QUA1TAÉP0CANÚMEROIREDACCIÓ1ADMINIsTRACIÓ:TRINITAT41PERIODICDEFENSORDELS NÚMERO SOLT 10 CTS. R 1 P O L L 1 4 D’ A B Rl L D E 1, 9 2 3 INT.ERESSOSDE LA VILA DAVAIs’T LA LLUITA ¡ Deu teguard! volgut llegidor i amic. Ja’ns tornes tenir aquí, a la brega, comen çant una quarta época que no podem asse gurar-te quan s’acabará. Després d’aquesta salutació, obligada, ¡ convençuts de que seguirás afavorint-nos amb la teva protecció, passarem a esplicar te els motius d’ aquesta .nova sortida del valent IGALL DE RIPOLL» Com no deus ignorar, s’apropen eleccions de diputats a Corts 1, com és consegüent, el districte de Puigcerdá deu elegir el seu, com tots eis districtes d’Espanya. 1 com són dos els candidats —lun, segur, l’altre proba ble— que’s presentaran a la disputa de la re presentació d’aquest districte i un tan sois és el que pot representar-lo dignament en e! Congrés; perque spigues quiñ és aquest, per a orientar-te, per a qtre distingeixis quin és el bo i quin el dolent —politicament consi derats— és per lo que hem sortit. No vulguis entendre, empró, discret liegi dor, que per les anteriors paraules te neguem el discerniment necessari per a saber fer-ne la tria. No; et reconeixem prou intuició per a no errar. Peró com que e! confrare local «El Catilar de RipoIl» ¡ altres comarcans desde fa- unes setmanes venen armant bullanga, amb ganes de passar bugada 1fermullader, vantant— se per endévant del triomf del seu candidat 1 aixó podria entend.re’s com á desconfiança en la victória i a cobardia per part nostra, quan tenim la convicció ferma i absoluta de guanyar ¡ la por no lá hem coneguda mai, han fet que’ns decidissim a llençar de nou al carrer aquest ardit periódic nostre, del qúe en serves tans belis records ¡ que t’há de donar eñcara nous jorns de gaubança. 1 ara creiem que’s arribada ¡‘hora de dir te quins són eis candidats: i’un, el nostre,el segur, el que triomfará, pesi. als diners, ma les arts ¡ entremaliadures deis adveraris, és el nostre compatrici, l’i!lustre advocat don Joan Dagas i Puigbó, personalitat de relleu que de sobres tens coneguda; l’altre, el pro bable, —perque veslluma 1’aspectre d’una aplastant derrota— és N’ Eusebi Bertrand ¡ Serra, nacionalista! de Ja :Lliga», el deten tador de la genuina representació del distric te de Puigcerdá, l’home funest que patim de fa tans anys, que no més ha servit per a enconar discórdies, que no. ha fet rés, abso lutament rés, per al districte i a qui debem el que aquest sigul .tingut per el més podrit d’Espanya. Es tot çó que’ns ha donat. Ja sabs dons quina és nostra candidatura; segueix-nos, propága- la, defensa-la ¡ t’assegu— rem jorns de benaurança amb la reivindica ció i deslliurança de nostre districte. Creu-rios, que, ademés, farás un gran be a Ripoil, al districte de Puigcerdá, a Catalun ya i a Espanya. . - PÁGINA 2 i’Llíga, del iAccíó Cialana y elecciones disirilo de Puigcerdá Formada la «Lliga» por elementos ultra conser vadores y fantocheada sujigura por ámor a intere ses creados i afán de crear, formó conglomerado es pecial en sus buenos tiempos para burlar no solo la inocencia de un pueblo idealista, si que también ro bar el ambiente de ansiada respiración vivificadora. Amenguado su poderío por disgregación de parte de fuerzas, Acció Catalana, se siente del todo desfallecida y con clamoreo vago y rastreto entona sin melodía el mea culpa sin que sus plañideras arti culaciones sean ni deben tenerse en consideración por la colectividad catalana. Se aprovechan del ambiente.,unos cuantos desa prensivos y cuando ya la responsabilidad les incum bia sin que prevenda aluiia les hubiera tocado, quien sabe si inducidos por el directorio lliguero para nueva formación de otro engaño, cimentan aparatosamente nueva raiz polítíca, con’ nombradía de radicalísima y ya tenemos formada. Accíó Catalana. Pomposamente se organizan actos de esta última rama política, siendo Ripoli, cuna de la extinguida Nacionalidad Catalana, una de las primeras pobla ciones en que ué pregonado su programa, y ya te nemos a lligueros y accionistas en compacto ‘grupo tratando, de sobornar al pueblo en su buena fé. Sin embargo, notó éste el aprobio que significaba aquel acto para la buena hístória de los antepasados, Con des cuyos despojos en tanta estima guarda el Mo nasterio y conservan en la mente los verdaderos pa tricios, y no tuvo mas resonancia su eco que el pro ducido por el charlatán en la vía pública y el decir porque sí de las lavancleras de oficio. Llegan las eleccicnes en que el verdadero sentir del pueblo ha de manifestarse y de nuevo los viejos y anticuados oficiantes de electoreros vuelven a las andadas juntándoseles, por no tener convicción ni vergüenza los que, aparentan sacerdocio accionista con los aprovechados positivistas lliguer.os de Ber tran y Serra. Y todo ello porque sí; porque mi padre era jorobado y yo tambien quiero serlo. No otra ra zón puede aducir, quien se ve falto de verdad y desposeido de sano ambiente pcsAivista y por la tanto real. Reflejado ya, un tanto por alto, el punto que calza nuestro adversario elemento político favorable a la candidatura Bertrand y Serra, natural es que sin in fundios de ninguna especie, les diga a cuantos aun viven en falso terreno que de nuevo no se dejen en gañar y que al pretender comprar su voto conteste con el desprecio mas signifcatívo ya que no otra co sa merece quien juega con cándidas almas y de ello se aprovecha para fines bastardios. Este y no otro es el juego que pretenden emplear EL GALL DE RIPOLL accionistas y lligueros para la futura lucha electoral de este sufrido ,distrito de Puigcerdá, y no obstante de blasonear de doctrinarios, opuestos, júntanse a un fin común, o sea el de áprovechamiento, importán doles una miel el que mofen el sacrosanto ideal y avergüenzan a Cataluña. No así sucede con los que favorecemos al patri cio. D. Juan Dagas y Puigbó ya que sentimos un algo mas hondo, un algo que se roza mas con el alma que con el cuerpo, y por lo tanto de mucha mas estima y valor. A que dudar, que por poco interés que en la. re presentación tuviera, Dagas, aprovecharía mas que Bertrand para el distrito, siquiera por los entrañables vínculos que en él le sujetan? ¿Podrá jamás la osa día de un hombre, ‘llegar al extremo de despreciar el amor a la patria chica? Y si ello es imposible que acontezca mas lo es el ambiente que guarda en su corazón el conocidísimo amigo Sr. Dagas, ya que no otra cosa le estitnula a presentarse de nuevo ante el pueblo que moralmente lo ha considerado siempre como su genuino repre sentante. Ante el romanticismo de aprovechamientóy elmo dernismo de ultra ambición, debemos hacer frente, distrito de Puígcerdá, haciendo vibrar de nuevo nues tro sentimentalismo verdad, y con ello triumfará lo justiciero y no los que vílípendian el verdadero sen tir del pueblo. R. B. Des/ruin! insidies Un deis més grossos arguments de que’s val la concomitancería de Regionalistes,Catalanistes,Nacío nalistes, etz., etz., que aqui dístingím amb el comú denominador de bertranístes, per a combatrer la can didatura del nostre distíngít i predilecte amic senyor Dagas, és el de dír que és un cunero, que ve encasi Ilat, que’ns el facturen i ens el imposen desde Madrit, tópics bells del que ja ningú en fa cas per lo molt gastats, peró que nosaltres volem recullir per a do nar-los-hi una liiçó. Consti, en primer lloc, que el Sr. Dagas no es foraster aquí. Nat a Rípoli, .criat a Campdevánol, cres cut a Puigcerdá, i fet home a, Barcelona, ont cursá bríllantment la carrera de clret, ha conservat sempíe fondes arreis en el distrícte tan per iligams familiárs com per les nombroses i distíngides amistats qu’ha cultivat senipre; desde ‘1 seu establíment a Madrit, motiu pel qual se u ha reconegut el prestigi i les ap tituts necessáries per a representer el distrícte en el Parlament espanyol, qualítats que neguem sens re serves al Sr. Bertrand. Per altra part, el Sr. Dagas, com catalá que és, condició que no nega ni negará mai, sen com tots cis EL GALL DE RIPOLL Luis d’aquesta terra un amor raía a la idolatria per Catalunya, a la que no traiM mai i per. la que desitja tota mena de prosperítats, sense que. aixó vulgui dir que no senti també gran amors per les demés regions d’Espanya. No, no la traír com ho han fet tots els que fíngin un mal dissimulat catalanisme s’han atribuit falsaría ment, la representació de Catalunya, per a fer la por al Governs de Madrit i obteriir n3tnbramerltS de mi nistres, fent mal bé les grans corrents d’opinió, els grans esclats del poble, i allinyant per fins quí sab quan l’obtenció .de l’anyorada autonomia. Per aquest motiu :el Sr. Dagas, a qui se li ha usurpat diferentes vega.des lacta de diputat d’aquest dístricte amb procediments vergonyosos, falsejant la voluntat popular, per aqueixos elements que predi cant moralitat í abominant deis procediments guver namentals no han tingut vergonya i han sigut lo prou desaprensius per a posar en practica els proce diments més abominables, ha procurat obtenir l’apoi oficial, com altres vegades se l’ha procurat el Sr. Bertrand. Si, senyors el Sr. Dagas és candidat ministerial i conta amb l’apoi oficial. ¿Que hi ha que dir si se l’ha procurat i l’ha obtingut soizament per a evitar el so born, la compra de vots, única arma amb que’s pro cura sofismar el cós electoral mercés a quatre esbirros mercenáris que per unes miserables pessetes venen el poble com vendrien fins la seva mare si podien? Es per aixó, unicament, per lo que ha lograt la protecció guvernamenfal; no per a que se Ii donguin vots per mitj de la coacció que ja en te prous, que no en necessita més, sinó per a evitar que se li’n prenguin com s’ha fet sempre. Peró s’ha acabat, el pés dur de la llei caur implacable contra els corrup tors i corromputs de la lliure i veritable emissió del sufragi, i, per dignitat, per justicia, será diputat a Corts per Puígcerd nostre amic i compatrici don Joan Dagas,a quí per dret 1 moralment li corresponia ostentar dita representació desde fa molts anys en benefíci de nostre districte que malauradament n’ha palpat les conseqüéncies perjudicials. JOANET PICASSÓ PA GIN Á 3 és la lluna, ja que a ms d vediar per la voluntat del poble, que ja sabern quina és, vetilarem per el triomfd’En Dagas sens que volguem perrnetrer mixtificació d’actes ni altres xanxullos a que vosté ens te acosturnats. 1 si no. ja en pullarern coria dela en Jordi. Argument electoral La bossa d’En Bertrand E!s nostres fiamjants sevas per tot arreu prego nen que guanyarán. les prOpereS eleccions. 1 sabs poble quina raó aporten? Doncs que la bossa de En Bertrand és molt grossa. Pot ser—ho, pro.. .no la volem veurer; no estém per bosses. Un afríct Un incivilitzat i no altra cosa pot esser, que signa arnb el norn de Krim, parla de jous i altres aberra cioris perqué preté rebaixar l’honestidat política i ñus particular deis amics que’ns rodeijen. No’ns molesta cap mica; pot continuar ja que’ns distingeix d’entre els.. .del seu ambient Aixó de Kri1n. .és molt significatiu. . MáI síntoma ÍJo m’enbolico Llegeixo en un paper que’m cau a ¡es mans: «Amants de Catalunya; els que voleu ¡‘acaba ment de la guerra del Marroc, etz ,...arribada d’En Beitrand; gran mitin a les 9 quart de la vetlla arnb els oradors Ventosa... Degollada... Fusté... Mau, no hi vaig; Ventosa, Degollada, Fusté i a les 9 quart de la nt? igual que dic malaRia, mala partida i per final un entero. ¡ Quin panorama! no hi vaig, vaja que no hi vaig! Tufi colon ¿Qui fá el joc? D Eqsebi. Si. D. Eusebi és pre senta als electors corn a regionalista, nacionalista i autonomista i enllá de l’Ebre es qualifica de idoneo. ¡Quina concepció entre els homes! Es lar!... peró... n’es!em conlenis Pico/a des Tes!imni que no iepreu «No és cap secret queja majoria deis candidats »de la «Lliga han de pagar a alt preu —a un preu »cada vegada més alt— les actes que obtenen i fins »ies que no obtenen» —De «La Publicitat»— ¡ d’aixó se’n din puresa del sufragi? Senyor ‘Bertrand, entornisent al uit que tot a.ixó Model de catadidats será en Bertrrnd aquesta vé— gada; ja no més diners. ni dinars, ni coca, ni vi ni llaunes, ni rés de lo d’aitres eleccions; procedirnents nous. de trinca... discursos, beils pariaments, grans aconteixement5 amb sa veu filarmónica, exceFlent, atenorada, acompanyl él! rnateix amb el seu violon cello. Ara si que Ii reconeixem quelcom de bó; amor at art i bon propagador. ! Ja era hora! Ceiebrem que aquesta tourné hagi esperat a fer-la a ultims moments per aquest districte. Es alló senyors: no ens haurá tocat tant el vzolón PA G ¡ N A EL 4 lun b en aqueal flistricte de Puigcerdá lot fa esperar un nou lriornf’.. amb aixó d’acort será un nou iriomf, tan nou, que no vos el afigureu tan sois. Are que sigui en Bertrand el que triomfl, que voleu que us digui, ni seria nou, ni seria triomf; ¿creieu que rornariem a jugar per per— dre? ¡quina tonteria! I)iu «El Catilar» “També El ressorgiment de aIalunya Segons «El Catilar de Ripoil» Catalunya tornaid a ressorgir.esplendenl í trionifant de la huila que se apropa... N’esteni convençuts més qu’elis. Perófent la ferma-voiuntat d’esser deslliuiada del jou está sotmesa desde que existeien catalanistcs rnena de’n Bertrand surar a que de la Un re/ah de profi/ Retailem de «El Catllar el següent paragraf: «Tots els pobles procuren estafar honlosanenl a »1’Estat en profit del rnateix poble quant lajunta— »ment és auster i catalanista. Es una prova evident »d’esperit autónom.» Senyors meus i que’s gran aixó! Ja ho sabs poble; auster, caiaiansia i autónom vol dir:. estafador. 1 pretenen la victória de tot un poble honrar? Ja en parlarem més det.ingudament, perqué, fi— llets de Deu, hi ha pá per sucar—hi. Pahlassada Alise lietra del pssal 3 de Març deis mateixos: «Ben prompte Rípoll tocará les conseqüéncies del »nou impost en el catastre, fet per aquelis homes tan »ben ridicolilza s per una Iroupe carnavalesca del »any passat. Gent de Madrit eren» Si senyors; i el pallasso més gran de la Iroupe fou En Cambó desempenyant en aqueli enscrnps el cárrec de finánces de la Nació Espanyola. 1 la comparseria encare existeix. Son els gossos d’ En Bertrand. Un ganiveté La qüestió del Marr c te rrolt preocupal al Krim fins al extrem de que no el deixa ni dormir. A nosaltres també ens preocupa en gru superla— tiu, fa que estin1m molt la sang que en aqueli te— rreny es vessa. 1 aixó ho diem de cor quen Krim no. ¿Proves? La pau que eh vol la pretenirn concertar amb tota la pau de la diplomcia i per rés volem uti litzar ganiveteS. Deu haver passat per allá Albacete aquest amic de gavinets. GALL DE RIP O L L Una circular ínieressant Que la recornanem als electors d’En Bertrand. De la prempsa d’avui: «Según anunciamos, la “Gaceta” de hoy publica utia extensa circular de la Fiscalía del Tribunal Su prerno acerca de las próximas elecciones, y de ella recogemos como mas interesantes los siguientes pá r ra fos: «De entre todos los delitos llamados electorales, debe merecer especial atención de y. S. el de la com pra de votos, procedimiento de corrupción del sufra gio que hay que perseguir con extraordinario celo y rigor, ya que es una plaga que por desgracia tiene a generalizarse en nuestras costumbres políticas. En este delito de aquellos en los que, aun cuando con facilidad se llega en la mayoria de los casos a un convencimiento moral, dificilmente se obtiene una prueba plena a su misión, de donde s desprende que la prueba de indicios tiene aqui una importancia extraordinaria. Poi’ ello, el artículo 384 de la ley de Enjuic,ia miento criminal, que ordena procesar desde que re sulta de! sumario algún indicio racional de crimina lidad contra determinada persona, debe aplicarse con todo rigor en los delitos de esia clase, por Id que ha brá de procurar V. S. que en todos los sumarios que por compra de votos se instruyeren, los funcionarios a sus órdenes soliciten el procesamiento en el instan te mismo en que estos indicios racionales se ofrezcan sin esperar a mayores esclarecimientos. También debe tenerse en cuenta en cuanto res pecta a la compra del voto, que conforme al criterio mantenido por la Sala segunda del Tribunal Supre mo, en sentencia de 7 de Noviembre de 1919. la pe nilidad del artículo 69 de la Ley. electoral solo es aplicable a los que compren o intenten comprar vo tos, pero no a los que venden el voto, doctrina que, aunque contraria a la tesis que sostuvo el ministerio fiscal, debe ser ahora la norma de su actuación Asimismo deben fijarse los funcionarios fiscales en que no precisa que la compra del voto, se consu me para que el delito pueda perseguirse, sino que basta que al solicitar el voto ofrezca, aunque sea in directamente, dádiva, remuneración o haciendo cualquier otra promesa, y bueno será que la instruc ción de estos sumarios cuidar de que los electores testigos sepan al declarar que por haber recibido dá divas, promesas o remuneración, ninguna responsa bilidad legal les alcanza, para que asi, libres de todo temor, manifiesten la verdad que de otra suerte ca llarian, y ayuden más facilmente al castigo de los corruptores» En prenem bona nota i aplaudim de cor Ja dis posició. Es lo que hem demanat senipre que’s casti gui anib tota la severitat als qui compren i als que venen vots. Per la riostra part farem que’s cumpleixi. Impremta Santa Maria de / Puig: Trínftat 41 RipoIl