On Liberty; John Stuart Mill

John Stuart Mill, On liberty
1.Títul:
El títul que he pensat per a aquest text és: La llibertat: una tria conscient i responsable.
2.Resum:
La llibertat humana comença amb la consciència: l'home s'ha d'exigir pensar lliurement i també opinar i jutjar
amb llibertat. Inseparable de la llibertat de consciència és la llibertat d'actuar segons dicti el pensament. En
segon lloc l'home ha de ser lliure per triar allò que li agrada i desitja; en resum triar el seu destí i fer−se'n
responsable. Finalment cal tenir llibertat per relacionar−se amb qui es vulgui partint del supòsit que cualsevol
associació a la qual pertanyem no perjudiqui als altres.
3.Comentari:
a) Biografia: John Stuart Mill nascut a Pentonville (Londres) al 1806 segons Mill va ser sotmès a un
experiment educatiu pel seu pare dels 3 fins als 14 anys. Als tres anys va estudiar grec i aritmètica; als vuit
llatí, i quan va cumplir els 12, lògica, filosofia i teoria econòmica. Aquest entrenament al què va ser sotmès
mai va ser un exercici de memorització sinó que va ser dissenyat per produir un pensador original. Més
endavant als 21 anys Mill va caure en una crisis emocional i es va recuperar al cap d'uns anys de descans. Als
25 Mill va conéixer a Harriet Taylor amb la que més endavant s'hi va casar.
b)Tema: Moral relacionada amb la llibertat.
c)Branca de la filosofia: És un text que té una gran influència en el conjunt en la societat i persones i és clar
en la llibertat, per tant, la relació que estableix entre la llibertat i les conseqüències que pot tenir aquesta en els
demés, considero que el text forma part de la branca de la filosofia: sociologia.
d)Tesi: La moral responsable surgeix de la llibertat conscient.
e)Forma: Expositiu perquè t'exposa unes idees i deixa que les interpretis a la teva manera sencillament es
limita a exposar−te les coses tal i com les veu i entèn o sigui les seves pròpies idees.
f)Opinió personal i punt de vista: La llibertat ha de ser igual per a tothom. Quan parlem de llibertat i
comencem a barrejar−hi el concepte de responsabilitat i respecte cap als altres tenim un prblema: què és
responsbale? I on comença el respecte pels demés? Cualsevol cosa que puguem fer es pot considerar una
molèstia per segons a qui com per exemple jo fumo si em dóna la gana i sóc lliure de fer−ho però això pot ser
un molèstia per altre gent. Partint d'aquesta idea arribem a la conclusió que s'hauria de crear un societat on el
respecte mutu fós el més important. Això és molt difícil perqujè el respecte mutu de tots i per a tots és molt
fàcil de quebrantar i alhora molt difícil de mantenir. Seguint amb aquesta idea, les tradicions es podrien
considerar horribles per a segons a qui i fantàstique per a alguns altres per tot això esmentat no podríem mai
arribar a una societat on no hi hagués res que no molestés a ningú per tant el què diu el text és falç segons la
meva opinió perquè sempre hi haurà alguna cosa que sota el teu punt de vista estarà bé i no molestarà a ningú
i que per tant hauria de ser factible i lliure per fer−ho el problema està en què sempre hi haurà algu a qui li
molestarà això que fas. I si prenguéssim la idea que té Mill al peu de la lletra i féssim les coses fent−nos
plenament responsables i amb cap intenció malèvola cualsevol podria dir que això li molesta o li fa mal i si és
ben vist a ulls de una majoria això sera negat i fins hi tot penalitzat d'una manera u altre.
4.Relacionar el text amb la pàgina 249 i 250 del llibre:
1
El text parla de la llibertat en els seu dos àmbits tal com ho fa en el llibre. Parla de la llibertat interna quan es
refereix a la llibertat de consciència i a la de gustos i aspiracions. Correspondria als dos primers àmbits de la
llibertat humana segons Stuart Mill. La llibertat externa correspondria al tercer àmbit de la llibertat humana
segons el text de Mill; és aquella que permet relacions socials civilitzades. Stuart Mill es refereix a la llibertat
externa moderna, a aquella en què cal pensar en el altres abans d'actuar. Al contrari dels antics no parla d'una
llibertat restringida a una classe social sinó per a tothom igual. Parteix per tant de la concepció que per
naturalesa les persones tenen drets i llibertats.
5. Trets més importants de la filosofia de la llibertat segons Mill:
La llibertat és important i cal reivindicar−la però no es pot actuar en llibertat pensant només en un mateix.
Llibertat no és lliure elecció sinó tria conscient d'allò que cal fer. La seva teoria, l'utilitarisme es diferència
d'altres utilitarismes, per exemple el de la seva dona precisament en el fet de considerar que la felicitat no
consisteix a fer allò que es vol sinó a fer allò que comporta el bé del demés. Tant ell com la seva dona
consideraven que el major plaer era tenir la màxima llibertat individual tot i que l'enfocament era diferent
entre els dos. John Stuart Mill no es va porposar generar una nova teoria ètica i utilitarista sinó defendre la
teoria ètica en la qual va néixer la seva profunda manera de pensar i entrendre les coses el va conduir a
modificar i ha anar més enllà de la doctrina utilitarista d'aquells temps que era defensada pel seu pare i per
Jeremy Bentham.
6. Es podria parlar de moral si l'ésser humà no fós lliure?
Si perquè l'ésser humà no és plenament lliure. No pots fer el què vulguis perquè hi ha molts límits que són
posats per l'educació que un rep i que és dictada per la moral i no pas per la llibertat. És una qüestió de
costums i tradicions que venen imposades per una educació que a ulls d'un pot estar bé però a ulls d'un altre
potser no. No som plenament lliures. En aquesta pregunta interpretes que l'ésser humà ja és lliure i mai serà
plenament lliure i com que no som lliures de fer el que volguem i actualment es parla de moral a tort i a dret
doncs respondré que si a la pregunta formulada.
7.Quin paper creus que té la llibertat en la moral?
Doncs que la llibertat et deixa escollir dins d'un límits que venen marcats per la societat i que aquests, alhora,
vénen marcats per una moral prefeta i que la majoria entén per bona. Per exemple: Jo si vull em puc drogar; el
fet de drogar−se està mal vist, però és clar, el tabac també és droga i si drogar−se està tan mal vist perquè no
ho està fumar? I perquè no em puc drogar amb heroïna? Perquè hi ha una moral i unes lleis prefetes que
sempre s'han dut a terme i que de moment no tenen perquè canviar per que ja són ben vistes per la gent. Tot
això pot du a pensar que les persones som molt individualistes i que només pensem en nosaltres mateixos.
Resumint: la llibertat et deixa triar dins d'uns límtis que són imposats per la moral.
2