01 08 Curs preparatori per Oposicions a l’Escala Administrativa i Escala Auxiliar de Serveis. URV CURS 01 08 . L’AUTONOMIA UNIVERSITÀRIA A LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA. LA LLEI 6/2001, DE 25 DE DESEMBRE, D’UNIVERSITATS I LA LLEI 1/2003, DE 19 DE FEBRER, D’UNIVERSITATS DE CATALUNYA (TEMA 5) I. L’AUTONOMIA UNIVERSITÀRIA 1. L’autonomia universitària a la Constitució Espanyola: l’article 27.10 La Constitució Espanyola, a l’article 27, reconeix l’autonomia universitària i reserva a l’Estat, d’acord amb l’article 149.1.30, l’establiment de les normes bàsiques per al seu desenvolupament. L’article 27.10 estableix que “Es reconeix l’autonomia de les Universitats, en la forma que la llei estableixi”. Cal destacar la ubicació de l’article 27.10 a la Constitució, ja que s’inclou a la Secció primera del Capítol segon del Títol primer de la Constitució, dins “Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques”. D’acord amb l’article 53 de la Constitució: “1. Els drets i les llibertats reconeguts en el Capítol Segon del present Títol vinculen tots els poders públics. Només per llei, que en tot cas haurà de respectar el seu contingut essencial, podrà regular-se l’exercici d’aquests drets i d’aquestes llibertats, que seran tutelades d’acord amb el que preveu l’article 161.1.a). 2. Qualsevol ciutadà podrà demanar la tutela de les llibertats i dels drets reconeguts en l’article 14 i en la Secció 1ª del Capítol Segon davant els Tribunals ordinaris per un procediment basat en els principis de preferència i sumarietat i, en el seu cas, a través del recurs d’emparament davant el Tribunal Constitucional. Aquest darrer recurs serà aplicable a l’objecció de consciència reconeguda en l’article 30”. I, a més, d’acord amb l’article 81 de la Constitució, cal tenir en compte que els drets fonamentals i les llibertats públiques s’han de regular mitjançant llei orgànica (exigeix la majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del projecte –en canvi, les lleis ordinàries s’aproven per majoria simple-). El concepte d’autonomia es refereix a la capacitat d’autodisposició enfront d’un poder extern. En particular, a les diferents entitats o institucions públiques l’autonomia consisteix en un poder d’autonormació del qual disposen en el marc establert per l’ordenament jurídic; és a dir, en l’existència de poders propis dins d’un ordenament específic. Aquest concepte, aplicat a la Universitat, reflecteix la capacitat de les institucions universitàries per a regular-se i organitzar-se per si mateixes. Formació del PAS URV Inés Acebes Arranz Pàgina 1 de 5 PROGRAMA REVISAT PER ASSESSORIA JURÍDICA 11/01/2008 01 08 Curs preparatori per Oposicions a l’Escala Administrativa i Escala Auxiliar de Serveis. URV 2. L’autonomia universitària segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional Per tal de concretar el significat de l’autonomia universitària és imprescindible veure com s’ha interpretat aquest concepte pel Tribunal Constitucional (en endavant, TC). A continuació es resumeixen els aspectes més importants de la jurisprudència del TC: a) L’autonomia universitària es configura com un dret fonamental de configuració legal, de manera que el seu contingut serà aquell que el legislador concreti, sempre i quan es respectin els elements necessaris per a assegurar la llibertat acadèmica i es reconeguin a les Universitats les potestats necessàries per a assolir aquesta finalitat. b) El fonament i la justificació de l’autonomia universitària està a la llibertat acadèmica, és a dir, la llibertat d’ensenyament, d’estudi i investigació; més concretament, a la “llibertat de ciència”, que ha de ser garantida enfront d’ingerències externes. c) Existeix una clara vinculació de l’autonomia universitària amb la llibertat de càtedra. Per exemple, a la Sentència 212/1993, el TC va dir que “No hay que olvidar que la dimensión personal de la libertad de cátedra presupone y precisa de una organización de la docencia y la investigación que la haga posible y la garantice, de manera que la conjunción de la libertad de cátedra y de la autonomía universitaria, tanto desde la perspectiva individual como de la institucional, hacen de la organización y funcionamiento de las Universidades la base y la garantía de la libertad de cátedra”. I a la Sentència 75/1997 el TC estableix que “La autonomía universitaria es la dimensión institucional de la libertad académica para garantizar y completar su dimensión personal, constituida por la libertad de cátedra. Tal dimensión institucional justifica que forme parte del contenido esencial de esa autonomía no sólo la potestad de autonormación, que es la raíz semántica del concepto, sino también la autoorganización. Por ello, cada Universidad puede y debe elaborar sus propios Estatutos y los planes de estudios y de investigación, pues no en vano se trata de configurar la enseñanza sin intromisiones extrañas”. d) L’autonomia universitària, com a dret fonamental, és atribuïda pel TC, de forma implícita, no a la Universitat com a institució o persona jurídica, sinó a la comunitat universitària. Formació del PAS URV Inés Acebes Arranz Pàgina 2 de 5 PROGRAMA REVISAT PER ASSESSORIA JURÍDICA 11/01/2008 01 08 Curs preparatori per Oposicions a l’Escala Administrativa i Escala Auxiliar de Serveis. URV e) El contingut de l’autonomia universitària es defineix com “el formado por todos los elementos necesarios para el aseguramiento de la libertad académica” (Sentència 26/1987 del TC). Concretament, dels pronunciaments del TC es pot deduir com a contingut concret de l’autonomia universitària el següent: l’autonomia d’autonormació, amb la possibilitat d’adoptar normativa pròpia d’organització i funcionament intern (elaboració dels Estatuts); l’autonomia acadèmica, per elaborar, en el marc legal derivat de l’article 27 de la CE, els seus plans d’estudis i investigació; i l’autonomia en la selecció del seu personal docent i investigador, dins del respecte a les exigències derivades del sistema funcionarial. f) El dret fonamental de l’autonomia universitària “no excluye las limitaciones que al mismo imponen otros derechos fundamentales (como el de igualdad de acceso al estudio, a la docencia y a la investigación) o la existencia de un sistema universitario nacional que exige instancias coordinadoras; ni tampoco las limitaciones propias del servicio público que desempeña...” (Sentència 26/1987). g) Sobre aquesta base, a partir del redactat de l’article 27.10 de la Constitució, el TC considera que “la ley regulará, por tanto, la autonomía universitaria en la forma que el legislador estime más conveniente, dentro del marco de la Constitución y del respeto a su contenido esencial en particular...”. 3. L’autonomia universitària a la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats La Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats (en endavant, LOU) ha fixat el contingut de l’autonomia universitària. D’acord amb l’article 2.2, l’autonomia universitària comprèn: a) “La elaboración de sus Estatutos y, en el caso de las Universidades privadas, de sus propias normas de organización y funcionamiento, así como de las demás normas de régimen interno. b) La elección, designación y remoción de los correspondientes órganos de gobierno y representación. c) La creación de estructuras específicas que actúen como soporte de la investigación y de la docencia. Formació del PAS URV Inés Acebes Arranz Pàgina 3 de 5 PROGRAMA REVISAT PER ASSESSORIA JURÍDICA 11/01/2008 01 08 Curs preparatori per Oposicions a l’Escala Administrativa i Escala Auxiliar de Serveis. URV d) La elaboración y aprobación de planes de estudio e investigación y de enseñanzas específicas deformación a lo largo de toda la vida. e) La selección, formación y promoción del personal docente e investigador y de administración y servicios, así como la determinación de las condiciones en que han de desarrollar sus actividades. f) La admisión, régimen de permanencia y verificación de conocimientos de los estudiantes. g) La expedición de los títulos de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional y de sus diplomas y títulos propios. h) La elaboración, aprobación y gestión de sus presupuestos y la administración de sus bienes. i) El establecimiento y modificación de sus relaciones de puestos de trabajo. j) El establecimiento de relaciones con otras entidades para la promoción y desarrollo de sus fines institucionales. k) Cualquier otra competencia necesaria para el adecuado cumplimiento de las funciones señaladas en el apartado 2 del artículo 1”. Així mateix, la LOU disposa que l’activitat de la universitat i la seva autonomia “se fundamentan en el principio de libertad académica, que se manifiesta en las libertades de cátedra, de investigación y de estudio” (art. 2.3). A més, “La autonomía universitaria exige y hace posible que docentes, investigadores y estudiantes cumplan con sus respectivas responsabilidades, en orden a la satisfacción de las necesidades educativas, científicas y profesionales de la sociedad, así como que las Universidades rindan cuentas del uso de sus medios y recursos a la sociedad”. Formació del PAS URV Inés Acebes Arranz Pàgina 4 de 5 PROGRAMA REVISAT PER ASSESSORIA JURÍDICA 11/01/2008 01 08 Curs preparatori per Oposicions a l’Escala Administrativa i Escala Auxiliar de Serveis. URV 4. L’autonomia universitària a la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya L’article 4 de la Llei catalana d’universitats recull entre els principis en què es fonamenta l’ordenació del sistema universitaria de Catalunya “El principi d’autonomia universitària reconegut constitucionalment, que significa que cada universitat és dipositària de l’interès general de l’educació superior, que assumeix la plena llibertat d’organització i funcionament, amb capacitat d’autogovern, i compleix el deure de retre comptes davant la societat en els termes establerts per la llei”. Formació del PAS URV Inés Acebes Arranz Pàgina 5 de 5 PROGRAMA REVISAT PER ASSESSORIA JURÍDICA 11/01/2008