Guia Turística - Palau

BALC
PALA
Ó
RA
DEORDÀ
SAVER
U DE L’EMP
NUCLI
ANTIC
LLOCS D’INTERÈS TURÍSTIC
11
13
9
6
4
12
10
5
8
7
2
15
14
qa Sant
Salv
ad
pel c or,
o
mos ll del
quit
1
3
Sant Onofre, la llum blanca de Palau
1
L
’ermita de Sant Onofre, ja citada el 1362, està emplaçada
a uns 400 metres d’alçada i és visible des de tota la plana
empordanesa. Fou aixecada pels feligresos al segle XIV
en un lloc de devoció i pelegrinatge on els palauencs anaven
a suplicar bon temps per salvar les collites. Explica la llegenda que un pastor va trobar una imatge de Sant Onofre en una
cova propera a aquest indret, que la va baixar
fins a l’església del poble i que, l’endemà, la
imatge ja tornava a ser a la cova. Admirats
pel prodigi, els feligresos van bastir aquí
l’ermita a la seva advocació. Cada any, per
la segona Pasqua, els palauencs fan una
romeria fins a aquesta ermita, acompanyada d’un dinar popular i d’una ballada de
sardanes. Si sou visitants, no deixeu de fer
l’excursió a peu de Palau a Sant Onofre,
per un corriol d’uns 2 km que surt del costat del restaurant Terra Nova.
Mireu l’itinerari
que hi ha
marcat a la
pàgina 18
d’aquesta
guia, si voleu
fer l’excursió
a peu des de
Palau-saverdera
a l’ermita de
Sant Onofre.
L
a ermita de Sant Onofre, ya citada en 1362, está emplazada a unos 400 metros de altura y es visible desde toda
la llanura ampurdanesa. Fue levantada por los feligreses
en el siglo XIV en un lugar de devoción y peregrinaje dónde los
vecinos de Palau iban a suplicar buen tiempo para salvar las cosechas. Explica la leyenda que un pastor encontró una imagen de
Sant Onofre en una cueva próxima a este lugar, que la bajó hasta
la iglesia del pueblo y que, al día siguiente, la imagen ya volvía a
estar en la cueva. Admirados por el prodigio, los feligreses levantaron aquí la ermita. Cada año, por la segunda Pascua, los vecinos
del pueblo hacen una romería hasta esta ermita, acompañada de
una comida popular y de sardanas. Si sois visitantes, no dejéis de
hacer la excursión a pie de Palau a Sant Onofre, por un sendero de
unos 2 km que sale de al lado del restaurante Terranova.
Mirad el
itinerario que
hay marcado
en la página 18
de esta guía, si
queréis hacer
la excursión
a pie desde
Palau-saverdera
a la ermita de
Sant Onofre.
VISITEU TAMBÉ....
NUCLI
ANTIC
URBANITZACIÓ
DEL MAS ISACH
2
Les quines. La
s quinas
El salt de
l’aigua. La
cascada
Excursions a
cavall.
Excursiones a
caballo
3
2
El museu rural de Can Caussa
S
i voleu gaudir d’una impressionant col·lecció
d’objectes antics, heu de contactar amb el sr. Francisco Caussa (tel. 972 53 02 81) perquè us obri les portes de casa seva, al carrer de l’església número 3. Tota una
vida dedicada al col·leccionisme us permetrà observar, entre altres coses: càntirs, gerres, orinals, ceràmiques diverses,
objectes de vidre, cornetes, microscopis, podalls, tisores,
rasclets, màquines de collir olives... Entre els objectes més
curiosos hi ha: un maridet (braser de ceràmica que mantenia
l’escalfor sota les faldilles de les dones), una màquina elèctrica per fabricar esclops, cadires de sis potes, un guant per
desgranar panotxes i un meteorit.
S
i queréis disfrutar de una impresionante colección de
objetos antiguos, debéis contactar con el sr. Francisco
Caussa (tel. 972 53 02 81) para que os abra las puertas
de su casa, en la calle de la Iglesia número 3. Toda una vida
dedicada al coleccionismo os permitirá observar, entre otras
cosas: cántaros, jarros, orinales, cerámicas diversas, objetos
de vidrio, cornetas, microscopios, tijeras, máquinas de cosechar aceitunas... Entre los objetos más curiosos hay: un
‘maridet’ (brasero de cerámica que mantenía el calor debajo
de las faldas de las mujeres), una máquina eléctrica para fabricar zuecos, sillas de seis patas, un guante para desgranar
mazorcas y un meteorito.
El poblat neolític de Ca n’Isach
A
Palau-saverdera trobareu l’únic poblat Neolític
(4.600a.C) recuperat i visitable de tot Catalunya. El jaciment està format per una cabana reconstruïda i per les
restes de cinc cabanes originals. També hi ha cisternes, sitges i
fogars, que donen una idea dels canvis que va comportar el pas
del Paleolític al Neolític, de la vida nòmada a la sedentària, de
la pesca i la cacera a l’emmagatzematge dels recursos naturals.
El poblat va ser descobert el 1987 quan s’obrien els primers
carrers de la urbanització del Mas Isach. Aquí s’hi han trobat
peces de ceràmica, eines fetes de roca polida i útils de sílex. El
poblat està emplaçat al carrer Bèlgica, molt a la vora del límit
amb Pau. Si el voleu visitar, contacteu amb l’Ajuntament.
3
E
n Palau-saverdera encontraréis el único poblado Neolítico (4.600a.C) recuperado y visitable de toda Catalunya.
El yacimiento está formato por una cabaña reconstruida y
por los restos de cinco cabañas originales. También hay cisternas,
silos y hogares, que dan una idea de los cambios que comportó
el paso del Paleolítico al Neolítico, de la vida nómada a la sedentaria, de la pesca y la caza al almacenamiento de los recursos
naturales. El poblado fue descubierto el 1987 cuando se abrían
las primeras calles de la urbanización del Mas Isach. Aquí se han
encontrado piezas de cerámica, herramientas hechas de roca pulida y útiles de sílex. El poblado está emplazado a la calle Bélgica.
Si lo queréis visitar, tenéis que contactar con el Ayuntamiento.
VISITEU TAMBÉ....
4
El Carnaval. El
carnaval
.
ília pagesa
t a la fam
Monumen a la familia payesa
to
Monumen
Barraca de pa
ret seca.
Barraca de pa
red seca
La roca del Duc.
La roca del búh
o real
Palau.
ntons de
Els gega
de Palau
es
nt
ga
Los gi
Museu rural de
Can Caussa.
El museo rural
de Can Caussa
5
4
La torre del rellotge
Plaça Mirador: balcó de l’Empordà
5
A
ntiga torre de defensa que es va aixecar per protegir el
primer castell de Palau, que estava situat per sobre de
la plaça Major, entre el rec del Sant Pare, el carrer de
la Plaça i el carrer del Rall. Era una torre aïllada, que a final del
segle XIV es va annexar al segon castell de la població, conegut popularment com el castell de Can Mèssio, aquest ja situat
per sota de la plaça Major. L’any 1855, la torre es va reformar
per col·locar-hi el rellotge que li dóna el nom. L’any 1970 es
va arrebossar i emblanquinar i, a final dels 80, va recuperar la
façana de pedra vista. Durant uns anys, es va fer servir aquesta
torre com a punt de venda de peix. Actualment és de titularitat
municipal i el seu rellotge continua marcant les hores a la part
alta del poble.
L’escut dels Vilarig,
família noble que va
viure al castell de
Palau durant l’Edat
Mitjana, està escolpit
en una pedra propera
a la torre del rellotge.
El escudo de los
Vilarig, familia noble
que vivió en el castillo
de Palau durante la
Edad Media, está
esculpido en una
piedra próxima a la
torre del reloj.
A
ntigua torre de defensa que se levantó para proteger
el primer castillo de Palau, que estaba situado por
encima de la plaza Mayor, entre el torrente del Sant
Pare, la calle de la Plaza y la calle del Rall. Era una torre aislada, que a finales del siglo XIV se anexó al segundo castillo
de la población, conocido popularmente como el castillo de
Can Mèssio, este ya situado por debajo de la plaza Mayor.
En 1855, la torre se reformó para colocar el reloj que le da
el nombre. En 1970 se rebozó y se pintó de blanco y, a finales de los 80, recuperó la fachada de piedra vista. Durante
unos años, se usó esta torre como punto de venta de pescado.
Actualmente es de titularidad municipal y su reloj marca las
horas en la parte alta del pueblo.
A
questa plaça és un homenatge als 21 palauencs que van
morir durant la Guerra Civil i és per això que hi ha
un monument de Bonaventura Ansón, on estan gravats
els noms de tots els veïns del poble que van morir per causa
bèl·lica entre el 1936 i el 1939. La plaça és també una fantàstica talaia des d’on es pot contemplar una esplèndida síntesi del
paisatge empordanès: el mar, amb la badia de Roses en primer
terme; la plana, amb el protagonisme indiscutible dels Aiguamolls de l’Empordà, i la muntanya, pràcticament tota dins del
parc natural del Cap de Creus.
E
sta plaza es un homenaje a los 21 palauenses que murieron durante la Guerra Civil y por esto hay un monumento de Bonaventura Ansón, dónde están grabados los
nombres de todos los vecinos del pueblo que murieron por causa
bélica entre el 36 y el 39. La plaza es también una fantástica
atalaya desde dónde se puede contemplar una espléndida síntesis
del paisaje ampurdanés: el mar, con la bahía de Roses en primer
término; la llanura, con el protagonismo indiscutible de los Aiguamolls de l’Empordà, y la montaña, prácticamente toda dentro
del parque natural del cabo de Creus.
VISITEU TAMBÉ....
6
Els castanyers
de la muntanya
.
Los castaños en
el monte
fre.
Sant Ono
L’ermita de Sant Onofre
de
ita
m
er
La
Plaça del Trull.
La Plaza del ‘tru
ll’
Piscina munic
ipal.
Piscina munic
ipal
a n’Isach.
h
olític de C
Ca n’Isac
Poblat ne
de
co
íti
neol
Poblado
Vi de la Coop
erativa.
Vino de la Co
operativa.
7
6
El primer castell, el de can Mericano
El segon castell, el de can Mèssio
7
E
La única torre
visible del
primer castillo
de Palau,
dentro de una
propiedad
particular. En
primer término,
piedras que
podemos
suponer que
integraban la
fortaleza.
aç
a
Pa
lla
rs
Pl
la
de
c/
El castillo
ocupaba
el área que
marca la línea
verde.
c/
L’única torre
visible del
primer castell
de Palau, dins
d’una propietat
particular. En
primer terme,
pedres que
podem suposar
que integraven
la fortalesa.
El castell
ocupava l’àrea
que marca
la línia verda.
re
c
l primer castell de Palau (s. X) estava situat per sobre de
la plaça Major, entre el rec del Sant Pare i el carrer de
la Plaça. Ocupava el que havia estat can Mericano (avui
un edifici d’apartaments amb una botiga a la planta baixa); i
moltes de les cases del carrer Pallars: el pati de can Soler, can
Massot, can Domènech i Can Xerina. En el mateix carrer, a la
banda del rec, encara es conserva, molt reformada, una de les
torres defensives. El carreró que hi ha darrera de la carnisseria
era, possiblement, el camí d’accés principal a la fortalesa. El
creixement urbanístic de la zona fa molt difícil trobar vestigis
del castell. Algunes de les pedres de l’antiga edificació es van
fer servir per construir les cases de la vora. A la plaça, hi ha
dues vetes metàl·liques entre les llambordes del terra que marquen la presència, avui soterrada, de l’antiga muralla.
Plaça
Major
E
l primer castillo de Palau (s. X) estaba situado por encima
de la plaza Mayor, entre el torrente del Sant Pare y la calle
de la Plaza. Ocupaba lo que había sido can Mericano (hoy
un edificio de apartamentos con una tienda en la planta baja);
y muchas de las casas de la calle Pallars: el patio de can Soler,
can Massot, can Domènech y Can Xerina. En la misma calle, al
lado del torrente, todavía se conserva, muy reformada, una de
las torres defensivas. El callejón que hay detrás de la carnicería
era, posiblemente, el camino de acceso principal a la fortaleza.
El crecimiento urbanístico de la zona hace muy difícil encontrar
vestigios del castillo. Algunas de las piedras de la antigua edificación se usaron para construir las casas cercanas. En la plaza,
hay dos tiras metálicas entre los adoquines del suelo que marcan
la presencia, hoy sepultada, de la antigua muralla.
Nota: La informació d’aquestes dues pàgines està basada en la hipòtesi que planteja Arnald Plujà en els seus llibres ‘Palau-saverdera. Mil anys de senyors i pagesos’ i ‘Els Vilamarí i
el castell de Palau-saverdera’. Un altre historiador local, Àngel Roig, defensa, en el seu llibre ‘Palau-saverdera i la seva història’, que a Palau va existir un sol castell. La información de
estas dos páginas está basada en la hipótesis que plantea Arnald Plujà en sus libros ‘Palau-saverdera. Mil anys de senyors i pagesos’ y ‘Els Vilamarí i el castell de Palau-saverdera’. Otro
historiador local, Àngel Roig, defensa, en su libro ‘Palau-saverdera i la seva historia’, que en Palau existió un solo castillo.
E
l segon castell de Palau es va aixecar entre els segles XIV
i XV per ordre dels senyors de Vilamarí. La fortalesa es
va annexar al que avui coneixem com la Torre del Rellotge, que era una construcció defensiva del castell primitiu. Els
Vilamarí van vendre el castell als Vilarig (1548) i aquests van
esculpir el seu escut en una pedra que encara avui és visible.
Va passar a mans dels Lanuza i dels comtes de Plasència, però
el castell va anar perdent importància estratègica. Al s.XVIII ja
estava arrendat a uns masovers que l’explotaven com una heretat
rural i això va comportar els primers canvis estructurals. Al segle XX el castell fou adquirit per particulars. Als anys 60, es va
aixecar un bloc de pisos sobre el que havia estat el pati d’armes.
La Torre del Rellotge i dues torres rodones integrades dins d’una
propietat privada són l’únic testimoni de l’antiga fortalesa.
E
l segundo castillo de Palau se levantó entre los siglos XIV
y XV por orden de los señores de Vilamarí. La fortaleza se
anexó a lo que hoy conocemos como la Torre del Reloj, que
era una construcción defensiva del castillo primitivo. Los Vilamarí
vendieron el castillo a los Vilarig (1548) y estos esculpieron su
escudo en una piedra que todavía hoy es visible. Pasó a manos de
los Lanuza y de los condes de Plasencia, pero el castillo fue perdiendo importancia estratégica. En el s.XVIII ya estaba arrendado
a unos vecinos que lo explotaban como una heredad rural y esto
comportó los primeros cambios estructurales. En el siglo XX el
castillo fue adquirido por particulares. En los años 60, se levantó
un bloque de pisos encima de lo que había sido el patio de armas.
La Torre del Reloj y dos torres redondas integradas dentro de una
propiedad privada son el único testigo de la antigua fortaleza.
VISITEU TAMBÉ....
8
Barraca a la mu
ntanya.
Barraca en la
montaña
ach.
del Mas Is
pedreres
as Isach
Antigues
M
l
de
a
nter
Antigua ca
Preparació de
l ranxo de Ca
rnaval.
Preparación de
l ‘ranxo’ de ca
rnaval
Un olivar del
sector del Sa
crés.
Un olivar dels
ector del Sacré
s
perativa.
de la Coo
perativa
L’entrada
de la Coo
da
tra
en
La
Sarcòfag de Be
rnat II de Vilam
arí.
Sarcófago de
Bernat II de Vil
amarí
9
8
L’església romànica de Sant Joan
É
s un temple de planta basilical amb tres naus paral·leles i tres
absis semicirculars d’estil romànic llombard. L’església es
va bastir entre els anys 1022 i 1070 sobre una antiga vila
romana i ha experimentat importants transformacions. El 1899 es
va afegir un pòrtic a sota del campanar i es va tapiar la primitiva
porta d’accés lateral. Una gran reforma feta el 1981 va servir per
enderrocar aquest pòrtic i per recuperar l’accés per l’antiga porta
lateral. L’església està dedicada a Sant Joan Baptista i és per això
que el poble celebra la Festa Major d’estiu cada 29 d’agost, quan es
commemora la degollació d’aquest sant. Si voleu visitar l’església
per dintre, contacteu amb l’Ajuntament i us hi acompanyaran.
10
9
T
emplo de planta basilical con tres naves paralelas y tres ábsides semicirculares de estilo románico lombardo. La iglesia se
levantó entre los años 1022 y 1070 sobre una antigua villa romana y ha experimentado importantes transformaciones. En 1899 se
añadió un pórtico debajo del campanario y se tapió la primitiva puerta
de acceso lateral. Una gran reforma hecha en 1981 sirvió para derribar este pórtico y para recuperar el acceso por la puerta antigua. La
iglesia está dedicada a Sant Juan Bautista y por esto el pueblo celebra
la Fiesta Mayor de verano cada 29 de agosto, cuando se conmemora
la degollación de este santo. Si queréis visitar la iglesia por dentro,
contactad con el Ayuntamiento y os acompañarán.
VISITEU TAMBÉ....
La Fira del paisa
tge.
La Feria del pa
isaje
La sala Vilamarí, a l’hotel d’entitats
s.
de les Flor
La Festa
res
de las flo
La fiesta
El pont del Ma
s Oriol.
El puente del
Mas Oriol
A
l’hotel d’entitats, carrer Nou 49, trobareu la sala Vilamarí, un espai dedicat a la història del poble i molt particularment, a les gestes de la nissaga Vilamarí, senyors
de Palau-saverdera durant l’Edat Mitjana. Trobareu aquí una
imponent reproducció del sarcòfag de Bernat II de Vilamarí
(1448-1516), capità general de l’exèrcit marítim de la corona
catalanoaragonesa. Va viure al castell del poble i és un personatge clau per entendre l’expansió catalana per la mediterrània.
Va combatre naus turques, va perseguir corsaris, va participar
a la Guerra Civil catalana amb un setge al port de Barcelona i
va lluitar al nord d’Àfrica a les ordres del cardenal Cisneros. El
seu avi, Bernat I de Vilamarí (1403-1463) va ser el responsable
de la conquesta de l’illa grega de Castellroig, a 100 quilòmetres
de l’illa de Rhodes, que marca el límit oriental de l’expansió
catalana per la mediterrània.
E
n el hotel de entidades, calle Nou 49, encontraréis la sala
Vilamarí, un espacio dedicado a la historia del pueblo y
muy particularmente, a las gestas de la alcurnia Vilamarí, señores de Palau durante la Edad Media. Encontraréis
aquí una imponente reproducción del sarcófago de Bernat II de
Vilamarí (1448-1516), capitán general del ejército marítimo de
la corona de Catalunya y Aragón. Vivió en el castillo del pueblo
y es un personaje clave para entender la expansión catalana
por el Mediterráneo. Combatió naves turcas, persiguió corsarios, participó en la Guerra Civil catalana y luchó en el norte de
África a las órdenes del cardenal Cisneros. Su abuelo, Bernat
I de Vilamarí (1403-1463) fue el responsable de la conquista
de la isla griega de Castellroig, a 100 kilómetros de la isla de
Rhoda, que marca el límite oriental de la expansión catalana
por el Mediterráneo.
11
10
La
La Cooperativa,
Cooperativa entitat històrica
L
a Cooperativa Agrícola de Palau-saverdera es va constituir el 1933 i inicialment es va estructurar en tres seccions, una dedicada a l’oli; l’altra als cereals i la tercera, al
vi. El 1955, un any abans de la gran glaçada que va acabar amb
bona part de les oliveres, la meitat dels pagesos palauencs estaven afiliats a la Cooperativa i aquell any es van obtenir 122.419
litres d’oli. Avui la Cooperativa està especialitzada únicament en
la producció d’oli i compta amb una quarantena d’associats. La
producció oscil·la entre els 50.000 litres del 2011 i els 22.000
litres del 2012. A la botiga de la Cooperativa podeu comprar-hi
oli, vi i tota mena de productes de la terra. A l’hivern, està oberta
de dilluns a dissabte de 9h a 13h i de 15h a 19h i els diumenges
i festius de 9.30h a 13.30h. A l’estiu, està oberta de 9h a 21h.
L
a Cooperativa Agrícola de Palau-saverdera se constituyó el
1933 e inicialmente se estructuró en tres secciones, una dedicada al aceite; otra a los cereales y la tercera, al vino. En
1955, un año antes de la gran helada que acabó con buena parte de
los olivos, la mitad de los campesinos palauenses estaban afiliados
a la Cooperativa y aquel año se obtuvieron 122.419 litros de aceite.
Hoy la Cooperativa está especializada únicamente en la producción
de aceite y cuenta con unos cuarenta socios. La producción oscila
entre los 50.000 litros del 2011 y los 22.000 litros del 2012. En la
tienda de la Cooperativa podéis comprar aceite, vino y toda clase
de productos de la tierra. En invierno, está abierta de lunes a sábado
de 9h a 13h y de 15h a 19h y los domingos y festivos de 9.30h a
13.30h. En verano, está abierta de 9h a 21h.
La font de Dalt, aigua cobdiciada
L
’aigua de la font de Dalt és un atractiu de primer ordre
per a moltes persones que vénen de fora, la recullen en
garrafes i se l’emporten cap a casa. És una aigua de gust
neutre i de gran frescor, que agrada a tots els paladars, tot i que
no té cap garantia sanitària. L’aigua brolla en una deu propera i
arriba fins a la font a través d’una canalització artificial soterrada. La font ja existia el 1771 perquè aquesta data està gravada
en una roca propera a la canella, però els seus orígens es perden
en la història. Fins que no es va inaugurar la xarxa pública que
porta l’aigua a les cases, la font de Dalt, juntament amb la font
Mallola, eren llocs habituals d’abastament d’aigua per a molts
palauencs. Destaca en aquest espai un abeurador i un safareig
públic, que reben les aigües sobrants de la font.
11
E
l agua de la Font de Dalt es un atractivo de primer orden
para muchas personas que vienen de fuera, la recogen en
garrafas y se la llevan a su casa. Es un agua de gusto neutro
y de gran frescor, que gusta a todos los paladares, a pesar de que
no tiene garantía sanitaria. El agua brolla en un manantial próximo
y llega hasta la fuente a través de una canalización artificial enterrada. La fuente ya existía en 1771 porque esta fecha está grabada
en una roca próxima al caño, pero sus orígenes se pierden en la
historia. Hasta que no se inauguró la red pública que lleva el agua
a las casas, la Font de Dalt, junto con la Font Mallola, eran lugares
habituales de abastecimiento de agua para muchos vecinos. Destaca en este espacio un bebedero y un lavadero público, que reciben
las aguas sobrantes de la fuente.
VISITEU TAMBÉ....
12
Dues cases de
l carrer Nou.
Dos casas de
l carrer Nou
untanya.
Fita a la m montaña
la
Mojón en
Sureda de la
Roja.
Alcornoques
en la Roja
La festa de la
Vellesa.
La fiesta de la
Vejez
et.
ns d’en Po et’
ls escalo
Menhir de s ‘escalons d’en Po
lo
de
r
Menhi
La celebració
de Halloween
.
La celebración
de Halloween
.
13
12
L’Ajuntament, a les antigues escoles
L
’Ajuntament de Palau-saverdera és un edifici de
l’arquitecte Francesc de Paula Nebot, que es va inaugurar el 13 de maig de 1920 i que es va fer servir com
a escola, amb alguna interrupció, des de l’any de la seva inauguració fins a 1999. L’any 1994 van començar les obres per
convertir l’edifici en la Casa de la Vila i l’escola es va traslladar, temporalment, al Centre Cívic. El 5 de febrer de 2005 es
va inaugurar el nou ajuntament, amb l’immoble completament
adaptat a les noves necessitats. L’horari d’atenció al públic és
de dilluns a divendres, de 8h a 14h. Podeu contactar-hi a través
del telèfon 972 55 23 37 o a través del correu electrònic: ajuntament@palausaverdera.cat
E
l Ayuntamiento de Palau-saverdera es un edificio del
arquitecto Francesc de Paula Nebot, que se inauguró
el 13 de mayo de 1920 y que se usó como escuela, con
alguna interrupción, desde el año de su inauguración hasta
1999. En 1994 empezaron las obras para convertir el edificio
en la Casa de la Villa y el colegio se trasladó, temporalmente,
al Centro Cívico. El 5 de febrero de 2005 se inauguró el nuevo ayuntamiento, con el inmueble completamente adaptado
a las nuevas necesidades. El horario de atención al público
es de lunes a viernes, de 8h a 14h. Podéis contactar a través
del teléfono 972 55 23 37 o a través del correo electrónico:
ajuntament@palausaverdera.cat
Piscina municipal ‘La Fresca’
L
a piscina municipal de Palau-saverdera, anomenada La
Fresca, està situada a l’avinguda del Mas Oriol, entre
l’escola i el camp de futbol. La instal·lació està oberta
des dels primers dies de juny fins al setembre. Hi ha servei de
bar i de restaurant i és el lloc on es concentra la majoria de la
gent a l’estiu per passar una bona estona. Habitualment s’hi
celebra la revetlla de Sant Joan i bona part dels actes de la Festa Major d’estiu (29 d’agost). Compta amb un vas d’aigua de
25 metres de llarg i un altre, de menor fondària i llargada, per
a nens i nenes. Trobareu en aquesta instal·lació espais ombrívols i assolellats, segons els vostres preferències, vestidors per
canviar-vos i unes esplèndides vistes a la plana.
13
L
a piscina municipal de Palau-saverdera, denominada La
Fresca, está situada en la avenida del Mas Oriol, entre el
colegio y el campo de fútbol. La instalación está abierta
desde los primeros días de junio hasta septiembre. Hay servicio de bar y de restaurante y es el lugar dónde se concentra la
mayoría de la gente en verano para pasar un buen rato. Habitualmente se celebra la verbena de San Juan y muchos actos de
la Fiesta Mayor de verano (29 de agosto). Cuenta con un vaso
de agua de 25 metros de largo y otro, más pequeño y menos
hondo, para niños. Encontraréis en esta instalación espacios
sombríos y soleados, según vuestras preferencias, vestuarios
para cambiaros y unas espléndidas vistas a la llanura.
VISITEU TAMBÉ....
14
La cova de les
encantades.
La cueva de las
encantadas
.
municipal
de futbol
icipal
El camp
futbol mun
de
po
m
ca
El
Benvinguda als
Re
Recepción a los is Mags.
Reyes Magos
Caseta de la
pedrera de Qu
eraps.
Casita de la ca
ntera de Quera
ps
alvador.
de Sant S
dor
El castell
San Salva
de
o
ill
st
ca
El
Dolmen del Ma
s Bofill.
Dolmen del Ma
s Bofill
15
14
Sant
Sant Salvador
Salvadoriiel
elsalt
saltde
delalareina
reina
Els aiguamolls de l’Empordà
15
E
xplica la llegenda que una reina mora que vivia al castell
de Sant Salvador de Verdera es va veure perduda per
l’avenç de les tropes cristianes durant la reconquesta i
va decidir saltar daltabaix amb el seu cavall blanc. Una altra
versió de la mateixa llegenda diu que va ser una reina cristiana,
la qual, en una situació similar a l’anterior, però amb els papers
invertits, va decidir saltar amb el seu cavall per l’espadat. Una
tercera versió diu que va ser una filla del comte d’Empúries,
enamorada d’un pastor de la muntanya, qui va preferir saltar,
abans que fer front a la reprimenda del seu pare per haver-se
enamorat d’una persona tan humil. En qualsevol cas, les nits
d’estiu, quan no bufa cap vent i
regna la calma, encara es poden
Aquest castell el
Este castillo lo
va construir el
construyó el conde
sentir els gemecs de l’ànima en
comte d’Empúries
de Ampurias en
pena de la noia.
el 1283. En el
segle IX existia
el castell de
Verdera, que
tradicionalment
s’havia situat
a la base de la
construcció que
veiem actualment.
No obstant això,
investigacions
arqueològiques
recents, situen
aquest primitiu
castell molt a la
vora del coll de
mosquit.
1283. En el siglo
IX existía el castillo
de Verdera, que
tradicionalmente
se había situado
en la base de
la construcción
que vemos
actualmente.
Sin embargo,
investigaciones
arqueológicas
recientes, sitúan
este primitivo
castillo muy cerca
del collado del
‘mosquit’.
E
xplica la leyenda que una
reina mora que vivía en
el castillo de San Salvador de Verdera se vio perdida
por el avance de las tropas cristianas durante la reconquista y
decidió saltar al vacío con su caballo blanco. Otra versión
de la misma leyenda dice que fue una reina cristiana, la cual,
en una situación similar a la anterior, pero con los papeles
invertidos, decidió saltar con su caballo por el barranco. Una
tercera versión dice que fue una hija del conde de Ampurias,
enamorada de un pastor de la montaña, quien prefirió saltar,
antes que hacer frente a la reprimenda de su padre por haberse
enamorado de una persona tan humilde. En cualquier caso,
las noches de verano, cuando no sopla ningún viento y reina
la calma, todavía se pueden escuchar los lamentos del alma en pena de la chica.
L
a part baixa del terme està integrada dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Antigament, bona part
d’aquestes terres havien estat sota les aigües d’un gran
estany, però l’home va anar transformant aquesta zona inundada
en camps aptes per a l’agricultura i el pasturatge. Va ser amb
aquesta voluntat transformadora que es van obrir molts dels recs
que avui encara existeixen, com el rec Madral, que marca el límit
de Palau-saverdera. Si voleu explorar la zona, podeu aparcar el
cotxe en el nucli de les Torroelles (on hi ha el restaurant Els Aiguamolls) i caminar fins a l’estany de Vilaüt. Si no equivoqueu el
moment, veureu flamencs, cigonyes, martinets, bernats pescaires, agrons i moltes aus que us aniran sortint al pas.
L
a parte baja del término municipal está integrada dentro del
Parque Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Antiguamente, buena parte de estas tierras estaban bajo las aguas
de un gran estanque, pero el hombre fue transformando esta zona
inundada en campos aptos para la agricultura y la ganadería. Fue
con esta voluntad transformadora que se abrieron muchos de los
cursos de agua que hoy todavía existen, como el ‘rec Madral’, que
marca el límite de Palau. Si queréis explorar la zona, podéis aparcar
el coche en el núcleo de las Torroelles (donde hay el restaurante Els
Aiguamolls) y andar hasta el estanque de Vilaüt. Si no equivocáis
el momento, veréis flamencos, cigüeñas, garcetas comunes, garzas
reales, garzas blancas y muchas aves que os saldrán al paso.
VISITEU TAMBÉ....
16
L’església, pe
r dintre.
La iglesia, po
r dentro
muntanya.
olmen a la
onte
Barraca-d
en en el m
m
ol
-d
ca
Barra
Festa de la ca
rn de perol.
Fiesta de la ‘ca
rn de perol’
La gorga de la
Timba.
La poza de la
Timba
.
parapent
Salt amb
pente
ra
pa
en
Salto
Concert al Ja
zztabé.
Concier to en
el Jazztabé
17
La carena de la serra de Verdera
Palau - Sant Onofre - Mas Ventós - Palau
3
t
tre
es
as
lP
e
cd
Re
les
e
fr
no
tO
ec
de
n
Sa
e
cd
les
Re
il
Tr
Rec
Bac del
h
Zona d’esbarjo del mas Ventós. Zona de recreo
del mas Ventós.
BELLAVISTA
1
ps
eC
ara
cd
s
Ve
nt
ó
as
2
2
Re
Ermita de Sant Onofre. Hi ha una font, on
podreu omplir la cantimplora. Ermita de San
Onofre. Hay una fuente donde podréis llenar la
cantimplora.
M
de
l
Re
c
6
2
4
Podeu consultar l’itinerari i descarregar-vos
el track a través de www.palausaverdera.cat
3
Rec de
l salt de
l’aigua
3
12km
Rec del
Mas Ventós
Sortirem de l’aparcament que hi ha al costat
del restaurant Terranova, a la part alta del
nucli urbà. Saldremos de la esplanada que hay al
lado del restaurante Terranova, en la parte alta del
casco antiguo.
1
4
5
Ba
la rra
fe nc
br d
os e
a
RUTES PER CAMINAR
MAS
FUMATS
NUCLI
Itinerari megalític de la sureda (mireu pàgina
23). Itinerario megalítico de la sureda (mirad
página 23)
4
MAS ISACH
R
1
NUCLI
1
6km
Podeu consultar l’itinerari
i descarregar-vos el track a través
de www.palausaverdera.cat
Sortirem des de la urbanització de Bellavista.
Salimos desde la urbanización de Bellavista.
Travessarem el Mas Fumats pels carrers
Almeria, Alacant i Eïvissa, després agafarem un
corriol que comença a pujar. Cruzaremos el Mas Fumats por las calles Almeria, Alacant y Eïvissa. Luego
cogeremos un sendero que empieza a subir.
2
L’ermita
de Sant
Onofre,
amb la
penya del
Fitor, al
darrera.
La ermita
de San
Onofre,
con la
peña
del fitor
detrás.
Després de fer tota la carena, arribarem al castell de Sant Salvador. Después de recorrer toda
la cresta, llegaremos al castillo de Sant Salvador.
3
Des de Sant Salvador, podem baixar al monestir
de Sant Pere de Rodes. Desde Sant Salvador
podemos bajar al Monestiro de San Pedro de Roda.
4
Ermita de Santa Helena i poblat medieval de
Santa Creu de Rodes. Ermita de Santa Helena y
poblado mediaval de Santa Creu de Rodes..
5
El mas Ventós. Aquí comencem a baixar cap a
Palau, on arribarem al barri de la Ciutat. El mas
Ventós. Aquí empezamos a bajar hacia Palau, donde
entraremos por el barrio de la Ciutat.
6
18
El monestir
de Sant Pere
de Roda,
ja dins del
terme del Port
de la Selva.
El monasterio
de San Pedro
de Roda, ya
dentro del
término del Port
de la Selva.
19
Un tomb pels olivars del Sacrés
Sortida des de la urbanització de Bellavista.
Seguim el carrer Balmes fins al final. Salida
desde la urbanización de Bellavista. Seguimos la calle
Balmes hasta el final.
1
NUCLI
BELLAVISTA
a
s
ro
la
e
cd
b
Fe
Deixem a l’esquerra el camí que puja cap a les
pedreres de Caraps. Dejamos a la izquierda el
camino que sube hacia la cantera de Queraps.
n
rra
Ba
t
rra
se
el in
c d el n
e
R d
2
a
gu
c
Re
e
td
al
ls
de
i
l’a
6
2
és
cr
a
lS
c
de
3
e
rm
p
5
c
Re
de
ca
de
te
s
p
ra
c
Re
de
Ca
4
5,6km
Quan arribem a la fondalada del rec, seguim
recte i travessem el torrent. Deixem a l’esquerra
el camí que travessa el rec una mica més amunt i que
porta cap a la urbanització del Mas Fumats. Cruzamos
el torrente y seguimos recto. Dejamos a la izquierda el
camino que cruza el torrente un poco más arriba y que
nos llevaría hacia la urbanización de Mas Fumats.
3
Arribem a un camí ample i girem a la dreta. Si
giréssim a l’esquerra, aniríem a la urbanització
del Mas Boscà. Llegamos a un camino ancho y giramos a la derecha. Si dobláramos a la izquierda iríamos
a parar a la urbanización del Mas Boscà.
4
Fem un parell de metres per la carretera Gi-610,
que uneix Palau amb Roses, i agafem un camí
asfaltat que puja. Hacemos un par de metros por la
carretera Gi-610, que une Palau con Roses, y cogemos
un camino asfaltado que sube.
Suros i roques
granítiques
es barregen en el
sector de la Roja.
2
1
5
MAS BOSCÀ
c/ la munta
nye
ta
URBANITZACIÓ DEL
MAS BOHERA
URBANITZACIÓ DEL
MAS ISACH
Tornem pel camí de la Creu (asfaltat) fins a la
rotonda d’entrada a la urbanització de Bellavista.
Volvemos por el Camí de la Creu (asfaltado) hasta la
rotonda de entrada a la urbanización de Bellavista.
Re
ma c del
sO
riol
6
Podeu consultar
l’itinerari i descarregar-vos
el track a través de
www.palausaverdera.cat
3
Alcornoques y
rocas graníticas
se mezclan en el
sector de la Roja.
Re
c
Ba de
c l
1
Re
La sureda del Bach
Sortida des del carrer la Muntanyeta de la urbanització del Mas
Bohera. Quan el carrer fa una corba
pronunciada ens enfilem cap a la muntanya per una zona de vegetació baixa.
Salida desde la calle Muntanyeta de la
urbanización del Mas Bohera. Cuando
la calle hace una curva pronunciada,
empezamos a subir hacia la montaña
por una zona de vegetación baja.
1
En el sector del
Sacrés hi ha bona
part dels olivars
treballats de
Palau-saverdera.
En el sector del
Sacrés hay la
mayoría de los
olivares trabajados
en Palau-saverdera.
20
Seguint el corriol que passa per
sota d’una propietat arribarem
a un bosc de suros centenaris amb
un escampall de roques granítiques
i diverses barraques de pedra seca.
2
Podeu consultar
l’itinerari i descarregar-vos
el track a través de
www.palausaverdera.cat
500m
Siguiendo un sendero que pasa por
debajo de una propiedad particular
llegaremos a un bosque donde se
mezclan alcornoques centenarios,
rocas graníticas y diversas barracas de
pared seca.
Si aneu ben preparats per obrirvos pas entre la bardissa i baixeu
seguint el curs del rec des de la sureda
de la Roja, arribareu a l’espectacular
gorga de la Timba (pàgina 17). Si vais
preparados para abriros paso entre la
maleza y bajáis siguiendo el curso del
torrente, llegaréis a la espectacular
poza de la Timba (pág. 17)
3
21
Itinerari megalític de la sureda
DÒLMENS I MENHIRS
Podeu consultar
l’itinerari i descarregar-vos
el track a través de
www.palausaverdera.cat
Itinerari megalític del mas Isach
El dolmen del mas Bofill
El dolmen del mas Bofill
El dolmen de la muntanya
d’en Casellas
El dolmen de la montaña
de Casellas
1
s Ventós
Rec del Ma
4
as
el P
ret
est
cd
Re
Podeu consultar
l’itinerari i descarregar-vos
el track a través de
www.palausaverdera.cat
Per darrera d’un xalet, hi ha un petit corriol marcat amb groc que hem d’agafar.
Deixarem a la dreta el camí que porta cap a les
antigues pedreres. Por detrás de un chalé, hay
un pequeño sendero con marcas amarillas que
tenemos que coger. Dejaremos a la derecha el
camino que lleva hacia la antigua cantera.
2
El dolmen de
la Sureda I.
El dolmen de
la Sureda I.
Rec
del
Bac
del M
En un punt enlairat, trobarem el
dolmen de la Devesa. Un cop visitat,
començarem a baixar cap als xalets del carrer
Anglaterra per un corriol. En un punto elevado, encontraremos el dolmen de la Devesa.
Una vez visitado, empezaremos a bajar hacia
las casas de la calle Anglaterra por un sendero.
3
camí
En aquest punt del carrer Anglaterra,
hi ha un camí que s’enfila cap a la
muntanya. L’agafem. En este punto de la
calle Anglaterra hay un camino que sube a la
montaña. Lo cogemos.
1
as Ve
ntós
El dolmen de la Devesa
El dolmen de la Devesa
3
2
c/Ciutat
Molt a prop de la tanca d’una casa, hi
ha el dolmen del mas Bofill, que està
parcialment reconvertit en barraca d’olivar.
Muy cerca de la verja de una casa, encontramos el dolmen del Mas Bofill.
4
3
El dolmen de la muntanya d’en Casellas és fàcilment accessible des de la carrerada que porta
al mas Ventós. El dolmen de la montaña de Casellas
es fácilmente accesible desde el camino que lleva de
Palau al Mas Ventós.
1
La cista de la Sureda.
La cista de la Sureda.
Trobarem la petita cista de la sureda uns metres
abans d’arribar al dolmen. Encontraremos
la pequeña cista de la sureda, unos metros antes de
llegar al dolmen.
2
2
El dolmen de la sureda és el més gran que hi ha
a la muntanya de Palau-saverdera. El dolmen
de la sureda es el más grande que hay en la montaña
de Palau.
3
aterra
c/Angl
1
4
t
ngla
c/A
a
err
22
ica
lg
Bè
c/
El dolmen de la sureda II està situat molt a
prop d’un pi que hi ha a pocs metres del rec. El
dolmen de la sureda II està situado cerca de un pino
que hay a pocos metros del torrente.
4
URBANITZACIÓ
DEL MAS ISACH
El dolmen de la Sureda II.
El dolmen de la Sureda II.
23
Itinerari megalític de la Fontasia
Itinerari megalític de la Febrosa-Sinols
Podeu consultar
l’itinerari i descarregar-vos
el track a través de
www.palausaverdera.cat
El paradolmen dels Sinols.
El paradolmen de Sinols.
3
5
4
e Veta
Negra
4
3
2
nt
Sa
Rec d
í de
cam
El menhir d’en Poet.
El menhir de Poet.
2
of
On
re
1
El dolmen de la Febrosa I.
El dolmen de la Febrosa I.
BELLAVISTA
ontasi
e la F
Rec d
Rec d
e le
les
s Tril
fre
camí de Sant Ono
a
URBANITZACIÓ
DE BELLAVISTA
Ba
El dolmen de la Fontasia.
El dolmen de la Fontasia.
rra
d
nc
e la
b
Fe
ros
a
1
NUCLI
1
Dolmen dels escalons d’en Poet. Dolmen de los
‘escalones de Poet’.
2
Paradolmen I dels escalons d’en Poet. Paradolmen I de los ‘escalones d’en Poet’.
Molt a prop d’un pi, trobem el menhir dels
escalons d’en Poet. Muy cerca de un pino, encontramos el menhir de los ‘escalones de Poet’.
3
El dolmen dels escalons d’en Poet.
El dolmen d’els escalons d’en Poet’.
24
4
Paradolmen II dels escalons d’en Poet. Paradolmen II de los ‘escalones de Poet’.
5
Dolmen de la Fontasia. Dolmen de la Fontasia
Podeu consultar
l’itinerari i descarregar-vos
el track a través de
www.palausaverdera.cat
El dolmen de la Febrosa II.
El dolmen de la Febrosa II.
Deixem a la dreta un camí obert recentment i
trenquem pel següent camí que ens porta cap al
barranc de la Febrosa. Dejaremos a la derecha un camino
abierto recientemente y cogemos el siguiente camino que
nos lleva al barranco de la Febrosa.
1
Paradolmen dels Sinols. Està situat al capdamunt
d’un turó rocallós. Paradolmen de Sinols. Está
situado encima de una loma rocosa.
2
Dolmen de la Febrosa. Tram difícil per la vegetació. Sense perdre alçada, passem per damunt de
la capçalera del rec i arribarem al megalit. Dolmen de
la Febrosa. Tramo difícil por la vegetación. Sin perder
altura, pasaremos por encima de la cabecera del torrente
y llegaremos al dolmen.
3
4
Dolmen de la Febrosa II.
Dolmen de la Febrosa II.
25
Som el balcó de l’empordà · Somos el balcón del Ampurdán
H
Com a alcalde, us convido a conèixer Palau-saverdera,
un poble petit, tranquil i acollidor, amb els mateixos
serveis que podria tenir una gran ciutat. Els palauencs
tenim la sort de viure en un poble amb unes vistes privilegiades a la plana empordanesa, a la muntanya i al mar,
i és precisament per això que som coneguts arreu com el
balcó de l’Empordà.
Como alcalde, os invito a conocer Palau-saverdera, un
pueblo pequeño, tranquilo y acogedor, con los mismos
servicios que podría tener una gran ciudad. Los palauenses tenemos la suerte de vivir en un pueblo con unas vistas privilegiadas a la llanura ampurdanesa, a la montaña y
al mar, y es precisamente por esto que somos conocidos
en todas partes como el balcón del Ampurdán.
Estem situats a 5 minuts del mar i a menys d’un quart
d’hora de poblacions com Figueres o Cadaqués, enmig
del Parc Natural del Cap de Creus i del Parc Natural
dels Aiguamolls de l’Empordà. A més a més, l’oferta
comercial de Palau-saverdera es tan variada -ho podeu
comprovar vosaltres mateixos a la segona part d’aquesta
guia- que no us caldrà sortir del poble per satisfer cap
necessitat.
Estamos situados a 5 minutos del mar y a menos de quince minutos de poblaciones como Figueres o Cadaqués, en
medio del Parque Natural del cap de Creus y del Parque
Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Además, la oferta
comercial de Palau-saverdera es tan variada -lo podéis
comprobar vosotros mismos en la segunda parte de esta
guía- que no os hará falta salir del pueblo para satisfacer
ninguna necesidad.
Si us interessa la prehistòria, no podeu deixar escapar la
visita a Palau-saverdera. Juntament amb la gran quantitat
de dòlmens i menhirs que trobareu a la muntanya
podreu visitar també el poblat neolític de Ca n’Isach,
un assentament únic a Catalunya, que ens ensenya
com era la vida dels nostres avantpassats ara fa més
de quatre mil anys.
Per tot això, i per moltes raons que descobrireu vosaltres mateixos, us esperem
a Palau-saverdera.
Si os interesa la prehistoria, no podéis dejar escapar la
visita a Palau-saverdera. Junto con la gran cantidad de
dólmenes y menhires que encontraréis en la montaña podréis visitar también el poblado neolítico de
Can n’Isach, un asentamiento único en Catalunya,
que nos enseña como era la vida de nuestros
antepasados hace más de cuatro mil años.
Por todo esto, y por muchas razones que
descubriréis vosotros mismos, os esperamos en Palau-saverdera.
emos hecho esta guía porque queremos dar a conocer nuestro pueblo al mayor número de gente
posible y, a la vez, queremos ayudar a todas las
empresas y particulares que trabajan en Palau-saverdera
a tirar adelante en esta situación complicada que atravesamos. Somos un pueblo pequeño, pero tenemos ideas
e inquietudes de pueblo grande. Pensamos y decidimos
mirando nuestro presente y también nuestro futuro. Esta
guía es una buena muestra de esta actitud
S
S
La situació socioeconòmica actual, situa al sector turístic
en un paper cada vegada més protagonista dintre de
l’activitat econòmica del país en general i la de Palausaverdera en concret. Els motius per a publicar aquesta
guia són molts però la primera i la més important és la
de contribuir significativament al desenvolupament i
manteniment d’un sector turístic més competitiu, millorant
la seva sostenibilitat des del punt de vista ambiental,
econòmic i social. La segona, és la de conjuminar una
aliança sectorial entorn a Palau-saverdera i en la qual
també participen altres empreses. Aquesta cooperació no
s’inspira només des del sentit geogràfic i econòmic que
té Palau-saverdera sinó des de la identitat, la pertinència i des de la filosofia i la fermesa que la marca “Balcó
de l’Empordà” té el potencial que es mereix.
Vagi el meu agraïment a totes les persones que
han fet possible aquesta publicació i esperem
que aquesta guia us sigui útil i que us ho
passeu la mar de bé.
La situación socio-económica actual, sitúa al sector turístico
en un papel cada vez más protagonista dentro de la actividad
económica del país en general y la de Palau-saverdera en
concreto. Los motivos para publicar esta guía son muchos
pero la primera y la más importante es la de contribuir significativamente al desarrollo y mantenimiento de un sector
turístico más competitivo, mejorando su sostenibilidad
desde el punto de vista ambiental, económico y social. La
segunda, es la de aunar una alianza sectorial entorno a Palausaverdera y en la cual también participan otras empresas.
Esta cooperación no se inspira sólo desde en el sentido
geográfico y económico que tiene Palau-saverdera sino
desde la identidad, la pertinencia y desde la filosofía y
la firmeza de que la marca “Balcó de l’Empordà” tiene
el potencial que se merece.
Así mi gran agradecimiento a todos los que
han hecho posible la publicación y esperemos
que esta guía os sea útil y que os lo paséis la
mar de bien.
ol, en parella, en família o amb amics trobaràs a
Palau-saverdera un refugi per relaxar-te i per oblidar
l’estrès quotidià, per respirar un aire fresc procedent
del Cap de Creus, per abraçar amb la teva vista des del
Canigó fins el mediterrani i tota la plana de l’Alt Empordà.
Amb els seus paisatges, la seva història i la seva gent
Palau-saverdera sempre està en moviment amb la seva
actitud muntanyenca, amb la seva gent de tracte fàcil. Situació geogràfica privilegiada que situa Palau-saverdera a
la falda de la Serra Verdera i que permet al visitant gaudir
de l’aire, de la terra i del mar. La combinació entre l’altura
i l’accessibilitat fàcil per a tots, per fer excursions, per
conèixer la història megalítica del poble. La seva proximitat a molts punts emblemàtics ho converteix en una base
interessant per gaudir de les teves perllongades vacances.
Així que el viatger podrà trobar una oferta diversa: excursions, dormir, menjar, música en viu i altres activitats.
olo, en pareja, en familia o con amigos encontrarás
en Palau-saverdera un refugio para relejarte y para
olvidar el estrés cotidiano, para respirar un aire fresco
procedente del Cap de Creus, para abrazar con tu vista
desde el Canigó hasta el mediterráneo y toda la llanura
de l’Alt Empordà. Con sus paisajes, su historia y su gente
Palau-saverdera siempre está en movimiento con su actitud
montañera, con su gente de trato fácil. Situación geográfica
privilegiada que ubica Palau-saverdera a la falda de la Sierra
Verdera y que permite al visitante disfrutar del aire, de la
tierra y del mar. La combinación entre la altura y la accesibilidad fácil para todos, para hacer excursiones, para conocer
la historia megalítica del pueblo. Su cercanía a muchos
puntos emblemáticos lo convierte en una base interesante
para disfrutar de tus prolongadas vacaciones. Así que el
viajero, podrá encontrar una oferta diversa: excursiones,
dormir, comer, música en vivo y otras actividades.
Per què visitar Palau? · ¿Por qué visitar Palau?
H
em fet aquesta guia perquè volem donar a conèixer el nostre poble al màxim de gent possible i,
a la vegada, volem ajudar a totes les empreses i
particulars que treballen a Palau-saverdera a tirar endavant en aquesta situació complicada que travessem.
Som un poble petit, però tenim idees i inquietuds de
poble gran. Pensem i decidim mirant el nostre present i
també el nostre futur. Aquesta guia és una bona mostra
d’aquesta actitud.
Otros servicios
1
Farmàcia
Tel: 972 53 03 92
2
La Caixa
Tel: 972 55 27 73
3
Banc Popular
Tel: 972 55 20 58
4
Europalau
Residència per a la Tercera Edat
Tel: 972 55 21 30
www.europalau.com
5
Perruqueria Cargol
Tel: 972 55 25 50
6
Perruqueria Jessy
Tel: 646553943
7
8
9
¿Dónde comer?
1
8
11
3
10
3
Hípica Aiguamolls
www.haiguamolls.com
Tel: 639787732
1
9
Pistes de pàdel Optimum
www.optimumpadel.com
Tel: 972 53 19 90
13
Ajuntament
Tel: 972 55 23 37
ajuntament@palausaverdera.cat
4
1
12
3
5
3
Bar restaurant Ca la Júlia
Tel: 972 53 02 93
4
Restaurant Aiguamolls
Tel: 972 55 20 63 / 699 17 49 87
www.restaurantaiguamolls.com
5
Restaurant Can Carriot
Tel: 972 53 02 79
http://restaurantcancarriot.com
7
5
Piscina La Fresca
11
www.lafresca.org
Bar restaurant Cal Pintor
Tel: 645 11 00 70
6
1
2
3
2
5
6
2
10 Serralleria-taller Reina
Serveis immobiliaris Sant Onofre
Tel: 972 55 24 57
7
Restaurant Capuccino
Tel: 972 53 04 77
8
Restaurant Terranova
Tel: 972 53 03 04
www.terranova.cat
9
Bar restaurant Optimum Pàdel Center
www.optimumpadel.com
Tel: 972 53 19 90
10 Bar restaurant del Centre Cívic
5
Tel: 972 53 09 03
4
2
¿Dónde dormir?
7
7
1
Niu de Sol / Hotel rural
Tel: 972 55 21 95 / 671600303
www.hotelruralpalau.com
2
Residència de Pagès Mas La Torre
Tel: 972 25 54 53
www.maslatorre.com
3
Turisme rural El cau de Palau
Tel: 972 55 21 95 / 671600303
www.hotelruralpalau.com
4
Turisme rural ca l’Enric
Tel: 629 38 76 40
www.turismoruralcalenric.com
5
L’hostalet de Palau
Tel: 972 53 04 02
www.jazztabe.cat
9
8
¿Dónde comprar?
4
1
28
Restaurant Rhodas
Tel: 972 55 20 62
http://restaurant-rhodas.es
1
Fusteria Cargol
12
Tel: 972 53 02 42
13
10
2
6
4
Restaurant Nou Fusion
Tel: 972 53 07 27
www.nou-fusion.com
1
Supermercat Ayter Can Rafalet
Tel. 972 53 02 17
2
Supermercat Can Ramis
Tel: 972 53 02 32
3
Fleca Can Berta
Tel: 972 53 02 89
4
Carnisseria Can Barrot
Tel: 972 53 03 15
5
Botiga de la Cooperativa
Tel: 972 53 02 04
Ocio nocturno
1
Piano bar Jazztabe
Música en directe els divendres
Tel: 972 53 04 02
www.jazztabe.cat
29
AJUNTAMENT DE PALAU-SAVERDERA
c/ Nou, 15
Tel 972 55 23 37
ajuntament@palausaverdera.cat
www.palausaverdera.cat
PALAU-SAVERDERA
Figueres
Roses
Girona
-7
AP
-7
AP
ran
aF
ça
Barcelona
Llançà
Garriguella
PALAU-SAVERDERA
Port de
la Selva
Vilajuïga
0
26
Figueres
N-
Castelló
d’Empúries
Cadaqués
Roses
AJUNTAMENT DE PALAU-SAVERDERA / TEL. 972 55 23 37 / ajuntament@palausaverdera.cat