EL BARÒMETRE DE LES TIC A CATALUNYA Estudi 2009 de les

Anuncio
EL BARÒMETRE DE LES TIC A CATALUNYA
Estudi 2009 de les fortaleses, debilitats,
amenaces i oportunitats del sector
Presentació de resultats
26 Febrer de 2009
1
Índex
Pàgina
I. Introducció ........................................................... 3
I.1. Presentació i objectius .............................................................. 4
I.2. Metodologia............................................................................... 5
II. Anàlisi de resultats ............................................ 7
II.1.
II.2.
II.3.
II.4.
II.5.
II.6.
Àmbit
Àmbit
Àmbit
Àmbit
Àmbit
Àmbit
de RR.HH. i formació ..................................................... 8
de R+D+i .................................................................... 12
legal i polític ............................................................... 15
comercial i de màrqueting .......................................... 18
financer ...................................................................... 23
sectorial...................................................................... 26
III. Conclusions ..................................................... 29
a) Valoració general del sector ...................................................... 30
b) Valoració mitjana d’elements presents al sector ....................... 32
c) DAFO del sector tecnològic: Quadre-resum................................ 35
2
I. Introducció
3
I. Introducció
I.1. Presentació i objectius
Els objectius principals cercats en l’estudi de diagnòstic del sector tecnològic català són els següents:
• Detectar els elements definitoris per l’anàlisi DAFO.
• Obtenir informació de la situació del sector tecnològic a Catalunya des de la visió dels
protagonistes.
• Aquest instrument estratègic d’anàlisi permet fer una radiografia del sector en funció de dos eixos
que corresponen a l’anàlisi present i futura del sector, cadascun d’ells incorporant dues variables.
D’aquesta forma, a l’eix present trobem les variables referides a les fortaleses i debilitats del sector,
i a l’eix futur les oportunitats i amenaces.
EIX PRESENT
EIX FUTUR
FORTALESES
OPORTUNITATS
EIX POSITIU
DEBILITATS
AMENACES
EIX NEGATIU
• Disposar d’un informe que inclogui les principals conclusions i recomanacions extretes del DAFO.
4
I. Introducció
I.2. Metodologia
El present estudi està basat en la combinació de tècniques quantitatives i qualitatives. D’acord amb la metodologia i
els objectius descrits, s'han seguit les següents etapes d’investigació:
•
Selecció i entrevista personal a 20 líders d’opinió del sector. Per garantir la idoneïtat de la selecció
realitzada han estat triats líders d’opinió tenint present els següents criteris:
o
o
o
Representen tant empreses multinacionals com locals.
Pertanyen a diversos subsectors del sector tecnològic.
Desenvolupen càrrecs d’alta responsabilitat dins les respectives empreses i disposen d’un potencial
coneixement estratègic del sector.
•
Disseny d’una enquesta per qüestionari apte per a ser resposta en línia
•
Tramesa en línia del qüestionari.
•
Recollida de 62 entrevistes per qüestionari vàlides.
•
Seguiment i depuració de les entrevistes i dels qüestionaris
•
Anàlisi estadístic de les respostes de les enquestes i anàlisi de la informació qualitativa obtinguda.
•
Redacció d’un informe de resultats
5
I. Introducció
Col—laboracions en l’estudi
Antoni Aliana
Enric Banda
Joan Ramon Barrera
Joan Carrillo
Josep Fígols
Lluís Font
Mateu Hernàndez
Jordi Hernández-Nieto
Jordi López
Xavier Muñoz
Josep Piqué
Miguel Ramírez
Enric Renau
Paul Reverter
Ricard Ruiz de Querol
Josep Maria Torrent
Jordi Valls
Llorenç Vallverde
Xavier Vigué de Pedró
Josep Maria Vilà
AlAl-Pi (Director general)
FCRI (Director general)
Colt Telecom (Director unitat de negoci)
Concatel Vanture Team (Director general)
Sun Microsystems (Director de zona nordest)
NTR (Director general)
Barcelona Activa (Director general)
IBM (Director estratègia sector financer)
CTecno (Director de relacions institucionals)
Localret (Director general)
Legal Link (Soci fundador)
Parc d’
d’Innovació
Innovació La Salle (Director)
Coetc (Degà)
DEP Consultoria Estratè
Estratègica (Director general)
CTecno (Gabinet d’estudis)
Cometatech (Director general)
CTecno (Vicepresident)
Telefònica (Secretari consell de Catalunya)
Comunicà
Comunicàlia (Director general)
Port de Barcelona (President)
UOC (Vicerector de tecnologia)
Indiseg (Director general)
Indra (Director general)
6
II. Anàlisi de resultats
7
II.1 Àmbit de RR.HH. i formació
II.1. Àmbit de RR.HH. i formació
A) Resultats quantitatius
La majoria de professionals (52,5%) considera que el grau de formació dels
professionals del sector és ‘suficient’ o ‘bo’. Valoració mitjana de 6 punts
sobre 10.
Valoració del grau de formació dels
professionals del sector tecnològic català
Molt bo
0,0
Bo
23,0
Suficient
29,5
Insuficient
29,5
Deficient
14,8
Ns/Nc
3,3
0
5
10
15
20
25
30
35
Mitjana (0-10): 6,0
0-2: ‘deficient’
3-4: ‘insuficient’
5-6: ‘suficient’
7-8: ‘bo’
9-10: ‘molt bo’
8
II.1 Àmbit de RR.HH. i formació
Amb una valoració de 4,9 punts, la percepció sobre el nombre de professionals amb formació
universitària es considera, en general, poc adequat. D’aquesta manera, gairebé el 45% dels
enquestats considera que el nombre és ‘poc’ o ‘gens adequat’.
En el cas dels professionals especialitzats amb formació professional, gairebé 7 de cada 10
persones creu que el nombre d’aquests professionals és ‘poc’ o ‘gens adequat’, atorgant una
valoració mitjana de 3,8 punts.
Valoració del nombre de professionals especialitzats amb
formació universitària
Molt adequat
Valoració del nombre de professionals
especialitzats amb cicles formatius
4,9
Molt adequat
Força adequat
21,3
Més aviat adequat
Força adequat
29,5
Poc adequat
13,1
0
21,3
Poc adequat
37,7
29,5
Gens adequat
0,0
Ns/Nc
9,8
Més aviat adequat
31,1
Gens adequat
1,6
0,0
Ns/Nc
5
10
15
20
25
30
35
0
Mitjana (0-10): 4,9
5
10
15
20
25
30
35
40
Mitjana (0-10): 3,8
0-2: ‘gens adequat’
7-8: ‘força adequat’
3-4: ‘poc adequat’
9-10: ‘molt adequat’
5-6: ‘més aviat adequat’
9
II.1 Àmbit de RR.HH. i formació
El lligam entre el món empresarial i el món educatiu es valora de manera força negativa, ja
sigui a nivell universitari (amb una valoració mitjana de 3,8 punts sobre 10) o de formació professional
(amb una valoració mitjana de 3,4 punts).
Valoració del lligam entre el món empresarial
i el món educatiu dels cicles formatius
Valoració del lligam entre el món
empresarial i el món educatiu universitari
Molt adequat
Molt adequat
1,6
Força adequat
6,6
Força adequat
Més aviat adequat
24,6
41,0
39,3
Gens adequat
1,6
0
24,6
Poc adequat
24,6
Gens adequat
0,0
Més aviat adequat
Poc adequat
Ns/Nc
1,6
31,1
Ns/Nc
10
20
30
40
3,3
50
0
Mitjana (0-10): 3,8
10
20
30
40
50
Mitjana (0-10): 3,4
0-2: ‘gens adequat’
7-8: ‘força adequat’
3-4: ‘poc adequat’
9-10: ‘molt adequat’
5-6: ‘més aviat adequat’
10
II.1 Àmbit de RR.HH. i formació
Àmbit de RR.HH i formació del sector tecnològic
Valoració Mitjana (0-10): 4,4
FORTALESES
OPORTUNITATS
-
Bones competències del professorat universitari i
de cicles formatius
-
Augment de cursos de formació continuada amb
més valor afegit
-
Atractiu de la ciutat de Barcelona per atreure
talent i capital estranger
-
Cerca a l’estranger dels RR.HH. necessaris
-
-
Adequat nivell formatiu dels titulats del món
universitari i dels cicles formatius
Més població jove socialitzada en noves
tecnologies
DEBILITATS
-
AMENACES
Inadequació de l’oferta educativa a les
demandes del l’àmbit empresarial
-
Manca de projectes empresarials amb elevat
valor afegit
Desconnexió entre el món educatiu i el món
empresarial
-
Fugida de talents a l’estranger
-
Treballadors dedicats a activitats instrumentals
de poc valor afegit
-
Manca de professionals i vocacions
-
Pèrdua de valors com la cultura de l’esforç
11
II.2 Àmbit d’innovació i R+D+i
II.2. Àmbit d’innovació i R+D+i
A) Resultats quantitatius
La inversió realitzada en R+D+i és valorada com a insuficient
vingui tant del sector privat com del sector públic.
Tot i així, la inversió en R+D+i realitzada per les empreses
del Sector Tecnològic és la millor valorada (4,6).
La inversió feta per les empreses d’altres sectors, en canvi, rep
una valoració mitjana de 3,9 punts.
La inversió feta pel sector públic és aquella que rep una pitjor
valoració (3,5 punts), i gairebé 7 de cada 10 persones creu que
els fons invertits són ‘insuficients’ o ‘molt insuficients’.
Valoració del grau d’inversió en R+D+i segons tipus d’entitat
Tipus d’entitat
Valoració
Molt bo
Elevat
Suficient
Insuficient
Molt insuficient
Ns/nc
MI TJA NA (0-10)
Empreses del
sector tecnològic
0,0
23,0
29,5
29,5
14,8
3,3
Empreses d’altres
sectors
0,0
14,8
21,3
36,1
23,0
4,9
4,6
3,9
Sector Públic
Total
(%)
0,0
6,6
24,6
39,3
27,9
1,6
0,0
14,8
25,1
35,0
21,9
3,3
3,5
4,0
12
II.2 Àmbit d’innovació i R+D+i
La majoria dels entrevistats (55,7%) considera adequat el nombre d’emprenedors amb iniciatives
innovadores a Catalunya.
No obstant aquest resultat, la valoració mitjana de l’ítem se situa en 4,8 punts sobre 10.
Valoració de l'existència a Catalunya d'emprenedors
amb iniciatives innovadores de caire tecnològic
Molt bo
1,6
24,6
Bo
Suficient
29,5
Insuficient
29,5
Deficient
14,8
0,0
Ns/Nc
0
5
10
15
20
25
30
35
Mitjana (0-10): 4,8
0-2: ‘deficient’
3-4: ‘insuficient’
5-6: ‘suficient’
7-8: ‘bo’
9-10: ‘molt bo’
13
II.2 Àmbit d’innovació i R+D+i
Àmbit de R+D+i del sector tecnològic
Valoració Mitjana (0-10): 4,2
FORTALESES
OPORTUNITATS
-
Equipaments científics universitaris i de recerca
-
Augment dels pressupostos públics per a la
inversió en R+D+i
-
Infraestructures tecnològiques presents a
Barcelona
-
Augment de la vinculació dels equips de recerca
universitaris i dels parcs científics amb el món
empresarial
DEBILITATS
-
Dependència del sector de les grans empreses
tecnològiques
-
Insuficient inversió de les empreses de capital risc
-
Dificultat de les Pimes per accedir a ajuts i
subvencions públiques
-
Manca d’equipaments tecnològics específics a
empreses tecnològiques
-
Insuficient inversió privada en R+D+i
AMENACES
-
Consolidació de centres de R+D+i per part de
països emergents
14
II.3 Àmbit legal i polític
II.3. Àmbit legal i polític
A) Resultats quantitatius
Gairebé el 56% considera que les accions polítiques tendeixen a
promoure el desenvolupament del sector.
Tot i això, la valoració mitjana se situa en 4,5 punts, per
l’existència d’un sector molt crític.
Quina incidència tenen les actuacions polítiques
pel que fa al desenvolupament del sector?
Promouen molt
1,6
Promouen força
18,0
Més aviat promouen
36,1
Dificulten força
24,6
Dificulten molt
19,7
0,0
Ns/Nc
0
5
10
15
20
25
30
35
40
Mitjana (0-10): 4,5
0-2: ‘dificulten molt’
7-8: ‘promouen força’
3-4: ‘dificulten força’
9-10: ‘promouen molt’
5-6: ‘més aviat promouen’
15
II.3 Àmbit legal i polític
Pel que fa referència a l’efecte que té la legislació sobre les empreses del sector, prop del 46% dels
consultats creu que la legislació actual dificulta l’activitat empresarial del sector tecnològic.
Gairebé un terç (29,5%) creu que la legislació actual més aviat promou l’activitat empresarial.
En cap cas es considera que la legislació promou molt aquesta activitat.
Quina efecte té la legislació actual
sobre les empreses del sector?
0,0
Promou molt
Promou força
11,5
Més aviat promou
29,5
Dificulta força
32,8
Dificulta molt
13,1
Ns/Nc
13,1
0
5
10
15
20
25
30
35
Mitjana (0-10): 4,2
0-2: ‘dificulta molt’
3-4: ‘dificulta força’
5-6: ‘més aviat promou’
7-8: ‘promou força’
9-10: ‘promou molt’
16
II.3 Àmbit legal i polític
Àmbit legal i polític del sector tecnològic
Valoració Mitjana (0-10): 4,3
FORTALESES
-
Grau de liberalització d’Internet
-
Discurs positiu respecte les tecnologies per part
dels agents de l’àmbit polític i públic
OPORTUNITATS
-
DEBILITATS
-
Manca de continuïtat de les polítiques de
promoció del sector
-
Manca de competències tecnològiques per part
de responsables de l’Administració Pública i
representats polítics (poca comprensió de les
oportunitats del sector tecnològic)
Obertura legislativa del sector TIC.
Disminució de la regulació
AMENACES
-
La no traducció concreta del discurs polític en
accions en favor del Sector Tecnològic
17
II.4 Àmbit comercial i de màrqueting
II.4. Àmbit comercial i de màrqueting
A) Resultats quantitatius
Pel que fa referència a la capacitat de les empreses del sector per
promocionar els seus productes i serveis, gairebé la meitat
(49,2%) considera que aquesta és poc o gens adequada, sent la
valoració mitjana de 4,7 punts sobre 10.
Valoració de la capacitat de les empreses del sector
tecnològic de promocionar els seus productes i serveis
Molt adequada
0,0
Força adequada
9,8
Més aviat adequada
39,3
Poc adequada
45,9
Gens adequada
3,3
1,6
Ns/Nc
0
10
20
30
40
50
Mitjana (0-10): 4,7
0-2: ‘gens adequada’
7-8: ‘força adequada’
3-4: ‘poc adequada’
9-10: ‘molt adequada’
5-6: ‘més aviat adequada’
18
II.4 Àmbit comercial i de màrqueting
La demanda de productes i serveis, per a tots els agents implicats llevat el cas del l’usuari particular
(4,3), es considera més aviat suficient. La valoració mitjana és de 4,9 punts.
La mitjana més elevada de demanda es refereix correspon a les empreses amb seu fora de
Catalunya, amb 5,4 punts.
Valoració de la demanda de productes i serveis tecnològics segons tipologia d’agent
Agents
Valoració
Molt alta
Força alta
Suficient
Força baixa
Molt baixa
Ns/Nc
MITJANA (0-10)
Administració
Pública
3,3
16,4
39,3
27,9
13,1
0,0
Empreses amb seu
a Catalunya
1,6
14,8
45,9
29,5
8,2
0,0
Empreses amb seu
a la resta del món
4,9
29,5
31,1
16,4
13,1
4,9
Usuari
particular
1,6
13,1
23,0
39,3
16,4
6,6
4,8
5,0
5,4
4,3
Total
(%)
2,9
18,4
34,8
28,3
12,7
2,9
4,9
19
II.4 Àmbit comercial i de màrqueting
Amb una valoració mitjana de 7,2 punts, les grans empreses estan més predisposades que no pas les
Pimes a implantar la tecnologia en els processos de producció, organització i comercialització.
Tot i així, la predisposició de les Pimes és valorada amb una mitjana de 5,2.
Predisposició de les grans empreses a implantar
la tecnologia en els processos de producció,
organització i comercialització
Molt predisposats
Predisposició de la PIME a implantar la tecnologia en els
processos de producció, organització i comercialització
16,4
Molt predisposats
Força predisposats
57,4
Més aviat predisposats
Força predisposats
0,0
Ns/Nc
31,1
Gens predisposats
4,9
0
32,8
Poc predisposats
4,9
Gens predisposats
18,0
Més aviat predisposats
16,4
Poca predisposats
6,6
10
8,2
Ns/Nc
20
30
40
50
60
70
3,3
0
5
10
15
20
25
30
35
Mitjana (0-10): 5,2
Mitjana (0-10): 7,2
0-2: ‘gens predisposats’
3-4: ‘poc predisposats’
5-6: ‘més aviat predisposats’’
7-8: ‘força predisposats’
9-10: ‘molt predisposats’
20
II.4 Àmbit comercial i de màrqueting
El sector tecnològic català disposa d’un posicionament competitiu en desavantatge tant respecte a Europa
(3,3) com respecte de la resta del món (2,9).
En canvi, el posicionament del sector tecnològic català es considera que es considera que està aproximadament
al mateix nivell que la resta d’Espanya (5,1 punts de mitjana).
Posicionament competitiu del STC respecte tipus de mercat
Mercat
Espanya
Europa
Resta del món
Total
(%)
Molt millor
Força millor
Més aviat millor
Pitjor
Molt pitjor
Ns/Nc
3,3
21,3
41,0
23,0
11,5
0,0
0,0
6,6
8,2
57,4
26,2
1,6
0,0
3,3
13,1
39,3
42,6
1,6
1,1
10,4
20,8
39,9
26,8
1,1
MITJANA (0-10)
5,1
3,3
2,9
3,8
Valoració
21
II.4 Àmbit comercial i de màrqueting
Àmbit comercial i de màrqueting del STC
Valoració Mitjana (0-10): 4,8
FORTALESES
-
Demanda existent (especialment les grans
empreses)
OPORTUNITATS
-
Previsió d’augment de la demanda empresarial
-
Noves aplicacions i/o serveis d’Internet
DEBILITATS
-
Preferència de l’Administració Pública de
contractar les grans empreses a l’hora de
comprar productes i serveis
-
Posicionament competitiu del sector vers
empreses europees i de la resta del món
-
Estratègia de les empreses orientada localment
AMENACES
-
La dimensió de les empreses catalanes no
permet fer un ús intensiu de les tecnologies
-
Conjuntura econòmica
-
Risc de ‘perdre el tren’ a nivell tecnològic en
comparació amb d’altres territoris
22
II.5 Àmbit financer
II.5. Àmbit financer
A) Resultats quantitatius
Quant a la situació financera de les empreses catalanes, al voltant del 40%
considera que la situació financera és ‘dèbil’ o ‘molt dèbil’. Tot i això, un
ample grup considera que aquesta és més aviat forta (41,0%).
D’aquesta manera, la valoració mitjana es situa en 4,5 punts.
Com considera que és la situació financera de les
empreses catalanes del sector tecnològic?
Molt forta
0,0
Forta
11,5
Més aviat forta
41,0
Débil
26,2
Molt dèbil
13,1
Ns/Nc
8,2
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
Mitjana (0-10): 4,5
0-2: ‘molt dèbil’
7-8: ‘forta’
3-4: ‘dèbil’
9-10: ‘molt forta’
5-6: ‘més aviat forta’’
23
II.5 Àmbit financer
Gairebé la meitat de les persones enquestades considera gens’ o ‘poc adequada’ (49,2%) la
predisposició de les empreses de capital risc per estimular l’activitat empresarial tecnològica.
En cap cas es considera la predisposició de les empreses de capital risc com a molt adequada.
En aquest cas la valoració mitjana es situa en 4,0 punts.
Com valora la predisposició de les empreses de capital risc
per estimular l'activitat de les empreses catalanes del
sector tecnològic?
Molt adequada
0,0
Força adequada
11,5
Més aviat adequada
26,2
Poc adequada
27,9
Gens adequada
21,3
Ns/Nc
13,1
0
5
10
15
20
25
30
Mitjana (0-10): 4,0
0-2: ‘gens adequada’’
7-8: ‘força adequada’
3-4: ‘poc adequada
9-10: ‘molt adequada’
5-6: ‘més aviat adequada’
24
II.5 Àmbit financer
Àmbit financer del sector tecnològic
Valoració Mitjana (0-10): 4,2
FORTALESES
-
Capacitat de finançament de noves empreses
mitjançant el recolzament de la xarxa social
(família i amistats) pel nostre caràcter
emprenedor
OPORTUNITATS
-
DEBILITATS
-
Dependència financera de les empreses filials
catalanes respecte les seus centrals
Canvi futur respecte a la manca d’inversió en
tecnologies d’algunes empreses de capital risc
AMENACES
-
Restriccions del crèdit bancari
-
Finançament bancari
25
II.6 Àmbit sectorial
II.6. Àmbit sectorial
A) Resultats quantitatius
La presència de centres de decisió públics i privats a Catalunya
amb incidència dins el sector és valorada per les persones enquestades
com a ‘poc’ o ‘gens adequada’ en gairebé el 60,0% dels casos.
La valoració mitjana se situa en 4,3.
Valoració de la presència de centres de decisió
públics i privats a Catalunya que poden incidir
en l'evolució del sector tecnològic català
Molt adequada
4,9
14,8
Força adequada
Més aviat adequada
19,7
Poc adequada
41,0
Gens adequada
18,0
1,6
Ns/Nc
0
10
20
30
40
50
Mitjana (0-10): 4,3
0-2: ‘gens adequada’’
7-8: ‘força adequada’
3-4: ‘poc adequada
9-10: ‘molt adequada’
5-6: ‘més aviat adequada’
26
II.6 Àmbit sectorial
L’existència d’una xarxa d’organitzacions vinculades al sector tecnològic i les activitats que aquestes
duen a terme reben una valoració mitjana de 5,2 punts, de manera que es consideren més aviat
adequades.
Valoració de les activitats de les organitzacions, associacions o
fundacions vinculades al sector tecnològic català
Valoració de la xarxa d'organitzacions, associacions
o fundacions vinculades al sector tecnològic català
Molt adequada
0,0
Molt adequades
Força adequada
26,2
Més aviat adequada
37,7
Poc adequada
29,5
Gens adequada
31,1
Més aviat adequades
31,1
29,5
Gens adequades
0,0
0
Força adequades
Poc adequades
6,6
Ns/Nc
0,0
8,2
Ns/Nc
5
10
15
20
25
30
35
40
0,0
0
Mitjana (0-10): 5,2
5
10
15
20
25
30
35
Mitjana (0-10): 5,2
0-2: ‘gens adequada’’
7-8: ‘força adequada’
3-4: ‘poc adequada
9-10: ‘molt adequada’
5-6: ‘més aviat adequada’
27
II.6 Àmbit sectorial
Valoració Mitjana (0-10): 4,9
Àmbit sectorial del sector tecnològic
FORTALESES
OPORTUNITATS
-
Sector diversificat i amb ample mercat
-
-
Dinamisme associatiu (nombre d’ens i activitats
dutes a terme)
Atractiu de Catalunya (sobretot Barcelona) per
atreure grans empreses tecnològiques
-
Voluntat d’integració de les diverses
organitzacions del sector tecnològic
-
Caràcter emprenedor del sector
DEBILITATS
-
Manca d’identitat com a sector. Sector atomitzat i
fragmentat a nivell empresarial i institucional
-
Manca de visió estratègica i lideratge per part de
les institucions representatives del sector
-
Determinats sectors empresarials no s’han
incorporat a la dinàmica tecnològica
AMENACES
-
Part del sector el valora de forma negativa
28
III. Conclusions
29
III. Conclusions
A) Valoració general del sector
La valoració mitjana dels sector és 4,7, és a dir, suspèn just.
No hi ha cap àmbit d’anàlisi que aprovi, ni cap àmbit que punxi de forma dràstica.
Segons els àmbits analitzats, aquells que obtenen una valoració mitjana més elevada són l’àmbit sectorial
i el comercial, tot i ser aquests, també, suspesos.
La formació i els recursos humans, l’àmbit político-legislatiu i, especialment l’àmbit financer i d’innovació
suspenen més clarament. Obtenen una valoració mitjana entre els 4,2 i els 4,4 punts.
Valoració mitjana segons àmbits del sector tecnològic català
Empresarial
Sectorial
4,9
Comercial i màrketing
4,8
RR.HH. i formació
4,4
Legal i polític
4,3
Financer
4,2
Innovació i R+D+i
4,2
Valoració situació general
4,7
0
1
2
3
4
5
30
III. Conclusions
Quina és la percepció general que té vostè sobre la
situació del sector tecnològic català?
Molt positiva
0,0
El grup majoritari considera que la situació
general del sector tecnològic català és més
aviat positiva, tot i que hi ha un ampli grup que
percep la situació com a força negativa, així com
un grup molt crític (6,6%).
La valoració mitjana és de 4,7 punts sobre 10.
11,5
Força positiva
Més aviat positiva
44,3
Força negativa
37,7
6,6
Molt negativa
Ns/Nc
0,0
0
10
20
30
40
50
Mitjana (0-10): 4,7
0-2: ‘molt negativa’’
3-4: ‘força negativa’
5-6: ‘més aviat positiva’
Percepció general sobre la situació del STC
7-8: ‘força positiva’
9-10: ‘molt positiva’
34,4%
37,7%
30
La distribució de les respostes pel que fa a la
percepció general de la situació ens mostra que
el valor més cops citat és el 6.
Si agrupem els valors que es troben dos punts a
dreta i esquerra de la mediana, més d’un terç
dels entrevistats valoren entre sis i set punts
la situació del STC, mentre que un 37,7% la
valoren entre 3 i 4 punts sobre 10.
Els extrems de la distribució de les
valoracions –les valoracions ‘zero’ i ‘deu’- no
reben cap resposta. Tot i així, gairebé un 5%
de respostes corresponen a la valoració més
negativa atorgada -un punt.
26,2
25
19,7
20
18,0
18,0
15
8,2
10
4,9
5
3,3
1,6
0,0
0,0
0,0
9
10
0
0
1
2
3
4
5
6
7
8
Moda
Mediana
Mitjana
Desviació típica
31
III. Conclusions
b) Valoració mitjana d’elements presents al sector segons enquesta
Elements millor valorats
És la predisposició de les grans empreses a implantar la tecnologia en els processos de producció,
organització i comercialització aquell element clarament millor valorat (7,2 punts sobre 10).
D’altres aspectes presents amb una valoració positiva trobem el grau de formació dels professionals
(6,0) o la demanda per part d’empreses amb seu fora de Catalunya de productes i serveis
tecnològics (5,4).
Mitjana
Ítem
7,2
predisposició gran empresa per implantar la tecnologia
6,0
grau de formació dels professionals
5,4
demanda de serveis i productes tecnològics per part d'empreses amb seu a la resta del món
5,2
activitats i iniciatives que desenvolupa la xarxa d'organitzacions, associacions o fundacions
5,2
predisposició Pimes per implantar la tecnologia
5,2
valoració xarxa d'organitzacions, associacions o fundacions
5,1
posicionament competitiu respecte Espanya
5,0
demanda de serveis i productes tecnològics per part d'empreses amb seu a Catalunya
32
III. Conclusions
Elements amb valoració suspesa entre 4 i 5 punts
La majoria d’elements a valorar es troben a l’interval d’entre quatre i cinc punts. Dins aquest grup, els
que reben una millor valoració fan referència a l’adequació del nombre de professionals
especialitzats amb formació universitària a les necessitats del sector (4,9), la demanda de
serveis i productes tecnològics per part de l’Administració Pública (4,8) o la presència
d’emprenedors amb iniciatives innovadores (4,8).
L’efecte de la legislació actual sobre les empreses del sector (4,2) i la predisposició de les
empreses de capital risc per estimular l’activitat de les empreses catalanes del STC (4,0) són els
aspectes pitjor valorats pel que fa referència a l’interval d’entre 4 i 5 punts analitzat al present apartat.
Mitjana
Ítem
4,9
nombre professionals especialitzats amb formació universitària
4,8
demanda serveis i productes tecnològics per part de l'Administració Pública
4,8
emprenedors amb iniciatives innovadores
4,7
situació general del sector
4,7
capacitat empreses per promocionar productes i serveis
4,6
inversió en R+D+i d'empreses del sector
4,5
incidència actuacions polítiques
4,5
situació financera empreses catalanes
4,3
presència centres de decisió públics i privats
4,3
demanda de serveis i productes tecnològics per part d'usuari particular
4,2
efecte sobre les empreses de la legislació actual
4,0
predisposició empreses capital risc
33
III. Conclusions
Elements pitjor valorats
Els elements que demanen una atenció especial degut a la baixa valoració mitjana rebuda fan referència
al posicionament competitiu del sector respecte a mercats fora de les fronteres d’Espanya, ja
sigui respecte a Europa (3,9) ja sigui respecte a la resta del món (obtenint la valoració mitjana més
baixa, amb 2,9 punts).
El lligam entre el món professional i el formatiu també rep valoracions força baixes respecte a d’altres
ítems: entre el món empresarial i el món universitari (3,8 punts) i entre el món empresarial i el
món de la FP (3,4 punts).
Mitjana
Ítem
3,9
inversió en R+D+i per part d'empreses que no formen part del sector tecnològic
3,8
nombre de professionals especialitzats amb FP
3,8
lligam entre món empresarial i universitari
3,5
inversió en R+D+i per part del sector públic
3,4
lligam entre món empresarial i FP
3,3
posicionament competitiu respecte Europa
2,9
posicionament competitiu respecte la resta del món
34
III. Conclusions
c) DAFO del sector tecnològic: Quadre-resum
FORTALESES
Àmbit de formació
formació i RR.HH.:
RR.HH.:
Adequat nivell formatiu dels titulats del món universitari i dels
cicles formatius
Bones competències del professorat universitari i de cicles
formatius
Atractiu de la ciutat de Barcelona per atreure talent i capital
estranger
Àmbit de R+D+i:
Infraestructures tecnològiques presents a Barcelona
Equipaments científics universitaris i de recerca
Àmbit legal i polí
polític:
Discurs positiu respecte les tecnologies per part dels
agents de l’àmbit polític i públic
Grau de liberalització d’Internet
Àmbit comercial i de mà
màrqueting:
Demanda existent (especialment les grans empreses)
Àmbit financer:
Capacitat de finançament de les noves empreses mitjançant el
recolzament de la xarxa social (família i amistats)
Àmbit sectorial:
Caràcter emprenedor del sector
Sector diversificat i amb ample mercat
Dinamisme associatiu (nombre d’ens i activitats dutes a terme)
OPORTUNITATS
Àmbit de formació
formació i RR.HH.:
RR.HH.:
Més població jove socialitzada en noves tecnologies
Augment de cursos de formació continuada amb més valor
afegit
Cerca a l’estranger dels RR.HH. necessaris
Àmbit de R+D+i:
Augment de la vinculació d’equips de recerca universitaris i
dels parcs científics amb el món empresarial
Augment dels pressupostos públics per a la inversió en R+D+i
Àmbit legal i polí
polític:
Obertura legislativa del sector TIC
Àmbit comercial i de mà
màrqueting:
Noves aplicacions i/o serveis d’Internet
Previsió d’augment de la demanda empresarial (especialment
per part de les grans empreses)
Àmbit financer:
Canvi futur respecte a la inversió en tecnologies d’algunes
empreses de capital risc
Àmbit sectorial:
Voluntat d’integració de les diverses organitzacions del sector
Atractiu de Catalunya (sobretot Barcelona) per atreure grans
empreses tecnològiques
35
III. Conclusions
DEBILITATS
Àmbit de formació
formació i RR.HH.:
RR.HH.:
Desconnexió entre el món educatiu i el món empresarial
Inadequació de les competències educatives a les demandes de les
empreses
Treballadors dedicats a activitats instrumentals de poc valor afegit
Manca de professionals
Pèrdua de valors com la cultura de l’esforç
Àmbit de R+D+i:
Insuficient inversió privada en R+D+i
Dependència del sector de les grans empreses tecnològiques
Insuficient inversió de les empreses de capital risc
Dificultat de les Pimes per accedir a ajuts i subvencions públiques
Manca d’equipaments específics entre empreses tecnològiques
Àmbit legal i polític:
Manca de continuïtat de polítiques de promoció del sector
Manca de competències tecnològiques per part de responsables
de l’Administració Pública i representats polítics (poca
comprensió de les oportunitats del sector tecnològic)
Àmbit comercial i de mà
màrqueting:
Estratègia de les empreses orientada localment
Preferència de l’Administració Pública vers les grans empreses a l’hora
de comprar productes i serveis
Posicionament competitiu del sector vers Europa i la resta del món
Àmbit financer:
Dependència financera de les empreses filials catalanes respecte de les
empreses-mare
Fragilitat de les Pimes a nivell financer respecte a d’altres mercats
Àmbit sectorial:
Inexistència de multinacionals tecnològiques catalanes
Manca d’identitat com a sector. Sector atomitzat i fragmentat a nivell
empresarial i institucional
Manca de visió estratègica i lideratge per part de les institucions
representatives del sector
Determinats sectors empresarials no s’han incorporat a la dinàmica
tecnològica
AMENACES
Àmbit de formació
formació i RR.HH.:
RR.HH.:
Fugida de talents a l’estranger
Manca de projecte empresarials amb elevat valor
afegit
Àmbit de R+D+i:
Consolidació de centres de R+D+i per part de països
emergents
Àmbit legal i polí
polític:
La no traducció del discurs polític en accions
concretes en favor del STC
Àmbit comercial i de mà
màrqueting:
Risc de ‘perdre el tren’ a nivell tecnològic en
comparació amb d’altres territoris
Les característiques de les empreses catalanes no
permeten fer un ús intensiu de les tecnologies
Conjuntura econòmica
Àmbit financer:
Restriccions del crèdit bancari i augment dels tipus
d’interès
Finançament bancari
Àmbit sectorial:
Part del sector el valora de forma negativa
36
EL BARÒMETRE DE LES TIC A CATALUNYA
Estudi 2009 de les fortaleses, debilitats,
amenaces i oportunitats del sector
Moltes gràcies
37
Descargar