fulla dominical 19300126 - Arxiu Comarcal del Ripollès

ANY X V"in.
Indul^'èoCiüI
Quart Diumeng-e de Gener de 1930.
NUM. 4.
JBn concadsix 50 diss a tota el$ qui amb devoció llegeixin
" 8»<50'*"» Uegir ctqiuata fvUa,VIl:lm, Dr, D. Jottp Vílà
i Martinet, BigbJ d'aquesta Diòcesi,
MikIlVkltOIflOOl
36, DIUMENGE.— * Iir després de l'Epifania.—Sants: Policarp, b. i mr.; Alberies^ ab.; Paula
\úii.—Missa del Diumenge, color verd.
' - t
27, DILLUNS.—Sants: Joan Crisòstom.b.cr. i dr,; Mer, ab. de Banyoles; Vitalià" P.'i cr.—
Missa de S:Joan Crisòstom, colar blanc.
28, DIMARTS —Sants: Julià, by i cr.; Valeri, b. i çr.; Flavià i compsi npps^^arguèri^a^d' Eon,. gtia,·v:'-Missa de Sta. Agnès, 2.°', color vermell.
29, DiMBCRES—Sants: Francisco de Sales, b. cr. i dr.; Constanci, b. i,mr<;:Ra(Jegttnidi»^ v.-rMissade S. Franciscà de Sales, color blanc—Utlnafítíva.
30, DIJOUS.—Sants: Hipèïit, b: i cr; Sebastià Valfré, cr. Martiha, v.,i mr.; Ja"cínta de Maris-'
cotti,\.—Missa de Sta. Mortina,cotor vermell. \
'
31, DIVENDRES.—Sants: Pere Nolasc, cr.; Tarcisi i comps. mrs.; MARCELA, \da.—Missa de
S. Pere Nolasc, color blanc.
,
.
^ .
1 iie Febrer, DISSABTE —Sants: Ignasi, ,b. i mr.; Cecili, b. i nw-i-Brígidít <|e Esèòcia, v/, B, VeMïaaa^ s.^Missa de S. Ignasi; color vermell. .
• , . . , . .
2, DKMISNGE.— « IV despré» de i'Epifania.—La PuriflcadAde N. Senyora (La Candelera).—
Sants: Corneli Centurió, b. i cr^ Felicià,-mr.—Ai íssa deia Purtficacié, c. blanc.
I>iu as lliuri de moltes maneres de paa que tenen els mundans; mai Déu ens la
deixi probar, que es la guerra perpètua. — (Sta. Teresa).
Evangeli
(Sant Mateu. c. viu
W.Í-ÍS)
N aquell temps
^
1 havent entrat Jesús a Cafarnaum, se li acostà un Centurió, i, pregant-lo,diu: «Senyor, el criat meu jeu a casa baldat i sofrint terriblement.» Jesús li
diu: «Jo vindré i el guariré.» «Senyor—el Centurió respon—jo no sóc digne que Vós entreu
a casa meva: dieu-ho només de paraula, i el meu criat guarirà; que també jo, sotsmès com
estic a superiors, tinc soldats sota meu, i dic a l'un: Ves, i va; i a l'altre: Vina, i ve; i al meu
servidor: Fes això, i ho fa.» Jesús, en sentir això, s'admirà, i digué als que el seguien: «En
veritat us dic, que en tot Israel no he trobat una fe tan gran. En veritat us dic que molts
vindran de l'Orient i de l'Occident, i seuran a taula amb Abraham 1 amb Isaac i Jacob en eí
reialme dels cels; mentre que els fills del reialme seran llençats a les tenebres exteriors;
allí serà el plorar i el batre de dents. «I digué Jesús al Centurió: «Ves, i tal com has cregut,
et sia fet.» 1 aquella hora mateix, el servidor guaria.
ím
L a f e d e l Centurió.—Foren verament admirables la fe i la humilitat que va demostrar el Centurió, quan va demanar el miracle a Jesús. Le»
paraules que va pronunciar, l'Església les ha conservat i les repeteixen tots
els fidels abans de pendre la Sagrada Comunió. Jesús va admirar-se'n, i justament, puix era una cosa digna d'admiració no hayer trobat entre els israelites,
qui coneixien tan bé les escriptures, i esperaven el Redemptor, una fe tan
gran com la d'aquell gentil, que no havia
- Q u i al Cel escup a la cara
tingut tanta ocasió de conèixer Déu, i que \i cau.
Qui camina mal camí no
havia viscut entremig dels vicis del paga- fa -bon
fi.
nisme. Aquest fet va donar ocasió a la profecia de Jesús; que molts gentils ocuparan en el regne del Cel el lloc que estava destinat als israelites, i aquests seran llençats al fons de l'infern. No ens
salvaríem solament per ésser cristians, com no varen salvar-se els jueus, solament per ésser fills d'Abraham; ans al contrari, seria més gran el nostre càstic,
si fóssim mals cristians.
•
Fem les obres que corresponen al nom que portem, i tindrem un lloc segur a l'eterna glòria.
Patrona de la seímaiia: Santa Uarcela.
Glòria de les dames romanes, l'anomena S ren son mètode de vida, i amb ella es conS. Jeroni a la santa vidua; en aquesta penogregaren per a fer vida monacal. Dona
sa situació quedava JAarcela, de l'aristocràd'enteresa varonil, sabé fer resistèraeia als
eia romana, als set mesos de son maridatge,
bàrbars comandats per Alariq, i resistí el
que podia rependre en la persona del Cón- < turment de l'açotament, perquè no pogué
sui Cereal, oncle de l'Emperador, però redonar als saquejadors de Roma les riqueses
fusà les noces brillants segons el món, i és
que li demanaven, perquè ja les havia dorecolllperafer vida ascètica; vivint en connat als pobres. Encara visqué uns anys
tinuada abstinència de tota vianda delicada,
més després d'aquestes proves, i morí sanes passava els dies eff l'oració, lectura de
tament, a les darreries del mes d'agost deUibres de pietat, i exercici de la caritat.
l'any 410, si bé la memòria seva la fa l'EsAltres matrones i donzelles romanes seguiglésia el dia31 de Gener.
—Deia un Bisbe francès que quasi sempre improvisava quan s'adreçava^
als seus diocesans; però que quan havia d'adreçar-se exclusivament als in-'
fans, es preparava. Aquesta confessió de l'al·ludit Bisbe, ens posa de míinifest
que aquells que es dirigeixen als infants contrauen una grossa responsabilitats
E L O B I S F O D E ar:EilEÍ<Dl<TJ^
A las Ligas Parroguiales de Perseverancia y a todos los que pertenecen en
nuestra Diòcesis a la Obra de los Ejercicios Parroguiales.
La erección de las Ligas de Perseverancia en pias uniones a tenor, del cànon 708, en virtud de nuestto deerèto de 25 de Noviemfcre de 1^29, «s; inotivo de consuelo para los respectives ÍReverendos Pàrrocos y parà Nos; y de
alegria para las mismas Ligas. Hijos escogidos íon todos los miembros de las
Ligas y todos los ejercitantes; porción escogida y selecta de la fe y piedad de
Nuestra diòcesis. Y escogida y selecta, no por Nuestro juicio y voluntad; mas
selecta y escogida por la grada y misericòrdia de Dios Nuestro Seflonqüe,.
al traerlos por medio de circunstancias y ocasiones providenciales al retiroHè
los ejercicios, haraostradoen ellos las riquezas de su misericòrdia con todos
aquell05 efectos que enumera San Pablo cuandodice: (Rom. 8, 29) que a los
que conoció Dios éti supresciencia, cOn un Snúcimitnto de elección y de aínoi;,
los predestino para que fuerati hechos conformes còn ia imagen de su Hijo Jesús, para quèElseaprimogéniío entre fhuchos hermanos. Y así predestinados
los 'llamó, y llamados los santifico, y santiflcados los glorificarà.
Aquí no sabemos con qué palabras dar salida a nuestro gozo y expresaros nuestra enhorabuena; si no es.conlas de^aquella embajada que da Dios al
iusto por el profeta Isaías, diciendo: (c. 3) Dicitejusto qaoniam bene; decid al
íusio que bien.Pués decïcf al ejercitaíite qtié bíen. Decidlé qué en hora búena
vinc a los ejercicios, y oyó la voz de Jesús, y se afirmo è'it èVconocimientó de
Jesús y se inflamo en su amor. «Decidle que enhorabuena él nació, y que
en hora buena morirà, y que bendita sea su vida, y su muerte, y lo que despues de ella sucederà. Decidle que en todo le sucederà bien: en los placeres,
y en los pesares; en los trabajos y en los descansos; en las honras y en las
deshonras; porque a los que amarí a Dios tpdas las cosas sirven para sü bien.
Decidle qíie, aunque a todo el mundo vaya mal, y aunque se trastornen los
elementos, y' se caigan los cielos a pedozos, éí' no tiene porqué témer, sinó
porqué levantar la cabeza; porque entonòes se llega el dia de su redehción.
Decidle tiue bien; pues para ét està-apurejado el -mayor bien de tos'tjtenès,
que es Dios; y està libre del mayor mal de los males, que es la compafiía de
Satanàs. D^idleíwe bien; ínieç;Stf>oriilfrte estai^^^
y Dios Padre lo ha tomado'por.hijo, y el Hijo por hermano, y el Espíritu Santo porsu templo vivo. Decidle que bien; pues eh^mino que ha tornado y el
pacíido que ha seguido, por todas partesileviene bien; bien para el ànima, y
bien para el euerpo; bien para con Dios.y bien para.con los hombres; bien
para esta vida, y bien para la otra; pues a los que buscan el reino de Dios,
todo lo demàs serà concedido. Y si para alguna posa temporal no viniera
bien; esa llevada con paciència, es mayor bien; porque a los que tienen. paciència, las pérdidas se les convierten en ganancias y los trabajos en merecimientos, y las batallas en coronas».
No hemos sabido resistir la fuerza del deleite que nos produce esa embajada del cielo tan magnificamente amplificada por el Padre Fray Luis de Granada en la Guia de pecadores.
'
(Continuarà)
l·ipoKr.fl. torrerM-airona
CULTES DE LA SETMANA
Diumenge, dia 26 de Gener. A un quart de 8* missa a la parroquial,
a les 8, missa al Remei. A le$ 9, missa al Carme- À les 11, missa a la par
rpoquial. Tarda: a les 3, doctrina general. Aks.4, funció a, la Sagrada
Pamilia.
i:
;
Dilluns, dia 27. A un quart de 8 i a les 8, líiissà.
'
;
i
Dimarts, dia 28, A un quart de 8^ missa, A dos quarts de 9, missa per
Simón Costa, (A, C. S.).
Dimecres, dia 29. A un quart dt 8, missa a la parròquia, A dos quarts
de 9, missa al Carme per Simón Costa, (A. C, S.)
Dijous, dia 30. A un quart de 8 i a les 8, missa a la parroquial. A les
6 del vespre, Hora Santa al Cor de Maria,
Divendres, dia 31. A un quart de 8 i a les 8, missa. A les 6, Corona a
la Verge dels DolorsDissabte, dia 1 dç Febrer. Misses a la parròquia a les hores acostumades.
Amonestació: 2 / amonestació entre Salvador Koure de 25 anys, natural de S. Salvador de Bianya, vehi de S. Joan de les Abadesses, fill legitim
de Joan i Tereï.a, amb Hermínia Descamps Planella, de 24 anys, natural i
vehina d'aquesta, filla de Francesc i Teresa.
INDULT APOSTÒLIC DE DEJUNI I ABSTINÈNCIA
Fins ara, en les regions d'Espanya on no hi havia costum de menjar
peix, Tio se'n podia fer ús en els dies de dejuni. Actualment, demés d'ous
i lacticinis, àdhuc els qui dejunen, podran menjar peix en totes les
refeccions.
Demé.s, a petició de l'Emm. C ardenal de Toledo, s'ha concedit cfue,
per guanyar el Jubileu, els espanyols puguin al fer els dos dejuni»; i abstinències manades, atenir-se als privilegis de la Butlla^
tmp. Anglada • CAnproOon