ava*Èi.. / deixalles encara subsisteixen aliada amb la classe obrera pol ésser encara altra volta de gran utilitat per a / marxar d'una manera ascendent cap Mucho se ha hablado y escrito, Todos debcmos ocupar el lugar al Socialisme aunque inutiimcnte, sobre ia frivoli^ que nos corresponde. Nuestra ban» Aquesta classe, però, hem de tenir dad, despreocupación e indiferència dera ha de ser la de bravos lucha-» molt present que és la creadora del en que vive la rctaguardia, dàndose dores vencedores del fascismo y capitalisme. De la petita burgesia el caso paradójico y bocliornoso de defensores de nuestros intcrescs de surt el gran burgès o capitalista Ella la existència de un divorcio e incom- clase. representa els fonaments del capitaprensión enormes entre los que con De ningún modo podemos dejar lisme. Pretendre com els polítics el fusil en la mano baten al fascismo en libertad a nuestros enemigos de la d'Esquerra o els novells demòcrates en las trincheras, y la retaguardia, retaguardia, dcbemos encargarles del P. S. U. C. fer-ne una classe donde muchos, en vez de dedicarsc obras de fortificación y no daries econòmicament lliure i agafar-la com a trabajos construcfivos y de ayuda a tiempo para conspirar ni para hacer a base d'un nou sistema social és los combaticntes, pasan muchas obra desmoralizadora con su pasivi- una simple estupidesa per no dir una horas en paseos, cafès, balles, dad, sus críticas y propagandas; no traïció- La sort d'aquesta classe ha íeatros y otros lugares de recreo podemos consentir que mieniras par- de córrer paral·lela a la de la classe pcrdiendo miserablemante un tiempo te de la juvcntud sufre y da su sangre obrera si volem foragitar ben lluny y unas energías facilmente aprove^ en los frentes de batalla otros pasen de la nostra terra el ferment del feixisme en tots als aspectes. chables en beneficio de la guerra y la vida en eterna francachela. la revolución. La denominació de petit burgès Son momentos estos críticos y de Muchos de eistos picrdcn el tiempo gran transcendència para el futuro, de tindria que definir-se, a més, d'una o lo que es peor, lo emplcan en c r i ' la Humanidad y nuestro gran pecado manera ben concreta. 1 aquesta conticar, a veces, lo que a falta de su y mayor castigo puedc ser nuestra creció tindria d'ésser a ben segur la ayuda no se hace. Su presencia en falta de visualidad y comprensión. d'un obrer emancipat que treballa Iaies lugares es desmoralizadora Nuestro optimisme raya en la in- pel seu compte i que fa aquest treball porquc sorprende e indigna a los consciència siendo complelamenle sense l'ajut de cap altre obrer, perquè bravos hichadores que viénen del suïcida. Estamos en guerra. El Alto els obrers ocupats en petits comerfrente con permisp, hacicndoles Ampurdan ha recibido varios avisos, ços i indústries són molt nombrosos creer que la retaguardia es indigna però los habitantes de Figueras pare- i en la nostra ciutat, per exemple^ si ia revolució hagués de passar solade los sacrificios y privaciones que ce que lo han olvidado. ment en les grans fàbriques l'alè ellqs sufren. Por pròpia conveniència y antes d'una nova societat ens passaria Nadie que sca vcrdadero revolu' de que sea tarde, debemos reaccio- desapersabut. eionario puede ni debe prestarse a nar; por solidaridad con los frentes; A més, l'obrer que té la desgràcia ser Juzgado de tal forma, sinó que por espfritu de justícia; por dignidad d'haver d'anar a raurcr amb un petit debe demostrar con obras su entudcbemos acabar con esta frivoüdad burgès és doblement explotat. La siasmo y adhesión a la'*" causa que de la retaguardia lo antes posiblc y dispersió que això ocasiona, la falta dcfendemos; y si a los lugares de de la forma que sea. de contacte amb els seus companys, recreo van los «senorilos>, aún qucfa que tingui un caràcter aburgesat i CLAUDIO BOBIA. dan, debcmos evitarlo sea como sea. sotmès, castrat de tota conciència d e classe. El petit burgès viu també una vida carrinclona i explotada i ni amb bona voluntat pot atendre molles vegades, les lleis socials dictades a favor dels seus obrers. L'obrer d'una una força econòmica gens dcspreII gran concentració industrial pel conciable i que pot ésser-nos de gran tacte permanent amb els seus comaspecte ecvttètnie utilitat durant cl moment transitin del panys, té una consciència de classe capilalisme al Socialisme. Ja en èpoEn l'anterior article posarem de ques pretèriques, el burgès, cl fill de formada i pot fer-se i és fa complir, relleu la missió política que corres- la «burg» feudal, al desenrotllar-se i si més no, les lleis socials dictades. pon a la petita burgesia en la nova extendrcs en iniciativa privada for- L'obrer d'un petit comerç o indústria etapa social que recorre el poble mant una nova classe social, engen- ni tan sols això. espanyol després del 19 de Juliol. En drà una potència econòmica tant El poble que com el nostre, i prinel present i davant els escarafalls que oposada al sistema feudal que fou el cipalment Catalunya, que a diferència fa la conirarrevolució, basant-se pre- ferment que motivà la caiguda del del poble rus quan feu la revolució, cisament en el respecte als interesos feudalisme. Aquest és el primer gran té una classe obrera relativament del petit burgès, per imposar-nos paper històric d'aquesta classe indi- instruïda, té que portar la revolució una república democràtico-burgesa, vidualista i liberal que encara avui fins a les últimes conseqüències. A • de trabajadorcs de todas clases», subsisteix amb la denominació de les agrupacions obreres organitzacom resa l'article d'Alcalà Zamora, petit burgesa per a distingir-la de la des dintre el Sindicat que amb aquest farem unes quantes consideracions burgesa o capitalista sortida del seu esperit impetuós i renovador que han si. sobre aquest punt. donat proves acordin col IcctivitzarAquesta classe, doncs, les quals se, primer pas cap a la socialització La petita burgesia, es en veritat, rivolldad la petítu hur^esía Diputació de Girona — Servei de Biblioteques