infeccions emergents

MI - 42 (Dr. Pumarola)
(24/02/15)
Cristina Romero Cuenca
INFECCIONS EMERGENTS
Tot i que teòricament la classe va d’arbovirus i infeccions emergents, el Dr. Pumarola ha donat la informació des
d’un punt de vista epidemiològic (reiteradament va comentar que explicaria només quatre pinzellades
d’aquests temes). A més, aquesta classe és nova d’aquest any i no he pogut ampliar el temari amb altres
comissions, per això he afegit un annex en el qual hi ha un resum d’un article sobre infeccions emergents i una
mica d’informació sobre els Arbovirus del llibre del Dr.Prats.
Què són?
Les infeccions emergents són les infeccions que apareixen de nou o aquelles que estaven controlades i tronen a
aparèixer.
Un perill poblacional?
Constitueixen un important problema de salut pública, però malauradament
“només existeixen” quan la premsa les posa de manifest. Un clar exemple és el cas
del virus de l’Ebola, el qual va tenir molta repercussió en els mitjans de comunicació
quan s’apropava a la nostra comunitat i, tot i que continua existint, actualment ja no
se’n parla.
L’emergència és multifactorial
Les principals causes de l’emergència dels virus són:






Factors demogràfics i de comportament, moviments
poblacionals.
Factors tecnològics i industrials.
Factors derivats del desenvolupament econòmic i
utilització de la terra.
Comerç internacional.
Adaptació i canvi dels microorganismes.
Polítiques de Salut Pública.
Infeccions emergents en els últims anys


Observem que les infeccions emergents han afectat fonamentalment a la franja tropical (en vermell a
la imatge de la pàgina següent).
Les principals infeccions emergents són causades per virus RNA (gran capacitat evolutiva). Les
principals de la última dècada són:
o Coronavirus, grip aviària, nous retrovirus, chikungunya,
dengue, lujovirus, grip, xarampió.
o El VIH, la hepatitis C, també van ser infeccions emergents en
el seu moment, la grip constantment és emergent, els
arbovirus (Ebola, chikungunya, dengue...) són uns altres que
també han provocat infeccions emergents.
o Les bactèries principals causants d’infeccions emergents en la
última dècada són les bactèries multiresistents, plasmòdium i
E. Coli.
A
MI - 42 (Dr. Pumarola)
(24/02/15)
Cristina Romero Cuenca
Tipus/fases de les infeccions emergents





Primera fase (patogen animal). Per explicar-la ens basem en l’exemple del virus de la grip del sud-est
asiàtic, el qual es troba en les aus de corral i esporàdicament travessa la barrera d’espècie, donant lloc
a infeccions en humans, que tot i ser molt puntuals (des de l’any 2003 fins al moment actual s’han
detectat 500 casos d’infecció en humans), tenen un 60% de mortalitat.
Segona fase (infecció primària). Per explicar-la ens basem en l’exemple del virus de l’Ebola, que a
partir del seu reservori dóna afectacions una mica més amples que en el cas anterior. És un virus en el
que hi ha una certa transmissió interhumana.
Tercera fase (brot epidèmic limitat). Per explicar-la ens basem en l’exemple del virus del Chikungunya
(arbovirus), que a partir del reservori dona afectacions més amples, produint brots endèmics limitats.
És un virus en el que no hi ha infecció interhumana persona-persona, però si a través del vector.
Quarta fase (brot epidèmic ample). Es tracta de les infeccions emergents que donen lloc a pandèmies.
Cinquena fase (patogen humà).
Característiques de les infeccions emergents

Reservori: gairebé el 90% de les infeccions emergents provenen del
reservori animal. En aquests moments, el reservori principal està
format pels ratpenats (són reservori de la majoria de virus RNA que
ens afecten actualment). També actuen com a reservori els primats
i les aus aquàtiques (especialment importants en el virus de la grip).
Aquests animals habitualment no estan en contacte amb els humans, és
per això que moltes vegades les infeccions humanes no estan causades
per contacte directe amb el reservori, sinó que són contretes per
contacte amb reservoris intermedis com el porc (grip), el pollastre (grip)
o el dromedari (coronavirus MERS).
B
MI - 42 (Dr. Pumarola)
(24/02/15)
Cristina Romero Cuenca

Vectors: organismes (principalment artròpodes) que transmeten un agent infecciós
des dels individus afectats a altres individus sans.

Viatgers:
Conclusió
Quan ens plantegem l’emergència vírica, descrivim cronològicament uns
seguit de fenòmens: primer hi ha l’exposició amb el reservori
(fonamentalment reservori intermedi), després hi haurà una infecció (si hi ha
traspàs de la barrera d’espècie), s’haurà de determinar si hi ha transmissió
persona-persona i, per últim, l’adaptació (una vegada els virus han mutat i
s’han adaptat, deixen de ser letals).
El millor antídot per les infeccions emergents és estar atents a aquestes, dur a terme una gran vigilància, ser
capaços de detectar ràpidament un brot, detectar els potencials patògens, tindre un bon índex de sospita
clínica, etc.
CHIKUNGUNYA
Epidemiologia
Tots els noms dels arbovirus fan referència a diferents àrees
geogràfiques. És a dir, són virus limitats a diferents zones segons la
presència dels vectors necessaris per transmetre el virus. El
chikungunya era una infecció característica d’Àfrica (la població
africana té molts anticossos contra aquest virus  no hi ha brots de
gran amplitud).
En l’any 2000 aquets virus es va desplaçar a la Índia, lloc que avui en
dia constitueix una àrea endèmica de chikungunya. Des de la Índia,
s’ha distribuït per les àrees geogràfiques en les quals hi ha el vector específic del virus chikungunya, l’Aedes
aegypti.
C
MI - 42 (Dr. Pumarola)
(24/02/15)
Cristina Romero Cuenca
Al 2005 hi va haver un brot de chikungunya a la Illa Reunión, el qual
va afectar a 265.000 persones del total de la població (765.000
persones). L’elevat número d’afectats va estar provocat per un canvi
de vector, en comptes de transmetre’s mitjançant l’Aedes aegypti es
va transmetre a través d’Aedes albopictus (mosquit tigre) ja que la
glicoproteïna que envolta el virus es va adaptar a aquest nou vector,
es va modificar el tropisme del vector. Aquest canvi de vector s’ha
estès a diferents àrees geogràfiques.
El 9 de desembre del 2013 van aparèixer per primera vegada casos de Chikungunya al Carib, actualment ja hi
ha hagut 1 milió de casos gràcies al vector Aedes aegypti. En aquest moment estan començant a aparèixer
brots a Amèrica del Sud.
A Espanya i altres països, no hi ha àrees de gran concentració d’Aedes albopictus ja que hi ha grups de
professionals que s’encarreguen de controlar-ho.
Turistes francesos que van viatjar al
carib, quants van tornar infectats,
quants van tornar a zones en les que hi
ha presència d’Aedes albopictus i com
va evolucionar el nombre d’afectats de
Chikungunya.
Els vectors: Aedes aegypti i Aedes albopictus
Quines diferències té l’Aedes albopictus respecte l’Aedes aegypti? Està
distribuït per tot l’Índic, no és només urbà sinó que és urbà i rural,
resisteix molt bé la dissecació (no necessita molta humitat per
reproduir-se), té una gran capacitat d’adaptació, és un vector de difícil
control (és resistent a les campanyes d’eradicació amb insecticides), és
silenciós i diürn (aegypti normalment és nocturn  prevenció amb
mosquiteres) i, a més, no només és vector, és vector i reservori
(transmet el virus a la seva descendència). A més, una sola picada
d’aquest vector provoca una virèmia suficient per tal de que, en una segona picada, es transmeti la infecció a
una altra persona.
En verd hi ha la distribució de l’Aedes albopictus abans del 1980
i en color marró hi ha la distribució de l’Aedes albopictus
després del 1980. Observem que actualment hi ha presència
d’Aedes albopictus gairebé per tota la costa mediterrània (no hi
ha el virus, però si que hi ha el vector).
D
MI - 42 (Dr. Pumarola)
(24/02/15)
Cristina Romero Cuenca
Quins són els determinants de la distribució de l’Aedes albopictus?




El canvi climàtic.
Les rutes comercials, fonamentalment els pneumàtics de segona mà que provenen dels països del
tercer món, els quals viatgen en les cobertes dels vaixells on hi ha petites concentracions d’aigua,
suficients per tal de que pugui sobreviure aquest vector.
També n’és determinant el comerç de plantes ornamentals.
En el nostre ambient, les zones típiques d’Aedes albopictus no estan associades a una manca de
desenvolupament, estan associades a la urbanització (sobretot jardins, parcs i zones amb petites
col·leccions d’aigua estancada).
Coincideix que els mesos en que hi ha més turisme, a l’estiu, són els moments en el temps en els que hi ha més
reproducció d’Aedes albopictus. El que “ens salva” és el curt temps de virèmia; quan un vector transmet el
virus a una persona, li provoca una virèmia que va des del dia 0 fins al dia 7 i una vegada es desenvolupa la
resposta immunitària, desapareix la virèmia. És a dir, que per tal de que un viatger pogués transmetre la
infecció a un altre (tenint una virèmia suficient), el vector pràcticament l’hauria de picar a l’aeroport de tornada
(poc probable).
En els casos en que hi ha sospita d’infecció d’un virus emergent en un viatger, ens interessa molt fer un
diagnòstic doble, per una banda, una serologia, lo qual ens dirà si hi ha o no infecció, i, d’una altra banda, ens
interessa determinar la virèmia.
El virus
La clínica característica d’aquest virus és dolor muscular i articular, que fa que el malalt adopti una posició
antiàlgica molt característica, que s’anomena Chikungunya.
NIL OCCIDENTAL
Epidemiologia
Una altra via de emergència està formada per la migració de les aus. Fonamentalment hi ha dos tipus de rutes
migratòries d’aus, l’americana i l’euroasiàtica.
E
MI - 42 (Dr. Pumarola)
(24/02/15)
Cristina Romero Cuenca
L’any 1999 va aparèixer diversos casos d’encefalitis
als EEUU, es va fer un estudi epidemiològic i l’únic
nexe que tenien en comú aquests casos, és que tots
passejaven per Central park. Posteriorment es va fer
un estudi de Central park i es va detectar el virus del
Nil occidental en els mosquits d’aquesta àrea
(mosquits del gènere Cúlex). Aquest virus havia
estat restringit a àrees africanes fins aquell moment.
Des de l’any 2004 i fins al moment actual, han
augmentat moltíssim els casos d’encefalitis per Nil
occidental als EEUU, això ha estat produït per
l’arribada del vector a causa de les aus migratòries.
És per això que algú viatja als EEUU no pot donar
sang fins al cap d’un mes d’haver tornat.
Fins al moment, a Espanya només hi ha hagut 2
casos de Nil occidental a Reus i diversos casos en
cavalls a Andalusia.
El virus
Hi ha dos hostes d’aquest virus, els cavalls i les persones. El quadre clínic que provoquen són meningoencefalitis. Per tal de controlar-ho, sempre que hi ha un cas de meningo-encefalitis no diagnosticada es fa la
prova del Nil occidental mitjançant una mostra de líquid cefaloraquidi.
EBOLA
Epidemiologia
El virus de l’ebola va aparèixer a un poble de guinea anomenat Meliandou, una zona caçadora de ratpenats.
Inicialment només afectava a dones i nens (el primer cas va ser un nen de 2 anys).
La zona on va aparèixer el brot era frontera entre Sierra Leona, Liberia i Guinea. És a dir, una zona que està
dividida a nivell legislatiu en 3 parts, però socialment és com si tot fos una mateixa zona ja que hi ha les
mateixes ètnies i famílies. Per tant, és una zona de gran moviment social. Això comporta una gran manca de
coordinació global ja que els tres països actuen diferent enfront al brot, mentre que la societat continua
movent-se per les 3 zones, fent que s’estengui el brot.
F
MI - 42 (Dr. Pumarola)
(24/02/15)
Cristina Romero Cuenca
El virus
És un virus que actua
ràpidament,
de
forma
explosiva i amb molta
gravetat.
GRIP ESPANYOLA I CORONAVIRUS DEL SARG
GRIP ESPANYOLA: a l’any 1918, en plena guerra mundial, hi va haver la famosa grip espanyola (H1N1), la qual
va ser la primera pandèmia del segle 20. Hi van haver 500 milions de casos amb una tassa de letalitat del 1020%, per tant, un 3% de mortalitat en la població, en un moment on els coneixements eren escassos.
CORONAVIRUS DEL SARG: a l’any 2003, a Hong Kong, el
coronavirus del SARG, va provocar la primera pandèmia
del segle 21. Van aparèixer 8000 casos amb una tassa
de letalitat del 10%, en un moment en que ja hi havia
un elevat coneixement, per tant, aquest brot es va
poder limitar ràpidament. La diferència important amb
la grip, és que el coronavirus transmet en el període
simptomàtic (molt més fàcil de limitar) i la grip durant
el període d’incubació.
El que ve a continuació és per aprofundir més en el
temari, informació addicional que no es va comentar a classe.
ANNEX 1
http://www.elsevier.es/en-revista-enfermedades-infecciosas-microbiologia-clinica-28-articulo-enfermedadesinfecciosas-zoonoticas-90002241
G
MI - 42 (Dr. Pumarola)
(24/02/15)
Cristina Romero Cuenca
Introducción
La denominación “zoonosis emergentes” hace referencia tanto a las infecciones de nueva aparición en la
población como a las previamente conocidas cuya incidencia o distribución geográfica sufre un rápido
aumento. Globalmente considerados, los mecanismos que facilitan su aparición son al menos 3:



Aparición de un microorganismo desconocido o aparición de una nueva variante.
A través del traspaso de la barrera de especie, lo que condiciona la introducción en un huésped de un
agente etiológico existente en otra especie.
Por su diseminación a partir de una pequeña muestra de la cabaña o población animal que actúa como
nicho ecológico, en la que surgió o fue originariamente introducido.
Aunque este fenómeno no es nuevo, hay una creciente preocupación internacional por su notable incremento,
detectado fundamentalmente en las 2 últimas décadas. En este período se ha descrito, por ejemplo en el
ámbito de la virología, un número importante de agentes cuya consideración como causantes de zoonosis
emergentes no necesita ser enfatizada, siendo especialmente destacables algunos arbovirus como dengue,
“West Nile”, fiebre amarilla, encefalitis japonesa, fiebre del Valle del Rift, coronavirus del SARG, virus
chikungunya o el virus de gripe A/California/H1N1, catalogado como pandémico en junio de 2009. […]
La enorme diversidad de patógenos se correlaciona con una gran variabilidad de ciclos biológicos, vías de
transmisión, patogenicidad y epidemiología. Se ha determinado que la capacidad de emerger se relaciona con
algunos taxones más que con otros, con ciertas rutas de transmisión y con un amplio espectro de huéspedes.
En el ámbito particular de la virología, la mayoría de los agentes emergentes son zoonóticos, siendo los que
infectan animales domésticos y silvestres los que requieren mayor atención. Entre los animales implicados se
incluyen fundamentalmente los vertebrados, como roedores, primates y murciélagos, así como las aves. El
peligro de estos virus viene dado por su capacidad de salto interespecífico pudiendo así afectar a una nueva
población que no ha desarrollado ningún tipo de inmunidad ni respuesta protectora frente al nuevo agente.
Ciertas condiciones de la vida actual favorecen estos saltos. [...]
Está demostrado que las zoonosis se transmiten generalmente a través de vectores. Teniendo en cuenta su
modo de transmisión, el mayor número de zoonosis corresponde a las viriasis transmitidas por artrópodos
(fundamentalmente los de vectores generalistas), seguidas de algunas que requieren contacto indirecto (a
través de alimentos o agua) y finalmente las de contacto directo.
Por tanto, hay varias características comunes a la mayoría de los
virus emergentes y reemergentes, lo que permite establecer un
perfil de “virus emergente modelo”. […]
Factores de emergencia
La mayoría de los autores coincide en señalar que el fenómeno
de la aparición de nuevos agentes zoonóticos o el resurgimiento
de los ya conocidos se trata de una interacción de factores que
abarcan 3 aspectos fundamentales: la población susceptible, el
propio microorganismo y el entorno de ambos.

Modificaciones en la demografía y comportamiento
humanos:
La inmigración desde áreas rurales a los entornos urbanos implica grandes cambios demográficos. Los viajes y
la inmigración que siguen a los conflictos armados también suponen grandes movimientos de poblaciones.
H
MI - 42 (Dr. Pumarola)

(24/02/15)
Cristina Romero Cuenca
Actividades en relación con la tecnología e industrias agrarias:
Tanto en la industria alimentaria como en otras de manufacturas se tiende hacia la obtención de mayores
volúmenes de producto por unidad de tiempo. Esto favorece una rápida expansión de los agentes infecciosos
presentes en productos contaminados de origen animal que escapan a los controles pertinentes. Resultan
asimismo importantes los cambios asociados al desarrollo de la agricultura, ya que se han dedicado al cultivo
de explotación terrenos tradicionalmente silvestres. […] Otro factor importante es la masa hídrica, puesto que
mosquitos y otros artrópodos se nutren en aguas estancadas, por lo cual la construcción de pantanos, cambios
de curso de ríos o almacenamiento de agua, son factores que favorecen la expansión de vectores y la difusión
de virus como Dengue, encefalitis japonesa o fiebre del Valle del Rift.

Cambio climático global:
Estos cambios pueden afectar de manera muy notoria al grado de dispersión de los agentes cuyo huésped es
un animal y, en especial, de los transmitidos por vectores. Además de las temperaturas y el calentamiento
global asociado, que favorecen la expansión y asentamiento de vectores desde áreas tropicales a zonas
templadas, la disponibilidad de agua, como se ha mencionado previamente, es un factor clave. […]

Desigualdades sociales:
Algunos de los factores que afectan a la población son el incremento en la media de edad, mayores niveles de
inmunosupresión, mayor exposición a radiaciones ultravioleta y el estrés, pero, sobre todo, hay que tener en
cuenta las desigualdades sociales. La pobreza favorece la aparición y asentamiento de nuevos agentes
infecciosos. […] Además, muchas de las enfermedades reemergentes reaparecen tras mantenerse en una bolsa
de población que, en muchas ocasiones, se caracteriza por niveles altos de pobreza, desde donde el agente
infeccioso se expande.

Comercio y viajes internacionales:
[…] En la actualidad, debido a los grandes avances en comunicaciones y al mayor acceso de la población general
a este tipo de viajes, este factor cobra una mayor importancia ya que infecciones que aparecen en cualquier
parte del mundo pueden atravesar continentes enteros en días o semanas. Así, el mosquito Aedes albopictus,
vector potencial para un elevado número de arbovirus y de gran agresividad, ha sido diseminado por todo el
mundo al haber sido transportado en cargamentos de neumáticos provenientes en principio de Asia y después
de cualquier lugar con presencia del vector. […]

Medidas de salud pública e infraestructuras deficientes
Además de unas medidas sanitarias y de higiene adecuadas, los sistemas de salud pública deben ser capaces de
dar una respuesta adecuada tanto a nivel de prevención como de diagnóstico y tratamiento.
El pasado brote causado por el coronavirus causante del SRAG es un buen ejemplo. Las autoridades sanitarias
locales adolecieron de rapidez al dar una respuesta. Esto implicó que las medidas se tomaran cuando ya la
infección estaba demasiado extendida. Este problema afectó fundamentalmente a países en vías de desarrollo
pero no únicamente, como demostró la entrada y circulación del virus en Canadá.

Adaptación del agente infeccioso:
Los agentes infecciosos son organismos vivos y dinámicos con capacidad de adaptación al medio. Esto es
especialmente importante en los virus cuyo genoma es ARN, ya que sus polimerasas presentan una tasa de
error muy elevada facilitando el cambio rápido de éstos.
Una situación típica la constituyen las reinfecciones anuales por diferentes cepas de virus gripales producidas
por pequeños cambios genómicos (“shift” antigénico) que hacen que los sitios antigénicos se modifiquen y
escapen a la respuesta inmune generada en la población frente a otras cepas.
I
MI - 42 (Dr. Pumarola)
(24/02/15)
Cristina Romero Cuenca
En el análisis de las variables que favorecen la emergencia y la reemergencia de las zoonosis, se deben
considerar los factores que influyen tanto en la introducción de un nuevo patógeno en la población como los
que intervienen en su establecimiento y posterior diseminación.
Una vez que el nuevo agente se establece en la población humana, su diseminación geográfica y la magnitud de
los brotes dependen esencialmente de la vía de transmisión y de la rapidez de su distribución a nuevos grupos
poblacionales, de la morbilidad y letalidad asociadas, y del número inicial de infectados. Sin embargo, la
capacidad de los servicios de salud para controlar una determinada infección en la población es el factor
principal que determina el impacto de ésta.

Importancia de la vigilancia de las enfermedades infecciosas:
[…] La vigilancia se asimila a un proceso continuo en
el que se exige la recolección sistemática de la
información, su análisis y la posterior generación de
conocimiento derivado de éste. En esta dinámica
parece oportuno destacar una triple participación: la
del médico asistencial, la de los laboratorios que
detectan agentes infecciosos y la de los sistemas de
información microbiológica que la mantienen accesible.
Enfoque des de la práctica asistencial
El primer movimiento reconocible para la práctica médica suele residir en la solicitud de atención por parte de
un paciente. El clínico valora de acuerdo con una sistemática aplicable a cualquier entorno asistencial y que en
nuestra experiencia exige la consideración de variables referidas al tipo de paciente, a sus antecedentes, a su
síndrome clínico, a los potenciales agentes etiológicos y, finalmente, a la adopción de un modelo organizativo,
para solicitar exámenes complementarios, instaurar terapia o notificar los hallazgos a los sistemas de salud
pública. Esta última actividad puede ser realizada sin exclusión, tanto por el médico clínico como por el
microbiólogo, y alcanza su máxima eficiencia cuando las redes de vigilancia establecen recursos oportunos para
canalizar la información. La capacitación específica en enfermedades infecciosas constituye un excelente
instrumento para efectuar una aproximación reglada al tema que nos ocupa.
Papel de los laboratorios
La caracterización y tipificación de los agentes
infecciosos implicados en la etiología de los
diferentes cuadros clínicos cuando se efectúan por
métodos convencionales requieren un tiempo medio
que no suele ser inferior a 48-72h. Las técnicas de
detección molecular basadas en hibridación con sondas o en amplificación genómica pueden optimizar el
período necesario para la emisión de resultados, si bien adolecen de otras ventajas como son la posibilidad de
disponer de cepas y aislados, y de efectuar pruebas de sensibilidad a los quimioterápicos o antibióticos. La
secuenciación y elaboración de árboles de homología genética constituyen poderosas herramientas a la hora
de describir parentescos entre clones o linajes de microorganismos. La elaboración de informes acerca del
perfil de actividad de los antimicrobianos representa una de las mayores cargas de trabajo de cualquier
laboratorio y lejos de abarcar sólo métodos de cribado integra también estrategias de confirmación, tanto
fenotípicas como genotípicas. […]
J
MI - 42 (Dr. Pumarola)
(24/02/15)
Cristina Romero Cuenca
ANNEX 2
Capítol 35 (Arbovirus, robovirus i filovirus) del llibre “Microbiología y parasitología médicas” (G. Prats)
Arbovirus 1
La palabra “arbovirus” es un acrónimo de arthropodborne virus, es decir, virus transmitidos por artrópodos,
principalmente por mosquitos y garrapatas, cuyo reservorio son diferentes vertebrados. Actualmente se
conocen más de 400 virus, que se denominan por la enfermedad que causan (p. ej., virus de la fiebre amarilla)
o por el lugar en el que se aislaron por primera vez (p. ej., virus de la encefalitis de San Luís).
La mayoría de los arbovirus pertenecen a cuatro familias: Flaviviridae, Togaviridae, Bunyaviridae y Reoviridae.
El ciclo biológico en la naturaleza se establece entre el animal reservorio y el artrópodo, a los que
generalmente no causan enfermedad, quedando las personas al margen del ciclo, hasta que una picadura
esporádica causa la enfermedad humana. Para la mayoría de estos virus los seres humanos son hospedadores
finales, porque durante la infección la concentración del virus es demasiado baja y la duración de la viremia
demasiado breve para que el virus pueda ser transmitido por el artrópodo. Sin embargo, en algunas
enfermedades como la fiebre amarilla y el dengue, los seres humanos presentan un elevado nivel de viremia lo
que permite la transmisión de la enfermedad.
Cuando los arbovirus producen una infección sintomática, causan fundamentalmente tres cuadros clínicos:



Fiebre indiferenciada, sin focalidad, asociada a artromialgias y en ocasiones a un exantema
maculopapular; este cuadro clínico de buen pronóstico, puede causarlo la mayoría de arbovirus y
robovirus.
Encefalitis, en general de pronóstico grave.
Fiebres hemorrágicas que presentan una elevada mortalidad.
Algunos arbovirus pueden producir varios de estos cuadros clínicos. En la patogenia de estas enfermedades no
solo tiene importancia la acción citocida del virus, sino también, en alguna de ellas, hay un importante
componente immunopatológico. Tras recuperarse de una de estas enfermedades, la inmunidad generalmente
es de por vida.
1
Tot i ser un annex, la imatge és de les diapositives de classe.
K
MI - 42 (Dr. Pumarola)
(24/02/15)
Cristina Romero Cuenca
RESUM DE CONCEPTES
Què són les infeccions
emergents?
Són les infeccions que apareixen de nou, o bé aquelles que estaven controlades i tronen a
aparèixer.
L’emergència és
multifactorial
Està influenciada per factors tecnològics i industrials, per factors derivats del desenvolupament
econòmic i utilització de la terra, pel comerç internacional, per les polítiques de salut pública i
per l’adaptació i canvi dels microorganismes.
Principals infeccions
emergents causades per
virus RNA en la última
dècada
Coronavirus, grip aviària, nous retrovirus, chikungunya, dengue, lujovirus, grip, xarampió. El
VIH, la hepatitis C, també van ser infeccions emergents en el seu moment, la grip constantment
és emergent, els arbovirus i l’ebola són uns altres que també constitueixen infeccions
emergents. Les principals infeccions emergents causades per bactèries en la última dècada:
bactèries multiresistents, plasmòdium i E. Coli.
Com pot ser una infecció
emergent?
Hi ha infeccions emergents que esporàdicament travessen la barrera d’espècie, hi ha algunes
que tenen certa transmissió interhumana, n’hi ha d’altres que en que no hi ha infecció
interhumana persona-persona, però si a través del vector, i per últim, hi ha algunes que poden
originar pandèmies.
Reservori
Gairebé el 90% de les infeccions emergents provenen del reservori animal (reservori principal o
intermedi), moltes d’aquestes infeccions es transmeten a través de vectors
Chikungunya
Arbovirus originari de l’Àfrica. Tot i que es transmet de forma
originaria mitjançant el vector Aedes aegypti, actualment està
adaptat a un altre vector més a Europa, l’Aedes albopictus
(mosquit tigre).
La clínica característica d’aquest virus és dolor muscular i articular,
que fa que el malalt adopti una posició antiàlgica molt
característica, que s’anomena Chikungunya.
Virus que va emergir a causa de la migració de les aus. Detectat
l’any 1999 als EEUU. Fins al moment, a Espanya només hi ha hagut
2 casos de Nil occidental a Reus i diversos casos en cavalls a
Andalusia.
Nil occidental
Exemples
Hi ha dos hostes d’aquest virus els cavalls i les persones. El quadre
clínic que provoquen són meningo-encefalitis. Per tal de controlarho, sempre que hi ha un cas de meningo-encefalitis no
diagnosticada es fa la prova del Nil occidental mitjançant una
mostra de líquid cefaloraquidi.
Ebola
El virus de l’ebola va aparèixer a un poble de guinea anomenat
Meliandou. És un virus que actua ràpidament, de forma explosiva i
amb molta gravetat. Va aparèixer el brot a frontera entre Sierra
Leona, Liberia i Guinea, una zona amb una gran manca de
coordinació global ja que els tres països actuen diferent enfront al
brot, mentre que la societat continua movent-se per les 3 zones,
provocant l’extensió del brot.
Grip espanyola
A l’any 1918, en plena guerra mundial, la grip espanyola (H1N1) va
provocar la primera pandèmia del segle 20.
Coronavirus SARG
A l’any 2003, a Hong Kong, el coronavirus del SARG, va provocar la
primera pandèmia del segle 21.
L