ORDRE de 28 d`octubre de 2005, de la Conselleria de Territori i

DOGV - Núm. 5.198
14 02 2006
6027
ORDRE de 28 d’octubre de 2005, de la Conselleria de
Territori i Habitatge, per la qual s’aprova la delimitació
del camí ramader assagador Reial de Castella, al seu pas
pel llit del riu Magre als termes municipals de Catadau,
Alfarp, Carlet, l’Alcúdia i Guadassuar de la província de
València. [2006/1640]
ORDEN de 28 de octubre de 2005, de la Conselleria de
Territorio y Vivienda, por la que se aprueba el deslinde de
la vía pecuaria Cañada Real de Castilla, a su paso por el
cauce del río Magro en los términos municipales de Catadau, Alfarp, Carlet, l’Alcudia y Guadassuar de la provincia de Valencia. [2006/1640]
Vist l’expedient de delimitació del camí ramader assagador Reial
de Castella, al seu pas pel llit del riu Magre als termes municipals de
Catadau, Alfarp, Carlet, l’Alcudia i Guadassuar de la província de
València.
Atés que la delimitació s’ajusta a la classificació dels camins
ramaders del terme municipal d’Alfarp i va ser aprovada per ordre
de la Conselleria d’Agricultura i Pesca de data 8 de setembre de 1989,
que es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana,
núm. 1155, de data 4 d’octubre de 1989; al terme de Catadau, per
Ordre ministerial de data 1 de juliol de 1974, que es va publicar en el
Boletín Oficial del Estado, núm. 211, de data 3 de setembre de 1974;
al terme de l’Alcudia per Ordre ministerial de data 30 de setembre
de 1975, que es va publicar en el Boletín Oficial del Estado, núm.
267, de data 7 de novembre de 1975; al terme de Carlet per Ordre
ministerial de data 30 de setembre de 1975, que es va publicar en el
Boletín Oficial del Estado, núm. 270, de data 11 de novembre de 1975
i al terme de Guadassuar per Ordre ministerial de data 9 de setembre
de 1975, que es va publicar en el Boletín Oficial del Estado, núm.
247, de data 15 d’octubre de 1975.
Atés que en data de 23 de desembre de 2002 (BOE 22.01.03), el
Ministeri de Medi Ambient i la Conselleria de Medi Ambient de la
Generalitat Valenciana van subscriure un conveni per a l’execució
del projecte de delimitació, amollonament i senyalització dels camins
ramaders del corredor Vall del Cabriol – Albufera de València (branca meridional) als termes municipals de Camporrobles, Fuenterrobles, Venta del Moro, Villargordo del Cabriel, Requena, Cortes de
Pallás, Yátova, Dos Aguas, Tous, Catadau, Alfarp, Carlet, l’Alcúdia,
Algemesí, Guadassuar, Albalat de la Ribera i Sueca.
Segons el que disposa el Decret 8/2004, de 3 de setembre, del
president de la Generalitat, per mitjà del qual s’assignen competències
a la Presidència i a les conselleries amb competències executives, i en
la Llei 14/2003, de 10 d’abril, de patrimoni de la Generalitat Valenciana, correspon a la Conselleria de Territori i Habitatge l’aprovació
del delimitació dels camins ramaders, resolc:
Visto el expediente de deslinde de la vía pecuaria Cañada Real
de Castilla, a su paso por el cauce del río Magro en los términos municipales de Catadau, Alfarp, Carlet, l’Alcudia y Guadassuar de la provincia de Valencia.
Resultando que el deslinde se ajusta a la Clasificación de las Vías
Pecuarias del término municipal de Alfarp fue aprobada por Orden de
la Conselleria de Agricultura y Pesca de fecha 8 de septiembre de
1989, que se publicó en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, núm. 1155, de fecha 4 de octubre de 1989; en término de Catadau,
por Orden Ministerial de fecha 1 de julio de 1974, que se publicó en
el Boletín Oficial del Estado, núm. 211, de fecha 3 de septiembre de
1974; en término de L’Alcudia por Orden Ministerial de fecha 30 de
septiembre de 1975, que se publicó en el Boletín Oficial del Estado,
núm. 267, de fecha 7 de noviembre de 1975; en término de Carlet
por Orden Ministerial de fecha 30 de septiembre de 1975, que se
publicó en el Boletín Oficial del Estado, núm. 270, de fecha 11 de
noviembre de 1975 y en término de Guadassuar por Orden Ministerial de fecha 9 de septiembre de 1975, que se publicó en el Boletín Oficial del Estado, núm. 247, de fecha 15 de octubre de 1975.
Resultando que en fecha de 23 de diciembre de 2002 (BOE
22.01.03), se suscribió convenio entre el Ministerio de Medio Ambiente y la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana,
para la ejecución del proyecto de deslinde, amojonamiento y señalización de las vías pecuarias del Corredor Valle del Cabriel – Albufera
de Valencia (Rama Meridional) en los términos municipales de Camporrobles, Fuenterrobles, Venta del Moro, Villargordo del Cabriel,
Requena, Cortes de Pallás, Yátova, Dos Aguas, Tous, Catadau, Alfarp,
Carlet, L’Alcúdia, Algemesí, Guadassuar, Albalat de la Ribera y
Sueca.
Mediante la Resolución de 7 de julio de 2.003 de la Conselleria de
Territori i Habitatge, se autorizó el inicio de los expedientes de deslinde de los terrenos de las vías pecuarias incluidas en el convenio
suscrito en fecha 23 de diciembre de 2002 (BOE 22.01.03), entre el
Ministerio de Medio Ambiente y la Conselleria de Medio Ambiente
de la Generalitat Valenciana.
Resultando que dentro del periodo de información pública a que
fue sometido el expediente no fue presentada alegación alguna.
Resultando que por la Dirección General de Gestión del Medio
Natural se propone la aprobación de la modificación de acuerdo con
los términos que figuran en el expediente.
Visto el informe del Área Jurídica.
Considerando que se han cumplido en el expediente los trámites
señalados por la Ley 3/1995, de 23 de marzo, de Vías Pecuarias, y la
Ley 30/1992, de 26 de noviembre, modificada por la Ley 4/1999, de
13 de enero, reguladora del Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, y demás
legislación aplicable al caso.
Considerando lo dispuesto en el Decreto 8/2004, de 3 de septiembre, del Presidente de la Generalitat, mediante el cual se asignan
competencias a la Presidencia y a las Conselleria con competencias
ejecutivas, y en la Ley 14/2003, de 10 de abril, de Patrimonio de la
Generalitat Valenciana, corresponde a la Conselleria de Territorio y
Vivienda la aprobación del deslinde de las vías pecuarias, resuelvo:
Article 1
Aprovar la delimitació del camí ramader assagador Reial de Castella al seu pas pel llit del riu Magre als termes municipals de Catadau, Alfarp, Carlet, l’Alcúdia i Guadassuar de la província de València, d’acord amb la proposta de delimitació i els plànols que consten
en l’expedient i les característiques dels quals són les següents:
Longitud delimitada: 12,657 km
Amplària: 75 m
Superfície delimitada: 93,6778 ha
Artículo 1
Aprobar el deslinde de la vía pecuaria Cañada Real de Castilla a
su paso por el cauce del río Magro en los términos municipales de
Catadau, Alfarp, Carlet, l’Alcudia y Guadassuar de la provincia de
Valencia, de acuerdo con la propuesta de deslinde y planos que constan en el expediente y cuyas características son las siguientes:
Longitud deslindada: 12,657 km
Ancho: 75m
Superficie deslindada: 93,6778 ha
Per mitjà de la Resolució de 7 de juliol de 2003 de la Conselleria
de Territori i Habitatge, es va autoritzar l’inici dels expedients de
delimitació dels terrenys dels camins ramaders inclosos en el conveni subscrit en data 23 de desembre de 2002 (BOE 22.01.03), entre el
Ministeri de Medi Ambient i la Conselleria de Medi Ambient de la
Generalitat Valenciana.
Atés que dins del període d’informació pública a què va ser sotmés l’expedient no va ser presentada cap al·legació.
Atés que la Direcció General de Gestió del Medi Natural proposa l’aprovació de la modificació d’acord amb els termes que figuren
en l’expedient.
Vist l’informe de l’Àrea Jurídica.
Ja que s’han complit en l’expedient els tràmits assenyalats per la
Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders, i la Llei 30/1992, de
26 de novembre, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, reguladora del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i la resta de legislació aplicable al cas.
6028
14 02 2006
DOGV - Núm. 5.198
Article 2
Que es cancel·len totalment o parcialment totes les inscripcions
registrals que resulten contradictòries amb la delimitació.
Artículo 2
Que se proceda a la cancelación total o parcial de cuantas inscripciones registrales resulten contradictorias con el deslinde.
Contra la present ordre, els interessats poden interposar recurs
contenciós administratiu en el termini de dos mesos, comptadors a
partir del dia següent a la publicació d’aquesta ordre, davant de la
sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de
la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que disposa l’article 10 i concordants de la Llei reguladora de la jurisdicció de contenciosa administrativa.
Tot això sense perjudici de la interposició del recurs potestatiu
de reposició davant del conseller de Territori i Habitatge, en el termini
d’un mes des de l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la
Generalitat Valenciana, d’acord amb el que disposen els articles 116
i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
administracions públiques i del procediment administratiu comú,
modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.
Contra la presente orden, los interesados podrán interponer recurso contencioso administrativo en el plazo de dos meses, contados a partir del día siguiente a la publicación de esta orden, ante la Sala de lo
Contencioso administrativo del Tribunal Superior de Justicia de la
Comunidad Valenciana, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 10 y concordantes de la Ley Reguladora de la Jurisdicción de
Contencioso Administrativa.
Todo ello sin perjuicio de la interposición del recurso potestativo
de reposición ante el conseller de Territorio y Vivienda, en el plazo
de un mes desde el día siguiente al de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, de acuerdo con lo dispuesto en los
artículos 116 y 117 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento
Administrativo Común, modificada por la Ley 4/1999, de 13 de enero.
Valencia, 28 de octubre de 2005
València, 28 d’octubre de 2005
El conseller de Territori i Habitatge
RAFAEL BLASCO CASTANY
El conseller de Territorio y Vivienda,
RAFAEL BLASCO CASTANY
ORDRE de 27 de gener de 2006, de la Conselleria de
Territori i Habitatge, per la qual s’acorda iniciar el procediment de declaració del Paisatge Protegit de Puigcampana i Ponotx. [2006/F1195]
ORDEN de 27 de enero de 2006, de la Conselleria de
Territorio y Vivienda, por la que se acuerda iniciar el procedimiento de declaración del Paisaje Protegido de Puigcampana i Ponotx. [2006/F1195]
Les muntanyes de Puigcampana i el Ponotx, situades entre els
termes municipals de Finestrat, Benidorm, la Nucia i Polop, formen
un xicotet sistema individualitzat, d’elevat valor paisatgístic i ambiental, que constitueix l’extrem sud-oriental del gran massís muntanyós
del qual la serra d’Aitana representa el punt culminant.
D’origen prebètic, es tracta d’unes formacions muntanyoses de
naturalesa calcària i de gran complexitat tectònica, la qual cosa, juntament amb el paper representat per processos erosius de diversa naturalesa, ha donat lloc a la majestuosa geomorfologia que les caracteritza, i que constitueix un element distintiu sobre les planes del domini litoral circumdants. El Puigcampana, el cim més elevat del qual
assoleix els 1.406 metres d’altitud, és la segona muntanya en altura de
la província, considerada un de les grans fites geogràfiques i referents territorials de la Comunitat Valenciana. Al nord-oest, el Ponotx
forma una abrupta mola de parets verticals, que, vist des de Polop,
evoca la imatge d’un lleó dormit, imatge popularitzada pel conegut
escriptor Gabriel Miró.
La gran altitud que assoleixen aquestes muntanyes, la seua diversitat ecològica i morfològica, i proximitat al mar són els principals
factors que contribueixen a l’existència de nombrosos hàbitats i espècies de flora i fauna, entre els quals s’inclouen nombroses espècies
endèmiques. Prova dels excepcionals valors que atresoren aquestes
muntanyes és el fet que la zona haja sigut inclosa, per Acord del Consell de 10 de juliol del 2001, entre els llocs d’interés comunitari (LIC)
de la Comunitat Valenciana, per raó de la Directiva 92/43/CEE del
Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.
La presència humana en el Puigcampana i el Ponotx es remunta
a temps prehistòrics. Com a exemples de la riquesa patrimonial de
l’espai natural, producte de l’assentament de les diverses civilitzacions, poden mencionar-se el poblat de l’edat de bronze existent al
Puigcampana, a una altitud de 1.120 metres i el Castellet, un castell
de sentinella medieval ubicat en el municipi de Polop. Més recents,
encara que d’elevat valor etnològic, són les masies, corrals i abancalaments de pedra i canalitzacions per al regadiu, relacionades amb
l’explotació agrícola en les zones menys abruptes de l’espai i elements rellevants del peculiar paisatge de muntanya que caracteritza
l’àrea.
En definitiva, es tracta d’un espai en què conflueixen unes característiques ambientals i geomorfològiques singulars, amb una pro-
Las montañas de Puigcampana y el Ponotx, situadas entre los términos municipales de Finestrat, Benidorm, La Nucia y Polop, forman
un pequeño sistema individualizado, de elevado valor paisajístico y
ambiental, que constituye el extremo suroriental del gran macizo montañoso del que la sierra de Aitana representa el punto culminante.
De origen prebético, se trata de unas formaciones montañosas de
naturaleza caliza y de gran complejidad tectónica, lo que junto al
papel representado por procesos erosivos de diversa naturaleza, ha
dado lugar a la majestuosa geomorfología que las caracteriza, y que
constituye un elemento distintivo sobre las planas del dominio litoral
circundantes. El Puigcampana, cuya cima más elevada alcanza los
1.406 metros de altitud, es la segunda montaña en altura de la provincia, considerada uno de los grandes hitos geográficos y referentes territoriales de la Comunidad Valenciana. Al noroeste, el Ponotx
forma una abrupta mole de paredes verticales, que, visto desde Polop,
evoca la imagen de un león dormido, imagen popularizada por el
conocido escritor Gabriel Miró.
La gran altitud que alcanzan estas montañas, su diversidad ecológica y morfológica, y proximidad al mar son los principales factores que contribuyen a la existencia de numerosos hábitats y especies
de flora y fauna, entre los que se incluyen numerosas especies endémicas. Prueba de los excepcionales valores que atesoran estas montañas es el hecho de que la zona haya sido incluida, por Acuerdo del
Consell de 10 de julio de 2001, entre los Lugares de Interés Comunitario (LIC) de la Comunidad Valenciana, en virtud de la Directiva
92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo de 1992, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres.
La presencia humana en el Puigcampana y el Ponotx se remonta
a tiempos prehistóricos. Como ejemplos de la riqueza patrimonial del
espacio natural, producto del asentamiento de las diversas civilizaciones, pueden mencionarse el poblado de la edad de bronce existente en el Puigcampana, a una altitud de 1.120 metros, y el Castellet,
un castillo de vigía medieval ubicado en el municipio de Polop. Más
recientes, aunque de elevado valor etnológico, son las masías, corrales y abancalamientos de piedra y canalizaciones para el regadío, relacionadas con la explotación agrícola en las zonas menos abruptas del
espacio y elementos relevantes del peculiar paisaje de montaña que
caracteriza el área.
En definitiva, se trata de un espacio en el que confluyen unas
características ambientales y geomorfológicas singulares, con una