Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux y Maury; Quim Monzó

OLIVETTI, MOULINEX, CHAFFOTEAUX ET MARY DE QUIM MONZÓ
ACTIVITAT 2.
• Què és allò que fa que passi d'un món a l'altre?
THOMSON, BRAUN, CORBERÓ, PHILISHAVE
Allò que fa que passi d'una situació normal a una gens normal és el que li va passant al protagonista al llarg
del relat. Tots els aparells electrodomèstics sembla ser que es posin tots d'acord per espallar−se a la vegada.
La calefacció no li funciona, el frigorífic s'espatlla i es fa malbé tot el menjar, el menjar que està cuinant es
cremai al final del conté allò que li passa a la màquina d'escriure és normal sabent que tots els
electrodomèstics se li han espatllat de cop.
PRÈSSEC DE POMA
Aquest conte comença quan el protagonista està al cinema. El fragment del final el podem entendre perque
allà al cinema va ser el primer cop on va veure una noia i es va enamorar. Sortia al carrer i totes les noies eren
aquesta que ell havia vist al cinema, totes tenien el mateix rostre. Al final, boig, acava al davant d'un cartell
del circ amb el ganivet, que havia comprat pel formatge, a la mà pensant que si li clavava al que era al seu
costat seria com si se'l clavès ell mateix.(a un jo diferent de mi)
GLOBUS
En aquest relat es mostra la total pèrdua d'identitat del protagonista. Durant vint anys sempre havia estat
viatjant d'una ciutat a una altra, d'un país a un altreperque viva amb el circ, fins que es va atipar i va decidir
treballar fora del circ. Va estar vint anys més treballant al tren, revisant bitllets. Però un dia va decidir anar a
veure totes les ciutats on no hi havia estat mai. Va anar a un munt de llocs, però un dia esperant per anar a una
ciutat en tren va començar a recordar però es va adonar que no recordava res, i va pensar que tot allò que
havia fet i a tots els llocs on hi havia estat no hi havia valgut la pena.
TRUCS
El començament i el final d'aquest relat no està gens relacionat. L'història comença quan una noia amb veu
desconeguda fa una trucada al protagonista i se li insinua, aquest sense dubtar−ho penja el telèfon sense fer
cas de res. Les trucades van ser diàries, fins que un dia aquest es va interesar i li va dir de quedar. I així va ser,
van quedar però la noia no es va presentar. Els dies seguents les trucades eren menys freqüents fins que la
noia li va dir que ja no trucaria més, el joc s'havia acabat. Ell desesperat va trucar durant setmanes a milers de
números per aconseguir contactal amb ella però no ho va aconseguir. El que si va aconsegui és que li tallèssin
la línia de telèfon per no pagarla. Per això s'explica la situació final quan baixa a la cabina a trucar a la seva
novia.
NINES RUSSES
Aquest relat no l'he entès gaire bé però crec que això del cinema passa perque el final de la peli encara no
estava rodat. I l'home que va donar els diners per perduts i va anar carrer amunt era el protagonista de la
pel·lícula.
UN CINEMA
1
El principi i el final del relat no es relacionen gaire però és perque va acabar sent un mal dia per culpa del que
va passar al cinema, que és l'acció inicial.
El cinema era molt vell, es queia a trossos, la peli era molt dolenta, hi havia una parelleta que no paraven de
fer soroll, i al cap damunt la taquillera l'intimidava, volia anar−se'n ja del cinema i no volia tornar−hi mai més.
De camí a casa seva s'adona que ha perdut les clau, creu que són al cinema, amb gens de ganes torna, però per
sort troba les claus pel camí, al terra. Ja no ha d'anar al cinema, veure a la parelleta, ni a la taquillera
ACTIVITAT 3.
• Anàlisi de l'estructura(introducció, nus i desenllaç)
REDACCIÓ
Introducció: (1−31) a la introducció podem veure l'acció inicial del relat. Són fora de casa i van a passejar. El
narrador intern (el nen) explica tot el que van fer diumenge al matí, com vestien, on van anar, que van mirar
Nus: (31−119) en aquest apartat és quan se'n van cap a casa i comença la discissió dels pares. Ens explica les
causes de la baralla i d'una manera indirecta el diàleg que mantenen (insults, crits). El nen explica que passa
quan són a casa, que venen els tiets, que es pega amb el seu cosí. I un altre cop, quan ja s'havien anat els seus
tiets, comença un altre cop la baralla dels pares, però aquest cop més forta i amb més crits i insults.
Desenllaç: (119−144) ens explica la situació final. Els pares ja han acabat de barallar−se i el pare surt al jardí,
comença a cabar i enterra alguna cosa. El nen, amb por per si l'enxampaven sense estar al llit li donarien la
bronca, es queda al llit sense veure res. Al dia seguent s'aixeca i el seu pare li diu que la mare ja no tornarà
més, que s'havia anat.
LA DAMA SALMÓ
Introducció: (1−27) el protagonista narra quan veu a la noia. Comença a mirar−li les cames i s'enamora d'ella.
En aquest apartat es centra en la descripcxió de les cames de la noia.
Nus: (27−214) explica totes les coses que van transcurrint. Que han de canviar de tren, que es queden sols al
vagó, que hi entra un home que tradueix el que la dona deia, que d'amagat es van i es donen un petó i
finalment que tornen al vagó un altre cop i vé la noia que era al lavabo. Aquesta tradueix el que la dona li diu
al protagonista. a la següent estació ha de baixar.
Desenllaç: (214−257) ja acava la història dels dos enamorats. La dona baixa del bagó, l'hme la segueix, però
se n'adona que està casada i té un fill. Dona per suposat que el que els hi havia passat havia sigut una aventura
d'enamorats.
TO CHOOSE
Introducció: (1−52) el protagonista descriu el seu estat d'ànim, tant físic com moral. Va anar al metge perque
sentia una cosa a l'estòmag. A casa seva desprès de pensar i pensar va arribar a la conclusió de que tenia ganes
dematar a algú però sense cap motiu ni a algú en especial.
Nus: (53−194) el protagonista desprès d'haver decidit que mataria a algú sense motius va sortir de casa ben
vestit i amb el revòlver que havia comprat. Va anar al parc a fer un vol per veure si allà trobaria la seva
víctima. Desprès de donar voltes i voltes pel parc va decidir agafar el cotxe. Va anar a parar a una torre que
mai havia vist, amagat entre els arbres va veure sortir una dona amb un mercedes blanc. La seva víctima ja era
a prop. Va tocar a la porta de la casa dient que la dona del mercedes havia tingut un accident.
2
Desenllaç: (195−251) una vegada dins de la casa va dir a l'home que li va obrir la porta que l'anava a matar.
Aquest tremolant de por li va dir que es portès tot el que volguès però que no el matès. Però l'assassí no va
anar allà a robar sino que a matar. Però quan el va matar es va emportar diners, joies i alguns quadres.
ACTIVITAT 4.
• Immobilisme o transgressió.
THOMSON, BRAUN, CORBERÓ, PHILISHAVE
Trangressió, perque quan s'espatllen els electrodomèstics i la calefacció no es queda de mans creuades a
esperar que vinguès el tècnic a l'endemà, ho intenta arreglar.
LA DAMA SALMÓ
Transgressió, perque quan la noia del tren arriba al seu destí ell baixa del tren per anar a buscar−la.
Immobilisme, es podria dir que hi ha un immobilisme però involuntari perque quan el protagonista veu que la
dona està casada i té un fill sap que no pot fer res més que recordar−la com una aventura i prou.
GLOBUS
Transgressió, perque desprès de vint anys fent el mateix al circ, decideix deixar de viatjar i buscar un altre
treball. I desprès decideix tornar a viatjar.
EL NORD DEL SUD
Transgressió, els dos posen una mica de la seva part per donar−se el petó.
TRUCS
Transgressió, quan s'ha acabat el joc és el protagonista qui busca desesperadament a la veu misteriosa que
l'havia estat trucant.
TO CHOOSE
Transgressió, però no per part del protagonista, sino per part de la víctima que en aquell moment tenia el seu
destí decidit pel protagonista. Ell li ofereix tot per tal que no el mati.
LA CARTA
Transgressió, per part de la persona que s'ha suïcidat. No és que sigui una bona solució el que ha fet,
suicidar−se, però ho necessitava.
QUATRE QUARTS
Transgressió, la transgressió apareix en el moment que els dos companys de facultat estan sopant i parlant del
tema. Van decidir contraatacar contra les dones.
Immobilisme, apareix a l'endemà d'haver quedat amb el company de facultat, ara que anava sobri no es va
presentar.
3
UN CINEMA
Transgressió, perque en el moment que s'adona que les claus poden estar al cinema, que és el lloc on no volia
tornar per res del món, agafa forces per anar−hi. I sort que es va trobar les claus pel camí.
ACTIVITAT 5.
• La ironia.
e) −..., sense que jo sabés que ja es metamorfosava en un desig que em seria impossible controlar.
− A més, usualment, quan algú pensa de matar, és precisament a algú en concret que vol matar, i per motius
determinats. Jo, però, era ben lluny de sentiments tan simples. Sentia la necessitat de matar sense tenir−ne
motiu, i tampoc ningú en concret, i aquest sentiment no tan sols no em feia sentir malament sinó que si el duia
a bon port faria que em sentís lliure, desvetllat i feliç.
− només pot haver crim perfecte allà on entre criminal i víctima no és possible establir cap mena de relació.
− no em calia, doncs, decidir a qui matar: seria l'atzar qui em duguès la víctima.
f) si que és aixì, perque perfectament Monzó podria haver fet que el protagonista es suïcidès desprès d'haver
llegit la carta. Però vol que siguem nosaltres els que ens preguntem: ¿s'hauria suïcidat desprès de llegir la carta
o no? Això ho decideix cadascú al seu criteri.¨si que es podria haver suïcidat desprès de llegir−la per ràbia, o
no per orgull.
ACTIVITAT 6.
• Comentari personal.
Aquest llibre ha sigut un dels pocs que m'ha agradat llegir. Perque no se m'ha fet gens aborrit, ja que hi havia
moltes històries diferents, no era una història tot d'una. M'ha agradat molt la manera que Monzó té d'escriure,
perque en un relat breu dona la informació suficient perque et capfiquis del tot en les seves històries. També
m'ha agradat perque introdueix el tema poc a poc, es com si anès preparant als lectors. Com abans he dit, ha
sigut un dels llibres que més m'ha agradat.
4