L`EMPREMTA TRANSHUMANT Des de temps que es perden en la

L'EMPREMTA TRANSHUMANT
L'ASSAGADOR DE LA MAR
UNA RECUPERACIÓ NECESSÀRIA
Des de temps que es perden en la memòria, molts pobles de les muntanyes
de Terol i Conca van aprofitar la bonança dels hiverns mediterranis per a
buscar amb els seus ramats el past que oferia la nostra pròxima franja litoral.
“Bajar al Reino” era la frase que resumia un viatge d'anada i tornada.
Existia una altra transhumància que actuava a l'inrevés. A l'estiu els ramats es
desplaçaven a les marjals i zones humides litorals (Marjals d'Almenara o El
Puig) i a l'hivern pujaven a les muntanyes del prelitoral (Serra Espadà, Catí, Sta
Magdalena de Polpís, etc.). Encara hui veiem ramats de bous i d'ovelles que
fan estos recorreguts.
Tres assagadors recorren el terme de Sagunt: L'Assagador de Gausa o Camí de
Petrés, l'Assagador d'Aragó o Camí de Llíria i l'Assagador de la Mar.
L'Assagador de la Mar travessa les comarques de l'Horta Nord, el Camp de
Morvedre i la Plana (de Meliana a Castelló), paral·lelament a la mar, amb una
amplària mínima de 6 metres i màxima de 75,22 m.
En alguns trams, en particular en la Marjal dels Moros, l'assagador continua
utilitzant-se com a passera per als ramats i forma part de la zona humida.
Les vies pecuàries han de ser considerades com autèntics “corredors ecològics”,
essencials per a la migració, la distribució geogràfica i l'intercanvi genètic de
les espècies silvestres.
Importants amenaces han pesat i encara pesen sobre l'Assagador de la Mar :
La complexa orografia i els variats punts de destí, així com la transtermitància,
o siga els desplaçaments de bestiar a curtes distàncies, entre municipis o entre
comarques, han teixit una xarxa de camins que suponen, segons el professor
Emili Obiol, un 2% del territori valencià, quasi el doble que la longitud de
carreteres i ferrocarrils units.
- L'ocupació de la seua superfície. És el cas dels intents dels "Altos Hornos de
Vizcaya" (AHV) per a desviar el seu curs per l'exterior de la Siderúrgica. Estos
intents no van fructificar (Orde de 21 de novembre de 1977) i el pas ha
continuat per a persones i ramats, encara que amb algunes interrupcions, fins
als nostres dies. En l'actualitat l'assagador passa pels terrenys del Port
Comercial (Autoritat Portuària).
Tot això convertix a la xarxa de vies pecuàries- amb els seus elements culturals
annexos- en un llegat històric d'interés capital, únic a Europa.
(De la Llei 3/1995 de Vies Pecuàries)
No obstant això, un desgast progressiu des del segle XVI es produirà en este
món ramader, que queda lenta, però inexorablement sotmés a les noves idees
que comencen a valorar més l'agricultura; així un procés tendent a la implantació de la propietat privada talla el pas del ramat en molts sentits, a vegades
literalment. La imposició centralista castellana en matèria pecuària es deixarà
notar en molts aspectes des de la unificació dels Reis Catòlics, però serà a
partir de la Batalla d'Almansa, en el segle XVIII, quan els assagadors, passos,
ligallos, etc., noms amb què es coneixien les vies pecuàries en el Regne,
donaran pas a les "cañadas, cordells, veredas i coladas", denominacions
originades en el Fuero Juzgo de Castilla. A pesar d'esta imposició unificadora,
encara es conserven en terra valenciana els antics noms, especialment
assagador.
- Invasió de trànsit motoritzat. En molts trams és molt arriscat, quan no
pràcticament impossible anar a peu, amb bicicleta o a cavall. En molts trams
s'ha transformat l'Assagador de la Mar en una carretera sense més.
- Els passejos marítims, com els del Port de Sagunt i Canet d'En Berenguer,
permeten el pas de vianants amb seguretat però impedixen altres usos i
oculten el valor cultural del pas, sobre el qual estan construïts. La ignorància
de la seua existència contribuïx sens dubte a la seua desaparició.
Atenent a una demanda social creixent, les vies pecuàries poden constituir un
instrument afavoridor del contacte de l'home amb la naturalesa i de
l'ordenació de l'entorn mediambiental.
Per a aconseguir estos objectius que ens proposa la Llei és necessària la
recuperació de la seua memòria i la divulgació de la seua existència. Una labor
que correspon a la Conselleria de Territori i als ajuntaments implicats i en la
que VOLCAM i ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ han aportat el seu xicotet esforç
amb la col·locació de 4 panells de senyalització de l'Assagador de la Mar en el
tram de 4 km. de la Marjal dels Moros.
A més, està en marxa la recuperació de l'Assagador en el tram del delta del
Palancia, dins del projecte de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per a tot
el tram final del riu.
- L'entrada del mar amenaça en alguna zona l'antic recorregut.
L'Autoritat Portuària ha de donar solució al tram que passa pels seus terrenys,
de fet són els més interessats en això. La carretera per dins del Port Comercial
suposa un gran perill per a vianants i ciclistes per la gran quantitat de camions
que circulen, el pas de les vies, etc.
LA HUELLA TRASHUMANTE
LA CAÑADA DEL MAR
UNA RECUPERACIÓN NECESARIA
Desde tiempos que se pierden en la memoria, muchos pueblos de las
montañas de Teruel y Cuenca aprovecharon la bonanza de los inviernos
mediterráneos para buscar con sus rebaños el pasto de nuestra cercana franja
litoral. “Bajar al Reino” era la frase que resumía un viaje de ida y vuelta.
Existía otra trashumancia que actuaba a la inversa. En verano los rebaños se
desplazaban a las marjales y zonas húmedas litorales (Marjales de Almenara o
El Puig) y en invierno subían a las montañas del prelitoral (Sierra Espadan, Catí,
Sta Magdalena de Pulpis, etc.). Todavía hoy vemos ganaderias de toros y
rebaños de ovejas que hacen estos recorridos.
Tres Cañadas recorren el termino de Sagunto: La Cañada de Gausa o Camino
de Petrés, la Cañada de Aragón o Camino de LLíria y la Cañada del Mar.
La Cañada del Mar ( o Vereda del Mar como tambien se la conoce) recorre las
comarcas de l’Horta Nord, el Camp de Morvedre i la Plana (de Meliana a
Castelló), paralelamente al mar, con una anchura mínima de 6 m. y máxima de
75,22.
En algunos tramos, en particular en la Marjal dels Moros, la Cañada continua
utilizándose para el transito ganadero y forma parte de esa zona húmeda.
Las vías pecuarias han de ser consideradas como auténticos “corredores
ecológicos”, esenciales para la migración, la distribución geográfica y el
intercambio genético de las especies silvestres.
Importantes amenazas han pesado y todavía pesan sobre la Cañada del Mar :
La compleja orografía y los variados puntos de destino, así como las transtermitancia, o sea los desplazamientos de ganado a cortas distancias, entre
municipios o entre comarcas, han tejido una red de caminos que suponen
según el profesor Emili Obiol un 2% del territorio valenciano, casi el doble que
la longitud de carreteras y ferrocarriles unidos.
Sin embargo un desgaste progresivo desde el siglo XVI se va a producir en
este mundo ganadero, que se ve lenta, pero inexorablemente avasallado por
las nuevas ideas que comienzan a valorar más positivamente la agricultura; así
un proceso tendente a la implantación de la propiedad privada corta el paso
del ganado en muchos sentidos, a veces literalmente. La imposición centralista castellana en materia pecuaria se dejara notar en muchos aspectos desde la
unificación de los Reyes Católicos, pero será a partir de la Batalla de Almansa
en el siglo XVIII, cuando los "assagadors, passos, ligallos", etc., nombres con los
que se conocían las vías pecuarias en el Reino, darán paso a las cañadas,
cordeles, veredas y coladas, denominaciones originadas en el Fuero Juzgo de
Castilla. Pese a esta imposición unificadora, aún se conservan en tierra
valenciana los antiguos nombres especialmente “assagador”.
- La ocupación de su superficie. Es el caso de los intentos de Altos Hornos de
Vizcaya (AHV) para desviar su curso por el exterior de la Siderúrgica. Estos
intentos no fructificaron (Orden de 21 de noviembre de 1977) y el paso ha
continuado para personas y ganados, aunque con algunas interrupciones,
hasta nuestros días. En la actualidad la Cañada pasa por los terrenos del
Puerto Comercial (Autoridad Portuaria).
- Invasión de tránsito motorizado. En muchos tramos es muy arriesgado,
cuando no prácticamente imposible ir a pie, en bicicleta o a caballo. En
muchos tramos se ha transformado la Cañada en una carretera sin más.
- Los paseos marítimos, como los de Puerto de Sagunto y Canet d’En
Berenguer, permiten el paso de peatones con seguridad pero impiden otros
usos y ocultan el valor cultural de la vereda, sobre la que están construidos. La
ignorancia de su existencia contribuye sin duda a su desaparición.
- La entrada del mar amenaza en alguna zona el antiguo recorrido.
Atendiendo a una demanda social creciente, las vías pecuarias pueden
constituir un instrumento favorecedor del contacto del hombre con la
naturaleza y de la ordenación del entorno medioambiental.
Todo ello convierte a la red de vías pecuarias -con sus elementos culturales
anexos- en un legado histórico de interés capital, único en Europa.
(De la Ley 3/1995 de Vías Pecuarias)
Para conseguir estos objetivos que nos propone la Ley es necesaria la
recuperación de su memoria i la divulgación de su existencia. Una labor que
corresponde a la Conselleria de Territorio y a los ayuntamientos implicados
en la que VOLCAM y ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ han hecho su pequeña
aportación con la colocación de 4 paneles de señalización de la Cañada del
Mar en el tramo de 4 km. de la Marjal dels Moros.
Además está en marcha la recuperación de la Cañada del Mar en el tramo del
delta del Paláncia, dentro del proyecto de la Confederación Hidrográfica del
Jucar para todo el tramo final del río.
La Autoridad Portuaria debe dar solución al tramo que pasa por sus terrenos,
de hecho son los mas interesados en ello. La carretera por dentro del Puerto
Comercial supone un gran peligro para peatones y ciclistas por la gran
cantidad de camiones que circulan, el paso de las vías, etc.