TEXTOS REPÀS 2 TEXTO 1: LA INTERVENCIÓN EXTRANJERA EN LA GUERRA CIVIL. Las cinco grandes potencias más interesadas en España ‑Gran Bretaña, Francia, Alemania, Italia y la Unión Soviética‑ perseguían todas ellas fines: diferentes y a la vez conflictivos. [ ... ] En todo caso, desde 1936 a 1939, el efecto de la intervención extranjera en el curso de la guerra civil española y el efecto de ésta sobre el curso de las relaciones entre las grandes potencias europeas fueron ambos aspectos importantes de la larga crisis de treinta años que produjo dos guerras mundiales. El episodio español expone todas las llagas de esa crisis e ilumina los problemas del nacionalismo, la democracia, el fascismo, el capitalismo, el comunismo y la rivalidad de las grandes potencias de nuestro tiempo. Whealey, Robert H. (1973): «La intervención extranjera en la guerra civil española», Carr, Raymond (ed.): Estudios sobre la República y la Guerra Civil española, Barcelona, Ariel, p. 266‑271 y 295. TEXTO 2: LA DIMENSIÓN INTERNACIONAL DE LA GUERRA CIVIL. La relación de cada una de las potencias y países interesados en la guerra española fue bastante individual y diferenciada. La más neutral de ellas fue Gran Bretaña, cuyo gobierno no deseaba tomar ninguna parte en la contienda. Dentro del gobierno británico hubo división de opiniones: los conservadores ciertamente no deseaban la derrota de Franco, mientras que para los laboristas la guerra española llegó a ser un tema candente a favor del lado opuesto. Pero oficialmente se mantuvo la neutralidad. La situación de Francia era más complicada. En París había un gobierno del Frente Popular, con evidente simpatía por los republicanos el gobierno francés había llegado a depender en su estrategia internacional de la Gran Bretaña y no actuaba de modo independiente. Por eso pronto aceptó la postura inglesa y cooperó en la formación del «Comité de No Intervención» De los dictadores que intervinieron en España, el más firme y resuelto fue Mussolini. El interés del gobierno italiano en la guerra española estuvo motivado en parte por razones políticas, pero ante todo por razones estratégicas -la ambición del fascismo italiano de crear un “mare nostrum” en el Mediterráneo‑ [ ... ] La política de Hitler fue más mesurada y también más cínica. Ciertamente deseaba evitar la victoria de un régimen izquierdista en España, y envió ayuda importante a los nacionales ‑sobre todo la Legión Condor‑, pero el aspecto más importante de la guerra española para Hitler fue su utilidad como factor de diversión. El conflicto de España alejaba la atención internacional de la Europa central, donde Hítler estaba embarcado en un proceso de rearme extenso y rápido. Dos factores parecen haber impulsado a Stalin a intervenir en España: uno de ellos fue la situación geoestratégica del país que no quería abandonar a las potencias fascistas, y de otro, el hecho de que la revolución colectivista en la zona republicana había dado origen a la única revolución social ocurrida fuera de la URSS Payne, Stanley (1996): «La dimensión internacional de la Guerra Civil», ABC, 18‑7‑96, p. 58‑59. TEXTOS REPÀS 2 TEXT 1: LA INTERVENCIÓ ESTRANGERA A LA GUERRA CIVIL. Les cinc grans potències més interessades a Espanya -Gran Bretanya, França, Alemanya, Itàlia i la Unió Soviètica- perseguien totes elles fins diferents i alhora conflictius. [... ] En tot cas, des de 1936 a 1939, l'efecte de la intervenció estrangera en el curs de la guerra civil espanyola i l'efecte d'aquesta sobre el curs de les relacions entre les grans potències europees van ser dos aspectes importants de la llarga crisi de trenta anys que va produir dues guerres mundials. L'episodi espanyol exposa totes les nafres d'aquesta crisi i il·lumina els problemes del nacionalisme, la democràcia, el feixisme, el capitalisme, el comunisme i la rivalitat de les grans potències del nostre temps. Whealey, Robert H. (1973): «La intervenció estrangera en la guerra civil espanyola», Carr, Raymond (ed.): Estudis sobre la República i la Guerra Civil espanyola, Barcelona, Ariel, pàg. 266-271 i 295. TEXT 2: LA DIMENSIÓ INTERNACIONAL DE LA GUERRA CIVIL. La relació de cadascuna de les potències i països interessats en la guerra espanyola va ser bastant individual i diferenciada. La més neutral d'elles va ser Gran Bretanya, el govern no desitjava prendre cap part en la contesa. Dins del govern britànic hi va haver divisió d'opinions: els conservadors certament no desitjaven la derrota de Franco, mentre que per als laboristes la guerra espanyola va arribar a ser un tema candent a favor del costat oposat. Però oficialment es va mantenir la neutralitat. La situació de França era més complicada. A París hi havia un govern del Front Popular, amb evident simpatia pels republicans el govern francès havia arribat a dependre en la seva estratègia internacional de la Gran Bretanya i no actuava de manera independent. Per això aviat va acceptar la postura anglesa i cooperar en la formació del «Comitè de No Intervenció» Dels dictadors que van intervenir a Espanya, el més ferm i resolt va ser Mussolini. L'interès del govern italià en la guerra espanyola va estar motivat en part per raons polítiques, però sobretot per raons estratègiques -l'ambició del feixisme italià de crear un "Mare Nostrum" a la Mediterrània-[... ] La política de Hitler va ser més mesurada i també més cínica. Certament desitjava evitar la victòria d'un règim esquerrà a Espanya, i va enviar ajuda important als nacionals -sobretot la Legió Condor-, però l'aspecte més important de la guerra espanyola per Hitler va ser la seva utilitat com a factor de diversió. El conflicte d'Espanya s'allunyava l'atenció internacional de l'Europa central, on Hitler estava embarcat en un procés de rearmament extens i ràpid. Dos factors semblen haver impulsat Stalin a intervenir a Espanya: un d'ells va ser la situació geoestratègica del país que no volia abandonar les potències feixistes, i d'un altre, el fet que la revolució col·lectivista a la zona republicana havia donat origen a la única revolució social ocorreguda fora de l'URSS. Payne, Stanley (1996): «La dimensió internacional de la Guerra Civil», ABC, 18-7-96, pàg. 58-59. TEXTOS REPÀS 2 FITXA GUIA DEL COMENTARI: Idea principal comú a ambdós textos Context històric 1ª Idea (no copiar text) 2ª Idea (idem) 3ª Idea (idem) 4ª Idea (idem) 5ª Idea (idem) 6ª Idea (idem) 7ª Idea (idem) Defineix els següents conceptes: • Comité de No Intervenció: • Revolució col·lectivista: