L`AUDITORIA DE GUERRA DE L`ANY 1939 AL DR. PERE

Gimbernat, 2006 (**), 46,243-250
L'AUDITORIA DE GUERRA DE L'ANY 1939 AL DR. PERE
TARRES I CLARET
Lluís GUERRER0 i SALA
Joan PUJOL i ROS
En els darrers quatre anys hem viscut el despertar d'un gran interes sobre els
temes de la Guerra Civil espanyola de 1936 a 1939. Alguns aspectes relacionats
amb la guerra, com l'agressivitat sobre els venquts durant la contesa i amb
posterioritat a aquesta, han estat sistematicame~ntocults a l'opinió pública durant
el franquisme, la transició política posterior, i els primers anys de la transició sota
mandat del partit socialistaprimer, i part del corresponental partit popular, després.
Aquest interes s'ha materialitzat sota la bandera d'un moviment nomenat de
recuperació de la memdria histdrica, una expressió inadequada que ha fet
fortuna en els mitjans de comunicació que n'han estat els millors propagandistes.
ks inadequada perque fa referencia a fets que van succeir i que es volen recuperar de l'oblit, per la qual cosa és un acte de membria, que en aquella frase
cronolbgicament imprecisa, tothom atribueix a l'epoca del conflicte fratricida.
Tanmateix, es descriuen fets que corresponen a la histbria contemportinia del
país, motiu pel qual hauria de prevaler la metodologia histbrica i caldria parlar,
simplement, de "recuperació de la histbria de la Guerra Civil i de la dictadura".
Acabada la guerra, el btindol guanyador va realitzar una depuració que es va
acarnissar en els republicans i, en alguns casos, en persones i institucions de
caracter neutral.
La forma de dur a terme la depuració per part de la dictadura militar, durant els
primers anys, va ser les Auditories de Guerra, un mecanisme eufemísticament
jurídic que poques vegades acabava amb sentkncia absolutbria, i sovint la fi era
l'exili, la presó i els camps de treball, i, fins i tot, l'execució. Aquests darrers
anys ens han fornit d'una abundant historiografia que ens dóna dissortats
exemples de totes aquestes i altres situacions.
La documentaciógenerada per tots aquestsjudicis sumaríssims ha estat amagada
des de la guerra i la postguerra, i zelosament custodiada per 1' exbrcit espanyol.
Aquest ressorgiment del republicanisme i dels ideals d'esquerres en general, ha
fet que es comencessin a desclassificar documents, i mentre uns airejaven ben
lícitament la propietat dels que s'han anomenat Papers de Salamanca, altres
insthcies com lYArxiuNacionalde Catalunya iniciessin la consulta i la indexació
de les Auditories de Guerra custodiades als baixos del Govern Militar de
Barcelona, ubicat en el Portal de la Pau, per a major paradoxa.
L'amistat amb un dels arxivers de lYArxiuNacional, el Sr. Marc Torras i Serra,
ens va permetre saber que n'hi havia moltes, i que una d'elles era contra el
metge manresa Pere Tarrés i Claret (Manresa, 30-5-1905-Barcelona, 31-81950),' recentment beatificat pel traspassat Joan Pau II.
La petició adreqada per nosaltres des de la Delegació Comarcal del Bages del
Colalegi de Metges a 1' "Auditor Presidente del Tribunal Militar Territorial
Tercero" per a consultar l'expedient de Pere Tarrés, es va resoldre
favorablement, i va ser a les nostres mans el mes de marq de 2005, "Any del
DK Pere Tarrés del COMB.
"
Vhem fotografiar el document i procedir a l'estudi d'aquesta Auditoria de
Guerra de la 4Wegió Militar, amb el sumaríssim dYurg&ncia
número 4 11 instniit
contra Pere Tarrés i Claret, detingut i acusat en data 13 de febrer de 1939,
"Tercer Año Triumfal", per "auxilio a la rebelión ". Aquest document consta de 35 pAgines.
Tant el jutge instructor, 1' "Oficial 3"del Cuerpo Juridico Militar; Don Mmio
Felip Abadal", com el secretari, "Don José Valls Comi", tenien cognoms
catalans, la qual cosa deixa clar que Catalunya havia participat, i encara ho
feia, de l'enfrontament entre les dues Espanyes. La instrucció la fa el "Juzgado Instructor del Consejo Permanente no 7", que es fa carrec del detingut.
En el document de la "Comisión,núm. 1.640 ",es fa la filiació de Pere Tarrés
i Claret: "hijo de Francisco y Carmen, de 33 años, de profesión médico,
con vecindad en Barcelona en la calle Salmerón, 93-2"-14 con naturaleza de Manresa (Barcelona), de la quinta de 1926, recluta de Manresa, de
estado soltero, con empleo en el eje'rcito enemigo de teniente médico de la
24" división, 133" brigada, 529" batallón, de incorporación forzosa, presentado sin armas, se encuentra en la oJicina y presenta dos garantias".
Al peu del full, manuscrit a llapis, hi diu "libertadprovisional".
En el full de la "Comisión ClasiJcadora de Prisioneros y Presentados hi
diu, entre altres coses, "que durante este tiempo no intewino en actividades políticas ni sociales", també que "estuvo en 10s frentes del Pirineo,
Segre y Ebro ", i que "se present6 en Barcelona con fecha 6-2-1939 Li
formen causa basant-se en "el apartado C de la Orden general de I1 de
marzo de 1937 y dem& disposiciones",document que signa com a president
José Iglesias i dos vocals, un dels quals actua de secretari.
"
'I.
Un document del Bisbat de Barcelona est& per "José Maria Torrent Lloveras,
Vicario General de la Diócesis de BarcelonaJ1,certifica en data 2 de febrer
1939, que "D. Pedro Tarrés Claret , de profesión médico es uno de 10s
mejores elementos dirigentes de la Acción Católica en nuestra Diócesis
adherido al resurgimiento liberador de Espafia".
S'adjunta un full en el qual el barceloni Ildefons Sola Jané, membre de FET i
JONS amb carnet núm. 4.098, declara en data 2 de febrer de 1939 que Pere
Tarrés "es persona de muy buena conducta y moralidad y completamente
adicta al glorioso movimiento Nacional, constandome que durante el tiempo
en que gozaba de una cierta libertad, trabajó sin descanso para el triunjo de nuestra santa Causa. El interesado jiué objeto, por su condición de
católico, desde 10s primeros momentos, de constante persecución por parte
de las Patrullas de Control hasta quefié movilizado forzosamente ... ". Al
peu del full, avala aquest testimoni el "Jefe del Sewicio Nacional de Seguridad ".
Tot seguit, l'abril de 1939, el jutge instructor de la causa Mario Felip Abadal,
nomena secretari a Josep Valls Gomi i dicta una providencia reclamant les
compareixences i declaracions de l'encausat i dels testimonis, reclamant els
antecedents al "Ilmo. SE Jefe del Sewicio Nacional de Seguridad y al Jefe
de Investigación de' Falange".
S'adjunta un informe de 24 de febrer de 1939 de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, de l'agent J. Martínez del districte 4", que basant-se en les
declaracions preses per ell a "José Casals Ros ingeniero y Pedro Nonell
portero ", que diuen de Pere Tarrés "que dicho individuo era persona afecta al glorioso Movimiento Nacional, y que todas sus manifestaciones eran
favorables al regimen Nacional, que estuvo perseguido por 10s rojos por
ser visepresidente de un colegio Religioso, y que fué Teniente Medico por
haber llamado su quinta".
Una declaració d'Ildefons Sola Jané de 16 de febrer de 1939 descriu l'activitat
de Pere Tarrés: "mientras las circunstancias se 10 permitieron contribuyó
con entusiasmo al Socorro Blanco, hasta el 28 de Mayo de 1938, en que
fué movilizado forzoso como Médico, por el ejército marxista... Ha sido
tenazmente perseguido por la RA.1 y Patrullas de Control por su condición de católico y miembro destacado de la Federación de Jóvenes Cristianos ".
En un document de 4 de mar$ del mateix any, de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Delegació 184, Jefatura Provincial de Barcelona, Manuel
Bravo Montero, Jefe de Investigaci6n,descriu les conclusions de les declaracions
de "José Canal, ingeniero, y Pedro Nonell, portero", en favor de Pere Tarrés,
afegint "...pero no obstante sirvió a 10s rojos como Teniente Médico", i
eleva aquest escrit al Jutge Militar del Jutjat número 7.
Segueix l'escrit de data 30 de mar$ de 1939, de "D. Andrés Oriol Llauró,
Licenciado en Medicina y Cirugia, Domiciliado en esta Ciudad...Carnet
de EE.T y de las J.O.N.S. no 3.324, que presta actualmente sus servicios
en esta Delegación Provincial de Sanidad, declara que conoce a D. Pedro Tarrés Claret de mucho antes del Glorioso Movimiento Nacional, por
persona derechista, de orden y completamente identificada con el mismo ".
També s'inclou la declaració de I'impressor de Barcelona Francisco Forés Font,
de data 12 d'abril de 1939.Aquest impressor vivia en el mateix carrer que Pere
Tarrés, i diu d'ell: "que era el médico del encartado... y destacado propagandista católico. Le considera de una adhesión total a nuestro Movimiento... fué sumamente perseguido no solamente él, que estuvo escondido durante muchos meses, sino también su familia, entre la cua1 cuenta
con dos hermanas monjas. Al ser llamada su quinta como médico y a fin
de dar término a tanta persecución, se present6 y fué nombrado por su
calidad de médico Teniente... se dedicaba intensamente al socorro blan-
co, en favor de familias perseguidas y sacerdotes... persona totalmente
adicta a la Causa de España, por 10 que responde personalmente de su
actuación de antes y después del Alzamiento".
A continuació, l'expedient inclou amb data 12 d'abril de 1939 la declaració del
propi Pere Tarrés: "Preguntado sobre su actuación politica antes del Movimiento Nacional, dijo: Que militó unicamente en las Jilas de Acción
Católica, en la Federación de Jóvenes Cristianos de Cataluña. Preguntado sobre su actuación durante el Movimiento Nacional, dijo: Que por
haber sido Vice-Presidente General de la IFJC, anterio referida, y Presidente de la Diócesis de Barcelona, fi& muy perseguido, habiendo permanecido escondido trece meses, durante ocho meses después estuvo haciendo trabajos en pro del Socorro Blanco, especialmente para sacerdotes escondidos, familias que tenian también algun miembro asesinado,
etc. A las órdenes del Vicario General del Obispado de Barcelona, Dr.
Torrents. El dia 27 de Mayo recibió orden escrita del Ministeri0 de Defensa nacional, comunicándole que tenia que incorporarse forzosamente,
por su calidad de médico, reemplazo de 1926, efectuándolo y se le nombró médico de batallón y se le conjirió el pado de Teniente, hasta el dia
4 de Enero en que huyó, con una ambulancia y siete u ocho sanitarios
hacia Barcelona, presentandose ante las Autoridades Nacionales". Posa
com a testimonis d'aquests fets a Francisco Forés, César Sancho i J. Olivé.
Trobem tot seguit la declaració de data 12 d'abril de César Sancho, aragonés
resident a Barcelona, on diu que va portar queviures a Pere Tarrés mentre va
estar amagat per haver estat membre dYAcciÓCatblica, i que el van perseguir,
arribant a registrar les patrulles roges la casa on estava ocult. Diu també que,
mentre era metge militar "se dedicaba a1 socorro blanco, prestando asistencia facultativa a personas de derechas que estaban escondidas". Afegí
que "haria por él 10 que fiera necesario pues es una bellisima persona".
El mateix dia es produeix la declaració de l'estudiant de medicina, natural de
Torregrossa i resident a Barcelona, Josep Olivella Capell (abans citat com J.
Olivé), que afirma que va compartir I'activitat en el front amb Pere Tarrés, del
qual no és amic ni enemic, i diu "es unapersona eminentemente derechista
hasta el punto de que no ocultando su catolicidad era apodado 'El Católico'. Se reunían con él 10s que eran Blancos, para cambiar impresiones
sobre 10s acontecimientos, ayudando en 10 posible a la causa Nacional,
llevando a la retaguardia soldados pseudo-enfermos, haciendo manifestaciones pesimistas sobre la derrota roja, haciendo cundir con su derrotismo mas aún si cabe, el panico entre las huestes marxistas. Utimamente
el encartado, con el deponente y otros sanitarios, desertaron de las filas
rojas con una ambulancia presentandose con la misma a las Fuerzas Nacionales en Barcelona".
Arribat a aquest punt de l'expedient de lYAuditoriade Guerra, trobem dues
pagines sota l'epigraf "AutoResumen ",un resum de la instrucció de data 12
d'abril de 1939. En ell es diu que en el sumaríssim d'urgbncia contra Pere
Tarrés se li imputa l'haver assolit el grau de Tinent en l'exbrcit enemic. Es
resumeixen totes les diligbncies i les informacions que se'n deriven de les
investigacions, de les compareixences de testimonis i els avals, basant-se en
l'article quart del Decret de 1 de novembre de 1936 en relació amb el primer de
27 de gener de 1937, tanca el procediment sense conclore el seu processament.
Ho signa el "Sr. D. Mario Felip Abadal, Oficial Honorario del Cuerpo
Jurídico Militai; Juez Instructor número 7 ",ho eleva al President del Consell
de Guerra Permanent, i dicta una diligencia pel seu compliment immediat.
El full següent és un Acord de 15 d'abril de 1939.Luis de Vicente, president del
"Consejo de Guerra Permanente", determina que Tarrés no ha incorregut
en cap responsabilitat exigible per via judicial, per la qual cosa en nom d'aquest
ens proposa el sobrese'iment a 1'Il~lustrissimSr. Auditor de Guerra, estimant
que l'encausat ha de quedar en llibertat permanent.
Finalment, el mateix dia 15, 1'Auditor de Guerra acorda el sobreseiment provisional de la causa contra Pere Tarrés i Claret, substanciant-10 en el concepte de
l'incis primer de l'article 538 del Codi de Justícia Militar, i tornant l'expedient a
1'Instructor perquh dictamini la llibertat definitiva.
El 18 d'abril de 1939 el Jutge Instructor dicta una providbncia i una diligbncia
que sobreseeixen la causa i atorguen la llibertat definitiva a Pere Tarrés i Claret,
que es dóna per notificat estampant-hi al peu la seva signatura. Es posava fi a
un procediment iniciat el mes de febrer, que va durar dos mesos.
A la vista d'aquest expedient hom pot fer algunes reflexions. En primer lloc cal
tenir en compte l'aspror de l'bpoca. El procés s'inicia un mes i mig abans
d'acabar-se la contesa, i s'acaba dues setmanes després del seu final, en ple
fervor revengista i repressiu, quan els afusellaments formaven part de la vida
diaria. En aquells sumaríssims les posicions ideolbgiques eren maximalistes i
radicals, motiu pel qual les declaracions emfasitzaven els conceptes.
Essent catblic practicant i militant abrandat, Pere Tarrés no podia compartir la
mateixa ideologia que el bandol que pregonava l'ateisme i l'anticlericalisme.
Decididament era partidari dels nacionals en aquest aspecte, i sens dubte, del
catolicisme del moment. Els seus diversos bibgrafs no indiquen amb claretat
suficient quin era el seu pensament sobre la democracia, els mateixos que creuen
que tenia un pensament catalanista moderat.
El llenguatge dur d'aquesta Auditoria de Guerra no fa concessions sobre cap
tipus d'ideologia que no fos l'adhesió total als principis "del glorioso Movimiento Nacional".
L'Auditoria de Guerra, I'autentic colofó del seu famós llibre El meu diari de
guerra: ens perfila les creences de Pere Tarrés, la seva condició de metge, i
qualitats com la bonhomia i l'activitat proysmal que amb els anys el conduirien al
reconeixement de 1'Església.
Des d'un punt de vista historic, aquesta és la descripció d'un document inedit
sobre el metge de major projecció que ha tingut el Bages: una aproximació a la
nostra histbria contemporhia, i la descoberta d.'una nova font documental per
I'estudi dels metges represaliats pel franquisme:: les auditories de guerra.
FONTS DOCUMENTALS
- ARXIU DEL GOVERN MILITAR DE BARCELONA. Tribunal Militar Territorial Tercer.
Auditories de Guerra. Expedient ndmero 4.460.
-ARXIU HIST~RICDE LES C&NCIES DE LA SALUT SI ME^ SELGA I UBACH'.Expedient
Pere Tarrés. Documentaci6 diversa
NOTES
1. M A R T ~ E ZPADRON, G El Dr. Tarrés. Madrid, 1993. Ediciones Palabra, S.A., sbrie
Biograflas. Phgines 50 i 258.
2. TARRÉs i CLARET, Pere. El meu diari deguerra. Barcelona, 1990. Publicacions de 1'Abadia
de Montserrat, col.lecci6 Club de Butxacd79.
3. AA.VV. "Homenatgea Pere Tarrés". Barcelona, 1983. Publicacionsde 1'Abadia de Montserrat,
col.lecci6 L 'Espiga.Piigina 97.
Portada de l'expedient número 4.460, corresponent a 1 'Auditoria de Guerra
de l'any 1939, al DK Pere Tarrés i Claret.