Maquetación 1 - Viena Edicions

Textos de
G EOFFREY W ILL ANS
Il·lustracions de
R ONALD S E ARLE
A la porra
l’eskolA!
Traducció de Maria Rossich
Títol original: Down with Skool!
Primera edició: març del 2014
© Geoffrey Willans and Ronald Searle, 1953
© de la traducció, Maria Rossich, 2014
© de les característiques d’aquesta edició:
Viena Edicions
Tuset 13 - 08006 Barcelona
Tel. 93 453 55 00 – viena@vienaeditorial.com
www.vienaeditorial.com
ISBN: 978-84-8330-780-9
Dipòsit legal: B 13141-2014
Fotocomposició: Alfa
Impressió: Liberdúplex
Aquest projecte ha estat finançat amb un ajut de la
Comissió Europea. L’autor és l’únic responsable del contingut
de la publicació. La Comissió declina
qualsevol responsabilitat sobre l’ús que es pugui fer
de la informació aquí difosa.
El presente proyecto ha sido financiado con el apoyo de la
Comisión Europea. Esta publicación es responsabilidad
exclusiva de su autor. La Comisión no es responsable
del uso que pueda hacerse
de la información aquí difundida.
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública
o transmissió d’aquesta obra només pot ser realitzada
amb l’autorització dels seus titulars,
llevat de l’excepció prevista per la llei.
Dirigiu-vos a CEDRO (www.cedro.org)
si necessiteu fotocopiar o escanejar fragments d’aquesta obra.
D’acord, passeu
Aquest sóc jo, esdir, en Nigel Molesworth, turment de St. Custard’s, que és l’escola on vaig. És penosa i ensopida, com (espero
que) desseguida vureu, prò enfí totes les escoles són iguals, esclar.
El que passa és que a les escoles només hi ha càstigs, llatí, francès, geologia, història, àrgebra, geometria, directors, gossos de l’escola, salsitxes d’escola, el meu germà Molesworth Dos i, a sobre,
MESTRES per tot arreu.
L’única cosa bona de l’escola són els NENS que són xulos balents
intrèpids etc., encara que n’hi ha uns quants que només empollen,
i també hi ha abusananos, figaflors, caguetes, golafres i curts de
gambals amb qui em veig forçat a relacionar-me, ehem ehem.
De fet totes les escoles són un desastre.
DESSEGUIDA HO VUREU.
7
G EOFFREY W ILL ANS I R ONALD S EARLE
ST. CUSTARD’S
Això és una foto de St. Custard’s la nostra escola feta amb la meva
Brownie, prò la vaig espifiar i no m’hi va capiguer tot. Enfí, segurament amb el que surt ja fem. Això és la porta principal, prò no s’hi
pot passar perquè els nens la van tapiar i has d’entrar per darrere,
prò per sort no es veu perquè és un lloc que fa venir esgarrifances.
A la dreta hi ha l’escala d’incendis que aguanta l’escola crec, o potser és l’escola que aguanta l’escala, no ho sé segur. Va bé per sortir
de nit, prò si hi ha un incendi de debò és més ràpid fer serbir el baixant. Encara és més ràpid saltar per la finestra si hi ha una manta
a sota, prò en el meu cas serien capaços d’apartar-la, quina presa de
pèl.*
* Dir que et prenen el pèl és una manera de dir que t’estafen o t’enganyen, això
ho saben fins els més burros.
8
A la porra l’eskola
INSTANTÀNIES DEL CLUB DE FOTOGRAFIA
Algunes fotos desafortunades de l’àlbum Molesworth
Això és l’ala est. St. Custard’s té una història molt interessant si
t’interessa la història, que no és una cosa gaire habitual entre els
nens. La va construir un boig l’any 1836 i, abans que el tanquessin
per sempre, va fer-hi unes quantes millores, esdir el laboratori per
estudiar cucs, les fortificacions per disparar als que s’acosten i
aquella cosa rodona que no serveix per re.
9
G EOFFREY W ILL ANS I R ONALD S EARLE
És un miracle que aquesta no espatllés la càmera. És en Peason, el
meu superamic, que vol dir que ens passem el dia fent-nos la vida
impossible l’un a l’altre. En realitat no és mala persona, tot i que
ens diem coses i llavors l’altre diu això ho seràs tu i tu dius no tu
etcètera, fins que els altres ens criden per anar a empipar algun tap
de bassa perquè es faci un home.
Aquest és en Gillibrand al trampolí alt mentre tots li diem va salta
va salta. El seu pare és general així que no és gaire llest i no se li pot
demanar més. Nota: al final va baixar del trampolí dient que ho
podia fer qualsevol dia però que ara no li venia de gust, ja veus.
10
A la porra l’eskola
En Grabber és monitor de l’escola capità de tot i es pensa que és molt
fort, encara que un dia va guanyar el premi de manualitats amb ràfia.
El seu pare és molt molt ric i té un superrolsrois, amb això ja està tot
dit. És més gros que jo, així que hi haig d’anar en conte.
El gos de la nostra escola pensant. En aquet moment estava planejant sortir disparat cap al camp i agafar la pilota de críquet i després mossegar l’hàrbitre. Va ser fantàstic. No és mal gos, prò en un
partit va marcar contra nosaltres.
11
A la porra l’eskola
Cal conèixer l’enemic
o com identificar els mestres d’un cop d’ull
Això se m’està escapant
de les mans.
Tots els nens em
consideren amic seu.
Espero trobar feina en algun lloc
del servei colonial. No hi fa res on.
M’interessen els últims
avanços pedagògics.
31
G EOFFREY W ILL ANS I R ONALD S EARLE
T’aconsello ferventment
que no em facis enfurismar.
Podeu pensar que sóc un tou,
prò sóc estricte, molt estricte.
El senyor Chips?
No, és un personatge de ficció!
I quan li vaig preguntar l’arrel
morfològica de «meteorització»,
el molt beneit no la sabia.
32
A la porra l’eskola
Potser no sé gaire de re,
prò sóc la mar de bo jugant a futbol.
No i no. La resposta és esperit
de la tolerància, inútil.
Oh mireu, els cabussons
emplomallats s’estan aparellant!
Continuo esperant trobar feina
en algun lloc del servei colonial.
33
G EOFFREY W ILL ANS I R ONALD S EARLE
L’agència em va enviar
a l’últim moment.
No tinc res en contra de les
bromes, noiets, prò potser n’heu
fet un gra massa.
Fragment del llibre A la porra l'eskola!,
amb text de Geoffrey Willans i il·lustracions de Ronald Searle,
El jardí secret de Viena, Viena Edicions, 2014.