descarregar el dossier de premsa - El món pot canviar, però no
Anuncio
DOSSIER DE PREMSA Amnistia Internacional organitza: TAULA RODONA Els drets humans de sindicalistes i periodistes en el conflicte colombià Es presentarà l'informe d'Amnistia Internacional "Homicidis, detencions arbitràries i amenaces de mort: la realitat del sindicalisme a Colòmbia" QUAN: Dimarts 17 de juliol, BARCELONA - 19:00 hores ON: Centre Internacional de Premsa, Rambla Catalunya n.10 PARTICIPEN: * Hollman Morris, director del programa televisiu d'investigació "Contravía" a Colòmbia; Premi Internacional a la Llibertat de Premsa. (A la fotografia de l'esquerra). * Pep Parés, president d'Amnistia Internacional Catalunya (AIC). Moderador de la taula. Presentarà l'informe d'Amnistia Internacional sobre el sindicalisme a Colòmbia. * Mercè Campabadal, representant de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia PROJECCIÓ del DVD “Los muertos contarán su historia” produït per Hollman Morris. Una crònica presentada en versió reduïda (27 minuts) sobre les fosses comunes que els paramilitars van deixar al seu darrera després de passar per la zona del Putumayo (Colòmbia). Pàgina 1 de 18 Més informació i entrevistes: Amnistia Internacional - Catalunya: Celia Ramón - 93 209 35 36 (ext. 2) // 690 814 411 // cramon@amnistiacatalunya.org // www.amnistiacatalunya.org DOSSIER DE PREMSA NOTA DE PREMSA 17 de juliol de 2007 Colòmbia: Un dels llocs més perillosos del món per defensar els drets humans Les reivindicacions dels treballadors i la llibertat d’expressió amenaçades Barcelona/ Colòmbia és un dels llocs més perillosos del món per a les persones que defensen els drets humans. Des de periodistes a sindicalistes, una farsa de procés de desmobilització paramilitar, sumada a milers d’amenaces i homicidis i a una falta crònica d’investigacions i processaments, converteixen al país en un lloc arriscat. Amnistia Internacional senyala al seu Informe Anual 2007 que encara que en algunes parts del país va disminuir el nombre d’homicidis i segrestos, els greus abusos contra els drets humans comesos per totes les parts implicades en el conflicte es van mantenir en nivells molt elevats durant el 2006. Especialment preocupants van ser els informes sobre execucions extrajudicials en mans de les forces de seguretat, els homicidis de civils comesos per paramilitars i grups armats d'oposició, i el desplaçament forçós de comunitats civils. No es va processar cap persona que va poder haver estat responsable de crims de guerra i crims contra la humanitat. La llibertat d'expressió va continuar veient-se soscavada per les amenaces contínues, els segrestos i els homicidis dels que van ser víctima els periodistes. L'11 de gener de 2006, agressors desconeguts van matar el periodista Julio Palacios Sánchez a Cúcuta, al departament Nord de Santander. El 20 de febrer, les FARC van fer esclatar davant de la seu de Cali de la Radio Cadena Nacional (RCN), cadena d'emissores de ràdio i televisió, un cotxe bomba que va causar ferides dues persones. El 16 de maig de 2006, Hollman Morris, Carlos Lozano i Daniel Coronell, periodistes que havien denunciat repetidament violacions de drets humans perpetrats per paramilitars, van rebre amenaces de mort en forma de corones fúnebres. Hollman Morris és el director del programa televisiu d'investigació “Contravía” a Colòmbia. Nominat al millor periodista internacional per Reporters Sense Fronteres al 2006, recentment Morris ha obtingut el Premi Internacional a la Llibertat de Premsa entregat pels Periodistes Canadencs per la Llibertat d'Expressió. Des del seu programa ha denunciat violacions de drets humans a Colòmbia, com la massacre ocorreguda contra la comunitat de Pau de San José de Apartadó al 20051, i ha criticat polítiques governamentals. 1 Colòmbia: Avenços aparents en les investigacions sobre la matança de 2005 a San José de Apartadó. Londres.- Amnistia Internacional ha rebut amb satisfacció la notícia que la Fiscalia General de Colòmbia està investigant 69 soldats per l’homicidi, comès el 21 de febrer de 2005, de vuit membres de la Comunidad de Paz de San José de Apartadó.. (...) http://www.amnistiacatalunya.org/noticies/?p=251 Colòmbia: Continuen la impunitat i les amenaces. http://www.amnistiacatalunya.org/noticies/?p=250 Pàgina 2 de 18 Més informació i entrevistes: Amnistia Internacional - Catalunya: Celia Ramón - 93 209 35 36 (ext. 2) // 690 814 411 // cramon@amnistiacatalunya.org // www.amnistiacatalunya.org DOSSIER DE PREMSA Els reportatges de Morris es duen a terme a tots els racons de Colòmbia, on els altres mitjans no arriben per donar veu a les víctimes dels paramilitars, dels agents d'estat i de les guerrilles. El periodisme de Morris visibilitza una altra Colòmbia, la dels indígenes, negres i camperols. Per aquest motiu, ha rebut amenaces de mort. Un d’aquests reportatges es va poder veure durant la xerrada organitzada per Amnistia Internacional Catalunya al Centre Internacional de Premsa de Barcelona. “Los muertos contarán su historia” és, en paraules del periodista, “una dolorosa crònica sobre troballes macabres en les fosses comunes que els paramilitars van deixar al seu pas per el Putumayo”. La crònica relata com en cinc dies, els membres de la Comissió de la Justícia i Pau de la Fiscalía de Colòmbia desplaçada al sud del país, van desenterrar 20 cossos al municipi de La Dorada. Per primera vegada, els homes i dones dels voltants van parlar, “un dia van arribar els paramilitars que operaven a la Dorada i es van endur els nostres fills”. Al municipi de La Hormiga, al Putumayo, la comissió va desenterrar 20 cossos més. Tal com afirma Morris, "els morts contaran la història de Colòmbia perquè els vius no ens hem atrevit a explicar-la". Hollman Morris va transmetre que Colòmbia vol saber tota la veritat sobre les matances humanes dutes a terme en moltes regions del país. “Als mitjans de comunicació no s’ha escoltat cap micròfon que permeti escoltar a les víctimes. Convido als periodistes colombians a fer visible la història i els testimonis de les víctimes, és important que sàpiguen que no estan soles, que la societat civil diu no a la guerra. Perquè sense reconèixer la història de les víctimes, sense memòria i reparació, quin país pot existir?” continuà el periodista colombià. No és un cas únic, altres persones són “objectius militars” i són acusades de ser membres de la guerrilla; les vides d'aquestes defensores de drets humans estan en perill. A l'informe Homicidis, detencions arbitràries i amenaces de mort: la realitat del sindicalisme a Colòmbia, Amnistia Internacional destaca l'existència d'un patró d'agressions sistemàtiques contra sindicalistes –i els seus familiars– que treballen a Colòmbia en els sectors de la salut, l'educació, els serveis públics, l'agricultura, la mineria, el petroli, el gas, l'energia i l'alimentació. L’organització colombiana Escuela Nacional Sindical va documentar 2.245 homicidis, 3.400 amenaces i 138 desaparicions forçades de sindicalistes entre gener de 1991 i desembre de 2006. Es creu que, malgrat la seva suposada desmobilització, els paramilitars recolzats per l’exèrcit, així com les forces de seguretat, són darrere la majoria d’agressions. La guerrilla també ha estat responsable d’homicidis de sindicalistes. Amnistia Internacional demana a les empreses amb activitats a Colòmbia que utilitzin la seva influència amb el govern colombià per aturar i prevenir els abusos contra els drets humans de què són víctimes els sindicalistes. “Aquest informe és una crida d’atenció a totes les empreses multinacionals que desenvolupin la seva activitat en un entorn de violació sistemàtica de drets humans. Ja no es pot optar per la inacció” manifesta Susan Lee, directora del programa regional per a Amèrica d’Amnistia Internacional. Els successius governs colombians han aplicat diverses polítiques amb la finalitat de millorar la seguretat dels sindicalistes, entre aquestes un programa per assignar escorta armada, vehicles blindats i telèfons a alguns sindicalistes amenaçats. Però tot i que aquesta mena de polítiques són positives, les agressions contra sindicalistes continuaran si no es prenen mesures efectives per posar fi a la impunitat que gaudeixen aquells que els maten i amenacen. Pàgina 3 de 18 Més informació i entrevistes: Amnistia Internacional - Catalunya: Celia Ramón - 93 209 35 36 (ext. 2) // 690 814 411 // cramon@amnistiacatalunya.org // www.amnistiacatalunya.org DOSSIER DE PREMSA Amnistia Internacional destaca també al seu informe l’Acord Tripartit signat pel govern colombià, representants dels empresaris colombians i les centrals sindicals de Colòmbia el juny de 2006, sota els auspicis de l’Organització Internacional del Treball (OIT). L’acord preveu l’establiment d’una presència permanent de l’OIT a Colòmbia per vigilar l’aplicació del dret a la llibertat sindical al país i els progressos realitzats en els esforços per impulsar la investigació dels homicidis de sindicalistes. Amnistia Internacional demana al govern colombià: - Que adopti el pla d’acció nacional per als drets humans que ha estat retardant i que compleixi les recomanacions formulades per l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans per a posar fi a la impunitat en els casos d’abusos i violacions de drets humans. - Així mateix, demana que adopti les mesures necessàries per garantir la seguretat de sindicalistes, periodistes i persones defensores de drets humans. - Que posi a disposició judicial als responsables dels abusos contra els drets humans i garanteixi que s’estableix un marc jurídic per regular els processos de desmobilització que respecti el dret de les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació. Amnistia Internacional demana a la guerrilla: - Que posi fi a les amenaces i homicidis contra sindicalistes, periodistes i altres civils. - Que compleixi totalment el dret internacional humanitari. Amnistia Internacional demana a la comunitat Internacional: - Que insisteixi en la demanda de que les recomanacions de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans al govern colombià s’apliquin aviat i en la seva totalitat. - Que vigili la situació en que es troben les persones defensores de drets humans i insisteixi per a que el govern colombià adopti mesures per garantir-ne la seva seguretat. - Que es retiri i s’abstingui de donar ajuda econòmica a projectes i polítiques relacionades amb el procés de desmobilització que podria beneficiar als perpetradors d’abusos contra els drets humans Pàgina 4 de 18 Més informació i entrevistes: Amnistia Internacional - Catalunya: Celia Ramón - 93 209 35 36 (ext. 2) // 690 814 411 // cramon@amnistiacatalunya.org // www.amnistiacatalunya.org DOSSIER DE PREMSA DADES I XIFRES Índex AI: Servei de Noticies: AMR 23/015/2007 122/2007 (públic) http://web.amnesty.org/library/Index/ESLAMR230152007 3 de juliol de 2007 Colòmbia: La realitat del sindicalisme Dades i xifres Violacions de drets humans contra sindicalistes a Colòmbia • • • Segons la Escuela Nacional Sindical de Colombia, entre gener de 1991 i desembre de 2006 van ser assassinats a tot el país 2.245 sindicalistes, 3.400 van rebre amenaces i 138 van ser víctimes de desaparició forçada. En els casos de violacions de drets humans la impunitat continua sent superior al 90 per cent. Des de 1991, els homicidis de sindicalistes a Colòmbia uns anys han augmentat i d’altres han disminuït (Escuela Nacional Sindical de Colombia). Any 91 92 93 94 95 96 97 98 99 Núm. 83 135 196 104 237 275 182 101 80 00 01 02 03 137 197 186 94 04 96 05 70 06 72 Total 2245 Els sindicats a Colòmbia • • • A Colòmbia, hi ha uns 831.000 treballadors afiliats a un sindicat (Escuela Nacional Sindical de Colombia). L’afiliació sindical disminueix des de 1996 (Escuela Nacional Sindical de Colombia). Les tres principals confederacions sindicals de Colòmbia són: la Central Unitaria de Trabajadores (CUT), la Confederación de Trabajadores de Colombia (CTC) i la Confederación General del Trabajo (CGT). Cadascuna està integrada per centenars de sindicats. Empreses que operen a Colòmbia • Colòmbia atreu inversions d’empreses multinacionals de diversos sectors, incloent la mineria, el petroli, l’alimentació, l’agricultura, l’electricitat i d’altres. El conflicte armat • • Els 40 anys de conflicte armat intern de Colòmbia enfronten les forces de seguretat i els paramilitars recolzats per l’exèrcit, d’una banda, amb els grups guerrillers. Sectors econòmics poderosos utilitzen el conflicte per potenciar els seus interessos i obtenir el control de recursos econòmics. En els darrers 20 anys, al menys 70.000 civils han perdut la vida, i milers han estat víctimes de desaparicions forçades, segrestos, tortures, detencions arbitràries i abusos sexuals. Pàgina 5 de 18 Més informació i entrevistes: Amnistia Internacional - Catalunya: Celia Ramón - 93 209 35 36 (ext. 2) // 690 814 411 // cramon@amnistiacatalunya.org // www.amnistiacatalunya.org DOSSIER DE PREMSA • • • Més de 3 milions de persones s’han convertit en desplaçats interns des de 1985; d'aquestes, més del 60 per cent han estat obligades a anar-se'n de zones d'importància mineral, agrícola o d'altra índole econòmica. Segons els informes, més de 30.000 paramilitars han estat “desmobilitzats” des de 2002 en un polèmic procés de desmobilització patrocinat pel govern, tot i que hi ha dades fefaents que els grups paramilitars continuen estant actius i que els seus membres segueixen cometent violacions de drets humans amb impunitat. Es continuen cometent nombrosos abusos greus contra els drets humans, sobretot a les zones rurals, malgrat la reducció continuada de determinats tipus de violència associats al conflicte – concretament, segrestos i homicidis–. Totes les parts del conflicte –les forces de seguretat, els paramilitars i els grups guerrillers– segueixen cometent abusos contra els drets humans i vulnerant el dret internacional humanitari. Les parts del conflicte L’exèrcit i els paramilitars Els paramilitars tenen el seu origen en els grups civils d’”autodefensa”, de caràcter legal, creades per l’exèrcit durant les dècades de 1970 i 1980 perquè actuessin com a forces auxiliars durant les operacions de contrainsurgència. Tot i que la seva base legal es va suprimir el 1989, es continuen expandint. La funció principal dels paramilitars està sent aplicar les tàctiques de guerra bruta de l’estratègia de contrainsurgència de les forces armades, que es caracteritza per la violació sistemàtica i generalitzada dels drets humans. L’ús de paramilitars ha contribuït a que les forces armades eludeixin la creixent pressió internacional perquè respectin els drets humans. En els darrers anys hi ha hagut un augment dels informes sobre execucions extrajudicials comeses per les forces de seguretat. Amnistia Internacional ha rebut informació de nombroses execucions extrajudicials de sindicalistes a mans de les forces de seguretat. Amnistia Internacional segueix documentant violacions de drets humans comeses per paramilitars amb el recolzament o l’aquiescència de les forces armades. Grups guerrillers A Colòmbia hi ha dos grups guerrillers importants: les FARC (Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia) i l’ELN (Ejército de Liberación Nacional), més petit. En els darrers 40 anys, la guerrilla ha creat extensos bastions en nombroses zones rurals del país on determinen efectivament les polítiques municipals i exerceixen un control important sobre la població local. Des de la dècada del 1990, les FARC intenten augmentar significativament els atacs a les zones urbanes, i els civils són, de manera creixent, els més afectats pels atacs de la guerrilla en aquestes zones. Els grups guerrillers són responsables d’infraccions de dret internacional humanitari reiterades i greus, que inclouen la presa d’ostatges i el segrest i l’homicidi de civils. També han realitzat atacs fent servir armes desproporcionades i indiscriminades que han provocat la mort de nombrosos civils. Pàgina 6 de 18 Més informació i entrevistes: Amnistia Internacional - Catalunya: Celia Ramón - 93 209 35 36 (ext. 2) // 690 814 411 // cramon@amnistiacatalunya.org // www.amnistiacatalunya.org DOSSIER DE PREMSA El govern El president Álvaro Uribe Vélez va prendre possessió del seu càrrec per segona vegada l’agost de 2006. En aquest segon mandat, el president Uribe ha continuat aplicant les seves polítiques de seguretat de línia dura, compendiades en el que es coneix com a programa de “seguretat democràtica”, que persegueix consolidar i recuperar territori que es troba sota el control de la guerrilla. Tanmateix, en lloc de potenciar la seguretat de la població civil, l’estratègia de seguretat democràtica ha fet que alguns sectors de la societat siguin més vulnerables que mai als abusos de grups armats il·legals i de les forces de seguretat. El govern persegueix polítiques contràries a les seves obligacions contretes en virtut del dret internacional de drets humans i a reiterades recomanacions formulades per l'ONU. Aquestes polítiques arrosseguen encara més els civils al conflicte i reforcen la impunitat. Pàgina 7 de 18 Més informació i entrevistes: Amnistia Internacional - Catalunya: Celia Ramón - 93 209 35 36 (ext. 2) // 690 814 411 // cramon@amnistiacatalunya.org // www.amnistiacatalunya.org DOSSIER DE PREMSA ESTUDI DE CASOS 3 de juliol de 2007 Colòmbia: La realitat del sindicalisme A continuació es recullen alguns dels casos analitzats a l’informe d’Amnistia Internacional Homicidios, detenciones arbitrarias y amenazas de muerte: la realidad del sindicalismo en Colombia. Javier Correa, Luis García, Domingo Flores i Nelson Pérez – SINALTRAINAL En els darrers anys, el sindicat dels treballadors de la indústria alimentària, SINALTRAINAL, s’ha vist implicat en conflictes laborals, sovint amb grans empreses multinacionals. Amb freqüència s’han comès violacions dels drets humans coincidint amb períodes de conflictivitat laboral. El 10 de febrer de 2007, van passar per sota de la porta de les oficines de l’Asociación de Trabajadores Departamentales (ASTDEMP) a Bucaramanga, departament de Santander, en el centre de Colòmbia, una nota amb amenaces de mort dels paramilitars contra els membres de SINALTRAINAL. La nota esmentava a diversos activistes del sindicat (Javier Correa, Luis García, Domingo Flores i Nelson Pérez) i els acusava de ser “terroristas sindicales de CocaCola”, advertintlos que posessin fi a la “bulla a la empresa CocaCola [;] ya es suficiente el daño causado”, i amenaçant-los que, en cas de no fer-ho, esdevindrien objectius militars del grup paramilitar Águilas Negras. La nota estava escrita en un full de paper encapçalat amb el text “AUC Águilas Negras” (AUC o Autodefensas Unidas de Colombia, organització a la que pertanyen la majoria dels grups paramilitars), i procedia presumptament del Frente Águilas Negras Lebrija. En una carta que Coca Cola Company va remetre a Amnistia Internacional amb data 7 de juny de 2007, l’empresa explicava que s’havia comunicat amb les autoritats colombianes en diverses ocasions en relació amb les amenaces dirigides contra els activistes de SINALTRAINAL, i que els havia demanat que duguessin a terme una investigació dels fets que garantís la seguretat dels sindicalistes amenaçats. Amnistia Internacional desconeix si s’ha produït algun progrés significatiu en la investigació d’aquest cas. Luciano Enrique Romero Molina – SINALTRAINAL L’11 de setembre de 2005 es va trobar el cadàver de Luciano Enrique Romero Molina, amb les mans lligades i amb més de 40 ferides de ganivet, a la finca Las Palmeras del barri de La Nevada de Valledupar, al nord-est de Colòmbia. Segons sembla, aquesta zona continua sota control paramilitar, malgrat que els paramilitars que actuaven a la regió es van sotmetre, suposadament, a un procés de desmobilització entre els mesos de desembre de 2004 i març de 2006. Luciano Romero havia estat dirigent de la secció de Cesar de SINALTRAINAL, així com de l’organització de drets humans Comité de Solidaridad con los Presos Políticos (CSPP). El 28 de febrer de 2002, SINALTRAINAL havia presentat a l’empresa Nestlé-CICOLAC una sèrie de peticions de millora de les condicions de treball. Pàgina 8 de 18 Més informació i entrevistes: Amnistia Internacional - Catalunya: Celia Ramón - 93 209 35 36 (ext. 2) // 690 814 411 // cramon@amnistiacatalunya.org // www.amnistiacatalunya.org DOSSIER DE PREMSA Com que aquestes reivindicacions no van ser ateses, el 12 de juliol el sindicat va declarar una vaga, arran de la qual van augmentar les amenaces de mort dels paramilitars contra dirigents de SINALTRAINAL. A l’octubre de 2002, Luciano Romero i altres companys seus van ser acomiadats de la seva feina a la fàbrica de Nestlé-CICOLAC de Valledupar. Segons informes, Luciano Romero va rebre amenaces de grups paramilitars i es va veure obligat a abandonar casa seva. Finalment, va haver de marxar també del país, i no va tornar fins l’abril de 2005. Luciano Romero tenia previst viatjar a Suïssa, del 29 al 30 d’octubre de 2005, per assistir a una reunió en qualitat de testimoni d’amenaces de mort contra representants sindicals dels treballadors de les fàbriques de Nestlé a Colòmbia. Nestlé-CICOLAC va informar a Amnistia Internacional que havia demanat que s’investigués l’homicidi de Luciano Romero. Amnistia Internacional desconeix si s’ha produït algun progrés significatiu en la investigació d’aquest cas. Alejandro Uribe – FEDEAGROMISBOL El 19 de setembre de 2006, membres del Batallón Antiaéreo Nueva Granada de l’exèrcit van matar, segons informes, a Alejandro Uribe Chacón quan tornava a Mina Gallo, municipi de Morales, departament de Bolívar. Alejandro Uribe era dirigent de l’Asociación de Mineros del Bolívar i president de la Junta d’Acción Comunal de la comunitat de Mina Gallo. L’Asociación de Mineros del Bolívar està vinculada a la Federación Agrominera del Sur de Bolívar (FEDEAGROMISBOL). Uns testimonis van informar que havien vist als soldats traslladar el seu cadàver en direcció a una base militar de San Luquitas, municipi de Santa Rosa. Segons informes, el 20 de setembre, l’exèrcit va presentar el cadàver d’Alejandro Uribe a les autoritats judicials indicant que era el d’un guerriller mort en combat. D’acord amb els informes rebuts, diversos testimonis han manifestat que, en el darrer any, membres del Batallón Antiaéreo Nueva Granada havien amenaçat de matar a dirigents de FEDEAGROMISBOL. Així mateix, els informes indiquen que els soldats havien dit als habitants de la zona que les seves operacions tenien l’objectiu de garantir la seguretat dels interessos d’empreses mineres internacionals a la regió, entre d’altres l’empresa aurífera internacional Anglo Gold Ashanti (Kedahda S.A.). Alejandro Uribe i altres miners locals s’havien oposat a la instal·lació d’aquesta empresa a la zona. Anglo Gold Ashanti va escriure a Amnistia Internacional el 5 de juny de 2007 afirmant que no podia fer comentaris sobre “les intencions de les forces armades colombianes en relació amb la seva presència en el departament de Bolívar”. En referència als Principis Voluntaris sobre Seguretat i Drets Humans, l’empresa informava a Amnistia Internacional que Anglo Gold Ashanti estava “desenvolupant els seus sistemes interns per garantir que els Principis es duen a la pràctica en tota l’organització”. Amnistia Internacional desconeix si s’ha produït algun progrés significatiu en la investigació d’aquest cas. Rodolfo Vecino Acevedo - Unión Sindical Obrera de la Industria del Petróleo (USO) El 25 de novembre de 2006, uns homes armats que circulaven en dues motocicletes van disparar contra l’automòbil blindat, assignat per l’empresa pública petroliera ECOPETROL, al dirigent de la USO Rodolfo Vecino a la carretera de Barranquilla, departament d’Atlántico, a Cartagena, Pàgina 9 de 18 Més informació i entrevistes: Amnistia Internacional - Catalunya: Celia Ramón - 93 209 35 36 (ext. 2) // 690 814 411 // cramon@amnistiacatalunya.org // www.amnistiacatalunya.org DOSSIER DE PREMSA departament de Bolívar. Rodolfo Vecino no viatjava en el vehicle en aquell moment; la seva esposa, Martha Cecilia Marrugo Ahumada, així com un conegut seu, Edward Martínez Martínez, i el seu guardaespatlles, Álvaro Marrugo, que viatjaven en el cotxe, van sortir il·lesos de l’atemptat. Tres dies després, la USO va rebre una amenaça de mort per correu electrònic, en la que el Bloque Norte de les AUC s’atribuïa la responsabilitat de l’atemptat contra la vida de Rodolfo Vecino i anunciava la seva intenció de matar a activistes estudiantils i de la USO en el nord del país. En l’amenaça de mort es donava als dirigents de la USO i als activistes estudiantils de la Universitat de Cartagena 20 dies de termini per abandonar la regió. “… NUESTRO PODERIO MILITAR Y DE INTELIGENDIA PESE A NUESTRA DESMOVILIZACION SIGUE VIGENTE POR ESO QUEREMOS QUE SE CUMPLA LO SIGUIENTE SINDICALISTAS HP DE LA USO LIDERES HP DE LA U DE CARTAGENA Y LOS QUE SE CAMUFLAN EN UNIVERSIDADES PRIVADAS TIENEN 20 DIAS PARA SALIR DE SUS CIUDADES … SI NO ACATAN … ATENGANCE A LAS CONCECUENCIAS LO SABEMOS TODO Y EVITENCEN PROBLEMAS.” En els darrers anys, Rodolfo Vecino ha rebut altres amenaces. Al juliol de 2005, va ser amenaçat pel Frente Urbano, un grup integrat en les AUC. En una declaració escrita, els paramilitars l’amenaçaven, a ell i a la seva família, comminant-lo a abandonar la seva tasca sindical. Segons informacions dels mitjans de comunicació, al maig de 2006, un desconegut es va apropar a Rodolfo Vecino en el transcurs d’una reunió a la que assistia a Barranquilla i li va comunicar que existia un pla, coordinat pels paramilitars, les forces de seguretat i interessos empresarials, per matarlo a ell i a dos membres més de la USO. La Cort Interamericana de Drets Humans de l’Organització dels Estats Americans (OEA) ha demanat a les autoritats colombianes que prenguin mesures per garantir la seguretat de Rodolfo Vecino Acevedo i de la seva família. Amnistia Internacional desconeix si s’ha produït algun progrés significatiu en la investigació d’aquest cas. Miguel Ángel Bobadilla – FENSUAGRO L’11 de maig de 2006, membres dels Grupos de Acción Unificada por la Libertad Personal (GAULA), unitat de les forces de seguretat establerta per combatre els segrestos, van entrar a casa de Miguel Ángel Bobadilla i de la seva companya, Nieves Mayusa, a Bogotá, i se’ls van endur detinguts. Segons informes, durant l’operació les forces de seguretat van intentar obligar el fill gran de la parella a dir que el seu pare i la seva mare eren guerrillers de les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC). Miguel Ángel Bobadilla és dirigent de la Federación Nacional Sindical Unitaria Agropecuaria (FENSUAGRO). D’acord amb la informació disponible, el seu nom apareix, juntament amb el d’altres dirigents nacionals de FENSUAGRO, a la llista negra proporcionada als paramilitars pel Departament Administratiu de Seguretat (DAS). Segons els informes, el 15 de març de 2006, dos desconeguts van seguir a Miguel Ángel Bobadilla quan sortia de la seva oficina, a Bogotá, la qual es trobava sota vigilància constant per part de desconeguts des de feia un temps. Segons informes, abans de la seva detenció, dos individus que van afirmar ser agents de la policia judicial van anar a casa seva exigint saber on es trobava. La Fiscalia General de la Nació ha negat haver enviat agents seus. Pàgina 10 de 18 Més informació i entrevistes: Amnistia Internacional - Catalunya: Celia Ramón - 93 209 35 36 (ext. 2) // 690 814 411 // cramon@amnistiacatalunya.org // www.amnistiacatalunya.org DOSSIER DE PREMSA Nieves Mayusa és també membre de FENSUAGRO i pertany a una família estretament vinculada al Partit Comunista de Colòmbia i a la Unión Patriótica (UP). D’ençà de la fundació de la UP, al 1985, més de 3.000 dels seus membres han estat víctimes d’homicidi o desaparició forçada, la gran majoria a mans de les forces de seguretat i dels paramilitars. S’ha dit per televisió que Miguel Ángel Bobadilla és membre de les FARC, que ha estat implicat en segrestos i que ha utilitzat telèfons proporcionats pel programa de protecció del govern per coordinar aquestes operacions. Segons informes, poc després de la detenció de la parella, les forces de seguretat van detenir també a dues germanes de Nieves Mayusa: Carmen Mayusa, dirigent de l’Asociación Nacional de Trabajadores y Empleados de Hospitales, Clínicas, Consultorios y Entidades Dedicadas a Procurar la Salud de la Comunidad (ANTHOC), i Janeth Mayusa, activista de FENSUAGRO. El nom de Carmen Mayusa va aparèixer posteriorment en una nota dels paramilitars amb amenaces de mort contra l’associació ANTHOC. D’acord amb les darreres informacions rebudes, totes aquestes persones continuen detingudes. César Augusto Fonseca Morales, José Rafael Fonseca Cassiani, i José Ramón Fonseca Cassiani Morales -- SINTRAGRICOLAS El 2 de setembre de 2003, tres membres del Sindicato de Trabajadores Agrícolas del Atlántico (SINTRAGRICOLAS) –que està afiliat a FENSUAGRO–, César Augusto Fonseca Morales, José Rafael Fonseca Cassiani i José Ramón Fonseca Cassiani Morales, van morir, segons informes, a mans de paramilitars, en el municipi de Ponedera, departament d’Atlántico. Els seus cossos van aparèixer, esquarterats, al dia següent. Segons informes, el president en funcions de SINTRAGRICOLAS, Víctor Jiménez Fruto, va ser segrestat el 22 d’octubre de 2002 en el municipi de Ponedera; actualment es troba desaparegut. El 24 de juliol de 2002 havia presentat una denúncia davant de la Fiscalia General de la Nació per les contínues amenaces de mort que estava rebent. El seu predecessor, Saúl Colpas Castro, va ser mort a trets davant de la seva família el 13 de juliol de 2001 a la zona de Puerto Giraldo del municipi de Ponedera. El 17 de maig de 2005, dos individus que anaven en una motocicleta i que eren, segons sembla, paramilitars, van matar al membre de SINTRAGRICOLAS José María Maldonado en el municipi de Ponedera. Segons informes, 15 dies abans havia sobreviscut a un altre atemptat contra la seva vida. D’altra banda, segons informes, tots els membres de SINTRAGRICOLAS mencionats anteriorment figuraven a la llista del DAS. Amnistia Internacional desconeix si s’ha produït algun progrés significatiu en la investigació d’aquest cas. Pàgina 11 de 18 Més informació i entrevistes: Amnistia Internacional - Catalunya: Celia Ramón - 93 209 35 36 (ext. 2) // 690 814 411 // cramon@amnistiacatalunya.org // www.amnistiacatalunya.org DOSSIER DE PREMSA PERFIL DE HOLLMAN MORRIS La lluita del periodisme per la pau Hollman Morris, una de les veus independents més reconegudes del periodisme colombià Barcelona/. “La meva vida és el periodisme i mai renunciaré a ell”. Hollman Morris va repetir aquesta afirmació a l’entrega de premis en que els Periodistes Canadencs per la Llibertat d’Expressió (CJFE) li van atorgar, al novembre del 2006, el Premi Internacional a la Llibertat de Premsa. Aquest guardó destaca als periodistes que, sense importar les dificultats i restriccions, cobreixen notícies relacionades amb conflictes armats, corrupció, desaparicions i tortures. Amb ocasió d’aquesta entrega el periodista va assegurar que la dificultat més gran que ha trobat al llarg de la seva carrera ha estat intentar fer un periodisme que no aconsegueix fàcilment finançament i superar les amenaces que ha rebut pel fet d’haver donat a conèixer la història dels actors d’un “altre país”, el que no surt als mitjans convencionals. Com a persona que ha defensat i promogut des del principi el respecte als drets humans de manera pacífica, Hollman Morris va ser acollit per Amnistia Internacional Vitòria com a defensor de drets humans2 des de setembre de 2000 fins a setembre de 2001. Va ser durant aquesta estada que va escriure i publicar el seu primer llibre, Operación Ballena Azul, publicada al 2002 per Brand Editores a l’Estat espanyol i per Intermedio Editores Colòmbia. El 16 de Maig de 2005, a les set de la tarda, Hollman Morris va rebre una amenaça de mort en forma de ram fúnebre al seu domicili. El ram portava adjunta una nota que expressava les condolences més sinceres. Morris és director del programa televisiu d'investigació “Contravía” a Colòmbia. Al costat d'altres companys, aquest periodista ha posat de manifest qüestions delicades respecte als drets humans a Colòmbia. Ha criticat obertament polítiques governamentals, com la manera en la qual el projecte de llei de Justícia i Pau promou la impunitat per violacions de drets humans, o les converses sobre desmobilització entre el govern i els paramilitars a qui és donat suport per l'exèrcit. Per exemple, Morris va informar sobre la matança de vuit membres de la Comunitat de Pau de San José d'Apartadó, que va tenir lloc el 21 de febrer de 2005. Un testimoni de la matança va afirmar que els autors s'havien identificat com a membres de les forces armades. El 10 de maig, el programa d'Hollman Morris va dedicar una edició especial a aquesta matança. Al març de 2006, un vídeo aparentment realitzat per un nou grup paramilitar, identificava el periodista Hollman Morris i unes altres tres persones com "objectius militars". Morris va rebre una còpia el 9 de març de mans d'una altra persona citada amb ell: Glòria Quartes. En el vídeo se'ls acusava de ser membres o agents de les forces de guerrilla. Amnistia Internacional tem que les vides d'aquests defensors dels drets humans corrin greu perill. 2 El programa d’acolliment i protecció de les persones defensores de drets humans és molt important per Amnistia Internacional, donat que gràcies a la tasca que desenvolupen s’evita que els abusos contra els drets humans romanin ocults. Això les enfronta amb governs, èlits polítiques, militars i econòmiques. Les persones defensores de drets humans corren, en alguns casos, el risc de ser objecte d’homicidis, detenció arbitrària, denúncies falses, amenaces... Moltes s’han vist obligades a fugir de les seves llars i, en ocasions, del seu país. Pàgina 12 de 18 Més informació i entrevistes: Amnistia Internacional - Catalunya: Celia Ramón - 93 209 35 36 (ext. 2) // 690 814 411 // cramon@amnistiacatalunya.org // www.amnistiacatalunya.org DOSSIER DE PREMSA Els reportatges de Morris es duen a terme a tots els racons de Colòmbia, allà on els altres mitjans|medis no arriben per donar-li veu a les mates dels paramilitars, d'agents de l'estat i de les guerrilles. El periodisme de Morris és un periodisme per visibilizar l'altra Colòmbia, la d'indígenes, negres i humils camperols soferts però igualment plens d'esperança. Graduat de la Universitat Javeriana com a Comunicador Social - Periodista, i diplomat en Dret Internacional Humanitari i Drets Humans, a més de diferents cursos en resolució de conflictes, Hollman Morris s'ha desenvolupat com a periodista durant més de 10 anys, acumulant en la seva trajectòria un ampli coneixement sobre el conflicte armat. Ha treballat en ràdio (Radi Santafe y Toledar) en programes de debat i opinió. En premsa com a fundador i editor de la secció de pau i drets humans del diari El Espectador i director del diari El Universitario. En televisió, ha treballat als informatius de AMPM, Nacional, Cripton i RCN, cobrint les seccions de pau, drets humans, i sent cap d'investigació i presentador. Va ser durant aquesta època quan va ser nominat Premi Nacional de Periodisme Simón Bolivar per les seves cròniques. Ara treballa també com a director i productor de televisió realitzant programes com Bitácora y Contravía. Aquests treballs també l’han fet mereixedor de premis, com l’esmentat al principi, o al 2004 el premi Nacional Índia Catalina com a millor programa periodístic. Al 2006 passat també va ser nominat a millor periodista internacional de l'any, per l'organització Reporters Sense Fronteras de França. Tota aquesta activitat periodística al front, Morris l’ha combinada amb les classes sent professor de diferents universitats en l'àrea d'introducció al periodisme i fent part de la junta directiva de la corporació Medios Para la Paz. És tota aquesta tasca la que permet a Hollman Morris rebre el reconeixement al seu país i a l’estranger com a una de les veus més independents del periodisme colombià actual. Més informació: http://www.morrisproducciones.com/ Pàgina 13 de 18 Més informació i entrevistes: Amnistia Internacional - Catalunya: Celia Ramón - 93 209 35 36 (ext. 2) // 690 814 411 // cramon@amnistiacatalunya.org // www.amnistiacatalunya.org DOSSIER DE PREMSA ARTICLE DE HOLLMAN MORRIS El regreso de los muertos “Los muertos contarán la historia”, expresó exhausto el joven antropólogo después de exhumar algunos restos de personas en el lejano municipio de La Dorada, en la selva del Putumayo. Tras varios días de trabajo, como los demás miembros de la Comisión de Justicia y Paz de la Fiscalía desplazada al sur del país, el avezado profesional quedó estupefacto con el macabro descubrimiento. La muerte sólo dejó en la región el estigma de una espantosa guerra sucia. A cargo del fiscal Juan Carlos Goyeneche, la comisión partió de Puerto Asís protegida por un grupo de policías y detectives. Junto a los miembros de la Fiscalía, una odontóloga, un antropólogo y dos biólogos bien armados. Luego de dos horas de viaje por una maltrecha carretera, al llegar al puente sobre el río Guamuez, la comisión se detuvo en un retén militar. El nerviosismo sacó de su mutismo a los viajeros. “Está oscureciendo y nosotros aquí”, comentaban. En su fuero interno, ninguno descartaba un ataque de la guerrilla, o de las Águilas Negras o de Los Rastrojos, que operan en la zona. El retraso implicó que se rompiera el sigilo de la operación. Unos a otros se preguntaban: ¿Por qué para estos casos no puede contarse con un helicóptero? Pasado el tiempo, el Ejército autorizó el acceso y la Comisión de Justicia y Paz siguió en su misión: buscar en las fosas los rastros de la verdad del paramilitarismo en el sur de Colombia. Ya en La Dorada y en horas de la madrugada, comenzaron a repetirse los tropiezos. “Alcalde, préstenos unas palas”, reclamó uno de los funcionarios judiciales cuando empezó la excavación. “¿Alguien tiene para la gasolina de los carros?”, preguntó otro. Y la noticia del arribo de la comisión se regó como pólvora en el pequeño pueblo de escasos 6.000 habitantes. Por eso, en pocos minutos, Héctor Mayorga, detective adscrito a la Dijín, ya estaba comprometido con familiares de víctimas a regresar al casco urbano con respuestas. Con una carpeta bajo el brazo y una decena de fotos con los retratos de las víctimas, Mayorga se encaminó con los demás al sitio conocido como “La Marranera”. Una vez en el lugar, el antropólogo Jaime Castro empezó a dar las instrucciones para iniciar el trabajo. “Todos en hilera, pendientes de las deformaciones del terreno o donde cambia de color la vegetación. Si detectan estas modificaciones, me llaman”. En pocas palabras, una especie de “operación rastrillo” para encontrar muertos. Doce banderas No pasaron muchos minutos cuando alguien llamó la atención sobre una ondulación del terreno y de inmediato se clavó el primer barrero, una varilla alargada con una especie de tenazas en el extremo. Con manos de cirujano, el antropólogo tomó una muestra de tierra, la olió, observó el color de la tierra y dijo: “Aquí puede haber restos”. El topógrafo levantó un croquis, comenzó la excavación y rápidamente aparecieron unas botas y los restos de un hombre. A su lado, un cráneo sin esqueleto adyacente. “No es uno, son varios cadáveres”, señaló el antropólogo y luego empezó a dibujar en la tierra un cuadrado. En su perímetro, poco a poco fueron apareciendo más restos de hombres y a cada hallazgo un comentario técnico doloroso: “esta fractura de fémur fue con machete y se nota que fue Pàgina 14 de 18 Més informació i entrevistes: Amnistia Internacional - Catalunya: Celia Ramón - 93 209 35 36 (ext. 2) // 690 814 411 // cramon@amnistiacatalunya.org // www.amnistiacatalunya.org DOSSIER DE PREMSA un cuerpo desmembrado”. Horas más tarde, un confeso joven paramilitar corroboró la tesis del antropólogo: “En esta guerra había que descuartizar a la gente viva”. Un cráneo con dos orificios. “El disparo dejó el mentón pegado al pecho”. Así pasó la tarde calurosa y acompañada de una romería de personas, la mayoría mujeres, pendientes de noticias. “Estos son hilos de un collar de mujer”, “Este es un antebrazo”, y del hueso colgando un reloj que quedó marcando las cuatro de la mañana o de la tarde. La carta de identidad de un ecuatoriano, y ante cada resto el aporte de una entomóloga, es decir, de una bióloga experta en insectos; de una odontóloga examinando dientes intactos; de un fotógrafo captando retazos de prendas; y de policías y soldados que no se atrevieron a mirar. Al final de la jornada, quedaron en la explanada doce banderas rojas que señalan doce fosas y que sumadas demuestran que aquello fue un campo de exterminio y después un cementerio clandestino. El antropólogo concluyó con un interrogante: “¿Sí ve?, los muertos cuentan sus historias”. Y fueron cinco días más, y más de 20 cuerpos desenterrados. Después empezaron a llegar hombres y mujeres para contar lo que hasta entonces nunca habían dicho: “Un día llegaron los paramilitares que operaban en la Dorada y se llevaron a nuestros hijos”. Llegaban temerosos, con la cabeza gacha y hablando en voz baja, pero después de los hallazgos empezaron a recordar: “El Personero siempre nos dijo que si queríamos vivir no denunciáramos”. En esas apareció una mujer llamada Nancy Galárraga, y de su mano su sobrina de seis años. Suspiró más de una vez, al final tomó fuerzas, y así explicó su caso: “Fue el 1º de enero de 2000. Con mis hermanas fuimos citadas a ‘La Marranera’ por el comandante Asprilla. Y el hombre me dijo que no me preocupara, que regresara y que las muchachas volvían más tarde. Nunca lo hicieron”. Desde ese primero de enero sigue esperando a Juliana, de 23 años; a Martha y Lucrecia, mellizas de 18, y a Susanita, de 13. Y desde ese día quedaron huérfanos tres niños. Todos en La Dorada recuerdan el caso de las hermanas Galárraga. “Eran muchachas muy alegres, salían los fines de semana a los ríos, a vender comida en los paseos”. La madre estuvo al borde de la locura porque además de arrebatarle a sus hermanas, los paramilitares le quitaron la casa. Sin embargo, todos los días, durante el tiempo que aquellos se pasearon por el pueblo a la vista de todos, no dejó de preguntarles a los comandantes por la suerte de sus hijas. El día de las excavaciones, medio pueblo estaba pendiente de las Galárraga. Pero no era la única expectativa. Un joven moreno que ayudó a echar pala como loco y andaba con la Policía, parecía el más ansioso. Era un confeso paramilitar que después fue señalando el sitio de nuevas fosas en la vereda El Placer. Cuando tomó confianza, fue develando crudos pasajes de horror. “Me llamo Róbinson y llegué al Putumayo reclutado en Buenaventura. Me prometieron sueldo de $700.000 y me dijeron que no tenía que matar sino cuidar laboratorios, pero todo fue engaño. Lo descubrí rápidamente”. A su amigo El confeso paramilitar tomó un segundo aire y agregó: “Un día los comandantes llegaron al pueblo con varios civiles amarrados y, de repente, uno de ellos dio una orden perentoria: Los nuevos salgan de la fila y fórmense. Y delante de ellos, el comandante alias Maluco agarró del cabello a uno de los civiles y delante de todos le clavó el cuchillo en la garganta. Luego dijo sonriente: ‘Esto se hace para que no puedan gritar’. Y luego explicó sin inmutarse que había que tener cuidado con no cortar la yugular, porque la idea era que sufrieran”. “Algunos paracos alcanzaron a desmayarse, pero durante los cuatro años que estuve con los paramilitares, descuarticé a nueve personas”. Una de ellas fue a su propio “lanza”, es decir, a su Pàgina 15 de 18 Més informació i entrevistes: Amnistia Internacional - Catalunya: Celia Ramón - 93 209 35 36 (ext. 2) // 690 814 411 // cramon@amnistiacatalunya.org // www.amnistiacatalunya.org DOSSIER DE PREMSA mejor amigo. El muchacho contó que tuvo que hacerlo porque quiso desertar del grupo. Entonces lo obligaron a descuartizarlo vivo. El espontáneo narrador hizo silencio, clavó su mirada en el piso, y confesó con amargura: “Me dieron ganas de vomitar, pero tuve que sacarle los órganos, porque si no, me mataban”. Todos quedaron estupefactos. Y el muchacho habló de nuevo: “Había otro comandante a quien llamábamos Muela Rica, porque obligaba a sus víctimas a comer carne humana. Hasta a nosotros nos decía que había que aprender para que no muriéramos de hambre. Cogía los lados más gordos del cuerpo -y señaló su antebrazo y las nalgas- y los cortaba con cuchillo, los echaba a una paila llena de aceite y, a punta de pistola en la cabeza, obligaba a la gente a comer. Después decía que había que beber sangre para saciar la sed de matar”. Después el muchacho se aburrió de recordar y antes de partir con los policías que lo custodiaban, reconoció que quería pedirles perdón a sus víctimas, pero no sabía cómo mirarlas a la cara. Hoy sabe que en cualquier momento lo pueden matar, que algunos de sus antiguos compañeros lo buscan para asesinarlo. Tuvo educación, alcanzó a estudiar un semestre de sistemas, es hijo de una profesora de español, pero un día se dejó arrastrar por el ciclón de la violencia. Ahora, lejos de sus andanzas y en espera de pronta justicia, asombra a todos y concluye: “Yo lo que quiero es estudiar criminalística y ciencias forenses”. Termina su relato y otro confeso paramilitar empieza el suyo: “Un día íbamos por el río San Miguel y observamos a unos guerrilleros en El Afilador. A los pocos días, el comando Cali ordenó sacar a toda la gente de El Afilador a la cancha. Parecía un allanamiento. Entramos tumbando puertas, sacamos a la gente y a todos los hicimos arrodillar. Las mujeres gritaban, los hombres guardaban silencio. Los asesinamos a todos, entre ellos a 15 mujeres. Un comandante mató a dos niños que lloraban la muerte de su madre”. El Tigre Días después, la Comisión de Justicia y Paz regresó al Putumayo. Esta vez a la vereda El Tigre, del municipio de La Hormiga. Desenterraron 20 cuerpos. En medio de los trabajos, apareció la guerrilla y hostigó a los militares que vigilaban la entrada al Valle del Guamuez, a escasos kilómetros del sitio de los hallazgos. Cuando sonaron los disparos, hasta el antropólogo, el fotógrafo y el topógrafo desenfundaron sus armas. El hostigamiento duró apenas 10 minutos, pero continuó el trabajo. Con demasiado silencio porque los campesinos de la zona prácticamente vivieron secuestrados durante los últimos cuatro años. Sin embargo, en medio de la desolación colectiva, un muchacho identificó el cadáver de su padre, un ex policía. Y en medio de la tragedia volvió a surgir el enigma de las hermanas Galárraga. Entonces alguien dijo que el comandante Asprilla sabe el sitio donde están enterradas. No obstante, hasta hoy no se han podido ubicar. Tampoco a Asprilla, de quien se sabe que ahora comanda a un grupo de sicarios en el Valle. “Como él, hay muchos que siguen libres”, comenta Róbinson. Y añade: “Es que es difícil cambiar la vida de un día para otro”. Luego admite que estuvo en diferentes albergues por problemas de drogadicción. ¿Cuántos como él pueden seguir en la calle?, pregunta uno de los funcionarios judiciales en la ruta de regreso a Puerto Asís y después a Bogotá. Nadie lo sabe. La mayoría del país desconoce también que en apenas cinco años, en el Putumayo murieron masacrados centenares de colombianos anónimos que apenas ahora cuentan sus historias desde sus despojos. Pàgina 16 de 18 Més informació i entrevistes: Amnistia Internacional - Catalunya: Celia Ramón - 93 209 35 36 (ext. 2) // 690 814 411 // cramon@amnistiacatalunya.org // www.amnistiacatalunya.org DOSSIER DE PREMSA Recuerdo amargo de una masacre En la noche del 9 de enero de 1999 un grupo de paramilitares entró a sangre y fuego a la inspección de policía de El Tigre, jurisdicción de La Hormiga (Putumayo), y ordenó al administrador de la planta eléctrica a pagar la luz. A partir de ese momento fue el horror. Los 30 ‘paras’ fueron sacando violentamente a sus víctimas de las casas, fusilando a unas en la calle y a otras degollándolas para luego echarlas a las aguas sobre el río Guamuez. El resultado de esa absurda locura de los asesinos fue 26 civiles muerte y 14 desaparecidos. No contentos con la masacre, se acercaron a una bomba de gasolina para incendiarla y de paso quemar el pueblo. No pudieron, pero en la memoria colectiva quedó grabado ese día de horror y muerte. Fuente: Hollman Morris / Especial para El Espectador sábado, 12 de mayo de 2007 http://www.elespectador.com/elespectador/Secciones/Detalles.aspx?idNoticia=9566&idSeccion=22 Pàgina 17 de 18 Més informació i entrevistes: Amnistia Internacional - Catalunya: Celia Ramón - 93 209 35 36 (ext. 2) // 690 814 411 // cramon@amnistiacatalunya.org // www.amnistiacatalunya.org DOSSIER DE PREMSA MÉS INFORMACIÓ: DESCÀRREGUES L'informe d'Amnistia Internacional (EN CASTELLÀ) Homicidis, detencions arbitràries i amenaces de mort: la realitat del sindicalisme a Colòmbia a: http://web.amnesty.org/library/Index/ESLAMR230012007 Nota de premsa i dades i xifres i casos presentats en aquest dossier (CATALÀ): http://www.amnistiacatalunya.org/noticies/?p=297 Per a un resum de la situació de Colòmbia, consultar l'apartat sobre el país a l'Informe Anual d'Amnistia Interancional: http://web.amnesty.org/report2006/col-summary-esl LA INFORMACIÓN EN CASTELLANO Encontrarás los documentos utilizados en este dossier en su versión en castellano en las siguientes direcciones web: La nota de prensa: http://web.amnesty.org/library/Index/ESLAMR230172007 (Índex AI: AMR 23/017/2007 (Público) - Servicio de Noticias: 122/07) La lista de los casos analizados en el informe de Amnistía Internacional: http://web.amnesty.org/library/Index/ESLAMR230162007 El informe de Amnistia Internacional Homicidios, detenciones arbitrarias y amenazas de muerte: la realidad del sindicalismo en Colombia: http://web.amnesty.org/library/Index/ESLAMR230012007 . Sobre Hollman Morris y su trabajo: http://www.morrisproducciones.com/ ********************* FI ************************ Pàgina 18 de 18 Més informació i entrevistes: Amnistia Internacional - Catalunya: Celia Ramón - 93 209 35 36 (ext. 2) // 690 814 411 // cramon@amnistiacatalunya.org // www.amnistiacatalunya.org Nombre de archivo: 2007-07-17-Colombia-dossier.doc Directorio: Y:\Comunicacio\2007-1707_HOLLMAN_sindicalista_Colombia Plantilla: C:\Documents and Settings\Comunicacio\Datos de programa\Microsoft\Plantillas\Normal.dot Título: Amnistia Internacional col•labora amb l’art Asunto: Autor: Jesus Palabras clave: Comentarios: Fecha de creación: 13/07/2007 16:47:00 Cambio número: 36 Guardado el: 17/07/2007 12:24:00 Guardado por: Celia Ramón Wyser Tiempo de edición: 546 minutos Impreso el: 17/07/2007 12:25:00 Última impresión completa Número de páginas: 18 Número de palabras: 7.380 (aprox.) Número de caracteres: 39.117 (aprox.)
