CambraComunicació - Cambra de Comerç de Terrassa

Marià Galí,
nou president de La Cambra
El nou Comitè Executiu exercirà el seu mandat fins al 2010
Revista trimestral de la Cambra de Comerç de Terrassa
Número 891 - Juliol / Setembre 2006
CambraComunicació
Premis Cambra
2006
La darrrera sessió de Cambractiva reflexiona sobre
l’evolució de l’economia mundial
El 90% de les empreses té contractada línia d’ADSL
Mercats del món
as
Págin 0
28/3
ación
form
,
La in relevante
más ducida
a
tr
no
stella
al ca
Editorial
3
Marià
Galí i Segués
President de la Cambra de Comerç
de Terrassa
A
mb aquest número de la revista
s’inicia una nova etapa de govern
de la Cambra de Comerç de Terrassa. El 19 de juny es va celebrar
l’acte de constitució del Ple de la institució
per al període 2006-2010, el qual em va
elegir per al càrrec de president que tinc
l’honor d’ostentar i del qual espero fer-me
mereixedor, en col·laboració amb un equip
ferm i il·lusionat per conduir un projecte
orientat a afavorir el desenvolupament de
la demarcació com a zona econòmica.
Blasco de Garay, 29-49
08224 TERRASSA
Tel. 93 733 98 33
Fax 93 789 11 65
info@cambraterrassa.es
www.cambraterrassa.es
Delegació de Rubí
Rambleta Joan Miró, s/n
(Edifici Rubí+D) 08191 RUBÍ
Tel. 93 697 02 69
Fax 93 697 28 86
rubi@cambraterrassa.es
Delegació de Sant Cugat del Vallès
Villà, 68 (Casa Aymat)
08173 SANT CUGAT DEL VALLÈS
Tel. 93 587 90 25
santcugat@cambraterrassa.es
Voldria en primer lloc, però, manifestar el
meu agraïment per la tasca desenvolupada
pel Sr. Albert Vilardell que, en la seva etapa
com a president de la institució, ha facilitat
l’impuls d’un nou enfoc en la gestió de La
Cambra, que ha motivat que les persones
que hem estat més implicades veiem clarament La Cambra en una excel·lent situació
per encarar el futur i prenguem el testimoni
per situar la institució al més alt nivell dins
de l’àmbit institucional i empresarial.
L’actual equip de govern ha definit un
projecte orientat a incrementar el lideratge
institucional a la demarcació i a l’entorn
de cambres de comerç, amb l’impuls de
noves iniciatives tant institucionals com
de servei a les empreses, incrementar la
participació activa d’empresaris dels muni-
cipis de la demarcació a la Cambra de
Comerç de Terrassa, potenciar les relacions
institucionals a nivell internacional que
afavoreixin tant la pròpia Cambra com a
les empreses i continuar potenciant el
serveis com un eix clau d’activitat de La
Cambra. Intensificar i ampliar les accions
de posicionament dels òrgans de govern de
la institució.
Aquests són els alguns eixos estratègics
que l’actual equip de govern de La Cambra
ha proposat per donar un suport efectiu a
les empreses de la demarcació, promovent
el seu desenvolupament a curt, mig i llarg
termini i afavorint l’assoliment dels interessos generals del col·lectiu empresarial
de la demarcació de Terrassa. I tot això,
posicionant La Cambra com una entitat que
destaqui per un estil de gestió que estigui
d’acord amb els models d’excel·lència empresarial.
La coincidència d’aquest número de la
revista amb l’inici de la nova etapa de
govern em permet fer-los la presentació
formal i agrair-los la seva confiança per
poder tirar endavant el projecte, amb la
col·laboració activa i imprescindible de
tots els empresaris i de totes les empreses,
motor econòmic i de desenvolupament del
nostre país.
DIRECCIÓ:
Josep Prats i Llopart
CAP DE REDACCIÓ:
Palmira Cabañero i Pujol
DISSENY I PUBLICITAT:
PUBLITESACOMUNICACIÓ
C/ Gutenberg, 3-13 Àtic A
08224 TERRASSA
Tel. 93 788 92 54
IMPRIMEIX:
Gratesa
Dipòsit Legal: B-14080-1958
ISSN: 1578-3995
Marià Galí i Segués
President de la Cambra de Comerç de Terrassa
DEMARCACIÓ DE LA CAMBRA:
Castellbisbal - Gallifa - Matadepera - Olesa de Montserrat
Rellinars - Rubí - Sant Cugat del Vallès - Sant Llorenç Savall
Terrassa - Ullastrell - Vacarisses - Viladecavalls
Nou Comitè Executiu de La Cambra
4
Marià Galí,
nou president de La Cambra
Després de la reunió constitutiva que va tenir lloc el 19 de juny, el Ple de la Cambra
de Comerç de Terrassa ha escollit Marià Galí i Segués com a president de la institució
i a les persones que integren el Comitè Executiu del mandat 2006-2010.
Així, el Comitè Executiu de La Cambra està format per les persones següents:
President:
Marià Galí Segués
Vicepresident 1r:
Francesc Flotats Crispi
Vicepresident 2n:
Faust San José Torras
Vicepresident 3r:
Ignasi Mier Méndez
Tresorer:
Miquel Font Roca
Vocals:
Jordi Amat Sala
Ramon Capella Galí
David Chaler Corbella
Josep Daví Casas
Josep Porta Mascarill
Carles Villarubias Alarcón
Rafael Villegas Sánchez
Foto de familia
Nou Comitè Executiu
Els empresaris que formen el nou Comitè Executiu de la institució ofereixen un perfil
professional madur i experimentat. De fet, la mitjana d'edat d'aquest col·lectiu és de 50 anys
i la majoria desenvolupa la seva trajectòria professional en empreses del sector industrial i
de serveis. A continuació, oferim un petit resum del perfil de cada un dels empresaris que
integren el nou òrgan de govern executiu de La Cambra.
Marià Galí Segués
Nascut a Terrassa el 10 de
setembre de 1952, és president
del grup de societats de Mina
Pública d'Aigües de Terrassa,
SA, i director general d'Aigües
de Terrassa, càrrec que exerceix
des de 1985.
Format en Dret i diplomat en Administració i Direcció
d'Empreses per ESADE, Marià Galí està vinculat a
diverses societats relacionades amb l'àmbit de
l'energia i les infraestructures. Concretament, és
vicepresident primer i tresorer de l'ASAC (Agrupació
de Serveis d'Aigua de Catalunya), vocal de la Junta
de Govern de l'AGA (Asociación Española de Empresas
Gestoras de los Servicios de Agua de Poblaciones),
vocal del Consell d'Administració i vicepresident
d'Aigües de Matadepera, SA, vocal del Consell
d'Administració de SAP Les Fonts, SA (Aigües de
Les Fonts), vocal del Consell d'Administració de
PROINTESA (Promocions Industrials de Terrassa,
SA), vocal del Consell d'Administració d'Egara Mixta
Director gerent:
Josep Prats Llopart
Secretària general:
Marta Torrents Fenoy
d'Aparcaments i Serveis, SA, i vocal del Consell
d'Administració d'OMEL (Operadora del Mercado
Ibérico de Electricidad Polo Español SA). Marià Galí
exerceix també com a vocal del Consell Rector del
Patronat Català Pro-Europa.
Vinculat a diverses entitats de la ciutat, és soci
d'Amics de les Arts i JJMM, del Centre Excursionista
de Terrassa, del Club Egara Hockey i d'Omnium
Cultural i membre del grup d'opinió Terrassa i Cia.
Nou Comitè Executiu de La Cambra
Perfils del
nou Comitè
Executiu de
La Cambra
Ignasi Mier Méndez
Nascut a Barcelona el 20
de gener de 1965, és gerent
de Circutor, SA, càrrec que
exerceix des de l'any 1998.
Enginyer industrial especialitzat en organització
d'empresa, Mier ha desenvolupat la seva trajectòria professional en diferents
empreses dels sectors electrònic, metall i de la
construcció, així com en l'administració local,
exercint diferents funcions com a consultor en
organització empresarial, com a directiu en l'àmbit
de la internacionalització i com a director general.
Ramon Capella Galí
Nascut el 17 de juliol de
1970, és director d'Aprovisionament i conseller del
Grup Telstar. Enginyer tècnic
industrial i llicenciat en
Administració i Direcció
d'Empreses per ESADE,
exerceix la seva trajectòria professional des del
1993 a Telstar, en un inici als tallers i les oficines
tècniques de l'empresa, passant posteriorment a
exercir com a director de Producció i Desenvolupament de Producte de Telstar Industrial fins a
l'actualitat com a conseller i directiu del Grup.
Josep Porta Mascarill
Nascut a Terrassa el 12 de
juliol de 1960, és gerent de
l'empresa Publitesa Comunicació. Diplomat en Tècniques de Comunicació per
EADA, està vinculat al Ple
de La Cambra des de l'any
1998 i és vocal del Comitè Executiu del Consorci
de la Fira de Terrassa. Porta ha estat fundador i
és vocal de Cercle Cecot de Joves Empresaris.
Francesc Flotats Crispi
Nascut a Terrassa el 29 de
maig de 1956, és conseller
delegat i director general
de F. Flotats, SA. Enginyer
tècnic tèxtil, Flotats ha
desenvolupat la seva
trajectòria professional
dins del sector tèxtil i de la confecció. Vinculat
a diferents entitats i associacions econòmiques,
destaca la seva participació a l'Institut Industrial
de Terrassa i al LEITAT com a vocal del Consell
d'Administració i exerceix com a conseller de
Caixa Terrassa.
Miquel Font Roca
Nascut a Terrassa el 30
d'octubre de 1947, és pèrit
i enginyer tècnic industrial
químic. Després d’una
àmplia trajectòria professional com a director
tècnic en una gran empresa de l'alimentació, des de fa 18 anys exerceix
com a gerent de l'empresa Vacol, SA. Vinculat
a múltiples entitats econòmiques i socials com
la Cecot, la Cambra de la Propietat Urbana, la
Fundació Busquets o Caixa Terrassa. També és
president del Gremi de la Indústria Química i
vocal de la directiva de Fedequim.
David Chaler Corbella
6
Faust San José Torras
Nascut a Terrassa el 28 de
febrer de 1961. Diplomat
en Empresarials i especialitzat en la direcció
d'empreses de l'alimentació, és conseller delegat
i director general de l'empresa Arcadie España. Ha desenvolupat tota la
seva trajectòria en empreses del sector de
l'alimentació exercint la gerència de diverses
empreses vinculades al grup San José Torras.
Vicepresident i conseller del Grup Mútua de
Terrassa i el Cercle de Joves Empresaris de Cecot.
Jordi Amat Sala
Nascut a Terrassa el 2 de
maig de 1957, és gerent
de l'empresa Embamat EU,
SA, i president del Gremi
d'Embalatges Barcelona.
Diplomat en Ciències
Empresarials i postgrau en
Direcció i Administració d'Empreses, Jordi Amat
està estretament vinculat a diferents col·lectius
del seu sector com a vocal del Gremi Fusters
de Terrassa, de la Federació Catalana de la Fusta,
de FAPROMA i de Graphispack i president de la
CS Consumibles d'ASUMA. Amat és també vocal
de la Taula Intersectorial Forestal de Catalunya.
Josep Daví Casas
Nascut a Terrassa el 27
d'octubre de 1945, David
Chaler és industrial impressor accionista majoritari i director general de
l'empresa Orbital Graphics.
Ha format part de la junta
del Gremi d'Indústries Gràfiques de Catalunya
i és soci de Cecot, Prointesa, Amics de les Arts
i Omnium Cultural. També ha estat vicepresident
del Terrassa FC i de l'executiva local d'Unió
Democràtica de Catalunya (UDC). Vinculat a la
Cambra com a vocal del Ple de l'any 1991 al
1998.
Nascut a Terrassa el 30 de
setembre de 1951, és
administrador i gerent de
l'empresa Transportes Davi,
SA, des de 1978 i administrador i gerent de
Daotrans, SA, des de 1979.
Vocal del Gremi de Transportistes de Catalunya
des de 1994, ha liderat l'equip que va impulsar
al 1999 la nova implantació de la qualitat ISO
i la certificació mediambiental en el sector del
transport. Daví està vinculat al Ple de la Cambra
de Terrassa des de l'any 1998.
Carles Vilarrúbias Alarcón
Rafael Villegas Sánchez
Nascut a Barcelona el 25
de novembre de 1957, és
director de la Divisió de
Banca Personal, especialitzada en la gestió de
patrimonis, de Caixa Terrassa. Diplomat en Ciències Empresarials i PDD per l'IESE, Vilarrubias
ha exercit la seva trajectòria professional durant
34 anys dins del sector financer, 22 dels quals
ha estat vinculat a Caixa Terrassa ocupant llocs
de responsabilitat com a director en diferents
oficines.
Nascut el 2 de juny de
1950, Rafael Villegas és
director de Zona de Banca
Comercial del Banc Sabadellatlántico. Villegas, que
ha desenvolupat estudis
d'especialització en direcció general per l'IESE, ha desenvolupat la
seva trajectòria professional a Banc Sabadell
exercint com a directiu d'aquesta entitat financera a Terrassa i Manresa.
7
PLE DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA
Descripció
Grup 1
Indústries extractives no metàl·liques, petroli, energia
i aigua
Empresa
Representant
AIGÜES DE MATADEPERA, SA
Marià Galí Segués
Grup 2.1
Extractives, metal·lúrgia i productes metàl·lics
ABAD, SL
LAMP, SA
METALÚRGICA SANZ, SA
Josep Abad Pous
Ferran Cusidó Codina
Gemma Sanz Sansa
Grup 2.2
Construcció de maquinària
TELSTAR INDUSTRIAL, SL
Ramon Capella Galí
Grup 2.3
Elèctric i electrònic
CIRCUTOR, SA
Ignasi Mier Méndez
Grup 3
Indústries tèxtils, confecció, cuir i calçat
DUCTEL, SA
F. FLOTATS, SA
Josep Maria Aurell Ferrer
Francesc Flotats Crispi
Grup 4
Indústries de paper, arts gràfiques i suports enregistrats
ORBITAL GRAPHICS, SL
David Chaler Corbella
Grup 5
Indústria química, cautxú i plàstiques
COLOR Y DISEÑO DE COMPUESTOS, SL
GALLOPLAST, SL
Agustín Calvo Gimeno
Oriol Galí Reyes
Grup 6
Materials de transport
FICO-TRIAD, SA
Josep Maria Tarragó Pujol
Grup 7
Fusta, suro i altres manufactureres
EMBAMAT EU, SA
Jordi Amat Sala
Grup 8
Indústries de l'alimentació, begudes i tabac
ARCADIE ESPAÑA, SL
Faust San José Torras
Grup 9
Construcció
A-5-TONI, SL
CONSTRUCTOR D'OBRES FRANCESC SEGURA, SL
CONSTRUCCIONES QUERA, SA
Antoni Palet Pérez
Francesc Segura Buisan
Marcel Quera Comas
Grup 10.1
Comerç a l'engròs i intermediaris, i venda, manteniment
i reparació de vehicles de motor
VACOL, SA
Miquel Font Vidal
Grup 10.2
Comerç a l'engròs i intermediaris, i venda, manteniment
i reparació de vehicles de motor
JOSEP GANGONELLS ULLÉS
MONTSERRAT PRAT SAGALÉS
PASTISSERIA TURULL, SL
Josep Gangonells Ullés
Montserrat Prat Sagalés
Manel Turull Estatuet
Grup 11
Hostaleria
LLOMBART AGUADO, SL
Montserrat Aguado Rosique
Grup 12
Transports, emmagatzematge i comunicacions
EUROGRUS DVMC, SL
TRANSPORTES DAVI, SA
David Villalba Modol
Josep Daví Casas
Grup 13
Mediació financera
CAIXA TERRASSA
Carles Vilarrúbias Alarcón
Grup 14.1
Activitats immobiliàries
FINQUES MASACHS, SL
Pere Masachs Biarnes
Grup 14.2
Lloguer
BANSABADELL RENTING, SL
Rafael Villegas Sanchez
Grup 14.3
Activitats informàtiques, recerca i desenvolupament,
altres activitats
PUBLITESA COMUNICACIO, SL
VILARDELL ASSESSORS, SL
Josep Porta Mascarill
Maria Vilardell Borràs
Grup 15
Lloguer
ACONDICIONAMIENTO TARRASENSE
MINA PÚBLICA D'AIGÜES DE TERRASSA, SA
GLOBAL GAME MACHINE CORPORATION, SA
Joan Parra Farre
Jordi Torredemer Taló
Francisco Jiménez Ortas
Organitzacions empresarials
CECOT
Miquel Font Roca / Pascual Moya Gómez
Meritxell Valero Marcet / Eliseu Vila Vila
Grup 2
Extracció i producció de metalls, productes metàl·lics,
maquinària i equips
Grup 10
Comerç i reparacions
Grup 14
Activitats immobiliàries i lloguers; serveis empresarials
Reportatge
8
Premis Cambra 2006
SS. AA. RR. els Prínceps d'Astúries van presidir el passat 31 de maig la cerimònia de lliurament dels
Premis Cambra 2006 que es va celebrar en el marc d'un sopar al Recinte Firal de Terrassa. Aquest
acte va coincidir amb el 120è aniversari de la constitució de la institució, la primera que es va
instituir a Catalunya i la tercera a Espanya.
L
a Cambra de Comerç de Terrassa organitza anualment el lliurament dels
Premis Cambra per reconèixer aquelles
empreses que han destacat per la seva gestió,
esforç i dedicació en les següents sis categories: Internacionalització, Innovació, Sostenibilitat, Formació Empresarial, Comerç,
serveis i turisme, i Nous Emprenedors.
Els Prínceps d’Astúries,
acompanyats per Albert Vilardell,
en la seva entrada al Sopar Premis
Cambra.
Aquest acte, que va reunir 800 empresaris
de la demarcació de Terrassa, va comptar
amb el suport institucional de representants
dels governs central, autonòmic i local i
d'entitats representatives del món econòmic
i empresarial. Entre altres autoritats, va
destacar la participació del secretari d'Estat
de Comerç i Turisme, Pedro Mejía; el delegat
del Govern a Catalunya, Joan Rangel; l'alcalde
de Terrassa, Pere Navarro; i els alcaldes de
la resta dels municipis de la demarcació, així
com consellers i alts càrrecs de diferents
departaments de la Generalitat de Catalunya,
diputats al Congrés i al Parlament de Catalunya, i una nodrida representació de les
entitats més representatives a nivell de
Catalunya i de la demarcació.
Els Prínceps amb
Albert Vilardell i Pere
Navarro, alcalde de
Terrassa.
S.A.R. el Príncep d'Astúries i Girona va protagonitzar la cloenda de l'acte expressant la
seva felicitació pel 120è aniversari de la
Cambra, destacant la seva importància en el
territori i va manifestar que la tasca institucional de les cambres en el seu suport a la
creació, a la promoció o la iniciativa empresarial revesteix especial rellevància en un
moment com l'actual, en el que la competència
es mesura a escala mundial i el ritme de les
transformacions que imposa el cicle vital de
les nostres empreses és cada vegada més
vertiginós i complex.
El Príncep també va destacar els serveis de
les cambres a les empreses -especialment a
les petites i mitjanes- la seva tasca de foment
de l'exportació o ajuda al procés d'internacionalització, i la seva implicació directa en
tots els temes de caràcter econòmic, comercial
i industrial. El Príncep d'Astúries va concloure
la seva intervenció oferint “el nostre ple
compromís personal de suport al vostre treball
i a totes aquelles iniciatives que puguin
contribuir al desenvolupament econòmic i al
benestar de Terrassa, de Catalunya i de tot
Espanya”.
S.A.R. el Príncep
d’Astúries pronunciant
el seu discurs.
Marià Galí saluda a
S.A.R. el Príncep
d’Astúries i de Girona.
10
Cloenda de l'etapa Vilardell
El president de la Cambra de Terrassa, Albert
Vilardell, va destacar la oportunitat que representa
la coincidència d'aquest acte amb la celebració
del 120è aniversari de la constitució de la Cambra,
“ocasió magnífica per mostrar el compromís empresarial amb el desenvolupament econòmic”.
Va fer especial èmfasi en que les empreses, que
han de ser cada vegada més competitives, necessiten un entorn d'estabilitat i de suport institucional per afavorir la seva adaptació permanent
als canvis i aprofitar les oportunitats de creixement.
Foto de família dels guardonats
amb les autoritats i els representants
de les empreses patrocinadores
“Per això ens hem mantingut constants i compromesos en afavorir unes relacions institucionals
basades en la cooperació i la suma d'esforços mutus
entre totes les institucions”. De fet, aquest tret
ha caracteritzat especialment l'etapa d'Albert
Vilardell com a president de La Cambra.
Vilardell va expressar en el darrer acte públic del
seu mandat com a president de la institució el
seu agraïment extensiu a empresaris, representants
institucionals i professionals i col·laboradors de
La Cambra.
Albert Vilardell durant el seu
discurs.
Unes 800 persones van assistir
al sopar Premis Cambra 2006.
Foto de família dels empresaris premiats
amb les autoritats.
Empreses guardonades
Les empreses que han estat guardonades amb els Premis Cambra 2006 són les següents:
Premis Cambra 2006 a la internacionalització
DELTALAB, SL; de Rubí
Dedicada a la fabricació i comercialització
de material plàstic per a la indústria farmacèutica, agroalimentària i química, ha estat
guardonada per la inversió constant en R+D+I
per abordar mercats exteriors, així com per
haver augmentat les vendes significativament
en mercats amb una forta competència.
PROCOAT TECNOLOGIAS, SL; de Rubí
Dedicada al disseny, fabricació i comercialització de recobriments multifuncionals de
superfícies metàl·liques, ha estat guardonada
per haver establert relacions comercials amb
el primer grup siderúrgic europeu en competència amb les principals multinacionals del
sector de tractaments i per la cooperació
internacional amb empreses de mercats emergents.
Jaume Grau, director general de
Procoat Tecnologías, pronuncia el
discurs d’agraïment en nom de totes
les empreses guardonades.
Premis Cambra 2006 a la innovació
JB FISER, SA; de Rubí
Dedicada a la fabricació, disseny i investigació de
maquinària electrònica ha estat guardonada pel disseny
i desenvolupament d’un nou sistema electrònic de
tecnologia avançada per optimitzar recursos energètics
i econòmics en la seva implantació tant a nivell industrial
com domèstic.
SENSOFAR-TECH, SL; de Terrassa
Dedicada a la producció i comercialització d’equips de
metrologia òptica, ha estat guardonada pel disseny i
desenvolupament d’un perfilòmetre òptic sense contacte
que permet mesurar la forma i textura de superfícies
a escala micromètrica i nanomètrica.
Antoni Castells, Conseller d’Economia
de la Generalitat de Catalunya,
pronuncia el seu discurs.
13
Premis Cambra 2006
a la sostenibilitat
BIDONS EGARA, SL; de Viladecavalls
Dedicada a la valorització i reciclatge d’envasos
metàl·lics, plàstic i contenidors industrials
i comercials ha estat guardonada per la seva
trajectòria com a empresa que, dins el seu
àmbit, manté un compromís a favor de la
protecció del medi ambient, la qualitat i el
compromís social.
TEIXIDORS, SCCL; de Terrassa
Empresa especialitzada en l’elaboració i comercialització de teixits artesanals amb telers
manuals, ha estat guardonada per la integració
de persones amb discapacitació psíquica al
mercat laboral oferint un producte competitiu
i d’elevada qualitat.
Francesc Flotats, Marià Galí i Antoni Abad, a l’entrada
del recinte.
Anglès
a la teva mida
amb professors nadius
Cursos innovadors i personalitzats
dins de la teva empresa disponibles durant tot l’any
info@williamsenglish.com
93 789 52 15
www.williamsenglish.com
Reportatge
14
Premis Cambra 2006
al comerç, serveis i turisme
FUNDACIÓ PRESIDENT AMAT ROUMENS,
de Terrassa
Dedicada a la venda de productes de jardineria, servei de rentatge de vehicles, manipulats i servei de jardineria i neteja, ha estat
guardonada per la posada en marxa d’un
estudi d’enginyeria de processos optimitzant
així el servei ofert i afavorint un fort creixement de l’activitat , en el marc d’un projecte
social.
Marià Galí, parlant amb Jaume Puig, de Banc
Sabadellatlántico.
RESTAURANT CAPRITX, de Terrassa
Dedicat a la restauració gastronòmica de
cuina creativa, ha estat guardonada per la
creació d’un servei nou i original a la zona
i per la seva trajectòria ascendent dins l’àmbit
de la restauració, reconeguda pel propi sector.
Pere Navarro, alcalde de Terrassa, pronunciant el
seu discurs.
Els premiats al sorteig amb Joan Puig (Sony), Manel Turull, Jordi Amat i Emili Asín (RACC).
15
Premis Cambra 2006 a la formació empresarial
FARMAEGARA, SL; de Terrassa
Dedicada a la distribució i comercialització
de productes farmacèutics ha estat guardonada
pel desenvolupament d’un pla de formació
biennal amb una mitja de 80 hores/persona
a l’any així com per la seva voluntat de
mantenir una contínua formació dels recursos
humans de l’empresa i la col·laboració
constant amb les entitats formatives de la
zona.
SIEMENS VDO AUTOMOTIVE, SA; de Rubí
Dedicada a la fabricació de components
electrònics per a l’automòbil, ha estat guardonada pel desenvolupament d’un pla de
formació orientat a l’equip tècnic operari i
per l’increment espectacular de l’activitat
formativa de l’empresa en els darrers dos
anys.
Marià Galí conversa amb Manel Royes.
Francesc Flotats, vicepresident de La Cambra, saluda
a S.A.R. el Príncep d’Astúries.
Reportatge
16
Premi Cambra 2006
als nous emprenedors
Xavier Macarulla i David Berenguer de
Terrassa per la creació de l’empresa Bermac,
SL; dedicada al disseny i creació de prototips
interactius per a museus i models artístics
per a l’explicació de teories científiques ha
estat guardonada per haver detectat i cobert
una demanda d’un sector de mercat molt
específic.
David Tarazaga, Oscar Pérez, Daniel Serracanta, Ramon Prats i Albert Mercader, de
Terrassa per la creació de l’empresa Espai
Visual Binomic SLL, dedicada al disseny gràfic
publicitari i fabricació de maquetes
d’arquitectura adreçades al sector immobiliari,
ha estat guardonada per l’especialització de
la seva activitat i per la bona evolució econòmica i financera de l’empresa des del seu inici.
Albert Vilardell mostra l’obsequi de La Cambra a
SS. AA. RR., els prínceps d’Astúries.
David Berenguer i Xavier Macarulla, gerents de Bermac,
recullen el Premi Cambra als Nous Emprenedors.
Joan Brugarolas i Jaume Grau, president i director
general de Procoat Tecnologías, SL; recullen el Premi
Cambra a la Internacionalització.
Els patrocinadors
Aquest acte ha comptat amb el patrocini de diferents empreses com Sabadellatlántico, Aigües
de Terrassa, Masachs Finques i Naus Industrials, Sony, Circutor, CICOR, RACC, Mútua Egara,
Hybasa-Edasa i Diari de Terrassa.
El Príncep Felip signa el llibre d’honor de la Cambra
de Comerç de Terrassa.
17
Un jurat multidisciplinar
Un jurat multidisciplinar reunit el dia 27
d’abril va emetre el seu veredicte a La Cambra
després de deliberar les candidatures presentades.
El Jurat dels Premis Cambra 2006 ha estat
integrat per les persones següents: Maria
Costa, tinent d’alcalde de Serveis Generals
de l’Ajuntament de Terrassa; Antoni Ramon,
tinent d’alcalde de Polítiques Socials i Joventut de l’Ajuntament de Sant Cugat del
Vallès; Rafael Güeto, director de l’Àrea de
Promoció de la Ciutat de l’Ajuntament de
Rubí; Rafael Villegas, director de zona de
Banca Comercial de SabadellAtlántico; Emili
Asín, director de zona del RACC; Pere Arch,
director de Relacions Externes de Mútua
Egara; Toni Cañís, director d’Economia de
TV3; Francesc Muñoz, director de Dossier
Econòmic; Xavier Àlvarez, director del Programa de Doctorat de la Càtedra UNESCO en
Sostenibilitat de la Universitat Politècnica
de Catalunya; Sara Sanz, cap de Foment
d’Incentius a l’R+D+I del CIDEM; Carmen
González, responsable d’Entitats del COPCA;
Albert Vilardell, president de La Cambra, que
ha actuat com a president del Jurat; Francesc
Flotats, vicepresident de la Cambra de Comerç
de Terrassa; Miquel Font, tresorer de la
Cambra de Comerç de Terrassa; Josep Prats,
director gerent de La Cambra i Marta Torrents,
secretària general de La Cambra, que ha
actuat com a secretària del jurat.
Salutació entre el Príncep d’Astúries i Faust San José,
vicepresident de La Cambra.
A Mútua Egara som conscients
de la confiança demostrada
pels nostres mutualistes. Això
ens han fet ser més pròxims
i innovadors, oferint cada dia
un tracte més estret i
personalitzat, adaptant-nos a
les necessitats de tots.
Perquè volem portar-te més
lluny, ens cuidem més de tu.
Ens cuidem més de tu
www.mutuaegara.es
Notícies
19
Cambractiva: Cap a on camina l’economia mundial?
El petroli ja no influeix tant en les economies globalitzades
E
l dia 20 d’abril es va celebrar una
sessió Cambractiva de debat amb el
títol “Cap a on camina l’economia
mundial?” per oferir una reflexió sobre el
rumb de l’economia mundial. Van participar
com a ponents David Vegara, secretari d’Estat
d’Economia del Ministeri d’Economia i Hisenda; Xavier Adserà, conseller delegat del Grup
Financer Riva i García, president de l’Institut
d’Analistes Financers a Catalunya i professor
d’ESADE; i Joan Verdaguer, director regional
a Catalunya de Banque Privée Edmond de
Rothschild. L’analista financer i director
general de JA Gestió, Jaume Alsina, va actuar
com a moderador.
David Vegara va plantejar la necessitat de
continuar buscant la màxima productivitat
en les empreses, i el govern hi contribuirà
amb infraestructures, educació i una política
d’I+D+Creació. Vegara va afirmar que veu
amb optimisme l’evolució de l’economia per
als propers anys, avalada pel Fons Monetari
Internacional i la Comissió Europea.
Adserà també va esmentar que l’alça dels
tipus d’interès que ha tingut lloc als Estats
Units després d’una etapa de creixement, es
reproduirà a Europa i més tard al Japó.
La darrera sessió Cambractiva va tenir lloc el passat
20 d’abril a la seu de La Cambra.
www.cambraterrassa.es
COMPTES ANUALS.
COM PRESENTAR-LOS CÒMODAMENT
Si us heu de desplaçar fins al Registre Mercantil de
Barcelona per presentar els Comptes Anuals, us suggerim
la possibilitat d'estalviar-vos el temps del desplaçament
i la inevitable cua.
A La Cambra recollim els Comptes, els revisem
i els presentem al Registre Mercantil de
Barcelona.
Termini per dipositar els Comptes a La Cambra: fins al
dimarts 25 de juliol, a les nostres oficines de Terrassa
o bé a la Delegació de Rubí.
Per a qualsevol dubte o aclariment podeu posar-vos en contacte amb
la unitat d'Informació d’Empreses i Tramitacions, al telèfon 93 733 98
33 o a través de l’e-mail: mpuvia@cambraterrassa.es
Blasco de Garay, 29-49
08224 TERRASSA
Tel. 93 733 98 33
Fax 93 789 11 65
info@cambraterrassa.es
www.cambraterrassa.es
MA-0344/05
EC-0262 / 99
Delegació Rubí
Rambleta Joan Miró, s/n
(Edifici Rubí+D)
08191 RUBÍ
Tel. 93 697 02 69
Fax 93 697 28 86
rubi@cambraterrassa.es
Xavier Adserà va comentar que el creixement
global s’està desaccelerant i que els països
emergents creixen menys i va indicar que “el
petroli ja no influeix com en els anys 70”, i
que la principal preocupació són els aspectes
geopolítics i la situació de països com Iran
i Nigèria, difícils de controlar.
Delegació Sant Cugat
Villà, 68 (Casa Aymat)
08173 SANT CUGAT
Tel. 93 587 90 25
santcugat@cambraterrassa.es
Joan Verdaguer va fer una revisió de l’entorn
macroeconòmic i dels mercats financers des
del punt de vista de l’inversor. Una bona
opció són els fons d’inversió, o també la inversió en renda fixa dels països emergents,
tot i que comporta més risc. També va parlar
de la “gestió alternativa”, que es regularà
properament a Espanya i que permet rendibilitats en situacions de baixada de la borsa.
Notícies
20
L’operadora de logística Frans Maas s’instal·la a Rubí
L
a companyia holandesa Frans Maas,
una de les principals operadores de
logística integral del món, s’instal·larà
a partir d’aquest mes de juliol a Rubí.
Frans Maas inaugurarà un centre logístic de
60.000 m2 al polígon industrial Logispark
amb l’objectiu de consolidar una plataforma
de distribució a qualsevol part d’Europa o
del món. El nou centre logístic de Rubí serà
el punt de connexió que abastirà tot el sud
d’Europa, en el qual s’oferirà qualsevol tipus
de servei relacionat amb la logística i el
transport: emmagatzematge de mercaderies,
logística de valor afegit, representació fiscal,
transport aeri, marítim i terrestre, i distribució.
L’empresa destinarà 8.400 m2 de la planta
de Rubí a l’emmagatzematge de mercaderies
perilloses. Aquest magatzem, que complirà
totes les normatives nacionals i europees
sobre l’emmagatzematge d’aquests materials,
es dividirà en quatre seccions: productes
comburents, inflamables/combustibles,
tòxics/nocius i corrosius/irritants. A més, el
centre logístic comptarà amb 5 molls de
càrrega i descàrrega. Amb aquesta nova
planta a Rubí, Frans Maas vol ampliar l’oferta
de productes i serveis dirigits al sector químic
i aportar més pes en aquest sector a la
comarca. L’inauguració d’aquesta planta
suposa la creació de més de 200 llocs de
treball a Rubí. L’empresa ha escollit Rubí
com a emplaçament del nou centre logístic
Nova plataforma logística de Frans Maas a Rubí.
per la seva proximitat a les principals vies
de comunicació, i perquè Rubí té una zona
industrial amb forta presència del sector
químic. Frans Maas està instal·lada a 32
països, i disposa en l’actualitat de 214
oficines pròpies i més de 7.500 treballadors.
Frans Maas va entrar al mercat espanyol fa
més de 10 anys, quan va obrir centres a
Barcelona, Madrid, València, La Jonquera,
Irun i Bilbao.
21
9 de cada 10 empreses han contractat una línia ADSL
L
a Cambra ha presentat un estudi
sobre “l’ús d’Internet i ADSL a les
empreses de la Cambra de Comerç
de Terrassa” actualitzat fins a l’any 2005,
per poder comprovar el grau d’implantació
de la xarxa de banda ampla i l’ús d’Internet
per part de les empreses de la demarcació.
Segons l’estudi, el 97% de les empreses
enquestades disposa de connexió a Internet.
Aquesta dada suposa un augment d’un 4%
en relació a l’any 2003. La mitjana catalana
és del 95.7 %, l’espanyola del 87 % i la de
l’UE és del 89 %. El 92.4 % de la totalitat
de les empreses enquestades disposa d’una
connexió ADSL en contraposició al 79 %
d’empreses que en disposaven segons les
dades de l’enquesta realitzada per La Cambra
a l’any 2003.
ADSL. Les empreses que no disposen d’ADSL
és perquè no l’han contractat, no perquè no
hi puguin tenir accés. El 78 % de les empreses
enquestades declaren que la connexió a
Internet funciona correctament. Les empreses
que manifesten insatisfacció és principalment
per la manca de fiabilitat del servei, així
com per un ample de banda real inferior al
contractat.
100%
90%
98%
80%
70%
74%
La limitació d’accés de l’ample de banda
necessari o el malfuncionament de l’ample
de banda contractat, són també dues grans
limitacions de per les quals les empreses
no poden aprofitar tots els avantatges que
els proporciona Internet.
60%
50%
53%
40%
30%
El percentatge d’empreses catalanes que
disposen de línia ADSL se situa en un 81%
mentre que a Espanya és d’un 76% i a l’UE
dels 25 el 63% de les empreses han contractat
correu electrònic
oficines remotes
pàgina web
intranet
catàleg virtual
connexió prov/clients
videoconferència
Així com l’ús d’Internet per a correu electrònic
i pàgina web estan molt extesos (98% i 74%
respectivament), encara no s’utilitza Internet
per una part molt important de les empreses
en totes les seves possibilitats. En opinió
de la Cambra, la manca d’informació de totes
les capacitats i aplicacions d’Internet, n’és
una limitació per al ple aprofitament
d’Internet per part de les empreses.
20%
10%
0%
40%
28%
20%
4%
Davant d’aquesta detecció a l’estudi, La
Cambra portarà a terme dues línies d’acció
amb l’objectiu de millorar aquesta situació:
d’una banda accions divulgatives i informatives per fomentar l’ús d’Internet i l’aprofitament de les possibilitats que ofereix la
xarxa.
Necessita
modernitzar
l’oficina?
Vingui’ns a veure
Nosaltres el podem ajudar.
Show Room:
Rambla d’Egara, 31-33
08224 TERRASSA
Tel. 93 788 34 50
www.jbueso.com
Reportatge
22
Mercats del món
El mercat és un d'aquells elements comuns a totes les cultures i civilitzacions. És el
cor dels pobles, un espai on es venen coses, però sobretot un espai on les cultures
s'expressen en la seva diversitat. El que fa màgic un mercat no és allò que hi podem
trobar sinó el que hi sentim, el desconcert i la curiositat que ens transmet. La gent
va al mercat a comprar, però també a escoltar, a discutir i per tant a viure.
Reportatge de: Jordi Llorens/ZOOM
E
n un mercat del Vietnam el que hi
ha més són verdures i fruita de tota
mena. La majoria de la gent asiàtica
viu de l'agricultura i en fa la seva forma de
viure. Van a vendre els productes del seu
petit hort al mercat.
Fins i tot hi ha venedors que munten la seva
paradeta amb un drap o un plàstic. Al damunt
hi posen quatre llimones i dos plàtans i allà
es passen tot el dia. Alguns es guarden del
sol amb parasols de plàstic estripats i tots,
absolutament tots, seuen a terra i la fan
petar amb el del costat mentre passen les
hores. Els venedors amb major nivell
econòmic van al mercat amb furgonetes que
converteixen en parada des d’on directament
venen la seva mercaderia.
23
Cultura gastronòmica
Viatjant pels mercats d'arreu trobarem animals
que es venen com a àpats que aquí ens farien
molt de fàstic com: esquirols, rates, cucs,
llagostes de camp, serps - la sopa de serp
és molt bona -, gossos i gats morts penjats
com si fossin porcs o en gàbies a l'espera
d'un comprador. El mateix passa amb els
peixos: a la Polinèsia trobes taurons sencers
i mantes, mentre que al Magrib domina la
tonyina i a l'Àfrica la sardina és la reina.
Peixos de tota mena que es disposen desquarterats o sencers. Del mar/riu al mercat,
ben fresquets.
Colors - Kathmandú (Nepal)
Mercat de Djene amb la mesquita d’adob - Djene (Mali)
Reportatge
Mercat flotant - Damoen Saduak (Tailàndia)
24
Origen de les civilitzacions
El mercat va néixer de l’intercanvi, tradició
que encara es conserva en alguns pobles de
la Xina, Mali o Perú. A Chichicastenango
(Guatemala), se celebra un mercat cada
dijous i cada diumenge que és una de les
activitats més importants del país. Aquí
l'artesania i el bestiar són les mercaderies
més característiques.
El costum va fer que el mercat generés
ciutats i de les ciutats es formessin "zocos"
i basars, sobretot a la cultura àrab. En els
basars les espècies són la mercaderia més
vistosa.
Des que Marco Polo els descobrís seguint la
Ruta de la Seda, tothom que els visita queda
meravellat per la seva harmonia de colors,
gent, usos i costums. Un dels més importants
és el de Kashan o el d'Isafahan (Iran). Aquí
no hi ha res que es vengui que no es negociï
a través del regateig. Els basars àrabs presumeixen de tenir més de 1.500 anys d'història.
Per fer-nos una idea de la seva importància,
a països com Iran, el principal exportador
de catifes del món, només al de Teheran hi
treballen 35.000 persones. Ferrers, ebanistes,
sastres, artesans... només l'any passat en
aquests establiments es van vendre catifes
per valor de 500 milions de dòlars.
El protagonisme dels basars en el món àrab
és tal, que en la majoria dels casos s'han
convertit en visita ineludible per al turista.
Així, per exemple, una de les principals
meravelles que amaga la ciutat d'Estambul
és precisament el Gran Basar, construït al
segle XVI i en l´actualitat el basar més gran
del món, amb 65 carrers, gairebé 4.500
parades i una gran plaça central. Un veritable
laberint de carrerons, passatges estrets,
arcades i cúpules, on el visitant pot fer-se
25
amb tot tipus de mercaderies, des de roba
o alfombres fins a joies o productes més
insòlits com galls de baralla o llavors de
tulipà de Yeni Cammi.
I si parlem de basars no podem ignorar el
de Fez, declarat per la Unesco Patrimoni de
la Humanitat, juntament amb la Medina de
la ciutat. En aquest mercat, la porta de Bab
Buyloud, ens dóna la benvinguda. Al travessar-la el visitant s'endinsa en un món del
que només hem sentit a parlar en els contes
de les mil i una nits: dones amb vel, homes
amb xilabes, olors sorprenents i un laberint
de carrers tan estrets, que només es poden
recórrer caminant o en burro.
Segons anem avançant trobem els diferents
artesans organitzats per "zocos" segons la
seva professió: marmolistes que treballen
sobre la pedra, el sector dels joiers, el dels
ferreters... fins arribar al "zoco" dels curtidors,
on es convida el visitant a pujar a una de
les terrasses de les botigues de marroquineria.
Des d'aquí descobrim un espectacle gairebé
medieval, on una multitud d'homes descamisats coberts fins els genolls en cubes de
diferents colors, tenyeixen pells que després
posen a assecar a les terrasses i les parets
dels edificis.
Als mercats de Iemen trobarem el famós
"qat" una herba estimulant semblant a la
coca, que es ven única i exclusivament aquí.
Caminar pel "zoco" de Suq Al Mih a la capital,
Sanna, és entrar en l'Edat Mitja. La gent
vesteix tradicionalment i encara duen les
"yambiyas", el punyal típic del Iemen amb
el que hom demostra el llinatge i l'estatus
social.
Venent cotó - Debark (Etiopia)
Reportatge
El mercat, ritme i cultura
En molts països del món, els mercats també
ofereixen solucions per a les persones que
estan malaltes. Aquí els que es troben malament troben remei per al mal de cap o per
al dolor d’estómac en medicines fetes per
curanderos. Hi ha gent que beu tot tipus
d'herbes i plantes medicinals amb les fórmules
escrites, i d´altres que a peu de parada es
deixen posar taps a la cara que els xuclen
pell per curar malalties. Als mercats
d'Indonèsia o Vietnam és curiós veure pots
de vidre on hi ha tota mena de serps. Cada
una cura una malaltia.
Tan a Àsia com a Àfrica, a les rodalies dels
mercats trobes perruquers que et tallen el
cabell per meys d'un euro. A Àfrica, amb un
17% de la població mundial, les comunitats
migren i es troben als mercats per bescanviar
objectes, teles, fruites de tota mena i tecnologia "made in Xina".
En aquest ordre, viatjar a través dels mercats
també suposa fer-ho a través de les economies. Al primer món les marques són originals
i garantia de qualitat. Al Tercer Món, una
marca és sinònim de mala imitació.
Així passa al mercat de Bani, a l'afluent del
riu Níger a Mali o a Burkina Fasso. Aquí els
instruments i l'artesania de talles de fusta
són els elements més apreciats per a un
occidental. Molta gent viu sempre al mercat,
al darrera de la parada hi estenen estores i
allà dormen i mengen, s'hi passen tot el dia.
Cada venedor té una història al darrera que
no dubtarà en explicar-te si tens la cura
d'adaptar-te al seu ritme. Perquè un mercat
també és ritme i cultura.
A Amèrica i el Pacífic, encara hi ha subhastes
de cavalls. Veus nens o joves que per guanyarse la vida van amb la bicicleta i al darrera
hi porten els seus productes. A tot arreu, el
mercat també és el restaurant on la gent es
dirigeix a menjar. N'hi ha que es poden
pagar unes paradetes i la seva feina és anar
cada dia allà on tenen els fogons, 4 cadires
i una taula, on tothom menja junt i fa
safareig.
Fruits secs - Lhasa (Tibet)
Mercat tradicional de l’ètnia dels dani
- Wamena (Irian Jaya - Nova Guinea)
Ve r s i ó n c a s t e l l a n o
28
Editorial
Con este número de la revista se inicia una nueva etapa de gobierno
de la Cámara de Terrassa. El 19 de junio se celebró el acto de
constitución del Pleno de la institución para el periodo 20062010, en el cual me eligieron para el cargo de presidente que
tengo el honor de ostentar y al cual espero hacerme merecedor,
en colaboración con un equipo firme e ilusionado para conducir
un proyecto orientado a favorecer el desarrollo de la demarcación
como zona económica.
Querría en primer lugar, pero, manifestar mi agradecimiento por
la tarea desarrollada por el Sr. Albert Vilardell que, en su etapa
como presidente de la institución, ha facilitado el impulso de un
nuevo enfoque en la gestión de la Cámara, que ha motivado que
las personas que hemos estado más implicadas veamos claramente
la Cámara en una excelente situación para encarar el futuro y
tomemos testimonio para situar la institución al más alto nivel
dentro del ámbito institucional y empresarial.
El actual equipo de gobierno ha definido un proyecto orientado
a incrementar el lideraje institucional en la demarcación y en el
entorno de las cámaras de comercio, con el impulso de nuevas
iniciativas tanto institucionales como de servicio a las empresas,
incrementar la participación activa de empresarios de los municipios
de la demarcación de la Cámara, potenciar las relaciones institucionales a nivel internacional que favorezcan tanto a la propia
Cámara como a las empresas y continuar potenciando los servicios
como un eje clave de actividad de la Cámara. Intensificar y ampliar
las acciones de posicionamiento de los órganos de gobierno de
la institución.
Estos son algunos de los ejes estratégicos que el actual equipo
de gobierno de la Cámara ha propuesto para dar un soporte efectivo
a las empresas de la demarcación, promoviendo su desarrollo a
corto, medio y largo plazo y favoreciendo el rendimiento de los
intereses generales del colectivo empresarial de la demarcación
de Terrassa. Y todo esto, posicionando la Cámara como una entidad
que destaque por un estilo de gestión que esté de acuerdo con
los modelos de excelencia empresarial.
La coincidencia de este número de la revista con el inicio de la
nueva etapa de gobierno me permite hacerles la presentación
formal y agradecerles su confianza para poder seguir adelante con
el proyecto con la colaboración activa e imprescindible de todas
las empresas, motor económico y de desarrollo de nuestro país.
Marià Galí Segués - Presidente
Nuevo Comité Ejecutivo de la Cámara:
Marià Galí, nuevo presidente de la Cámara
de Terrassa
Después de la reunión constitutiva que tuvo lugar el 19 de junio,
el Pleno de la Cámara de Comercio de Terrassa ha escogido Marià
Galí Segués como presidente de la institución y a las personas
que integran el Comité Ejecutivo del mandato 2006-2010. Así, el
Comité Ejecutivo de la Cámara está formado por las personas
siguientes:
Presidente
Los empresarios del Comité Ejecutivo
Los empresarios que forman el nuevo Comité Ejecutivo de la
institución ofrecen un perfil profesional maduro y experimentado.
De hecho, la media de edad de este colectivo es de 50 años y la
mayoría desarrolla su trayectoria profesional en empresas del
sector industrial y de servicios.
Marià Galí Segués
Vicepresidente 1º Francesc Flotats Crispi
Vicepresidente 2º Faust San José Torras
Vicepresidente 3º Ignasi Mier Méndez
Tesorero
Miquel Font Roca
Vocales
Jordi Amat Sala
Ramon Capella Galí
David Chaler Corbella
Josep Daví Casas
Josep Porta Mascarill
Carles Villarubias Alarcón
Rafael Villegas Sánchez
Marià Galí Segués. (Terrassa 10/10/1952) es presidente del grupo
de sociedades de Mina Pública d’Aigües de Terrassa, S.A., y director
general de Aigües de Terrassa desde 1985. Formado en Derecho
y diplomado en Administración y Dirección de Empresas por ESADE,
Marià Galí está vinculado a diversas sociedades relacionadas con
el sector de la energía y las infraestructuras. Concretamente, es
vicepresidente primero y tesorero del ASAC (Agrupació de Serveis
d’Aigua de Catalunya), vocal de la Junta de Gobierno del AGA
(Asociación Española de Empresas Gestoras de los Servicios de
Agua de Poblaciones), vocal del Consell d’Administració SAP Les
Fonts, SA (Aigües de Les Fonts), vocal del Consell d’Administració
de PROINTESA (Promocions Industrials de Terrassa, SA), vocal de
Consell d’Administració d’Egara Mixta d’Aparcaments i Serveis, SA,
y vocal del Consell d’Administració d’OMEL (Operadora del Mercado
Ibérico de Electricidad Polo Español S.A.). Marià Galí ejerce también
como vocal del Consell Rector del Patronat Català Pro-Europa.
29
Los Príncipes de Asturias presiden los
Premios Cámara 2006
SS. AA. RR. los Príncipes de Asturias presidieron el pasado 31
de mayo la ceremonia de entrega de los Premios Cambra 2006
que se celebró en el marco de una cena en el Recinte Firal de
Terrassa. Este acto coincidió con el 120 aniversario de la
constitución de la institución, la primera que se instituyó en
Cataluña y la tercera de España.
La Cámara de Comercio de Terrassa organiza anualmente la entrega
de los Premios Cambra para reconocer a aquellas empresas que
han destacado por su gestión, esfuerzo y dedicación en las
siguientes seis categorías: Internacionalización, Innovación,
Sostenibilidad, Formación Empresarial, Comercio, servicios y
turismo, y Nuevos Emprendedores.
de estabilidad y de apoyo institucional para favorecer su adaptación
permanente a los cambios y aprovechar las oportunidades de
crecimiento. “Por eso nos hemos mantenido constantes y comprometidos en favorecer unas relaciones institucionales basadas en la
cooperación y la suma de esfuerzos mutuos entre todas las
instituciones”. De hecho, este punto ha caracterizado especialmente
la etapa de Albert Vilardell como presidente de la Cámara.
Vilardell expresó en el último acto público de su mandato como
presidente de la institución su agradecimiento extensivo a empresarios, representantes institucionales y profesionales y colaboradores
de la Cámara.
Las empresas galardonadas
Este acto, que reunió a 800 empresarios de la demarcación de
Terrassa, contó con el apoyo institucional de representantes de
los gobiernos central, autonómico y local y de entidades representativas del mundo económico y empresarial. Entre otras autoridades,
destacan la participación del secretario de Estado de Comercio y
Turismo, Pedro Mejía; el delegado del Gobierno en Cataluña, Joan
Rangel; el alcalde de Terrassa, Pere Navarro; y los alcaldes del
resto de los municipios de la demarcación, así como consejeros
y altos cargos de diferentes departamentos de la Generalitat de
Catalunya, diputados al Congreso y al Parlament de Catalunya, y
una nutrida representación de las entidades más representativas
a nivel de Cataluña y de la demarcación.
S.A.R. el príncipe de Asturias y Gerona protagonizó el cierre del
acto expresando su felicitación por el 120 aniversario de la Cámara,
destacando su importancia en el territorio y manifestó que la tarea
institucional de las cámaras en su apoyo a la creación, a la
promoción o a la iniciativa empresarial reviste especial relevancia
en un momento como el actual, en el que la competencia se mide
a escala mundial y el ritmo de las transformaciones que impone
el ciclo vital de nuestras empresas es cada vez más vertiginoso
y complejo. El príncipe también destacó los servicios de las Cámaras
a las empresas -especialmente a las pequeñas y medianas-, su
tarea de fomento de la exportación o ayuda al proceso de internacionalización, y su implicación directa en todos los temas de
carácter económico, comercial e industrial.
El Príncipe de Asturias concluyó su intervención ofreciendo “nuestro
pleno compromiso personal de soporte a vuestro trabajo y a todas
aquellas iniciativas que puedan contribuir al desarrollo económico
y bienestar de Terrassa, de Cataluña y de toda España”.
Las empresas que han sido galardonadas con los Premios Cambra
2006 son las siguientes:
• Premios Cambra 2006 a la internacionalización:
DELTALAB, S.L.; de Rubí
PROCOAT TECNOLOGÍAS, S.L.; de Rubí
• Premios Cambra 2006 a la innovación:
JB FISER, S.A.; de Rubí
SENSOFAR-TECH, S.L.; de Terrassa
• Premios Cambra 2006 a la sostenibilidad;
BIDONS EGARA, S.L.; de Viladecavalls
TEIXIDORS, S.C.C.L.; de Terrassa
• Premios Cambra 2006 al comercio, servicios y turismo:
FUNDACIÓ PRESIDENT AMAT ROUMENS, de Terrassa
RESTAURANT CAPRITX, de Terrassa
• Premios Cambra 2006 a la formación empresarial:
FARMAEGARA, S.L.; de Terrassa
SIEMENS VDO AUTOMOTIVE, S.A.; de Rubí
• Premios Cambra 2006 a los nuevos emprendedores:
Xavier Macarulla y David Berenguer de Terrassa, por la creación
de la empresa BERMAC, S.L.
David Tarazaga, Óscar Pérez, Daniel Serracanta, Ramon Prats y
Albert Mercader de Terrassa, por la creación de la empresa ESPAI
VIRTUAL BINOMIC S.L.L.
Un jurado multidisciplinar
Cierre de la etapa Vilardell
El presidente de la Cámara de Terrassa, Albert Vilardell, destacó
la oportunidad que representa la coincidencia de este acto con
la celebración del 120 aniversario de la constitución de la Cámara,
“ocasión magnífica para mostrar el compromiso empresarial con el
desarrollo económico”. Hizo especial énfasis en que las empresas,
que deben ser cada vez más competitivas, necesitan un entorno
Un jurado multidisciplinar reunido el día 27 de abril emitió su
veredicto en la Cámara después de deliberar las candidaturas
presentadas. El Jurado de los Premios Cambra 2006 ha estado
integrado por las personas siguientes: Maria Costa, teniente de
alcalde de Serveis Generals de l’Ajuntament de Terrassa; Antoni
Ramon, teniente de alcalde de Polítiques Socials i Joventut de
l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès; Rafael Güeto, director de
Ve r s i ó n c a s t e l l a no
30
la Àrea de Promoció de la Ciutat de l’Ajuntament de Rubí; Rafael
Villegas, director de zona de Banca Comercial de SabadellAtlàntico;
Emili Asín, director de zona del RACC; Pere Arch, director de
Relacions Externes de Mútua Egara; Toni Cañís, director de Economia
de TV3; Francesc Muñoz, director de Dossier Econòmic; Xavier
Àlvarez, director del Programa de Doctorat de la Càtedra UNESCO
en Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya; Sara
Sanz, jefe de Foment d’Incentius a l’R+D+I del CIDEM; Carmen
González, responsable de Entitats del COPCA; Albert Vilardell,
presidente de la Cámara, que ha actuado como presidente del
Jurado; Francesc Flotats, vicepresidente de la Cámara; Miquel Font,
tesorero de la Cámara; Josep Prats, director gerente de la Cámara;
y Marta Torrents, secretaria general de la Cámara, que ha actuado
como secretaria del Jurado.
punto de conexión que abastecerá todo el sur de Europa, en el
cual se ofrecerá cualquier tipo de servicio relacionado con la
logística y el transporte: almacenamiento de mercancías, logística
de valor añadido, representación fiscal, transporte aéreo, marítimo
y terrestre, y distribución.
Notícias:
La empresa ha escogido Rubí como emplazamiento del nuevo
centro logístico por su proximidad con las principales vías de
comunicación y porque Rubí tiene una zona industrial con una
fuerte presencia del sector químico. Frans Maas está instalada en
32 países, con 214 oficinas propias y más de 7.500 trabajadores.
Frans Maas entró en el mercado español hace más de 10 años,
cuando abrió centros en Barcelona, Madrid, Valencia, La Jonquera,
Irun y Bilbao.
Cambractiva: ¿Hacia dónde avanza la economía mundial?
El día 20 de abril se celebró una sesión de Cambractiva de debate
con el título “¿Hacia dónde avanza la economía mundial?” para
ofrecer una reflexión sobre el rumbo de la economía mundial.
Participaron como ponentes David Vegara, secretario de Estado
de Economía del Ministerio de Economía y Hacienda; Xavier Adserà,
consejero delegado del Grup Financer Riva i García, presidente del
Institut d’Analistes Financers a Catalunya y profesor de ESADE; y
Joan Verdaguer, director regional en Cataluña de Banque Privée
Edmond de Rothschild. El analista financiero y director general
de JA Gestió, Jaume Alsina, actuó como moderador.
David Vegara planteó la necesidad de continuar buscando la
máxima productividad en las empresas, y el gobierno contribuirá
con infraestructuras, educación y una política de I+D+Creación.
Vegara afirmó que ve con optimismo la evolución de la economía
para los próximos años avalada por el Fondo Monetario Internacional
y la Comisión Europea.
Xavier Adserà comentó que el crecimiento global se está desacelerando y los países emergentes crecen menos e indicó que “el
petróleo ya no influye como en los años 70”, y que la principal
preocupación son los aspectos geopolíticos y la situación de países
como Irán y Nigeria, difíciles de controlar. Adserà también mencionó
que la subida de los tipos de interés que ha tenido lugar en
Estados Unidos después de una etapa de crecimiento, se reproducirá
en Europa y más adelante en Japón.
Joan Verdaguer hizo una revisión del entorno macroeconómico y
de los mercados financieros desde el punto de vista del inversor.
Una buena opción son los fondos de inversión, o también la
inversión en renta fija de los países emergentes, aunque comporta
más riesgo. También habló de la “gestión alternativa”, que se
regulará próximamente en España y que permite rentabilidades
en situaciones de bajada de la bolsa.
La operadora de logística Frans Maas se instala en Rubí
La compañía holandesa Frans Maas, una de las principales operadoras
de logística integral del mundo, se instalará a partir de este mes
de julio en Rubí. Frans Maas inaugurará un centro logístico de
60.000 m2 en el polígono industrial Logispark con el objetivo de
consolidar una plataforma de distribución en cualquier parte de
Europa o del mundo. El nuevo centro logístico de Rubí será el
La empresa destinará 8.400 m2 de la planta de Rubí al almacenamiento de mercancías peligrosas. Este almacén, que cumplirá
todas las normativas nacionales y europeas sobre el almacenaje
de estos materiales, se dividirá en cuatro secciones: productos
comburentes, inflamables/combustibles, tóxicos/nocivos y corrosivos/irritantes. Además, el centro logístico contará con 5 muelles
de carga y descarga. La inauguración de esta planta supone la
creación de más de 200 sitios de trabajo en Rubí.
9 de cada 10 empresas han contratado una línea ADSL
La Cámara ha presentado un estudio sobre “el uso de Internet y
ADSL en las empresas de la Cámara de Comercio de Terrassa”
actualizado hasta el año 2005, para comprobar el grado de
implantación de la red de banda ancha y el uso de Internet por
parte de las empresas de la demarcación.
Según el estudio, el 97% de las empresas encuestadas disponen
de una conexión a Internet. Este dato supone un aumento de un
4% en relación al año 2003. La media catalana es del 95,7%, la
española del 87% y la de la UE es del 89%. El 92,4% de la totalidad
de las empresas encuestadas dispone de una conexión ADSL en
contraposición al 79% de empresas que disponían según los datos
de la encuesta realizada por la Cámara en el año 2003.
El porcentaje de empresas catalanas que disponen de la línea
ADSL se sitúa en un 81% mientras que en España es de un 76%
y la UE del 25 al 63% de las empresas han contratado ADSL. Las
empresas que no disponen de ADSL es porque no la han contratado,
no porque no puedan tener acceso. Así como el uso de Internet
por correo electrónico y página web están muy extendidos (98%
y 74% respectivamente), aún no se utiliza Internet por una parte
importante de las empresas en todas sus posibilidades.
En opinión de la Cámara, la falta de información de todas las
capacidades y aplicaciones de Internet, es una limitación para el
pleno aprovechamiento de Internet por parte de las empresas.
La limitación de acceso del ancho de banda necesario o el mal
funcionamiento del ancho de banda contratado, son también dos
grandes limitaciones por las cuales las empresas no pueden
aprovechar todas las ventajas que les proporciona Internet.
Ante esta detección, la Cámara llevará a cabo dos líneas de acción
con el objetivo de mejorar esta situación: por un lado acciones
divulgativas e informativas para fomentar el uso de Internet y el
aprovechamiento de las posibilidades que ofrece la red.