MESURA DE GOVERN PROGRAMA MUNICIPAL PERA LES FAMÍLIES 20062010 Des de finals deis anys seixanta en els pa'isos del nord d'Europa es donen un seguit de canvis en els comportaments demogratics que tan que alguns autors parlin d'una Segona Transició Demogratica: davallada i endarreriment de la natalitat com de la fecunditat; ajornament i perdua de protagonisme del matrimoni; augment de la cohabitació i creixement deis fills de mare no casada; increment de les ruptures (divorcis i separacions); creixement de !'expectativa de vida. Una de les caracteristiques de l'evolució de la segona transició demogratica als pa'isos mediterranis ha estat que s'ha produrt de manera tardana , peró amb molta celeritat i intensitat. A Espanya, ha coincidit amb la transició democratica, amb tot el que aixó va signficar: un marc legal opressor, absencia de polítiques de suport a la familia, importancia de la institució familiar tradicional i poca presencia de les dones en el mercat laboral remunerat, ates es dedicaven basicament a la cura de la familia . Els canvis en la dinamica de població estan relacionats amb les noves maneres de formar i dissoldre les llars, i en les noves formes de residencia i convivencia. En aquest sentit, la Segona Transició Demografica és, fonamentalment, una transició familiar on ha quedat enrera !'estructura monolítica i unilinial del cicle de vida familiar tradicional: emancipació a partir del matrimoni, naixement i crian9a deis fills en el seu marc, emancipació deis fills i manteniment de la llar de niu buit fins que un deis cónjuges moria. Actualment, la situació és molt diversa i entre altres elements de canvi destaquen el reconeixement de la convivencia en parella, fills tora del matrimoni, possibilitat de unions homosexuals, la incidencia de les noves tecnologies biomediques aplicades a la reproducció humana o l'augment de les adopcions internacionals. En aquest context, Barcelona presenta elements específics en la seva estructura de les llars, degut a la confluencia de certs factors: L'envelliment de la població: majoritariament dones vidues més grans de 65 anys. La recuperació de la natalitat, encara que sigui de manera moderada i tenint en compte que el 20% deis naixements del 2005 són de mare estrangera ( 1.06 fills per dona el 19911 1. 17 fills per dona el 2004 ). La dinamica migratoria: es deixen de formar llars familiars i es formen llars no familiars fruit de la immigració. La davallada de la nupcialitat, peró, també, la davallada deis matrimonis religiosos en front deis civils. El conjunt de noves realitats en l'ambit de les famílies fa necessari adequar les polítiques que els hi donen suport; entenent com a polítiques familiars: les accions públiques destinades a aportar recursos, serveis o temps a les persones que tenen, o volen assumir, responsabilitats familiars , a fi que desenvolupin en condicions dignes les tasques quotidianes que se'n deriven; entenent, també, que, malgrat que el món de la familia ha deixat de tenir uns sól model, continua sent valid el mínim comú denominador conceptual del que entenem per família : el conjunt de persones unides per vincles de parentiu o convivencia que constitueixen una xarxa de relacions afectives, de cura i económiques. L'alentiment de la formació de noves famílies per la tardana emancipació deis joves, com a conseqüencia de l'elevat preu de l'habitatge i la precarització laboral; la incorporació generalitzada de les dones al mercat de treball remunerat, i la no incorporació generalitzada deis homes al treball domestic i familiar; les dificultats de conciliació per l'extensió de la jornada laboral; la poca valoració de la importancia deis afectes, la cura i la crianc;a en l'organització i la cohesió socials; l'increment de la inestabilitat i les ruptures convivencials, i el seu efecte pel que fa a l'augment de la monoparentalitat; l'emergencia de famílies socialment vulnerables (com ara, nouvingudes o en procés de reagrupament); l'envelliment i l'increment de les situacions de dependencia de la gent gran, que ja no poden ser ateses en base als parametres tradicionals, són alguns deis exemples del conjunt de noves realitats que es donen a Europa i a casa nostra. Així dones, les polítiques públiques de suport a les famílies han d'adequar-se a les noves realitats familiars i han de tenir en compte, alhora, el biaix de genere que encara avui persisteix en el món de la familia , ates que continuen sent les dones la base del seu sosteniment quotidiá Tradicionalment, la justificació normativa de les polítiques familiars s'ha basat en tres grans idees: Generar les condicions que facilitin la maternitat i la paternitat desitjada. Generar una dinamica de redistribució de la renda a favor de les famílies amb fills menors a carrec. Millorar la conciliació laboral/familiar, a ti d'incrementar la presencia de la dona al mercat de treball i deis homes en les tasques domestiques. Sobre la base d'aquestes idees, les polítiques familiars han descansat en tres instruments classics: Les transferencies monetaries, en forma d'ajuts directes o desgravacions fiscals. Els serveis d'atenció als infants o membres en situació de dependencia. Els temps extraordinaris que fan possible la dedicació familiar (permisos, reduccions jornada) 2 Aquestes tres justificacions i instruments d'acció, amb menor grau o combinació, han arrelat en els diferents models d'estat del benestar europeus i ara es veuen alterades o complementades per aquestes noves realitats familiars . D'altra banda , la major presencia deis governs locals coma actors i impulsors de polítiques familiars de proximitat ha incorporat noves perspectives. 1 Programa municipal pera les Famílies 2006-201 O El Programa Municipal per a les Famílies 2006-201 O té com a objectiu encertar en la lectura i interpretació deis canvis socials i familiars i dissenyar les respostes adequades des de l'ambit local: Parteix de la base que tenim uns límits competencials i fiscals, peró també un gran ventall de possibilitats pel que fa a noves polítiques familiars de proximitat que es poden portar a terme. Posa en evidencia el rol proactiu del qual ha fet gal.la I'Ajuntament des de fa anys en relació a la resta d'administracions: escoles bressol, formació d'adults, polítiques actives d'ocupació, formació ocupacional, atenció domiciliaria, serveis residencials o acolliment temporal, per posar alguns exemples. Certifica que els governs locals són els pilars basics en l'articulació del sistema catala de benestar, perqué coneixen de primera ma quines són les necessitats de les persones i les famílies. El marc de referencia on operen els principis rectors, les línies de treball, els objectius i les accions del Programa Municipal per a les Famílies 2006-201 O, ve determinat per tres components: el llegat de !'anterior Programa Municipal pera les Famílies 2001-2004; el Programa d'Actuació Municipal 2004-2007, i les propostes del Grup de Treball de Famílies del Consell Municipal de Benestar Social, com espai participatiu de referencia d'ambit de ciutat vinculat al món de les famílies de Barcelona. Esta concebut participació de cadascun deis ambits i sectors des d'una visió global de ciutat. S'ha constru"it amb la diferents taules técniques, tant d'ambits centrals com de Districtes. Les seves línies estratégiques impliquen diferents de la ciutat que treballen amb les persones. És, alhora, un programa transversal perqué intervé bona part de l'organització municipal: Benestar Social, Dona i Drets Civils, Joventut, lnstitut Municipal de Persones amb Discapacitat, lnstitut Municipal d'Educació, lnstitut Municipal de Cultura, Agencia de Salut Pública, Barcelona Activa, Patronat Municipal d'Habitatge, lnstitut Municipal d'Hisenda. El Programa Municipal per a les Famílies ha tingut en compte en la seva elaboració l'estudi Evolució i Tendencies de les Llars, les Famílies i les persones a la ciutat de Barcelona i en el context europeu. Algunes perspectives de les polítiques de suport a les famílies, elaborat per la Dra. Cristina López Villanueva, de la Facultat de Ciéncies Económiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona, per encarrec de la regidoria de Benestar Social. 3 L'objectiu d'aquest analisi ha estat aportar elements de coneixement que fonamentin pautes d'enfortiment i d'innovació en les polítiques municipals de suport a les families. Els principis i conceptes en que es basa el Programa Municipal per a les Families 2006-201 O són: El grup familiar. El desenvolupament familiar. La diversitat estructural. La diversitat cultural. La vida quotidiana. Les transicions familiars. Les interaccions, crisi i conflictes familiars. Les funcions i capacitats parentals. La vulnerabilitat familiar. Aquest programa esta enfocat en una direcció clarament preventiva. Té com a finalitat posar en marxa mesures que tinguin en compte les tendéncies especifiques de les noves formes de familia que s'estan consolidant a Barcelona i fonamentar-les sobre la base d'uns principis que afavoreixin el creixement integral de la persona. El Programa Municipal per a les Families 2006-201 O presenta: 5 línies estratégiques, 16 objectius operatius i 52 accions. 1 Línies estratégiques del P __ro....!g"-r_a_m_a_ _ __ __ __ _ __ __ _ _ __ ____, 1. Diversitat estructural i cultural/ Canvis Socials: Té com a objectiu promoure el coneixement i el reconeixement social de la diversitat d'estructures i cultures familiars que, com a resultat de les dinamiques de canvi social, conviuen a Barcelona. També, atendre de forma adequada la diversitat de les seves necessitats. 2. Desenvolupament personai/Dificultats i Transicions Familiars: Té com a objectiu oferir suport integral i de caracter universal a les famílies en tant que espais de desenvolupament personal deis seus membres. També, atendre de forma prioritaria a les famílies en aquelles funcions, situacions i fases del cicle familiar de major vulnerabilitat, sobrecarrega o crisi. 3. Capacitats/Funcions Parentals: Té com a objectiu atendre i donar suport a les necessitats de les famílies en les seves tasques i funcions parentals de crian<;:a, cura, socialització i educació deis seus fills i filies. 4. Conciliació de tempsNida quotidiana: Té com a objectiu afavorir que totes les persones que integren els diversos grups familiars puguin conciliar els seus temps i rols familiars amb la resta d'espais i activitats de la vida quotidiana: personals, laborals i de participació en la comunitat. 5. Vulnerabilitat/Exclusió social: Té com a objectiu prevenir, detectar i atendre situacions i famílies d'elevada vulnerabilitat: infants en alt risc social, dinamiques de violencia intrafamiliar i famílies en situació d'exclusió severa. 4