pagina18 .p65 - Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Abril 2006
Viure Sant Boi
Opinió
Cartes dels lectors
Com creuar la ronda des
dels Canons?
Josefa Barranquero Arcas
Vivo en un barrio de Sant Boi, el
barrio de Canons, donde parece ser que nada más hay que
moverse en coche. Para ir a la
biblioteca, a la Muntanyeta, al
mercado, a la plaza de Catalunya..., en resumen, a cualquier
punto del resto del pueblo, tenemos muy difícil cruzar la ronda de Sant Ramon.
Cuando hicieron la rotonda en
el cruce con la avenida Aragó
me puse contenta, pues pensaba que nos harían un paso
cebra o un semáforo para cruzar. Se acabó la obra y el problema sigue igual, ya que alrededor de la rotonda no han hecho ningún paso para los peatones.
Parece que el Ayuntamiento nos
tiene olvidados. En Canons vivimos personas mayores que
no conducimos y juventud que
ha salir caminando.
Me pregunto si todos pagamos
lo mismo. ¿Por qué hay zonas
de la ronda donde en pocos
metros hay hasta tres semáforos? ¿Por qué, en cambio, no
hay ningún semáforo entre la
rotonda de la ronda con Riera
Basté hasta el campo de fútbol
del FC Santboià?
Mientras no haya otra opción
seguiremos cruzando por donde no se debe, con el peligro que
ello conlleva, y seguiremos recibiendo ‘toques’ de la Guardia
Urbana. Siempre contestamos
lo mismo: «¿Y por dónde hemos de cruzar?».
Escoles bressol
Sílvia Gutiérrez Prat
Sóc una mare treballadora amb
els mateixos problemes i preocupacions que tenen totes les
dones que combinem la nostra
feina fora de casa amb les feines de la casa i la cura dels
fills. Jo en tinc dos, el gran fa 4t
de primària i la nena té només
dos mesos. I aquí ve el motiu
de la meva carta, ja que, un cop
finalitzat el període de baixa
maternal, que comparteixo amb
el meu marit, haurem de portar
la petita a una guarderia.
Nosaltres vivim a Ciutat Cooperativa i quan arribi el moment no
ens quedarà altre remei que recórrer a un centre privat fora del
barri. Això ens suposarà un gran
esforç en temps i diners. Per
aquest motiu, és una bona notícia que s’estigui construint una
nova llar d’infants al barri i n’hi
hagi de planificades més a Sant
Boi. Fan molta falta. Per a mi
són un servei públic imprescindible sense el qual les mares
que, com jo, necessitem tenir
els fills atesos mentre treballem,
no podem estar.
Nuestra montaña
Salvador Estévez
Hace casi un año del incendio
ocurrido en Sant Ramon, la
montaña que define la línea del
paisaje de nuestro pueblo. Esta
bonita zona verde de nuestro
término municipal ha conseguido sobrevivir a los cambios de
todo tipo, urbanísticos especialmente. Y desde mi punto de vista ha de continuar siendo así.
Con ello conseguiremos seguir
disfrutando de uno de los entornos naturales más bonitos de
la comarca. Pero, para ello, hemos de concienciarnos de que
su mantenimiento nos incumbe
a todos. Con estas líneas quiero recordar lo terrible que resultó el fuego del verano pasado y
el espanto que pasaron muchos vecinos que veían acercarse las llamas a sus casas.
Con la llegada del buen tiempo
vuelve el peligro y, entre todos
hemos de procurar evitarlo. Disfrutemos de nuesta montaña
pero con prudencia.
Podeu adreçar la vostra carta a: Revista municipal
Viure Sant Boi. Ajuntament de Sant Boi. Plaça de l’Ajuntament, 1;
o bé a l’adreça de correu electrònic comunica@santboi.org.
Les cartes han de tenir una extensió inferior a les 20 línies,
han d’anar signades amb nom i cognoms i hi han de constar
l’adreça i el telèfon del remitent. Viure Sant Boi es reserva el dret
d’extractar-ne o resumir-ne el contingut.
18
Sala de Plens
La resistencia al
avance colectivo
Un dia històric
Juan José Casado
Miguel Ángel Merino
Regidor
Regidor de Llicències d’obres i
Llicències de medi ambient ICV
PSC
S
iento que estamos viviendo un
momento histórico de gran trascendencia. La potencia de los cambios que se están produciendo en
tan solo dos años de legislatura ha
exacerbado a una derecha instalada en el privilegio y en esa desigualdad que tanto prejuicio ha generado a través de los siglos a
nuestro país y su ciudadanía.
Las reformas emprendidas sobre
extensión de derechos, regeneración democrática, fortalecimiento
del estado del bienestar, redistribución de la riqueza, protección de
los sectores más vulnerables, integración real de la inmigración o
vertebración territorial del estado
cada vez más plural, más real, les
molesta profundamente y por eso
responden desesperados con un
lenguaje cada vez más tosco y desestabilizador.
Reformas que entroncan con aquel
republicanismo legítimo que este
mes de abril conmemora el 75 aniversario y que fue ahogado por el
brutal alzamiento fascista de Franco, golpismo por cierto condenado
por las instituciones europeas, por
todos los partidos democráticos, a
excepción, cómo no, del PP.
Reformas que abren esperanzas
reales de paz y fin del terrorismo
en un estado plural e integrador,
donde el autogobierno y la descentralización de los recursos llegue
con fuerza a los ayuntamientos
para seguir haciendo frente a las
necesidades de las personas y
mejorando así la calidad de vida y
trabajo de la inmensa mayoría.
Entiendo que todo esto les moleste, les irrite, que opten por el discurso irresponsable y angustioso
y traten de encabezar a la desesperada todas las pancartas de la
contrarreforma.
Su modelo, su universo ideológico
se desmorona con la facilidad del
que cada día pierde credibilidad y
razones a la misma velocidad con
que avanzan la valentía, la democracia y la libertad.
H
em rebut una de les notícies
més llargament esperades per tots
els demòcrates: una declaració de
treva permanent d’ETA que ha de
conduir a la pacificació definitiva
d’Euskadi. Davant d’aquest fet
només podem sentir satisfacció i
esperança, ja que ens mostra el
triomf de la via política i democràtica per a la resolució d’un conflicte històric.
Aquesta declaració, hem de considerar-la com una oportunitat única que no es pot desaprofitar fentla servir com a instrument polític
del terrorisme o de les seves víctimes.
Hem de fer una crida al PP perquè ajudi a construir amb la resta
de forces polítiques un camí cap a
la pau que sigui irreversible sense
“marxa enrere”, encara que aquest
sigui un camí de llarg recorregut i
amb dificultats. Sense cap mena
de dubte aquesta ha de ser la via
per la qual apostin la nostra societat i la vida política. I ha de comportar la reducció de la crispació
política a la qual ens tenen acostumats alguns partits polítics, ja
que ens hi estem jugant molt.
També, cal recordar a les víctimes
de la violència i reconèixer a les
persones i entitats que han lluitat
per la pau.
El nostre grup municipal
s’adhereix al suport que Iniciativa
per Catalunya-Verds ha donat al
govern de l’Estat per a l’inici
d’aquest procés que no estarà
mancat de dificultats, però que
sense la utilització partidista ni
electoralista i amb la unitat de tots
plegats, ens aproparà a la fi irreversible del terrorisme.
ViureSant
SantBoi
Boi
Viure
Puríssima
2003
Abril 2006
Novembre 2002
Opinió
Jaula de grillos
en el PSC
Rafael Cañedo Torrubiano
Portaveu del Grup Municipal
PP
14 d’abril,
sempre!
Josep Maria Cervelló
Regidor del Grup Municipal
ERC
¿Qué ha motivado la división in- A
terna en el Partido Socialista?
Pues bien, el trabajo del Partido
Popular como única alternativa de
gobierno en la ciudad y las denuncias constantes sobre la nefasta
gestión del equipo de gobierno, el
pelotazo de la Santboiana con un
agujero de 13 millones de euros
que tenemos que pagar todos, la
política de elevado gasto corriente
y de personal, los abusivos impuestos que nos cobran a los
santboianos, las mentiras de los
proyectos del centro de ocio Oasis, el traslado del cuartel y la central de Fecsa, la ciutat del cinema
o la ampliación del hospital.
Todo ello ha provocado una situación insostenible en el PSC local,
con una fuerte división interna entre los partidarios de la Alcaldesa
y un amplísimo sector crítico a
esta situación.
Un Partido Socialista que está seriamente preocupado por la nefasta gestión en el Ayuntamiento en
los últimos años y por los previsibles resultados negativos en las
próximas elecciones municipales.
Sin embargo, la propuesta de candidato alternativo con un proyecto
diferente no tiene credibilidad,
puesto que esa misma persona
que encabeza la alternativa es responsable también de la situación
al ser concejal y haber votado sin
pestañear en los plenos la actual
gestión.
El propio Partido Socialista nos da
la razón cuando desde hace años
venimos diciendo que las cosas
no pueden seguir así.
Para más información,
www.ppsantboi.com
rriba el 14 d’abril i aquest any
s’esdevé el 75è aniversari de la proclamació de la República,el 14 d’abril
de 1931. La República proclamada als
balcons dels ajuntaments i viscuda
amb il.lusió i entusiasme al carrer, va
portar la democràcia, la fi del caciquisme, la justícia social, el vot per a les
dones i l’autonomia per a Catalunya
després d’una dura negociació i de la
cessió de la República Catalana per
part d’una Espanya republicana però
unitarista. L’Ajuntament de Sant Boi,
a instàncies d’ERC, ha aprovat una
moció en què s’homenatja la generació d’homes i dones que va portar i defensar la República, que va lluitar contra la sublevació feixista i que va patir
les represàlies dels vencedors; gent
com en Roc Tarrida, en Quirze Parès i
en Bartomeu Petit que el dia 14 d’abril
s’enfilaven al balcó de l’Ajuntament per
proclamar la República Catalana, o els
alcaldes d’ERC que van liderar la democratització i la modernització de
l’Administració local com Baldiri Déu,
Pere Carol, Joan Vandellós i Gaietà
Mestres, i de totes aquelles persones
més o menys conegudes que van fer
de Sant Boi un espai de civisme i de
convivència, fins i tot en hores difícils,
i que a la fi de la guerra van ser assenyalats com a desafectes al règim i
víctimes de les represàlies que van
marcar tantes familíes santboianes.
Per honorar la seva memòria aixecarem un monument aprofitant la nova
urbanització de la Rambla i la plaça
de l’Ajuntament.
Avui, amb la discussió sobre l’Estatut
tenim una nova ocasió per decidir si
s’imposa una visió a curt termini de
“peix al cove” o pensem en la Catalunya d’aquí a vint anys; si ens conformem amb retalls o si plantegem una
nova relació amb l’Estat que no signifiqui una pesada hipoteca per a la generació que no va votar l’anterior Estatut. La gent d’ERC, si cal en solitari
dins el marc dels partits polítics, pero
ben acompanyats per una emergent
majoria ciutadana, ens seguim enfilant
al balcó del 14 d’abril per proclamar
els nostres anhels de República de
drets i llibertats i que Catalunya té el
dret a decidir.
Immobilisme i
progrés
Clar i català
Xarx@:
fòrum
Acostuma a
llegir llibres
durant
tot l’any
?
Agustí Torrents i Barrachina
Portaveu del Grup Municipal
CiU
L’
any 1932 el president Macià va haver d’acceptar per a Catalunya un Estatut retallat malgrat que el poble català
mesos abans havia manifestat en referèndum la seva voluntat d’autogovern
i sobirania.
Allò de “la República Catalana dins la
Federació Ibèrica” va quedar en “una
regió catalana dins l’Estat espanyol”.
Manaven les esquerres a Catalunya i a
Madrid. Alguns varen qualificar en Macià de traïdor i de deslleial al seu país,
però senzillament va fer un acte de generositat política posant Catalunya per
davant dels interessos partidistes.
75 anys desprès sembla que l’acord
assolit per tal d’incrementar substancialment l’autogovern del nostre país
hagi estat també una traïció i un acte de
deslleialtat. Qui és que s‘ ha equivocat?
¿És CiU, en prendre la iniciativa negociadora com a principal força política catalana i malgrat estar a l’oposició, davant la inoperància dels membres del
tripartit? ¿És ERC, promovent el tot o
res sabent de cert que les importants
millores en el text final ho són gràcies a
la base negociadora del text aprovat pel
Parlament de Catalunya el 30 de setembre amb les aportacions fetes per
CiU, especialment en matèria de finançament i de nació, no pas sobre
l’Estatut aigualit que estaven acordant
els tres socis de govern. ¿Són el PSC i
ICV, socis dels republicans que han
estat muts, quasi espantats en moltes
fases de la negociació tement que ERC
els demanés implicació i suport per millorar allò negociat per CiU davant Zapatero, incapaços tots plegats d’apujar
el sostre fixat? S’ha equivocat el president Maragall?, que no existeix, no exerceix ni en els moments claus quan prefereix anar a Amèrica del Sud enlloc de
donar la cara pel seu poble, pel seu
país.
Catalunya ha viscut en aquests darrers
27 anys un període políticament històric,
mai durant tants anys havíem avançat
en progrés i afirmació identitària com
ara.
El nou Estatut permetrà al nostre país
continuar avançant en poder polític,
econòmic i social i amb ell, nosaltres,
tots i totes els catalans d‘ origen o adopció que volem continuar vivint en pau,
progrés i il·lusió per un futur encara millor.
Nous temps, noves persones, noves
formes de fer política per al nostre país,
Catalunya, sense límits, ningú mes que
nosaltres mateixos els fixarem, demà
segurament una nova generació ho farà,
aniran encara més lluny.
19
S’ha de crear
afició
“Sí, sóc llibreter, llegeixo i
intento crear afició a la lectura a Sant Boi. La gent que
compra llibres, en compra i
en gaudeix tot l’any. Sant
Jordi és més puntual, un
costum de regalar o regalarse llibres. Jo crec que qui en
compra, ho fa per llegir-los.”
Jaume Isart i Valls, 40 anys,
Centre, llibreter
Últimamente
no leo
“Últimamente, no. Para el
Día del Libro sí que compro
algo cada año para mi marido
o, sobre todo, para mi niña.
Tampoco voy a la biblioteca.
Antes sí que leía a menudo
en el tren, pero he dejado de
hacerlo.”
Cristina García García, 36 anys,
Marianao, administrativa
Voy a la
biblioteca
“No compro libros, pero sí
que leo. Voy a la biblioteca y
sigo a menudo las recomendaciones de lectura de mis
amigos. Acabo de leer la
biografía de Madonna y
ahora he empezado una
obra de Paulo Coelho.”
Antonio Lombardo Cornejo, 30 anys,
Marianao, administratiu