of Everything; everything is currently interconnected, which enables extracting knowledge (in this case degree of fulfilment of the exercises) of the unprecedented amount of information available through different devices, in this case it is known as devices for wearing (wearables). 9 1