Petita historia dels ioves de l`oposició sabadellenca. La

Petita historia dels ioves
de l'oposició sabadellenca.
La Joventut Comunista
de Catalunya, 1970-1980 (i 11)
-
Jordi Serrano i Blanquer
Aquest article, del qual en aquest número se'n publica la segona part, pretén rescatar de I'oblit una organització política juvenil -la Joventut Comunista de Catalunya- que va ser la segoua forca política antifranquista a
la ciutat de Sabadell en el període 1970-1977. En aquest segon lliurament es fa una anilisi de l'impacte de la
JCC en el teixit social sabadellenc en el moment de la represa democritica de la ciutat i s'observa com una
nova generació accedeix a I'espai públic d'una forma agosarada, valenta i decidida. Estem davant d'un bon
exemple de com una organització política actua -juntament amb altres organitzacions- des dels moviments
socials per transformar una ciutat grisa en una ciutat en Ilibertat.
"[ ...] a la vigilia del primer de maig (de 1969) es rea-
gmparen una colla a la Creu Alta i després de trencar
els vidres de dues borigues i d'un autobús arribaren a
M a d T k s jara Francesc Diyretj i es dispersaren i
quan va ambar-hi García, ['inspector de la BPS,
només hi va trobal: per tema, fulls subversius.
L'endemd, el primer de muig, les COJ rrencaren vidres
a la SARSA, de la carretera de Terrassa, feren pintades
al Polígon Espronceda i amb dues-centes persones es
manifestaren amb els crits de Libertad. L'altre grup del
FRAP es manifesta a la Plana del Pintor"
232
"Pero la línia extremista de les COJ en un moment que
la lluita contra la dictadura agafava cardner massiu,
porta divisions internes. Era el cunt del cigne de les
COJ. La JC més discreta, es Ilancara al carrera l'ortubre, perdonar suporr als vaguistes de l'ODAG."8
L'any següent (1970) pel primer de maig el radicalisme encara era molt significatiu:
"La convocatoria de les manifestacions del primer de
maig la va Ilancar el PSUC i les seves JC. Les JC i
els PCE m-l s'atiparen de pintar la falc, el martell i el
'Viva Lenin'."
o
"En una manifestació que es va produir carrer de Martí
Tnas (avui Francesc Layret) detingueren unes deu persones, entre les quais Jordi Farrés i José Luis val di vi es^."^
El dogrnatisme d'aquests anys s'anira convertint en
actituds més sensates com el primer de maig de 1974.
A la revista Unió Jove podem resseguir aquel1 dia. Es
parla d'un gran dispositiu policiaí amb "sociales, grises
y policía urbana". A les 9 comenga una manifestació
molt ripida. Es posa una cadena al carrer de les Valls.
"Lo que pudo ser la manifestación mas numerosa que se
haya celebrado en un 1 de mayo en los últimas años".
"Durante la manifestación se tiraron 'cócteles molotov'.
Nosotros seguimos creyendo que ni los cócteles, ni los
palos que a veces se llevan ayudan en nada a la manifestación, sino que lo que hace es asustar a la gente, facilitar la represión y hacer impopular la manifestación. " ' O
Els anys 1974 i 1975 es detecta en la propaganda i en
la revista de la JCC un gran desplegament de lluites:
Estmch, metall, construcció, etc., que denoten una gran
presencia organitzada en les empreses i una situació de
desbordament de la CNS." En aquells moments la
JCC preparava les eleccions sindicals ja que podien
presentar-se a enllacos sindicals en empreses on e!
10% de la plantilla fossin menors de 18 anys -si passaven de 10 treballadors- o si fossin rnés de 25."
Tenia un sentit especial tenint en compte que hi havia
la figura de l'enllac sindical juvenil (a partir dels 18
anys ho podien ser representants de tots els trehalladors), que durant nns anys va ser la pedrera del futur
sindicat.
Durant un temps cxisteix la "intersindical juven i l " ~I a finals d'agost de 1977 es crea el "grupo de
jóvenes de C C O 0 . 1 4L'octubre de 1978 es constitueix "La secretaria de jóvenes de CCOO de
Sabadell" amb 5 militants de la JCC.'s
'
L'oposició juvenil als instituts
L'Escola Industrial
Encara que hi ha antecedents de lluites a I'Escola
Industrial més reculades en el temps, com una manifestació d'estudiants pel carrer de les Valls 1' 1 de maig
de 1970'6, el cert és que el puut d'arrencada de les
grans mohilitzacions estudiantils sabadellenques es
situa, probablement, al curs 1972-1973.
Ja al gener hi havia una gran presa de consciencia col.lectiva que podem seguir per la revista
Nuestra Revista. Al número 1, hi podem trobar tota
una declaració de principis:
"En la Escuela existe una revista llamada 'Avance'en
la que sólo salen cosas que les gusta a la drrección, en
la que todos los escritos deben pasar por la censura del
director y en la que los alumnos no nos dejan participar
ni dar nuestra opinión. En esta Revista se hacen preciosas'entrevistas al Jefe de Falange, al Alcalde, al
Director de la Caja de Ahorros, se nos dice que los
alumnos debemos ser obedientes y estudiosos y otras
sandeces por el estilo. ""
Podem resseguir també l'ambient que s'hi respirava:
"Profes que hacen hrstoria"
"Los electrón&costenemos un profesor que es incompetente. Me refiero al SI: Hernóndez, L..] parece que se
cree que estamos en el ejército. [...] desconoce elfun-
cionamiento de muchos de los aparatos de medidas que
se usan nonalmente. L..] También en administrativo
tenemos al Sola, que sabe muchofrancés, pero que es
un hombre que cuando llega la clase defrancés nos
explica la vida, sus grandes hazañas, se hace el fanfarrón delante de las alumnas, se nos pone a hablar de
Dios y de que el capitalismo es un productor del pueblo
y que si nofuera por ellos no podríamos vivir [...] No
queremos a los profesores de lengua, polfticu y religión
que nos ponen: Urzaiz, León, Gómez Barceló y compañía. Gente que solo nos dice mentiras, que estamos en
el mejor país del mundo. "''
1en quines condicions s'educava en la formació professional sabadellenca:
" / Y qué taller!" [...] "En Artes Gráficas t[enen una
maquinaria tan antigua que ya no se usa en ningún taller:
L...] Pero quizás los que peor se encuentran sean lo.? textiles. No solo hay máquinas de cuando mi abuelo usaba
chupete si no que además no funciona ninguna ... "''
A més reclamen un local, tenir "secretaxios" (delegats de classe) i denunciaven que els alumnes paguen
deu vegades més que a T e r r a s ~ aEn
.~~
aquest ambient
el conflicte no tarda a ambar. Resseguirem extensament els esdeveniments perquk ens mostren el testimoni d'una protesta en els darrers anys de la dictadura i dels conflictes que pocs mesos més tard es
desenvoluparan a tots els altres institnts locals.
Primer presentarem la ressenya de la revista dels
estudiants de l'escola i després a la revista de la
UJCE. Nuestra Revista ho explica en un extens article titulat "La actuación de la policía":
"Ahora vamos a tratar unos hechos: la detención de
algunos de nuestros compañeros por la policía y la
actuación de la misma durante los 15 días de huelga
"El jueves día 22, las clases diurnas terminaron las clases media hora antes de la hora normal de salida. Poco
tiempo después (cinco o diez minutos) llegaron allí
algunos componentes de la policia (armadas, seis
sociales encabezados por García). A partir de las ófueron llegando, como es normal cada día, los alumnos de
las clases nocturnas ( y también grises). Los alumnos
sin gritar; sin decir prácticamente nada sefueron quedando en el patio sin entrar a clase.
"[ ...] entró la policía en el recinto escolar diciéndoles
que si no entraban en clase o no se iban a sus casas,
les obligarían utilizando la violencia. [els alumnesl
"...retrocediendo hacia el patio intenor de la escuela.
La policía siguió tras ellos. [...] El que mo~uiabael
grupo de la policía al estar los alumnos todos delante
del edificio y negándose éstos a entra>;hizo cargar a la
policía, huyendo el gran número de alumnos que había
(que no rebasaban en su mayoría los 18 años). Los
alumnos al salir corriendo por las calles formnban grupos dispersos. Al observar que la policía iba otra vez a
los sitios donde había posibles alumnos de la Escuela
Industrial. Los alumnos se retiraron a las calles alrededor de la Escuela, estando por los alrededores, hasta
que al cabo de un tiempo optaron por irse a sus casas,
dirigiénrlose huciu el Paseo Primo de Rivera. Cosa
lógica pues la mayor parte de los ahmnos de esta
escuela son obreros y residen en los barrios o localidades vecinas, y todos los autobuses salen de este Paseo.
[...] Llegó la policía y empezó a pegar con las porras y
a pedir carnets de identidad y a hacer detenciones entre
los posibles sospechosos. [...1 El resultado fueron numerosos detenidos. quedando alfinal 7 (seis chicos y una
chica), cinco de ellos menores de 18 años. Uno de los
detenidos era de la Escuela de Comercio, prueba de las
detenciones que hicieron la policía a tontas y a locas.
Todos ellos estuvieron detenidos desde el jueves hasta
la noche del martes, estando incluso algunos días en la
prisión provincial de Barcelona, la Modelo. Al parecer
8 Ibídem, p. 28.45.
9 Ibídem, p. 28.45-28 46 i 28.50.
10 Unión Joven, (maig de 1974) i Unión Joven (juny-julio1de
1974). p. 8.
11 Unión Joven, (juny-julio1 de 1974). p. 5.
12 Unió .lave, any V. nova epoca, núm. 1 (20 de maig de 1975).
p. 10.
13 AJS, Informe de la comisión de movimiento obrero de la JCC
de Sabadell, 2.05.1979, 18 f. fotocopia&, p. 1.
14 Ibídem.
15 Ibídem, p. 3.
16 A. CA~TBI,I.S,
op. cit., vol. VI, p. 28.45 i 28 46.
17 Nuestra Revista, núm. 1 (gener de 1973), p. 1.
18 Tbidem, p. 5.
19 Ibídem, p. 7.
233
acusados de 'manlfestación no pacifica' y d i e sabe a
Los Srs. Blanco y Rincón a c m r o n como lo que son,
cuento de qué de 'propagan& subversiva'(en este día
policias, dando nombres y haciendo listas negras de los
no se tiró ninguna hoja). El resulrado según parece es
alumnos más destacados y entregándolos al comisario
que de estos detenidos, 4 de ellos están procesados y
García.
están citados a responder al Tribunal de Orden Público
de Madrid de estas acusaciones.
"La Srta. Aris trató de revolucronanos a los que luchaban por una causa justa. Se negó a aplazar una evalua-
" A lu próxima semana, el lunes día 26, hubo otra mues-
ción subiendo mucha gente a clase con la promesa de
tra criminal de la policía. Al ver estudiantes congregu-
buenas notas.
dos dentro del recinto de la escuela, estando charlando
234
y discutiendo los problemas que habían en la escuela,
"El S,: Solá iQué se puede esperar de un profesor que
entró la policía en el recinto de la misma volviendo a
pertenece a la guardia de Franco y que el año pasado
emprenderla a palos con los alumnos, retirando carners
durante los días de huelgu llevaba una pistola encima, la
y deteniendo a un chico inválido, que paro ellos era
cual enseñaba a los ulumnos? La respuesta es muy senci-
una presa fácil, y a una chica.
lla: denunciar a nuestros compañeros a la menor oportunidad e incluirpolicía en una reunión de secretarios.
" E l martes estando unos cuantos alumnos de lu
Escuela, en el recinto de la antigua casa de la Caridad,
"Entre los projesores que mús represalias han tomado
se presentó la policía con dos coches patrullas, moto-
contra los alumnos por los pasados conflictos tenemos
rista un jeep y un 1.500 cargados hasta los topes de
al S,: Hernández,
grises dispuestos a coger a todos los que parecían sospechosos. A 3 compañeros los tuvieron hasta el sábado
" A esta serie de profesores les pedimos que dimitan, o
(ingresaron también en la Modelo).
que la dirección los cambie.
"Todas las acciones que han llevado a cabo han venido
siendo dirigidas por García, jefe de la social. Este
señor es e1 que ha causado todos los problemas y no ha
tenido consideración con nadie. Su trabajo durante
estos días ha sido el de i r señalando con el dedo a
quien le parecía a él, para que le detuvieran, perjudicando de esta manera a algunos compañeros, teniendo
en cuenta que estos alumnos son obreros y están trabajando en las empresas, que por culpa de la policíu pueden ser despedidos sin ninguna razón. ""
Podem veure també detalladament I'actitud del professorat de l'escola. És una paradoxa que puguem
trobar lestimonis tan detallats en una situació de clandestinitat. De fet, un cop traspassat el límit del sistema, ja no hi ha por d'escriure amb plena Ilibertat:
"Conducta del profesorado durante los días de huelga. "
" E l comportamiento del profesorado durante estos días
de huelga ha sido, en su mayorparre, deplorable, con
lo cual han demostrado que las quejas que se tienen de
ellos son justificadas.
Podem resseguir també el conflicte a partir de la
infonnació que trobem al portaveu de la UJCE,
H o r i ~ o n t e Deuna
. ~ ~ ser molt important en el context
de l'kpoca ja que I'espai que la revista espanyota li
dedica és molt ampli: ocupa tova una pagina i té com
a títol: "Escuela Industrial. 4.000 a 5.000 alumnos.
Lucha y victoria en Sabadell". El dia 20 de febrer fan
una assemblea. El 21 fan vaga al nocturn. Són 60
joves. Reivindiquen un seguit de coses com la gratuital de l'escola o el dret de fer assemblees. Dins i fora
hi ha policies i "socials". Els policies carreguen al
pati, els alumnes se'n van cap a la placa Vella i quan
intenten fer una manifestació els policies tomen a
carregar. El dia 22 continua la vaga. La policia carrega dins l'escola. Es concentren a la placa de
Granados. 300 joves comencen la manifestació. La
policia carrega i els alumnes responen a cops de
pedra. Hi ha cinc joves ferits, un dels quals, per un
cop de porra, és ates a la Clínica Santa Fe. Es fan 7
detencions. El dia 23 continua la vaga. En una assemblea celebrada al pati, s'acorda continuar la vaga. Els
7 detinguts han estat traslladats a la Model. Dia 26,
continua la vaga, una comissió d'dumnes demana a la
direcció que gestioni la ilibeitat dels detinguts. Dia
27, continua la vaga i es fa una altra manifestació.
"En la sesión del Ayuntamiento hay un gran escándalo
cuando unas concejales piden que la policía no intervenga en los asuntos de la Escuela Industrial y que los
alumnos detenidos sean puestos en libertad. Se pide que
los que estén de acuerdo con esta petición que levanten
la mano. El alcalde S,: Burrull, estó indignado exclamando: 'hasta donde vamos a llegar!' Y en medio de
una gran confusión y jaleo triunfa la mayoría para
interceder a favor de los alumnos detenidos. "
El mateix dia alguns detinguts són posats en lliberíat.
El dia 28 continua la vaga, s'asseuen al pati.
"Una comisión se dirige a la direcci(jn, pero al opusdeista Rodó le interesa más saber quienes son los dirigentes de la huelga. La Comisión le responde qu? el verdadero re.sponsab1e de la situación es él. No se consigue
nada. La policía disuelve la asamblea que estaba reunida mientras la comisión se entrevistaba ron el Rodó.
"Día 1 de marzo. La dirección cierra la Escuela porque, dice: 'Es el día de la tortilla'.
"El día 2 de marzo Rodó convoco a los jóvenes alumnos a una reunión en la .sala de Juntas. Los jóvenes
dicen: 'No cabemos todos. La reunión en el patio'. Y
asíse hace. Los jóvenes piden a la Dirección que se les
facilite el Teatro 'La Farándula'para hacer una asamblea el día 5. (Este Teatro es del Ayuntamiento). Rodó
dice que está de acuerdo y que además intercederá
c e c a del patronato de la Escuela Industrial y del
Ayuntamiento para que ceda el Teatro.
A las 20 horas 30 se había convocado una manife.sración. Pero sobre las 20 horas, un grupo de la Liga
Comunista que tenía que participar, sin esperar la hora
convenida, reune unos cuantos adelantados, lanza sus
hojas y empieza la manifrstación, En total se reunieron
unos 50 jóvenes. A las 20 horas 30 hay muchísimos
jóvenes en el lugar para manifestar, pero ya se han concentrado una cantidad enorme de grises y policías cosa
que hace imposible que más de 400 alumnos que se
habían concentrado puedan manifestarse. ;Son las
cosas de los 'izquierdistas'!
"Este mismo dfa Rodó va a visitar al Alcalde B u m i l
para plantearle lo de la asamblea del Teaho. Y &te le
dice a Rodó: 'Que está loco si cree que va a obtener per.
miso para que los jóvenes se reúnan en La Farándula'.
"Día 5 a las 8 de la noche, cerca de 400 jóvenes están
a la puerta del Teatro para realizar la asamblea. Los
grises los disuelven. No hay mSs incidentes.
"LXa 6 y 7 continúo la huelga.
"Día R lu dirección comunica a los alumnos que está de
acuerdo con la mayoría de las reivindicaciones y que
pedirán al Ministro de Educación y Ciencias, que:
I ) Que la Escuela dependa del Estado, cosa que pennitirá que haya profesores competentes.
2 ) Disminución del precio de la mutrícula.
3 ) Mejoras del material de prácticas. Y otras reivindicaciones. "
El dia 8 els alumnes tomen a les classes i comuniquen que si no posen en Ilibertat els detinguts tomaran a la vaga el dia 12. El dissabte dia 10 de m a q són
posats en Iliberíat.
"La vaga dura 15 dies. Els ingressats a les presons
de Barcelona foren en total 10. A dos, acusats de desor&es a l'Escola, se'ls imposa un any de presó, i a una
noia, 4 mesos." També fou detingut portant fulls volants
Josep M. Riera, membre del Comitk d'Estudiants de
Sabadell i professor de I'Escola Ind~stnal.~"
El maq, Nuestra Revista celebra la "gran victor i a -i detalla
~ ~ un seguit d'assumptes que queden pendents per a posteriors reivindicacions:
''¿Que es lo que pedimos?
Un local recreativo y cultural para los alumnos.
Autonomía y representatividad de los secretarios.
Clases sobre temas sociales, políticos y económicos.
Que se cambien los profesores autoritarios e
incompetentes.
21 Nuestra Revista, núm. 2 (mar$ de 1973), p. 9 i 10.
22 Ibidem, p. 6-7.
23 Hori?onte, any XI, segona &poca,núm. 4 (abril-maig de
1973), p. 3.
24 A. CASTEI.~.~,
op. cit., vol. V I , p. 29.16-29.17.
25 Nuestra Revista, núm. 2 (mar$ de 1973), p. l.
235
Que se resuelvan de cara al año próximo todos los problemas económicos: que paguemos lo mzsmo que en
Tarrasa y Barcelona (10 veces menos que lo que hemos
pagado este año) que tengamos un taller en condiciones.
Que la escuela se preocupe de buscar trabajo u los
alumnos.
Asistencia de los secretarios a las reuniones de
evaluación. ''26
236
Aconsegueixen rebaixar la matrícula de 3.000 pessetes a 500." Mentrestant el batxillerat a 1'El costava el
següent: 4t curs diüm, 15.000; el cinque i sise noctum, 12.000, i l'EGB, 9.000.2REls estudiants no s'estaven, pero, de fotre's de les autoritats sabadellenques del moment:
"Hace unos días salía en el Diario de Sabadell que al
Inrpector de Policía Angel Ignacio García García le
era impuesta una medalla en el curso de una cena en la
que asistieron el Alcalde, los representantes del
Sindicato, de la Cámara de Comercio, del Gremio de
Fabricantes, el Rector de la Universidad Autónoma,
etc., erc. En resumen, todos los que mandan.
Els anys següents el malestar estudiantil continuava i
també la conflictivitat. Entre I'any 1972 i el 1974 un
informe de la JCC30ens parla de diverses formes de
repressió:
"[ ...] control que se realiza u través de los profesores y
de la dirección, llegando a expedientes disciplinarios,
expulsiones y, en ocasiones, a la represión policíaca. "
En aquesta epoca I'organització estudiantil era formada per una coordinadora de "comisiones de centro". En relació a les jomades de llnita d'entre el 12 i
el 20 de desembre (1974?) parla d'actituds avantguardistes i del "poco aprovechamiento de los
medios legales" i es critica:
"no partir de las reivindicuciones propias y concretas ".
A I'Escola Industrial (curso pasado) la organización
de la EI no se reducía a los 10 que se reunían cada
semana sinó [...] los doscientos que se reunían en
asamblea [.,,j,"
Per sortir d'aquest avantguardisme poc mobilitzador
proposen la creació d'una estructura democrhtica de
delegats i assemblees de curs.
Les institucions responsables de 1'Escola Industrial:
Ajuntament, Gremi de Fabncants, Cambra de
Comer$, Banc de Sabadell, Centre Metal.lúrgic i
Caixa d'Estalvis no semblen sortir gens ben parades
de la seva gestió en el marc del patronat de l'escola.
De fet, se'n volien desfer." Cany 1974 troben un
comprador, 1'0s (Organización Sindical). El 16 de
julio1 de 1975, en plenes vacances, es signa un acord
en que 1'Ajuntament ven I'EI per 29.475.000 pessetes. Andreu Castells diu que si hagués estat de 40
milions hauna estat un regal segons els preus del
moment. Sembla que pretenien especular-hi.
"Seguint els acords amb I'OS, el patronat de 1'Escola
va decidir suprimir I'ensenyament d'EGB i
Batxillerat el curs 1974-75, deixar els alumnes al
carrer i rescindir el contracte d'uns 30 professor~."~~
La generalització de les protestes
L'Institut Pau Vila, el Ferran Casablancas, 1'Arrahona
-Egara i 1'Escola Industrial són, juntament amb algunes grans empreses i els centres juvenils als banis,
les institucions on la lluita per la llibertat -creació
d'espais de llibertat, en el llenguatge de l'epocaanava més avancada.
Tenim referkncies que l'any 1972 la JCC intentava soriir d'actituds d'extrema radicalitat en la lluita a
l'ensenyament. En un article titulat "Bachilleres: perspectivas cara al nuevo curso" es deia que "Con los
cócteles, con los comités clandestinos, con las coordinadorasfantasmas ... no vamos a ninguna parte"." La
repressió d'estudiants d'ensenyament secundar¡ era un
fet en l'escala nacional. L'any 1973 la revista Jove
Gdrdia se'n fa resso en el seu editorial:
"Destacan por su intensidad, las detenciones de alumnos de diferentes cursos e institutos de Barcelona, jóvenes de 16, 17 años que han sido torturados por los
sádicos de la BPS. En los interrogatorios los 'sociales'
utilizaron barras de hierro con las que golpeaban los
riñones de los detenidos. ""
A la revista local es dedicava un monogriific a la
qüestió. Es tracta d'un manual complet de quin és el
projecte del govern, dades comparatives amb paisos
europeus i formes de mobilització de professors,
alumnes i p ~ e s . 3 ~
~1 17 de gener de 1973, a l'lnstitut Arrahona-Egara
es fan protestes per l'augment del preu del transport
d'autobusos, que acaben amb una manifestació perla
carretera de Terrassa. A I'alcada de la Riereta la poli& reprimeix els estudiants amb forca.iVegem la
versió que ens en dóna Unió Jove:
"Instituto Arrahona-Egara. Diurno asamblea a las 8,30
(1.000. . J . A las 10 h. 'marcha'hacia Sabadell por la
carretera (2 km) enfrentamiento con la policía en mitad
de la carrerera, se reagrupan en Sabadell juntándose
con los del instituto del centro. Manvesración y carga
de la policia deteniendo a varios de ellos que más tarde
son puestos en libertad. ""
El dia 4 d'abril de 1974 tomen a tallar la carretera
A I'fnstitut Pau Vila, la direcció de Simone-Andrée
Fidan, una directora addicta al regim, acomiada el
curs 1972-73 9 professors. Cany següent (1973-74)
es redueixen en 150 places les 300 del darrer curs de
n ~ c t u m .Van
' ~ caldre moltes vagues, moltes piutades,
moltes assemblees, molts fulls volants, molts adhesius ("Fidan, fot el camp"), moltes corredisses, molts
alumnes expulsats i expedientats i moites visites de la
policia, alertada per unes autoritats academiques desbordades pels joves." Els estudiants, pero, fan tasques a dins els instituts per tal d'aconseguir-ne el
control. És un tipus d'informació que se'ns escapa,
pero que de vegades un sol testimoni és significatiu.
Ens referim a I'intent dels estudiants de controlar les
La supervivencia dels estudis
Juntes d'A~aluació.4~
de batxillerat nocturn era un problema general. En un
article titulat "La supresión de los nocturnos" es diu:
"Casi al mismo tiempo (que es vol liquidar el nocturn a
1'Escolu Industrial) la directora de Pau Vila amenazaba
con cerrar el nocturno el próxima curso [...l. ""
cepte de material 150 pessetes mensuals i que I'ICE
envia tard aquest material no per a nens. S'acusa
diiectament el Sr. Noy i la directiva de I'ICE: "Noy,
Pallach, Grifoll, García López ...". Un dia que van al
centre, els esperen 350 pares, "teniendo que abandonar la escuela entre abucheos". S'acusa també la
directora del col.legi, Nicanora Mura.
Són retalls del tracte que el r&gim franquista
donava a l'educació i de la reacció cívica democrhtica dels estudiants que vinculaven directament la conquesta de la democracia amb la conquesta de I'educació pel pohle.
L'any 1976, la JCC critica el sistema d'elecció
dels directors d'institut:
"El Ministeti dóna a elegir al claustre una tema, llavors
d'aquesta tema es designa el director, que generalmeut
és el típic reaccionan, doncs és gairebé impossihle que
no n'hi hagi cap a la tema."
1 es critica que es torni a escollir Simone Fidan al
Pau Vila i Guri Billar a l'Arrahoua.4'
26 Ibídem, p. 4.
27 Nuestra Revisra, núm. 4 (octubre de 1973). p. 3.
28 Ibídem, p. 7.
29 Nuestra Revisra, núm. 3 Uuny de 1973), p. 6.
30 AJS, La lucha de masas y el movimiento de bachilleres y de
la Escuela Industrial, CL Sabadell de la JCC, 7 f. ciclostil,
1974?.
31 A. C~sm.i.s,op. cit., vol. VI, p. 29.16i 29.17.
32 Ibídem, p. 29.22 i 29.23.
33 Jove Guardia, 11 epoca (octubre de 1972). p. 8.
34 J o ~ eGuardia, núm. 3 (maig-jiiny de 1973), p. 3.
35 Unión Joven, (abril de 1974), extra sobre la selectivitat.
36 A. CASTELLS,
op. cit., vol. VI, p. 29.24.
37 Jove Guardia, núm. 1 (30 de gener de 1973). p. 7.
38 A. CASTELLS,
op. cit., vol. VI, p. 29.24.
També al col.legi Ribot i Serra -amb 850 nens- hi ha
conflictes; Unió Jove denuncia.e2 El Ribot i Serra
depenia de I'ICE de la UAB.
"A principios del curso pasado 1972-73, el ICE se hizo
cargo de la escuela; alfinalizar el primer curso como
el profesorado no podía aguantar las contradicciones
creadas por el ICE, fue despedida en su totalidad. "
Continua denunciant que els pares paguen en con-
"Quan Sabadell era jove. Crbniques de la
39 Jordi SERRANO,
transició (6)", Ei 9 Nou, 1.12.1995,p. 8.
40 AJS, Pau Vila. 17 de mar$ de 1975. Carra d'alumnes de 6&
curs que demanen que dos representants assisteixin a les reunions
de la Junta d'Avafuaci6 del curs. 2 f. mecanografiats.
41 Unión Joven (juny-julio1 de 19741, p. 10.
42 "Ribol i Serra. Dictadura y educación democrática", Unión
Joven, Uuny-julio1 de 1974).
43 Pau CLARIS,
"Les eleccions de directors afs INEM, Unid
Jove, any VI, núm. 4 (maig de 197h), p. 7.
237
La reacció davant I'execució de Salvador Puig Antich.
2 de mar$ de 1974
238
La conflictivitat va en augment. És mott difícil poder
expressar amb detalls i d'una forma homogenia com
es desenvoiupaven els conflictes als instituts sabadellencs. Passem a exposar dos exemples de l'ambient
que es vivia en aquests anys. En primer lloc les reaccions davant l'execució de Salvador Puig Antich i en
segon lloc sobre la vaga contra la selectivitat organitzada dos mesos més tard. Abans, entretant i, sobretot
després, les vagues, les manifestacions, les assemblees, etc., són un no parar. Creiem que amb aquests dos
exemples, dels quals en farern una exposició detallada, es poden comprendre aquests canvis generals dels
joves sahadellencs i ens donen fe dels que no en
tenim cap testimoni escrit. El febrer de 1974, la JCC
va fer una campanya per "Salvar la vida de Salvador
P ~ i g " executat
,~
el 2 de m a q de 1974 i que va generar moltes activitats de protesta. En l'editorial d'Unió
Jove es parla dels 400 detinguts a Barcelona la setmana posterior.'5Davant l'assassinat de Salvador
Puig Antich els estudiants es mobilitzen. Seguirern el
que passa durant tota la setmana a partir del testimoni de la revista Unió J o ~ eVeurem
.~
les activitats de
protesta a I'Arrahona-Egara diüm, I'Arrabona-Egara
noctum, el Pau Viia diüm, el Pau Vila noctum, el
Vidal i Barraquer noctum, el Ferran Casablancas i
l'Escola Industrial.
Es fan assemblees, vagues, talls de carreteres, es
participa en els actes generals, es fan manifestos,
cartes a l'opinió pública, etc. Es pot llegir les
dificultats que troben els alumnes a dins els instituts i la presencia costant de la policia.
Arrahona-Egara diüm:
Dilluns: es fa una assemblea a I'hora del pati.
Dimarts: es toma a fer assemblea i es decideix fer
vaga els dos dies següents.
La participació és massiva.
Dimecres: la vaga és total. Apareix la guardia
civil i els grisos (55 amb 9 cotxes).
Dijous: assemblea, es decideix fer vaga avui i
demi. Apareix la policia.
Divendres: assemblea, vaga i es redacta un
manifest.
Arrahona-Egara noctum:
Dimarts: asemblea, es decideix fer vaga tota la
setmana.
Dimecres: es fa assemblea i es talla el transit a la
carretera de Terrassa.
Dijous: assemblea en que es decideix redactar
una carta a l'opinió pública en contra de la pena
de mort.
Divendres: assemblea i vaga. Molts van al funeral a Terrassa.
Pau Vila diürn:
Es fa assemblea i vaga quasi tota la setmana:
"Es de destacar el papel que han Jugado los delegados
que han sido los que han impukado la lucha..." ' L a
dirección se ha mostrado en una actitud represiva en
contra de cualquier actividad, impidiendo el desarrollo
normal de las a.sambleas, prohibiéndolas. Se ha comportado como una auténticafascista. "
Pau Vila noctum:
Dilluns: es fa assemblea; el cap d'estudis hi posa
pegues. Se'n fan dues, la primera 4t i S& i la segona 6&i COU. Es decideix fer dos dies de vaga. Hi
assisteixen el 75% dels alumnes.
Dimecres: assemblea i vaga.
Dijous: 1'Institut es tanca i només hi ha tres professors.
Divendres: es fa classe, perb falta la meitat dels
alumnes.
Vidal i Barraquer noctum:
Dilluns: s'intenta fer una assemblea, perb un professor ho impedeix, adduint que és rnillor discutir el tema a les classes.
Divendres: en una de les dues classes es reparteix
el manifest de la UAB, la homilia d'Añoveros i
una carta del Col.legi d'Advocats.
També hi va haver assemblees i vaga al Ferran
Casablancas i en cot.legis religiosos i academies.
A 1'EI només es va fer una assemblea minoritkia.
La manifestació contra la selectivitat,
9 de maig de 1974
Hi va haver una convocatoria de vaga general de batxillers a Catalunya el 9 de maig de 1974. La "[ ...1
H.G. de1 9 de mayo fue u n éxito total... [...] por la
importancia de la movilización (40.000 bachilleres
en toda Catalunya...""
La revista de la JCC local Unión Joven4' informa que
1.500 persones es manifesten i que 5.000 han fet vaga.
Es tracta d'estudiants de 4t, 5&,6e i COU. Es recullen
firmes, es fan manifestos, lectures i discussió de textos
i es fan assemblees massives. Van parar, diüms:
Mahona-Egara, Pau Vila, Ferran Casablancas, Vidal i
Barraquer, Sant Nicolau, Franciscans, Viladoms,
Escota Industrial (4t); noctums: Arrahona-Egara, Pau
Via, Vidal i Barraquer, Franciscans, Viladorns, Escola
Industrial (batxillerat i formació professional), Taulé
Viñas i I'instituto Social de la Mujer. Es detallen les
activitats a cada lloc durant tota aquella seunana.
A 1' Awahona-Egara:
&ron
a entregar lai c a m con hfima l
A>untamiPnto, donde&ron recibiduspor el alcalde y el
delegado de cultura, entrevism que durará c a ~una
i hora.
"Gran victoria de l a juventud estudiantil de Sabudell,
de todo el pueblo. Este es el camino. "
El dia 10 es fa una manifestació contra la selectivitat
a Ca n'Oriac.
És una explosió antifranquista dels joves sabadeIleucs. Estem davant d'un dels moments més importants de la represa democrhtica de Sabadell i de la
irrupció d'una nova generació de ciutadans joves que
expresen sense embuts les seves hnsies de llibertat.
Els organitzadors eren conscients del que significava
aquella rnobilització:
"El pasado dia 9, la juventud estudiantil de nuestra ciu-
"La direccidn se niega por dos veces a que se reunan
dadprotagonizó una de las más importantes y masivas
los delegados para tratar sobre la selectividad ya que
que han tenido lugar en Sabadell desde la guerra civils0
son problemas extraacaddmicos (!) y hay que pedir per
El PSUC, en un full volant, també n'era conscient:
miso a Delegación. "
"En una de las acciones más importantes y más masi-
La rnanifestació del dia 9 comenta a les 8 de la tarda. La
gent es va concentrant a la placa de Sant Roc, hi ha
policia i BPS que demanen camets i fan abrir bosses.
Es corre la veu que la gent vagi a la placa de l'alcalde Marcet:
"Es impresionante la gente que hay. Nunca en Sabadell
habíamos visto tanta gente junta en un acto como éste. "
Tomen cap a la placa de 1'Ajuntament.
"Lapolicía está un poco confundida y sin saber qué
hacet: va siguiendo la marcha por la otra acera.
l...] Son
las nueve y los ánimos siguen muy altos. Son más de
1.500 los que participan en la marcha. Algunos se pier-
vas que ha realizado el pueblo de Sabadell desde la
guerra civil. ""
La reacció de les forces repressives abona precisament la idea de desconcert amb que afrontaven els
nous temps i els evidents cauvis en la consciencia
ciutadana. La Dirección General de Policía va mostrar el seu descontentament al comissari de Sabadell
perque no es va dissoldre la manifestació i "se la dejó
tanto tiempo sin hacerlo" i perque "no se ha sancionado a los sacerdotes". Per primer cop es portava
una carta conjunta a l'alcalde i per primer cop parava i es manifestava tot i'ensenyament secundari.
den, pero una buena parte sigue adelante. Se pasa por
delante de la comisaría, con la seguridad que da la unidad, a l 'ser tantos', se sigue por la Rambla y se llega
casi alfinal, donde había el paso a nivel.
"Son las 9'30. Ha habido retiradas de camets i algún
detenido, entre ellos tres curas,49que más tarde serían
puestos en libertad. Nadie pusaná la noche en comisana.
"Mientras se producía la marcha, un padre de la
Asociación de padres del Pau Hla y varios estudiantes
44 Jove Guardia, núm. 2, any IV (20 de febrer de 1974).
45 Unión Joven, (mar$ de 1974), p. 1.
46 Unión Joven, (mar$ de 1974).
47 Jove Gudrdia, núm. 3, any IV (18 de juny de 1974).
48 Unión Joven, (maig de 1974). p. 1-4.
49 Jordi Trepat i Carles Casademunt, sacerdot escolapi i de la
op. cit., vol. VI, p.
Concordia, respectivament. A. CASTELLS,
29.27.
5 0 Unión Joven, (maig de 1974). p. 1.
51 AJS, Contra la selectividad, 13 de maig de 1974, PSUC, 2 f.
editats en ciclostil.
239
Rodolfo Martín Villa envia una carta a la Jefatura
Superior de Policía queixant-se del tracte donat als
manifestants. Fa referencia al fet que amb el comissan Juan Ignacio García García aquestes coses no
passaven: "Sería conveniente un toque al actual
comisario jefe"?'
La Junta de Delegats
240
A iniciativa de la JCC, es va anar organitzant la Junta
de Delegats de Sabadell. Els delegats s'escollien
democraticament a les aules i els representants d'instituts, a les assemblees generals. Era una activitat
il.legal. Per tant, era una activitat oberta als instituts i
clandestina fora de les aules. La gosadia, propia de
joves, va fer que es sol.licités una sala a I'Ajuntament
franquista. Desconceltats pels esdeveniments van
cedir-ne una al primer pis; des d'allí es convoca una
jornada de vaga." Els principis de la Junta de
Delegats queden exposats en un full molt repartit el
curs 1974-1975,5" en que sota el títol de "No a la
selectivitat" s'exposen un seguit de reivindicacions:
"Entenem la selectivitat com un procediment per tal
de negar la cultura a les classes menys privilegiades,
durant tot el procés educatiu." Es reclama un "ensenyament mixt, prkctic, científic, gratuit, laic i obligatori." 1 exigeix el "Dret de reunió, expressió i associació." "Catala a l'escola" i 1'"Abolició de la F E N .
Joan Claris, en l'article "Batxillers", fa una valoració
de la Junta de Delegats de Sabadell:
"La Junta de Delegats es presenta com una alternativa a
les Comissions de Batxillers, [...] 6s legal i representatiensenyament científic, democratic, laic,
va, vol un l...]
obligaton igratu~t."~*
La irrupció pública de la Junta de Delegats no deixa
de sorprendre'ns i és forca espectacular ja que a més
d'impulsar moltes vagues i mobilitzacions al mateix
temps és capac fins i tot de muntar un sopar amb
I'alcalde:
"En casi todos los periódicos de Barcelona --aqui es
como si no tuviésemos- se ha publicado el comunicado
de la Junta de Delegados referente a su cena y entrevista con el alcalde, en donde se expusieron todas las reivindicaciones que afectan a los estudiantes de
Enserianza Media y Formación ProfesionaL
U m de las cuestiones mai importantes es que se ha
conseguido reconocer oficialmente la Junta de
Delegados y la estmctura de delegados existente en
cada centro. [...]Ahorade lo que se trata, es de conseguir que el Ministeno reconozca oficialmente esre derecho para el próximo curso. ""
És així com l'any 1975, les mobilitzacions d'estudiants de febrer i mar$ a Barcelona, Sabadell,
Tenassa, etc., són protagonitzades per estructures
paralegals a partir dels delegats de classe." La JCC
impulsa, doncs, el moviment de delegats i juntament
amb la critica a la selectivitat proposa la gestió
democratica dels centres. El creixement de I'organització es fa evident: "Nuestra organización de bachilleres se va multiplicando con~tantemente."~'
El novembre de 1976, la JCC de Sabadell presenta en el 1 Ple de l'organització un embolicat i
extens informe "Sobre la organización de la JCC en
bachilleres" en que ens informa que hi ha un comite
de batxillers que "...es algo nuevo que empieza afunc i ~ n a r " És
. ~ ~l'brgan intermedi entre CL i cerclePu i
es coordina amb una Comissió Nacional de Catalunya
de Batxiller~.~'
Es plantegen acabar el curs 1976-1977
amb "[ ...] al menos 75 (conposibilidades de ser 100)."62
La JCC en I'antifranquisrne sabadellenc
La dinamica general i els moviments juvenils
Acabem d'analitzar com els joves -als banis, a les
empreses i als instituts- reprenen l'activitat democrktica a la ciutat. Ara analitzarem com tot aquest esforc
acaba convergint.
La JCC participa l'any 1971 en la sessió constituent de 1'Assemblea de C a t a l ~ n y a l'organització
;~~
sabadellenca en fa propaganda en els seus fulls
volants fins i tot abans de la constitució de
1'Assemblea Democrktica de Sabadell (ADS).M La
revista local es fa resso de la detenció a Sabadell de
67 persones de I'AC en la reunió del 8 de setembre
de 1974 a les escolkpies:
"67 detenidos en Sabadell.
"Lusfuerzas represivas -Policía armada, policía municipal, y como no, los mercenarios de la B. I. S.- hacieudo alarde de un. desprecio de los más elementales dere-
chos del hombre, dificil de imaginar, acordonaron toda
la zona que circunda el convento de la madres
Escolapias y metralleta en mano empezaron a subir por
los tejados allanando cuantos casas les vino en gana,
sin tener orden judicial. Y para darle más 'emoción'al
nsunto, los desequilibrados que estan al mando de la
policía llegaron incluso a usar helicópteros.
"Como era de esperar, la cooperación del 'señor'alcalde con los 'servidores'del ordenfue patente en todo
momento tal y como viene siendo tradición.
[De les 67 persones, al cap de 72 hores en deixen lliwes
50.1 La gran ovación que se les tributó a la salida del
juzgadofue la respuestufirme y pulpable del pueblo de
Sabadell.
""
Cany 1970 es crea El Comit* de Solidaritat de
Sabadell. En formava part: la JCC juntament amb la
Lliga Comunista "Encrucijada", PSUC, Comunitats
Cristianes, Independents, Batxillers, Comissió
Obrera de la Constnicció.""
El diumenge 27 d'octnbre de 1974, al bosc de
Togores, es constitueix I'Assembfea Democrktica de
Sabadell. Castells explica que hi van participar:
"[ ...] fins a un total de 307 representants, comptant-hi 50
persones del sewei de seguretat, les quals varen reunir-se
sense que les forces repressives ho poguessin detectar"
El servei de seguretat era protagonitzat per 50 miiitants
de la JCC. La qüestió era complicada perque hi havia
300 persones i fins i tot aigunes televisions europees.
Era recent la caiguda de I'Assernhlea de Cataiunya a les
Escolkpies. La policia no ho va detectar. D'entitats
juvenils bi són presents: JCC, JGR i Comissions
d'Estudiants de Batxillerat i Escola Industrial. Entre els
nou membres del secretariat hi havia un representant de
la JCC6' que fins i tot en alguna ocasió havia estat el
representant de I'ADS a I'Assemblea de Catai~nya!~
Unió Jove, ai número d'octnbre, n'anuncia la constitució i adjunta el manifest de 1'ADS.69
Inicis de la coordinació de l'antifranquisme juvenil
Ja en la primera conferencia nacional la JCC, el
1973, intentava vincular la tasca del moviment juvenil a l'antifranquisme:
"El Movimiento Juvenil en Cataluiia es una realidod
creciente, insertado e n el conjunto de los sectores populares en lucha contra el régimen.O'"
Joaquim Fradera, un bon coneixedor dels engranatges dels moviments juvenils, ens explica els prolegbmens de la coordinació juvenil catalana:
"El moviment unitari especüicament juvenil comen@
tard. Fins a fmals dels 60 i principis dels 70 no naixeran
les setmanes de joventut, fins al 73,74,75 i 76 no sorgiran mohilitzacions unitanes entorn d'objectius juvenils
(contra el decret d'acampades del govem, 3.000 joves a
Montserrat; assegudes i manifestacions contra el tancament de centres juvenils, etc.).""
241
De fet, tenim referkncies de trobades de 500 joves -8
d'abril de 1973- a Montsenat convocats per la
Coordinadora de Centros de Barcelona71 i I'any
52 A. CASTELLS,
op. cit., vol. VI, p. 29.24 i 29.27.
53 Jordi SBRRANO,
"Quan Sabadell era jove ...", El 9 Nou,
1.12.1995,p. 8; AJS, 11 Conferencia JCC Sabadell, 1975. JCC
Sdbadell, I n f o m político. 12 f. fotocopiars. Es diu textualment:
"reimiéndoie en el propio ayuntamiento".
54 AJS, No a la selecrivitar, Junta de delegats, full ciclostilat.
55 Unni.fove,any VI, núm. 3 (abril de 1976), p. 5.
56 UnióJove, any V, nova epoca, núm. 1 (20 de maig de 1975). p. 8.
57 Jnve Guardia, núm. 3 i any V. nova epoca, núm. 2 (abril de
19751, p. 4.
58 Unión Joven, (26 d'abril de 19751, p. 3.
59 AJS, Sobre la organización de la JCC en bachilleres,
Sabadell, 14 de novembre de 1976, informe al 1 Ple de la JCC
Sabadell, 15 f., p. 4.
60 Ibídem, p. 6.
61 Ibídem, p. 11
62 Ibídem, p. 15.
63 AJS, "Tesi 49 La nostra historia", 11 Cwr4.s de la JCC, 1980.
64 AJS, Lo Asmblea de Catalunyu y la Juventud Comunista,
Comité Local de Sabadell de la JCC, 4 f.
65 Uni6n Joven, (agost-setembre de 1974), p. 5.
66 A. CAS~LLS,
op. cit., vol. VI, p. 29.9.
op. cit., vol. VI, p. 29.8 i 29.9.
67 A. CASTELI.~,
68 AJS, Acres de I'Assemblea Democrdtica de Sabadell,
10.11.1976 i 22.12.1976, f. fotocopiats.
69 Unión Joven (octubre-novembre de 1974), p. 7.
70 Jove Guurdia, núm. 4 (agost-setembre de 19731, p. 2.
',El moviment juvenil d'ahir i d'awi",
71 Joaquim FRADERA,
Trebail, 10.1.1980, p. 13.
72 Horizonte, any XI, segonaepoca, núm. 5 Uuny de 19731, p. 3.
següent (28,29 i 30 juny de 1974) amb 1.200 joves.'*
Els joves sabadellencs no es queden enrere i el 6 d'octubre de 1974,250joves van a Montsmat per fer un
homenatge al poble xilk. Organitzen la trobada: JOC,
Grupos Cristianos, UES, Academia Catblica, Grups
d'esplai, Batxillers, centres de Ca n'Onac, Torreromeu, la Creu de Barbera, etc."
El 20 de julio1 de 1974 el govern va promulgar un
decret amb el qual s'intentava controlar les activitats
dels centres juvenils, de l'escoltisme i de l'esplai. La
JCC de Sabadell analitza així el decret:
"Decreio sobre acampadas y excursiones. E l gobierno
contra los jóvenes.
242
" E l régimen siempre ha ienido un miedo terrible a todo
tipo de movimiento juvenil, y por lo tanto tambidn al
excursionismo. Desde que la O. J. E ,fufusra repudiada
de todos por su carácier,fascista entre 1<1 más profundas
de las crisis, la dictadura perdió rodo el control sobre
el movimiento juvenil.
"Asípues, en un intento desesperado e impotente de
recuperar el control del movimiento exclrrsionista, la
presidencia del Gobierno saca, el 20 de julio de 1974,
sin consultar a nadie, un decreto sobre acampadas,
excursiones y colonias, que seria digno de los mejores
Figura i.Man(feert dehg5,~6denovembrede 1975 (Arxiu Jordi Serrano).
tiempos del nazismo.
[Es transcnu el decret:] actualizar el decreto (de 1957)
C.,]
con e l f i n de garantizar el orden público ...
Pera les activitats caüa una autorització del... Govemador
Civil de la Provincia! 1 un informe de les 'Delegaciones
provinciales de la juventud o Sección Femenina'
"[ ...1 la respuesta a este impopular y folklorico decreta
no se ha hecho espe~ar".'~
menge al vespre quan molts tornaven de la muntanya
vestits dexcursionista. S'agmparen al centre de la
placa de I'Alcalde Marcet i cantaren cancons contra la
Falange i I'OJE. Després baixaren en manifestació pel
passeig portant pancartes que deien: "No al Decret" i
"Llibertat a la muntanya". Quan la policia amba ja
s'havien dissolt, si bé van detenir un noi de quinze
anys. El noi era Ferran Izquierdo.
El gener de l'any 1976, la JCC va perfilant la seva
estrategia:
"Existe actualmente en Barcelona un intenso debate entre
Es va fer una manifestació a la placa de Sant Jaume
de Barcelona amb 2.000 persones i una trobada amb
3.000 joves a Montser~at?~
És la data clau de la conflukncia dels moviments juvenils i de la seva topada
definitiva amb el franqnisme.
A Sabadell es va fer una concenmació el 2 de
mar$ de 1975, a la placa de I'Alcalde Marcet, de més
de 600 joves -1.000 segons Unió Jove-," un diu-
un elcvudo número de entidades y organizacionesjuveniles cara a l a f o m c i ó n de una coordinadora que, vinculada u ia Assemblea de Catalunyu, coordine e impulse las
luchas por las aspiraciones más vivas de la juventud. "
Més endavant planteja: "...impulsar un Congreso de la
juventud que bien podria adoptar la forma de ponencia
en el Congrés de Cultura Catalana.O'"
El febrer ja es té clar: "Cap al Congrés de la
.~~
les organitde casals de j o v e n t ~ t " Postenorment
J~ventut"~"i'abril I'estratsgia és clara i contundent:
zacions polítiques recullen en els seus programes
"Tots amb I'Assemblea de Catalunya" i s'anuncia la
electorals la necessitat daquest nou model d'assocreació de la Taula Coordinadora de Moviments i
~iació.~'
Entitats Juveniis de Catalunya.':
El 23 d'abril se celebra el míting al Palau
L'any 1975 a la seu de Minyons Escoltes i Guies
d'Esports de Barcelona, que és la culminació de la
Sant Jordi se celebra una reunió -a iniciativa de
campanya "Per la majona d'edat als 18 anys". La
1'Assemblea de Catalunya- amb les entitats i les orgaTaula sol.licita a 1'Assemblea de Parlamentaris la
nitzacions polítiques juvenils, procés que culminara
constitució d'una comissió de joventut i la creació
en el naixement de la Taula de Joves de Catalunya,
en el marc de la Generalitat d'uua Conselleria de
que esdevindra I'expressió juvenil de I'Assemblea de
Joventut. Les organitzacions polítiques juvenils preCatalunya. La Tanla Coordinadora d3Entitats i
senten públicament el "Consell de les forces polítiMoviments de Joventut de Catalunya (TCEMJC) o
t tot aquest proques juvenils de Catalunya". F ~ ide
Taula de Joves de Catalunya es constitueix formalcés, es convergí en una comissió mixta (desembre de
ment el 27 de mar(; de 1976. El mateix juny de 1976
1977). El dia 2 d'abril de 1979 es fusionen la Taula
i el Consell i formen el Consell Nacional de la
la Taula de Joves convoca el 1 Congrés de la Joventut
de Catalunya," en el marc del Congrés de Cultura
Joventut de C a t a l ~ n y a . ~ ~
Catalana ("376 entitats adherides, 118 grups promoEn tot aquest llarg procés en el nucli dur de la seva
organització, el secretariat del Congrés de la Joventut
tors treballant, míting dels 18 anys al Palau dels
Esports, amb 4.000 joves, festivals juvenils massius:
de Catalunya, d'onze persones, el 60% corresponen a
15.000 a Sabadell, excursions i aplecs per elaborar
militants de la JCC. ~bviamentcap no prové formalcartes del congrés, amb centenars de joves, etcetera).
73 Horizonte, any XII, segona epoca, núm. L (setembre de
Moviment que sorgí amb forqa quan també sorgia
1974). p. 3.
amb forqa el moviment unitari (1 i 8 febrer de 1976,
74 Jove (;uardia, any IV, núm. 8 (8 de novenlbre de 1974). p. 7.
Congrés de Cultura Catalana...").s3
75 Unión Joven (26 d'abril de l975), p. 8-9.
Les conclusions d'aquests treballs preugueren
76 Jove Guardia, any V, nova epoca, núm. 2 (abril de 1975), p. 8.
forma en la Carta de la Joventut Catalana. Un dels
77 Unión Joven, (26 d'abril de 1975). p. 8-9.
eixos d'aquest Congrés sera la campanya "Per la
78 A. CASTELLS,
op. cit., vol. VI, p. 29.48.
recuperació del patrimoni de la Delegación Nacional
79
Jove
Guardia,
any
V I ,nova epoca, núm. 7 (gener de 1976),p. 3.
de la Juventud".
80 Jove Guardia, any V I , nova epoca, núm. B (febrer de 1976).
La Taula de Joves endegara una campanya amb
Jove Guardia, any V I , nova epoca, núm. 9 (abril de 1976).
81
"l'exigencia de devolució d'aquest patrimoni (del
82 La i8ula de Jovcs de Catalunya: 2000 Jove, Barcelona:
Movimiento) als legítims propietaris, els joves i les
"El 1
Generalitat
de Catalunya, 1989; Francesc REGUANT:
seves institucions i moviments" f...] i en que es
Congrés de la Joventut Catalana 1976-1977" [informe],
demanava "l'ús immediat de locals, pressupostos,
Barcelona: Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, 1985.
instal.lacions esportives i culturals de la Dirección
"El movimentjuvcnil...", p. 13.
83 Soaquim FRADERA,
Nacional de Juventud, avui usufmctuats majontaria84 La Taulu de Joves de Catalunya.., p. 34-36.
ment per l'organización Juvenil Española". Així
85 La direcció del Congrés de Cultura Catalana rep amh inquiemateix, es denunciava l'ús de 10.000 rnilions de l'etud les conclusions, pel caricter radical que mostren a Francesc
REGUAN~,
"El primer Congrés de la Joventut Catalana 1976-77"
rari públic que es destinava a mantenir les polítiques
a II Congrés de la Jovenrut de Catalunya, Barcelona: CNJC, p.
de joventut de la dictad~ra.~'
191-241.
El 1 Congrés de la Joventut Catalana reivindica
86 La Taulu de Joves de Catalunyu..., p 114.
els Casals de Joves, que es converteixen en un ele87 Per exemple vegeu la propaganda electoral del PSUC 1977.
ment central de les conclusions que el Congrés de
88 Decret del Departament d'Ensenyament i Cultura, de 2 d'aCultura Catalana recull del Congrés de la J o v e n t ~ t . ~ ~hril de 1979, a El Consell Nacional de la Joventut de Caralunya.
L'any 1979 la Taula reclama la creació d'una "xarxa
Memoria de 5 anys (1979-1984),Barcelona: CNJC, 1984, p. 6.
243
ment d'aquesta organització." No tenim prou dades,
pem si féssim aquest mateix exercici a Sabadell les
conclusions a que arribaríem serien similars.
"Document dels 95"
Just abans de la mort del dictador (octubre de 1975) la
JCC de Sabadell es sentia potent i des de la revista es
criticava durament el 6gim: "Morir matant" deia en
un gran titular a portada. L'editorial tenia un títol d'humor negre: "Abreviemos por favor"." El 7 de gener el
titular era "Amnistía."" En aquests dies d'assassinats i
de la fi del dictador. el 26 de novembre de 1975.
només sis dies després de la mort del dictador, la JCC
Figura 2. NoticiaaparegudaalDiaride Sabadell anunciant la Taula de
Jover. 14 de desernbre de 19n.p. 2 (Arxiu Jordi Serrano).
W/LA CIüDAD AL DIA A
Veintiocho entidades juveniles integran la
va organitzar, arnb una p a n audacia, el que s'anomenarA "Manifest dels 95"." El manifest significa la
impció pública d'una nova generació de sabadellencs: obrers. estudiants. intel.lectuals, cristians, artistes. esportistes. etc. Significa alhora el primer intent de
coordinar tota la lluita antifranquista que des de tots
els imbits de la vida associativa, cultural i laboral
juvenil s'havia anat teixint en aquests anys previs.
El manifest combinava perfectament les reivindicacions concretes dels joves amb la necessitat de la
llibertat i la democracia:
'Tots els gmps i entitats juvenils tenen una vida molt
preciria, per manca d'ajut moral i econbmic per pan
dels organismes oficials. Quin és I'ajut que r e k m si
volem crear un p p de teatre o un gmp d'esplai'? No tan
sols no es subvenciona cap gnip juvenil. sinó que, a més
a més. se li posen tota mena de dificultats per realitzar
activitats (denegació de permisos per fer actes, etc.1."
"[ ...] els joves d'avui no tenim veu ni vot [...] Calen
organitzacions democritiques juvenils."
TAULA DE JOVES
DE CARACTER UNITARIO RECIBE EL PATRIMONIO
DE LA OJE Y LA ANUAL SUBVENCION MUNICIPAL
TAULR PE . '
DE SRUñr'
"Per tot aixb. nosaltres. joves sabadellencs com a trebaIladors. estudiants o membres de p p s i entitats juvenils. culturals i recreatives de la nostra ciutat, conscients
dels problernes en que ens tmbem i de la manca de participació i de representativitat que tenim dins dels diferents organismes ciutadans. creiem que per solucionar
aquests problemes és necessari que la joventut pugui
reunir-se i organitzar-se Iliurement, cosa que no es podrh
aconseguir sense la necesskia democratització del país."
"Aquesta democratització, que creara un nou clima de
convivkncia pacífica entre els diferents secton d'opinió.
no 6s possible sense abans promulgar una amnistia pera
tots els presos i exiliats polítics i sindicals. primer pas
ven una reconciliació de tots els espanyols."
"Legalització a nivel1 local dels representants dels estudiants, treballadon, p p s d'esplai, centres juvenils i
altres entitats i p p s . " "
.~~.
hir,r,i,,, ,cn,,ria "u< u, r.iudido como h r u Or diruli"n dr , d a \ la.
~ n i # < i n Oqur
l ~ I i ini.ecrn. "3rd piilr. i d drnlni dr un rkmpo ndactnr iii uno* r<ii8uin
,,"liniiiioi.
<,bdrriicirqu.
I* d,r,,>iñn rur l
,.hona.. dilutidindow ,m i r p r i m m i r
iii"liiri, a* h r u n \ir,.,, \nlin<inrr
Mnrnrnlor dripiii%r p n - i .i degir I i Comiiihn Rmincnlr. pnri rpunliru iimhiin los
mino,
i"medii,a< i .m"" * i i o que r drhi." ,,e%*rya i a t n rn l. riuilid. <un d 1," de
urir un " i i i , r n < , y pruicchuw mndinknlo dr rirm ,oEr,er gur h m riilo 0i.ncur
ii
diip,~#<ibn Oi ii )u'rniuil dr Ssbrddl. i d corno &tI cils0u nmiipunto. 4"" p r m l > " i . sin
pri..,,.,
i o l e i N n i i s aCIvidadc.. Si wniih ,".lo q N . d r i " O I l bmi-.
duda, ,,r>rr a
>Isun&i rruniiinei ! rnirr.inirque w Orhlin Ilcrrr a c r b m n rl
I,IOI, qurdihn pndicnic
,"dirii
..l.*
.
*,,.",A,.
.
*
,,..,de",.,,
~~~
Por iill>rn,,. dio . d a r
qu. I i .TauIi dr Irn de Srbiilrll. la inirgnn rn I i u<u.Lid.d un
El 22 de febrer de 1976 i a iniciativa del comite local
de la JCC es va presentar al pavelló d'esports el manifest en que es demanava l'amnistiaM (aixb va ser els
dies previs a I'inici de la vaga general i també va ser-
I
D E l W
POPULAR
"LYi
VD-I
,h.n&-*..m
.c
I R B O l l O f l ~ P I IR,,
UI 1 1 6 s n r t ~ n a
>
monfnrr
-Y
.',.*U-
-,*<
-u
rW~<rn\,.,,,,,~
<.+w<
.>.h.
,.,. . ,
...
..e*."-,..a
:?:
...,,.
-
. .. .
.. .
,
~
... , .
.
. .
CRIXR D E R R L V I I DC CRORDCU
.. ,
,
linai ori mcr
ot
:
,,..,.
. .,. ".,..
! a iourntur
7 . -
ació d'una federació de totes les vocalies de joves i
centres culiurals de Sabadell" i a constmir un
"Organismo unitario de todos los movimientos y organi-
pretó unas 20 car~cione,s,intercalando erlrre el1a.i un
breve descanso. La representación terminó a lar 0.15
horas del día 9.
zaciones juveniles. Y el medio para conseguir estos objetivos puede ser el Mes de la Juventud de Sabadell. ""
"El teatm estaba lleno al completo. ocupado por unas
1.350 personas. jóvenes en su mavoría. que corearon en
Així va ser, el 1Mes de la Joventut es va obrir amb un
recital de Raimon a la Farhdula, el 8 maig de 1976,
en que es va llegir el manifest reivindicatiu d'obertura del 1 Mes de la Joventut, enmig d'amenaces de
bombes. Isidre Elies n'era I'animador i el testimoni.
En una "nota informativa", la Jefatura Superior de
Policía de Barcelona en fa la crbnica:
algunas ocasiones a l cantante, profiriendo gritos de:
'amnistía'. 'libertad', 'Viva Cataluña'. 'el pueblo unido
jamás será oprimido'p otras similares.
"Exhibieron también algunas barideras catalanas, y
muchos de los asistentes llevaban. prendidos en la
solapa. claveles rojos y banderas de la misma clase.
"Nota informativa. Jefatura Superior de Policía de
En el transcurso de la primera parte, muchos de los
Barcelona. Asunto: Recital cantante Raimon en Sabadell.qR
jóvenes encendieron en varias ocasiones velas o cerillas: pero, en el descanso. losfuncionarios de la
"Sobre las 22.30 horas del día 8 de los corrientes, y
Comisaría de Policía presentes en el acto hicieron ver
organizado por la Academia de Bellas Anes de la men-
a l cantante que tales actos podrían representar un peli-
c i o ~ d Ciudad,
a
se celebró, en el Teatm Muncipal 'La
gro para la seguridad del local y los asistentes. por lo
Farándula'. un recital a cargo del cantante RAIMON, el
que el mencionado RAIMON, tras el descanso. reco-
cual comenzd con unos cinco minutos de retraso. debido
mendó a todos que se abstuvieran de su pmceder por
a la lectura. efectuada por un joven. de un escrito en el
las razones indicadas. sin que se repitieran dichas
que se comunicaba que el recital lo organizaba la
acciones.
Entidad referida para presentar a todos los jóvenes de
Sabadell el 'mes de la juventud'. mes en el que. con la
"Terminado el recital. los asistentes salieron en distin-
colaboración de diversas entidades de la Ciudad -princi-
tas direcciones sin incidente algrino. Se debe significar
palmente la Caja de Ahorros- organizarán diversos actos
que se observó la presencia de muchos jóvenes que no
que ayuden a resolver los pmblemas de dicha juventud.
viven en Sabadell.
"Acto seguido, comenzd su actuación el cantante. que se
"Barcelona 10 m q o 1976. Jefatura Superior de
ajustó en todo momento alpmgrama autorizado e inter-
Policía. Inspeccidn Regional de Servicios. "
"Exigim la majoria d'edat als 18 anys i el dret de vot
a les eleccions municipals"."" La campanya
"Comissió pro-majoria d'edat als 18 anys" tenia la
seu a Joventut Catalana i de Comunicació" al carrer
de la Canuda, 24."" La Taula va organitzar el 11Mes de
la Joventut. que va culminar en un acte al Pavelló amb
"La Voss del Trópico"."' Algunes coses ja no funcionaven com abans:
"A I'acte de clausura al Pavelló. hi assisteixen 500 joves.
[...] La situació és. doncs. complicada i amb poques perspectives pem s'han de robar entre tots."
La reivindicació de I'únic espai públic per a
joves. pero. té moltes conseqüencies desagradables:
els feixistes fan tota mena d'amenaces i provocacions. A I'abril hi ha el primer assalt, tal com ens
explica el Correo Catalán:'"R
Fotografia 2. Coso!deJoverPere Quoif. obri! 7978 (ArxiuAndreu Segura).
"Jóvenes ultras actiían con impunidad.
Uii grupo de dieciocho jóvenes vestidos con cazadoras
de piel negra, se irltrodujeron estefin de semariu en el
Casal de la Joventut 'Pere Quart'de Sabadell [...va
destmssar de tot i] jinalmmte. colgaron de la pared una
pancarta en la que puede leerse: 'Por una Europa
unida. Hitler está con nosottros. SS'. "
Altres van pujar al primer pis i van posar una pancarta
a la f a ~ a n aque deia: "Devolveremos a Europa lo que
ha perdido en unos decenios de podrida democracia.
cuando ajustemos cuentas en el patíbulo. Comando
Kepler n!"
Fotografia 3. Pere Vilo ilooon Oliver dumnt lo inougurocio del Casolde
Joves Pere Quort,g d'abril de 7978 (Aniu Andreu Segura).
de ple municipal, el 30 de m a q de 1978. Era aniscat,
el clima ciutadh era molt convuls. Els encadenats
foren Pere Vila, Jordi Izard, Toni Suárez... Per fi s'inaugurh el Casal de Joves Pere Quart (9-4-1978) amb
la presencia de Joan Oliver i més de 500 j o ~ e s . ' ~
El Consell de Forces Polítiques Juvenils de
Sabadell (JCC, MJCC, JUCE, JSAN, JCR, UJM, JGR,
JFNC, JJSS) va endegar paral.lelament una campanya:
El Diario de Sabadell per la seva banda es manté en
una falsa neutralitat entre els feixistes i els dembcrates donant la veu als primers: "Enfrentamientos entre
El diari Avui, en una Iínia simigrupos ju~eniles."'~
lar, titula"": "Sabadell. Conflictes de joves d'ultradreta i ultraesquerra." El diari TeleExprés en una Iínia
més combativa i democrAtica escriu: "Sabadell:
Jóvenes de ultraderecha contra la Taula de Joves" i
"Impunidad de los ultras de Sabadell. Contra Casal
de Joves"."' El dia 4 de maig de 1978 es produeix un
nou atemptat ultra."' 1encara a l'octubre els feixistes
tomen a col.locar una bandera de Falange al Casal
Pere Quart."' La seu nacional de la JCC també rep
I'atac ultra."' La situació és complicada i comenqa un
procés de desmoralització imparable. Un informe
intem de la JCC explica aquests moments difícils:
1
1
!
250
moments, probablement, un document intemU%n es
Ilegek JCC 230, JGR 30, iWCC 20, JSAN 10, LCR
10, FNC 6, JOCE 1 USM 1. A la Vi conferencia, de i'inici de 1979, hi assisteixen 42 persones. No sabem el
nombre de militants perb podrien ser ja 105 militants
a la
~ darrera conferenamb sis col.lectius per z o n e ~ .1' ~
cia de que tenim noticies (abril? de 1979) només queden
50 rnilitants. L'organització arriba, doncs, a les primeres eleccions municipals totalment extenuada.
En l ' h b i t del Valles les dades que tenim són del
juny de 1977. La JCC és present a Barberi, Polinya,
Rubí, Ripollet, Sabadell, Cerdanyola, Sant Cugat, Sta.
Perpetua, St. Quirze, Terrassa i Caldes (al Valles
Oriental) amb uns 500 militants.'" Són dades que
coincideixen amb les facilitades durant el 11 Congrés,
que ens situen al novembre de 1977 (1 Congrés) amb
532, que signifiquen el 20% de I'organització nacional. L'auy 1979 són 172. Quan es celebra aquest 11
Congrés (1980) els militants al Valles són només 109
i representen el 18%.'25
Amb els documents intems que hem pogut consultar tenim la sensació que l'organització nacional de
la JCC cornptava el novembre de I'any 1977 entre
En un butlletí intern podem
2.629 i 4.500 militant~.'~~
saber que si el julio1 de 1977 hi havia 2.154 militants,
el desembre de 1977 eren 2.629,12' pero quan se celebra el segon congrés de la JCC I'any 1980 els militants han baixat fins a 591.
Hi ha, perb, l'any 1976 un problema d'expectatives, mentre I'organització feia una campanya "Lina
~ d e n a " en
, que es planteja arribar a 10.000 militants al
1 Congrés, el cert és que la realitat sera molt diferent.'18
Alguus dubtes tenien quan passen a la 11 Conferencia
nacional de cercles a col.lectius.
Si analitzem el nombre de revistes venudes ens adonarem, potser, de la corba real de militbcia. El febrer de
1977 es venen 8.379 revistes Jovent -se'n fa una tirada
de 10.000-, el m a q 6.431, I'abril 5.014, el maig -quan
se n'editen 30.00CL 4.805 i a l'estiu només 2.252.'"
Tenim poques dades sobre el perfil dels militants,
pero en una enquesta realitzada durant el 1Congrés als
500 pahcipants sabem que el 34% treballa, el 30%
només estudia i un 36% estudia i treballa. El 61% són
nascnts a Catalunya i un 29% a fora. El 29% parla i
escriu en catala, el 25% només el parla i el 26% sap el
que li diuen. Cedat rnitjana és de 18,9 anys. Transcric
la defmició que l'autor anonim fa dels resultat? de
I'enquesta:
"En el nuevo Comité Nacional hay I S I miembros áe
los que 15 son mujeres (no necesitarnos comentarios) y
en Ejecutivo la proporción va de 24 nós a 3 rías. Un
cierro Euromnchismo recorre la Joventur ¿No? L..] el
congresista medio era un muchacho, nacido en
Barcelona con sangre de la emigración en sus venas. Le
faltan pocos meses para cumplir los 19 y entró en la
juve cuando los fachas aún le lloraban a Franco. Habla
bien el cotulun pero le cuesta escribirlo. Trabaja media
jornada y después va de estudiante. """
Martínez, un bon coneixedor d'aquest període, ens en
fa una analisi:
"Per aquestd raó podem afirmar que per la JCC van passar des de finals dels anys 60 fins al 1978 o 1979,és a
dir en un període de 10 anys, gairebé cinc mil joves,
encara que I'afiliació al final de l'any 77 s'avalués al
voltant dels tres mil afiliats,"'"
"Uns milers d'afiliats a la JCC i a les alt~esorganit~acions polítiques poden semblar poc, pero cal tenir en
compte, com ja he recorddt anteiormcnt, que no tothom
estava disposat a posar en penll la seva Ilibertat, la seva
feina, la seva carrera universitaria o professional, la seva
estabilitat personal i emocional, o la seva ~artera.""~
Si analitzem les dades modemes de les organitzacions polítiques jnvenils ens adonarem que hi ha un
cert sostre al voltant de les 4.000 persones tot i usar
fonts oficial^.'^^ És una paradoxa que la major organització política juvenil i la que ha tingut més
rellevancia pública hagi estat una organització que
lluitava en un estat no democratic.
Per tenir un punt de referencia general podem
afegir que el PSUC poc abans de la legalització
comptava amb 11.000 militants, poc després de legalitzat -novembre- arribava a 29.000 i el m a q de
1982 davallava fins a 5.000. En el quart congrés prop
de la meitat tenien menys de 30 anys."' No deixa de
sorprendre quines bases tan poc sblides tenien les primeres organitzacions de l'antifranquisme. Per exemple, Bandera Roja, organització que atacava el PSUC
per "ser revisionista", entra al PSUC el novembre de
1974 i compta només amb 300 militants! Tot i la gran
capacitat de mobiiització que van aconseguir durant
un curt període de temps, no deixa d'indicar-nos, en
patt, el que va succeu poc més tard.
La qüestió de les drognes a la transició
Tot i que és un fenomen molt complex, no voldríem
deixar de banda un problema que afecta molt directament les avantguardes més actives de I'antifranquisme en els damers anys de la dictadura i durant els pnmers anys de la transició. Ens referim al problema
del consum de drogues il.legals. Ja l'any 1974 l'organització comenca a ser conscient del "nou" probiema:
"Otro ejemplo claro son las drogas, donde podemos
apreciar el auge que últimamente están lomando en
nuestro país y esto es sencillamente porque se prefiere
que los jóvenes busqueiz una evasión, que sólo es temporal, en la droga, a que afronten sus problemas ya que
si lo hacen, se van a dar cuenta rápidamente del mundo
tan injusto que vivimos y por consiguiente tomar una
postura en contra del régimen ... "'"
La preocupació sobre aqnest tema es fara cada vegada més intensa."' L'any 1977 fins i tot es forma una
comissió per "bacer un amplio debate público sobre
el uso de drogas y su despenalización."'" Cany
següent, a la revista Jovent, hi trobem la referencia a
una enquesta realitzada a I'Institut Egara per veure
quins temes interessaven més. Van ser significatius
els resultats:
"Per primera vegada, 'les drogues' eren el tema més
volgut i preocupant, quan l'any passat es va fer el
mateix i aquest tema passava inadvertit per Ilunya de la
realitat quotidiana."'38
Entre l'any 1977 i I'any 1979 la sensació que vivia
l'organització era d"'aumento del consumo de drog a ~ " .Josep
' ~ ~ Maria Plans en una entrevista explica:
"[ ...] constatábamos que Sabadell se convertiría en un
plazo muj breve de tiempo en un lugar de amplia difusión de la droga, es decir; que en pocos meses, partía de
un problema que se había mantenido en niveles discretos a convertirse en otro que afectarla a una gran masa
de la población, constituyendo no ya un simple problema individual sino de toda la población en general. "14'
No podem ser gens categbrics a I'hora de jutjar el
paper del consum de drogues en les avantguardes
juvenils sabadellenqnes, pero sembla evident que en
poc temps van apareixer unes substancies que fins
aqueiis moments eren una cosa de minones i que
d'alguna manera va afectar la mobiiització ciutadana:
122 AJS, Document intenper recollir dodes yelprograma electoral, 1 f. manusmit.
123 AJS, Informe guió d'organització (mtem) (1978?), 3 f.
124 1 Conferencia Comarcal del Valles Occidental de la JCC,
juny de 1977,s f., p. 5.
125 Informe d'organització del II Congrés de la JCC, 30,31 d'abril i 1 de juny de 1980. Carpeta documents, p. 1
126 Clnfome d'organització al II Congrés donava les dades
comparont la militancia al I Congrés, 2.629, i les del segon. 591.
Els 4.500 del 1 Congrés són les dades oficials de I'Spoca. Vegeu
"Resolució política general" 1 Congrés JCC, novembre de 1977.
El 3 d'octubo de 1976 aqucsta orgdnitlació va Ilancar la campanya "Lina Odena" d'enlortiment de la JCC en que es proposaven mibar a 10.000 militants. No sembla que ni de bon tros s'ambés a aquestes xifres. Maq de 1977: "La JCC azrupa hoy a
más de tres mil muchachos y muchachas catalanes...", Jovent,
núm. 2 (mar$?de 19771, p. 3
127 Butlletí CE JCC. núm. 5 (9 de gener de 19781, p. 3.
128 AJS, Campaña Lina Odena de fortalecimiento de la JC,
3.10.1976, fullet de 4 pagines, p. 3, i Jovent, núm. 3 (abril de
19771, p. 20.
129 Poídem, p. 3.
130 "El rollo de las estadísticas o asi"', Jovent, núm. 7 (generfebrer de 19781, p. 18.
131 Domknec MAR*,
*'LaJoventut Comunista de Catalunya
(JCC). (una visió molt personal)", Taula rodona: Les organitza-
cions politiques juvenils: Curs: Memoria de la Transició a
Espunyu i a Catalunya IV Els joves de la rransició, Centre
d'Estudis Histoncs Intemacionals Universital de Barcelona,
Barcelona: 26 de febrer de 2002, p. 15.
132 tbídem.
133 Jordi SERRANO,
EIs joves i la participacid a Catalunya,
Baxcelona: Fundació Ferrer i Guardia, Generalitat de Catalunya,
1999, p. 50.
134 Carme CEBRIÁN, E~timatPSUC, Barcelona: Empúries,
1997, p. 190-191.
135 Unión Joven (mar? de 1974), p. 9.
136 Unió Jove, any VI, núm. 3 (abril de 1976). p. 6.
137 "Hacia el 1 Congreso de la JCC", Can Oriac, núm. 102
(novembre de 1977), p. 45.
138 Montse BALAGmR6, Jordi SERRANO
i Pep LLOP, "El
arriba a i'institut", Jovent, núm. 9 (estiu 19781, p. 11-12,
~OITO
139 AJS, Informe de la comisión de movimiento obrero de la
JCCde Sabadell, 2.05.1979, 18 f. fotocopiats, p. 12.
140 Diario de Sabadell, 26.08.1978.
"Esto produjo una situnción de desencanto global en
lasfilas de nuestra organización y uafrustración
colectiva dentro de la juvenrud como expresión de la
falta de salidas y perspectivas y por la falta de comprensión de múltiplesfenómenos como el pasorismo, el
papel de las drogas... "'"
252
El setembre de 1976ja es parla de "mptura pactada",'"
perb el desembre encara es diu "no al refo~mismo."'~'
Del desconcert de I'evolució dels fets passem rapidament al juny de 1977, en que es "...constata en los
jóvenes u n desinterés hacia la política y la democracia".'" Cagost de l'any següent "La situació és,
doncs, complicada i amb poques perspectives perb
s'han de uobar enee tots."14' Cocíubre de 1978 Josep
M. Riera, el secretari general, assumeix I'estancament
de la JCC després del 1 Congrés.'" El 11Congrés de la
JCC (1980) dedica una Tesi -8- a "La renúncia a la
resposta: el pasotisme""' en que Fradera resumeix
lacbnicament el que ha succeit (El moviment juvenil)
"que comeuca a mork també quan a la societat en
general comenca el "de~encantament".~
Centres juvenils. A Sabadell el procés es pot
observar ja el novembre de 1976. La JCC és conscient del problema. Cal recordar que és una crisi que
es produeix abans de I'acabament de la dictadura:
"Los centros juveniles que en otro tiempo,fueron los
que rompiendo el silencio iniciaron el movimientojuvenil en Sabadell, vemos que han entrado en una situación de crisis. "'"
Els mesos de mar$ i abril de l'any 1977 ja es fa evident la crisi als centres juvenils. Tant la revista local
com la nacional se'n fan ressb. Segurament aquests
primers símptomes ja s6n clars a partir del final de
1976. AAA firma un article, "Centros culturales", en
que avisa que alguna cosa passa:
"La situación actual por la que atraviesan los Centros
Juveniles no puede cal$icarse de desastrosa, si bien
tampoco de brillante y llena de éxitos constantes... "
[per culpa de la burocracia municipal i també perqukj
"han caído en una postura la mayoria de las veces vanguardista y alejada de los jóvenes de sus barrios, por
su extrema politización de las actividades...
Manel Iramo, un dels diigents dels centres juvenils de
Barcelona, a l'article "Lluitar, sofrir, vhcei' escriu:
"La siiuació del moviment popular és una situació uova.
Cal destacar, per exemple, I'aparició d'un seguit d'institucions, com ara els escoltes. que fuis ara, degut a la
repressió i altres cucumstancies, no havien fet un trebaU
exterior seriós.
"També s'ha donat una ctisi dels moviments d'avantguarda
(vocalies, centres juvenils) que havien jugat un paper
fonamental, i que ara no han sabut adequar les formes de
treball, desenvolupant una practica un xic desfasada."
En acabar proposa una alternativa a l'associacionisme juvenil en democracia:
"La sortidd que veiem en aquesta situació, passa per la
concreció de la reivindicdció dels 'casals de joves' a tots
eIs bdrris..."'"
L'any 1979ja es parla d'una crisi Ilunyana: "...cuando
los centros culturales hicieron aguas ..."lS2
Moviment estudiantil. Tot just l'any 1976, la JCC
proposa crear el "Sindicato Democrático de Enseñanza
Media", s'miba tard.'S3Només uns mesos després -abril
de 1977- un dels principals dirigents catalans, Eduard
Jiménez, escriu: "és possible que comenci un període de
refl~x."'~~
Moviment obrer. A I'estiu de 1977 l'atur juvenil ja
6s un problema de primera magnitud que, segurament,
té molt a veure amb el desencant i la crisi de participació juvenil que es viu.
"Según el Instituto Nacional de Estadística (INE) la
c$ra más alta de parados la forman los jóvenes de
menos de 25 años, que representan un 54,2% del total de
parados ...
En l ' h b i t sabadellenc s'assenyala que l'atur juvenil
és d'll.OOO el juny de 1978 i es passa a quasi 17.000
(16.864) el mav de 1979. Un creixement de 1.000 per
mes. Aixb explica moltes coses.'56Apareix, doncs, la
preocupació per l'atur i per explicar-ne públicament
les causes i fins i tot se'n comencen a fer xerrades.'*'
L'any 1978, abans fins i tot que s'assolissin les eleccions municipals, el referhdum de 1'Estatut i les eleccions al Parlament de Catalunya, la nisi a la JCC i abona
pari dels moviments juvenils antifranquistes era evident:
"¿Qué hacemos contigo, crisis?" El equipo colorao.
La resposta a la cnsi
Hoy hablamos de crisis, crisis de civilización, ecológica,
de milirancla, energética. del marxismo [...] En nuestra
casa, a tres años de la muerte de Franco, aparece lo que
han dado en llamar el desencanto de la democracia, que
se caracreriza por la apatiá política, la desintegración de
algunos grupúsculos de izquierdn y el abandono de la
milirancia en ciertos sectores, trastocando lo que antes
era ilusión i deseo de un nuevo orden social en un pesimismo que algunos llaman realismo.
La JCC, tot i ser la primera organització política antifranquista, no deixava de ser una petita organització;
perb el seu &xitva ser el de sortir del dogmatisme de
l'epoca i pariir dels problemes, les sensibilitats i les
necessitats dels mateúros joves. No en va el seu lema
l'any 1976 era "Tot el que és jove, ho fem no~tre."'~.
Ideolbgicament es definia com l'organització que:
""'
Cany 1980, en el marc del 11 Congrés de la JCC, les
reflexions són ja molt profundes:
"[ ...] la falta d'una política de govern pera la joventut en
aquest penode ...
En la practica aixb va voler dir I'esfondrament de moltes
organitzacions poiítiques juvenils, el manteniment de la
JCC (Amb un auge conjuntural al voltant del primer congrés) en lloc de viure un enorme desenvolupament numenc, la desaparició de formes organitzatives del moviment
juvenil d'aquells anys: vocalies de joves, centres i clubs
juvenils, coordinadores, etc.; tan sols les associacions i
les entitats badicionals (escoltes, colbnies, etc.) es mantenen sense gaire can vi^.""^
"Amb la nisi del Congrés de la Jovenhit Catalana s'havien
produit varies coses aihora. En primer Uoc, la divisió dc I'avantguarda juvenil, no hi havia acord en la inteipretació del
moment politic, i del paper i possibiitats de la joventut; nns
tractken $adaptar-se a la nova situació (la JCC per exemple), altres pretendnen continuar amb un tipus de moviment
juvenil com el de I'anhfranquisme, uns temrs comencaven
a estrenar-se (socialistes, onvergents, etc.). En segon Iloc, es
produeix la desmoralització d'un bon sector de i'avantguarda del moviment juvenil (mcl6s la JCC), que no és capa?
@interpretarcorrectament la nova situació, i que no accepta
viure amb inseguretat de mantenir interrogants oberts, i que
no accepta tampoc la perdua considerable de protagonisme
que la nova situació imposa. En tercer Uoc es produeix un
divorci abismal entre els nuclis dirigen6 que segueixen huscant una sorlida i que segueixen Uuitant en tot el que creuen
important per a la joventut i la immensa majona de la
jowntut que es sent alhora dins la nova democracia i i'agudització de la nisi economica i de valor^."'^
"Queremos ser el medio que aglutine a todos los jóvenes
que desean una sociedad más justa, que anhelan la paz,
el progreso y la libertad. "!"
141 Informe político, VI1 ConferPncia Local de la JCC Sabadell,
octubre de 1979, 9 f. mecanografiats.
142 Unió Jove, any VI, núm. 6 (agost-setembre de 19761, p. 2.
143 Unió Jove, any VII, núm. 1 (4 de desembre de 1976), p. 2.
144 AJS, 1 Confhrencia Comarcal del Valles Occidental de la
JCC, juny de 1977, 5 f. fotocopiats. p. 2.
145 AJS, Informe de moviment juvenil JCC, Sabadell, agost de
1978. 4 f. fotocopiats.
"Un projecte revolucionari pera la joventut
146 Josep M. RIERA,
de Catalunya", IV Conferencia Nacional JCC, Barcelona 20,21 i
22 d'octubre de 1978, fullet de 26 pagines, p. 5.
147 AJS, Carpeta documents, 11 Congré.~de la JCC, 30, 31 d'ahnl i 1 de juny de 1980.
148 Joaquim FRADERA,
op. cit., p. 13.
149 1 Ple de la JCC de Sabadell, 14 de novembre de 1976, 14 f.
fotocopiats.
150 Unió Jove, any VII, núm. 4 (21 de mar<;de 1977). p. 2.
151 Jovcnt, núm. 3 (abril de 1977), p. 4.
152 "Informe de las tareas de la JCC de Sabadell en el movimiento juvenil", N Conferencia, Cooperativa la Sabadellenca,
primer trimestre de 1979, documents diversos.
153Jove Gdrdia, any V, nova epoca, núm. 7 (octubre de 1976). p. 9.
154 Jovent, núm. 3 (abril de 1977). p. 5.
155 Carles R o s i ~ u "El
~ , paro Juvenil", Jovent, núm. 5 (estiu
1977), p. 12.
156 Infonne de la comisión de movimiento obrem de la JCC de
Sabadell, 2.5.1979, 18 f. fotocopiats, p. 12.
157 Ibídem, p. 5-9 i "Informe de las tareas de la JCC de Sabadell
en el movimiento juvenil", VI Conferencia, Cooperativa la
Sabadellenca, primer trimestre 1979; documents diversos.
158 Jovent, núm. 10 (Nadal i Reis 1978), p. 3.
159 Ir Congrés de la JCC, 30, 31 d'abril i 1 de juny de 1980.
Carpeta documents.
160 Ibídem.
161 AJS. Los coiectivos y el crecimienm de la JCC, Secretaria d'org&izació, document intem, 1976 i Jovrnt, núm. 1 (febrer de 1977).
162 Unió Juve, any VI, extra, núm. 4 (abril de 19761, p. 10.
253
254
F i s i tot el lema del 1 Congrés de la UJCE encara era
més innovador pel llenguatge de l'epoca: "Ven con
nosotros a cambiar la vida."'63A més, en els seus documents s'escrivien coses com aquesta: "Respectar,
escmpofosament, I'autonornia i la independencia de
Ho podria haver
tots els moviments de jovent~t".'~
escnt Joaquim Fradera, un deis homes clau i idebleg de
l'antifranquisme juvenil catali.
Era, perb, un taranni que xocava amb les mentalitats predorninants d'una part significativa de dirigents de l'esquerra. L'any 1975 un grup de joves
comunistes catalans van anar a París a reunir-se amb
Santiago Carrillo en el marc de la reunió de la 111
Conferencia de la UJCE. Li exposen una de les campanyes polítiques que donaran peu a l'antifranquisrne
associatiu juvenil a Catalunya. Es tracta de les mobilit~acionscom el decret d'acampada de l'any 1974.'61
Camllo va respondre:
ejemplo, cuando hablan sobre el desinterés de la juvenfud
en la política. Ya pienso que una pane importante de In
juvenhUl está interesada en la política, una pane importante de la juventud pum'cipa en los panidos políticos,
empezando por el nuestro, en el que hay muchos jóvenes.
Y durante la campaña electoral, yo observé gran cantidad de jóvenes en los actos en los que pamcipé: no comprendo esta afirmación que se ha hechn del absentismo
juvenil en el proceso electoral. Una de las grandes
demanrlas en los mítines eleciornlcr, qi4e aparecía como
exigencia dominante era la del voto a los 18 años, que
sin los jóvenes allí no se hubiese producido. Medir el
grado de politización de la juventud
nu puede hacerse
por el grado organizativo de la JC!"
"¿Porqué esta politización no se refleja en la J.C.?
Simplemente porque se refleja en el PCE, pues son los
partidos los que llevan la polftica.
[...1 LA JC tiene que
¿És que la juventud obrera de Cataluña no tiene proble-
ser el media para llegar a la gran masa de la juventud,
mas?, va dir interromoent una de les interven~ions.'~"
la que no se interesa por la política. "
Aquesta petita anecdota il.lustra clarament la cara i la
creu de I'antifranquisme i dóna pistes de com poden
ser les solucions a les anitisis que sobre la crisi en fan
els dingents de la JCC.
Hem trobat un interessant document del setembre
de 1977, just després de les pnmeres eleccions
democritiques, que pot iblustrar-nos en part aquest
complicat problema del desencant i la crisi als moviments juvenils. Es tracta de I'acta de la reunió del
Secretariat polític UJCE i el Secretariat de CE del
PCE.I6' Hi assisteixen el SG de la UJCE, el terrassenc
Domenec Martínez i Josep Palau per la JCC.
" E l problema de la juvenrudpuede convertirse, en urios
años, si no le prestamo.s atención en una verdadera pesadilla. "
Simón Sánchez Montero planteja fer entre el PCE i la
UJCE un "Simposium nacional de los comunivtas
sobre los problemas de la juventud española". Tots els
de la UJCE hi estan d'acord i Pilar Bravo i Santiago
Álvarez. Carrillo s'hi nega i no es fa. El 15, 16 i 17 de
desembre de 1978, la JCC organitza un "Simpbsium
joventut i socialisme" .
DomZnei Maníner: en el moviment juvenil "observamos indicios de desmoralización"
Josep Palau: "...los jóvenes no llenaban los mítines, etc.,
no compartían el ambiente de politiración de masas que
a nivel adulto se estaba produciendo".
Lucio Lobato: "...con esta discusión se me aparecen
problemas que, he de reconocerlo, desconocía [...]
vemos que la juventud se siente defraudada ... "
Santiago Canilla diu: "Algunos camaradas hacen un juicio demasiado sumario sobre la juventud española, por
En molt poc temps van passar a Catalunya moltes
coses. De Sany 1970 a l'auy 1980 vam assistir almenys
a sis fenbmens, alguns dels quals, als paisos del nord
van trigar a produir-se més de 20 anys. En primer lloc,
la crisi del nacionalcatolicisme i de tot el ve11 regim dictatorial. En segon Iloc, I'efervescencia de les idees
comunistes. En tercer Iloc, l'emergencia del que s'anomena "nova esquerra". En quart Iloc, la inupció de la
crítica cultural i de models de vida a través dels debats,
idees, Ilibres, pel.lícules, etc., que s'havien elaborat i
discutit en altres contrades durant quaranta anys. En
3
,!
cinq~elioc, l'accés al poder de la generació del maig
del 68 amb l'únic referent possible de les formes de
governar franquistes. 1en darrer Uoc, el debat i els efectes de la "caiguda del mur" que succeeix, probablement,
a Catalunya quasi 10 anys abans -un tema interessant
que cal deixar per a una altra ocasió-. Segurament
massa coses com perque una generació sense prepara& les pogués assumir i digerir amb facilitat.
Hem intentat recuperar per a la historia una generació de sabadellencs molt joves que van lluitar per
aconseguir viure en una ciutat i en un país democrhtic.
Van comencar al Poblenou i 1'Escola Industrial i es
van anar escampan1per tota la ciutat, fins a aconseguir
ésser la primera generació de sabadellencs que majorithriament eren democrates i ho demostraven ai carrer
sense embuts. Van construir la segona organització
política local -darrere del PSUC-, van ser membres
fundadors de I'ADS, van tirar endavant una de les
revistes clandestines amb més regularitat i tirada, van
mobilitzar els estudiants en la primera manifestació
massiva de la ciutat, van reclamar amb noms i cognoms, just a la mort de Franco, I'amnistia, van ser els
primers a omplir La Farbdula, el Pavelló d'Esports i
el Camp de Futbol de la Creu Alta amb actes polítics.
L'organització local de la JCC va aconseguir que un
dirigent seu fos escollit diputat a la cambra de diputats
(1977 i 1979) i fou qui proposa una llei per la qual es
pogué votar a Espanya per primer cop als 18 anys (1011-1978). Va aconseguir foragitar el darrer catau de
feixistes de la ciutat i, creant la Taula de Joves i després el Consell Municipal de la joventut, va intentar
donar un nou impuls a un nou moviment juvenil en
democracia. Per fi va aconseguir situar un candidat a
les eleccions municipals de 1979 i crea la regidoria de
Joventut. El que vindra després és la crisi i el desencant que ja s'albiren l'any 1976. Segurament els joves,
atesa la seva idiosincrhcia més propera a I'acció
política basada en principis, foren els primers en percebre la mutació i formació d'una nova clase política
institucionalitzada i adaptada a un joc d'interessos que
quedava lluny de les línies polítiques definides en el
període més prbpiament antifranquista i acaben fent
més de "comparsa que de protagonista".'" Les primeres víctimes en van ser els joves que van desapareixer.
Andreu Castells acabava la seva ingent obra amb
aquestes paraules:
"El passat d'oposició perseguida ha quedat enterrat,
oblidat i amagat, sense que ningú no en reivindiqul les
aportacions, en aquesta pseudo-democracia de que gaudim, i que no és, de segur, la societat per la qual havien
lluitat i sofert tants membres de i'oposició. l...]
Pera si
bé els trets més dictatorials del passat rkgim poden
haver desaparegut, N els mites ni ¡'experiencia ni els
comhats de i'oposició no Ii han servit per evitar alguns
dels defectes tan criticats al franquisme: personaiisme,
falta de pdcipació, desinteres per la cultura i i'ensenyament, mala gestiú, ofegament i por a la
Sigui com sigui, per errors propis, o pels vents que
bufaven en aquells moments, els joves queden escombrats de la historia local. Ara quan escric aquestes ratlles -1'any 2002- i ens queixem dels baixos índexs de
participació ciutadana i també juvenil, haurem d'aturar-nos a reflexionar sobre la pesada llosa de la mentalitat autorithia i, per tant, tomar la mirada enrere i
veure que ens vam deixar en el camí si volem, de
debo, tornar a "ordir la trama" de la participació.
Hi ha moments en la historia que marquen cniiIles; durant la Transició, al nostre parer, el més raonable és que I'esquerra hagués recuperat la propia
memoria i s'hagués plantejat la reivindicació de la
memoria deis perdedors de la Guerra Civil i, per tant,
la reconstmcció de la societat civil d'esquerres. No
va ser així. La reconciliació -necessaria- va anar
acompanyada de I'oblit i aquest oblit no va ser simetnc a dreta i esquerra, sinó que es va acceptar un oblit
asimetric que només afectava les idees, les organitzacions i les persones laiques i d'esquerres. e
163 Jovent, núm. 9 (estiu de 1978). p. 3.
164 "Projecte d'aitematives", I Congrés JCC. Barcelona,
novembre de 1977.
165 El BOE del 13.08.1974publicava un decret pel qual Falange
pretenia controlar les acampades i les activitats de lleure obligant
els rnonitors a tenir el títoi de 1'O.E. Hi va haver manifestacions
a diverses poblacions a Barcelona a la placa de Sant Jaume i a
Sabadeli a la placa de ¡'Alcaide Marcet (2 de mar$ de 1975).A.
CASTFLLS,
op. cit., vol. VI, p. 29.48.
166 Domenec MART~NEZ,
op. cit., p. 14.
167 AJS, Informe de Josep Palau, Barcelona, 15 de setembre de
1977,6 f
168 A. CASTELLS,
op. cit., vol. VI, p. 29.63
169 Ibídem, p. 29.64.
255