PRÀCTICA 4 INTERPRETACIONS SOBRE EL FRANQUISME "Basat en el poder absolut amb que va sorgir de la guerra civil, el general Franco va configurar el seu propi règim polític, sempre entre les coordenades amb que a l'Espanya tradicional es va delimitar el poder d'un cap d'Estat: exèrcit, esglésies i mitjans econòmics. És clar que a la construcció econòmica i social així alçada va haver de donar el corresponent vernís populista i "social", per a això va servir la Falange (gradualment transformada en Moviment Nacional), amb tot un seguit de dispositius complementaris: seguretat social, sindicats i difusió de l'ensenyament ... La gran habilitat de Franco va radicar precisament a garantir l'equilibri entre els diversos grups que li van promoure i recolzar, apartant en cada moment els possibles escapçadures de figures polítiques que poguessin amenaçar amb trencar l'equilibri d'aquesta constel·lació. " RAMÓN TAMAMES, "La República. L'era de Franco ", Madrid, 1980. "La ironia de la història no deixa de ser flagrant: fet i fet, el règim de Franco va ser víctima del mateix procés de canvi social que havia impulsat. La qüestió transcendeix fins i tot l'àmbit nacional, el cas espanyol dels anys seixanta replanteja un cop més el problema de la relació entre sistema polític i realitat social i econòmica. L'experiència espanyola sembla reforçar la tesi que la dictadura no és compatible amb una societat dinàmica, desenvolupada i moderna. I viceversa: que l'estabilitat de la democràcia requereix un determinat nivell de desenvolupament econòmic i de modernització social." Juan Pablo Fusi, "Franco i el franquisme", Madrid, 1999. INTERPRETACIONES SOBRE EL FRANQUISMO “Basado en el poder absoluto con que surgió de la guerra civil, el general Franco fue configurando su propio régimen político, siempre entre las coordenadas con que en la España tradicional se acotó el poderío de un jefe de Estado: ejército, iglesias y medios económicos. Claro es que a la construcción económico-social así levantada hubo de dársele el correspondiente barniz populista y "social", para lo cual sirvió la Falange (paulatinamente transformada en Movimiento Nacional), con toda una serie de dispositivos complementarios: seguridad social, sindicatos y difusión de la enseñanza... La gran habilidad de Franco radicó precisamente en garantizar el equilibrio entre los diversos grupos que le promovieron y apoyaron, apartando en cada momento los posibles despuntes de figuras políticas que pudieran amenazar con romper el equilibrio de tal constelación.” RAMÓN TAMAMES, “La República. La era de Franco”, Madrid, 1980. “La ironía de la historia no deja de ser flagrante: a la postre, el régimen de Franco fue víctima del mismo proceso de cambio social que había impulsado. La cuestión trasciende incluso el ámbito nacional; el caso español de los años sesenta replantea una vez más el problema de la relación entre sistema político y realidad social y económica. La experiencia española parece reforzar la tesis de que la dictadura no es compatible con una sociedad dinámica, desarrollada y moderna. Y viceversa: que la estabilidad de la democracia requiere un determinado nivel de desarrollo económico y de modernización social.” JUAN PABLO FUSI, “Franco y el franquismo”, Madrid, 1999.