Programació de química de 2n de batxillerat

PROGRAMACIÓ
DEL
DEPARTAMENT DE
FÍSICA I QUÍMICA
2012-2013
Programació didàctica
Departament de Física i Química
1 Descripció del departament i del seu funcionament....................................................4
1.1 Composició del departament de Física i Química................................................4
1.2 Metodologia i activitats........................................................................................4
1.3 Activitats extraescolars i complementàries.........................................................4
1.4 Llibres de text del curs 2009/2010.......................................................................5
1.5 Avaluació i recuperació........................................................................................5
1.6 Desdoblaments.....................................................................................................6
1.7 Recuperació d’àrees o matèries pendents.............................................................6
2 Objectius generals.......................................................................................................6
3 Contribució de les Ciències Naturals en l’adquisició de les competències bàsiques.. 7
4 Contribució de l’àrea de Ciències naturals a millorar la comprensió i expressió (pla
de foment de la lectura)..................................................................................................9
5 Pla de seguiment d’alumnes repetidors personalitzat................................................10
6 Tractament de les TIC...............................................................................................10
7 Programació de Ciències Naturals de 2n d’E.S.O.....................................................10
7.1 Objectius.............................................................................................................10
7.2 Continguts..........................................................................................................11
7.3 Criteris d’avaluació............................................................................................16
7.4 Temporalització..................................................................................................18
7.5 Criteris de qualificació.......................................................................................18
7.6 Pràctiques de laboratori, i activitats complementàries. .....................................19
7.7 Atenció a la diversitat.........................................................................................19
7.8 Metodologia.......................................................................................................19
7.9 Contribució a les competències bàsiques...........................................................19
8 Programació de física i química 3r ESO...................................................................20
8.1 Objectius.............................................................................................................20
8.2 Continguts..........................................................................................................21
8.3 Criteris d’avaluació............................................................................................24
8.4 Pràctiques de laboratori, desdoblaments i activitats complementàries i
extraescolars.............................................................................................................25
8.5 Atenció a la diversitat.........................................................................................25
8.6 Metodologia.......................................................................................................25
8.7 Temporalització de l’àrea de Ciències Naturals.................................................25
8.8 Criteris de qualificació.......................................................................................26
8.9 Contribució a les competències bàsiques...........................................................26
9 Programació de Física i Química de 4t d’E.S.O........................................................28
9.1 Objectius.............................................................................................................28
9.2 Continguts..........................................................................................................28
9.3 Criteris d’avaluació...........................................................................................35
9.4 Temporalització..................................................................................................36
9.5 Criteris de qualificació.......................................................................................36
9.6 Pràctiques de laboratori......................................................................................37
9.7 Contribució a les competències bàsiques...........................................................37
10 Programació física i química 1r batxillerat.............................................................39
10.1 Objectius ..........................................................................................................39
10.2 Continguts........................................................................................................39
10.3 Criteris d’avaluació .........................................................................................43
10.4 Seqüenciació i temporalització.........................................................................46
10.5 Metodologia.....................................................................................................46
Programació didàctica
Departament de Física i Química
10.6 Procediments d'avaluació.................................................................................47
10.7 Criteris de qualificació.....................................................................................47
10.8 Material didàctic...............................................................................................48
10.9 Activitats complementàries..............................................................................48
11 Programació de tècniques experimentals de 1r de batxillerat.................................49
11.1 Objectius...........................................................................................................49
11.2 Continguts........................................................................................................49
11.3 Criteris d’avaluació..........................................................................................55
11.4 Criteris de qualificació.....................................................................................56
12 Programació de química de 2n de batxillerat..........................................................57
12.1 Objectius. .........................................................................................................57
12.2 Continguts i temporalització............................................................................57
12.3 Criteris d’avaluació..........................................................................................64
12.4 Criteris de qualificació.....................................................................................65
13 Programació de física de 2n de batxillerat..............................................................66
13.1 Objectius generals:...........................................................................................66
13.2 Continguts........................................................................................................66
13.3 Criteris d’avaluació..........................................................................................70
13.4 Temporalització................................................................................................71
13.5 Criteris de qualificació i recuperació...............................................................71
13.6 Activitats complementàries..............................................................................71
Programació didàctica
Departament de Física i Química
1 Descripció del departament i del seu funcionament.
1.1 Composició del departament de Física i Química.
El departament de Física i Química de l’IES Puig de Sa Font està format, durant el
curs 2011-2012 per:
1) Bartomeu Bassa Sureda: Cap de departament, imparteix classe de Ciències
Naturals a dos grups flexibles de segon d’ESO, Física i
Química a un grup de 4t d’ESO i Física a un grup de 2n de batxillerat.
2) Lourdes Mondéjar: Imparteix classe de Ciències Naturals a un grup de 2n
d’ESO Física i Química a 4t d’ESO, i forma part de l’equip directiu com a
cap d’estudis adjunta.
3) Víctor Manuel Barrado Galmés: Imparteix classe de Ciències Naturals a tres
grups de 2n d’ESO i és el tutor d’un d’ells, Ciències naturals a un grup de 3r
d’ESO, Química a segon de Batxillerat i l’optativa Tècniques Experimentals de
3r d’ESO.
4) Xesca Pardo: imparteix classe de Ciències Naturals a tres grups de 2n d’ESO,
Ciències Naturals a un grup de 3r d’ESO, Física i Química i tècniques
experimentals de 1r de Batxillerat i fa dues hores de desdoblament a 3 r d’ESO.
1.2 Metodologia i activitats
La metodologia que seguirà el departament de Física i Química serà combinant
l’exposició dels continguts durant les classes i la realització d’activitats per part
dels alumnes perquè els alumnes puguin assolir els objectius de cada unitat
didàctica.
Les activitats que es preveu que es desenvolupin per a la concreció d’aquesta
programació són:
• Exàmens escrits individuals per a l’avaluació i recuperació dels alumnes
• Pràctiques de laboratori.
• Fitxes, exercicis...
1.3 Activitats extraescolars i complementàries.
Les activitats extraescolars i complementàries que es realitzaran pel
Departament de Física i Química estan dins la programació de cada àrea o matèria
impartida pel departament.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
1.4 Llibres de text del curs 2009/2010.
Els llibres de text per aquest curs són els següents:
Curs
Segon ESO
Tercer ESO
Quart ESO
Primer batxillerat
Segon batxillerat
Llibre
Ciències de la naturalesa. Projecte: “els Camins de Saber”.
Editorial Santillana.
Física I Química. Sèrie “La casa del saber”. Editorial
Santillana.
Biologia i Geologia. Bioterra. Editorial Vicens Vives.
Física i química. Projecte “Els Camins del Saber”. Editorial
Santillana
Física i Química. Editorial Mc Graw Hill
Química II.Editorial Casals.
El material audiovisual i informàtic és:
Al laboratoris
-Diapositives
- Retroprojector
Al departament
- Vídeos.
- CDroms interactius.
A la biblioteca
- Vídeos .
- Cdroms interactius .
El departament també disposa de materials adaptats per alumnes amb dificultats
d’aprenentatge i guions de les pràctiques.
1.5 Avaluació i recuperació.
L’avaluació de cada àrea o matèria tindrà les següents característiques:
- Contínua: Ha de ser un indicador permanent que orienti al professor en
el procés d’ensenyament, funcionant com una contínua realimentació
del procés.
-
Globalitzadora: en el sentit que ha de considerar tots els objectius de
l’àrea o matèria avaluada.
-
Objectiva: Tot alumne tindrà dret a conèixer els criteris d’avaluació i a
les actuacions de reclamació que la llei permet.
Els instruments d’avaluació seran fonamentalment:
-
Exàmens escrits . Exceptuant algun cas se’n farà un després de cada
unitat didàctica.
-
Treball realitzat al laboratori.
-
Revisió del quadern de treball.
-
Valoració de l’actitud i interès de cada alumne per l’àrea o matèria.
* Els criteris d’avaluació i qualificació de cada àrea o matèria del departament
s’expliquen a la programació corresponent de cada àrea o matèria.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
1.6 Desdoblaments.
Es disposa a l’horari de Ciències Naturals de 3r d’ESO d’una hora
quinzenal
per desdoblar el grup. Durant els desdoblaments, la meitat del grup realitzarà la
pràctica de laboratori de biologia i l’altre meitat al laboratori de química.
Agrupaments flexibles.
Els grups de segon d’ESO funcionaran amb agrupaments flexibles a partir del
més d’Octubre. De cada dos grups classe se’n faran 3, agrupant els alumnes en
funció del nivell acadèmic, interès per l’assignatura i comportament. La finalitat
d’aquests agrupaments és la d’adaptar la metodologia a les característiques de cada
grup i que no siguin tan nombrosos, per tal d’atendre millor les necessitats dels
alumnes i poder realitzar pràctiques de laboratori. Ja que els grups són menys
nombrosos, serà el professor de cada grup l’encarregat de fer la pràctica al
laboratori.
1.7 Recuperació d’àrees o matèries pendents
Per a la recuperació de les ciències naturals pendents de 2n i de 3r d’ESO
s’entregarà un quadern de feina que els alumnes han de lliurar durant el primer
trimestre i aprovar. Si a més aproven dues de les avaluacions del curs actual els
quedarà la matèria pendent recuperada.
En el cas d’alumnes de quart d’ESO, que duguin pendent les ciències
naturals i no estiguin cursant ni física i química, ni biologia i geologia, per
recuperar la matèria, se’ls lliurarà el quadern de feines mitjançant el cap de
departament o el tutor i s’hauran d’examinar a la convocatòria extraordinària de
febrer, on es puntuarà tant el quadern com l’examen. El professor informarà els
alumnes que poden demanar l’ajuda que necessitin acudint als departaments.
Els alumnes que, cursant 2n de Batxillerat, tinguin pendent la Física i Química
de 1r de Batxillerat s’hauran de presentar a un examen, que probablement tingui
lloc durant el segon trimestre, elaborat d’acord amb els criteris d’avaluació.
En cas que l’alumne amb una àrea o matèria pendent no la recuperi per alguna
de les vies indicades en els paràgrafs anteriors s’haurà de presentar a l’examen de
recuperació de setembre i presentar el quadern de feina d’estiu.
2 Objectius generals.
L’ensenyament de la física i química a l’etapa de l’Educació Secundària Obligatòria
tindrà per objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les següents capacitats:
1) Comprendre i expressar missatges utilitzant el llenguatge oral i escrit amb
propietat així com altres sistemes de notació i de representació quan sigui necessari.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
2) Utilitzar els conceptes bàsics de les Ciències de la Naturalesa per elaborar una
interpretació científica dels principals fenòmens naturals, així com per analitzar i
valorar algunes tecnologies d’interès especial.
3) Aplicar estratègies personals, coherents amb els procediments de la Ciència, per la
resolució de problemes: identificació del problema, formulació de hipòtesis,
planificació i realització d’activitats per comentar-les i analitzar els resultats.
4) Participar en la planificació i realització en equip d’activitats científiques, valorant
les aportacions pròpies i dels altres companys en funció dels objectius establerts,
mostrant una actitud flexible i de col·laboració, assumint responsabilitats en el
desenvolupament de les tasques.
5) Elaborar criteris personals i raonar sobre qüestions científiques i tecnològiques de
la nostra època mitjançant el contrast i l’avaluació de les informacions obtingudes a
distintes fonts.
6) Reconèixer i valorar les aportacions de la Ciència per a la millora de l’existència
dels éssers humans, apreciar la importància de la informació científica, utilitzar en les
activitats diàries els valors i les actituds pròpies del pensament científic, i adoptar una
actitud crítica davant els grans problemes que avui hi ha entre Ciència i Societat.
7) Valorar el coneixement científic com un procés de construcció lligat a les
característiques i necessitats de la societat en cada moment històric i sotmès a
evolució i revisió contínua.
3 Contribució de les Ciències Naturals en l’adquisició
de les competències bàsiques.
- Contribució en la adquisició en la competència en comunicació
lingüística:
S’assolirà mitjançant l’ús del llenguatge de la ciència, en què l’alumnat haurà de
tenir cura en la precisió dels termes utilitzats. Es treballaran textos informatius,
explicatius, argumentatius i descriptius. Es fomentarà que l’alumnat exposi els
resultats i conclusions a les que ha arribat. Amb la finalitat d’estimular l’interès i
l’hàbit de lectura i millorar l’expressió oral, es plantejaran diferents activitats que
contribueixin a millorar la comprensió lectora i la capacitat d’expressió. D’altra
banda, la utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi d’aquesta matèria
contribuirà a capacitar l’alumnat per poder-se expressar en aquesta llengua en tots els
àmbits de la seva activitat.
- Contribució en la adquisició en la competència matemàtica:
Està íntimament associada als aprenentatges de la Física i Química, ja que el
treball científic necessita sovint la utilització d’eines i habilitats matemàtiques com
puguin ser: resolució de problemes, mesurar, tractament de dades, elaboració i
Programació didàctica
Departament de Física i Química
interpretació de gràfiques, representacions geomètriques, utilitzar models matemàtics,
etc.
- Contribució en la adquisició en la competència en el
coneixement i interacció amb el món físic:
Aquesta competència està íntimament relacionada amb la matèria que s’imparteix,
per la qual cosa es treballarà al llarg de tot el curs. S’assolirà mitjançant
l’aprenentatge dels conceptes i procediments essencials de la Física i Química com els
aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens
naturals; la familiarització amb les maneres pròpies del treball científic com discussió
sobre problemes d’interès social relacionats amb la ciència i la tecnologia,
plantejament de conjectures i inferències fonamentades, elaboració d’estratègies per
obtenir conclusions, planificació i implementació de dissenys experimentals, anàlisi i
comunicació dels resultats mitjançant l’ús de la terminologia científica adient per a
cada cas, etc.
- Contribució en la adquisició en la competència en tractament
de la informació i competència digital:
Es treballarà mitjançant la recerca, la recollida, la selecció, el processament i la
presentació de la informació de formes molt diferents: verbal, numèrica, simbòlica o
gràfica; elaborant esquemes, mapes conceptuals, memòries, textos, etc. D’altra banda
es fomentarà i facilitarà la utilització de les tecnologies de la informació i la
comunicació (TIC), per comunicar-se, recollir informació, visualitzar situacions,
obtenir i tractar dades, o modelitzar fenòmens.
- Contribució en la adquisició en la competència social i
ciutadana:
La contribució de la Física i Química a aquesta competència està lligada al paper
de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d’una societat democràtica per a la
seva participació activa en la presa fonamentada de decisions: la realitat de cada dia
ens diu que l’art, la ciència, la tècnica, la política, l’economia i els interessos de la
societat en general, no es troben compartimentats segons el model de disciplines
acadèmiques sinó que, de manera conjunta i integrada, constitueixen el coneixement i
el saber, o sigui, la cultura. D’altra banda, el coneixement sobre determinats debats
que han estat essencials per a l’avanç de la ciència, contribueix a comprendre millor
l’evolució de la societat en èpoques passades i el món actual.
- Contribució en la adquisició en la competència cultural i
artística:
El desenvolupament científic i les seves aplicacions s’acompanyen sovint
d’estratègies basades en l’observació, la intuïció, la imaginació, la creativitat, etc.,
Programació didàctica
Departament de Física i Química
pròpies de l’art i de les diverses formes en què es manifesta. Per expressar idees,
conceptes i principis de les ciències de la naturalesa, la utilització de distints codis per
representar i explicar fenòmens és una constant en el quefer quotidià dels científics.
Sens dubte, els museus de la ciència, amb els seus mitjans interpretatius, constitueixen
un àmbit privilegiat per explorar com es manifesten les maneres de pensar
relacionades amb la ciència que tenen les diferents cultures.
- Contribució en la adquisició en la competència en aprendre a
aprendre:
Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement
científic constitueixen una oportunitat per al desenvolupament d’aquesta competència
mitjançant la incorporació d’informacions de la mateixa experiència o d’altres
mitjans. La integració d’aquesta informació en l’estructura de coneixement de cada
persona es produeix si es tenen adquirits, d’una part, els conceptes i teories essencials
lligats al nostre coneixement del món natural i, d’altra banda, els procediments i
destreses que són habituals en el treball científic. D’altra banda, també hi contribueix
el fet de plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn i de donar-hi
respostes coherents, de tenir la capacitat de treballar en grup i de saber compartir el
coneixement amb els altres, la reflexió dels resultats que s’han trobat i l’avaluació del
propi procés d’aprenentatge.
- Contribució en la adquisició en la competència en autonomia i
iniciativa personal:
Aquesta competència pot abordar-se des de la formació d’un esperit crític, capaç
de qüestionar dogmes i prejudicis, propi del treball científic. Cal destacar el paper de
l’estudi de les ciències com a potenciador de les capacitats d’enfrontar-se a problemes
oberts, de saber resoldre les dificultats, d’assumir els errors com a part del procés de
descobriment, de participar en la construcció temptativa de solucions i, en síntesi,
d’implicar-se en allò que sol anomenar-se l’aventura de fer ciència
4 Contribució de l’àrea de Ciències naturals a
millorar la comprensió i expressió (pla de foment
de la lectura)
Les activitats que contribueixen a millorar la comprensió lectora i la capacitat
d’expressió, que es duen a terme a les classes de ciències naturals i física i química
són les següents:
-
Treballar el vocabulari científic.
Lectures del final del tema del llibre de text.
Lectura i comprensió dels problemes de física i de química.
A primer cicle es fa una lectura comprensiva del text en veu alta i es fa un
esquema o resum.
Programació didàctica
-
Departament de Física i Química
Activitats on l’alumne ha d’expressar els seus coneixements mitjançant un
escrit (treballs, activitats, elaboració de possibles articles d’opinió sobre un
tema concret...)
Exposició oral de temes tractats a classe
Anàlisi de gràfics i expressió de les conclusions de manera escrita.
5 Pla de seguiment d’alumnes repetidors
personalitzat.
Els alumnes que repeteixin curs seran avaluats, a més de manera ordinària,
mitjançant l’observació diària de la seva feina, interès i comportament. Aquesta
avaluació es durà a terme omplint un full d’ítems elaborat per caporalia. L’objectiu és
dur un control més exhaustiu d’aquests alumnes. Es controlarà el progrés en la feina
que han de lliurar per recuperar l’assignatura.
6 Tractament de les TIC
Aquest departament utilitzarà les tecnologies de la informació i comunicació de
diferents maneres:
Utilització de calculador per fer operacions i resoldre els problemes plantejats.
S’utilitzaran les pissarres digitals per poder mostrar diferents fets, gràfics o
animacions.
Es faran treballs de recerca de temes concrets a la xarxa
S’utilitzarà en full de càlcul per fer els càlculs de les pràctiques del laboratori i
treure conclusions.
7 Programació de Ciències Naturals de 2n d’E.S.O.
7.1 Objectius
- Conèixer i saber dibuixar forces
- Conèixer el concepte de velocitat i les seves unitats.
- Diferenciar entre pes i massa
- Conèixer el concepte d'energia les diferents formes de manifestar-se: cinètica,
potencial, calorífica.
- Enunciar i aplicar correctament el principi de conservació de l'energia
mecànica.
- Conèixer i comprendre les diferents formes de transmissió de la calor.
- Observar com els efectes de la calor modifiquen la temperatura d'un cos o
canvia l'estat de la matèria.
- Conèixer les diferents escales termomètriques.
- Aprendre a transformar diferents unitats de temperatura.
- Reflexionar sobre l'energia, les fonts, la durada i la implicació d'aquesta en el
medi ambient.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
- Definir els diferents tipus d'energia.
- Comprendre i conèixer la importància de l'energia en la nostra vida.
- Reconèixer la importància de l'estalvi energètic i les seves repercussions
mediambientals.
- Valorar els avanços científics i tècnics que han permés el desenvolupament de
noves fonts d'energia.
- Entendre que tant la llum com el so són ones.
- Diferenciar les distintes característiques que té associada una ona.
- Conèixer i distingir els diferents tipus d'ones.
- Distingir les diferents propietats que té la llum i el so.
- Comprendre la importància que té tant el so com la llum en el medi ambient.
- Conèixer l'origen de l'energia interna de la Terra.
- Comprendre l'origen i la distribució dels volcans.
- Comprendre l'origen i la distribució dels terratrèmols.
- Valorar els riscos sísmics i volcànics i els sistemes de predicció i prevenció de
tals catàstrofes naturals.
- Comprendre el paper dels processos geològics interns en la formació del relleu
terrestre.
- Distingir els components d'un ecosistema.
- Explicar com els éssers vius interactuen uns amb altres i per què tots els éssers
vius de la natura són importants.
- Explicar com els factors de l'ambient influeixen sobre els éssers vius i per què
en climes distints hi ha ecosistemes diferents.
- Distingir les característiques dels ecosistemes aquàtics i terrestres.
- Realitzar xicotetes investigacions en ecosistemes pròxims.
7.2 Continguts.
7.2.1 UD1:La matèria i l’energia
Conceptes
- Trajectòria
- Velocitat
- Desplaçament
- Espai recorregut
- Acceleració
Procediments
- Diferenciar entre desplaçament i espai recorregut
Programació didàctica
Departament de Física i Química
- Saber aplicar la definició de velocitat
- Passar de m/s a km/h
- Saber interpretar un gràfic posició temps.
Actituds
- Saber identificar la posició a certs instants de temps a partir d’un gràfic.
- Aplicar els conceptes de velocitat amb casos de la vida real
7.2.2 UD2. L’ENERGIA
Conceptes
- Definició d’energia
- Característiques de l’energia
- Tipus d’energia
- Fonts d’energia renovables i no renovables.
- Principi de conservació de l'energia mecànica.
Procediments
- Anàlisi i valoració de les diferents fonts d’energia, renovables i no renovables.
- Conèixer els Problemes associats a l’obtenció, transport i utilització de l’energia.
- Aplicar amb criteri el principi de conservació de l'energia mecànica.
Actituds
- Valoració de les aplicacions pràctiques que té l'energia en la vida quotidiana;
en particular en el transport i producció d'energia elèctrica.
- Valorar com l'avanç científic ha aconseguit un desenvolupament tecnològic en
l'ús de l'energia per a millorar el benestar de les persones.
- Prendre consciència de la importància de l’estalvi energètic.
7.2.3 UD3. LA CALOR I LA TEMPERATURA
Conceptes
- Calor i temperatura.
- Efectes de la calor sobre els cossos
- Propagació de la calor: conducció, convecció i radiació.
- La mesura de la Temperatura.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
- Observació i anàlisi dels efectes de la calor en la vida quotidiana.
- Analitzar els diferents mecanismes de transmissió de la calor en fenòmens que
ens envolten.
- Escales termomètriques
Procediments
- Reconèixer situacions i realitzar experiències senzilles on es manifesti els
efectes de la calor en els cossos.
- Saber calcular la quantitat de calor transferit en casos senzills.
- Saber explicar els mecanismes de transmissió de la calor.
Actituds
- Interpretar la calor com a transferència d’energia.
- Valoració de les aplicacions de la utilització pràctica de la calor.
7.2.4 UD4. LA LLUM I EL SO
Conceptes
- Les ones i les seves característiques.
- El so.
- Propietats i aplicació del so.
- La contaminació acústica.
- La llum.
- Reflexió de la llum i miralls.
- Refracció de la llum i lents.
- Contaminació lumínica.
Procediments
- Utilitzar correctament els diferents conceptes associats a les característiques
d'una ona.
- Identificar el so i la llum com una ona.
- Observar i entendre els processos de reflexió i refracció.
- Ús d'Internet per a cercar informació.
Actituds
Programació didàctica
Departament de Física i Química
- Atenció i respecte per la naturalesa i el medi ambient entenent que la llum i el
so poden ser focus de contaminació ambiental.
- Valoració de la importància de la llum i el so en el desenvolupament
tecnològic.
- Interès i curiositat per les ones i com aquestes formen part de la nostra vida
diària.
7.2.5 UD5. LA DINÀMICA INTERNA DEL PLANETA
Conceptes
- L'energia interna de la Terra.
- Els volcans: origen, distribució, tipus i estructura.
- El magma.
- Els terratrèmols: causes i etapes.
- Les ones sísmiques: definició i tipus.
- Localització dels terratrèmols.
- Risc volcànic i sísmic.
- El moviment de les plaques litosfèriques.
- La formació del relleu.
Procediments
- Reconèixer les roques volcàniques i metamòrfiques.
- Realitzar de treballs relacionats amb l'estructura interna de la Terra.
- Realitzar treballs de grup sobre el relleu local.
Actituds
- Valorar del treball dels científics en l'estudi de la dinàmica interna de la Terra.
- Respectar cap a l'opinió dels altres i col·laboració en els treballs en grup.
- Reconèixer la relació entre moviments de la Terra i relleu.
7.2.6 UD6. L’ESTRUCTURA DELS ECOSISTEMES
Conceptes
Programació didàctica
Departament de Física i Química
- L'ecosistema, definició i components.
- Els factors biòtics: les
interespecífiques.
- Les relacions tròfiques.
relacions
intraespecífiques
i
les
relacions
- Els factors abiòtics.
- Els ecosistemes aquàtics.
- Els ecosistemes terrestres.
- El sòl.
Procediments
- Reconeixement dels ecosistemes pròxims al centre.
- Identificació dels principals éssers vius que poblen els nostres ecosistemes.
- Realitzar esquemes de xarxes i cadenes tròfiques.
Actituds
- Reconèixer la importància de tots els components d'un ecosistema.
- Entendre el perill que suposa l'alteració d'algun dels seus components.
- Reconèixer i valorar els ecosistemes que ens envolten.
7.2.7 UD7: ELS ECOSISTEMES DE LA TERRA
Conceptes
- Distribució dels ecosistemes segons la latitud
- Principals ecosistemes terrestres
- Ecosistemes aquàtics
- El sòl com ecosistema
Procediments
- Saber identificar els principals factors que determinen el tipus d’ecosistema
- Saber explicar el paper que juga el sòl en l’ecosistema
- Conèixer les principals característiques dels ecosistemes de les Illes Balears.
Actituds
-
Valorar la necessitat de cuidar el medi ambient de les Illes Balears.
Tenir conductes solidàries i respectuoses amb el medi ambient
- Tenir conductes solidàries i respectuoses amb el medi ambient
- Valoració de la tasca reivindicativa dels grups ecologistes en la defensa de la
natura i els èxits que han aconseguit a les illes balears i al món.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
7.2.8 UD8: EL MANTENIMENT DE LA VIDA
Conceptes
- Funcions vitals: nutrició, relació i i reproducció
- Components químics de la vida
- La cèl·lula
- Cèl·lules eucariotes i procariotes
- La nutrició cel·lular
- La fotosíntesi
- La respiració cel·lular
- La reproducció cel·lular
Procediments
- Conéixer les funcions bàsiques del éssers vius
- Identificar les parts de la cèl·lula
- Conéixer el procés de la fotosíntesi
- Saber explicar la respiració i la reproducció cel·lular.
Actituds
- Identificar i valorar les funcions vitals del éssers vius
- Valorar la complexitat de la cèl·lula i la seva importància com a pilar de la
vida
- Valorar la importància de la fotosíntesi en el cicle vital dels ecosistemes.
7.3 Criteris d’avaluació.
Unitat 1. La matèria i l’energia
1.
2.
3.
4.
Diferenciar entre desplaçament i espai recorregut.
Conéixer el concepte de velocitat i saber-ho aplicar a casos senzills
Representar posicions en funció del temps per a moviments uniformes.
Saber classificar els tipus de moviment.
Unitat 2. L’energia.
5. Distingir les energies renovables i les no renovables
6. Especificar les característiques dels diferents tipus d'energia
7. Identificar els distints tipus de font d'energia.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
8. Comprendre la implicació que suposa l'estalvi energètic en la conservació del
medi ambient.
9. Destacar la importància de la ciència en l'obtenció de nous recursos energètics
10. Aplicar correctament el principi de conservació de l'energia per a la resolució de
problemes.
Calcular en unitats del sistema internacional el treball i l'energia tant en forma
cinètica, potencial o calorífica
Unitat 3. La calor i la temperatura
11. Distingir els processos de conducció, convecció i radiació.
12. Avaluar la calor utilitzada en la variació de temperatura així com en la
transformació d'un estat a un altre de la matèria.
13. Manejar correctament les diferents escales termomètriques així com la seva
conversió.
Unitat4. La llum i el so
14. Definir amb claredat el que és una ona.
15. Diferenciar entre freqüència, longitud d'ona, amplitud i velocitat de propagació de
l'ona.
16. Conèixer les principals característiques d'una ona.
17. Conèixer les unitats de freqüència.
18. Descriure situacions corresponents a una ona transversal i una longitudinal.
19. Resoldre exercicis numèrics senzills de problemes relacionats amb ones.
20. Descriure fenòmens relacionats amb les ones: Reflexió, refracció.
21. Ser sensible als problemes mediambientals relacionats amb la llum i el so.
Unitat 5. La dinàmica interna del planeta
22. Explicar les causes que originen l'energia geotèrmica.
23. Explicar les parts d'un volcà, els tipus de volcans i els diferents productes
expulsats per ells.
24. Explicar les causes que originen els terratrèmols.
25. Relacionar les ones sísmiques amb l'estudi de l'interior de la Terra.
26. Explicar els riscos associats a volcans i terratrèmols.
27. Explicar la formació i els tipus de roques magmàtiques.
28. Explicar la formació i els tipus de roques metamòrfiques.
29. Explicar la relació entre l'energia interna i la formació del relleu.
Unitat 6. L’estructura dels ecosistemes
30. Identificar els components biòtics i abiòtics d’un ecosistema pròxim, valorar-ne la
diversitat i representar gràficament les relacions tròfiques establertes entre els
éssers vius de l’ecosistema, així com conèixer les característiques principals dels
grans biomes de la Terra i dels ecosistemes de les Illes Balears.
31. Explicar els factors abiòtics.
32. Enumerar els components i els tipus d'ecosistemes aquàtics.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
33. Enumerar els components i els tipus d'ecosistemes terrestres.
34. Definir el concepte de sòl, reconeixent les seves parts i els seus components.
35. Valorar positivament la naturalesa, així com conèixer, respectar i protegir el
patrimoni natural de les Illes Balears, tenint en compte els mitjans per a la
protecció i conservació d’aquest
Unitat 7. Els ecosistemes de la Terra
36. Explicar les principals característiques dels ecosistemes
37. Explicar la distribució dels principals ecosistemes del planeta
38. Conéixer les principals característiques dels ecosistemes de les Illes Balears
Unitat 8. El manteniment de la vida
39. Explicar les funcions vitals dels éssers vius.
40. Diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.
41. Diferenciar entre fotosíntesi i respiració cel·lular.
42. Reconèixer les estructures que utilitzen els éssers vius per a relacionar-se amb el
medi.
43. Explicar els tres mecanismes cel·lulars utilitzats per a realitzar moviments.
44. Comprendre la diferència entre reproducció sexual i asexual.
45. Interpretar diferents cicles vitals de éssers vius.
7.4 Temporalització.
1a AVALUACIÓ:
UD1: La matèria i l’energia
UD2: L’energia.
UD3: La calor i la temperatura
2a AVALUACIÓ:
U. 4. La llum i el so.
UD5: La dinàmica interna del planeta.
3a AVALUACIÓ:
UD6: L’estructura del ecosistemes
UD7: Els ecosistemes de la Terra
UD8: El manteniment de la vida.
7.5 Criteris de qualificació
Al final de cada unitat didàctica es farà un control sobre el tema, es valoraran
les feines i les pràctiques de laboratori, així com l’actitud i l’interès de l’alumne. Per
posar la nota de cada avaluació es farà la mitjana de les notes dels controls, la qual
Programació didàctica
Departament de Física i Química
representarà un 70% de la nota. El 30% restant resultarà de valorar l’actitud i els
procediments (deures, fitxes i quadern). Per aprovar l’assignatura l’alumne haurà
d’haver aprovat al menys dues de les tres avaluacions, sempre que la suspesa sigui
amb una nota superior a quatre i la mitjana de les tres avaluacions sigui més d’un cinc.
Es realitzaran recuperacions de cada avaluació.
7.6 Pràctiques de laboratori, i activitats complementàries.
-
Estudi de la velocitat.
Normes d’us del laboratori
Material de laboratori
Capacitat calorífica de l’aigua
Punt ebullició de l’aigua
Corrents de convecció
Llum i so: estudi de lent convergents, divergents, miralls i prismes. Estudi
de capses de ressonància i diapasons
Construcció de la maqueta d’un volcà.
Parts de l‘ull i l’oïda humana i fitxa per treballar to, timbre, intensitat del
so reflexió i refracció
Anàlisi del consum d’energia a Mallorca
7.7 Atenció a la diversitat.
El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades
per a tots aquells alumnes que ho necessitin, ja sigui per ser catalogats com a alumnes
amb necessitats educatives especials o per tenir dificultats amb la llengua i pertànyer
al programa d’acollida lingüística (taller de llengua). Aquestes adaptacions s’han
previst per a cada una de les unitats didàctiques.
Les adaptacions curriculars per a segon d’ESO s’elaboraran individualment
per a cada alumne i per a cada unitat didàctica segons els models que es troben a la
carpeta del departament.
7.8 Metodologia.
El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així
mateix, cada un dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat
a les necessitats específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest
material consisteix en fitxes de treball amb qüestions senzilles que l’alumne ha d’anar
contestant. Aquests alumnes participaran igualment en les pràctiques de laboratori i
activitats complementàries.
7.9 Contribució a les competències bàsiques
x
x
8.-Autonomia i iniciativa personal
6.-Competència cultural i artística
x
x
5.-Competència social i ciudadana
x
x
x
x
aprendre7.-Competència per aprendre a
x
x
x
x
4.-Tract. de la infor. i comp digital
x
x
x
x
3.-Comp. en el coneixement i la
interacció amb el món físic
Unitat 1. Introducció a la física.
Unitat 2. Treball, energia i calor.
Unitat 3. L’energia mou el món
Unitat 4. Llum i so.
Unitat 5. Les manifestacions de
l’energia interna terrestre.
Unitat 6. Ecosistemes.
Unitat 7. Medi ambient de les
Illes Balears.
2.-Comp. Matemàtica
Departament de Física i Química
1.-Comp. en comunicació lingüística
Programació didàctica
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
8 Programació de física i química 3r ESO
Aquest curs l’àrea de ciències naturals es impartida pels dos departaments (física
i química i biologia i geologia). El professorat imparteix 4 hores setmanals a cada 3r
d’ESO, començant pels continguts de física i química i al mes de febrer es continuarà
amb els de biologia i geologia.
8.1 Objectius
L’ensenyament de la física i química té per objectiu contribuir a desenvolupar en
els alumnes les següents capacitats:
-
Observar analíticament l’entorn i descriure científicament els fets
observats.
Aplicar estratègies científiques en la resolució de problemes relacionats
amb els fets observables a la naturalesa.
Valorar la ciència com a font de coneixement sobre l’entorn i com a
instrument de desenvolupament de la tecnologia, que millora les
condicions d’existència de les persones.
Mostrar interès pel coneixement de les lleis físiques que expliquen
l’estructura i el comportament de la matèria, així com les aplicacions
tècniques de dites lleis.
Programació didàctica
-
Departament de Física i Química
Participar en activitats i experiències senzilles que permetin verificar els
fets i conceptes estudiats, i valorar positivament el treball d’equip, propi de
la investigació científica.
Saber convertir unes unitats amb altres amb factors de conversió.
Identificar les característiques dels distints estats d’agregació.
Diferenciar entre substància simple i substància composta, mescla i
dissolució, element i compost.
Realitzar separació de mescles.
Reconèixer la necessitat de l’obtenció de substàncies pures per la seva
posterior utilització en els diversos camps de l’activitat humana.
Fer muntatges de laboratori, observant les normes de seguretat i
reconeixent el nom dels aparells.
Comprendre l’estructura i composició de la matèria i la seva organització
en àtoms i molècules, i aplicar els coneixements per explicar les propietats
dels elements i dels compostos.
Reconèixer l’existència de les denominades propietats periòdiques dels
elements i justificar mitjançant aquestes la classificació dels elements en
el sistema periòdic.
Formular compostos binaris i relacionar la fórmula de cada compost amb
la seva composició atòmica.
Explicar alguns fenòmens elèctrics en relació amb la constitució de la
matèria.
8.2 Continguts.
8.2.1 U.1: LA CIÈNCIA: LA MATÈRIA I LA SEVA MESURA.
Continguts
-
La ciència.
La matèria i les seves propietats.
Definició de magnitud. Fonamentals i derivades .
Sistema internacional d’unitats.
Factors de conversió.
Representació de gràfics.
El mètode científic.
Maneig del material de laboratori.
Realitzar canvis d’unitats amb factors de conversió.
Elaborar taules i gràfics.
Desig de cooperar amb els altres en la realització de tasques.
Apreciació de la diversitat de perspectives amb què es poden enfocar i
resoldre els problemes científics i tècnics.
Apreciació de la importància de la creativitat en el treball científic.
Disposició per criticar les afirmacions mancades de fonament científic i la
utilització indeguda de la ciència.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
8.2.2 U.2: LA MATÈRIA : ESTATS FÍSICS
Continguts
-
Propietats de sòlids, líquids i gasos.
Teoria cinètico-corpuscular.
Canvis d’estat.
Utilitzar instruments de mesura senzills ( balança, proveta, termòmetre,
etc.).
Construcció i lectura de gràfiques de canvi d'estat.
Aplicació de la teoria cinètico-corpuscular.
Sensibilitat per l'ordre i netedat del lloc de treball i del material utilitzat.
Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la
planificació i realització d'experiències.
Reconeixement i valoració de la importància del hàbits de claredat i ordre
en l'elaboració d'informes, en la realització de treballs i en les
exposicions.
8.2.3 U.3: LA MATÈRIA: com es presenta
Continguts
-
Classificació dels sistemes materials.
Separació dels components d’una mescla.
Dissolucions. Concentració (% en massa i volum i g/l) i solubilitat.
Separar mescles amb tècniques com filtració , decantació, ...
Fer càlculs de concentracions en % en massa de solut i concentració en g/
l.
Diferenciar elements, composts, dissolucions i mescles heterogènies.
Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la
planificació i realització d'experiències.
Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de claredat i ordre
en l'elaboració d'informes, en la realització de treballs i en les exposicions.
8.2.4 U. 4: La matèria: propietats elèctriques i l’àtom.
Continguts
-
L'àtom i la seva composició. Models atòmics.
Nombre atòmic i màssic.
Configuració electrònica.
Isòtops d’un element.
Calcular els protons, electrons i neutrons d’un àtom.
Realitzar configuracions electròniques.
Reconeixement de la importància dels models i de la seva confrontació
amb els fets empírics.
Programació didàctica
-
Departament de Física i Química
Valoració de la provisionalitat de les explicacions com element
diferenciador del coneixement científic i com a base del caràcter no
dogmàtic i canviant de la Ciència.
8.2.5 U.5: ELEMENTS I COMPOSTS QUÍMICS.
Continguts
-
La taula periòdica. Elements i compost.
Classificació dels elements
Compostos més comuns
Utilització de la taula periòdica.
Conèixer els símbols dels elements.
Diferenciar entre metalls- no metalls i gasos nobles.
Utilització de models moleculars per construir molècules.
Valorar positivament la ciència com a mitjà de coneixement.
Mostrar atenció a classe.
Valoració de la utilització d'una nomenclatura comú.
Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de claredat i ordre
en la elaboració d'informes, en la realització de treballs i en les
exposicions.
Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip.
8.2.6 U.6: CANVIS QUÍMICS.
Continguts
-
-
Canvi físic i canvi químic
Conservació de la massa.
Equacions químiques i el seu ajustament.
Càlculs de massa en reaccions químiques senzilles.
Identificació dels canvis físics i químics.
Realització d'exercicis de la llei de conservació de la massa.
Representació de reaccions químiques senzilles.
Resoldre problemes i realitzar càlculs amb equacions químiques
senzilles.
Adonar-se de la importància de determinades reaccions químiques en la
vida diària i en la indústria.
Valoració crítica de l'efecte dels productes químics presents a l'entorn de la
salut, la qualitat de la vida, el patrimoni artístic, i el futur de la nostra
civilització, analitzant les mesures internacionals que s'estableixen al
respecte.
Valoració de la capacitat de la ciència per donar resposta a necessitats de la
humanitat mitjançant la producció de materials amb noves propietats i
d’increment qualitatiu i quantitatiu en la producció d'aliments i medicines.
Reconeixement de les aportacions de la indústria química en el
desenvolupament i fabricació de nous materials (llibres, plàstics, silicones i
els acers) per a l'increment en la producció d'aliments i a les investigacions
en medicina.
Programació didàctica
-
Departament de Física i Química
Crítica dels efectes positius i negatius que produeixen els productes
químics presents en l'entorn sobre la salut, la qualitat de la vida i el medi
ambient.
Valoració de la possible perillositat dels productes químics utilitzats a la
llar, al lloc de feina, al laboratori, coneixent l'ús adequat de cada un
d'aquests, i respectant-ne les normes de seguretat.
Interès per conèixer el tractament i l'eliminació dels residus generals a les
reaccions químiques.
8.3 Criteris d’avaluació.
U. 1: Mesura i mètode científic
-
Analitzar l’objecte d’estudi de la física i de la química.
Saber aplicar el mètode científic davant una situació concreta.
Saber les unitats fonamentals del sistema internacional.
Saber fer canvis d’unitats utilitzant factors de conversió.
Mesurar diferents magnituds (longitud, massa, volum,
superfície...)
densitat,
U. 2: La matèria i els seus estats
-
Aplicar la teoria cinètico-corpuscular per interpretar les propietats de
sòlids, líquids i gasos i els canvis d’estat.
U. 3: La matèria: com es presenta?
-
Utilitzar gràfiques de refredament, d’escalfament o els valors d’una altre
propietat física per deduir si una mostra de matèria és una substància pura
o una mescla homogènia.
Saber diferenciar mescles heterogènies, dissolucions, elements i composts.
Saber calcular la concentració de dissolucions.
U. 4: La matèria: propietats elèctriques i l’àtom
-
Saber calcular els protons, electrons i neutrons d’un àtom, així com la
configuració electrònica.
Utilitzar la taula periòdica.
U. 5 : elements i compostos químics
-
Distingir un element químic d’un compost.
Saber diferenciar entre metalls i no metalls.
Conèixer els símbols dels elements més comuns.
Distingir entre àtom, molècula i cristall.
U. 7: Canvis químics
-
Utilitzar la teoria atòmica i algun model atòmic d’estructura de l’àtom per
explicar la conservació de la massa en tota reacció química i la formació
de noves substàncies a partir d’altres.
Programació didàctica
-
Departament de Física i Química
Explicar les característiques bàsiques de compostos químics d’interès
social: petroli i derivats, i fàrmacs. Explicar els perills de l’ús inadequat
dels medicaments. Explicar en què consisteix l’energia nuclear i els
problemes que en deriven.
8.4 Pràctiques de laboratori, desdoblaments i activitats
complementàries i extraescolars.
-
Materials de laboratori
Normes de l’ús del laboratori
Aplicació del mètode científic.
Canvi d’unitats. Factors de conversió.
Mesura de la densitat
Activitats sobre la concentració de les dissolucions
Tècniques de separació de mescles
Coneixement dels elements químics
Reaccions químiques
Construcció de molècules amb models moleculars.
Càlculs estequiomètrics senzills.
8.5 Atenció a la diversitat
El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades
per a tots aquells alumnes que ho necessitin, ja sigui per ser catalogats com a alumnes
amb necessitats educatives especials o per tenir dificultats amb la llengua i pertànyer
al programa d’acollida lingüística (taller de llengua). Aquestes adaptacions s’han
previst per a cada una de les unitats didàctiques.
8.6 Metodologia
El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així
mateix, cada un dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat
a les necessitats específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest
material consisteix en fitxes de treball amb qüestions senzilles que l’alumne ha d’anar
contestant. Aquests alumnes participaran igualment en les pràctiques de laboratori,
activitats complementàries i feines de desdoblament.
8.7 Temporalització de l’àrea de Ciències Naturals.
1a AVALUACIÓ
UD 0. Mètode científic.
UD 1. La ciència: la matèria i la seva mesura.
UD 2. La matèria: estats físics
UD 3. La matèria: Com es presenta.
UD 4. La matèria: propietats elèctriques i l’àtom.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
2a AVALUACIÓ
UD 5. Elements i composts químics.
UD 6. Canvis químics.
UD 7. L’organització del cos humà
UD 8. La nutrició humana I. Aparells digestiu i respiratori.
3a AVALUACIÓ
UD 9. La nutrició humana II: Aparells circulatori i excretor.
UD.10. Relació i coordinació humana.
UD.11. Reproducció humana. Aparell reproductor.
8.8 Criteris de qualificació
El sistema d’avaluació serà el mateix que per a la resta d’alumnes, és a dir, es
farà un control en acabar cada unitat (ara bé, adaptat i individualitzat), i s’avaluarà
tant el quadern, les feines de laboratori i l’actitud. De totes maneres, en el cas
d’alumnes amb necessitats es tindrà més en compte la feina de cada dia i l’actitud que
la nota dels controls, sempre a criteri del professor. El pes de cada apartat apareix a la
següent taula:
70%
20%
10%
Exàmens
Procediments
Actitud i participació
- Per tal d’aprovar l’avaluació és necessari que la nota final d’aquesta sigui
igual o superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula
anterior.
- La nota final de curs és la mitjana de les 3 avaluacions. Per poder aprovar el
curs s’han d’haver aprovat al menys 2 de les 3 avaluacions, sempre que la
mitjana de les tres surti aprovada.
- A final de curs es farà una recuperació de cada avaluació pels alumnes que
hagin suspès.
- Si l’alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de
venir a la convocatòria extraordinària de setembre on es realitzarà una prova
escrita de tots els continguts de la matèria, a més de lliurar la feina d’estiu.
8.-Autonomia i
7.-Competència
6.-Competència
5.-Competència
4.-Tract. de la
3.-Comp. en el
coneixement i la
interacció amb el
2.-Comp.
1.-Comp. en
comunicació
8.9 Contribució a les competències bàsiques
x
iniciativa personal
per aprendre a
cultural i artística
social i ciutadana
infor. i comp digital
món físic
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
aprendre
UD 1. La ciència: la matèria i la
seva mesura.
UD 2. La matèria: estats físics
UD 3. La matèria: Com es
presenta.
UD 4. La matèria: propietats
elèctriques i l’àtom.
UD 5. Elements i composts
químics.
UD 6. Canvis químics..
matemàtica
Departament de Física i Química
lingüística
Programació didàctica
Programació didàctica
Departament de Física i Química
9 Programació de Física i Química de 4t d’E.S.O.
9.1 Objectius.
- Observar i explicar científicament el moviment dels cossos i conèixer les lleis
que regeixen el moviment rectilini uniforme i l'uniformament accelerat.
- Reconèixer els efectes de les forces sobre els cossos, tant sobre els que estan
en moviment com sobre els que estan en repòs.
- Conèixer els efectes de les forces en els fluids.
- Conèixer la llei de la gravitació universal, utilitzar els coneixements sobre les
forces gravitatòries per explicar els moviments dels planetes i comprendre els
efectes d’aquestes forces sobre el nostre planeta.
- Reconèixer les formes d’energia i les seves transformacions, així com la seva
conservació en els sistemes físics.
- Explicar, mitjançant conceptes i magnituds físiques, alguns fenòmens
observables en la naturalesa, com el moviment dels planetes, la caiguda lliure,
la pèrdua d’energia en forma de calor en un motor, etc.
- Descriure algunes reaccions químiques fàcilment observables (combustió,
corrosió, etc.) i explicar com es produeixen.
- Conèixer la importància de la química del carboni.
- Conèixer algunes innovacions científiques i tecnològiques de gran
importància, així com les bases teòriques que han permès el seu
desenvolupament.
- Aplicar estratègies científiques en la resolució de problemes relacionats amb
fets observables en la naturalesa.
- Participar en activitats i experiències senzilles que permetin verificar els fets i
conceptes estudiats, i valorar positivament el treball en equip.
- Valorar la ciència com a font de coneixement sobre l’entorn i com a motor del
desenvolupament de la tecnologia, la qual millora les condicions de vida de les
persones.
- Mostrar interès pel coneixement de les lleis físiques que permeten explicar el
comportament de la matèria, així com per les aplicacions tècniques d’aquestes
lleis.
9.2 Continguts
BLOC 1 .- L’àtom i els canvis químics
9.2.1 Tema 1. Sistema periòdic i enllaç. (UD 8)
Conceptes
- L’estructura de l’àtom. El sistema periòdic dels elements químics.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
- Classificació de les substàncies segons les seves propietats. L’enllaç químic:
enllaços iònic, covalent i metàl·lic.
- Interpretació de les propietats de les substàncies segons el tipus d’enllaç.
Estudi experimental.
Procediments
- Classificar els elements en metalls i no metalls
- Classificar els elements en els diversos grups del Sistema Periòdic
- Descriure com són les unions entre els àtoms a l’enllaç iònic.
- Descriure com són les unions entre els àtoms a l’enllaç covalent.
- Descriure com són les unions entre els àtoms a l’enllaç metàl·lic.
Actituds
- Valorar la classificació dels elements com un pas endavant cap al millor
coneixement de les seves propietats.
- Habituar-se a utilitzar conceptes teòrics per explicar la formació de les
substàncies i les seves característiques bàsiques.
9.2.2 Tema 2. Formulació inorgànica. (Annex 1)
Conceptes
- Introducció a la formulació i nomenclatura dels compostos inorgànics segons
les normes de la IUPAC.
Procediments
- Formular compostos inorgànics senzills seguint les normes de la IUPAC.
Actituds
- Valoració de la utilització d’una nomenclatura comú.
9.2.3 Tema 3. La reacció química. (UD 9)
Conceptes
- Interpretació d’una reacció química com a ruptura i formació d’enllaços.
- El mol com a unitat de quantitat de substància.
- Relacions estequiomètriques i volumètriques en les reaccions químiques.
Dissolucions. Gasos.
- Intercanvi d’energia en les reaccions químiques. Reaccions endotèrmiques i
exotèrmiques.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
- Velocitat de reacció. Disseny i realització d’experiències per determinar els
factors que la poden modificar.
- Importància de les reaccions químiques en els processos relacionats amb els
éssers vius i amb la indústria.
Procediments
- Identificar correctament una transformació química.
- Utilitzar les diferents tècniques de laboratori per comprovar l’efecte dels
distints factors que afecten a la velocitat de reacció.
- Resolució d’activitats i exercicis d’aplicació.
- Resolució de problemes
Actituds
- Valorar la importància de la Química en les nostres activitats quotidianes.
- Relacionar l’evolució dels conceptes científics amb fets històrics importants.
- Mantenir unes normes de seguretat, d’ordre i de neteja en el laboratori.
9.2.4 Tema 4. Formulació orgànica. (Annex 1)
Conceptes
- Interpretació de les peculiaritats de l’àtom de carboni: possibilitats de
combinació amb l’hidrogen i altres àtoms.
- Les cadenes carbonades.
- Els hidrocarburs i la seva importància com a recursos energètics. El problema
de l’increment de l’efecte hivernacle: causes i mesures per prevenir-lo.
- Macromolècules: importància en la constitució dels éssers vius.
- Els plàstics: importància per a la vida quotidiana. Reciclatge.
- Valoració del paper de la química en la comprensió de l’origen i
desenvolupament de la vida.
Procediments
- Construcció de models de molècules orgàniques senzilles.
- Utilització de les normes de formulació i nomenclatura per a hidrocarburs,
alcohols i àcids orgànics senzills.
Actituds
- Valorar la importància dels composts orgànics en els éssers vius i en
l’obtenció de productes útils per les nostres activitats quotidianes.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
- Manifestar una actitud crítica davant el consum excessiu de plàstics i valorar
la seva recuperació i el reciclatge.
Moviment i Forces
9.2.5 Tema 5. El moviment (UD 1)
Conceptes
- Caràcter relatiu del moviment. Estudi qualitatiu dels moviments rectilinis i
curvilinis.
- Estudi quantitatiu del moviment rectilini i uniforme. Acceleració. Galileu i
l’estudi experimental de la caiguda lliure.
- Anàlisi dels moviments quotidians. Estudi experimental de moviments
senzills.
Procediments
- Disseny i realització d’experiències per a l’anàlisi dels distints tipus de
moviments senzills.
- Anàlisi I interpretació de gràfiques I taules.
- Estudi de fenòmens d’inducció per a l’obtenció de la llei de caràcter universal
sempre que sigui possible.
- Observació i anàlisi de moviments que es produeixen en la vida quotidiana.
- Utilització del mètode científic en totes les observacions que realitzem.
Actituds
- Disposició científica davant el plantejament d’interrogants al voltant de fets
que ocorren al nostre entorn.
- Potenciació del treball individual i en equip.
- Aproximació del coneixement científic a les situacions de la vida real.
9.2.6 Tema 6. Les forces. (UD 2)
Conceptes
- Identificació de forces que intervenen en la vida quotidiana: formes
d’interacció.
- Composició de forces. Equilibri de forces.
- Les lleis de Newton de la dinàmica. Aplicacions. Forces de fregament.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
Procediments
- Mesurar les forces i comprovar el seu caràcter vectorial.
- Composar i descomposar forces.
- Comprovar com es poden equilibrar diferents forces.
- Comprovació del compliment de les lleis físiques en els cossos que ens
envolten, tractant d’explicar els seus moviments senzills.
- Formulació de models o hipòtesis que expliquen un moviment concret.
- Disseny i realització d’experiències que permeten comprovar una hipòtesi
determinada.
- Resolució d’activitats i exercicis numèrics
Actituds
- Desenvolupament amb rigor i cura en la planificació i realització
d’experiències i mesures, així com en la seva representació.
- Valoració positiva del fet de plantejar interrogants davant fenòmens
quotidians.
- Valoració dels hàbits de claredat, neteja i ordre en l’elaboració i presentació
d’exercicis, informes, activitats, etc.
- Comprensió de la importància de la precisió del llenguatge i del rigor
matemàtic en l’expressió oral i escrita dels conceptes estudiats.
9.2.7 Tema 7. Forces gravitatòries. (UD 3)
Conceptes
- L’astronomia: implicacions pràctiques i el seu paper en les idees sobre
l’Univers.
- El sistema geocèntric. El seu qüestionament i el sorgiment del model
heliocèntric.
- Copèrnic i la primera gran revolució científica. Valoració i implicacions de
l’enfrontament entre dogmatisme i llibertat d’investigació. Importància del
telescopi de Galileu i les seves aplicacions.
- Ruptura de la barrera entre cel i Terra: la gravitació universal i el pes dels
cossos.
- La concepció actual de l’Univers. Valoració d’avenços científics i tecnològics.
Aplicacions dels satèl·lits.
Procediments
- Descriure els principals components cosmològics de l’Univers.
- Calcular les distàncies entre objectes estel·lars.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
- Calcular les forces d’atracció entre els cossos.
- Calcular el pes dels cossos segons el planeta en que es troben.
- Calcular els diferents valors de la gravetat a la Terra.
Actituds
- Considerar la petita importància que té el nostre planeta en l’ordre cosmològic
universal.
- Considerar que les forces gravitacionals són bàsiques no només al nostre
planeta, sinó també a tot l’Univers.
Energia, treball i calor.
9.2.8 Tema 8. Treball i energia. (UD 5)
Conceptes
- Valoració del paper de l’energia a les nostres vides. Naturalesa, avantatges i
inconvenients de les diverses fonts d’energia.
- Conceptes de treball i energia. Estudi de les formes d’energia: cinètica i
potencial gravitatòria.
- Estudi de l’eficàcia en la realització d’un treball: concepte de potència.
- Llei de conservació i transformació de l’energia i les seves implicacions.
Procediments
- Obtenció de la informació mitjançant l’observació natural.
- Identificació i anàlisi de situacions relacionades amb l’energia i el treball.
- Identificació de fenòmens del voltant ens els que es produeixen
transformacions d’energia, sobre tot de potencial a cinètica i al contrari.
- Utilització del Principi de Conservació de l’Energia Mecànica aplicant-lo a
aparells i màquines d’ús quotidià, identificant les energies transformades i
comparant consums i rendiments.
- Anàlisi d’algunes màquines simples.
Actituds
- Valoració de la importància que les magnituds d’energia, treball i potència
tenen en la indústria i la tecnologia.
- Valoració de la necessitat d’explotar racionalment les fonts d’energia, sobre
tot aquelles que no són renovables.
9.2.9 Tema 9. Forces i pressions en fluids. (UD 4)
Conceptes
Programació didàctica
Departament de Física i Química
- La pressió. Principi fonamental de l’estàtica de fluids.
- La pressió atmosfèrica: disseny i realització d’experiències per posar-la de
manifest.
- Principis de Pascal i d’Arquímedes. Aplicacions a la vida quotidiana.
Procediments
- Disseny i realització d’experiències amb emissió d’hipòtesis i control de
variables per a determinar magnituds com la pressió i la força de l’empenta
deguda als fluids.
- Identificació de forces que intervenen en diferents situacions de la vida
quotidiana.
Actituds
- Disposició al plantejament d’interrogants davant els fets que passen al nostre
entorn.
- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la
planificació i realització d’experiències.
- Responsabilitat i prudència en la pràctica d’esports relacionats amb la nàutica.
- Reconeixement i valoració de la importància de la hidrostàtica en la nostra
vida quotidiana.
9.2.10Tema 10. Transferència d’energia: calor. (UD 6)
Conceptes
- Concepte de temperatura, calor i energia tèrmica.
- Efectes de la calor sobre els cossos: canvi de temperatura, canvi d’estat i
dilatació
- Equivalència entre calor i treball
- Mecanismes de transmissió de calor: conducció, convecció i radiació
Procediments
- Canvi d’unitats de la temperatura
- Calor absorbit i cedit en un canvi d’estat
- Representació gràfica de la temperatura en un canvi d’estat
- Pas de calories a jules
- Aplicació dels mecanismes de transport de calor a casos de la vida quotidiana
Actituds
Programació didàctica
Departament de Física i Química
- Diferenciar entre temperatura i calor
- Identificar la calor com a transferència d’energia
- Ser conscient de la importància de l’aïllament en l’estavi energètic casolà
9.3 Criteris d’avaluació
Amb els següents criteris d’avaluació s’indica quins són els objectius mínims que s’
hauran d assolir.
1. Utilitzar la teoria atòmica per explicar la formació de noves substàncies a partir
d’altres preexistents.
2. Diferenciar entre processos físics i químics.
3. Saber utilitzar la taula periòdica.
4. Conèixer els conceptes de massa molecular i de mol i aplicar-los a problemes
numèrics.
5. Distingir els distints tipus d’enllaç i conèixer les propietats del compost format.
6. Formular correctament compostos inorgànics.
7. Realitzar càlculs estequiomètrics a partir d’equacions químiques prèviament
ajustades.
8. Analitzar les reaccions químiques que intervenen en processos energètics
fonamentals.
9. Formular compostos senzills de carboni, diferenciant entre compostos saturats i
insaturats.
10. Descriure les característiques d’un moviment a partir de gràfics espai-temps i
velocitat-temps.
11. Resoldre problemes on intervinguin moviments rectilinis uniformes i
uniformement accelerats i de moviments circulars uniformes. Diferenciar les
unitats de velocitat I acceleració, com també entre magnituds angulars i lineals.
12. Identificar les forces que actuen sobre un cos i explicar-les segons les lleis de la
dinàmica. Dibuixar-les correctament i indicar les possibles interaccions del cos en
relació a altres cossos.
13. Resoldre problemes sobre el moviment rectilini d’objectes sobre els quals actuen
forces constants.
14. Conèixer les forces gravitatòries i resoldre problemes relacionats amb l’atracció
entre masses i l’acceleració de la gravetat en els planetes.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
15. Diferenciar els conceptes de treball, potència i energia i aplicar-los a la resolució
de problemes.
16. Explicar la conservació de l’energia i la seva importància en els sistemes físics.
Relacionar la variació de l’energia mecànica que s’ha produït en un determinat
procés amb el treball que s’ha realitzat.
9.4 Temporalització
Els continguts es distribuiran en tres grans blocs:
BLOC 1 .- L’àtom i els canvis químics
BLOC 2 .- Moviment i Forces
BLOC 3 .- Energia, treball i calor.
Tema 1. Sistema periòdic i enllaç. (UD 8, volum 3)
1a
Tema 2. Formulació inorgànica. (Annex 1, volum 3)
AVALUACIÓ Tema 3. La reacció química. (UD 9, voum 3)
química
La temporalització i correspondència de cada bloc amb les unitats del llibre és la
següent:
Tema 5. El moviment. (UD 1, volum 1)
2a
Tema 6. Les forces. (UD 2, volum 1)
AVALUACIÓ Tema 7. Forces gravitatòries. (UD 3, volum 1)
Tema 8. Treball i energia (UD 5, volum 2)
3a
Tema 9. Forces i pressions en fluids. (UD 4, volum 2)
AVALUACIÓ Tema 10. Transferència d’energia: calor. (UD 6, volum 2)
física
Tema 4. Formulació orgànica. (Annex 1, volum 3)
9.5 Criteris de qualificació
Examen
Feina diària
Pràctiques de laboratori
Actitud
80 %
20 %
•
Per tal d’aprovar l’avaluació és necessari que la nota final d’aquesta sigui
igual o superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula
anterior.
•
La nota final de curs és la mitjana entre la nota de física i la nota de química.
Per poder fer la mitjana s’ha de tenir més d’un 4 a cada part.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
•
Per aprovar la part de química és imprescindible saber formular. Un aprovat de
formulació implica un 70 % d’encerts als exàmens.
•
Al final de curs es farà una recuperació de física i una de química pels alumnes
que hagin suspès.
•
Si l’alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de
presentar-se a la convocatòria extraordinària de setembre on es realitzarà una
prova escrita de tots els continguts de la matèria, és a dir, s’haurà d’examinar
de tota la matèria donada durant el curs.
9.6 Pràctiques de laboratori
- Observació de propietats de diferents elements químics.
- Classificació de substàncies segons el tipus d’enllaç.
- Estudi dels factors que influeixen en una reacció química.
- Estudi del moviment rectilini uniforme.
- Estudi del moviment rectilini uniformement accelerat.
- La força de fregament.
- Càlcul de g amb el pèndol.
x
x
x
x
x
x
6.-Competència cultural i artística
5.-Competència social i ciudadana
4.-Tract. de la infor. i comp digital
3.-Comp. en el coneixement i la
interacció amb el món físic
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
8.-Autonomia i iniciativa personal
Tema 4. Formulació orgànica.
Tema 5. El moviment
Tema 6. Les forces.
Tema 7. Forces gravitacionals.
Tema 8. Treball i energia
x
x
x
x
x
x
x
x
aprendre7.-Competència per aprendre a
Tema 1. sistema periòdic i enllaç
Tema 2. Formulació inorgànica
Tema 3. La reacció química
2.-Comp. Matemàtica
1.-Comp. en comunicació lingüística
9.7 Contribució a les competències bàsiques
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Programació didàctica
Tema 9. Forces i pressions en
fluids.
Tema 10. Transferència d’energia:
calor
Departament de Física i Química
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Programació didàctica
Departament de Física i Química
10 Programació física i química 1r batxillerat
10.1 Objectius
L’ensenyament de la física i química en l’etapa de batxillerat tendrà com a objectius
desenvolupar en l’alumnat les capacitats següents:
1. Conèixer i comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els
models més importants i generals de la física i de la química, per tenir una visió
global del desenvolupament d’aquestes ciències i una formació científica bàsica
que els permeti avançar en estudis ulteriors.
2. Aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la física i la química per explicar
situacions reals i de la vida quotidiana, com també per elaborar estratègies per
plantejar i resoldre problemes, tant qualitatius com quantitatius.
3. Comprendre la importància de la física i de la química per participar com a
ciutadans en la necessària presa de decisions fonamentades al voltant de
problemes locals i globals als quals s’enfronta la humanitat, i contribuir a construir
un futur sostenible, participant en la conservació, protecció i millora del medi
natural i social.
4. Utilitzar amb autonomia estratègies d’investigació pròpies de les ciències
(plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis fonamentades, recerca
d’informació, elaboració d’estratègies de resolució de problemes, disseny i
realització de treballs experimentals, anàlisis de resultats, etc.) relacionant els
conceptes apresos amb els que ja tenien, per tal de construir un cos coherent de
coneixements.
5. Expressar pensaments que impliquin conceptes científics bàsics de la física i de la
química amb coherència, claredat i precisió, tant en un context científic adequat al
seu nivell de coneixement com per explicar-los en conversacions quotidianes.
6. Utilitzar de manera habitual les tecnologies de la informació i la comunicació per
a realitzar simulacions, tractar dades, i extraure i utilitzar informació de diferents
fonts, avaluar-ne el contingut i adoptar decisions.
7. Dissenyar i realitzar activitats experimentals, tot fent ús dels coneixements
científics adquirits, utilitzant una tecnologia adequada i prestant una especial
atenció a les normes de seguretat i al tractament de residus.
8. Analitzar i comparar hipòtesis de forma crítica, per tal de reconèixer el caràcter
dinàmic, creatiu i evolutiu d’aquestes ciències, com també valorar les aportacions
dels gran debats científics al desenvolupament del pensament humà.
9. Reconèixer i valorar la dimensió cultural del coneixement científic en l’àmbit de
la física i la química com a element inseparable del coneixement general i de la
formació integral de les persones, com també saber valorar les relacions amb la
tecnologia i les repercussions en aspectes socials i en el medi ambient.
10. Mantenir actituds pròpies del pensament científic, com la curiositat, l’esperit
crític, la tendència al treball sistemàtic i rigorós, i un punt de vista tolerant i no
dogmàtic.
10.2 Continguts
Continguts generals
Programació didàctica
Departament de Física i Química
- Plantejament de problemes i preguntes de forma clara i objectiva.
- Aplicació de lleis, principis i relacions entre variables per formular prediccions
i trobar respostes a qüestions més o menys obertes.
- Reconeixement, generació i exposició d’hipòtesis.
- Planificació i desenvolupament d’experiments controlats per contrastar
hipòtesis.
- Formulació i aplicació de conclusions raonables obtingudes en una
investigació o en la resolució de problemes.
- Utilització de models teòrics i experimentals per verificar i explicar diferents
fenòmens naturals.
- Resolució de problemes teòrics i aplicats mitjançant l’ús de tècniques bàsiques
de l’àmbit científic i l’aplicació de conceptes.
- Selecció i aplicació de tècniques i maneig d’instruments usuals en els
laboratoris de química i de física, com també l’adquisició d’hàbits que
impliquin un maneig i una cura correctes del material, i un comportament
conforme a les normes de seguretat en el laboratori i en el tractament de
residus.
- Realització d’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per
exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats d’una investigació.
- Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades.
- Selecció i maneig, amb disposició crítica, de diferents fonts d’informació.
- Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió, tot usant
el vocabulari adequat.
- Respecte a l’entorn natural i afermament d’actituds favorables a la seva
conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals
relatives a la insularitat de la nostra comunitat.
- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les
aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.
- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de
les solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.
10.2.1Bloc 1. Naturalesa i organització de la matèria
- Llei de la conservació de la massa i llei de les proporcions definides. Disseny i
realització de treballs pràctics per a la seva comprovació. Teoria atòmica de
Dalton.
- Evolució de la teoria de Dalton. Llei dels volums de combinació de GayLussac. Hipòtesi d’Avogadro.
- Lleis experimentals dels gasos ideals. Equació dels gasos ideals. Teoria
cineticomolecular. Estats d’agregació de la matèria.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
- Concepte de mol. Nombre d’Avogadro. Masses atòmiques i moleculars.
Fórmules
empíriques i moleculars.
- El llenguatge químic. Formulació i nomenclatura de composts inorgànics.
Regles de la IUPAC.
10.2.2Bloc 2. Estructura interna de la matèria
- Models atòmics de Thomson i Rutherford. Validesa i limitacions.
- Característiques dels àtoms. Nombre atòmic i nombre de massa. Isòtops.
- Interacció de la radiació electromagnètica amb la matèria: espectres atòmics.
Model atòmic de Bohr.
- Nivells energètics i configuració electrònica.
- Introducció qualitativa al model quàntic.
- Ordenació periòdica dels elements. La seva relació amb els electrons externs i
amb el caràcter metàl·lic i no metàl·lic. Abundància i importància dels
elements en la natura.
- Estabilitat energètica i enllaç químic. Enllaços iònic i covalent. La regla de
l’octet i la notació de Lewis. Forces intermoleculars. Introducció a l’enllaç
metàl·lic.
- Propietats de les substàncies que tenen enllaç covalent, iònic o metàl·lic.
10.2.3Bloc 3. Els canvis en els processos químics
- Sistemes homogenis. Dispersions i dissolucions. Concentracions. Tipus de
dissolucions. Preparació de dissolucions.
- Importància de l’estudi de les transformacions químiques. Reaccions
químiques. Equacions químiques. Tipus.
- Interpretació microscòpica de les reaccions químiques. Velocitat de reacció.
Disseny i realització d’un treball pràctic sobre els factors que afecten la
velocitat de reacció
- Estequiometria. Reactiu limitant i en excés. Rendiment d’un procés químic.
Puresa de reactius. Reaccions consecutives.
- Química i indústria: matèries primeres i productes de consum. Implicacions de
la química industrial.
- Valoració d’algunes reaccions químiques que, per la importància biològica,
industrial o repercussió ambiental, tenen un major interès en la nostra societat.
El paper de la física i la química en la construcció d’un futur sostenible.
10.2.4Bloc 4. Introducció a la química del carboni
Programació didàctica
Departament de Física i Química
- Orígens de la química orgànica. Importància i repercussions de les síntesis
orgàniques.
- Composts del carboni. Grups funcionals. Sèries homòlogues. Isomeria
- Peculiaritats de l’àtom de carboni i els seus enllaços. Formulació i
nomenclatura de composts orgànics.
- Els hidrocarburs, aplicacions, propietats i reaccions químiques. Fonts naturals
d’hidrocarburs. El petroli i les seves aplicacions. Repercussions
socioeconòmiqes, ètiques i mediambientals associades a l’ús de combustibles
fòssils.
- El desenvolupament dels composts orgànics de síntesi: de la revolució dels
nous materials als contaminats orgànics permanents. Avantatges i impacte
ambiental sobre la sostenibilitat.
10.2.5Bloc 5. Cinemàtica. Descripció de moviments
- Importància de l’estudi de la cinemàtica en la vida quotidiana i el naixement
de la ciència moderna. Aportacions de Galileu.
- Caràcter relatiu del moviment i sistemes de referència inercials. Magnituds
que defineixen el moviment. Equació del moviment.
- Vector velocitat. Vector acceleració. Components intrínsecs de l’acceleració.
- Moviment rectilini uniforme. Moviment rectilini uniformement accelerat i
aplicació al moviment de caiguda lliure. Estudi experimental de moviments
senzills.
- Composició de moviments. Moviment parabòlic de cossos a prop de la
superfície terrestre.
- Característiques del moviment periòdic. Moviment circular uniforme.
- Importància de l’educació viària. Estudi de situacions cinemàtiques d’interès,
com l’espai de frenada, la influència de la velocitat en un xoc, etc.
10.2.6Bloc 6. Dinàmica. Les forces i la seva acció sobre el
moviment
- Evolució del concepte de força. La força com a interacció. Caràcter vectorial
de les forces.
- Lleis de la dinàmica de Newton. Disseny i realització d’experiments per
comprovar les lleis de Newton i els factors dels quals depèn la força de
fregament.
- Quantitat de moviment i impuls mecànic. Principi de conservació de la
quantitat de moviment.
- Interacció gravitacional. La força pes.
- Forces de contacte i de fregament en superfícies horitzontals i inclinades.
Tensions amb cordes i forces elàstiques.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
- Dinàmica dels moviments rectilinis i del moviment circular uniforme.
10.2.7Bloc 7. L’energia i la seva transferència
- Treball i calor com a formes d’energia en trànsit. Equivalència entre treball i
calor. Rapidesa en la transferència d’energia: potència.
- Formes de l’energia. Energia cinètica i energia potencial. Teorema de les
forces vives. Energia potencial gravitacional a prop de la superfície terrestre.
- Principi de conservació de l’energia. Balanç energètic en presència de forces
dissipants.
- Primer principi de la termodinàmica. Degradació de l’energia.
- Fonts d’energia. Crisi energètica.
10.2.8Bloc 8. Electricitat. La càrrega i el corrent elèctric
- Naturalesa elèctrica de la matèria. Càrrega elèctrica. Principi de conservació
de la càrrega.
- Electrostàtica. Interacció entre càrregues: Llei de Coulomb i introducció al
camp elèctric i al potencial elèctric.
- Corrent elèctric. Continu i altern.
- Intensitat, resistència i diferència de potencial. Llei d’Ohm.
- Estudi de circuits de corrent continu. Aparells de mesura. Generadors i força
electromotriu. Associació de resistències i generadors. Disseny i muntatge
experimental de circuits senzills.
- Energia i potència del corrent elèctric. Efecte Joule.
- El corrent elèctric en la societat actual. Generació, transport, ús i repercussió
de la seva utilització. Situació a les Illes Balears.
10.3 Criteris d’avaluació
1. Analitzar situacions i obtenir informació sobre fenòmens físics i químics utilitzant
les estratègies bàsiques del treball científic (tots els blocs).
Es tracta d’avaluar si els estudiants s’han familiaritzat amb les característiques
bàsiques del treball científic en aplicar els conceptes, els procediments i les actituds
apreses en relació a les diferents activitats realitzades, des de la comprensió dels
conceptes, la resolució de problemes i la realització de treballs pràctics. Aquest criteri
fa referència a tots els blocs de continguts; per tant, les activitats d’avaluació han
d’incloure, anàlisis qualitatives, emissió d’hipòtesis fonamentades, elaboració
d’estratègies, planificació, disseny i realització de treballs pràctics, amb l’expressió
correcta de les mesures, en condicions controlades i reproduïbles, anàlisis i
comunicació de resultats, recerca d’informació, implicacions CTSA, presa de
Programació didàctica
Departament de Física i Química
decisions, referències a la història de la ciència, etc., aplicats als diferents continguts
treballats al llarg del curs.
2. Interpretar les lleis ponderals i les relacions volumètriques de Gay-Lussac, aplicar
el concepte de quantitat de substància i la seva mesura i determinar fórmules
empíriques i moleculars (bloc 1).
Es pretén comprovar si els estudiants són capaços de descriure el comportament dels
sòlids, líquids i gasos a partir de la teoria cineticomolecular, d’interpretar les lleis
ponderals i volumètriques entre gasos tenint en compte la teoria atòmica de Dalton i
les hipòtesis d’Avogadro, de comprendre la importància i el significat de la magnitud
quantitat de substància i de la seva unitat, el mol, i són capaços de determinar-la en
una mostra, tant gasosa com sòlida o en dissolució. També es valorarà si saben aplicar
el concepte de mol i les lleis ponderals a la determinació de fórmules empíriques i
moleculars.
3. Justificar l’existència i l’evolució dels models atòmics, valorant el caràcter
temptatiu i obert del treball científic, i conèixer el tipus d’enllaç que manté unides
les partícules constituents de les substàncies de forma que puguin explicar les
seves propietats ( blocs 1 i 2).
Es pretén comprovar si l’alumnat és capaç d’identificar quins experiments dugueren a
qüestionar un model atòmic i substituir-lo per un altre que permetés explicar nous
fenòmens, reconeixent el caràcter hipotètic del coneixement científic sotmès a
contínua revisió. També es valorarà si és capaç de relacionar les configuracions
electròniques dels àtoms amb la taula periòdica i amb els enllaços iònic, metàl·lic i
covalent, com també els enllaços intermoleculars. També s’avaluarà si coneix les
propietats de les substàncies a partir del seu enllaç, com també la formulació utilitzant
les normes de la IUPAC.
4. Reconèixer la importància de l’estudi de les transformacions químiques i les seves
repercussions, interpretar microscòpicament una reacció química, emetre hipòtesis
sobre els factors dels quals depèn la velocitat d’una reacció, comprovant-los
experimentalment, i realitzar càlculs estequiomètrics en exemples de situacions
d’interès (bloc 3).
S’avaluarà si l’alumnat coneix la importància de les reaccions químiques en la
societat actual, com per exemple les combustions, les reaccions àcid-base, com també
diverses dissolucions i reaccions realitzades en el laboratori en la indústria química tot
seguint les normes de seguretat i el tractament de residus. També es valorarà la
realització d’experiments per comprovar les hipòtesis sobre els factors que intervenen
en la velocitat d’una reacció i la seva importància en processos quotidians. Es valorarà
l’aplicació dels coneixements sobre mols, dissolucions i gasos per resoldre problemes
estequiomètrics en les reaccions químiques.
5. Identificar les propietats físiques i químiques dels hidrocarburs, com també la
importància social i econòmica, i saber formular-los aplicant-hi les regles de la
IUPAC, i valorar la importància del desenvolupament de les síntesis orgàniques i
les seves repercussions (bloc 4).
Programació didàctica
Departament de Física i Química
S’avaluarà si els estudiants valoren la superació del vitalisme i el desenvolupament de
les síntesis orgàniques i la seva importància social, econòmica i ambiental. A partir
dels enllaços entre el carboni i l’hidrogen han de ser capaços de formular, anomenar i
conèixer les propietats físiques i químiques dels hidrocarburs de cadena lineal i
ramificats, com també la seva reactivitat (reaccions de combustió i addició). També
han de ser capaços de formular i nomenar compostos senzills que presentin funcions
oxigenades i/o nitrogenades. Així mateix hauran de conèixer les principals fraccions
de la destil·lació del petroli i les seves aplicacions en l’obtenció de molts de productes
d’ús quotidià, com també valorar les repercussions de la utilització, l’esgotament i la
necessitat d’investigacions en el camp de la química orgànica que poden contribuir a
la sostenibilitat.
6. Aplicar estratègies característiques de l’activitat científica a l’estudi dels
moviments estudiats: uniforme, rectilini circular i rectilini uniformement accelerat
(bloc 5).
Es tracta d’avaluar si l’alumnat comprèn la importància dels diferents tipus de
moviment, si és capaç d’identificar el sistema de referència en relació al qual es
descriu el moviment, d’interpretar i analitzar gràfics de diferents moviments, de
conèixer el caràcter vectorial de les diferents magnituds i de resoldre problemes
utilitzant les estratègies bàsiques del treball científic. Es valorarà el coneixement de
les aportacions de Galileu en el desenvolupament de la cinemàtica i la seva aplicació a
l’estudi de la superposició de moviments per a l’estudi dels tirs horitzontal i oblic.
7. Identificar les forces que actuen sobre els cossos, com a resultat d’interaccions
entre aquests, i aplicar el principi de conservació de la quantitat de moviment, per
explicar situacions dinàmiques quotidianes (bloc 6).
S’avaluarà la comprensió del concepte newtonià d’interacció i dels efectes de forces
sobre cossos en situacions quotidianes com, per exemple, les que actuen en un
ascensor, sobre un objecte que s’ha llançat verticalment, sobre cossos recolzats o
penjats, que es mouen en un pla inclinat o en un moviment circular, amb fregament,
etc. També s’avaluarà si els estudiants són capaços d’aplicar el principi de
conservació de la quantitat de moviment. Es valorarà la capacitat per relacionar el pes
amb la interacció gravitatòria.
8. Aplicar i relacionar els conceptes de treball, energia i calor, en l’estudi de les
transformacions, i el principi de conservació i transformació de l’energia en la
resolució de problemes (bloc 7).
Es tracta de comprovar si els estudiants comprenen els conceptes de treball, calor i
energia i les seves relacions, en particular les referides als canvis d’energia cinètica,
potencial i total del sistema, com també si són capaços d’aplicar el principi de
conservació de l’energia i si comprenen la idea de degradació. Es valorarà també si
han adquirit una visió global dels problemes de l’energia i si estan informats sobre les
fonts i l’ús d’energia a les Illes Balears, com també si són conscients de la
responsabilitat de cada persona en les solucions i en l’adquisició d’una actitud crítica
contra el mal ús que es fa de l’energia.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
9. Interpretar la interacció elèctrica i els fenòmens associats, com també les seves
repercussions, i aplicar estratègies d’activitat científica i tecnològica per a l’estudi
de circuits elèctrics (bloc 8).
Amb aquest criteri es pretén comprovar si els estudiants són capaços de reconèixer la
naturalesa elèctrica de la matèria i la influència de les càrregues en el seu entorn, si
coneixen els elements bàsics d’un circuit elèctric i les relacions entre les magnituds
elèctriques. S’avaluarà si saben dissenyar, interpretar i muntar circuits elèctrics
utilitzant els principals aparells de mesura, i si coneixen els efectes energètics del
corrent elèctric i les seves repercussions socials. Es valorarà també si saben resoldre
problemes relacionats amb els fenòmens elèctrics.
10.4 Seqüenciació i temporalització
La seqüenciació proposada per aquest curs és la següent:
Primer trimestre:
Química:
Introducció a la Química
Tema 1. Estructura atòmica (BLOC 2)
Tema 2. Lleis i conceptes bàsics en Química (BLOC 1)
Tema 3. Estequiometria i energia de les reaccions químiques. (BLOC 3)
Segon trimestre:
Tema 4. Química del Carboni (BLOC 4)
Física:
Introducció a la Física
Tema 5. Cinemàtica del punt material. Elements i magnituds del moviment.
(BLOC 5)
Tema 6. Dinàmica. (BLOC 6)
Tercer trimestre:
Tema 7. Treball mecànic i energia (BLOC 7)
Tema 8. Termodinàmica física (BLOC 7)
Tema 9. Electricitat (BLOC 8)
10.5 Metodologia
L’orientació general respon a una orientació de tipus constructivista, en la qual es
parteix de les idees prèvies de l’alumnat, i a través de les corresponents activitats,
provocar una aproximació a un coneixement més rigorós i amb una major capacitat
d’explicació i predicció. Per això es tindrà en compte que:
Programació didàctica
Departament de Física i Química
a) El primer pas serà esbrinar les idees prèvies dels alumnes, a l'inici de cada
tema, sobre els diferents conceptes a estudiar.
b) El treball cooperatiu. La funció del professor serà de dirigir l’aprenentatge
de l’alumne, servir de guia en la planificació i organització del treball, així com
afavorir reflexions sobre el desenvolupament de les tasques. Els treballs realitzats pels
distints alumnes i les conclusions extretes per cada un d’ells es posaran a l’abast de la
resta del grup-classe, de manera que es puguin treure conclusions raonades i cercar
possibles alternatives als problemes que es puguin plantejar, de manera coordinada
entre tots.
c) Es realitzaran pràctiques al laboratori per a reforçar els aprenentatges.
Després s’elaborarà, per part de l’alumnat, l’informe corresponent, individual o en
grup.
d) Es donarà molta importància als continguts actitudinals, ja que són els que
asseguren l’adopció de conductes respectuoses amb l’entorn.
e) Se treballaran la realització d'esquemes, mapes conceptuals, dibuixos i
activitats de síntesi en cada tema amb l'objectiu d’organitzar els continguts de la
programació.
10.6 Procediments d'avaluació
Per fer el seguiment del procés d'aprenentatge es tindran en compte :
-
Les proves escrites al final de cada tema (o temes).
Els treballs pràctics al laboratori i el seu corresponent informe.
L’actitud participativa i l'interès que demostri l'alumne/a a classe
Els treballs encomanats.
Les feines i activitats encomanades per fer a casa.
Al final de cada tema (o temes, segons es trobi oportú) es farà una prova control per
avaluar el grau d’aprenentatge del grup. Aquesta avaluació també servirà al professor
per avaluar la seva tasca docent amb el grup.
Estan previstes proves de recuperació al llarg del curs, a criteri del professor/a.
10.7 Criteris de qualificació
o 85 % conceptes: proves escrites
o 15 % procediments, actitud, interès, participació i realització de la
feina feta a casa.
•
Per tal d’aprovar l’avaluació és necessari que la nota final d’aquesta Sigui
igual o superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
•
La nota final de curs és la mitjana entre la nota de física i la nota de química.
Per poder fer la mitjana s’ha de tenir més d’un 4 a cada part.
•
Al final de curs es farà una recuperació de física i una de química pels alumnes
que hagin suspès.
•
Si l’alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de
presentar-se a la convocatòria extraordinària de setembre on es realitzarà una
prova escrita de tots els continguts de la matèria, és a dir, s’haurà d’examinar
de tota la matèria donada durant el curs.
10.8 Material didàctic
El material didàctic, apart del llibre de text, que s’utilitzarà serà el següent:
•
•
•
•
Fotocòpies de les activitats de les unitats didàctiques proporcionades pel
professor.
Connexió a la xarxa amb canó d’imatge.
Connexió a la xarxa des de l’aula d’informàtica.
Material de laboratori per a realitzar experiències pràctiques.
10.9 Activitats complementàries
 Demolab: activitat pràctica al laboratori didàctic de la UIB. Prevista per al
segon trimestre.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
11 Programació de tècniques experimentals de 1r de
batxillerat.
11.1 Objectius
-
-
Realitzar mesures amb diferents aparells i instruments, controlant-ne els
errors, interpretant les dades mitjançant representacions gràfiques, càlculs
numèrics o tractament informàtic i comparant-les amb els resultats teòrics.
Utilitzar, analitzar i interpretar textos científics i divulgatius, com també
informació presentada en forma de dades numèriques, esquemes, dibuixos,
o representacions gràfiques.
Descriure i anomenar l’utillatge i els muntatges bàsics utilitzats en els
laboratoris de ciències.
Plantejar problemes, formular hipòtesis, analitzar variables, dissenyar i
realitzar experiments i muntatges, recollir adequadament les dades,
interpretar-les i elaborar conclusions i comunicar resultats dels treballs
pràctics, de les investigacions i dels projectes.
Comprovar experimentalment diferents lleis de les ciències experimentals i
saber realitzar un treball pràctic, seguint un guió amb instruccions.
Utilitzar les noves tecnologies com a eina per assolir la investigació, per
visualitzar simulacions o per fer un tractament de dades, aprofitant-les
també per realitzar esquemes, plànols i informes.
Analitzar, interpretar i avaluar els factors que relacionen les ciències
experimentals amb la indústria, el medi ambient, la societat i la qualitat de
vida.
Manipular aparells, instruments i productes de laboratori de manera
responsable , seguint les normes de seguretat i utilitzant els reglaments i
normatives pertinents.
Respectar les normes d’ús dels laboratoris i mantenir el lloc de treball en
condicions de neteja i ordre que permeti fer la tasca en condicions.
Tractar de manera adequada els residus produïts en els laboratoris.
11.2 Continguts.
11.2.1Tipus de reaccions químiques i introducció a l’anàlisi
química
-
Totes les reaccions químiques es manifesten de la mateixa manera?
Quins cations i anions hi ha en una determinada dissolució?
Pots calcular la concentració d’un catió o anió que hi ha en una dissolució?
Programació didàctica
Departament de Física i Química
Procediments
-
Ús del material i dels instruments bàsics en un laboratori de química.
Realització de diferents tipus de reaccions químiques identificant els
productes de la reaccions.
Elecció fonamentada d’un mètode per identificar anions i cations d’una
dissolució i esquematització del procés.
Identificació experimental d’alguns cations i anions.
Realització d’alguna volumetria àcid/base, redox o de precipitació i
d’alguna gravimetria.
Conceptes
-
Àcid/base. Indicador. pH. Volumetria àcid/base.
Solubilitat. Constant de producte de solubilitat. Redissolució de precipitats.
Formació de complexos.
Oxidació/reducció.
Tipus de reaccions químiques: reaccions àcid/base, reaccions redox,
reaccions de precipitació i reaccions de formació de complexos.
Mètodes d’anàlisis utilitzats en un laboratori de química.
11.2.2Combustibles. Energia i reaccions químiques
-
Quin és el millor combustible?
Pots calcular la calor intercanviada quan es dissol una substància o quan es
realitza una reacció química?
Procediments
-
Recerca d’informació sobre els processos de “craqueig”, “reformat”, “
isomerització” i índex d’octà de les gasolines.
Anàlisi de les propietats que determinen quin és el millor combustible.
Determinació experimental dels valors d’entalpia de combustió de
diferents substàncies.
Determinació experimental de calors de dissolució i reacció.
Conceptes
-
Calor absorbida o despresa per un sistema. Calor específica.
Entalpia. Calor de dissolució i calor de reacció.
Petroli. Productes de destil·lació fraccionada.
Gasolines: “craqueig”, “reformat”, “ isomerització” i índex d’octà.
Alternatives a les gasolines biocombustibles, metanol, etanol, hidrogen,
etc.
Poder calorífic dels combustibles.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
11.2.3Dissolucions. Propietats de les dissolucions
-
Tenen la mateixa solubilitat totes les sals?
Varia la solubilitat d’una sal amb la temperatura?
El punt d’ebullició d’una dissolució depèn de la seva concentració i de la
substància dissolta?
Es pot calcular la massa molecular d’un solut aplicant les propietats de les
dissolucions?
Quina és la millor manera de dessalinitzar aigua salobre?
Procediments
-
Determinació experimental de les propietats característiques.
Representació gràfica de dades experimentals i posterior anàlisi dels errors.
Aplicació de les normes de seguretat en el maneig de l’utillatge de
laboratori en la utilització dels productes químics.
Recerca de la massa molecular d’una substància a partir de la variació del
punt de congelació de la dissolució.
Anàlisi dels diferents sistemes de dessalinització de l’aigua salobre.
Conceptes
-
Substàncies pures i dissolucions.
Propietats característiques. Temperatura de fusió, temperatura d’ebullició i
solubilitat.
Propietats col·ligatives d’una dissolució.
Crioscòpia i ebulliscòpia. Lleis de Raoult.
Pressió osmòtica.
11.2.4Estudi de l’aigua
-
És igual tota l’aigua que bevem?
Què hi ha a l’aigua que bevem?
Quan podem dir que l’aigua està contaminada?
Procediments
-
Formulació i igualació de reaccions químiques.
Presa de mostres representatives.
Disseny i realització de volumetries per determinar el contingut de Cl-,
Ca2+, Mg2+ de l’aigua.
Recerca d’informació sobre els paràmetres de qualitat de l’aigua.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
Conceptes
-
Càlculs estequiomètrics en les anàlisis químiques.
Reaccions de precipitació, àcid/base...
Indicadors.
Tècniques de valoració per volumetria.
Duresa de l’aigua.
11.2.5Química orgànica
-
Quin és el principi actiu del cafè i el te?
Com es poden fabricar les aromes?
Què són millors els detergents o els sabons?
Quins plàstics utilitzam?
Procediments
-
Ús d’estratègies adequades per al maneig de substàncies orgàniques.
Realització d’una extracció (cafeïna).
Realització d’una síntesi orgànica (esterificació, niló, polistirè...).
Mesura de l’efecte tensioactiu de diferents substàncies.
Reconeixement dels principals plàstics utilitzats en la vida quotidiana.
Maneig i valoració de dades estadístiques de consum mundial de diverses
matèries primeres i materials sintètics.
Conceptes
-
Propietats de les substàncies orgàniques.
Reaccions orgàniques.
Polímers.
Catàlisi
11.2.6Determinació de calors específiques
-
Quina substància absorbeix més calor?
Quin material és més bon aïllant?
Procediments
-
Ús del termòmetre i del calorímetre.
Experimentació amb les diferents formes de transmissió de la calor.
Realització de muntatges basats en transferències de calor controlant tots
els factors implicats.
Determinació de l’equivalent calòric del calorímetre.
Programació didàctica
-
Departament de Física i Química
Determinació de la calor específica d’una substància.
Comparació de l’eficiència de diferents materials aïllants
Conceptes
-
Temperatura, quantitat de calor.
Relació entre energia tèrmica i canvis de temperatura.
Calor específica.
Conducció, convecció, radiació.
11.2.7Pèndol simple i oscil·lador harmònic
-
Quina gravetat hi ha aquí?
Amb quin període oscil·la una molla?
Amb quin període oscil·len dues molles combinades?
Procediments
-
Anàlisi i control de les variables implicades: període, longitud, massa,
constant elàstica i amplitud.
Representació gràfica, i comprovació experimental, de la relació entre
període i altres variables rellevants.
Ajust de la recta (T2, l) i d’altres, pel mètode de mínims quadrats.
Càlcul del valor de g a partir del període d’un pèndol.
Ús del cronòmetre i de la bàscula.
Càlcul d’imprecisions en les mesures i expressions de la longitud, període,
massa i altres variables mesurades o calculades.
Conceptes
-
Moviment periòdic oscil·latori: amplitud, període.
Intensitat gravitatòria.
Descomposició de forces i segon principi de la dinàmica.
Dinàmica del pèndol i de l’oscil·lador harmònic.
Llei de Hooke.
Correlació i regressió lineal.
11.2.8Resistència elèctrica
-
Una bombeta, té sempre la mateixa resistència?
Quin és el millor conductor?
Què fa canviar la resistència d’un conductor: la intensitat o la temperatura?
Procediments
-
Anàlisi i control de les variables: resistència, diferència de potencial,
intensitat, i altres.
Programació didàctica
-
Departament de Física i Química
Representació gràfica de la resistència elèctrica segons la intensitat.
Detecció de lligams entre variables només aparentment independents: I i
R, o R i temperatura.
Identificació de materials per la seva resistivitat.
Ús del polimetre i del peu de rei o similar.
Ús de la llei d’Ohm per mesurar indirectament valors de R.
Càlcul i expressió d’imprecisions en mesures de potencials i intensitats
elèctriques, i en el càlcul de resistències elèctriques.
Conceptes
-
Magnituds físiques en un circuit: intensitat, diferència de potencial,
resistència.
Llei d’Ohm.
Resistivitat.
11.2.9Resistència de materials
-
Quina força pot suportar un material?
És més fàcil rompre un paper en una direcció que en una altra?
Com influeixen les dimensions en la resistència?
Procediments
-
Definició per a aquesta pràctica concreta de la magnitud “resistència a la
ruptura”.
Anàlisi i control de les variables: resistència, força, amplada i identificació
i detecció d’altres variables que es puguin considerar rellevants, com per
exemple la direcció.
Disseny d’estratègies d’investigació per comparar resistències.
Càlcul i expressió de la imprecisió en la mesura de distàncies i forces, i en
el càlcul de resistències.
Conceptes
-
Equilibri de forces.
Forces de tensió.
Resistència de materials.
Deformacions.
11.2.10Índexs de refracció i composició de la llum blanca
Programació didàctica
-
Departament de Física i Química
En quina direcció es propaga la llum quan passa d’un medi a un altre?
Tots els materials transparents desvien la llum de la mateixa manera?
La llum de qualsevol color és desviada de la mateixa manera?
Procediments
- Ús d’un banc òptic per estudiar la refracció.
- Ús d’un full de càlcul per descobrir una relació constant.
- Mesura d’angles d’incidència i refracció.
- Descobriment de la llei de Snell.
- Comparació de diferents materials en relació amb la refracció.
- Mesura d’índexs de refracció per a diferents materials i per a diferents
colors de llum.
Conceptes
-
Propagació d’ones electromagnètiques.
Refracció de la llum.
Índex de refracció.
Dispersió de la llum blanca per un prisma.
Angle límit.
Llei de Snell.
11.3 Criteris d’avaluació.
1. Analitzar textos científics i identificar el problema que s’intenta investigar, les
hipòtesis que es formulen i la seva contrastació, l’anàlisi de resultats i les
conclusions.
2. Elaborar un esquema d’investigació d’un problema científic en el qual s’incloguin
les accions que s’han de seguir. Dissenyar estratègies d’investigació originals.
3. Experimentar i descriure els següents tipus de reaccions químiques: àcid/base,
redox, de precipitació i de formació de complexos.
4. Conèixer i aplicar reaccions químiques que permetin identificar alguns cations i
anions en dissolució aquosa
5. Manipular correctament l’utillatge de laboratori per realitzar una volumetria i una
gravimetria i fer-ne els càlculs adients. Anomenar correctament l’utillatge de
laboratori i els productes químics i manipular-los seguint les normes de seguretat.
6. Explicar la utilitat d’un procés de destil·lació fraccionada en una refineria.
Aplicar les propietats desitjables d’un bon combustible per escollir-ne el millor
entre uns quants. Explicar quina és la composició de les gasolines. Com s’obtenen
i com es milloren. Ser conscient del paper dels químics en l’obtenció i millora dels
combustibles i materials.
7. Comparar experimentalment el valor de l’entalpia de combustió de diferents
substàncies. Determinar experimentalment la calor de dissolució de diferents
soluts i de reacció de diferents reactius químics.
8. Elaborar gràfics. Interpretar les taules i gràfiques de dades experimentals.
9. Determinar experimentalment la massa molecular d’una substància.
10. Determinar experimentalment les variacions de la temperatura de fusió, de la
temperatura d’ebullició i de la solubilitat d’una dissolució quan es modifica, el
solut, la concentració o la temperatura.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
11. Explicar els fonaments dels diferents mètodes de dessalinització de l’aigua
salobre. Escriure i igualar les reaccions químiques implicades en l'anàlisi de
l'aigua. Cercar informació dels paràmetres de qualitat de l’aigua. Prendre mostres
per a anàlisi que siguin representatives. Dissenyar i realitzar volumetries.
Caracteritzar una mostra d’aigua segons els paràmetres de qualitat.
12. Conèixer com se sintetitzen moltes de les substàncies que s’empren en l’entorn
quotidià. Experimentar amb les substàncies orgàniques al laboratori. Realitzar
l’extracció d’alguna substància com la cafeïna.
13. Realitzar la síntesi d'alguna substància orgànica, com un èster o un polímer
Fabricar sabó a partir de greixos animals o vegetals Comparar l'efecte tensioactiu
de diferents sabons i detergents. Valorar la importància que tenen totes les
substàncies sintètiques a nivell econòmic i de recursos.
14. Diferenciar experimentalment les diferents formes de transmissió de l’energia
tèrmica. Relacionar la quantitat de calor absorbida o perduda per un sistema amb
el canvi de temperatura. Determinar l'equivalent calòric del calorímetre.
Determinar la calor específica de diferents materials. Confeccionar corbes de
refredament o escalfament.
15. Experimentar amb fenòmens de l’àmbit de la dinàmica . Distingir variables
rellevants. Analitzar i controlar diferents tipus de variables: independents,
dependents, fixades. Càlcul de mitjana i desviació. Ajustar una recta a punts
experimentals. Comprovar lleis físiques amb dades experimentals. Calcular errors
o imprecisions en mesures i en càlculs, i explicitar-los en l’expressió dels
resultats.
16. Definir una nova magnitud física a partir d’un problema. Descobrir relacions entre
variables. Descobrir una llei física i definir simultàniament una constant de
proporcionalitat característica d’un material. Definir una característica a partir de
noves informacions.
17. Experimentar amb fenòmens de l’àmbit de l’òptica.
11.4 Criteris de qualificació.
Els percentatges que s’utilitzaran per avaluar l’assignatura seran els següents:
50%
20%
20%
10%
Informe de laboratori
Diari de laboratori (quadern)
Feina dins el laboratori
Actitud, respecte i normes de seguretat
És necessari obtenir una qualificació de 4 o més en les dues parts (Física i Química i
Biologia i Geología o Tecnologia) per poder aprovar l’assignatura completa. Si es
produeix l’abandonament d’una de les dues parts de l’assignatura l’alumne/a l’haurà
de recuperar.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
12 Programació de química de 2n de batxillerat.
12.1 Objectius.
1. Comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els models
més importants de la química, valorant el paper que tenen en el seu
desenvolupament.
2. Aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la química per explicar
situacions reals i resoldre problemes, inclosos alguns de la vida quotidiana.
3. Utilitzar amb autonomia les estratègies característiques de la investigació
científica (plantejar problemes, formular i contrastar hipòtesis, dissenyar i
realitzar activitats experimentals) i els procediments propis de la química.
4. Comprendre la naturalesa de la química i les seves limitacions així com les
seves relacions amb la tecnologia i la societat, valorant la necessitat de
preservar el mediambient, de promoure estils de vida saludables i de treballar
per la millora de la qualitat de vida.
5. Expressar i comprendre pensaments que impliquin conceptes científics de
química amb coherència, claredat i precisió, tant en un context científic
adequat com per explicar-los en conversacions quotidianes.
6. Valorar la informació obtinguda de diferents fonts per formar-se una opinió
pròpia que els permeti expressar-se críticament sobre problemes actuals
relacionats amb la química.
7. Apreciar el caràcter de procés dinàmic, canviant i evolutiu de la química
mostrant una actitud flexible i obert davant opinions diverses.
8. Comprendre el caràcter bàsic i integrador de la química a través de les seves
relacions amb altres ciències, com són la biologia, les ciències de la Terra i
mediambient, la física i la geologia.
9. Mantenir actituds pròpies del pensament científic com la curiositat, l’esperit
crític, la tendència al treball sistemàtic i rigorós, i un punt de vista tolerant i no
dogmàtic.
10. Reconèixer i valorar el coneixement científic en l’àmbit de la química com a
element inseparable del coneixement general i la formació integral de les
persones.
12.2 Continguts i temporalització.
12.2.1UNITAT 1: FORMULACIÓ DELS COMPOSTS INORGÀNICS
(repàs). (1 setmanes)
CONCEPTES
-
Formulació inorgànica.
PROCEDIMENTS
1. Saber formular els principals composts inogànics
Programació didàctica
Departament de Física i Química
ACTITUDS
1. Ser conscient de la importància de la formulació com a fonament de la
química
12.2.2UNITAT 2. QUÍMICA DEL CARBONI (2 setmanes)
CONCEPTES
- Importància de la química del carboni
- Grups funcionals
- Formulació i nomenclatura de composts orgànics:
- Hidrocarburs
 Alcans. Cadenes ramificades.
 Alquens
 Alquins
 Hidrocarburs cíclics i aromàtics
- Derivats halogenats dels hidrocarburs
- Composts orgànics oxigenats
 Alcohols i èters
 Aldehids i cetones
 Àcids carboxílics i èsters
- Composts orgànics nitrogenats
 Amines
 Amides
 Nitrils
PROCEDIMENTS
1. Formulació dels compostos orgànics usant les regles de la IUPAC.
2. Utilització de models moleculars.
3. Recerca d’informació sobre plàstics i el seu reciclatge.
ACTITUDS
1. Actitud crítica envers l’enorme ús que fem actualment dels compostos de
carboni.
Conscienciació de la necessitat del reciclatge sobretot en una societat de
consum i turística com la de les Illes Balears
2. Valoració de la importància de la química orgànica per poder interpretar i
entendre moltes de les informacions actuals amb més objectivitat sobretot
en el camp de les ciències de la salut.
12.2.3UNITAT 3: ESTEQUIOMETRIA (3 setmanes)
CONCEPTES
- Aplicació de les següents lleis i conceptes:
- Lleis dels gasos
- Fórmules empíriques i moleculars
- Reactiu limitant i reactiu en excés
Programació didàctica
-
Departament de Física i Química
Riquesa d’un reactiu
Rendiment d’una reacció
Dissolucions: concentració
PROCEDIMENTS
2. Plantejament de problemes i preguntes de forma clara i objectiva.
3. Aplicació de lleis, principis i relacions entre variables per formular
prediccions i trobar respostes a qüestions més o menys obertes.
4. Formulació i aplicació de conclusions raonables obtingudes en una
investigació o en la resolució de problemes.
5. Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades
ACTITUDS
1. Adquisició d’hàbits que impliquin un correcte maneig i cura dels
instruments i un comportament conforme a les normes de seguretat en el
laboratori.
2. Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les
aportacions dels altres en la labor científica i técnica
3. Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament
de les solucions òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a
noves idees
12.2.4UNITAT 4: TERMOQUÍMICA (4 setmanes)
CONCEPTES
- Primer principi de la Termodinàmica
- Energia interna i entalpia
- Llei de Hess
- Entalpia estàndard de formació
- Energia d’enllaç
- Espontaneïtat de les reaccions químiques: entropia i energia lliure de
Gibbs
- Influència de la temperatura en l’espontaneïtat d’una reacció
- Reactivitat dels composts orgànics
PROCEDIMENTS
1. Càlcul de l’energia d’un procés químic en relació a la seva estequiometria.
2. Resolució de problemes de càlculs d’entalpies de reacció a partir
d’entalpies de formació, a partir d’entalpies d’enllaç o per aplicació de la
Llei de Hess.
3. Anàlisi experimental de la calor que es desprèn o s’absorbeix en diferents
reaccions químiques.
4. Relació de l’espontaneïtat d’una reacció química amb els signes d’entalpia
i d’entropia.
5. Aplicació de l’energia lliure a la determinació de l’espontaneïtat d’una
reacció.
ACTITUDS
Programació didàctica
Departament de Física i Química
1. Actitud crítica envers l’excés de reaccions de combustió produïdes a la
indústria, valorant les seves repercussions sobre el medi ambient i el canvi
climàtic.
2. Valoració de la transcendència del coneixement generat per la
termodinàmica i les seves aplicacions industrials i tecnològiques.
3. Curiositat i anàlisi crítica sobre les informacions que apareixen en els
mitjans de comunicació respecte a les repercussions mediambientals i
sobre el canvi climàtic dels diferents processos químics quotidians o
industrials.
12.2.5UNITAT 5: CINÉTICA QUÍMICA ( setmanes)
CONCEPTES
- Reaccions lentes i ràpides
- Velocitat de reacció: concepte i equació de velocitat
- Mecanisme de reacció: teoria de col·lisions i energia d’activació
- Factors que afecten la velocitat de reacció. Catalitzadors
1.
2.
3.
4.
PROCEDIMENTS
Disseny i realització d’un treball pràctic per la identificació dels
diferents factors que influeixen en la velocitat d’una reacció.
Aplicació de la teoria de col·lisions a l’estudi dels equilibris.
Interpretació de gràfics energètics de l’evolució temporal d’una reacció
i deducció de l’energia d’activació.
Comentaris i lectures sobre l’interès dels catalitzadors.
ACTITUDS
1. Valoració dels aspectes cinètics en alguns processos de fabricació i
conservacions de substàncies que permetin millorar la qualitat de vida.
2. Actitud crítica dels resultats obtinguts tant en els problemes com en el
treball experimental.
3. Seguiment de normes d’ús del laboratori i les mesures de protecció,
seguretat i tractament de residus que cal tenir en compte.
12.2.6UNITAT 6.-
EQUILIBRI QUÍMIC (4 setmanes)
CONCEPTES
- Aspecte dinàmic de les reaccions químiques
- La constant d’equilibri. Kp i Kc. Grau de dissociació
- Modificació de l’estat d’equilibri. Llei de Le Chatelier aplicació al procés
de Haber de producció industrial de l’amoníac
PROCEDIMENTS
1. Resolució de problemes aplicant les lleis de l’equilibri.
2. Disseny i realització d’un treball pràctic per analitzar el desplaçament
d’una reacció en equilibri quan es modifiquen la concentració, la
temperatura o la pressió.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
3. Realització de prediccions sobre l’evolució d’un procés químic lligat a una
situació d’equilibri químic, partint d’una situació de no equilibri.
ACTITUDS
1. Actitud crítica dels resultats obtinguts tant en els problemes com en el
treball experimental.
2. Valoració de la gran quantitat de factors que afecten les reaccions
químiques i la necessitat del seu control.
3. Seguiment de normes d’ús del laboratori i les mesures de protecció,
seguretat i tractament de residus que cal tenir en compte.
12.2.7UNITAT 7. Reaccions de transferència de protons (4 setmanes)
CONCEPTES
- Teoria d’Arrhenius
- Teoria de Brönsted-Lowry
- Dissociació de l’aigua (Kw). Concepte de pH.
- Ka i Kb. Àcids i bases forts
- Volumetries. Corba de valoració. Indicadors
- Estudi qualitatiu de les reaccions d’hidròlisi
- Àcid sulfúric: Importància a nivell industrial; pluja àcida.
PROCEDIMENTS
1. Interpretació del concepte de parells àcid/base conjugats i de la fortalesa de
cadascuna de les espècies implicades a partir de diferents exemples
plantejats.
2. Resolució de problemes relacionats amb el pH d’ àcids i bases forts i
febles i amb les corresponents constants de ionització quan calgui.
3. Aplicació del concepte d’hidròlisi per deduir el grau d’acidesa o basicitat
de diferents dissolucions.
4. Realització experimental d’una valoració àcid/base.
5. Anàlisi de la importància de l’acidesa o basicitat de diferents tipus de
sistemes a partir de la recerca d’informació o de la realització d’un debat
amb una informació prèvia.
ACTITUDS
1. Valoració de la transcendència de l’acidesa en diferents sistemes naturals i
artificials així com de l’impacte que pot tenir la seva modificació.
2. Actitud crítica envers la incorrecta aplicació de la tecnologia que condueix
a la modificació de les condicions ambientals.
3. Cura en la neutralització dels residus produïts per les pràctiques de
laboratori abans del seu abocament.
12.2.8UNITAT 8.
setmanes)
CONCEPTES
REACCIONS DE TRANSFERENCIA D’ELECTRONS (4
Programació didàctica
-
Departament de Física i Química
Conceptes d’oxidació i de reducció. Oxidant i reductor.
Nombre d’oxidació
Semireaccions
Igualació d’equacions redox: mètode de l’ió-electró
Piles electroquímiques. Força electromotriu (o potencial de la pila).
Elèctrode de referència (elèctrode normal d’hidrogen)
Potencials de reducció estàndard. Predicció del sentit de les reaccions
redox
Electròlisi
Corrosió del ferro: mecanisme i prevenció
PROCEDIMENTS
1. Identificació dels processos d’oxidació i de reducció a partir de la pèrdua o
guany d’electrons així com de la simultaneïtat d’ambdues situacions.
2. Utilització del mètode de l'ió/electró per l’ajustament de reaccions redox.
3. Realització de càlculs estequiomètrics de processos redox.
4. Anàlisi qualitativa comparativa del caràcter reductor de diferents metalls
establint una escala relativa de la seva força reductora.
5. Realització experimental d’una pila Daniell i mesura de la seva força
electromotriu.
6. Predicció del sentit de desplaçament de reaccions redox senzilles a partir dels
potencials normals de reducció i escriptura de la fórmula de la pila
corresponent.
7. Reconeixement de les característiques generals de la corrosió i anàlisi del cas
concret del ferro i les formes d’evitar els inconvenients d’aquest fenomen.
8. Recerca d’informació sobre les aplicacions quotidianes i industrials més
significatives de les piles i acumuladors.
9. Diferenciació dels fenòmens de l’electròlisi i de les piles electroquímiques.
10. Avaluació d’algunes de les principals aplicacions industrials dels processos
electrolítics.
ACTITUDS
1. Reconeixement de la importància dels processos redox en nombroses activitats
de la vida quotidiana i industrials.
2. Actitud favorable respecte al reciclatge de piles i acumuladors per a la
protecció del medi ambient.
3. Valoració de l’interès social de la indústria química relacionada amb els
processos electrolítics tot mantenint una actitud crítica envers la necessitat de
correcte tractament dels seus residus.
12.2.9 UNITAT 9.-ESTRUCTURA DE LA MATERIA. INTRODUCCIÓ A LA
QUÍMICA MODERNA.
(4 setmanes)
CONCEPTES
- Model atòmic de Bohr
Programació didàctica
-
-
-
Departament de Física i Química
Model quàntic: nombres quàntics, orbitals atòmics (geometria dels s i p).
Principi d’exclusió de Pauli.
Configuració electrònica: regla de la màxima multiplicitat de Hund.
Sistema periòdic: propietats periòdiques (radis atòmics i iònics, potencial
d’ionització, afinitat electrònica i electronegativitat)
Enllaç iònic: concepte de xarxa cristal·lina, concepte d’índex de
coordinació. Energia reticular. Cicle de Born-Haber. Propietats dels
compostos iònics (duresa, punt de fusió, solubilitat i conductivitat
elèctrica).
Enllaç covalent: teoria de l’enllaç de valència (enllaç σ i π), geometria de
molècules senzilles segons el model de la repulsió de parells d’electrons i/
o hibridació d’orbitals (sp, sp2, sp3). Polaritat dels enllaços i les
molècules. Interaccions entre les molècules: forces de Van der Waals i
enllaç per pont d’hidrogen. Propietats dels composts covalents (moleculars
i xarxes covalents) (punts de fusió i ebullició, solubilitat, conductivitat
elèctrica, duresa).
Enllaç metàl·lic. Introducció a la teoria de bandes. Propietats dels
composts metàl·lics (brillantor, ductillitat i maleabilitat, conductivitat
tèrmica i elèctrica).
PROCEDIMENTS
1. Anàlisi històrica sobre l’evolució de les teories atòmiques i la seva relació amb
l’experimentació i el tractament empíric d’una ciència.
2. Plantejament i acotació dels problemes que planteja l’estructura de l’àtom,
formulació d’hipòtesis i d’experiències per contrastar-les.
3. Càlcul d’energies de radiacions amb l’equació de Planck i localització a
l’espectre electromagnètic.
4. Interpretació dels espectres atòmics aplicant el model de Bohr.
5. Aplicació del model de Bohr per calcular els paràmetres energètics i de radi de
les òrbites de l’àtom d’hidrogen, dibuixant diagrames de nivells i trànsits
electrònics.
6. Adjudicació de nombres quàntics als nivells, subnivells, orbitals i electrons
7. Descripció gràfica de la geometria dels orbitals més senzills.
8. Escriptura de configuracions electròniques d’àtoms i de ions.
9. Relació entre la configuració electrònica, les propietats de l’àtom i la ubicació
en la taula periòdica.
10. Justificació de la variació de les propietats periòdiques en relació a la seva
situació a la taula periòdica.
11. Descripció de les propietats físiques i químiques dels elements en el seu estat
natural.
12. Comparació de les propietats dels diferents grups, analitzant les seves
diferències.
13. Aplicació del principi bàsic de l’evolució vers una situació de mínima energia
en la unió d’àtoms.
14. Deducció a partir d’una teoria general de l’enllaç de les característiques més
importants de les substàncies iòniques, covalents i metàl·liques.
15. Construcció de cicles energètics de Born-Haber pel càlcul de paràmetres
energètics.
16. Realitzar diagrames d’estructures de Lewis per diferents substàncies.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
17.Descripció de la formació d’enllaços covalents senzills i múltiples i de la seva
contribució a la geometria molecular.
18. Deducció de la geometria molecular i identificació del seu caràcter polar o
apolar.
19. Identificar forces intermoleculars en diferents substàncies i justificar les
propietats que es puguin derivar.
20. Utilització de models tridimensionals per representar cristalls, molècules i
sòlids cristal·lins.
ACTITUDS
1. Valoració de la importància que tenen les teories i models en la realització
d’una investigació, així com en el desenvolupament del cos teòric de la
química.
2. Reconeixement de la visió dinàmica de la investigació en química que es
construeix amb les aportacions de teories i models que milloren i
complementen els anteriors.
3. Valoració del rigor en les mesures i en els experiments, que obliguen a la
recerca de nous models teòrics.
4. Valoració dels sistemes de classificació en l’organització de la informació.
5. Reconeixement de Ia importància de la tenacitat dels científics en el
descobriment de fenòmens i l’elaboració de teories
6. Curiositat sobre les propietats dels elements més importants.
7. Interès per la interpretació de la realitat utilitzant models i teories científiques.
8. Actitud crítica vers les noves teories valorant la seva creativitat, el seu rigor i
les seves aportacions.
9. Disposició a mantenir relacions de cooperació tant en les investigacions, com
en les tasques d’aula per afavorir la concepció de la ciència com una activitat
social en equip.
10. Valoració del paper fonamental de l’aigua en la societat, en la indústria i en el
medi ambient.
12.3 Criteris d’avaluació
10. Anomenar i formular correctament composts orgànics i inorgànics.
11. Identificar els diferents grups funcionals en fórmules diverses.
12. Resoldre exercicis i problemes, teòrics i aplicats, sobre l’estequiometria de les
reaccions químiques.
13. Explicar raonadament qüestions relacionades amb l’aspecte energètic de les
reaccions químiques.
14. Calcular entalpies de reacció a partir d’energies estàndard de formació o de les
energies d’enllaç.
15. Aplicar la llei de Hess per tal de calcular energies de reacció a partir de les
energies corresponents a altres reaccions químiques.
16. Deduir la possible espontaneïtat d’una reacció química i explicar raonadament la
influència de la temperatura sobre l’espontaneïtat del procés.
17. Explicar raonadament alguns mecanismes de reacció a partir de dades
experimentals.
18. Explicar raonadament la importància de la utilització a la indústria o la vida
quotidiana de determinats catalitzadors.
Programació didàctica
Departament de Física i Química
19. Donada la constant d’equilibri d’una reacció i la quantitat inicial d’algun reactiu i/
o producte, calcular la concentració en equilibri de cada una de les espècies
químiques que intervenen en el procés.
20. Calcular la constant d’equilibri d’una reacció a partir de dades obtingudes
experimentalment.
21. Explicar de forma raonada la influència de determinats factors (temperatura,
pressió, volum del recipient i concentració d’alguna de les espècies que intervenen
en la reacció) sobre una reacció en equilibri i preveure el sentit del desplaçament
d’aquest quan es varia algun d’aquests factors.
22. Definir i aplicar amb correcció els conceptes d’àcid i de base segons les teories de
Brönsted-Lowry i d’Arrhenius.
23. Resoldre problemes on sigui necessari el càlcul de concentracions de les
substàncies presents en reaccions àcid-base en dissolució aquosa, així com
l’aplicació del concepte de pH.
24. Identificar reaccions d’oxidació-reducció en processos que es produeixen en el
nostre entorn o en el laboratori i escriure les equacions corresponents ajustades.
25. Donats el potencials de reducció estàndard d’algunes espècies químiques, indicar
com es pot construir una pila electroquímica i calcular el seu voltatge.
26. Explicar de forma qualitativa el concepte d’electròlisi i conèixer algunes
aplicacions.
27. Conèixer, aplicar i relacionar :
- Configuració electrònica, sistema periòdic i propietats periòdiques.
- Configuració electrònica i enllaç.
- Enllaç i propietats de les substàncies.
28. Justificar la geometria de molècules senzilles mitjançant el concepte d’hibridació
i/o el mètode de repulsió de parells d’electrons.
12.4 Criteris de qualificació.
La nota de la 1ª i la 2ª avaluació resulta de fer la mitjana dels exàmens escrits
durant aquella avaluació.
Per treure la nota final de curs, es farà la mitjana dels exàmens escrits de tot el
curs. Si la mitjana és inferior a cinc, l’alumne té la matèria suspesa, a no ésser que
aprovi l’examen final del mes de maig.
L’examen final és un examen que inclou tots els continguts del curs i serveix
per recuperar o augmentar la nota (pels alumnes ja aprovats).
Programació didàctica
Departament de Física i Química
13 Programació de física de 2n de batxillerat
13.1 Objectius generals:
La matèria de Física contribuirà en desenvolupar en l’alumnat les següents capacitats:
11. Comprendre els principals conceptes de la física, la seva vinculació a problemes
d'interès i la seva articulació en un cos coherent de coneixements (lleis teories i
models), com també les estratègies utilitzades en la seva construcció.
12. Seleccionar i aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la física més adequats
per explicar situacions reals, i resoldre problemes, qualitatius i quantitatius, teòrics
i experimentals, incloent-hi alguns de la vida quotidiana.
13. Expressar-se amb coherència, claredat i precisió sobre aspectes relacionats amb la
Física, tant en un context científic com en conversacions quotidianes.
14. Interpretar diagrames, gràfics, taules, expressions matemàtiques i altres models de
representació.
15. Analitzar i comparar hipòtesis contraposades amb pensament crític, tot valorant
les seves aportacions al desenvolupament de la física com un procés dinàmic,
canviant, complex i evolutiu, i reconèixer els principals reptes amb què s'enfronta
la investigació actual en aquest àmbit de la ciència.
16. Comprendre el caràcter bàsic i integrador de la física a través de les seves
relacions amb altres ciències i amb la tecnologia, com a element inseparable del
coneixement general i de la formació integral de les persones, i les seves
aportacions a l'evolució cultural de la humanitat.
17. Descobrir i valorar la influència recíproca de la física i la tecnologia, les seves
limitacions i les repercussions que tenen sobre la natura i sobre la societat, tot
acceptant la necessitat de preservar el medi ambient i de procurar una millora de
las condicions de vida de la humanitat, i per assolir un futur satisfactori i
sostenible.
18. Dissenyar activitats experimentals, pràctiques i manipuladores, en un context
d’investigació, tot fent ús dels coneixements científics adquirits, per tal d’assolir
objectius prèviament fixats, i realitzar-les amb l'instrumental bàsic del laboratori i
d'acord amb les normes de seguretat de les instal·lacions.
19. Mantenir actituds pròpies del pensament científic com la curiositat, l’esperit crític,
la tendència al treball sistemàtic i rigorós, i un punt de vista tolerant i no dogmàtic.
20. Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació per experimentar
amb simulacions, tractar dades i extreure informació de diferents fonts, avaluarles, fonamentar els treballs i adoptar decisions..
13.2 Continguts.
CONTINGUTS GENERALS:
−
−
−
Plantejament de problemes i preguntes de forma clara i objectiva; presa de
decisions referents a la viabilitat i conveniència de l’estudi de determinades
qüestions i problemes.
Aplicació de lleis, principis i relacions entre variables per formular prediccions i
trobar respostes a qüestions més o menys obertes.
Reconeixement, generació i exposició d’hipòtesis.
Programació didàctica
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
Departament de Física i Química
Planificació i desenvolupament d’experiments controlats, ja sigui per contrastar
hipòtesis, observar fenòmens o respondre a interrogants.
Formulació, crítica i anàlisi de fiabilitat de conclusions i resultats obtinguts en una
investigació o en la resolució de problemes.
Utilització de models teòrics i experimentals per verificar i explicar diferents
fenòmens naturals.
Selecció i aplicació de tècniques i maneig d’instruments usuals en els laboratoris
de física.
Realització d’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per
exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats d’una investigació.
Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades.
Selecció i maneig, amb disposició crítica, de diferents fonts d’informació.
Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió, tot usant el
vocabulari adequat.
Respecte a l’entorn natural i afermament d’actituds favorables a la seva
conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a
la insularitat de la nostra comunitat.
Reconeixement de la importància del treball en equip i del respecte a les
aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.
Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les
solucions aparentment òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a
noves idees.
13.2.1 Unitat 0: Repàs de la mecànica d’una partícula.
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
Magnituds escalars i vectorials. Components d’un vector i vectors unitaris.
Vector de posició i trajectòria.
Vector desplaçament.
Vector acceleració. Components intrínseques del vector acceleració.
Estudi dels moviments: moviment rectilini uniforme, moviment rectilini
uniformement variat, tir horitzontal, tir oblicu i moviment circular uniforme.
Lleis de la dinàmica
Aplicacions de les lleis de Newton: pla horitzontal, pla inclinat i cossos units amb
politges.
Dinàmica del moviment circular uniforme.
Treball mecànic.
Treball realitzat per una força constant i per la força resultant.
Potència.
Tipus d’energia: cinètica i potencial.
Principi de conservació de l’energia.
Teorema de les forces vives.
13.2.2 Bloc 1. Interacció gravitatòria
−
−
−
−
Introducció: la força gravitatòria com una de les quatre forces fonamentals.
Forces conservatives. Energia potencial. Relació força/energia potencial.
La revolució copernicana. Aportacions de Copèrnic i Galileu.
Lleis de Kepler. Llei de la gravitació universal.
Programació didàctica
−
−
−
−
−
−
−
Departament de Física i Química
Forces centrals. Energia potencial gravitatòria.
Superació de la idea d’acció a distància: Camp gravitatori. Camp gravitatori creat
per una massa. Línies de camp.
Potencial
gravitatori.
Superfícies
equipotencials.
Relació
camp
gravitatori/potencial.
Moment d’una força. Moment angular d’una partícula. Teorema de conservació
del moment angular.
Moviment de masses en el si de camps gravitatoris: satèl·lits i planetes.
Gravetat terrestre. Determinació experimental de g.
Apreciació de la importància de la idea d’unificació en les teories físiques, i en
concret la teoria de la gravitació de Newton.
13.2.3 Bloc 2. Interacció elèctrica
−
−
−
−
Interacció entre càrregues elèctriques en repòs. Llei de Coulomb.
Camp elèctric. Camp elèctric creat per una càrrega. Línies de camp elèctric.
Energia potencial elèctrica. Potencial elèctric. Superfícies equipotencials.
Relacions camp elèctric/ potencial elèctric. Camp uniforme.
13.2.4 Bloc 3. Magnetisme
−
−
−
−
−
−
−
−
−
Fenòmens magnètics. Magnetisme natural. Camp magnètic.
Força sobre càrregues en moviment. Força de Lorentz. Aplicacions. Força
magnètica sobre corrents elèctrics.
Camp magnètic creat per corrents elèctrics. Aplicacions.
Interacció magnètica entre corrents paral·lels. Definició d’Ampere.
Flux magnètic. Inducció electromagnètica. Llei de Faraday-Henry. Llei de Lenz.
Producció de corrents alterns.
Impacte mediambiental de la producció d’energia elèctrica.
Aproximació històrica a la síntesi electromagnètica de Maxwell.
Analogies i diferències entre el camp gravitatori, el camp elèctric i el camp
magnètic.
Realització de treballs pràctics sobre fenòmens electromagnètics: visualització de
línies de camp magnètic, acció d’imants sobre corrents, funcionament
d’electroimants, alternadors, galvanòmetres i motors; comprovació de la llei de
Lenz.
13.2.5 Bloc 4. Vibracions i ones
−
−
−
−
−
−
−
−
El moviment harmònic simple. Elongació, velocitat i acceleració.
Dinàmica i energia del moviment harmònic simple.
Propagació d’una pertorbació. Ones. Classificació de les ones.
Ones harmòniques. Paràmetres característics de les ones harmòniques.
Equació de les ones harmòniques planes. Aspectes energètics.
Front d’ona. Raig. Principi de Huygens.
Fenòmens ondulatoris: reflexió, refracció; estudi qualitatiu de les interferències,
difracció, polarització i efecte Doppler. Ones estacionàries en una dimensió.
Lleis de la reflexió i la refracció. Índex de refracció relatiu. Reflexió total i angle
límit.
Programació didàctica
−
−
−
−
Departament de Física i Química
So. Ones sonores. Sensació sonora. Contaminació acústica: fonts i efectes. Actitud
crítica envers la contaminació acústica i la repercussió que té sobre la salut.
Interpretació del pèndol simple com a aproximació a un moviment harmònic
simple. Relació entre el període del pèndol i la intensitat del camp gravitatori.
Estudi experimental d’un oscil·lador harmònic.
Reconeixement de les implicacions tecnològiques que els moviments ondulatoris
tenen en la societat actual, en especial referència a les telecomunicacions.
13.2.6 Bloc 5. Òptica
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
−
Naturalesa de la llum. Teoria corpuscular i ondulatòria.
Ones electromagnètiques. Espectre electromagnètic.
Propagació de la llum. Lleis de la reflexió i la refracció. Índex de refracció
absolut.
Introducció a l’òptica geomètrica.
Sistema òptic. Formació d’imatges. Característiques de les imatges.
Miralls plans i esfèrics. Elements característics, equació dels miralls i
característiques de les imatges.
Lents esfèriques primes. Elements característics, equació de les lents i
característiques de les imatges. Potència d’una lent.
Estudi qualitatiu d’interferències, difracció i dispersió de la llum.
Instruments òptics. L’ull, els seus defectes i la correcció amb lents; la lupa, els
telescopis i el microscopi.
Realització d’un treball pràctic que permeti comprovar les lleis de la reflexió i la
refracció, i la formació d’imatges a través d’una lent prima.
Construcció gràfica de la formació d’imatges i anàlisi de les imatges obtingudes
en miralls, lents primes i instruments òptics senzills.
Reconeixement del caràcter unificador de la teoria actual de la naturalesa de la
llum entre la corpuscular i l’ondulatòria.
13.2.7 Introducció a la física moderna
−
−
−
−
−
−
−
−
−
Fets experimentals no explicats en la física clàssica: radiació del cos negre;
experiment de Michelson i Morley; discontinuïtat dels espectres atòmics; efecte
fotoelèctric.
Quantificació de l’energia: Hipòtesi de Planck. Explicació de l’efecte fotoelèctric.
Justificació de la discontinuïtat dels espectres atòmics.
Postulats d’Einstein de la relativitat especial. Conseqüències en la mesura de
distàncies, temps i masses. Equivalència massa/energia.
Dualitat ona/corpuscle. Hipòtesi de De Broglie. Principi d’indeterminació de
Heisenberg: posició/moment, energia/temps.
Composició i estabilitat del nucli atòmic. Energia nuclear d’enllaç.
Processos nuclears. Radioactivitat. Fissió i fusió nuclear. Aplicacions i riscos.
Dosi de radiació.
Descripció i representació simbòlica de processos radioactius i reaccions nuclears.
Reconeixement del caràcter evolutiu de la física i de la necessitat de modificar o
canviar les teories a partir de les dades experimentals.
Apreciació de la persistència de la validesa de teories antigues com a casos
particulars de teories més globals.
Programació didàctica
−
−
Departament de Física i Química
Valoració crítica dels beneficis i dels riscs que acompanyen l’ús de l’energia
nuclear.
Curiositat envers les investigacions actuals en el camp de la física teòrica.
13.3 Criteris d’avaluació.
18. Analitzar situacions i obtenir informació sobre fenòmens físics utilitzant les
estratègies bàsiques del treball científic (tots els blocs).
19. Valorar la importància de la Llei de la gravitació universal (LGU) i aplicar-la a la
resolució de situacions problemàtiques d’interès com ara la determinació de
masses de cossos celests, el tractament de la gravetat terrestre i l’estudi de
planetes i satèl·lits (bloc 1).
20. Conèixer els fonaments de l’oscil·lador harmònic com a resposta d’un sistema en
equilibri a petites pertorbacions, com també les equacions que en descriuen la
dinàmica i les transformacions energètiques que hi tenen lloc; tractar el pèndol
simple com una aproximació a un oscil·lador i utilitzar-lo per a determinar la
gravetat terrestre (blocs 1 i 4).
21. Construir un model teòric que permeti explicar les vibracions de la matèria i la
seva propagació (ones), tot aplicant-lo a la interpretació de diversos fenòmens
naturals i desenvolupaments tecnològics (bloc 4).
22. Utilitzar els models clàssics (corpuscular i ondulatori) per explicar les diferents
propietats de la llum (bloc 5).
23. Usar els conceptes de camp elèctric i magnètic per tal de superar les dificultats
que planteja la interacció a distància, calcular els camps creats per càrregues i
corrents rectilinis, i les forces que actuen sobre càrregues i corrents, com també
justificar el fonament d’algunes aplicacions pràctiques (blocs 2 i 3).
24. Explicar la producció de corrent mitjançant variacions del flux magnètic i alguns
aspectes de la síntesi de Maxwell, com la predicció i producció d’ones
electromagnètiques i la integració de l’òptica en l’electromagnetisme; i valorar-ne
les aplicacions (blocs 3 i 5).
25. Utilitzar els principis de la relativitat especial per explicar una sèrie de fenòmens:
la dilatació del temps, la contracció de la longitud i l’equivalència massa-energia
(bloc 6).
26. Conèixer la revolució cientificotecnològica que va tenir l’origen en la recerca de
solucions als problemes plantejats pels espectres continus i discontinus, l’efecte
fotoelèctric, etc., i que donà lloc a la física quàntica, i a noves i notables
tecnologies; delimitar els dominis de validesa de la física clàssica (bloc 6).
27. Aplicar l’equivalència massa-energia per tal d’explicar l’energia d’enllaç dels
nuclis i la seva estabilitat, les reaccions nuclears, la radioactivitat i les seves
múltiples aplicacions i repercussions. Conèixer les aportacions dels primers
investigadors en radioactivitat (bloc 6).
Programació didàctica
Departament de Física i Química
13.4 Temporalització.
1a AVALUACIÓ.
Bloc 0. Repàs de mecànica de la partícula. (4 setmanes)
Bloc 1.Interacció gravitatòria.
(4 setmanes)
Bloc 2. Interacció elèctrica.
(4 setmanes)
2a AVALUACIÓ.
Bloc 3. Magnetisme.
(4 setmanes)
Bloc 4. Vibracions i ones.
(5 setmanes)
3a AVALUACIÓ.
Bloc 5. Òptica.
(4 setmanes)
Bloc 6. Introducció a la física moderna.
(3 setmanes)
13.5 Criteris de qualificació i recuperació.
La nota de cada avaluació serà una mitjana de les proves escrites efectuades.
Es farà un examen de recuperació de cada avaluació a l'inici de la següent, excepte en
el cas de la 3a Avaluació, que no tendrà prova de recuperació específica i es
recuperarà amb l'examen final.
La nota final de curs s'obtindrà amb una mitjana ponderada de les notes de les tres
avaluacions, sempre que estiguin aprovades o recuperades, i l'examen final, sempre
que estigui aprovat. En cas que l'alumne no tengui les tres avaluacions aprovades o
recuperades i l'examen final aprovat, tendrà una nota final màxima de 4.
13.6 Activitats complementàries
Es proposarà als alumnes que assisteixin a les olimpíades de física. És una activitat
voluntària i el nombre de places és limitat, per tant, es seleccionaran els alumnes amb
una prova escrita que hauran de lliurar. Està previst que la sortida sigui al tercer
trimestre.