girona, la levitica, i la i internacional

GIRONA, LA LEVITICA,
I LA I INTERNACIONAL
PER
JOAN PUIGBERT i BUSQUETS
És prou sabut que, a Catalunya, amb la Revolució de Setembre del
1868 van desplegar-se amb intensitat moviments socials fins aleshores clandestins 0, com a màxim, tolerats. En aquest context polític nou, el moviment
obrerista es difon i es multipliquen les associacions obreres. El moviment
obrer organitzat, i emmarcat en l'Associació Internacional de Treballadors, va
estendre's des de Barcelona. També la demarcació de Girona va viure intensament el clima polític i social de llibertats, amb l'eufòria d'una notable implantació del republicanisme federal, i amb la difusió de l'associacionisme obrer.
Tanmateix, la ciutat de Girona era una ciutat petita, no arribava als 15.000
habitants, ofegada per les funcions administratives i militars de capital provincial. Cal afegir-hi, encara, que, com a seu episcopal, l'estament eclesiàstic hi
tenia una preponderància molt assenyalada. Aquest caràcter de ciutat conservadora i clerical no era subvertit, de cap manera, per l'establiment d'alguna
indústria important. En l'àmbit del treball, els oficis predominants eren, de
bon tros, els tradicionals. Per tot plegat, en principi, Girona oferia un marc
molt poc propici a les propostes revolucionàries de l'obrerisme internacionalista. Malgrat tot, alguns petits nuclis gironins acolliren i propagaren, amb més
entusiasme que èxit social, els ideals d'emancipació obrera. En aquest article,
doncs, intento aplegar la informació disponible sobre aquests nuclis gironins
influïts per les idees de la Primera Internacional.'
' Aquest article és una reelaboració d'una part d'un treball més ampli sobre "La Primera
Internacional a les comarques gironines" que meresqué el premi Joan Regla a les Festes Pompeu Fabra
de l'any 1974. Una altra part d'aquest treball, amb el títol "Notícies sobre la Primera Internacional a la
comarca d'Olot (1868-1873)", va ser publicada Í Actes de la III Assemblea d'Estudis sobre el comiat de
Besalú, Olot, 1980.
373
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XXXV. 1995 - Girona - MCMXCV
JOAN PUIGBERT
La primera notícia sobre la Internacional a la ciutat de Girona és una
nota molt curta del periòdic barceloní La Federación del 17 de juliol de 1870,
on s'afirma que "también en Gerona se està organizando entre otros, las
sociedades de albanües, ebanistas, impresores, fundidores, canteros, picapedreros, taponeros... "^
Una setmana més tard el periòdic barceloní assegura que a Girona "el
movimiento obrero experimenta un desarrollo notabilísimó".
I avança que "pronto se constituirà la federación local de la Jnternacional". En efecte, el 13 de novembre, el setmanari notifica que "se ha constituïda un Consejo local de las secciones". Les seccions eren en aquells moments les de fusters, manyans, paletes, sabaters i impressors. ^
Encara dins el mes de novembre La Federación escriu sobre la Internacional a Girona, amb una certa eufòria:
"... importantes noticias de la propaganda Internacional y de sus
resultados en Gerona, difundida por companeros nuestros intemacionales de Barcelona, aprovechando su forzada peregrinación para
hacer conocer el verdadero camino a todos... Comprenden [els obrers]
perfectamente que ante las cuestiones de trabajo, ante las cuestiones
de emancipación, enmudecen las cuestiones y disensiones políticas y
religiosas. Todos los obreros 'sin distinción de creencias, color y
nacionalidad' deben formar parte de la Internacional, para alcanzar
su emancipación económico-social..."^
El 4 de desembre de 1870 els internacionalistes gironins donen a conèixer el manifest La Federación local gerundense de la A.I. de Trabajadores a
sus hermanos los obreros. El periòdic La Federación el reprodueix, tot qualificant-lo de "notable manifiesto", a pesar que avui ens sembla força tòpic.
"Constituïda en esta ciudad la Federación local de las sociedades
obreras y organizada en la forma que prescriben los estatutos típicos
aprobados por el Congreso obrero de la Región espanola, celebrado
en Barcelona el dia 19 de junio ultimo, esta Federación se cree en el
deber de dirigiros su afectuosa y desinteresada voz... Hermanos en el
- La Federación, n. 48, 17 de juliol, 1870
3 íbidem, n. 50, 31 de juliol; i n. 65, 13 de novembre, 1870 . La secció d'impressors estava en
tràmit de constituir-se.
'' íbidem n. 67, 27 de novembre, 1870.- "La forzada peregrinaciíSn" és refereix a la febre groga
que s'havia declarat a Barcelona, i que va aconsellar a molts barcelonins d'abandonar la ciutat.
374
GIRONA, LA LEVITICA, I LA I INTERNACIONAL
infortunio: Trabajadores: a vosotros nos dirigimos,.., para manifestaros la senda de la emancipación trazada y seguida por los obreros
del mundo civilizado. [...] Obreros: la palabra asociación ha encontrado eco por fiu en una gran parte de nuestros hermanos de esta localidad... iNo son hijas de la asociación esas inmensas vías férreas que
cruzan el mundo? iNo lo son también las grandes industrias, las
portentosas obras como el canal de Suez-..? Pues, si el capital y la
inteligencia asociados, o lo que es igual, si la clase media ha realizado
estàs grandes obras, iqué no harà la clase obrera asociada reuniendo
capital e inteligencia, y sus innumerables fuerzas para el trabajo? Sí,
obreros; nosotros, asociados, podemos adquirir capital... Meditad,
obreros, el porvenir que nos aguarda si... continuamos la vida de
aislamiento, causa de nuestras desgracias. Reclamemos y practiquemos la justícia... y gritemos a la vez: no mas derechos sin deberes,
ni deberes sin derechos. He aquí el lema de nuestra bandera... acabàndose para siempre, de esta manera, la explotación del hombre por
el hombre. Unàmonos todos los trabajadores de las diferentes profesiones, artes u oficiós,... Opongàmos a la injustícia, la razón; al privilegio, el derecho; al exclusivismo, la unión; y por este medio obtendremos nuestra pronta y completa emancipación, dando a la Sociedad
humana por base la igualdady la justícia, objeto final de la esperanza
del infeliz proletària. Animo, pues, hermanos nuestros;... levantando
con nuestros propios esfuerzos el portentoso pedestal del reinado de la
Verdad, de la Moral y de la Justícia. Salud, Justícia y Trabajo."^
Signaven aquest manifest Josep Fàbregas, Josep Bertran, i Bru Feliu,
per la secció de manyans; Joan Carles, Martí Oliveras, i Josep Anglada, de la
secció de paletes; Joaquim Casellas, Patrici Jubert, i Andreu Dillet, dels
fusters; Jerònim Solemllonch, Josep Romeu, i Frederic Salvador, secció de
sabaters; Joaquim Buxó, Josep Bodó, i Ramon Simorra, sastres; i Ezequiel
Cruz, Joaquim Corominas, i Ramon Albertí, de la secció de picapedrers. El
periòdic barceloní afegeix que "las comunicaciones se remitiràn: PI. Mercadal, n. 3, p. 2°, donde se halla constituida esta Federación local".
Entrats al mes de febrer de 1871 llegim que "la federación local gerundense, después de ultimada su organización, va a ingresar a la Internacional
dentro de breves días". De fet, Josep Beltran, com a representant de la secció
de manyans, assistí al Congreso de los Obreros Constructores de la Región
5 Ibidem, n. 70, 18 de desembre, 1870.
375
JOAN PUIGBERT
Espanola, que va celebrar-se els dies 25 i 26 de març. La secció gironina dels
picapedrers també s'hi va adherir però no hi assistí cap delegat.
Gairebé un any més tard, a principis de 1872, era la secció de sabaters
la que s'unia a la unió. Segons informaven des de Girona:
"... aumenta considerablemente de dia en dia el número de sus socios.
Asi nos lo dice una carta del comitè de la sección, cuya dirección es:
José Romeu, calle detràs Teatro, 8, 4°."^
Encara, una nova notícia sobre aquesta secció. L'increment d'afiliats
coincidí pràcticament amb el nomenament de Pere Antoni Torres com a
governador civil de la província. Aquest governador va emprendre una
campanya de repressió contra la Internacional. Per això hi hagué uns mesos
d'inactivitat "por las circunstancias politicas". A partir del juliol la secció
podrà reprendre les reunions, segons una gasetilla publicada al periòdic internacionalista:
"La sección de zapateros de esta localidad que en mucho tiempo no
habia podido reunirse por las circunstancias politicas, lo ha hecho a
la presencia de la circular fecha 12 de julio, resolviendo ponerse al
corriente en sus cotizaciones y en relación con las demàs secciones del
mismo oficio de la Región. "^
Mentrestant, a París, tenia lloc un esdeveniment de fort impacte a tots
els estats europeus, i que afectarà de ple la Internacional: la Commune. A
Girona també va tenir repercussió, òbviament. Segons La Federación:
"Otro de los periódicos que se han ocupado de la Internacional,
durante estos últimos días, es el que se titula El Canton de Gerona. El
dia 9 del corriente abril publica un articulo titulado 'Los obreros y el
socialisme', en el cual incurre en gran número de contradicciones y de
errares, a los cuales caen frecuentemente los que como El Canton
miran las cuestiones sociales bajo el raquitico y reaccionaria criteria
de la conservación del Estada y de la Economia Palitica que este
ensena. [...]"
Per a refusar aquest article el Consell local de la Federació Internacional va donar a conèixer un llarg comunicat. El signaven Josep Fàbregas,
Josep Bertran, Francesc Ventura, Francesc Casanovas, Frederic Salvadó,
<> Ibidem, núms. 80, 26 de febrer, i 85, 2 d'abril, 1871.
' Ibidem, núms. 132, 25 de febrer; i 141, 25 d'abril. Vegeu, també, el periòdic madrileny La
Emancipación, n. 38, 3 de març. I Actas de los Consejos.,., Tom. I, acta del 30 de juliol, pp. 199-200.
lambé La Federación, n. 156, 11 d'agost, 1871.
376
GIRONA, LA LEVÍTICA, I LA I INTERNACIONAL
Jerònim Solemllonch, Patrici Jubert, i Narcís Purcalla. El periòdic internacionalista barceloní s'excusa de publicar-lo per la seva llargària. Però hi afegeix:
"[el comunicat del Consell local gironí] demuestra a El Canton de
Gerona, periódico republicana federal, que sola la A.I. de los Trabajadores es la única esperanza de emancipación de todos los obreros del
mundo, cosa que no podrían ver realizada nunca ni con las teorias de
los economistas burgeses [sic], ni con el advenimiento de la república
federal, tal como la entienden los no trabajadores, los no socialistas.
El obrero sabé perfectamente que su mal es grande, y que no se cura
haciendo reformas meramente políticas ni económico-conservadoras;
y por esto aspira a la realización de la Justícia, por medio de la
Revolución Social. [...]"^
El text reflecteix i respira tota la prevenció dels bakuninistes vers
l'acció política, ni que fos la dels republicans. Cada cop era més patent el
divorci entre els internacionalistes i els federals.
La Unión de Constructores, en la sessió del dia 1 de maig, elegeix com
a representant de Girona i membre del Consell General, amb funcions de
tresorer, el paleta gironí Serafí Meléndez.^
D'altra banda, segons La Federación, el dia 6 de juny de 1871 va
començar una vaga a la fàbrica Planas:
'Woí telegrafían de Gerona que el 6 del corriente, a las dos de la
tarde, se declararan en huelga los operarios que el burgès [sic]
Planas ocupaba en sus talleres, con motivo de haberles negada el
trabajar diez y media horas diarias. iCuàntas quisiera Vd., pues, que
trabajaran, Sr. Planas, ya que diez y media le parecen pocas? El
número, el número quisiéramos saber, pues tal vez pondríamos en
clara los grados de moralidad religiosa que Vposee..."^'^
Els fusters gironins, d'altra banda, es trobaven dividits en dues societats, i ambdues volien integrar-se a la Internacional. En efecte, trobem
aquestes dues notícies:
* Ibidem, núm. 87, 16 d'abril, 1871. Les repercussions de la Commune a Girona foren les que
determinaren l'actitud del governador, del partit liberal, Pere Antoni Torres contra els internacionalistes;
en efecte, estava preocupat per l'entrada massiva a la província de refugiats francesos vinculats a la
Commune.
' Ibidem, n, 90, 7 de maig.
'" ibidem, n. 95, 11 de juny. Es tracta, òbviament, de la important foneria Planas.
377
JOAN PUIGBERT
"Gerona.- Una sociedad de carpinteros manifiesta sus deseos por
adherirse a nuestra Asociación."
''Gerona: Una sección de carpinteros dice que el Consejo local ha
admitido a otra sección del mismo oficio. Se acordo invitaria para que las dos
secciones se refundan en una, entrando de lleno en el fecundo movimiento
obrero internacional."'^^
També tenim una breu informació sobre la secció de blanquers o pellaires, adscrita a la Unión de los Obreros en Pieles de la Región EspaJàola. En
efecte, a l'agost de 1872, hi havia a la província de Girona cinc seccions de peUaires, amb 168 inscrits. La secció més nombrosa era la de Figueres, amb 84
membres; seguida de les d'Olot, amb 35; Banyoles, amb 21; i la Bisbal, amb
17. I, finalment, la de Girona, amb només 11 associats. Els obrers treballaven
en totes aquestes poblacions 9 hores i mitja diàries, amb excepció de Banyoles, on la jornada era d'11 hores. El jornal era de 9 rals setmanals, tret de
Figueres en què podia arribar a 10 rals, i de Girona, on només era de 8 rals.'^
El setembre de 1872 els sabaters es declaren en vaga. En efecte:
"Los constructores de calzado basto, en número de 24 se han declarado en huelga, aunque no forman parte de la sección de zapateros,
esta ha determinado daries todo su apoyo. Los huelguistas han declarado que tan pronto como la sección formase parte de la Internacional
ellos formarían parte de la misma, la que constarà muy en breve de
lOOfederados. La sección de zapateros de Gerona està animada de las
mejores ideas y desea pertenecer a nuestra grande Asociación desde el
1" de Enero próximo pasado, puesto que así lo acordo en Asamblea
general y por un descuido involuntària no se cumplió en todas sus
paries el acuerdo."
I hi afegia el periòdic La Federación:
"A pesar de ser esta población una ciudad feudal, nuestra gran idea se
desarrolla y se espera que pronto la sección de taponeros, compuesta
de 100 socios, formarà parte de la Federación gerundense."^'^
'' íbidem, n. 158, 25 d'agost; i 159, 1 de setembre. Cfr., també, Actas de los Consejos..., Tom
I, Actes del 13 i 21 d'agost, p. 230.
'^ íbidem, n. 157, 18 d'agost de 1872. Assenyalem que el sou a la baixa dels pellaires gironins
només era igualat pels de Valladolid.
" Cfr. Actas de los Consejos ..., Tom. I, acta del 6 de setembre, p. 245. í també La Federación,
n. 161, 14 de setembre, 1872. La Federación, núms. 163, 28 de setembre (ajuda de 60 rals), i 170, 16 de
novembre.
378
GIRONA, LA LEVÍTrCA, I LA I INTERNACIONAL
La Federació local canalitzava les ajudes solidàries a favor dels obrers
tintorers i soguers en vaga; i la secció local de picapedrers auxiliava al seu
torn els vaguistes de la Unió de Constructors d'Edificis, de València."* Amb
tot, la Federació encara no havia formalitzat la seva constitució. Ho corroboren les Actes del Tercer Consell de l'Associació:
"Otra de Gerona participando que adoptan la cuota de 25 céntimos de
peseta para las huelgas de cordeleros y tintoreros. Se acordo escitarlos a que formalicen su adhesión."
A principi de juny s'afirmava que "se trabaja para organizar lafederación". No serà, però, fins a final d'aquest any 1872 que, finalment, es constitueix la Federació de F AIT a Girona.
"Se ha constituido definitivamente esta Federación, compuesta de las
secciones de canteros, curtidores y zapateros, y pronto formaran parte
de la misma los noógrafos y albaniles; a despecho de la burgesia [síc]
que no perdona ningún medio, como sea un obstàculo para el desarrollo de esta Federación."^^
Efectivament, la secció de tipògrafs adquireix un important protagonisme en aquests moments:
"De Gerona nos escríbe la sección de noógrafos, que el burgès [síc]
Manuel Llach (impresor) ha amenazado a sus operarios con despedirles si se asociaban o le presentaban alguna demanda en el precio de la
mano de obra. Este concienzudo burgès [sic] paga el exhorbitante
precio de 6, 7, 8 y 9 rs. de jornal, y aún dirà que lo arruinan. José
Baltmes, papelero, en la misma localidad, tiene un oficial rayador y
encuadernador, y al saber que quería formar parte de la sección de
noógrafos, le insulto de mala manera, amenazàndole con despedirle.
[....] Tomàs Carreras bursesillo [sic] tambièn de Gerona, queriendo
dar pruebas de hàbil diplomàtica, hizo circular entre los demàs impresores (burgeses, por supuesto) varias noticiotas que carecen de sentido
común, y diciendo que si los tipógrafos de Gerona se declaraban en
huelga, vendria a buscar tipógrafos a Barcelona, aunque les pagaré a
30 rs. diarios con tal de no transigir... Después de todo, por mas que
lo sienta el senor Llach, por màs que el papelero Baltmes se sulfure y
por màs que Carreras no se dè rato de reposo, la sección de noógrafos
se ha constituido."^^
'" Cfr. La Federación, núms. 163,28 de setembre (ajuda de 60 rals), i 170, 16 de novembre.
'5 Cfr. Acíaí í/e/o5 Con.çe/'oí,.., Tom I, Actes del 21 de maig i 9 de juny, pp. 131 i 146, respectivament. I La Federación n. 173, 7 de desembre, 1872.
379
JOAN PUIGBERT
Sabem, per una notícia posterior, qui era un dels dirigents de la secció,
Josep Mas. En efecte:
"Los burgeses tipógrafos de Gerona, se han puesto de acuerdo para
hacer morir de hambre, negàndole todo medio para poder trabajar, al
companero José Mas, que con una constància admirable trabaja en
pro de la organización y de la propaganda revolucionaria socialista.
Tenemos mucha libertad, muchísima; però los burgeses tienen el poder
suficiente para matarnos de misèria... Sin embargo, lafederación local
gerundense va desarrollàndose muchísimo. "•''
Fins aquí, la fragmentària informació que hem aconseguit arreplegar
sobre la I Internacional a Girona. Hi podem afegir alguns altres noms
d'inscrits o simpatitzants gironins. En efecte, en una de les moltes subscripcions que La Federación promovia, concretament en una "Suscrición Humanitària a favor de los espatriados sin trabajo de la Commune", hi consten les
aportacions d'un grup de gironins:
"José Pujol, 2 rs.; Paulino Pujol, 1 rs.; Maria Figueras (Socialista), Irs.;
Aniceto Guerra, 4 rs.; Manuel Gomis, 1 rs.; Patricio Jubert y Dalmau, 2
rs.; Eustaquio Massanet, 1 rs.; Miguel Cortacans, 2 rs.; Pedró Dalmau,
1 rs.; Gerónimo Cristià, 2 rs.; Luís Vallmajor, 2 rs.; J. C , 2 rs.; C.C., 2
rs.; J. S., 2 rs.; M. B. 4 rs.; P. B. y F., 1 rs.; N. G. 2 reales.- Total 34
reales".
A aquesta llista cal afegir-hi, d'una relació anterior de subscriptors,
Joan Aradais
D'aquest elenc d'internacionalistes o simpatitzants gironins no en
sabem gaire res. Només que, segurament, Josep Pujol era redactor del periòdic
Boletín Republicana de la provincià de Gerona, i que Anicet Guerra n'era el
director-propietari. Anicet Guerra i Alvarez havia estat, l'any 1869, secretari
del Comitè Republicano-federal de la província. Sabem també, que Josep
Bertran era un dels republicans intransigents que signaren una protesta l'agost
de 1872 contra la candidatura del partit confeccionada per la facció "benèvola" en connivència amb el partit en el govern. Aquesta feble informació,
tanmateix, ens confirmaria que els seguidors de la Internacional havien estat, i
sovint eren encara, republicans federals adscrits al corrent intransigent.'^
'^ Ibidem, n. 174, 14 de desembre, 1872. Aquests impressors han estat registrats per Mirambell
(1988), Història de la impremta a la ciutat de Girona .
'1 Ibidem, n. 180, 25 de gener, 1873.
'* Ibidem, n. 120, 3 de desembre, i 125, 7 de gener.
380
GIRONA. LA LEVITICA, I LA I INTERNACIONAL
De les notícies fins aquí recollides podria creure's que el moviment de
la Internacional era a Girona força arrelat. Seria una impressió errònia. És
prou sabut perquè ara calgui insistir-hi, que la industrialització a la ciutat va
ser estantissa. Difícilment, per tant, un corrent obrerista podia ser un moviment de massa. De fet, no deixa de ser significatiu que les seccions gironines
adherides a la Internacional siguin fonamentalment d'oficis artesanals (sabaters, picapedrers, fusters, sastres...). No podem oblidar la composició sociològica de la ciutat, amb una presència de clergat realment aclaparadora. Per això
l'opció carlina era molt influent, com a bastament confirmen els resultats electorals^o. Hem d'afegir-hi, encara, l'important segment burocràtic, propi d'una
capital de província, no gens propens en general a actituds revolucionàries,
sinó, ben al contrari procliu al conservadorisme.
Des d'aquest punt de vista, Girona apareixia com una ciutat levítica i
burocràtica, i donava una sensació més aviat asfixiant, penosa. Per a un internacionalista enardit el panorama era decebedor (era qualificada de "ciudad
feudal"). Aquest estat d'ànim és el que reflecteix un interessant article, dissortadament anònim, publicat a La Federación el març de 1872. L'articulista
posa l'èmfasi en el contrast de Girona respecte a Olot, i parteix de la pròpia
experiència, perquè va ser escrit per algun dels comissionats barcelonins traslladats a les dues poblacions esmentades amb la missió d' "animar el epíritu
social de sus trabajadores", i de propiciar la celebració d'"«n Congreso de
delegados de todas las secciones establecidas en la provincià (en La Bisbal o
en el punto mas conveniente para los pueblos que la componen) con elfin de
dar nombre y desarrollo a la Internacional en aquella comarca y tratar del
nombramiento de uno o dos delegados que la representen en el próximo
Congreso regional que ha de celebrarse en abril en Zaragoza". L'article es
titula, precisament, "La Internacional en Gerona y en Olot".
"... En los días 25 y 26 de febrero ultimo, por la noche, se celebraran
en Gerona dos reuniones con elfin de animar el espíritu social de sus
trabajadores y dar verdadero caràcter a aquella federación local,
compuesta únicamente de las secciones de carpinteros, zapateros y
curtidores. Poco concurridas fueron estàs reuniones a causa de ser
muy corto el número de obreros asociados, y lo mas importante de
ellas fue aprobar el pensamiento de celebrar un congreso de delegados de todas las secciones establecidas en la provincià...
" Cfr. Josep Clara (1986), El federalisme a les comarques gironines. 1868-1874 .
381
JOAN PUIGBERT
Pero pasemos ya a Olot. Si el espíritu màsfirme languidece al contemplar en el recinto catòlica de Gerona, empequenecida, ahogada y
esclava, a la A.I. de Trabajadores late, en cambio, con fuerza en Olot,
al verla osada abrirse paso por entre un sinnúmero de preocupaciones
e intereses contraries;...Con idéntico objeto, pues, que las celebradas
en Gerona, tuvieron lugar, dos días mas tarde, otras dos reuniones en
Olot, en cuyo punto -lo decimos con satisfacción- la Internacional
tíene fuerzas para hacer una revolución, a fin de implantar su
programa. En una población de diez a once mil habitantes, vejeta [sic]
miserablemente; otra de dos mil trabajadores aproximadamente, de los
cuales mil doscientos o mas pertenecen a nuestra Asociación,.. [....].
Olot, para decirlo de una vez, es una pequena ciudad burgesa [sic]...;
al paso que Gerona es, puede decirse, puramente agrícola, es decir,
feudal y sacerdotal, sin higiene, sin cultura, sin calles: la teologia,
negando el progreso humano, avasalla todas las conciencias, y el
caràcter que imprime a sus habitantes es el de la degradación y servidumbre en unos y el orgullo ridícula e insolente en otros; Gerona, en
una palabra, es un anacronismo teològica, y una ciudad arruïnada
coma la teologia, que sirve de guarida a sacerdotes, gobemantes, militares y seüores. Mucho tendra que luchar la Internacional allí. [...]
Damas, para conduir, nuestro mas cordial parabién a nuestros compaheros de Olot y de Gerona: a las primeras por sus adelantas y a las
segundas par su constància y sufrimiento."^^
No era pas més benèvol amb la ciutat de Girona el palafrugellenc collaborador de La Federación que signava amb el pseudònim, prou revelador,
"Un internacionalista antes que ampurdanés". Escrivia:
'Wo hablemos de Gerona que, mas que un centro obrero, es el ultimo
baluarte de los restos de la corte inquisitorial de Carlos 11; y en este
concepto, dignos son de loa las cuatro secciones de abreras que
cuenta: ellas recojeran [sic] el última suspira del feudalismo en la
capital del Ampurdàn, teniendo la dicha de no pasar por la corrupciòn
del mercantilismo burgès [sic]..."22
No deixa de ser interessant, encara que marginal, aquesta referència a
Girona com a capital de l'Empordà.^^
2" Recordem que a les eleccions generals del 1869 i de 1870 a la ciutat de Girona va triomfar la
candidatura "católico-monàrquica", encapçalada pel P. Joan Planas.
21 Ibidem, n. 134, 10 de març, 1872.
^- Ibidem, n 158, 25 d'agost, "A los trabajadores del Alto y Bajo Ampurdàn. Carta 11".
382
GIRONA, LA LEVITICA, I LA I INTERNACIONAL
En tot cas, els associats gironins aplegats a la Federació local es definiren a favor del corrent bakuninista. Recordem que fou precisament al Congrés de l'AIT celebrat a La Haia [1872] on les divergències entre el corrent
"autoritari" o marxista i el corrent "anarquista" o bakuninista van aflorar amb
més virulència, bifurcant-se definitivament l'Associació Internacional. Doncs
bé, aen quest congrés els delegats espanyols van apostar clarament per la línia
bakuninista. La Federació local gironina donà suport explícit a l'actitud dels
delegats espanyols:
"[la Federació local] Protesta contra las arbitrariedades de la mayoría, en el mencionada Congreso, aprobando la conducta de los delegades espanoles."^
Una de les darreres notícies sobre la Federació local gironina de l'AIT
es relaciona amb el Congrés de Còrdova. En efecte, com a delegat gironí fan
constar l'estudiant José Navarro:
"El Consejo local [de Girona] remite una comunicación para el Congreso. Han elegido al companero José Navarro para que los representa al próximo Congreso regional. [....] La sección de carpinteros y
ebanistas remite un fraternal saludo al Congreso y se acordo invitaria
a formar parte de la Federación gerundense."
I es consigna, efectivament, l'adhesió de Girona:
"Dióse lectura de los documentos-felicitaciones de las corporaciones
siguientes:... Consejo local de Gerona y federación de San Feliu de
Guíxols..."'^^
Entrats ja al 1873, la secció que sembla més activa és la de picapedrers,
federada com també ho era la "sección antigua de carpinteros" a la Unión de
Constructores de Edificios, i amb la qual mantenia una fluïda correspondència.26
Les circumstàncies polítiques i econòmiques, però, castigaven els sectors obrers, i els obrers del ram es trobaven una inquietant manca de treball:
2^ Si recollíssim informació sobre la divisió comarcal, observaríem que, al llarg del segle XIX,
molt sovint les terres de Girona es dividien simplement entre el Pla i la Muntanya, i la ciutat de Girona
era considerada com la capital del Pla.
2" Ibidem, n. 173, 7 de desembre, 1872.
25 Ibidem, núms. 176, 28 de desembre; i 179, 18 de gener, 1873.
ís Ibidem, núms. 183, 15 de febrer, i 184,21 de febrer.
383
JOAN PUIGBERT
"Al mismo tiempo, este Consejo, habiendo tenido una comunicación de
los canteros de Gerona, en que dicen se ven reducidos a la misèria por
falta de trabajo,..., recomíenda a todas las secciones hagan cuanto
puedan en suscrípciones voluntarias... Dichas cantidades se remitiràn
a Juan Juanals, cantera, Fuente Mayor. Gerona."
Hi havia bona voluntat i desig de solidaritat, però a la realitat la crida
va ser un fracàs rotund, tal com manifesten els treballadors gironins:
"Canteros de Gerona, manifestando su mala situación por falta de
trabajo, y que ninguna sección ha cumplido la circular número 4 del
Consejo."'^''
A pesar dels moments somoguts que es vivien, la unió dels treballadors
aconseguia alguns resultats favorables. I, així, la petita secció dels blanquers
aconseguia igualar el seu salari setmanal al dels altres treballadors del ram de
les comarques gironines, els 9 rals setmanals:
"Gerona: Todos los curtidores de Gerona pertenecen a nuestra grande
Asociación. Sin necesidad de declararse en huelga han conseguido el
aumento de un real de vellón en la jornada de trabajo.""^
Les relacions de la Federació local amb la Comissió Federal s'anaren,
doncs, mantenint al llarg de l'any 1873. Amb evidents dificultats. Als darrers
mesos les notes de disgregació abunden, i la comunicació pràcticament s'interromp. La Comissió Federal es veu obligada a "no remitir la Circular 31 a las
Federaciones que... se expresan, mientras no contesten a las circulares y
comunicaciones que últimamente se les ha remitido...".^'^ Entre aquestes federacions hi havia la de Girona.
L'última Comunicació que la Comissió Federal tramet als associats de
Girona és, segons sembla, la del dia 9 de gener de 1874. El període democràtic havia acabat amb el cop d'estat de Pavia, i amb la interinitat de Serrano
s'estava en els prolegòmens de la Restauració.
' Ibidem. núm. 183, 15 de febrer; 184, 21 de febrer; i 190, 5 d'abril.
* Ibidem, núm. 223, 22 de novembre, 1873.
' Cb. Aciasde los Consejos..., Tomll, sessions 14, 15,20...
384
GIRONA, LA LEVITICA, I LA I INTERNACIONAL
BIBLIOGRAFIA
1.- Fonts contemporànies.
Actas de los Consejos y Comisión Federal de la Región Espanola (18701874). Asociación Internacional de los Trabajadores, 3 vols., transcripció i edició a cura de Carlos Seco Serrano. Universidad (Publicaciones de la Càtedra de Historia General de Espana), Barcelona, 1969.
La Federación, Barcelona, 1869-1873.
La Solidaridad ["Organo de la A.I. de T. de la Sección de Madrid] 1870
La Emancipación ["Periódico Socialista"] Madrid, 1871-1873
2.- Altres obres utilitzades.
Termes, J. (1977) Anarquismo y sindicalismo en Espana. La Primera
Internacional (1864-1881), Crítica, Barcelona.
Clara, J. (1986), El federalisme a les comarques gironines, 1868-1874,
Diputació, Girona.
Mirambell, E. (1988), Història de la impremta a la ciutat de Girona, Monografies de ri.E.G., Girona.
385