Nº5 febrer-març 2015

FEBRER-MARÇ Núm. 5
II Època
LA POBRESA
La Veu dels Barris
FEBRER - MARÇ 2015
S u m a r i
C R É D I T O S
EDITA
COORDINACIÓN
Manel Clavijo
CONSEJO DE REDACCIÓN
Dolores de la Cruz
Manel Clavijo
Gonçal Évole
Miguel Ángel Torres
Gabriel Navales
Joan Ruiz
Iolanda Martín
Ramón Niubó
COLABORADORES
Montserrat Pérez
Benigno Martínez
Joan Barrera
AGRADECIMIENTOS
Associació Malalts Mentals
Baix Llobregat Sud
AVENÇ
Dan que hablar...
03
Estat del Benestar
04
Fraude de Ley en la aplicación de la Ley de Dependencia
De 20 en 20
05
En Portada
06-07
La pobreza
Dos visiones de la pobreza en Cornellà
Preguntes al Síndic
08
Entitats amb Identitat
08
“ASSOCIACIÓ MALALTS MENTALS BAIX
LLOBREGAT SUD”
facebook.com/laveudelsbarris
Al Tombar la Cantonada
09
JE SUIS UN DES MALADES DE L’
HEPATITE C
10
Saben aquell que diu...
11
Què ha passat a Can Fatjó?
12
“La Veu dels Barris” SÍ
es fa responsable de les
opinions expressades
pels seus col·laboradors
als seus articles.
1
2
03
laveudelsbarris@gmail.com
@laveudelsbarris
pag
pàg.
Editorial
“La nova pobresa”
La Veu dels Barris
FEBRER - MARÇ 2015
Editorial
La pobreza
“Siempre me llaman santo cuando quiero atender
a los pobres, pero me llaman “radical extremista”
cuando quiero eliminar la
pobreza, eliminando sus
causas”. Monseñor Oscar
Romero, Arzobispo de San
Salvador, asesinado por
la derecha Salvadoreña.
Dejémonos de cuentos, la
pobreza que sufrimos nueve millones de españoles
tiene responsables, nombres y apellidos. La pobreza
ha aumentado en España
como consecuencia de las
políticas públicas que se
han estado aplicando en
los últimos 15 años. Y, entre ellas, tres adquieren
especial importancia. La
primera de ellas son las
múltiples reformas laborales. Se han reducido los salarios espectacularmente,
facilitado por la existencia
de los salarios mínimos, los
más bajos de la Unión Europea. La segunda de las
causas de la pobreza son
las políticas fiscales regresivas, que han acentuado
todavía más la escasa capacidad redistributiva del
Estado, tanto central como
autonómico. Las políticas fiscales en los últimos
quince años han sido de
reducción y/o eliminación
de impuestos, que ha significado una merma de los
ingresos al Estado, tales
como rebajas de impuestos que benefician principalmente a las rentas superiores. La tercera de las
causas es el enorme fraude
fiscal que, según el Sindicato de técnicos del Ministerio de Hacienda del Estado
español, alcanza la cifra de
100.000 millones de euros
(fraude que se concentra
en las grandes fortunas, en
las grandes empresas y en
la banca) el Estado (el central y los gobiernos autonómicos) ha reducido los gastos públicos, incluyendo los
sociales, como las ayudas a
los ancianos, a las familias,
a las personas con discapacidades, entre otros y los
servicios públicos como sanidad, educación, servicios
de ayuda a las personas
con dependencia, escuelas de infancia, vivienda
social, servicios sociales,
servicios de integración
de los inmigrantes y prevención de la exclusión
social, recortes que perjudican a los más débiles.
La pobreza es, pues, resultado de intervenciones públicas aprobadas y
promovidas por partidos
gobernantes votados por
la mayoría de españoles,
partidos
que, paradójicamente, parecen ahora
alarmarse del tamaño del
problema social que han
creado en beneficio de bancos, y grandes empresas.
Nuestros (in)gobernantes
no piensan tomar medidas políticas para resolver
la situación. Es la generosidad y la solidaridad ciudadana las que tratan de
paliar la catástrofe social.
Joan Ruiz Cantos
Dan que hablar... especial “Ciutat Morta”
El Bueno Els directors de Ciutat
Morta, Xavier Artigas i
Xapo Ortega, per haver
cregut i confiat en la veritat
d’uns innocents i tot i
haver anat a contracorrent
han
destapat
una
història
esgarrifosa
de tortures, racisme,
mentides i corrupció.
El Feo La jutgessa del cas, Carmen
García Martinez, per haver
privat de llibertat durant
el temps màxim de presó
preventiva a uns joves,
sense haver-se comprovat ni
aclarit uns fets, simplement
per prejudicis i xenofòbia.
El Malo
TV3: Per haver emmagatzemat la pel•lícula-documental Ciutat Morta
gairebé 2 anys i haver-la
emès a contracor al 33, la
seva “tele petita”, un dissabte i en un horari on la
Sexta i T5 es reparteixen
la majoria de l’audiència.
pàg.
3
La Veu dels Barris
FEBRER - MARÇ 2015
Estat del Benestar
FRAUDE DE LEY EN LA APLICACIÓN
DE LA LEY DE LA DEPENDENCIA
Ramón Niubó
62 anys. Advocat.
Almeda
Como prevención he de
manifestar que intentaré ser lo más objetivo
posible en este artículo
sobre la denominada
Ley de Dependencia, si
bien me afecta directamente ya que, con todo
el cariño y orgullo, he
debido acoger en mi domicilio a mis padres de
92 y 86 años de edad.
Dicho ello, ya afirmo
que tanto en mi hogar
como en miles de hogares de todo el estado se
ha debido acoger en el
seno familiar a todo tipo
de dependientes. Dados
los graves recortes se
ha retrasado sistemáticamente su aplicación:
modificando baremos,
retrasando calificaciones y, en definitiva, por
insuficiente
financiación
presupuestaria.
La competencia presupuestaria, para este
caso, depende y está
repartida entre la Administración Central,
las Comunidades Autónomas y/o conciertos entre ambas. Por
tanto, parece que su
deficiente financiación
sería una responsabilidad compartida. Algunos añadirían además
a la administración local, pues algunos municipios también suelen
intervenir tramitando
ante la administración
competente la resolución del reconocimiento
pàg.
4
de una situación de dependencia y grado. Ahora bien, todos sabemos
que mayoritariamente
quien tiene la llave de
los recursos económicos es el Gobierno Central, en este caso del PP.
De la exposición de motivos de la ley 39/2006
(ley estrella de la época
Zapatero) reproduzco:
“En octubre de 2003
se aprobó en el Pleno
del Congreso de los Diputados la Renovación
del Pacto de Toledo con
una
Recomendación
Adicional 3.ª que expresa: «resulta por tanto
necesario configurar un
sistema integrado que
aborde desde la perspectiva de globalidad
del fenómeno de la dependencia y la Comisión
considera necesaria una
pronta regulación en la
que se recoja la definición de dependencia, la
situación actual de su
cobertura, los retos previstos y las posibles alternativas para su protección». En 2002, bajo
la presidencia española,
la Unión Europea decidió tres criterios que
debían regir las políticas de dependencia de
los Estados miembros:
universalidad, alta calidad y sostenibilidad en
el tiempo de los sistemas que se implanten
Muy buenas intenciones que, al imponerse
las políticas antisociales
o de la llamada austeridad presupuestaria, han
quedado sin recursos.
Eso sí, para obras faraónicas y otras infraestructuras innecesarias
o de difícil justificación,
sí parece haber dinero.
Considero que esta es
una ley necesaria y mas
para todo estado que
se considere moderno
y del bienestar. Va muy
ligada a la filosofía de la
Europa social, o lo que
es lo mismo, del estado del bienestar que se
fundamenta en la necesidad de una Europa por
encima de los mercados.
Esta ley nació del desarrollo constitucional y
del interés de algunos
políticos (de varias tendencias) liderados fundamentalmente por el
Partido Socialista de la
época de R. Zapatero.
Se ha de señalar que no
se ha respetado el espíritu del la Ley y, lo que
es más grave, se la está
vaciando de contenido.
En resumidas cuentas,
considero que existe
un fraude de ley por
dos motivos fundamentales. El primero es que,
siendo una Ley muy
necesaria social y individualmente, no se le
destinan recursos suficientes y se le detraen.
El segundo es que, que
en su desarrollo a lo largo y ancho de la mayoría
del territorio del Estado
español, gobierna el PP
y /o gobiernos afines (la
derechona) y ésta se dedica a privatizar servicios y repartir el pastel
entre sus “amiguetes”.
La Veu dels Barris
De 20 en 20
“La enfermedad española”
Una enfermedad que va
más allá del parto, que afecta también a quienes trabajan. La llamada dualidad en
el mercado laboral es el gran
drama de nuestro país. Donde hay trabajadores de primera, aquellos con contrato
indefinido y altos niveles de
protección mediante altas indemnizaciones y cotizaciones,
y los de segunda, los temporales que tienen escasa o nula
Sóc funcionaria sí, tinc
feina sí, però el que sí veig
gairebé cada dia és com
la gent demana treball
i demana oportunitats.
Fa un parell de setmanes un ciutadà em comentava que estava
buscant feina perquè
treballava només 7 hores a la setmana. Això
em va fer plantejar-me
Raúl millán
26 años. Historiador.
Sant Ildefons
pales víctimas del desempleo
y siguen condenados a no tener ningún proyecto vital ante
una precariedad tan grande.
Una precariedad que les lleva
a ser pobres incluso trabajando. Jóvenes que llegan a
tener contratos de menos de
un mes. O que encadenan
contratos de prácticas temporales donde antes se les
hacía fijos. En un sistema de
bienestar donde la cotización
es tan importante, significa
quedar fuera del mercado indefinido es ser condenado a
la pobreza y la desprotección.
Lo más sangrante es que
ninguno de los partidos con
opciones de gobierno, ni
los sindicatos, ofrecen soluciones más allá de consignas denunciando la precariedad o temporalidad
presentes sin considerarlo
un problema de décadas.
Dolores de la Cruz
40 anys. Funcionària.
Almeda
les afirmacions que Rajoy i el seu govern fan
respecte a la caiguda de
l’atur durant l’any 2014.
Algú s’ha preguntant
quantes persones NO
estan inscrites? Gent
que no compta per
les estadístiques ... ja
els va bé això als nostres estimats analistes!
Segons dades del 2014,
“Lo único que tienes en este mundo
es lo que puedes vender” A. Miller
Los desempleados de
más de 50 años se han
multiplicado por cuatro
en los últimos años. En
la actualidad no existen ofertas de empleo
para los trabajadores
más mayores y sin posibilidades de volver a
engancharse al mercado laboral. De los 6,2
millones de parados 1,8
millones son mayores
La Pobresa
protección ante el despido.
La dualidad es un fenómeno
que castiga brutalmente a
los colectivos desfavorecidos:
jóvenes (que ya tenemos un
nivel altísimo de paro, más
del 50%), mujeres e inmigrantes. Es un mercado de trabajo
que en crecimiento los acoge
mientras buscan acceder al
contrato indefinido, pero que
los expulsa cuando hay una
recesión. Han sido las princi-
“Atur i treball precari”
FEBRER - MARÇ 2015
a Cornellà el 85,1%
dels contractes inscrits
són de caràcter temporal (20980) i només un
14,9% (3673) són indefinits. Si afegim que del
total, un 14,03 % dels
contractes inscrits (Novembre’14) són contractes a temps parcial,
podem dir que a Cornellà hi ha unes 3450 per-
sones treballant unes
horetes a la setmana
14% !!! Oh sí, això redueix el nombre d’inscrits a les oficines de
l’atur però també contribueix a la pobresa i
a la precarietat laboral.
Es feliciten per la caiguda de l’atur al 2014
però
en
QUINES
CONDICIONS??!!!
Juan Ruiz Cantos
62 años. Pensionista
Almeda
de 45 años. A diferencia de los más jóvenes
este colectivo tiene
más cargas familiares
y son los que forman
la propia red familiar.
Los recortes y las continuas reformas en los
subsidios castigan aún
más a ese colectivo y
además se dificulta el
acceso a las ayudas y la
salida de la jubilación
anticipada. En un decreto de julio de 2013 el P.P
facilitó el despido de los
mayores de 50 años. A
partir de entonces despedir mayores resulta
gratis siempre y cuando
la proporción de mayores despedidos sea
menor que la de mayores no despedidos. Esta
nueva realidad creada
por el Partido Popular
es un crimen social que
se ensaña con los más
débiles. No es solo que
hayan perjudicado a los
mayores de 50 años, es
que se han ensañado
contra estos trabajadores para promover el beneficio fácil entre algunos empresarios y para
ahorrar algo de dinero
público, allí donde ahorrar es una indecencia.
pàg.
5
La Veu dels Barris
FEBRER - MARÇ 2015
En Portada: Dos visiones de la pobreza en Cornellà
La pobreza y la sociedad de Cornella
Benigno Martínez Ojeda
Botiga Solidària de Cornellà
Hablar sobre la pobreza
es algo totalmente reiterativo: Desde el 2008, que
empezamos a ver cómo
se va degradando todo lo
conseguido, hasta esta fechas presentes, hemos bajado muchos escalones en
lo que entonces veíamos
como incipiente estado
del Bienestar. Viéndolo con
la perspectiva que nos da
el tiempo cualquiera diría
que esta no era, no ha sido,
no es, una crisis al uso, una
de las crisis cíclicas a que
nos tiene acostumbrados
el capitalismo. Lo que intuimos es que ha sido una crisis impuesta y ello con un
objetivo fundamental: había que devaluar a los españoles (y a los catalanes,
claro, para ello ya “ayudarían” los del Govern dels
Millors…) y de paso anulaban lo poco andado en el
Estado de Bienestar. Claro que así mataban unos
cuantos pájaros con un
mismo tiro y aquí entraría
todo el abanico de “medidas” tomadas (impuestas)
por el gobierno de Rajoy
a nivel estatal y por el de
Mas a nivel de Catalunya.
Las consecuencias: una
mengua enorme de la llamada clase media, casi seis
millones de parados, millones de personas con 45-50
años en paro de larga du-
pàg.
6
ración y con muy pocas esperanzas de alcanzar algún
empleo, sobre todo si ese
empleo se quiere que se
corresponda con su formación y/o experiencia. Miles
y miles de hogares en los
que no trabaja nadie, en
los que no hay ingresos.
Los recortes en sanidad, en
educación en dependencia
en… suponen una merma
importante en lo que podíamos llamar “salario ciudadano”. La privatización
de lo público significa la degradación de los servicios y
la precariedad laboral, la
mayor parte de las veces,
de los trabajadores que
realizarán esos servicios.
En Cornella, como en el
resto, sufrimos esta lacra
a las que nos han abocado y muchas familias están
sufriendo esta situación.
Hay necesidad, mucha
necesidad y aunque en
nuestra ciudad la solidaridad se vive cada día, a
pesar de todo, hay gente
que lo pasa mal, muy mal.
Fue al constatar esta degradación de las condiciones sociales y económicas,
cuando nos planteamos
que la sociedad civil de
Cornella debía intervenir,
implicarse en la problemática que teníamos planteada. Hasta entonces, pero
con unos números muy
inferiores a los actuales, se
había venido repartiendo
alimentos a familias en situación de vulnerabilidad,
pero con el aumento de la
pobreza, en número y en
intensidad, se veían superados por la situación, por
lo que ellos mismos participaron en el proyecto
que nos planteábamos. Y
así, para poder gestionas
el recurso y con el apoyo del Ayuntamiento, las
entidades que nos veníamos reuniendo con este
fin acabamos creando la
Associació Botiga Solidària
de Cornella, formando la
primera Junta con personas en representación de
las entidades respectivas.
Ya en Noviembre de 2012
comenzamos en el actual
local de Can Bagueria, local cedido por el Ayuntamiento. Repartimos a unas
seiscientas familias al mes
y disponemos de unas cien
personas voluntarias que
vienen realizando todas las
funciones necesarias como
son: la recepción de las familias, la acogida individual
o la preparación de la cesta para cada familia. También tenemos voluntarios
para carga y descarga de
los camiones que nos vienen con donaciones o para
clasificar y contar todos los
alimentos que nos llegan.
A las familias, todas derivadas de los servicios
sociales municipales o de
Cáritas, se les da alimentos
según la puntuación que
tengan y dicha puntuación
depende del número de
miembros de la familia.
Se reparte los lunes,
miércoles y jueves, por
la tarde, de 4 a siete y
media. Normalmente el
ambiente es muy sano,
no ha habido problemas.
Tenemos claro que lo de
dar alimentos no tiene que
ser como el dar una limosna, es un tema de justicia.
Ninguna de las personas
que viene a la Botiga Solidaria tiene la menor culpa
de lo que ocurre, no son
culpables sino las víctimas.
Tenemos muy presente
el art. 25 de la Declaración Universal de los Derechos Humanos: “Toda
Persona tiene derecho a
un nivel de vida adecuado
que le asegure, así como
a su familia, la salud y el
bienestar, y en especial la
ALIMENTACIÓN, el vestido, la vivienda, la asistencia médica y los servicios
sociales
necesarios…”.
La Veu dels Barris
FEBRER - MARÇ 2015
12.452 persones
Montserrat Pérez Lancho
Les polítiques socials són
una prioritat d’aquest
Ajuntament per evitar la
fractura social i garantir
la cohesió de la ciutat.
Els serveis socials tenen
per objecte prevenir la
marginació i promoure
la integració d’aquelles
famílies o persones que
per diferents circumstàncies
necessiten
ajut o protecció social.
El municipi té la competència dels serveis socials
d’atenció primària que
presten atenció social,
individual i familiar així
com la detecció i prevenció de situacions de risc o
d’exclusió dels diferents
col•lectius: infants, joves, adults i gent gran. Es
presten a més a més el
servei d’atenció domiciliaria i de teleassistència
per al sector de persones grans o dependents.
Tinenta d’Alcalde de Polítiques de
Benestar Social
fils socials tradicionals.
En el marc del segon
“Acord Social contra la
Crisi” es van celebrar els
passats 23 i 24 de gener a
l’auditori de la ciutat, les
Primeres Jornades contra
la Pobresa de Cornellà.
Aquest acord impulsat
per l’Ajuntament i subscrit per 34 organitzacions
que representen la pluralitat d’agents que intervenen a la ciutat ha permès
ajudar a més de 10.000
persones gràcies a nous
recursos com: la Botiga
Solidària, l’Oficina de Mediació hipotecària o els
plans d’ocupació locals
que han donat ocupació
a més de 1000 persones.
Només l’any 2014 els serveis socials municipals
han atès 12.452 persones i han concedit 2.618
ajuts destinats a cobrir
les necessitats bàsiques
com allotjament, alimentació (ajuts menjador,
ajuts aliments, menjador
gent gran...), i submi- Les Jornades de la Pobrenistres majoritàriament. sa ens han ofert durant la
seva primera sessió del
Totes aquestes mesures dia 23 diferents mirades
són pal•liatives per una vers les causes i les consituació que entenem que seqüències de la nova porequereix d’un abordatge bresa que posa en risc la
més ampli, on estiguin convivència, la cohesió i la
implicades totes les ad- justícia socials, a més d’un
ministracions. Des d’unes atac a la dignitat. A parprestacions
públiques tir de les intervencions en
suficients per atendre les dues taules rodones
les necessitats bàsiques de tres experts, en la pride totes les persones, mera i dels representants
fins a totes les eines que de Caritas, Creu Roja i
siguin necessàries per Acció Solidaria contra
fer front a la situació de l’Atur es va poder fer una
risc d’exclusió social i de radiografia de la situació
pobresa que ha trans- actual i dels diferents percendit dels estrats i per- fils afectats per les con-
seqüències de la mateixa.
L’endemà es varen realitzar tres tallers de treball
(drets bàsics de ciutadania, salut i benestar i
igualtat d’oportunitats)
en els que van participar
107 persones de la ciutat
que van definir 122 propostes d’actuació per
lluitar contra la pobresa.
D’aquestes es van escollir
23 per implementar-les
a curt termini. El compromís col•lectiu tant
dels participants com
del propi Ajuntament
va quedar recollit en el
“Manifest de l’Aliança
Cívica de Cornellà contra la Pobresa”, que podeu trobar en la web de
l’Ajuntament i adherir-vos
si així ho considereu.
Aquesta Aliança continuarà treballant per
una ciutat capaç de superar les desigualtats
garantint la dignitat i
la inclusió de tothom.
Ajuntament va quedar recollit en el “Manifest de
l’Aliança Cívica de Cornellà contra la Pobresa”, que
podeu trobar en la web de
l’Ajuntament i adherir-vos
si així ho considereu.
Aquesta Aliança continuarà treballant per
una ciutat capaç de superar les desigualtats
garantint la dignitat i
la inclusió de tothom.
pàg.
7
La Veu dels Barris
FEBRER - MARÇ 2015
Preguntes al Síndic
Joan Barrera, Síndic de Greuges de
Cornellà, respon les nostres preguntes
1)Es gaire diferent la pobresa d’abans de la crisi i
la que patim actualment?
Hi ha nous perfils i noves
realitats. És la de persones
que han perdut la feina,
són aturats de llarga aturada, estan sobre-endeutats o cobren un sous tan
baixos que els és impossible arribar a final de mes.
I, a més, són ciutadans
que en el seu imaginari
mai havien contemplat
un escenari d’aquestes
característiques i alhora
de reaccionar a l’adversitat no saben com fer-ho.
2)Les diferents administracions públiques
estan responent de
manera adequada al fenomen de la pobresa?
Faria un plantejament a
l’inversa. La resposta de
l’administració és més
efectiva com més pròxima és. La primera porta
on es truca és la de l’administració local. D’aquí
que siguin preocupants
iniciatives com la de la Llei
de sostenibilitat i racionalització de l’administració
local que limiten els recursos i aboquen als ajuntaments a tancar serveis
que oferien a persones en
situació d’extrema vulnerabilitat. En lloc d’enfortir
al primer i més efectiu
prestador de serveis se’l
limita. És un gran error.
3)Quin tipus de queixes
per situacions de pobresa rep un Síndic local?
Principalment per impagament d’ajuts compromesos (PIRMI o ajuts
enquadrats a la llei de
dependència), manteniment de l’habitatge per
Entitats
incapacitat de pagar la
hipoteca o el lloguer i
talls en el subministrament dels serveis bàsics
(aigua, llum i gas). Convé
destacar, però, que darrera d’aquestes necessitats puntuals hi ha la
realitat de l’entorn, dels
fills afectats per la tensió
familiar, que sovint no
es posa en primera línia
però existeix. Es tracta
d’una realitat tan o més
dramàtica, que sovint es
viu en silenci o s’amaga
i que condiciona el futur de la nostra societat.
4)Quin tipus de gestió pot fer el Síndic davant aquests casos?
Presentar el cas davant
l’administració i, sobretot, orientar al ciutadà.
És fonamental aquesta
darrera funció, perquè un
dels elements clau de respecte a la dignitat de les
persones és garantir la capacitat de gestionar el seu
propi futur, especialment
quan les circumstàncies personals i econòmiques són adverses.
5)Quina valoració fa de la
mobilització i organització de la societat civil....?
Cornellà sempre s’ha destacat per tenir una gran
xarxa social que respon
a les necessitats de la ciutadania. Ho va ser en el
passat i ho és ara. És fonamental, perquè el pes
del compromís amb els
més vulnerables no poc
recaure únicament en
l’administració pública.
Cal un compromís ciutadà, de les entitats , que
són, a la vegada, una garantia de cohesió social.
amb Identitat
ASSOCIACIÓ MALALTS MENTALS BAIX LLOBREGAT SUD
Presidida pel Jaume
Vidal, aquesta entitat
atén a aquelles persones que pateixen
trastorn o problemes
mentals, representen
i defensen els drets
d’aquest col•lectiu,
donen orientació i
assessorament individualitzat, atenció a
les famílies a través
de la primera acollida.
pai3 al c. Marqués de
Cornellà, 15 baixos,
un espai creat a partir de la col•laboració
del Serveis Socials de
l’Ajuntament, Centre
Assistencials Transtorn Mental Sant Joan
de Déu i altres entitats
i gestionat per la Fundació
Funamment.
És un punt de trobada, de inclusió social
i de rehabilitació a
Fa 5 anys van inaugu- través de l’oci per a
rar el Club Social Es- persones amb problepàg.
8
mes de salut mental. que en un futur acabés derivant en un
Actualment
estan trastorn mental. Un
treballant en un nou diagnòstic
precoç
projecte, un nou pot reduir les conclub social a Vilade- seqüències socials de
cans, però les seves les malalties mentals
mires van més enllà: S’ha d’educar a Podeu
contactar
la societat. A través amb el Jaume Vidal
de l’observació, amb al telf 659961016 o
informació i assesso- Mª Teresa Roman al
rament tècnic es po- telf 628709162 o bé
den detectar conduc- a través del correu
tes en les persones electrònic espai3corque podrien alertar nella@hotmail.com
La Veu dels Barris
Al tombar la Cantonada
Gonçal Évole
73 anys. Gavarra
Vesprada d’un dia del desembre passat. Trobada
amb el Síndic de Greuges
i fer petar la xerrada dels
nombrosos
problemes
que li exposen dia rera dia
al seu despatx persones
anònimes que han iniciat
un pelegrinatge penós en
el llindar de la desesperació i que truquen a la
porta cercant solucions a
les que el Síndic, amb la
millor voluntat, tan sols
pot oferir orientacions o
encomanar-los a d’altres
institucions. En un moment determinat de la
conversa, el nostre interlocutor em fa referència a
“la nova pobresa”, la que
no es vol deixar veure, “els
pobres vergonyants” que
han format una família i
que, fins fa poc temps, havien cregut assolir l’estatus
de classe mitjana encegats
per l’estabilitat d’una feina
mitjanament remunerada i que creien assegurada. Aquesta ha estat, sens
dubte, la conseqüència
més immediata d’un atur
que ha esdevingut en la
xacra principal de la nostra
societat actual assolint xifres d’esgarrifança fregant
els cinc milions de persones, un 24% de la població
activa i oblidem pietosament l’atur juvenil fregant
l’escàndol i que podríem
considerar figues d’un altre paner. El que ens aconsellaven les nostres mares
i àvies: “compte fill meu
amb el que fas!. Tens feina en una “casa de tota la
vida”. Això si que realment
“ja és història” senyors
que ens governeu i no la
vostra pretesa fi de la crisi. L’estabilitat d’una feina
FEBRER - MARÇ 2015
La nova pobresa
que es creia assegurada
s’ha esvaït definitivament
per l’augment, sense aturador possible, del tancament d’aquestes “empreses de tota la vida” i això
els obliga a viure situacions
que mai havien imaginat.
A l’endemà d’aquesta trobada, el dimarts 16 de
desembre, en les pàgines
esportives de La Vanguardia es publicava un reportatge colpidor: “Un pioner
a l’atur”. Recordeu a l’atleta
d’El Prat en Jordi Llopart
que va ser el primer medallista olímpic de l’atletisme
espanyol? Fem memòria:
aquells que feien marxa
amb els colzes enganxats
al cos i remenant el cul.
Doncs en Jordi Llopart en
aquest article angoixant
llençava un crit desesperat: “M’estic enfonsant;
no demano almoina ni vull
cap càrrec: només vull tenir
feina”. El seu darrer treball
havia consistit en entrenar
la Selecció Mexicana d’Atletisme pels Jocs Olímpics
de Londres. Un cop acabada la tasca la Federació
Mexicana ha prescindit
dels seus serveis. Amb 62
anys i la seva dona també
a l’atur, amb dues nenes
al seu càrrec, en Jordi Llopart subsisteix amb els 426
euros del subsidi d’atur i
busca feina a la desesperada. Truca a totes les portes, però no hi ha res a fer.
Aquesta és “la nova pobresa” i el cas d’en Llopart
el podem estendre , sense
temença a equivocar-nos,
a molts executius de multinacionals que s’han deslocalitzat, a empleats de
banca situats en llocs de
privilegi: directors d’ofi-
cines, interventors, caps
d’atenció al client i d’altres;
encarregats d’obres o paletes experimentats, a autònoms que s’havien qualificat d’emprenedors, creant
la seva petita empresa al
servei d’altres més poderoses que han tancat portes
perquè els seus grans monopolis han deixat de ser
rendibles i els han privat de
feina: ja no els necessiten
i, sense un bri de pietat els
han deixat, dispenseu-me
l’expressió, amb el “cul enlaire”. Només cal donar un
tomb per les nombroses urbanitzacions que han crescut com bolets, on sovintegen cartells de “En venda”
de cases que s’havien comprat a l’empara d’un treball segur i no cal ser cap
endevinaire per ensumar
que, al darrere d’aquests
reclams, s’amaga un drama familiar. Gent que, en
els temps enlluernadors
d’una pretesa bonança havien pensat que ells representaven “la nova classe
mitjana”, oblidant que mai
han deixat de pertànyer a
la soferta “classe treballadora” sempre pendents del
pèndul d’un capitalisme
salvatge i sense entranyes.
La classe política amb prou
feines trepitja el carrer per
comprovar “in situ” les
cues interminables davant
les seus de Càritas, “botigues solidàries” o “bancs
d’aliments” a la recerca
d’un ajut per portar el
subministrament imprescindible a casa seva i després haver de sentir des
dels escons parlamentaris
i tribunes allunyades de la
realitat que pretenen entabanar-nos dient que “la
crisi ja és història”. Senyors
governants: us preguem
que no ens prengueu per
babaus perquè, aquesta
crisi i la nova pobresa a la
que fem esment, la tenim
a tocar i segueix vigent
entre nosaltres amb tota
la seva cruesa i l’esdevenidor no es presenta gens
afalagador com asseguren
economistes d’un prestigi
inqüestionable que res tenen a veure amb les consignes
governamentals.
Però nosaltres tampoc som
aliens a la nua realitat i tinc
el convenciment profund
que res ja no serà igual.
Aquesta “nova pobresa” la
pobresa vergonyant que
alguns s’entesten a no reconèixer, ha vingut per
establir-se entre nosaltres
i ens ha posat a tots davant el nostre propi mirall;
un mirall que s’ha trencat en milers d’esquerdes
i cada bocí ens retorna la
nostra imatge distorsionada, i ens posa al lloc
corresponent: “classe treballadora” a la que, amb
un orgull legítim , mai teníem que haver renunciat.
pàg.
9
La Veu dels Barris
FEBRER - MARÇ 2015
JE SUIS UN DES MALADES
DE L’ HEPATITE C
Iolanda Martín
38 anys. Psicòloga.
Desafortunadament, “nous”
conceptes formen part del
nostre vocabulari habitual.
No és estrany sentir parlar
sovint de pobresa sanitària.
És innegable que es fan més
descaradament visibles, les
modificacions que al llarg del
temps s’han anat donant entre
la indústria farmacèutica
i el sistema nacional de
salut. Un bon exemple és el
DRAMA que estan patint les
persones amb hepatitis C.
Actualment, entre 30.000 i
35.000 persones contagiades
amb el virus es troben en
fase 4, en la que hi ha un
alt risc de cirrosis i càncer.
Complicacions,
que
cal
recordar, provoquen només
a l’Estat Espanyol, 12 morts
diàries.
L’aparent
bona
notícia és que fa no molt, es
va aprovar la comercialització
del Sovaldi, un fàrmac que
ha mostrat una elevadíssima
eficàcia. Gilead Sciences,
empresa que va iniciar aquesta
comercialització, va facilitar
algunes quantitats del fàrmac
a través de programes d’ús
compassiu. Malauradament,
aquests programes, que estan
limitats a fites humanitàries,
han esdevingut en una
campanya de pre-marketing
molt més que efectiva
(només cal fer la resta dels,
aproximadament, 100 euros
del cost real de producció i
els més de 25.000 euros del
preu comercial a Espanya).
Aquest “èxit” repugnant
serveix de precedent per a
altres empreses que aviat se
sumaran al carro, el que pot
convertir-se en un més dels
pàg.
10
moviments cap el jake mate
del Sistema Nacional Sanitari.
Podem assumir que el
finançament del Sovaldi és
insostenible, tot i que també
es podria haver assumit el
mateix amb el rescat de
Bankia, per exemple. El que sí
haurien d’assumir els ESTATS,
és que cal una resposta
contundent davant d’aquesta
situació dramàtica. Em ve
al cap una imatge que pot
inspirar sobre quines accions,
almenys simbòliques, es
podrien fer: els principals
“líders” mundials” agafats del
braç passejant en bloc com
a mostra d’unitat i condemna
de les morts diàries que
pateixen, en aquest cas, les
persones amb hepatitis C a
causa de la no administració
de la medicació adequada.
En canvi, es dediquen a
crear comissions d’experts
on, probablement, es donen
“conflictes
d’interessos”
en la presa de decisions;
s’atreveixen a fer declaracions
de dubtosa veracitat i, per
tant, insultants; i ocupen
el temps en fer reunions
per negociar i fer rebaixes
insignificants, arronsant el
cap davant del gran i poderós
ESTAT
FARMACÈUTIC.
Ens volen convèncer de que
no es pot fer res més, de que
el govern no és responsables
d’aquesta situació. Però
existeixen mecanismes per
expropiar patents, i mesures
de finançament temporals
per administrar el fàrmac a
qui, desgraciadament, el seu
cos ja no li permet esperar.
Si no fan res, haurem de
posar en marxa accions legals
existents davant aquesta
inacció de l’administració.
Permetre que els desorbitats
beneficis econòmics d’uns
pocs
impedeixi
salvar
vides, carregant-se drets
fonamentals de la nostra
tant elogiada “democràcia”,
és formar part de la GRAN
AMENAÇA que ens acompanya
diàriament, el moviment que
més radicalitzacions ha patit
al llarg de la història, el model
repressiu que nega, amaga i
ofega la possibilitat d’altres
formes de fer més justes.
Només ens queda dir, JE
SUIS
UN DES MALADES
DE
L’
HEPATITE
C
La Veu dels Barris
FEBRER - MARÇ 2015
Saben aquell que diu...
...els immigrants reben tots els ajuts dels serveis socials?
Aquell que ho diu potser no sap
que...
...per accedir a les prestacions cal complir una
sèrie de requisits que tenen a veure amb la situació econòmica, l’edat, el nombre de persones a càrrec, el temps de residència al municipi o trobar-se en condicions de vida greus. No
es considera MAI el fet de tenir nacionalitat
estrangera com a criteri preferent d’accés.
Conclusió:
Quan t’expliquin alguna cosa que no
se sap si és certa, que no és bona i que
no és útil...com a mínim DUBTA...per
conèixer INFORMA’T...i si vols ACTUA!!
El Racó d’en Gueli
pàg.
11
La Veu dels Barris
FEBRER - MARÇ 2015
“Què ha passat a Can Fatjó?”
Dolores de la Cruz
Hi havia una vegada a Cornellà una masia del segle XIII que es
deia Masia Can Fatjó.
L’any 1976 el Pla General Metropolità (PGM
’76) va qualificar el sòl
de la masia com a vial
públic, estant afectada
pel creuament a sobre
seu de 2 nous carrers.
Passats uns anys -i a petició dels propietariss’aprova al Ple Municipal
la modificació del PGM
’76 on s’acordava protegir la masia i el seu entorn, aconseguint una
vialitat adequada i definint la masia com una illa.
L’Associació per al Patrimoni Històric i la Cultura de Cornellà, l’Avenç
de Cornellà, fa 2 anys
va denunciar el mal estat de la masia Can Fatjó però desconeixien
que alhora el titular de
la mateixa, Parajes Verdes DG SL, sol•licitava
una llicències d’obres
per
enderrocar-la.
Vet aquí que a l’estiu
de l’any passat i quan
ja havien començat les
obres d’enderrocament,
l’Avenç presenta una
sol•licitud per aturar les
obres i restaurar la masia, en base a la fitxa del
Catàleg de Protecció del
Patrimoni Arquitectònic
de Cornellà, on diu que el
seu nivell de protecció sobre l’element de és protecció total, classificació
B1, així com un recurs de
reposició contra la llicència atorgada per l’Ajuntament i sol•licitant
l’anul•lació de la mateixa.
Alertats per aquests fets,
vam decidir saber una
mica més sobre aquest
tema i el per què l’Ajuntament havia permès aquest
enderrocament i ens
hem trobat el següent.
L’any 2011 es presenta un
avantprojecte de reestructuració per a l’actuació a la masia i es sol•licita que la Comissió de
Patrimoni (formada per
tots els grups polítics municipals i l’Avenç) es defineixi i valori el mateix.
La proposta de reestructuració consisteix en:
1.- Mantenir únicament la façana principal.
2.Reestructuració de la masia segons
avantprojecte.
3.- Nova construcció d’un
edifici plurifamiliar d’habitatges amb una arquitectura contemporània,
en contraposició amb la
façana principal que es
manté i reestructura.
La Comissió de Patrimoni aprova per unanimitat
(però sense l’assistència i
representació de l’Avenç
en aquesta reunió, no sabem per què....) aquest
avantprojecte. I tots
ens preguntem: Com
és que s’ha enderrocat
una masia catalogada?
edificar al seu entorn
més proper. Ara bé,
aquesta protecció és
paper mullat i depèn
només de la voluntat del polític de torn.
Doncs, vet aquí, que al
Catàleg de protecció
del patrimoni arquitectònic de Cornellà, Can
Fatjó jurídicament no
està protegida. Això entra en contradicció amb
la fitxa de protecció del
mateix, que atorga un
nivell: “PROTECCIÓ TOTAL. Classificació B-1.
Entorn. Protecció ambiental Classificació C-1”.
Cornellà no només
ha perdut una masia,
ha perdut una part
de la seva història, de
la història d’un barri
que porta el seu nom,
Fatjó-Fontsanta.
Patrimonialment
Cornellà és més pobre.
Què vol dir aquest galimaties? Que només s’ha
de vetllar pel manteniment de l’aspecte de
masia, que no es pot
ampliar i que no es pot
Els usos permesos
són: residencial, hoteler, oficines, comercial, educatiu, recreatiu,
socio-cultural.
A canvi de què?
On abans hi havia una
masia ara es construiran 8 habitatges (això
sí respectant el volum i
la distribució bàsica...),
per no dir res dels més
de 100 pisos que es
construiran en els terrenys que l’envolten.
pàg.
12