intervenció psicopedagògica per a la millora dels processos de

Universitat de les
Illes Balears
Departament de
Ciències de l’Educació
INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA PER A LA MILLORA DELS
PROCESSOS DE PENSAMENT (1479)
Llicenciatura en Psicopedagogia
Optativa de 4,5 crèdits(3 teòrics + 1,5 pràctis) duració el 2n quadrimestre
Curs 2001/02
Professora Dra. Rosa Isabel Rodríguez
OBJECTIUS GENERALS
1. Adquirir els coneixements necessaris per poder analitzar, comprendre i tractar les diferents
estratègies i habilitats de procesament d'informació que se poden incloure en programes orientats a la
millora de la competencia cognitiva.
2. Aprendre a examinar, analitzar i avaluar críticament la literatura rellevant i a participar en
discussions, tant en grups reduïts com amplis, sobre temes relacionats amb el contingut de
l'assignatura.
3. Facilitar la participació activa, crítica i creativa dels estudiants en la construcció del propi
aprenentatge, que permeti adquirir uns hàbits de feina autònoma i independent, i el desenvolupament
d'una postura raonada en el tractament dels problemes.
CONTINGUTS
TEMA 1.
La naturalesa de la intel.ligència
Què és la intel.ligència?
Valoració de la intel.ligència
La modificabilitat de la intel.ligència
TEMA 2.
Perspectives sobre el pensament
Discusió sobre el pensament
La solució de problemes, la creativitat i la metacognició
Els problemes en les habilitats del pensament
TEMA 3.
Programes d’enriquiment cognitiu
Visió general dels programes
Criteris per a la selecció del programa correcte
Per què aplicar un programa per a la millora del pensament?
TEMA 4.
Programes d'orientació heurística
L'ensenyament de la resolució de problemes
Pensament lateral i el programa CoRT, de De Bono
El Programa de Filosofia per a nins
Las habilitats metacognitives
TEMA 5.
Programes per a la millora de les operacions cognitives
El Programa d'enriquiment instrumental, de R. Feurstein
El Projecte d'Inteligència Harvard
Enfocaments per a la millora del llenguatge
TEMA 6.
Programes d'estimulació temprana
Com multiplicar la intel.ligència del seu bebé, de G. Doman
TEMA 7.
Avaluació i control dels efectes dels programes
Propòsits de l'avaluació
Indicadors del progrés del funcionament cognitiu
Suggeriments per l’éxit
Algunes recomanacions finals
METODOLOGIA DE TREBALL: ACTIVITATS FORMATIVES
Per tal de permetre situacions de comunicació que facilitin l’aprenentatge reflexiu i actiu que capaciti a
l’alumnat en l’establiment de relacions entre el que s’aprèn i la realitat, es treballaran els temes del
programa mitjançant la càrrega de crèdits teòrics i de crèdits pràctics:
Els crèdits teòrics es treballaran a través de:
— Exposicions teòrico-pràctiques sobre els temes a càrrec de la professora i de part de l’alumnat.
— Lectura i anàlisi d’articles i documents que s’aniran presentant al llarg del curs.
— La lectura obligatòria i anàlisi del dossier que s’enteregarà al principi de l’assignatura.
— A més de la bibliografia general, per tal de fer un seguiment més específic de l’assignatura,
l’alumne disposarà d’una relació de bibliografia bàsica sobre els continguts a treballar.
Els crèdits pràctics es treballaran a través de:
— Exercicis, lectures, comentaris i estudi d'articles, documents de treball, etc.
— Presentació de les diferents parts dels Programes per grups.
— Debats en petit i gran grup.
*ATENCIÓ: L’entrega de les activitats pràctiques per part de l’alumne serà durant els primers 15
dies hàbils després de la realització de cadascuna d’elles o, en qualsevol cas d'acord amb la data
màxima que apareixerà a cada una d'elles. Així i tot, el termini per entregar aquestes pràctiques serà el
31 de maig de 1’any 2002. Totes les pràctiques no entregades en el termini indicat i/o pendents de
revisió no podran ser incloses a la convocatòria de febrer corresponent. Aquestes activitats
pràctiques es realitzaran en petit grup i seran treballades en sessions de classe, això significa que
aquelles persones que deixin d’assistir a alguna de les sessions de treball pràctic es veuran obligades a
fer l’entrega de la o les pràctiques pertinents de forma individual.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Per aprovar l’assignatura cal ser avaluat positivament dels crèdits teòrics a més d’haver entregat i
superat positivament tots els exercicis pràctics.
L'avaluació dels crèdits teòrics d'aquesta assignatura es farà mitjançant un examen final que tindrà
lloc en el mes de juny durant el periode que la universitat estableix a tal efecte. Els alumnes que no es
presentin a aquest examen o que el suspenguin es podran presentar a l'examen de setembre (segona
convocatòria).
El tipus d’examen que es realitzarà serà especificat durant els primers dies de l’inici de les classes.
Per preparar l’examen els alumnes han d’emprar, com a mínim, les fonts següents:
• explicacions de la professora
• lectures obligatòries i material complementari presentat durant les sessions de classe
• discussions, debats i en general tots els continguts que s'hauran treballat a les classes teòricopràctiques.
Per una altra banda, l’avaluació dels crèdits pràctics es farà a partir de:
• la participació a classe
• els resultats de les sessions de discussió
• l’entregra i superació positiva de totes les activitats pràctiques proposades
• la realització i exposició del treball d'aprofundiment sobre alguns dels continguts del temari,
realitzat de forma individual o per parelles.
OBSERVACIONS
És obligatori presentar abans del dia 16 de març de 2002 una fitxa personal amb totes les dades
corresponents a cada alumne.
Aquells alumnes que no poden assistir regularment a classe tenen l’obligació de comunicar-ho a la
professora en qualsevol de les hores de tutoria abans del 16 de març de 2002.
Es recomana a l’alumnat que per a qualsevol aspecte que vulgui consultar o comentar a la professora
utilitzi les hores de tutoria establertes a tal efecte, o faci ús de la tutoria electrònica
(rosabel.rodriguez@uib.es).
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
CALERO, M.D. (coord.) (1995). Modificación de la inteligencia. Sistemas de evaluación e
intervención. Madrid: Pirámide.
FEUERSTEIN, R. et al (1993). LPAD: evaluación dinámica del potencial de aprendizaje. Madrid:
Bruño.
GARDNER, H. (2001). La inteligencia reformulada. Las inteligencias múltiples en el siglo XXI.
Barcelona: Paidós.
PERKINS, D. (1995). La escuela inteligente. Barcelona: Gedisa.
NICKERSON, R.S.; PERKINS, D.N. i SMITH, E.E. (1987). Enseñar a pensar. Aspectos de la aptitud
intelectual. Barcelona: MEC/Paidós.
STERNBERG, R.J. i LUBART, T.I. (1997). La creatividad en una cultura conformista. Un desafío a
las masas. Barcelona: Paidós.
YUSTE, C. (1997, 2n ed.). Los programas de mejora de la inteligencia. Madrid: CEPE.
BIBLIOGRAFIA GENERAL
ALONSO TAPIA, J. (1987). ¿Enseñar a pensar?: perspectivas para la educación compensatoria.
Madrid: MEC.
ALONSO TAPIA, J. (1997). Motivar para el aprendizaje. Barcelona: Edebé.
ANTUNES, C. (2001). La teoría de las inteligencias liberadoras. Estrategias para entrenar la
capacidad mental y la creatividad. Barcelona: Gedisa.
BELTRÁN, J.; PÉREZ, L. i PRIETO, M.D. (1992). La inteligencia práctica en el aula. Madrid:
Edición Experimental.
Biblioteca de Recursos Didácticos Alhambra (1986). Aprender a razonar. Madrid: Alhambra.
Biblioteca Deusto de Desarrollo Personal (1991). Cómo usar el tiempo con eficacia y productividad.
Barcelona: Deusto.
Biblioteca Deusto de Desarrollo Personal (1991). Cómo utilizar su mente con máximo rendimiento.
Barcelona: Deusto.
BRANSFORD, J.D. i SYEIN, B.S. (1993). Solución IDEAL de problemas: guía para mejor pensar,
aprender y crear. Barcelona: Labor.
BUZAN, T. (1999). Cómo utilizar su mente con máximo rendimiento. Bilbao: Deusto.
COHEN, R. (1983). En defensa del aprendizaje precoz. Barcelona: Nueva Paideia.
CRUZ, M.V. de la; MAZAIRA, M.C. i PARDO, M.I. (1984). P.D.A. Programa de desarrollo de
aptitudes para el aprendizaje escolar. Madrid: TEA ediciones.
DE BONO, E. (1986). El pensamiento lateral. Barcelona: Paidós.
DE BONO, E. (1987). Aprender a pensar. Barcelona: Plaza & Janés.
DE BONO, E. (1992). El pensamiento práctico. Barcelona: Paidós.
DE BONO, E. (1992). Seis pares de zapatos para la acción. Barcelona: Paidós.
DE BONO, E. (1993). La revolución positiva. Barcelona: Paidós.
DE BONO, E. (1994). El pensamiento creativo. Barcelona: Paidós.
DE SÁNCHEZ, M.A. (1992). Aprende a pensar: planifica y decide. México: Trillas.
DEWEY, J. (1989). Cómo pensamos. Nueva exposición de la relación entre pensamiento reflexivo y
proceso educativo. Barcelona: Paidós.
DOMAN, G. (1986). Cómo multiplicar la inteligencia de su bebé. Madrid: EDAF.
DOMAN, G. (1991). Cómo enseñar a leer a su bebé. México: Diana.
DUCKWORTH, E. (1988). Cómo tener ideas maravillosas. Madrid: Aprendizaje Visor.
ENTWISTLE, N. (1991). La comprensión del aprendizaje en el aula. Madrid: Paidós/MEC.
FERNÁNDEZ, P.; ALMARAZ, J. i GIMÉNEZ, A. (1995). Prácticas de psicología cognitiva. Pensar.
Madrid: McGraw Hill.
FEUERSTEIN, R. i HOFFMAN, M.B. (1993). Programa de enriquecimiento instrumental: apoyo
didáctico de la forma abreviada. Madrid: Bruño.
GARDNER, H. (1995). Inteligencias múltiples. La teoría en la práctica. Barcelona: Paidós.
GOLEMAN, D. (1996). Inteligencia emocional. Barcelona: Kairós.
GUILFORD, J.P. (1979). Creatividad y Educación. Buenos Aires. Paidós.
GUILFORD, J.P. (1986). La naturaleza de la inteligencia humana. Barcelona: Paidós.
GUZMÁN, M. (1991). Para pensar mejor. Barcelona: Lábor.
HERNÁNDEZ, P. i GARCÍA, L.A. (1991). Psicología y enseñanza del estudio. Teoría y técnicas para
potenciar las habilidades intelectuales. Madrid: Pirámide.
JUAN-ESPINOSA, M. de (1997). Geografía de la inteligencia humana. Las aptitudes cognitivas.
Madrid: Pirámide.
KHALFA, J. (Ed.) (1995). ¿Qué es la inteligencia?. Madrid: Alianza Psicología minor.
LANDAU, E. (1987). El vivir creativo. Barcelona: Herder.
LIPMAN, M. ; SHARP, A.M. i OSCANYAN, F.S. (1992). La filosofía en el aula. Madrid: Ediciones
de la Torre.
MARIN, M.A.(1987). El potencial de Aprendizaje: Aplicaciones al diagnóstico y la orientación.
Barcelona: PPU.
MARTÍNEZ BELTRÁN, J.M. (1995). Enseño a pensar. Madrid: Bruño.
MAYER, R.E. (1986). Pensamiento, resolución de problemas y cognición. Barcelona: Paidós.
MAYOR, J.; SUENGAS, A. i GONZÁLEZ, J. (1993). Estrategias metacognitivas. Aprender a
aprender y aprender a pensar. Madrid: Síntesis psicología.
MEGÍA, M. (Ed.) (1993). Proyecto de inteligencia "Harvard" (6 vols.) Madrid: CEPE.
MENCHÉN, F. (1998). Descubrir la creatividad. Desaprender para volver a aprender. Madrid:
Pirámide.
MONEREO, C. i CASTELLÓ, M. (1997). Las estrategias de aprendizaje. Barcelona: Edebé.
MONEREO, C. i CLARIANA, M. (1993). Profesores y alumnos estratégicos. Cuando aprender es
consecuencia de pensar. Madrid: Biblioteca práctica. Formación del profesorado. Pascal
investigación.
NIETO, J.M. (1997). Cómo enseñar a pensar. Los programas de desarrollo de las capacidades
intelectuales. Madrid: Editorial Escuela Española.
NISBET, J. i SHUCKSMITH (1987). Estrategias de aprendizaje. Madrid: Aula XXI.
NOVAK, J.D. i GOWIN, D.B. (1988). Aprendiendo a aprender. Barcelona: Martínez Roca.
POZO, J.I. et al. (1994). La solución de problemas. Madrid: Santillana.
PRIETO, M.D. (1989). La Modificabilidad Estructural Cognitiva y el Programa de Enriquecimiento
Instrumental de R. Feuerstein. Madrid: Bruño.
PRIETO, M.D. i PÉREZ, L. (1993). Programas para la mejora de la inteligencia. Teoría, aplicación y
evaluación. Madrid: Síntesis.
ROMAN, M. i DIEZ, E. (1988). Inteligencia y Potencial de Aprendizaje. Madrid: Cincel.
SÁNCHEZ, M.A. (1993). Aprende a pensar. México: Trillas.
STERNBERG, R.J. (1997). Inteligencia exitosa. Cómo una inteligencia práctica y creativa determina
el éxito en la vida. Barcelona: Paidós.
STERNBERG, R.J. i DETTERMAN, D.K. (eds.) (1988). ¿Qué es la inteligencia?: enfoque actual de
su naturaleza y definición. Madrid: Pirámide.
STERNBERG, R.J. i POWELL, J.S. (1988). Inteligencia humana: la naturaleza de la inteligencia y su
medición (4 vols.) Barcelona: Paidós.
TORRE, J.C. (1992). Aprender a pensar y pensar para aprender. Estrategias de aprendizaje. Madrid:
MEC/Narcea editores.
VERNON, P.E. (1980). Inteligencia y entorno cultural. Madrid: Marova.
VIDAL-ABARCA, E. i GILABERT, R. (1991). Comprender para aprender. Madrid: CEPE.
WHIMBEY, A. i LOCHHEAD, J. (1993). Comprender y resolver problemas. Madrid: Aprendizaje
Visor.
WITTROCK, M.C. i BAKER, E.L. (1998). Tests y cognición. Investigación cognitiva y mejora de las
pruebas psicológicas. Barcelona: Paidós.
WOOD, L. E. (1987). Estrategias de pensamiento. Barcelona: Lábor.
YUSTE, C. et al (1994). PROGRESINT: programas para la estimulación de las habilidades
de la inteligencia. Madrid: CEPE.