SR. CONSELLER DEPARTAMENT D` EMPRESA i OCUPACIÓ

Resolució EMO/2450/2012.
EXP. 08/47570
RECURS D’ ALÇADA
SR. CONSELLER
DEPARTAMENT D’ EMPRESA i OCUPACIÓ
En/Na,
major d’edat, amb DNI núm.
domiciliat a:
actuant en nom propi i com a mandatari verbal de l’entitat o associació:
NIF de l’entitat o associació:
davant d’aquest Departament comparec i MANIFESTO:
Que essent publicat la resolució (EMO/2450/2012) de 29 d’octubre al DOGC núm.
6256 de 19 de novembre de 2012, d’atorgament de l’autorització administrativa a l’
empresa Red Eléctrica d’España, SAU, així com la declaració d’utilitat pública i l’
aprovació del projecte d’ execució de la línia d’interconnexió de subestacions al terme
municipal de Santa Coloma de Gramenet (exp. 08/47570), dins del termini d’un mes i
d’acord amb el que disposa l’article 114 de la Llei 30/92, segons la redacció que en fa
la Llei 4/99, formulo RECURS D’ALÇADA pels següents
MOTIUS o AL·LEGACIONS
CONSIDERACIÓ PRÈVIA:
A) COMPAREIXENÇA COM A PART INTERESADA:
1. D’acord amb l’ art. 31 de la LPA comparec com a part interessada en el
procés administratiu de referència. Com tots sabem, l’ art. 31 de la Llei
30/92 estableix:
“ Concepto de interesado. 1. Se consideran interesados en el
procedimiento administrativo:
1
a) Quienes lo promuevan como titulares de derechos o intereses
legítimos individuales o colectivos.
b) Los que, sin haber iniciado el procedimiento, tengan derechos que
puedan resultar afectados por la decisión que en el mismo se adopte.
c) Aquéllos cuyos intereses legítimos, individuales o colectivos, puedan
resultar afectados por la resolución y se personen en el procedimiento
en tanto no haya recaído resolución definitiva.(...)”
2. La meva legitimació sorgeix de l’ interès personal, propi i directe que com a
ciutadà de la població de Santa Coloma de Gramenet ostento davant la
possible instal·lació d’ una xarxa de tensió elèctrica, comumment coneguda,
con xarxa elèctrica de MOLT ALTA TENSIÓ (MAT).
3. A tal efecte hem de citar, per totes, les SsTS següents:
“... Ese interés, que desde el punto de vista procedimental
administrativo y procesal jurisdiccional es una situación reaccional, en
pro de la defensa y efectiva reintegración de lo que doctrinalmente se
ha llamado el propio círculo jurídico vital y en evitación de un potencial
perjuicio ilegítimo temido, está conectado precisamente con este
concepto de perjuicio, de modo que el interés se reputa que existe
siempre que pueda presumirse que la declaración jurídica pretendida
habría de colocar al accionante en condiciones legales y naturales de
conseguir un determinado beneficio material o jurídico o como cuando
la persistencia de la situación fáctica creada o que pudiera crear el acto
administrativo ocasionaría un perjuicio como resultado inmediato de la
resolución dictada.
Ese "interés legítimo", que abarca todo interés que pueda resultar
beneficiado con la estimación de la pretensión ejercitada (siempre que
no se reduzca a un simple interés por la legalidad), puede prescindir,
ya, de las notas de "personal y directo", pues tanto la jurisprudencia del
Tribunal Supremo como la del Tribunal Constitucional (en Sentencias,
entre otras, de este último, 60/1982, de 11 octubre, 62/1983, de 11
julio, 160/1985, de 28 noviembre, 24/1987, 257/1988, 93/1990, 32 y
97/1991 y 195/1992, y Autos 139/1985, 520/1987 y 356/1989) han
declarado, al diferenciar el interés directo y el interés legítimo, que éste
no sólo es superador y más amplio que aquél sino también que es, por
sí, autosuficiente, en cuanto presupone que la resolución administrativa
o jurisdiccional a dictar ha repercutido o puede repercutir, directa o
indirectamente, pero de un modo efectivo y acreditado, es decir, no
meramente hipotético, potencial y futuro, en la correspondiente esfera
jurídica de quien se persona.
B) EXERCICI D’UNA ACCIO PÚBLICA:
1. En tot cas, hem de tenir present que s’ exerceix una acció pública que no
és pas una altra que l’ acció pública ambiental, prevista i normada a la Ley
27/2006, de 18 juliol de 2006, por la que se regula los Derechos de Acceso
a la Información, de Participación Pública y de Acceso a la Justicia en
Materia de Medio Ambiente.
2. Com assenyala la doctrina, i en especial Wenceslao Francisco OLEA
GODOY 1
1
“La Acción Pública como garantía de control de la Administración” , en Diario La Ley, Nº 6949,
Sección Doctrina, 20 May. 2008, Editorial LA LEY
2
“ ... Como recuerda la Exposición de Motivos de esta Ley, el medio
ambiente se regula en el artículo 45 de la CE con el reforzado
reconocimiento de que los ciudadanos puedan exigir a los poderes
públicos la adopción de medidas para mantenerlo. Esa exigencia
trasciende de los propios Estados y la Ley incorpora a nuestro Derecho
el Convenio de la Comisión Económica para Europa de Naciones
Unidas sobre Acceso a la Información, la Participación del Público en la
Toma de Decisiones y el Acceso a la Justicia en Materia de Medio
Ambiente, hecho en Aarhus el 25 de junio de 1998; conocido como
«Convenio de Aarhus». Lo exigido por esos Textos normativos
supranacionales a los ciudadanos es el derecho de participación en
todas las decisiones que afecten al medio ambiente, derecho que se
refuerza con la posibilidad de acceso a los Tribunales, para el supuesto
que sus legítimas reclamaciones no encuentren amparo en los poderes
públicos. En palabras de la Exposición de Motivos de la Ley para poder
«revisar las decisiones que potencialmente hayan podido violar los
derechos que en materia de democracia ambiental les reconoce el
propio Convenio».
PRIMER.- ARGUMENTS MEYNSPREATS PER LA RESOLUCIÓ
DICTADA.
A) SANTA COLOMA I LES GRANS INFRAESTRUCTURES
1. Santa Coloma és conscient de la seva condició estratègica de porta
nord del centre metropolità de Barcelona, i que aquesta posició implica que
sovint les infraestructures de connexió han de travessar, d’una manera o
una altra, el terme municipal.
2. Santa Coloma entén que cal seguir millorant les infraestructures, però
que cal fer-ho bé, sent respectuosos amb la condició urbana. Els anys
del desarrollisme infraestructural ja han passat.
3. Santa Coloma és molt conscient del que vol dir recuperar l’orgull de
ciutat solucionant barbaritats del passat. Han calgut importants esforços
per aconseguir la integració d’infraestructures presents al seu municipi,
sovint heretades de planificacions economicistes que, amb visions a curt
termini, menysvaloraven l’impacte social i ambiental de la seva implantació.
4. Així, la B20 al pas per la ciutat es va integrar en part mitjançant una
cobertura que ha deixat a la ciutat el Parc Europa. Encara queda pendent la
darrera fase de cobertura que ens ha de permetre connectar millor el
campus universitari de Torribera amb la ciutat.
5. Igualment, les torres d’alta tensió que passaven pel riu Besòs van ser
soterrades mitjançant una galeria de serveis que ens permet gaudir del
Parc Fluvial del Besòs. Parc Fluvial assolit gràcies a la recuperació
ambiental d’un riu que s’havia convertit en una claveguera.
B) UNA NOVA INFRAESTRUCTURA METROPOLITANA: LA MAT
3
1. Red Eléctrica Española, és empresa que cotitza en borsa i reparteix
beneficis, que té com objecte desplegar les infraestructures que li indica el
govern espanyol per a la gran distribució de l’electricitat. El govern planifica
i paga a REE per l’execució d’aquestes infraestructures.
2. REE ha de dur a terme el projecte de l’anella d’alimentació de Molt Alta
Tensió a la conurbació de Barcelona. És un projecte necessari per a
garantir la qualitat del subministrament elèctric, però sobre tot és un
projecte dissenyat inicialment davant l’augment del consum elèctric al
nostre país, que es produïa en el temps del boom econòmic.
3. Aquest és un projecte molt important i ambiciós, que afecta a molts
municipis metropolitans, i que afecta significativament Santa Coloma de
Gramenet.
C) UNA INFRAESTRUCTURA SENSE DEBAT SOCIAL
1. Red Eléctrica, amb la complicitat quan convé d’altres empreses elèctriques,
està intentant implantar aquest pla per fascicles, fragmentant-lo en
projectes parcials per evitar-se un debat social necessari, que saben
que els conduiria a internalitzar costos d’integració ambiental, tan en
entorns naturals com urbans.
2. En el cas de Santa Coloma, es coneixen des del 2008 fins a 3 projectes
separats de REE per implantar una subestació de Molt Alta Tensió, fer
arribar una línia des de Sant Fost, i fer sortir una línia cap a Barcelona.
Addicionalment, Fecsa va presentar i executar el 2006 un projecte per
introduir noves torres, que ara es revela necessari per a la correcta
implantació d’aquest projecte d’anella. Aquesta fragmentació els ha
permès eludir la declaració d’impacte ambiental de la infraestructura.
3. La intenció de REE en aquest tram de l’anella metropolitana, és reaprofitar
unes antigues torres dels anys 70, que travessen el parc de la
Serralada de Marina, per a que a més a més de transportar línies d’alta
tensió, en transportin de molt alta tensió. Per fer-ho, els cal implantar a la
ciutat una nova subestació de Molt Alta Tensió que posi en servei
aquesta línia.
D) UNA INFRAESTRUCTURA SENSE INTEGRACIÓ URBANA
1. Tan l’antiga línia, com la nova subestació, es troben a 150m del nucli
habitat de Santa Coloma. El debat generat al voltant de l’arribada de la
Molt Alta Tensió a les comarques gironines ha permès establir un seguit de
criteris de distàncies mínimes que considerem que cal tenir present també
en el nostre cas. Així la pròpia REE ha dissenyat la MAT a Girona de
manera que queda a 500 metres dels nuclis urbans.
2. Segons l’actual projecte de REE, dins del radi de 500m des de les noves
infraestructures de Santa Coloma resideixen més de 6.000 persones.
3. La ciutadania rebutja aquest projecte pel seu nul esforç d’integració
urbana.
4
E) UN DIÀLEG DE SORDS: UNA FALTA DE RESPECTE A LA CIUTADANIA
COLOMENCA
1. La ciutadania, a través dels seus representants, ha intentat en vàries
ocasions establir sense èxit un marc de negociació amb REE que
permeti trobar solucions alternatives a les inicialment proposades per
l’empresa. La nostra voluntat, la meva en particular, sempre ha estat la de
minimitzar l’impacte de la nova infraestructura. El 2009 es va avançar
inicialment en la integració paisatgística, però no es va poder anar més
enllà.
2. Finalment, per saltar-se l’oposició de la ciutadania colomenca i els
seus representants, l’empresa ha utilitzat el subterfugi d’aconseguir la
declaració d’interès públic de la infraestructura per part del consell de
ministres. Aconsegueix així evitar haver de donar resposta a les exigències
plantejades per l’Ajuntament.
F) UNA URGÈNCIA INTERESSADA
1. Red Eléctrica defensa la urgència de tirar endavant aquest projecte. De
fet, ha manifestat la voluntat d’iniciar obres a finals d’any.
2. Però el projecte responia a una època amb increments continus de
demanda elèctrica, i ara ens trobem en un moment de forta caiguda de
la demanda, que està posant en crisi tots els escenaris previstos a la
planificació energètica recent. No és doncs una necessitat urgent de la
xarxa.
3. La resta del projecte d’anella metropolitana de Molt Alta Tensió es troba en
un estat de disseny molt més embrionari. Es desconeix quin serà el futur
del seu pas per Collserola, i quina serà la implantació de la central bessona
de Desvern, al sud. Per tant, el projecte en el seu conjunt, a banda de no
haver passat per un procés de debat social i de declaració d’impacte
ambiental, té parts essencials pendents de resoldre.
4. Però Red Eléctrica sap que, donada l’actual situació econòmica i financera
de les administracions, el Govern Central li podrà finançar molts pocs
projectes nous. De fet darrerament ja se li ha comunicat que molts dels
projectes inicialment previstos a la planificació han caigut de la mateixa.
Aquest és dels pocs que compta amb tots els permisos. És un dels pocs
projectes que REE pot executar a curt termini, i obtenir nous ingressos
públics.
5. REE necessita construir ràpid aquest projecte per garantir-se el més
aviat possible aquests nous ingressos. Al ser un projecte que reaprofita
instal·lacions antigues, li és doblement rendible.
6. La urgència respon doncs a interessos corporatius. Ni la demanda ho
justifica, ni el projecte tindrà després continuïtat (les futures fases no estan
clares i no està previst que l’Estat tingui capacitat per finançar-les).
5
SEGÓN.- FALLIDA DELS PRECEPTS NORMATIUS D’OBLIGAT
ACOMPLIMENT. FRAU DE LLEI I EFECTE DIRECTE DE LES
DIRECTIVES COMUNITÀRIES.
1. Com sabem, la Directiva 2011/92/UE del Parlament Europeu i del Consell, de
13 de desembre de 2011, relativa a l'avaluació de les repercussions de
determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, va derogar la
Directiva 85/337/CEE, sense perjudici de les obligacions dels Estats membres
relatives als terminis de transposició al Dret nacional de la Directives que
figuren en la part B de l'annex V.
2. Ara bé hem de dir que respecte de la Directiva 2011/92/UE l’ Estat Espanyol ha
declarat del tot innecessària la transposició d’aquesta normativa comunitària
(Font:http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?
uri=CELEX:72011L0092:ES:NOT#FIELD_ES), el que unit a la circumstància de
que la Directiva 85/337/CEE havia d’haver estat incorporada al nostre
ordenament estatal com a màxim el 3 de juliol de 1988, fa que sigui del tot
invocable la doctrina de l’ efecte directe de les Directives.
La doctrina jurisprudencial de l'efecte directe de les directives no transposades
o traslladades incorrectament ha fet que es faci una distinció entre efecte
directe vertical (limitat a les relacions entre poders públics i particulars) i l‘efecte
directe horitzontal (que arriba a les relacions entre particulars). L'efecte directe
vertical de les directives només pot ser invocat davant els tribunals ordinaris
pels particulars, l'Estat que no transposat la Directiva o ho ha fet incorrectament
no pot oposar als particulars seu incompliment (sentència Ratti) ni exigir-los el
compliment de les obligacions que aquesta directiva imposava.
3. REE construeix una línia nova de més de 15km i amb una tensió superior als
220Kv per la qual cosa li és d’aplicació el RDL 9/2000 que estableix l’
obligatorietat de una avaluació d’impacte ambiental.
4. Sostenir que no es realitza una nova construcció d’una línia d’alta tensió sinó,
simplement, una adequació de la xarxa existent n’és un clar frau de llei (una
disfressa de la realitat per trobar un fraudulent suport legal).
Amb cita de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 17
de febrer de 2000 (que alhora cita, també, l’antiga i important STS de 30 de 3
de juny de 1959) hem de dir que:
“.... El fraude civil exige la concurrencia necesaria de una serie de
actos, que pese a su apariencia de legalidad, violan, si no frontalmente,
sí, por otras vías indirectas, el concepto ético o el contenido jurídico de
las normas, en la procura de ventajas, logros o intereses propios con
daño y perjuicio deliberado o aprovechado para personas ajenas y que
con las destinatarias de tales efectos negativos, por consecuencia de
constatadas infracciones de deberes jurídicos, que pretenden cobertura
legal, al acomodarse a la letra de la ley, pero vulnerando su sentido,
espíritu y la filosofía de rectitud y adecuada ordenación social que la
debe inspirar, lo que, como queda bien explicitado, no es concurrente
en el caso objeto del presente enjuiciamiento casacional... a ello no
6
obsta que no se haya acreditado intención alguna de fraude, en cuanto
la doctrina científica predominante entiende que no es necesaria la
intención o propósito defraudatorio, porque lo que se sanciona en el
fraude a la ley no es la mala fe o la intención maliciosa del agente, sino
el acto de incumplimiento de las leyes, de donde resulta la no
necesidad de su prueba, y así esta Sala ha declarado en el mismo
sentido que no es necesario para que haya fraude de ley que la
persona que realice el acto presumido fraudulento tenga intención o
conciencia de burlar la ley (S. 13 junio 1959)».
5. Són presents tots els requisits del frau de llei, que no són pas d’altres que els
següents:
a) aparença de legalitat;
b) violació directe o indirecta del concepte ètic o del contingut
jurídic de la norma (entenem aquesta com a globalitat);
c) amb l’objectiu d’aconseguit una avantatjosa situació o
l’interès propi;
d) amb el conseqüent perjudici per d’altres;
e) sense que sigui obligat a prova de la intenció defraudatòria;
f) sinó simplement l’incompliment de la llei sota el suposat
paraigües d’una norma.
6. La pretensió de REE de que la MAT és simplement una adequació de la xarxa
existent i no pas una nova línia (que hauria d’estar, per tant, sotmesa a una
avaluació ambiental) es manifestament fraudulenta (si s’em permet he de citar
que ja Parmènides, el filòsof presocràtic ens deia: “El que és, és. El que no és,
no és. El que és no pot deixar de ser i el que no és no pot arribar a ser”)
Per tot el que s’ha exposat,
SOL.LICITO:
1. Que havent presentat aquest escrit, tingui per presentat RECURS D’ALÇADA
contra la resolució citada, per formulades les al·legacions que es detallen i els
motius d’impugnació expressats, i
2. admetent aquestes revoqui la decisió presa: a) denegant l’autorització
administrativa atorgada a REE; b) denegant tota declaració d’utilitat pública; i c)
no aprovant el projecte d’execució presentat.
Signatura:
Santa Coloma de Gramenet, a 10 de desembre de 2012.
7