DOSSIER DE PREMSA Les nits gòtiques Castell de Bellver 26 d

DOSSIER DE PREMSA
Les nits gòtiques
Castell de Bellver
26 d’octubre i 30 de novembre de 2012
Un castell romàntic: Les nits gòtiques a Bellver
Projeccions cinematogràfiques al Castell de Bellver amb el títol “Les nits gòtiques”, a
l’entorn del gènere gòtic en literatura, un gènere clarament vinculat, des de la seva
aparició, a la percepció romàntica del món medieval.
Destinataris
El cicle s’adreça especialment a un públic jove, amb la intenció que aquest s’acosti al món
de la literatura a través del cinema i està obert a tots aquells interessats en poder gaudir del
cinema de temàtica gòtica a la capella del Castell de Bellver. Totes les pel·lícules seran en
versió original en anglès subtitulades en espanyol.
Projeccions
Les projeccions en VOSE seran els darrers divendres de cada mes. Començaran aquest
divendres 26 d’octubre i s’allargaran fins al mes de març de 2013. La primera sessió és
gratuïta i les següents tindran un preu de 3€. No és necessària reserva prèvia.
Divendres 26 d’octubre
El nombre de la rosa
Alemanya, 1986 . VOSE, 131’
Entrada gratuïta
Direcció: Jean-Jacques Annaud
Guió: Andrew Birkin, Gérard Brach, Howard Franklin i Alain Godard, a partir de la novel·la
d’Umberto Eco
El nombre de la rosa, la pel·lícula que Jean-Jacques Annaud va dirigir sobre el llibre
d’Umberto Eco, és precisament la que es proposa com a primer títol de “Les nits gòtiques” .
Ambientada en el segle XIV, el mateix segle en què es va construir Bellver, i en el context
d’un franciscanisme emergent, tan vinculat a la dinastia reial mallorquina, la novel·la narra
una història de misteri que es desenvolupa en un monestir i en la qual té un paper central la
biblioteca, que a la pel·lícula pren la seva forma del castell italià de Castelldelmonte, un
edifici que Marcel Durliat va relacionar amb Bellver.
Divendres 30 de novembre
Sleepy Hollow
EUA, 1999. VOSE, 105’
Entrada: 3€
Direcció: Tim Burton
Guió: Andrew Kevin Walker
El clàssic de Whasington Irving, concretament l’adaptació que el 1999 va fer Tim Burton del
seu relat La llegenda de Sleepy Hollow, rodada en una petit llogaret nord-americà on està
enterrat l’autor d’Els contes de l’Alhambra.
La proposta
Aquesta iniciativa ofereix l’oportunitat a tots els amants del cinema i la literatura gòtiques
de gaudir de la màgia d’unes projeccions de temàtica medieval a un entorn únic com és la
capella gòtica del Castell de Bellver.
El gènere literari gòtic al cinema
Inicialment associat a escenaris medievals com castells solitaris o monestirs abandonats, el
gènere gòtic sorgeix amb la novel·la d’Horace Walpole El castell d’Otranto, publicada a
Anglaterra el 1764. Aviat es varen incorporar a les localitzacions de les novel·les gòtiques
construccions i ambients d’altres èpoques, sempre que fossin aïllats i tinguessin un aura de
misteri i malenconia.
La vitalitat del gènere es va mantenir al llarg del segle XIX amb autors com H.P. Lovecraft,
Edgar Allan Poe o Anne Radcliff. Ja en el segle XX, el seu contingut fortament simbòlic va
trobar una via d’expressió molt adequada en el nou llenguatge cinematogràfic.
Els expressionistes alemanys de seguida varen treure profit de la força de les imatges
suggerides per les narracions gòtiques. El 1922 Murnau va dur al cinema la famosa novel·la
Dràcula de Bram Stoker i el 1928 Jean Epstein va fer una adaptació cinematogràfica de La
caiguda de la casa Usher, d’Edgar Allan Poe, ja en clau surrealista.
Aquesta relació intensa entre el gòtic literari i el cinematogràfic ha arribat fins a avui, amb
contínues adaptacions dels clàssics tant al cinema com a la televisió. A aquest repertori
cinematogràfic també s’hi han incorporat autors gòtics avant la lettre, com el mateix
Shakespeare, amb el seu Hamlet torturat per les visions del seu pare mort, i d’altres
contemporanis, com Umberto Eco.
Divendres 26 d’octubre
El nombre de la rosa
Alemanya, 1986
VOSE, 131’
Direcció: Jean-Jacques Annaud
Guió: Andrew Birkin, Gérard Brach, Howard
Franklin i Alain Godard, a partir de la novel·la
d’Umberto Eco
Música: James Horner
Intèrprets: Sean Connery, Christian Slater, F.
Murray Abraham, Michael Lonsdale, Valentina
Vargas
Sinopsi
Segle XIV. Fra Guillem de Baskerville, monjo
franciscà, i el seu deixeble inseparable, el
novici Adso de Melk, visiten una abadia
situada al nord d’Itàlia per a investigar-hi la
mort del jove miniaturista Adelmo d’Otranto.
Durant la seva estada d’altres monjos
desapareixen. Indagant sobre les seves morts,
Guillem i Aldo revelaran el misteri ocult a la
biblioteca de l’abadia.
Umberto Eco
Nascut a Alessandria el 1932, l’italià Umberto
Eco és un dels intel·lectuals més influents i
respectats de la segona meitat del segle XX.
Vinculat inicialment al Gruppo 63, la seva obra
abasta des de la semiòtica a la crítica literària,
passant per la filosofia i la sociologia de l’art.
El 1980 per primera vegada va publicar una
obra de ficció, El nom de la rosa, on va posar en
pràctica la seva teoria sobre la dissolució de la
frontera entre l’alta i la baixa cultura, i amb la
qual va assolir amb un èxit sense precedents
l’objectiu d’arribar a tots tipus de públic, amb
un treball tan dens com entretingut,
fermament arrelat a la seva trajectòria com a
medievalista i a la seva sòlida convicció del
paper central del receptor en la definició de
l’obra d’art.
Jean-Jacques Annaud
El realitzador francès Jean-Jacques Annaud
(Draveil, 1943) va estudiar cinema a l’escola de
Vaugirard i a continuació a l’IDHEC, l’escola de
cinema de París. Després de fer el servei militar
al Camerun, va entrar dins el món de la
publicitat i entre 1966 i 1976 va rodar més de
quatre-cents espors. El 1976 va dirigir el seu
primer llargmetratge, La victoire en chantant,
fruit de la seva experiència africana. Però va
ser amb A la recerca del foc (1981) que va
obtenir el reconeixement internacional.
La seva versió cinematogràfica d’El nom de la
rosa, en la qual va sorprendre el mateix Eco
seleccionant Sean Connery per al paper
central del film, va rebre nombrosos guardons
a certàmens internacionals com els BAFTA, els
premis David di Donatello o els César de
França.
Divendres 30 de novembre
Sleepy Hollow
EUA, 1999
VOSE, 105’
Direcció: Tim Burton
Guió: Andrew Kevin Walker
Música: Danny Elfman
Fotografia: Emmanuel Lubezki
Producció executiva: Francis Ford Coppola
Intèrprets: Johnny Depp, Christina Ricci,
Miranda Richardson, Michael Gambon, Casper
Van Dien, Jeffrey Jones, Marc Pickering, Richard
Griffiths, Christopher Walken, Michael Gough,
Lisa Marie, Ian McDiarmid, Claire Skinner,
Christopher Lee i Martin Landau
Sinopsi
El 1799 el jove i intel·ligent policia Ichabod
Crane és enviat des de Nova York fins la petita
aldea de Sleepy Hollow per investigar les morts
misterioses atribuïdes a un genet sense cap.
Tim Burton
Mentre fa la seva investigació s’enamora de la
Després d’estudiar al Cal Arts Insitute, el
jove Katrina van Tassel.
californià Tim Burton (Burbank, 1959) va
iniciar la seva carrera cinematogràfica al
Washington Irving
departament d’animació de Walt Disney
L’autor nord-americà Washigton Irving (Nova
Productions. El 1982 va dirigir el seu primer
York, 1783 - Sunnyside, 1859) és un dels
curtmetratge, Vincent, un curt d’animació on
representants més coneguts del romanticisme
narra la història d’un jove que vol ser l’actor
de l’altra banda de l’Atlàntic. Fill d’una família
Vincent Price. El 1984 Shelley Duval li va en
benestant de Nova York, es va dedicar a la
comanar una versió d’Aladin i la llàntia
literatura després d’haver estudiar dret. L’obra
meravellosa per a la televisió.
per la qual va rebre un primer reconeixement va
El 1985 va ferr el seu primer llargmetratge, La
ser Una història de Nova York, publicada el 1809,
gran aventura de pee-wee, que narra les
una comèdia costumista a l’entorn dels
peripècies d’un conegut personatge de la
descendents dels holandesos que varen fundar
televisió americana.
aquesta ciutat.
Arran de l’èxit de Bitelchus (1988) va rebre
El 1815 es traslladà a Liverpool, on va conèixer
l’encàrrec de dur a la pantalla Batman el 1989,
Walter Scott, un dels autors romàntics més
seguida d’Eduard Manstisores el 1990. Tres
influents del moment. A continuació va
anys després va produir el film de Henry
publicar, ja als Estats Units, una recopilació de
Selick Malson abans de Nadal, que va ser
textos que incloïa dos relats romàntics
aclamat internacionalment.
d’inspiració alemanya: Rip Van Winkle, adaptada
Altres treballs memorables de la seva carrera
a la televisió per Francis Ford Coppola el 1987, i
com a realitzador són la imprescindible Ed
Sleepy Hollow.
Wood (1994), la divertida Mars Attacks! (1996),
El 1932 es va instal·lar a Madrid, on va treballar
la també gòtica La núvia cadàver (2005) i la
per al cos diplomàtic nord-americà. Fruit
més recent Alícia al país de les meravelles
d’aquesta estada a Espanya va escriure els seus
(2010).
famosos Contes de l’Alhambra.
DADES DE CONTACTE
Informació general
Castell de Bellver
C. Camilo José Cela, s/n
07014 Palma de Mallorca
Tel. 971 735 065 / Fax. 971 454 373
castelldebellver@a-palma.es
www.cultura.palma.es
http://www.facebook.com/pages/CASTELL-DE-BELLVER/119347458174598?ref=hl
Contacte de premsa
Dept. de Premsa de l’Ajuntament de Palma
Pilar Seguí
Telèfon: (971) 22 59 00 - (971) 72 38 08
Fax: (971) 72 09 67
premsa@a-palma.es
Castell de Bellver
Rafel Umbert 971735065 ext.2280 castelldebellver@palma.es