Un minut per pensar Dilluns 7 d’octubre Preguntes Qui escull les teves metes? Com camines per la vida? Saps amb claredat cap on et dirigeixes? O cap on et vols dirigir? O vas simplement pel camí que marca la societat en la que vius, reaccionant i actuant d’acord amb la “moda” del moment? Senyor, fes-me conscient del que tinc i del que no tinc i sobretot, ajuda’m a triar el que vull. Dóna’m il·lusió, esperança i fe. Il·lusió, per poder disposar de l'energia i l'optimisme suficients com per tirar endavant les meves fites, les meves metes...Esperança, per poder esbrinar que tinc tot allò que fa falta per aconseguir-ho i, per tant, que és possible. I fe, per demostrar que sóc capaç de mantenir-me ferm en les pitjors situacions i en les més negres circumstàncies. Obrim bé els ulls i parem bé les orelles, que vivim per aprendre i ningú ha dit que sigui fàcil... Quiero compartir con ustedes el secreto que me ha llevado a alcanzar todas mis metas: mi fuerza reside únicamente en mi tenacidad. Louis Pasteur Testimonis Dimarts 8 d’octubre Jo, Francesc Jo, Francesc, fill de Pere Bernardone, ric comerciant, vaig créixer amb un tarannà obert, jovial i alegre. A casa els vaig sortir rebel. M'anava massa la marxa, i les meves festes a Assís eren sonades. Ambicionava arribar a ser noble. Volia destacar sobre els altres. La guerra contra l'emperador (1204) em va oferir aquesta oportunitat. Em vaig allistar i vaig partir cap al sud decidit a buscar-me un futur. No obstant això una malaltia inesperada va contrariar els meus plans... Quan em vaig recuperar de la llarga malaltia, vaig haver d'enfrontar-me a una gran tristesa que m'envaïa. Estava fet un embolic i vaig tancar-me en mi mateix evitant tot el que abans m'era familiar. Havia gaudit de la vida, però em sentia insatisfet i intuïa que havia d'haver alguna cosa que em pogués fes viure al límit... Vaig començar a freqüentar llocs solitaris. Això em va portar a donar una primera resposta a la meva existència, tot i que les conseqüències van ser negatives: enfrontaments amb el meu pare, la solitud dels amics... Cert dia, meditant de geDimecres 9 d’octubre nolls, davant el Crist de Sant Damià, vaig sentir aquelles paraules que tantes vegades havia sentit o llegit: " Francesc, ves i repara la meva casa, ja que com veus , amenaça ruïna". Jo, sense pensar- s'ho Relats dues vegades, vaig començar a treballar i vaig reconstruir La companya de viatge un petit monestir al costat de l'església campestre. Però Diuen que una vegada una oreneta arribava tard a l'última cita de la de sobte em vaig adonar que l'ESGLESIA era més que l'estardor. L'estiu s'acabava, i totes les seves companyes ja havien partit cap a països de clima més càlid. Què podia fer? Es va llençar tota sola glésia de Sant Damià. Em vaig adonar que el rostre de al mar. El sol brillava fort i no es veia cap vaixell. Desprès de vàries Jesús, aquest Jesús que em mirava des de la creu, era més hores de vol, va perdre els ànims i es va esgotar. Va decidir deixar-se viu, més latent, més dialogant ... que l'Església tenia un caure en l'aigua i morir, perquè havia arribat al límit de les seves for- cos: el dels homes . I els homes un rostre: el de Crist. Des ces. En aquest moment va veure una altra oreneta que planejava de llavors vaig intentar trobar-me amb l'Església i amb els gairebé arran de mar en la mateixa direcció. Es va alegrar i fent un homes , especialment amb els més pobres , veient en ells esforç remuntà el vol. Cada cop que se sentia cansada mirava a la el rostre de Jesús. Vaig tenir la gran sort de comprendre seva companya que la seguia en tot el trajecte. Així cada vegada vola- que l'amor és el motor de l'Evangeli, el cor de l'Església i va amb més força. Va arribar la nit i la seva amiga va desaparèixer, la societat, l'únic capaç de crear la pau de l'Esperit , la pau però la meta estava molt a prop i l'oreneta va tenir forces per conti- interior i exterior , la fraternitat , la proximitat , la convinuar. Quan va arribar, es va dir a si mateixa: vència, la vida ... - "On és la meva companya de viatge? O potser era tan sols la meva Signat: Francesc d' Assís pròpia ombra projectada sobre l'aigua del mar?" Ella mateixa, gairebé sense saber-ho, s'havia donat les forces i els Aquests apunts biogràfics de Sant Francesc d’Assís fets en ànims que necessitava. primera persona ens ajuden a il·lustrar el tema d’aquesta setmana: les nostres metes. El jove Francesc, amb l’ajuda I seguim parlant dels companys/es en viatge de la vida. L’oreneta del conte ens apunta que el millor company és un mateix. Cadascú de del Déu va triar un camí, i per cert gens fàcil. nosaltres ha de trobar dins seu la força necessària per recórrer el ca- Amb qui em recolzo jo per escollir les meves metes? Dijous 10 d’octubre Una mirada al món "Me llamo Benjamín Serra, tengo dos carreras y un máster y limpio WCs en Londres" El joven español que este fin de semana ha revolucionado las redes sociales explica en el programa “8 al dia” la realidad de los licenciados que emigran. Me llamo Benjamín Serra, tengo dos carreras y un máster y limpio WCs". Con esta confesión en primera persona lanzada en Twitter, usando 14 palabras y en menos de 140 caracteres, un joven español que vive en Londres ha logrado transmitir mejor que cualquier estudio sociológico la realidad de los jóvenes licenciados españoles que se ven obligados emigrar a otros países de Europa ante la falta de oportunidades en su propio país. El pasado viernes por la noche, tras desahogarse por teléfono con su familia, Benjamín Serra lanzó el breve pero contundente mensaje en Twitter, acompañado de un texto publicado en Facebook en el que explicaba mejor su situación y sentimientos: "Hoy, por primera vez, me he visto desde fuera. Me he visto Pregarock limpiando los aseos". Serra fue Premio Extraordinario de Fin de Carrera en sus Hoy. Macaco dos licenciaturas, pero lleva cinco meses trabajando en una cafetería de la Hoy empezamos de nuevo, hoy-hoy-hoy... capital británica y entre sus tareas está trenzamos los brazos, cambiamos el paso el primer día de tu vida "limpiar mierda en los aseos". puede ser hoy… Si posem la nostra meta en l’èxit professional pot passar-nos com al noi d’aquesta notícia. La insatisfacció és evident en les seves paraules i això no ajuda gaire a la superació de les dificultats. Si som capaços d’entendre que qualsevol moment de la nostra vida, fins i tot els més complicats, són processos de creixement personal, serem capaços de ser feliços fins i tot quan creiem que això pot semblar impossible. Ànims, Benjamí , quan estiguis preparat, arribarà la teva oportunitat! Perdí la cuenta de mí por estar contando días que nunca venían. Andaba parado corriendo por las prisas que avanza esa, que solo despista y ahora sé que las horas de la vida no son del reloj y ahora sé que una vida por sus pasos se reconoce mejor y ahora sé que mi próxima meta es para mí en tu compañía. Hablaba con las rosas mi niña señalando las espinas buscaba respuestas en otros con preguntas que corrían torcidas y ahora sé que la velocidad sólo se consigue caminando Divendres 11 d’octubre y ahora sé que me olvide de saborear por correr tragando y ahora sé que mi tiempo y el tuyo hoy irán de la mano. Hoy empezamos de nuevo, hoy... trenzamos los brazos, cambiamos el paso el primer día de tu vida puede ser hoy... Les metes són més que desitjos o somnis. Les metes estan relacionades amb el que volem fer, per tant, la meta és l’antecedent de l’acció. I la cançó ens encomana a començar ja a caminar cap a la meta, a treballar per aconseguir el somni. Avui i no demà, ara és el moment... A poc a poc, amb confiança, amb seguretat...perquè la vida és un instant massa preciós per gastar-lo ràpidament. Però sense perdre mai de vista l’objectiu que no hauria de ser un altre que la felicitat compartida..... “Pregúntate si lo que estás haciendo hoy te acerca al lugar en el que quieres estar mañana”. J. Brown. RECORDEU: DEMÀ, DIA 12, CELEBREM LA MARE DE DÉU DEL PILAR