memorias de la real academia de ciencias y artes de barcelona

MEMORIAS
DE LA
REAL ACADEMIA DE CIENCIAS Y ARTES
DE BARCELONA
TERCERA ÉPOCA NÚM. 1039
VOL. LXVI NÚM. 2
LA FOTOGRAFIA A CATALUNYA
Una petita historia 1839-1970
MEMÒRIA LLEGIDA PER L'ACADÈMIC ELECTE
Sr. DAVID BALSELLS
A l’acte de la seva recepció el dia 15 de gener de 2015
DISCURS DE RESPOSTA PER L’ACADÈMIC NUMERARI
Excm. Sr. DANIEL GIRALT-MIRACLE
Publicada el mes de gener de 2015
BARCELONA
2 0 15
RESUM
La fotografia a Catalunya. Una petita història 1839-1970 vol ser un repàs
del que ha estat la història de la fotografia catalana de creació i el seu patrimoni:
des de la presentació de l'invent el 1839 a Barcelona, fins als anys 1970.
La memòria reflecteix els diferents moviments de la fotografia relacionats
amb la seva història específica, que va lligada, d'una banda, als avenços
tecnològics del mitjà i, de l'altra, a la relació amb els discursos artístics de cada
període.
S'inicia amb la primera presa feta a l'Estat espanyol el 1839, que mostra
els primers usos de la fotografia. Aquest període va consistir fonamentalment en
la documentació de monuments històrics, grans obres arquitectòniques i
d'enginyeria i llocs pintorescos. Segueix amb el Pictorialisme, que va ser el
primer discurs de legitimació artística de la fotografia. Els practicants, quasi tots
aficionats, pretenien defensar-ne un cert estatus artístic, així com la seva
aproximació als temes pintorescos o sublims, d'acord amb els paradigmes
estètics de l'art modern del segle xix.
Després de la Primera Gran Guerra, assistim al naixement de la
fotografia moderna, que perdurarà tot el període d'entreguerres en coincidència
amb l'eclosió de les avantguardes artístiques. Catalunya va participar activament
en aquests nous corrents amb gran força creativa i va viure aquesta etapa de
manera intensa. De seguida les noves idees i les noves formes van arribar a
totes les branques de l'art i de l'artesanat.
La Guerra Civil espanyola va limitar la producció artística de moltes
disciplines, però en el cas de la fotografia, per convergència històrica, va ser un
esdeveniment a què va correspondre ser el camp d'experimentació de noves
tendències, que van representar un canvi substancial en la comunicació visual: el
que ara coneixem com a fotoperiodisme modern. El fotògraf s'incorporava a la
guerra en totes les seves facetes, sobretot a les trinxeres, amb els combatents,
com un testimoni d'excepció. El fotògraf podia mostrar la tragèdia com no s'havia
vist mai abans, i, fins i tot, perdre-hi la vida.
El període immediat de la postguerra va ser a Catalunya d'una gran
depressió econòmica, social i cultural. En aquest context la fotografia no va ser
una excepció.
A partir del final de la Segona Guerra Mundial, la fotografia estava
dominada pels discursos del realisme i el reportatge. En el nostre context, la nova
generació de fotògrafs sorgits en aquest període no van establir ponts amb les
herències de preguerra, ni van assumir-ne els postulats. Hi havia un esperit
transgressor, va ser una època esplendorosa per a la fotografia, que va coincidir
amb l'inici a Barcelona d'una gran activitat editorial, tant de llibres com de
revistes.
RESUMEN
La fotografia a Catalunya. Una petita història 1839-1970 quiere ser un
repaso de lo que ha sido la historia de la fotografía catalana de creación y su
patrimonio: desde la presentación del invento en 1839 en Barcelona, hasta los
años 1970.
La memoria refleja los diferentes movimientos de la fotografía
relacionados con su historia específica, que se vinculan, por un lado, con los
avances tecnológicos del medio y, por otro, con la relación con los discursos
artísticos de cada período.
Se inicia con la primera toma realizada en el Estado español en 1839,
que muestra los primeros usos de la fotografía. Ese período consistió
fundamentalmente en la documentación de monumentos históricos, grandes
obras arquitectónicas y de ingeniería y lugares pintorescos. Continúa con el
Pictorialismo, que fue el primer discurso de legitimación artística de la fotografía.
Sus practicantes, casi todos aficionados, pretendían defender un cierto estatus
artístico de la fotografía, así como su aproximación a los temas pintorescos o
sublimes, de acuerdo con los paradigmas estéticos del arte moderno del siglo xix.
Después de la Primera Gran Guerra, asistimos al nacimiento de la
fotografía moderna, que perdurará durante todo el período de entreguerras
coincidiendo con la eclosión de las vanguardias artísticas. Catalunya participó de
forma activa en estas nuevas corrientes con gran fuerza creativa y vivió esta
etapa de manera intensa. Muy pronto las nuevas ideas y las nuevas formas
llegaron a todas las vertientes del arte y el artesanado.
La Guerra Civil española limitó la producción artística de muchas
disciplinas, pero en el caso de la fotografía, por convergencia histórica, fue un
acontecimiento al que le correspondió ser el campo de experimentación de
nuevas tendencias, que representaron un cambio sustancial en la comunicación
visual: lo que ahora se conoce como fotoperiodismo moderno. El fotógrafo se
incorporaba a la guerra en todas sus facetas, sobre todo en las trincheras, con
los combatientes, como un testimonio de excepción. El fotógrafo podía mostrar la
tragedia como no había sido vista jamás, e, incluso, perder la vida en el conflicto.
El período inmediato de la posguerra fue en Cataluña de una gran
depresión económica, social y cultural. En ese contexto la fotografía no fue una
excepción.
A partir del final de la Segunda Guerra Mundial, la fotografía estaba
dominada por los discursos del realismo y el reportaje. En nuestro contexto, la
nueva generación de fotógrafos surgidos en este período no estableció puentes
con las herencias de preguerra, ni asumió sus postulados. Existía un espíritu
transgresor, fue una época esplendorosa para la fotografía, que coincidió con el
inicio en Barcelona de una gran actividad editorial, tanto de libros como de
revistas.
SUMMARY
La fotografia a Catalunya. Una petita història 1839-1970 wants to be a
review of what has been the history of the Catalan creative photography and its
heritage: from the presentation of the invention in 1839 in Barcelona until the
seventies of last century.
The report reflects the different movements of photography related to its
specific history, which is linked, on one side, with the technological advances of
the photographic media and, secondly, with regard to the artistic discourse of the
period.
It starts with the first shot made in the Spanish State in 1839, showing the
first uses of photography. That period was basically the documentation of
historical monuments, great architectural and engineering works and picturesque
places. Continue the Pictorialism, which was the first speech of artistic legitimacy
of photography. Its practitioners, mostly amateurs, sought to defend some artistic
status of photography as well as his approach to the picturesque or sublime
subjects, according to the aesthetic paradigms of modern art of the nineteenth
century.
After the First World War, witnessed the birth of modern photography that
will last throughout the interwar period coinciding with the emergence of the
avant-garde. Catalonia participated actively in these new streams with great
creative force and lived intensely this stage. Soon the new ideas and new forms
came to all aspects of art and craft.
The Spanish Civil War limited the production of many artistic disciplines,
but in the case of photography, by historical convergence, this war was an event
which accounted to be the testing ground for new trends, which represented a
substantial change in visual communication: what is now known as modern
photojournalism. The photographer was joining the war in all its aspects,
especially in the trenches, with the fighters, as an exceptional testimony of the
events. The photographer could show the tragedy that it had not been ever seen,
and even losing their live in the conflict.
The immediate post-war period in Catalonia was a great economic, social
and cultural depression. In this context the photography wasn't an exception.
From the end of the Second World War, photography was dominated by
the discourses of realism and photographic report. In our context, the new
generation of photographers emerged in this period did not establish bridges with
the legacies of pre-war and did not assumed their postulates. There was a spirit
of transgression; it was a golden age for photography, which coincided with the
start in Barcelona of a great publishing activity, both in books and in magazines.