Omar González Miquel Reina Jaume Guzman

EL MODELATGE
DEL NOSTRE
ENTORN
Omar González
Miquel Reina
Jaume Guzman
Iñaki Sánchez
La xarxa fluvial de la Comunitat Valenciana és marcada pels estius secs i les pluges
torrencials,que es donen d’una manera esporàdica. Per això,els cursos que naixen en
territori de la nostra Comunitat (autòctons) són mes curts i solen estar secs la major part
de l’any. En canvi, els cursos que naixen en unes altres comunitats però desemboquen a la
nostra (al·lòctons) són més llargs,cabalosos i amb un curs d’aigua més constant.
Aquí vall tenim algunes de moltes formes del modelatge fluvial:
Planes fèrtils i planes d’inundació. Apareixen a la part baixa dels rius mes cabalosos,on els
rius solen presentar meandros. Aquestes zones es caracteritzen per la fertilitat de la
terra.
Plana fértil
Rambles,torrents i xaragalls. El clima mediterrani de la Comunitat Valenciana i les
mateixes característiques del sòl provoquen que aquestes formes siguen molt frequents
en el nostre territori.
Rambla
Trorrent
Xaragall
Congostos,gorges,ràpids i cascades.Es donen a la part alta dels rius al·lòctons.
Congostos
Gorges
Deltes. Apareixen a les desenbocadures dels rius.
Ràpids
Cascades
Delta de l’Ebre
LA ENERGIA EÓLICA Y EL PAISAJE EÓLICO
Hoy en día a la sociedad le preocupa cada vez mas el medio ambiente, así que es normal que se este
empezando a preocuparse por poner placas solares, aerogeneradores... De un lado, fabricantes
convencidos en general de que sólo de este modo se pueden solucionar o ralentizar estos problemas
ambientales como el cambio climático, al tiempo que se utiliza una energía renovable que a largo plazo
sale bastante rentable. De otro lado están algunos defensores de la naturaleza, que dicen que los molinos
de viento o aerogeneradores, son un peligro ya que destruyen el paisaje natural, dicen que contaminan
acústicamente y que algunos pájaros, chocan contra ellos.
Desde hace unos años los parques eólicos se han hecho familiares en muchas zonas de España. Entre
ellos estaban algunas organizaciones ecologistas que planteaban la necesidad urgente de cambiar una
manera de cambiar las energías fósiles por otras mas ecológicas o el ambiente lo acabaría pagando caro.
ahora ya es tarde, el cambio climático parece que ya a empezado, y a menos que los combustibles fósiles
vayan desapareciendo, el cambio climático...
El viento es energía limpia para los nuevos tiempos, esta es, en síntesis, la mezcla ideológica que gira en
torno a la energía eólica, y en medio, ayuntamientos, vecinos... En nuestra comunidad, no es muy normal
que se pongan aerogeneradores y menos en las zonas costeras como Peñiscola ya que el viento en nuestra
zona (Norte de Castellón) es medio-débil , como de muestra estos cuadros.
dirección de viento
en Peñiscola
velocidad del viento
en Peñiscola
El plan eólico que impulsa la comunidad valenciana de Infraestructuras entrará en funcionamiento en
2010 y permitirá ahorrar un consumo de energía eléctrica equivalente a diez millones de barriles de
petróleo. Además generará la energía suficiente para abastecer al sector doméstico de la Comunidad
Valenciana.
Aerogeneradores en Borriol
Esta es la playa de
Peñismar en Peñiscola en la que se pueden apreciar una dunas
causadas por el viento.
El Plan Eólico de la
Comunidad Valenciana evitará el consumo de algo más de 10 millones de barriles de petróleo al año, que
es la cantidad necesaria para que una central térmica de fuel genere los 5.500 giga vatios hora que podrán
producir los 67 parques previstos en el plan, una vez estén en funcionamiento.
Fase avanzada
La provincia donde más se ha desarrollado el plan es Castellón. El consejero de Infraestructuras y
Transporte, José Ramón García Antón, destacó que los parques de Muela de Todolella y Refoyas “se
encuentran en una fase muy avanzada mientras que los parques de otras zonas también de la provincia de
Castellón, han iniciado ya las obras”.
En Peñiscola seria inútil poner infraestructuras eólicas por que apenas hace viento y el poco que hace, no
es constante, además, Peñiscola, al ser una zona turística, los aerogeneradores, rompe un poco el paisaje
natural (el poco que queda)
El paisaje eólico
En Peñiscola el paisaje eólico es casi nulo, en los pocos aspectos en los que se puede localizar, son en la
playa, en la arena en la que a veces se aprecian dunas(3) ,en las palmeras altas de la playa(1) que están
un poco dobladas por la acción del viento y por el prado por donde se aprecian que las cañas están
dobladas por la acción del viento.(2).
(1)
(2)
(3)Dunas en la playa de Peñiscola.
Miquel
Reina
L’acumulació de sediments d’origen marí, ocasionada per les nombroses vegades que la
zona es de la península ha estat davall les aigües, fa que les zones calcàries siguen molt
nombroses i extenses a la nostra comunitat. Aquestes zones com que ara estan
emergides, s’alteren i ens diesen exemples magnífics del modelatge endocàrstic a
coves, i del modelatge exocàrstic entre moltes altres zones.
El modelatge càrstic és característic de zones amb roques carbonatades. Es dóna quan
l’aigüa combinada amb diòxid de carboni actua dissolent la roca carbonatada.
L’agent del modelatge és l’aigua infiltrada desde la superficie. El modelatge càrstic és
considerat com un cas de procès fluviotorrencial.
La reacció química següent:
CO3Ca + H2O + CO2 = (CO3H)2 Ca
El procés és molt lent i es desevolupa al llarg de milers d’anys. Els efectes d’aquesta
dissolució d’origen a formes exocàrstiques i formes endocàrstiques.
Formes exocàrstiques les que s’observen en la superfície del massís calcari, originades
com a conseqüencia de la dissolució de la calcària o d’enfonsaments.
Formes exocàrstiques:
• Les dolines són depressions tancades del terreny, circulars, que es formen per
dissolució de roques o per l’enfonsament.
• Els poljés són extenses depressions d’uns quants quilómetres, limitades per
parets escarpades i amb fons argilos i pla.
• El lapiaz és un conjunt de canals des d’un centímetre fins a un metre de
profunditat produïdes per l’acció de les aigües salvatges.
• Els canyons són valls profundes de parets verticals, que es produixen per
dissolució de la calcària.
• El paisatge ruïniforme és l’aspecte general resultant de la dissolució de les
roques.
• Les zones d’ifiltració són orificis en la superfície del terreny calcari per on
penetra l’aigua cap a l’interior del massís calcari.
• Les surgencies son els punts d’eixida de l’aigua a l’exterior.
• Les torres son formes piramidals sobre una superficie plana, típiques dels climes
tropicals.
• Els travertins i les toves calcàries son formades originades per la precipitació de
carbonat calcio.
Les formes endocàrstiques apareixen a l’interior del massis calcari com a
conseqüencia de l’acció de l’aigua infiltrada des de la superficie.
Hi distingim aquests elements:
• Els avencs són conductes verticals a l’interior del massís calcari.
• Les galeries són conductes horitzontals a l’interior del massís calcari.
• Les cavernes són galeries de grans dimensions formades per l’ensorrament
parcial del sostre.
• Els espeleotemes són depòsits de sals minerals que es formen a les cavitats.
- Estalactita : és un depòsit de carbonat càlcic que penja del sostre de galeries
i cavernes.
- Estalagmita : és un depòsit de carbonat càlcic que es forma en el sòl com a
conseqüencia de la caiguda de gotes des del sostre.
- Columna: es forma en unir-se una estalactita i una estalagmita.
- Cortina: resultat del moviment de l’aigua per un sostre.