la junta de reformes socials de sabadell

LA JUNTA D E REFORMES SOCIALS D E SABADELL,
RAEAEL LUQUE 1 FERNÁNDEZ
La constitució de la primera Junta de Reformes
Socials de Sabadell es va realitzar l'any 1900. Tanmateix, no es disposa de cap Llibre dActes de la Junta
que abasti els anys de 1900 fins a 1909, pel fet que la
documentació d'aquest període va ser cremada durant els fets de la Setmana Trigica. Entre els dies 26 i
31 de julio1 de 1909, els assaltants cremaren, a més
de l'Església de Sant Feli~,l'edifici de l'Ajuntament,
on es trobaven els Jutjats i també la Junta Local de
Reformes Socials. Tata la seva documentació des
de 1900 fins a 1909 fou cremada.
de les Juntes d'arreu, i que reflecteixen la manca de
tradició en la participació per part de patrons i
obrers en entitats d'aquesta mena.
Aquesta primera Junta reuneix totes les característiques habituals que es donen en la constitució
Sobretot a Sabadell, on existeix una tradició
de resoldre els conflictes de manera directa entre
ambdues classes, la creació d'una entitat d'aquest
tipus, ordenada per la Llei de 13 de mar5 de 1900,
deixa entreveure una certa prevenció. Sobretot per
part de les organitzacions obreres, que no només
no hi participaren inicialment, sinó que, fins i tot,
durant aquests primers anys li feren una relativa
campanya d'oposició. La patronal, al contrari, es
mostri forca hibil, en col.locar com a interlocutors
uns obrers sobre els quals mantenia un important
ascendent.
' El present article és una part extreta de la meva Tesina
de Mkter en Historia Contemporinia del programa Estat i
Naczó del Departament d'Historia Contemporinia de la UAB,
El moviment vapistic i la Junta rk Refonner So&& de Sabadell
1900-1923. Conflictiuikztsocial i mecanirmei de comm, dirigida pel Doctor Pere Gabriel Siwent i llegida el setembre de
1996. El trebail fou becat amb el Premi Es& per la Fundaci6 Caiia de Sabadell, 1995. Aquesra segona entrega es deté en
la primera Junta de Reformes Sociais de Sabadell, entre 1900 i
1904. He cregut convenient dedicar rot I'article a aquesta primera Junta, pel fet que fou durant aquests anys quan es van fer
a la ciutat passos importants en el terreny de I'articuiació organitzativa, tant patronal com obrera. Aquest procés estigué estretament relacionat amb el procés de consritució de la Junta
de Reformes Sociais i amb la participació patronal i obrera. La
tercera entrega repassari la seva evolució, els seus integranrs, ...
aixi u>m tambe el paper que va jugar en la conflictivitat sociolaboral local entre 1900 i 1923.
ARIWONA, 23.111 EPOCA. TAPDOR 2000
EL.?PA,TRON.S
Sabem, aixb no obstant, els noms de dos dels
vocals patrons, així com el dels vocals obrers. Els
primer; foren Marc Griera i Dulcet i Joan Grau i
Puig. Aquests eren, a més, els vocals representants
a la Junta Provincial de Reformes Socials a Barcelona. Marc Griera era vocal i Ioan Grau i Pnir suplent. Els vocals obrers eren, tots, de la Societat La
Invalidez y Fomento de la Industria.
-
Marc Griera i Dulcet fou un dels fundadors de
la Unió Industrial de Sabadell (UIS), el 7 de novembre de 1899, el Reglament de la qual fou redactat per ell mateix, amb lean ~ l ~~~d~~~
~ ~D~~~~
h ,
i polguera i J~~~ ~
~i
~ en ~el G~~~~~
~
Civil de Barcelona el 9 de novembre de 1899, essent "
rovernador civil Eduardo Sanz Y Escartín.'
loan Morral era el president de la Secció de
~eixitsde Llana de la U ~ S i, membre de la Junta
Directiva d'aquesta. Joan Ilonch era industrial
aprestador i membre de la Secció d'Apresros i
Tints de la UIS. Modest Duran esdevindri més
tard un dels vocalc patrons de la Junta de Reformes
Socials des de 1906 fins al 1923.
Marc Griera i Dulcet, de 57 anys, formarava
part de la Secció de Filats de la UIS. Era, també,
membre de la Secció de Teixits.' Amb 57 anys el
1900, és el segon de quatre germans, tots industrial~tkxtils de Sabadell: Pau (59), Marceldí (47) i
Feliu (41, del
parlarem més endavant, car va
ésser alcalde uns quants cops). Membre fundador
de la Cambra Oficial del Comerq i de la Indústria
de Sabadell (COCIS) el 10 de desembrc de 1886,
fou vocal Ir. de la seva primera Junta Directiva,
així com també de la segona, el bienni 1889-1890.
Durant el bienni 1901-1902 esdevindri vocal 2n.
' Hi ha una copia de la reedició d'aquesr reglament, fera
per la mate& UIS i presentada al Govern Civil de Barcelona
el 2 1 de juny de 19 11. Reglamento de la Unión IndnsLrial de
Sabadell. UIS, Sabadell, Imprenta y Litografía de Juan
Comas, 191 1. 20 p. (Arxii~Histbric de Sabadell, d'ara endavant AHS).
' Hi tenia, el 1900, 13 relers grans, pels quals pagava, a
aquesra darrera Secció, una quora de 650 pesseres (a raó de
cinquanta pesseres per rclcr). Arxiu del Gremi de Fabricants
de Sabadell (d'ara endavant AGFS). Seccions d'Aprestos i
Membre també del Gremi de Fabricants. forma
part de la seva Junta Directiva com a vocal 2n. durant els biennis 1902-1903 i 1904-1905.
Després del seu nomenament com a vocal
patró representant a la Junta Provincial de Reformes Socials (JPRS), va assistir, que se sipiga, a una
reunió de la IPRS, el 29 de desembre de 1900.
Vivia al carrer de l'llla, 47. Marc Griera va
morir el 30 de setembre de 1905, als 62 anys.
Al costar d'aquell patró veteri, trobem Joan
Gran i Puig, 24 anys més jove -en té 33 el 1900-,
i un dels representants inés significatius d'una nova
generacid
l
, d'empresaris sabadellencs -Gabriel Alguersuari, 27; Manuel Corominas Ferret, 33; Josep
Buxó i Pi, 35; Antoni Estop Puig, 32, etc.- del
primer quart de segle xx.
Joan Grau i Puig és en aquest moments el president de la Secció &Aprestos i Tints de la UIS, i
forma part, també, de la Junta Directiva d'aquesta
darresa. Grau esdevindri el vocal-patró per excellkncia de la Junta de Reformo Socials, ja que hi
romandrk durant tot el període 1900-1923. 1 no
perqnk si: aquest personatge jugi un paper determinant tant en I'articulació organitzativa de la patronal sabadellenca com en la seva propia cohesió
interna.
Joan Grau és fill d ' h t o n i Grau i Gambús, un
important industrial aprestador local, que tot just
acaba de morir (10.V1.1899), a I'edat de 64 anys,
deixava el seu fill, també aprestador, al front del
negoci. Joan Grau viu a la Rambla, 158, domicili
patern que mantindri durant tota aquesta dkcada
fins que el 1910-11 el trobem vivint a la seva empresa, al Rin Ripoll, 21 (fabrica Grau), a la qual es
Tints i de Teixits. ,xRelació de socis, de maquinaria i quotes»
[es tracta de fulls solts que es traben en un dossier titulat:
Documentos rclacionador con el actual conflicto, 18991. Tenia
una fabrica al carrer de Riego, a la qual va instal.lar, vers el
juny de 1903, un motor de gas de deu cavdls de potencia. El
seu germi I'au perrany a la Secció d'Aprestos i Tints de la
UIS. Pau Griera hi rcnia 5 desgreixadores, per les quds pagava 250 pies. de qunra trimestral. AHS. Documentació Municipal. Admiiiistració. Registre General de Sortida, 1903, registre 8.974, (AMH 859).
LA JUNTA DE REFORMES SOCIALS DE SABADELL. 1900-1923 (11)
Tints de la UIS, una de les seves Seccions rnés actives (junt a la de Filats de Llana i la de Teixits),
malgrat tenir, I'any 1900, nomes 26 associats (la de
Teixits 44).1 Passara a tenir-hi 20 associats I'any
1910 -per 36 de la de Teixits o 34 la de Filats-, i
encara els mateixos 20 el 1917 -per 55 de la de
Teixits o 43 la de Filats.'
DE
.
Aixi matek, aquesta fou una de les Seccions de
la UIS rnés actives, fet que es posa de manifest en el
fet que fou la primera a reglamentar la m&d'obra.
SABADELL
I
Ano de 1Q&@
1'
OBJETO
l
Efectivament, ja el cinc de setembre de 1899
es va dur a terme una reglamentació del preu de la
rnh d'obra a la indústria d'Aprestos, Tints i Premses, rnitjangant una comissió de vuit patrons
Xntre els quals es trobava Joan Grau, bbviament, i
ratificada pel president del Gremi de Fabricants,
Joaquim Casanovas-, i una altra de vuit obrers i
ratificada pel president de la FOS, Josep Giner.'
Sobre aquesta base, la Secció d'Aprestos i
Tints reglamentara la seva m&d'obra el 31 de marg
del 1900; inaugurava, així, el Llibre de la Regkzmentació de la md d'obra de les Seccionr de la UIS."
La seguirien la de Filats de llana (30-04-1900) i la
Secció de Teixits, el 14 de julio1 del 1900.
El 1900, quan va ser nomenat vocal supient
de la Junta Provincial de Reformes Socials, Joan
Grau era ja president de la Secció d'Aprestos i
Com era costum a I'kpoca, la nova reglamentació anul.lava tots els usos i costums anteriors. La
UIS introdueix, alhora, amb una clara voluntat de
disciplinar i cohesionar els seus socis, que aquesta
reglamentació afecta els amos adherits a la Unió. 1
que la infracció de qualsevol de les seves regles sera
sancionada com a incompliment reglamentari de
la mateixa UIS, la qual cosa suposava I'exclusió
de la Societat, amb la consegüent pkrdua de tots
els seus drets i quantitats de qualsevol mena entregades per al sosteniment de la Unió Industrial.'
' AGFS. Seccions d'Apresros i Tints i de Teixits. Relacid
de socis, de maquinaria i quotes, op. cit. supra. A rnés dels associats, rambé acull societats, com ara I'Aluiliar Indurtrial Sabadellense, que hi ingressi el trenta-u de mar$ del 1900.
AGFS. Llibre dílctes dr la Seccid dílprestos i fin8 dc la Unid
Indurtrial. Junta de Seccid del31-III-1900.
V H S . Unión Industrial de SabadeU. M m o r i a mmspondientr al jerricio de 1909. Le/& y aprobada rn Reunión
general reglamentaria dr 30 dr enero de 1910. Sabadell: Pedro
Tugas, 14 p. , Membria coresponent a I'mercici de 1917. Lh-
gida i aprovada en rnrnid general rqlamentdria de 27 gener
dr 1918. Sabadell: UIS, 1918,27 p.
AGFS. Reglamcntacidn ddprecio de la mano dc obm en
la indusoia de Aprestos, Tintes y Iimas, Sabadell, 5 setembre
de 1899. (Quadern imprhs), 7 p.
', AGFS. Libro dr Rrglnmentacidn k la mano k obra dr
LU Srccioner de la Unidn Indurtrial de SabadelL Sabadell: UIS,
1900.
' h.8L del Reglamento k la Unidn Industrial de SabakI1. ob. cit., p. 10.
Fi<.i!n~ 1. Pnrrarh de l é x p ~ d ~de
e ~ICI~Ju~rta
t
Local de Refirmes
Sorials que tanta la vaga dr la fBbrica Seydorix,
1910. (AHS)
va traslladar a comengaments de segle, des de I'antiga nau de la Rambla, prop de l'església de la Santíssima Trinitat.
ARRAONA. 23.111 EPOCA. TARDOR 2000
No és alik a aixb la tasca desenvolupada per
Joan Grau, un dels socis més dinimics i actius de
la UIS, i membre de la seva Junta Directiva, en
qualitat de president de la Secció &Aprestos i
Tints. Durant els primers mesos de vida de I'entitat, i de la m i dels conflictes que s'estan donant al
ram, aquesta actuara decididament a favor de la
cohesió interna i de la disciplina de la patronal.
Comenga trencant les anteriors prictiques d'entrevistes entre els obrers associats de I'empresa en
conflicte i el patró o patrons d'aquestes: a partir
d'ara, si els obrers volen que els siguin ateses les
seves demandes, hauran de demanar les entrevistes
a la Junta de Secció corresponent de la UIS.
Aquesta actitud afavoriri que la resta de patrons locals s'associin a les Seccions de la UIS, ja que
hi veuen la garantia de poder fer front als conflictes
de manera molt més contundent i amb més capacitat de resist&nciadavant les demandes obreres.
Així, una manera d'acabar amb els múltiples i
petits conflictes laborals al ram per qüestió del tir de
les peces -una de les causes dels conflictes més prolífica durant molt bona part del sede anterior-, fou
acceptar de cap les demandes obreres i posar dues
persones per carregar-les quan aquestes passessin dels
quaranta metres. Perb, a més, es va abolir el sistema
de preus de tant per peca, el qual fou substituit pel
&un tant per metre o per unitat de pes, a totes les
operacions compreses sota la denominació d'aprestos
i tints. En el fons, aiwo no només responia a una antiga reivindicació obrera, que beneficiaria alhora
obrers i obreres del tissatge que, en cobrar per peces,
quan aquestes excedien els quaranta metres estipulats
consuetudinbiament, treballaven de més i no cobraven: també els Datrons aorestadors i tintorers hi sortirien guanyant, car ells també hi ~erdiendiners en
aprestar i tintar peces que excedien els quaranta metres, en &ser cobrades aquestes per peces.
-
De fet, aquesta quota no es va aplicar mai, i si la de
cinquanta pessetes per desgreixadora, car una nota de la
Junta directiva de la UIS els fa saber que aquella no guardava
relació amb la quota d'entrada que pagaven els socis de la
resta de seccions, que era de cinquanta pesseres. Tambe s'incloia una rercera classe per als premsadors, amb una quota de
100 ptes., amb l'objectiu de donar cabuda a nous socis (en
Una altra era la reglamentació de la m i d'obra
amb quk acceptaven en bona mesura les reivindicacions obreres, encara que introduien divisions i
subdivisions per edats i aptituds segons els llocs de
feina. Tot i aixb, el carkcter de normalització que
adquireix la reglamentació de la m i d'obra és un
objectiu a cobrir.
Un altre objectiu fou el de I'hom~~eneització
d'aquesta reglamentació de la m i d'obra, fent-la
extensiva ara a totes les fabriques del ram, la qual
cosa beneficiava la producció final, en evitar conflictes parcials que poguessin suposar colls d'ampolla en el sector.
Quan es va constituir la Secció d'Aprestos i
Tints de la UIS es va procedir a la classificació d'aquests i es va determinar la quota d'entrada a la
Societat. Així, els aprestadors havien de pagar 25
pessetes per desgreixadora;' els tintorers i els premsadors es dividien en quatre classes els primers - l a ,
2a, 3a i 4a- i en dues els segons -la i 22-, que havien de pagar una quota d'entrada de 600, 400,
200 i 100 pessetes, els tintorers, i 500 i 200, els
apre~tadors.~
En la primera classificació es va determinar
que Josep Buxó i Fill eren tintorers de primera i
aprestadors de segona; Josep Trias només era aprestador; Miquel Arqué i Cia. eren premsadors de segona; Ramon Bru, tintorer de segona; Joan Elias,
premsador de segona; Isidre Grau, tintorer de segona; Joan Brujas Pellicer, premsador de primera;
Joan Grau i Puig, premsador de primera; Genís
Macii, tinrorer de tercera; FiIls d'E7.quiel Estruch
i Cia, tintorers de segona, i Francesc Enrich, tintorer de quarta.
Com es pot observar, dones, Joan Grau era un
dels dos ptemsadors més importants de Sabadell.
Hi consta que tenia, també, dues de~~reixadores,
aquest cas a Miquel Arques i Cia.). AGFS. Unión Industrial
de Sabadell, Sección de Apresros, Oficios deipachados,febreroabril de 1900. (4 de mar5 de 1900); Cfr. amb el Llibre dActes
dea!, Secció dAprestos i Ents de /a Unió Indutrial. op. cit.,
junta de Secció deL20-03-1900. (acord 4art.).
Llibre dxcter de la Secció dXprestos i Tints de /a Unió
Indurnial. op. cit.,/unta de Seccióde128-03-1900,
LA JUNTADE REFORMES SOClALS DE SABADELL,1m0-1923 (11)
obrers demanen cobrar els jornals dels dies de
vaga. Perb alli on realment 6s palesa la seva decidida actitud is en el fet de manifestar obertament
que nconsidera procedente establecer un registro de
obreros aprestadores, en el que se hagan constar, los
que han sido despedidos con mala nota, t indicar d
los individuos de la Seccidn lo conveniente que es, se
informen de la Junta antes de tomar
Aquesta proposició fou acordada a la mateixa
reunió de nou d'abril de 1900, en els següents termes:
<Segundo: Establecer un registro especial de
obreros aprestadores en donde se inscriban, con especial reserva, los obmos de mala nota d de nrcunstanciaspoco recomcnahbles,y que los dueños aprestadores
al tomar obreros se informen preuiamente de la
Junta. N
l!
Ir,..
l.,.,.
"S.
I-p"n#,tri*ir-l
,.
..,,
,.."~,<,d,,rl",,rlrl.,rl~"II~.,
.
A
<
.
+
,
"
b ~*",,,.o~.",~r."<.
,nil ..ii.mrrr<.
ir ,*ri."h""r
", U.d,,,?,,,d" "..,",~,dd
C"
~,."3,1..",~r""ri
l- m
,
.
SI
..,,,.
4,'.
Il
I
Aquesta decisió s'estin rdpidament a les aitres
Seccions de la UIS. Aixi s'acorda a la de Filats de
Llana, en sessió del 17 d'abril de 1900:
.Tercero: Establecer un Registro especial de obreros y obreras de esta industria a cargo de la Junta de
FoToGRAFrA 2. Homri rrtablrrtpcr ka Unión Industrial aran
del R. D. k l 24 dágosr k 1713. (AHS)
per les quais pagava una quota de 50 ptes. per cadascuna que, amb les 500 ptes. de la quota d'entrada en quaiitat de premsador de primera, sumaven
un total de 600 pessetes. Les quotes s'acostumaven a
pagar en dues tongades: la meitat al primer de mar$
i la segona meitat el primer de juny.
Seccidn, en dondé se inscriban con especial reserua los
obreros que por su conducta, comportamiento, etc.,
sean de circunstancias poco recomenahbles; y que los
individuos de esta Seccidn, antes de tomar un obrero
se informen de lo que aparezca m dicho registro.ul'
Joan Grau mantindri posicions de fermesa
respecte ais afers laborals, sobretot en els que els
Malauradament no es disposa actualment del
primer Llibre dActes de la Secció de Teixits que,
junt a la de Filats de Llana i a la d'Aprestos i Tints
eren, en aquells moments, les tres úniques Seccions existents de la UIS, cosa que ens donaria una
informació molt preuada, ates el seu pes rellevant
dins la UIS." És molt ~robable,perb, que tambi
'"Ibidem, Junta de Secció del 9 d'abril de 1900.
" AGFS. LIibn d'Arter dr la Sección k H i M r dr Lnna
k ka Unión Industrial de SabadrIL Junta General de Secció
. .
del 17 d'abril de 1900.
L'unic llibre d'aquesta Secció de que es disposa 6s el
segon, i nomes con16 la darrera reunió de Junra que va realirzar, el 12-02-1919, abans de la dissolució de la UIS. l% a dir,
tota la seva historia ens hi esra verada. El mateix passa amb
els Llibres d'Actes de la mateixa Unió Industrial de Sabadell
(UIS): nomCs disposem del rercer, que abasta de 1'1 1 de de-
sembre de 1918 al 30 de setembre de 1919, reunió en que la
Cornissió Liquidadora r a n a amb vinr anys la mes imponant
associació patronal de resistkncia de la histbria local de Sabadell. Tor i les Mluoses informacions que es rroben a les swes
pagines, á Nident que no disposat, reunió rera reunió, dels
dinou anys anteriors de la seva historia, constimeix una p&rdua irreparable pera la reconsrrucció d'aquesta imporrant associació patronal. L'abast d'aquesra perdua es fa encara mes
evidenr si hom pensa que I'acta de la primera reunió del seu
rercer llibre 6s la número 481.
aquesta prengués la decisió d'establir un registre especiai d'obrers.
A la següent Junta de Secció &Aprestos i Tints,
de data 18 d'abril, es va acordar que es proposés a la
Junta Directiva (de la UIS), ni més ni menys que
la «negacidn de la personaliddd de h Sociehdes obrerus, para los efectos de alternar con e l h , en vista de la
informalidad y poca seriedad que observan, visto elperiddico obrero 'El Trabajo"áell4 del corriente, contra
y a grmería, esta Junta hace constar su protesta.,,
Grau exerciri de presidenr de la Secció d'Aprestos i Tints fins a primers de gener de 1902. Val
a dir que la Junta no es va reunir ai llarg de I'any
1901. Les actes passen del 13 d'octubre de 1900 ai
19 de gener de 1902, data en que es féu reunió general de Secció, a l'objecte de nomenar els nous vicepresident i secretari de la Junta, en acabar el
bienni de presidencia de Joan Grau, i passar I'aleshores vicepresideut, Josep Buxó i Pi, a ésser president.
No he pogut localitzar aquest número d'El
Trabajo, que ens hauria donar una informació precisa de les raons per les quals la Junta de la Secció
d'Aprestos i Tints demanava una mesura tan extrema. Els inims, perb, encara continuaven alterats el
1901 quan, després d'una interrupció relativament
curta, al número 55 d'El Trabajo del cinc d'octubre del mateix any, a la secció de «En serio y en
broma. es diu:
Grau es permet el luxe d'acomiadar-se de la
presidkncia de la Secció dicnt que «no deja pendiente conjicto algz*no, deseando que la nueva Junta
siga por eI mismo camino^.'^
«Al reaparecer EL TRABAJO
saludo á todos sus
amigas en gerzeraiy en particukzr a l entusiasta defensor de los obreros, en Joan Grau, a quien deseo todas
lasfeicdades que él desed para nuestro llorado amigo
Carlos Piazza. No se diga ahora que no soy cortés.^'^
Novament Joan Grau es mostra com a veritable cohesionador dels industrials del sector, i fa
gala de conkixe'l profundament, com també el
mode d'ésser de les dasses obreres de Franga, Anglaterra i Alernanya, i <,sientaelprincipio de que la
clase obrera de Sabadell es la que está en mejores condiciones que la de todos los centros fabriles de Europa».
A la reunió de Junta de Secció d'Aprestos i
Tints del 19 de maig, s'informa que la Junta Directiva -sens dubte amb una actitud més flexiblehavia acordat suspendre I'acord referent al no reconeixement de la personalitat de les societats obreres, «vista la conducta que vienen observando,>.
Aquesta segona Junra de Secció s'hauri d'enfrontar, perb, a les reivindicacions obreres de reducció de la jornada laboral en una hora, és a dir,
passar d'onze a deu, reivindicació que arrenca el febrer de 1902, durant la vaga general.
Aquest coneixement es deu al fet que, Pany
1883, quan Joan Grau tenia 17 anys, vingué a Sabadell Fklix Kunner, un tkcnic alemany,
. per tal de
muntar una miquina d'aprestos. Kunner, captivat
per la destresa del jove (que aprengué l'ofici d'aprestador des de molt jove, tot encarregant-se
d'encendre i mantenir la caldera a ]'empresa del
seu pare), li proposi de fer una estada al seu país
per tal d'adquirir coneixements sobre la maquiniria i la indústria textil.
&
No obstant aixo, es convoca reunió general de
Secció, amb I'objectiu de «encarecerles el cumplimiento de lusformalidah que requiere el registro especial de obrerosa. Reunió que fou desconvocada el
vint-i-tres, en prendre la Junra Directiva de la UIS
un acord respecte a la forma de dur-lo a terme
(acord els termes del qual desconeixem, car no es
diu quin fou aquest, i tampoc no tenim els dos
primers Llibres d'actes de la Unió).
Joan Grau se n'ank a Berlín, on va residir durant sis anys, ttebailant en diverses empreses del
" Carlos Piazza, teixidor, havia estat el director &El
Trabajo durant la primera Ppoca, aixi com un dels membres
més destacats del Consell Directiu de la FOS. Forma part -i
fou i'inima- de la Cornissió Organitzadora de la reestructuració de la Federació, el desembrr de 1898. Va morir a tom-
bants de segle. Andreu CASI~LLS,
Sabadell, Innforme de hporició. Vol. 11.: República i acció directa (1868-1304).Sabadell:
Edicions Riutort, 1977, p. 12.42-12.45.
" Llibre dActes de la Secció dXprertor i Enrr de la ULY.
Renovació de Junta de la Secció, (7 de febrer de 1902), p. 28.
LAJUNTA DE REFORMES SOClALS DE SABADF.LL. 1900-1923(111
Seguidament es prenen els acords per el1 proposats:
<Primero. Que el cálculo de los perjuicios es de
un seis y medio por ciento en las industrias de Aprestos y Tintesy ocho y medio en la de Prensas.'"
Segundo. Que la reducción de una hora de jornal en estas industrias, ofice un sinfin de inconuenientes, que de momento no pueden apreciarse, pero
si que obligaría á los industriales á pagar muchos jornales extraordinarios..
La Junta de Secció no tornara a reunir-se fins
el 1 7 de gener del 1904, per a la renovació de la
Junta. Sortiren elegits Ramon Bru (president),
Feliu Griera i Crespi (vicepresident) i Ildefons
Elias (secretati).
Com veurem a la Junta de 1904-1906, Joan
Grau i Puig, amb el president de secció sortint
Josep Buxó i Pí, i el president entranr Ramon Bru,
formaran part de la segona Junta Local de Reformes Socials. Joan Grau i Ramon Bru com a vocals,
Josep Buxó i Pi com a suplent.
FIGURA3. Una de Ir1 molte3 tmqurr de íaJunta Localde
Reformes SoriaL en Ihíabnracid dhsradírriques, 3 de
maig dr 1713. (AHS)
ram textil i formant-se en I'ús de noves tecniques.
Posteriorment ana a Manchester (Anglaterra), on
visque un any treballant a diverses empreses, com
ho féu més tard a Suecia, Noruega, .... Quan torna
a Sabadell, Joan Grau tenia vint-i-quatre anys, i un
bagatge de coneixements i experikncies f o r p riques."
" Ricard SIMÓ I BACH,"La nissaga dels Grau (I)i>, Diario deSabadrll, ((16-05-1987).
"' El soci Massagué, a la mateixa reunió, havia calcular
el perjudici que suposaria la reducció d'una hora de jornal en
un 9 per cent de producció, al qual havia d'afegir-se el fer
que els obrers cobrarien els mateixos jornals i que les despeses generals continuarien essent les mateixes i que s'hauria
d'augmentar el capiral de maquinaria, i concloia que aixb
equivaldria a augmentar la m3 d'obra en un 33 per cent, fer
que suposaria la mort de la indústria de Sabadell. Joan Grau,
Pel que fa a la representació obrera, I'única informació de que es disposa és una nota apareguda
al peribdic obrer bimensual El Trabajo," núm. 66,
del 14 de mar$ de 1903. Aquest peribdic, portaveu
de les societars de la Federació Obrera Sabadellenca (FOS), coneguda popularment per I'aObreran,
o com a Federació Local de Sindicats (FLS) després de la Gran Guerra europea, va treure en
aquesra data una especie de *Carta al Director», en
que un «burguPs honrado. signant ,,enuia~els noms
dels representants obrers. Aquests són: Marcos Far-
en canvi, considerava que el cilcul d e l ~perjudicis podia fixarse en un 6'5%, teninr present que un 9% menys de la producció sols suposa la reduccio en un 2'5% dels ingredienrs
de llenya i carbó, a excepció de la Secció de Premses (el1 era
premsador, recordem-ho), en que els perjudicis havien de
considerar-se d'un 8'5%.
" Bimensual. en aquest &s. no vol pas dir cada dos
mesos, sin6 que surt dos cops al mes (allb que ara anomenem
quinzenai).
ARRAONA, 23.111 EPOCA. TAN)OR 2000
rell, José Carbonell, Francisco Creus, Miguel Serracant i Isidro Estop. El primer és teixidor; la resta
són tots jornalers.
Aquestes persones pertanyen a la societat Invalidez y Fomento de la Industria. La constatació
que aquesta primera Junta es va constituir amb
aquestes persones pertanyents a la «Invalidez»ens
la proporciona un article editorial del peribdic El
Trabajo, del 28 de mar5 de 1903, que, amb el suggerent títol de «La Junta Local de Reformas Sociales», constitueix un veritable «relatn retrospectiu de
la constitució de la Junta de Reformes i de la seva
dinimica durant aquests primers anys:
des obreras que no existían ni han existido nunca! La
presencia de aquellos señores signij5caba un insulto
para los verckzderos representantes de la clase obrera, y
en manera alguna podían estos aceptarlos. Pidieron
al Alcalde explicaciones y contestó con evasivas; exigieron a aquellos falsos representantes que acreditasen
su representación,y dijeron, que estaban allí en representación de las secciones que componen la sociedad
obrera conocida por la Caixa dels Morts. Después de
estas explicaciones, los delegados de la Federación
Obrera, no queriendo ser actores de la farsa que alli
se representaba, protestaron enérgicamente de la conducta del alcaide, desautorizdron á los delegados de la
Caixa dels Morts, por no ser éstos representantes de
ninguna sociedad obrera, y retiraronse haciendo constar que si se llegaba á constituir la Junta local de Reformas Sociales, no tendría ningún valor legal y habían de ser forzosamente nulos cuantos acuerdos
tomára.
«Cuando se dió cumplimiento á las disposiciones
del Ministerio de la Gobernación, para constituir las
Juntas de Reformas Sociales, encargada de velar por
el cumplimiento de las leyes sobre accidentes del trabajo y el trabajo de las mujeres y de los niños, era Alcaide de esta c i u d d el celebérrimo Salvador Camp~.'~
La Junta, según después supimos quedó en apaDe su labor desdichada, de su gestión torpey ridícula,
riencia constituida. Tenía el Alcalde que dar cuenta
quedan no pocos recuerdos y queda sobretodo una
al Gobierno de su constitución y continuó la farsa,
Junta de Reformar Sociales, cuya constitución esfalsa,
nombrando los dekgados obreros de entre los reprecuya acción es completamente n u h
sentantes de la Caixa dpls Morts, y así quedaban
Recordamos pefectamente del modo quef i é cons- cumplidas las disposiciones gubernativas, la burguela Caixa triunfante, y tutti contentí,
tituida la ritada Junta. El Consqo de la Federación sía ~atisjcha~
Obrera, recibió una comunicación de la Alcaldía, inLa Junta una vez creada f i é un organismo comvitándoles á una reunión para nombrar los seis indivipletamente inútil; no podía ser otra cosa.
duos que en representación de las sociedzdPs obreras de
Las pequeñas mejoras que reportaría al trabajala localidad debíanformar parte de aquella Junta.
dor la aplicación de las leyes del Sr. Dato," habían
Acudieron á la reunión los delegados de las secespantado á nuestros humanitarios burgueses yprocuciones que formaban parte de la Federación, y, jcual
raron que éstas no se cumplieran.»
no sería su sorpresa al penetrar en el salón donde la
La FOS va assistir a la reunió de constitució
reunión había de celebrarse y encontrarse con un núde la Junta de Reformes Socials, la qual cosa demero muy crecido de individuos que nadie conocía y
se decían representantes de un sin número de socieda- mostra la seva actitud favorable a participar-hi.lo
'' Salvador Camps Gorina, conservador d'uitradreta,
era tractat per la crítica de l'kpoca com a esanguinarin i nturullistan. És I'alcalde que inaugura el segle 26-01-1900 - 2903-1901, encara que va assistir poc a les sessions (tingué
Ilic$ncia a partir del 3.X.1900). Feren pricriques d'alcalde
Moisks Aiguersuari Monclús (independent liberal), i els republicans Pere Barata Garriga, Pere Selvas Clot i Josep Clarós
Creixell. CASTELLS,Andreu: SabadelL Informe de liposició.
vol. 11: República i accid directa, 1868-1904. Sabadeil: Edicions Riutort, 1977, p. 12.72.
'' Es refereix a la Llei de 13 del mar5 de 1900, essent
Eduardo Dato Ministre de la Governació. Condicionesde habajo & lar mujeresy & í ~ niños,
s
Gaceta de Madrid (14-03-1900).
" Per a la manca d'acccptabilitar social de les idees intervencionistes a tombants de segle -no sols anarquista, també de
la patronal, recolzada en qüestions de principi, com el dogma
VALVERDE,
de la llibertat del treball- , vegeu Antonio MART~N
.La Formación del derecho del trabajo en España» dins AntoVALVERDE
et. aL La legislación social en la historia
nio MART~N
& Erparía...., op. cit., p. X-CXV.
LA JUNTA DE REFORMES SOCIALS DE SABAUELL, 1900-1923 (11)
Perb la swa indignació davant la pretesa xrepresentació obrera* de la Invalidez arnb que es va trobar,
li féu girar I'esquena a I'organisme. Un cop retirada
la FOS, veritable representant de la classe obrera
local, naixia la primera Junta de Reformes Socials
de Sabadell caracteritzada -en paraules de la
FOS-, per una «constitución fdlsa y una acción
completamente nula».
Certament, una petita mostm que I'actuació
d'aquesta primera Junta fou pricticament inexistent al llarg d'aquests primers anys ens la dóna ella
mateixa el 8 de novembre de 1902 quan, en resposta a una pregunta de la Junta de Reformes Socials de Badalona (3 de febrer 1902), entorn de si
<<se
ha hecho algo respecto á la ley referente al trabajo
de mujeresy nio os»,^' respon el 8 de novembre, via
Govern Civil, que «laJunta Local de Reformas So-
ciales no ha adoptado acuerdo alguno respecto al trabajo de mugeres [sic]y nií?o~».~~
L'incompliment de la Llei del 13 de mar$ de
1900 per part de la patronal era pregon. 1 I'actuació de la Junta de Reformes Socials, un organisme
crear expressament per aquesta llei per a vigilar-me
I'aplicació, en estar dominar per la patronal, era
nul.la. El balanc realitzat per El Trabajo al seu article del 28 de mar$ esdevenia, doncs, forca ajustar
quan afirmava que la Junta, un cop creada, «fié un
organismo completamente indtda
ses» la Junta de Reformes Socials durant aquests
primers anys. Pel que fa als obrers que hi participen, se'ls critica que serveixin de .juguete d todos
lar titiriteros de sombrero de copa y levitón.»23
Aquesta fou una campanya d'oposició «relativan, ja que aquesta actitud crítica inicial aniri
acompanyada, alhora, de plantejaments més ajustats i argumentats que demostren, en el fons, que
la FOS s'esrava rumianr de participar al nou organisme, des del qual es podrien fer passos per a I'aplicació de les lleis socials. Ja al mateix escrit en
que es diuen els mots precedents es troben frases
com aquesta:
«La Junta de Reformas Sociales, fié creada por
el gobierno, al objeto de corregir los abusos que se cometan á diario conha los trabajadores, y hacer cumplir las leyes establecida que regulan las condiciones
de trabajo. Esta misión hemosamente grande que debevia estar enmendadu ápersonasperitas en la materia, está hoy a merced de unos alcornoques...»24
Al marge de la mofa satírica -que palesa en el
fons una queixa pel Funcionament irregular de I'organisme-, no hi ha dubte que la consideració de
l'entitat no deixa de ser, si no favorable, almenys
forca ambigua.
Aquesta ambigüitat és manifesta també a I'article editorial d'El Srabajo abans esmentat, i que
porta el títol de <<La
Junta local de Reformas SociaLes» (28-03-1903). L'article dóna pistes de I'actitud
de fons de la Federació.
Continua d'abans:
Ydst estábamos, cuando el Sr. Moretpublicó un
Durant I'any de 1903, els atacs a la Junta per
la seva inhibició en la materia que li pertoca són
constants. Aquesta oposició es manifesta sobretot
als articles del peribdic obrer El Trabajo, portaveu
de la FOS. Aquest peribdic no dubtava d'anomenar emplasto^^, o <$unta de Ddensa de los burgue-
decreto dando carácter ejecutivo al articulo de la ley
del trabajo de mujeres y niti~s,~'
fijando la jornada
en once horas diarias. Ydespués de muchas entrevistas entre h autoridades y los representantes de la Federación Obrera y después de negarse aquellas á dzr
cumplimiento á lo claramente preceptuado por la ley,
" AHS. AM. Registre Gc.nera1 &Entrada, 1902, núm.
63, núm. d'ordre 151, (AMH 826).
l2 AHS. AM. Registre General de Sortida, 1902, núm.
62, núm. d'ordre 1550, (AMH 858).
2' EL Trabajo, núm. 66, (14-03-1903), p. 5.
Ibídem.
Fa referencia al RD del 26 de juny de 1902: Jornada
de tnzbajo de lar mujeresy los nifior, essent Segismundo Morct
Ministre de la Governaci6. Gaceta de Madrid (27-06-1902).
2'
ARRAONA, 23.111 EPOCA. IARDOR 2000
á instancias de la Junta Provincial se reunió la Junta
local de m a m p a r a resolver el conFicto y naturalmente ésta resolvió que á los obreros no hs asistia
razón alguna al pedir que se cumpliesen los artículos
de la leyque fijdn para las mujeres y niños, la jornada de once h o r d 6
En una reunión celebrada últimamente por la
Federación Obrera, se acordó protestar de los acuerdos
de dicha Junta pidiendo la disolución de la misma.
Se comunicó esta protesta á quien corresponde y nada
se ha hecho, que sepamos, para constituir la Junta en
la forma debida.
Se están cometiendo á diario una infinidad de
abusos que pueden corregirse exigiendo el cumplimiento de las l y s . El actual alcalde de RO D. Pedro
K l o ~ afalta
, ~ ~ abiertamente al articulo 40de la lry
del trabajo de mujeres y niños, pues mientras en este
artículo se dice que el trabajo nocturno no podrá exceder de cuarentay ocho horas semanales, trabajan en
su fábrica un número mayor. Citamos únicamente
este hecho, entre muchos otros que podríamos citar
porque es muy signt$caMuo.
Forman parte del Miniripio de esta Ciudad un
buen número de hombres llevados allípor el voto de
lar clases trabajadoras, que tienen el deber de preocuparse de estas cuestiones, y hacer cuanto esté de su
parte para que se cumplan todas aquellas disposiciones legala que puedan favorecerá los obreros.
Espera~nosque sabrán cumplir con su debez Y
no decimos más por hoy.z2'
un discurs de marcar caire radical al costat d'una
practica amb grans dosis de pragmatisme. Mentre
que per un cantó es lamenta de la inoperancia de
la Junta, per I'altre no dubta a afirmar que els abusos que diariamcnt es cometen (pueden corregirse
exigiendo el cumplimiento de las lqes».
La FOS ens mostra perquk no va participar a
la primera Junta de Reformes Socials; també confesa, d'altra banda, que es demana que es dissolgui,
no perque hi estiguin en desacord, sin6 perquk
estan en desacord amb la seva composició irregular. La seva protesta com a Fcderació anava encaminada, com es diu, a «constituir la Junta en la
forma debida».
Aquest article constitueix, doncs, el punt d'inflexió de la seva posició davant la Junta de Reformes Socials. L'inici d'una practica futura d'aprofitament de la legislació social vigent favorable a la
classe obrera, encara que per aixb s'hagi de participar en organismes creats per l'Estat.
D'altra banda, El Trabajo, tot i aquel1 Ilenguarge característic no deixara de treure una puntual informació sobre la legislació social, entre la
qual cal destacar la que afecta directamenr la gent
treballadora. Al costar de la crítica, hi ha una preocupació per incloure tots els arricles d'aquelles Ileis,
projectes, RROO, etc. que van sorgint. No hi va
faltar, bbviament, la de la creació de I'lnstitut de
Reformes Socials:
Aquesta part de l'article constitueix una de les
moltes manifestacions de com I'Obrera emprava
Nuestro paternal gobierno interesándose vivamente por la suerte de la clase trabajadora, establece
en el ministerio de la Gobernación la creación de un
" L'incomplimenr de la legislació social per part dcl patrons era rnanifesta. De les moltes queixes formulades p e l ~
obtets al respecte, vaiguin com a exemples els següenrs: el setembre de 1902, la Societat Obrera de la Indústria Coronera,
a d r e ~ auna denúncia al Governador Civil, quc les fabriques
de Sant Esteve de Castellar no han complert la Ilei regulanr
les hores de treball. AHS. Registre General de Sortida, 1902,
I l de setembre, núm. 62, núm. d'ordte 1304. (A'MH 858).
Curiosament es tracra d'un poble del partit de Sabadell,
mentre que no es cursa cap denúncia feta de la inareixa ciutat. Pel que fa a l'actuació de la Junta, valgui I'exemple anterior en resposra a la Junta de Reformes Socials de Badalona,
on es repon -i es mostra tristament- que ...ira Junta Local de
RPfoormas Sori&/es no ha adoptado &cuerdo ab6no reperro oj
trabajo de mujeresy niñor>>.
2' Pere Viloca Comadran, conservador, governa duranr
el període del 17-03-1903 fins a 1'1-01-1904. Sotmes a Enric
Turull (A. CASTCLLS,
op. cit. vol. 11, p. 12.73).
a Aquesta esdwé una amenaga directa ais republicans,
que compten amb deu dels quin* regidors de Mjiintamenr
des de les eleccions de 10 de novembre de 1901, grhcies, en
bona parr, al vot favorable dels obrers. Sobre les relacions
entre I'obrerisme i el republicanisme a Sabadell, cfr. lexel.lenr
treball d'Esreve DEUI BAIGUAL,~Republicanismei obrerisme a Sabadell, de 1900 a 1914», Pe-ectiva Social (Rarcelona), núm. 4, (1974), p. 47-97.
LA JUNTA DE REFORLfF-5 SOCWS DE SABADELL. 1900-1923 (11)
i<Institutodel trabajo^", a l o6jeto de que éste cuide de
preparar su legislación y de favorecer la acción social
y gubernativa en beneficio de la mejora ó bienestar
de las clases obreras. Zl como suena.
Pero resulta, que sin duda aLguna para que
esta léy sea conservadora conzo el g o b i m o que la
ha promulgado, y con el fin de conservar las cosas
como antes, se dispone que el «Instituto» se componga de 30 individuos de los cuales, 18 serán de
libre elección del gobiernoiy lo restantes, seis por el
elemento patronal y seis por la classe obrera. De
manera que la clase trabajadora sólo estará presente en 6 individuos y los 24 restantes puede suponerse que serán representación del capital ya que
han de ser elegidos por elgobierno y los patronos.
También se reserva el gobierno
presidente.
la elección
del
Para que nnertros lectores puedan apreciarlo en
toda su integridad, á continuación reproducimos el
articulado.
A continuació, s'introdueixen els ser articles
de la seva creació. La nota es podia haver quedat
en la crítica; contririament adjunta l'articulat sencer, cosa que li confereix una actitud ktica digna de
menció.
La Federació Obrera Sabadellenca, per
mitji del seu peribdic El 'Iiabajo, emprendra
una activa campanya de denúncia pública per
I'incompliment de I'aplicació de la Llei del trehall de les dones i deis nens al llarg de 1903 i
1904, tot criticant que la Junta local de Reformes Socials era un organisme en mans de la patronal, la qual bbviament no feia absolutament
res perquk aquella es reunís i es dediques a realitzar la tasca encomanada per la Ilei.
.Queda prohibido el n-abajo nocturno á los
nitíos de ambos sexos menores de 14 años. RCi dice al
piéde la letra, la ley del trabajo de mujeres y niños. Y
como prueba de lo bién que se cumple está lo sucedido
en la fábrica de hilados de estambre de Can Cuadras,
la noche del lunes en que una mhquina magulló á un
pobre muchacho de doce años. jY los encargados de
hacer cumplir aquella l9 tan fuescos!>>[com es pot
veure, en clara al.lusió a la Junta de Reformes Socials.Ii0
L'incompliinent d'aquesta llei als diferents sectors de la producció local es posa de manifest amb
aquesta altra nota de la mateixa pagina:
«Es verdaderamente escandaloso lo que sucede en
cari todas las imprentas de esta ciudad. La mayoria de
los operarios de estos establecimientos son niños de corta
edad que so12 objeto de la explotación más i n t r m faltándose á la L 9 del trabajo de las mujeres y niños.
Hace pocos dias que uno de estos muchachos,fié cogido
por una máquina, en la imprenta de Juan Comas y
nadie le ha exigido á este responsabilidader. Sabemor
que los obreros tipógrafis están dispuestos á constituirse
en sociedad de resistencia para acabar con estos abusos.
Celebraremos quepronto sea un hecho.»3'
A mitjan agost de 1903, noves notícies relatives a les condicioils de salubritat i higiene a les
briques locals (que constitueixen ensems inestimables manifestacions de les condicions de vida i de
treball de la classe obrera a comenpments de segle)
ens fan adonar que l'actitud de la FOS respecte a la
Junta de Reformes esta canviant: ja no es tracta
només d'una crítica perquk l'organisme no fa res;
també es palesa que considera que cal que aquest
faci la seva tasca:
m-
Així, al mateix número que hem vist abans,
podem llegir una nota on denunciava en aquests
termes la manca de seguretat en la feina i I'incompliment de les lleis laborals:
«Pocas, por no decir ninguna, son las fábricas
que reunen condiciones de salubridad é higiene. El
obrero que permanece en ellas la mayor parte del dia,
no solamente está expuesto á los innumerabler peligrar
que continuamente ofrece la maquinaria, que nunca
finciona en las condiciones de seguridad debida, rino
que como si esto&eua poco, se ve obligado á respirar
" E/ Eabqo, iiúiii. 71, (30-05-1903). Les remarques
són seves.
O' El Fabajo, núm. 67, (28-03-1903), p. 8. No sera
I'última vegada, com veurem més endavant, que Can CIUdra sera noticia peis accidents de menors.
" Ibídem.
ARRAOKA, 21.111 hPOCA. TARDOR 2000
atmósferas malsanas que llevan en el organismo del
que las respira elgermen de las terribles enfermedades.
Una de las fábricas de la localidad que peores
condiciones reune, es la de D. Domingo Crehuet, y
bueno fuera que la Junta de Reformas Sociales girara una visita de inspección á esta fábrica. Una comisión de obreras que allí trabajan, nos ha visitado y
nos ha relatado las penalidddes que sufren en estos
dias calurosos, penalidades aumentadas por la conducta incalz$cable que viene observando el citado
burgués. En el departamento donde trabajan esta
compañeras, están instaladas las calderas de vapor, las
máquinas de triturar trapos y los telares de géneros de
punto y no hay ventilación de ninguna clase. El aire
que allí se respira, es forzosamente nocivo é irrespirable, la temperatura elevadísima, tanto, que algunas
de las mujeres han sufrido síncopes y han sido sacadas de la fábrica medio asjxiadas Pero al burgués
Crehuet no debe procuparle esta cuestión, pues tiene
el atrevimiento bestial de no pemzitir que los obreros
abran las ventanillas de las vidrieraspara quepenetre
un poco de aire puro. Estos refinamientos de humanidad burguesa, son propios de hombres que tengan el
cerebro huero y el corazón sec~..v'~
Al següent número del peribdic, pricticament
rota la secció «Noticias y comentariosn esta ocupada per aquesta nota:
.No sabemos si el Sr. Alcalde de esta ciudad se
enteró del suelto que referente á la fábrica de Domingo Crehuet publicamos en nUestr0 pasado número,
pero puede suponerse que nó, ya que nadie se ha cuidado de inspeccionar aquella fábrica para ver si
reune condiciones higiénicasy de seguridad que la
ley previene. Insistimos sobre el particular para ver si
seremos más afortunados, y al mismo tiempo porque
desde que escribimos el suelto del pasado número, nos
han denunciado otros abusos de la cita& fábrica,
S"'
remarques són meves. El Trabajo núm. 76, (15108-1903).
Les remarques són meves. El Trabajo, núm. 77, (2908-19031, p. 8.
34 Es tracta del primer Congrés, que se celebra a Badalnna durant els dies 15, 16 i 17 d'agnsr de 1903, amb la finalitat de constituir una Federació de IArt Fabril catalana i fer-la
-com diu el tema ir. del Cnngrés- «extensiva a nivel nacio-
abusos que afectan á la seguridad de los operarios y
que se evitarían con la mayorfdcilid?d si se hiciesen
cumplir las disposiciones de la Ley sobre accidentes
del trabajo. Y Y que decimos de la fábrica Crebuet,
puede hacerse extensivo á muchas otrasfábricas y talleres de la localidad, en que la desidia y el egoismo
patronal llegan á lo inconcebible.
;No puede el Sr. Alcalde reunir a la Junta de
Reformas Sociales para que deje de ser un organismo inutil y cumpla con las funciones por que fué
creada?
No es poco el trabajo que esta Junta tiene que
hacer, pues nadie se cuida de cumplir las leyes,
sobre todo si éstas pueden beneficiar poco ó
mucho al obrero, si los encargados de hacerlas
cumplir miran con la indiferencia mayor las infracciones que á diario se cometen.
La Junta de Reformas Sociales puede en el
sentido indicado hacer mucho y ya es hora de
hacer algo después de tanto tiempo sin hacer nada.
Esperamos que el Sr. Alcalde reunirá cuanto
antes la indicada Junta y que ésta dará en breve señales de vida.»33
Tota una nova actitud envers i'organisme, que el
valora en la seva justa mesura: 1) és i'única entitat
que por fer quelcom per fer complir les lleis que beneficien la gent treballadora; 2) por fer molta cosa en
aquest sentir, perb no ho fa a causa del seu funcionament irregular i, finalment, 3) cal fer alguna cosa al
respecte, després de ntanto tiempo sin hacer nada».
Ja a la mateixa portada d'aquest número, un
article titulat «El Congreso obrero de Badalona y la
Federación Regional del Arte Fabril de Catalufia»,?'
donava compres dels acords que s'hi havia pres
entre els quals es trobava el d'«Aconsejar á las sociedades adheridas, á que por ahora se obligue cuando
nal, hasta comepzr la completa organzzaczón del mamo ramo.,>
Assistiren al Congrés onze localirats representades: Sabadell,
Calella, Mararó, Valls, Roda, Sr. Hipolit de Voltregh, Terrassa, Barcelona, Torelló, Badalona i Vilassar de Mar, i nou adherides sense representació: Manresa, Sallent, Olesa de
Mnntserrar, Esparreguera, Olot, Granollers, Manlleu, Ripoll
i Reus.
LAJUNTADE REFORMES SOCIAL5 DE SABADELL 1700-1923 (11)
m
-
;
i
,
,I
Junta
u-
~
V
yL-1.1
U-
orwm.
CLL~UYUL.
aasur~aanYema0
t.:JOdOS de lana y dU*:.oa dm t a l a r a s Cim e s t a Ciuunsi, uajan u* observarse
la!3 ciisposioionms vigmntma r e l a t i v a s a l trabajo ue las mujares y niños.
que las duriias 6 encargadas am las operarias que ea aedioan
y:-cmitien&o
Las operaoionea a* pasar l o a peinma y nudar las p i e z a s ocupen
-
úmntro a. s u s rmaraotiroe mstableolmimntce I n d u s t r i a l e s d g n n ndmem &m
n i i i a s mmnores aa la eüaa r e lamentaria
, en raunidn
ultimamantm amlabrbdrr aoorag hacer r
e
s
p
~
i
a
o S ms s . ,aS r i c m t a s y dumíos dm 1;elares. ua las inlraooionms que en acielantm s*
n e t m . imuonirnuoles l o s o o r r e v t i v o s b que
h u b i e n l lugar.
ZC de Yovimbrm sic 1
:"'
. d o a l d e fresidentr.
Grirra y Z u 1 o a t . z
P.
A. a m i
Smcretarj
~ a b a n <wi&t
.
..
7 .
menos á h autoridader, á que hagan cumplir lar kyPs
de accidentes del trabajo, h que regulan el de lar mujeres y niños, etc., etc.»
L'ocnibre de 1903 es dedica un altre editorial,
tinilat «Un Alcalde modelo^^, en que es posen de
manifest les infraccions de les lleis laborals, i el fet
que, malgrat da excitaciones que hemos dirigido á la
primera autoridad localpara que reuniera á la Junta
Local de Reforma Sociaks y ésta cumpliera el objeto
por que fié creada c..) no ha logrado intensar á D.
Pedro Viioca, Alcalde & R.O. y fabricante que como
muchos otros infnnge &aradamente h diposiciones
kgales sobre el trubajo de h mujeres y niñ0s.u"
L'escrit posa de manifest que «en lafábrica de
hilados de Cuadras y Prim fieron uictimas de accidentes del trabajo dos niños de nueue años el uno y de
diez el otro. Los dos se ocasionaron lesiones muy gra" El Trabajo, núm. 80, (10-10-19031, p. 1. Pere Viloca
pertanyia a la Secció de Teixits de la Unió Industrial de Sabadell, des de la seva fundació. El 1900 tenia 5 telers grans, pels
quals pagava una quota de 250 pessetes a la Secció. AGFS.
Seccions d'Aprestos i Xnts i de Teixits. Rehcid de socu, de
maquinaria i quotts, op. cit.
6' AGFS. Ibldem. La Societat Anbnima Successora de
Cuadras i Prim era membre de la Secció de Fiats d'Estam,
constimida en la reunió de la Secció de Filats de Llana del 25
ves, en una mano el uno y en distintas partes del
cuerpo el otro.* 1 es queixa amargament que encara
que li fou comunicat a i'alcalde upara ver si se decidi& á imponer á aquelfabricante un correctivo y si
haría lo posibk para euitar en lo rucesiuo su rppeticiónu, no ha servit de res. 1 afegeix: #La sesidn celebrada por el Ayuntamiento el pasado martes y la actitud en ella adoptada, por el Alcalde de R.O. al
preguntarle si habia reunido la Junta de Rq%nas
Sociah, ha &mostrado que es inútil cuanto se haga
en este sentido. Al Sr. Viloca no k da la gana de
cumplir con su obligacidn. Siguiendo por este camino
Ps muyprobabk que alpueblo de Sabadell no le dP la
gana de agwntarpor alcalde al inepto P insignifcante Pedro Vilo~a.»~~
Ja a I'anterior sessió de I'Ajuntament (29-091903), amb Joaquim Cladellas com a alcalde accid'ocrubre de 1902, pels socis Montlló i Moratonas; Maten
Bmjas: Baigual, Llonch i Sampere: Harmel Hermanos; Pere
Viloca, i Gorina i Valls. La seva primera Junta Directiva fou
formada per Banomeu Monrllor (president), Enric Rocamora (vicepresident) i Ramon Picart (Secretari). AHS. Documentació Ciutadana. Unid Industrial de Sabadell. Llibw dActe1 de h Seccid de Fihts de Llana de la Unidn Indusmal de
Sabadell(1900-1919).
dental, el regidor republici Ramon Tort va manifestar que «se le habian acercado varios obreros [a
dir-li ] que había un Sr. fabricante que obliga á trabajar á sus obreros mas horas de h s regLamentarius y
pidiendo que con tal motivo el Sr. Alcalde reuna á la
Junta de Reformas Sociales para que sometiéndole el
caso, acuerde lo que proceda con arreglo á la Ley.
Contestole el Sr. Presidente que así lo haráu."
Cladellas, que actuava com a alcalde accidental, i que era militant de Fusió Republicana, no va
fer res. A la següent sessió, de la qual parla El Trabajo, presidida aquest cop per l'alcalde Pere Viloca,
trobem el següent:
«Ramon Ert: Ante todo pido al Sr. Presidente
no se muestre conmigo tan radicdl como lo ha sido
con mis compar?eros, esperando me tratará con el
mismo respeto con que voy á interrogarle. Correspondiendo á los deseos de varios obreros, solicité en el último consistorio que se reuniera la Junta de Refoormas
Sociales para acordar lo necesario á$n de corregir los
abusos que se cometen en algunasfábricas...
Presidente: No puedo consentirle continue V por
no ser este asunto de la competencia &lAynntamiento.
Insiste el Sr. E r t en querer habidr y no k es permitido por el Sr. Presidente hasta que aquel a f i m a
que va a tratar de otro asanto.
7ort: Pido quepor quién corresponda se ordene la
práctica de una inspecciónfacultativa en h fábricas,
toda vez que de pocos d h á esta parte han ocuwida
dos sensibles desgrucias rnotivddds tal vez por no estar
la maquinaria con arreglo á lo establecido en la Lcy.
Presidente: Se hará.
Vidul: Destituidos por la Alcaldía vários Alcaldes de Barrio...
El Sr. Presidente no lepemite continuaai,por ser
este asunto de su exclusiva incumbencia y levanta la
sesión á las veinte y dos.,^'^
" AHS. M.Actei Ajuntament (23.12.1302 - 23.02.
1904). Sessió pública ordinaria del 29.12.1903, p. 363-369.
(A-61)
ídem., 6.10.1903, Sessió pública ordinaria, p. 369379 (p. 378).
Les pressions obreres per la via dels regidors
republicans van continuar a les següent sessions de
1'Ajuntament. A la del 15 d'octubre, novament
Tort pregunta al Presidente si ha dado ya las órdenes
convenientes para comenzdr la inspección facultativa
a la
en las fábricas pedida en el último con~istorio»;~'
del 20 d'octubre, el mateix Tort, un cop
«ierminado el despacho ordanario preguntó si
por el Sr. Ingeniero Municipal ha comenmdo ápracticarse en las fábricas la inspección facultativa que
tiene solicitada.
Co~ztestóel Sr Presidente que dicho fitncionario
tiene el encargo hecho y como lasfábricas son muchas,
resulta ser la inspección de referencia un trabajo improbo que durará bastante tiempo.
ElSr. lórt did las grácias d la presidencia por s u
explzcaciones y yendo á otro asunto dijo: pido por segunda vez se reuna la Junta Local de Reformas Sociales para que pueda corregir los abusos que se cometen en a&z~nasfabricus.
El Sr. Presidente contestole que este asunto no
puede tratarse en consistorio por ser de la exclusiva
competencia del Alculde y que ello no obstante está
dipuesto á darle cuantas explicaciones guste si se
toma la molestia de personarse en su despacho de la
Alcaldía.
Y no habiendo mdr asuntos que pata r... u.4"
A la sessió següent de I'Ajuntament, i tan bon
punt acabar el despatx ordinari, el sabater de professió i regidor republici Ramon 'Tort va dir:
aTolos recordnrán que en la sesión anterior despues de preguntar acerca de la inspecciónfacultativa
acordada practicar en las fábricas, solicité que el
señor Alcalde reuniera la Junta Local de Reformas
Sociales, habiéndome contestado dicho Sr. que no
siendo asunto este del Ayuntamiento no debía tratarse en sesión y que no obstante si pasaba por la Alcaldia me daría cuantas explicacionespidiera. Persa-
39 ídem, 15.10.1903, Sessió pública ordinaria, p. 380387 (p. 386).
' O fdem, 20.10.1903, Sessió pública ordinaria, p. 388392 (p. 371-3921.
LA JUNTA DE REFORMES SOClALS [)E S,\RADEI.I, 1900-1923(11)
nado hoy en el despacho de la Alcaldia he interrogado al Sr. Wloca con el debido respeto, acerca delpropio asunto y sobre no darme ninguna explicación me
ha despedido en forma nada cortés. Le he hechopresente que negándose á dar las explicaciones ofrecidas
no habia porque brindarme á que compareciera á la
Alcaldia, contestándome no ser ello cierto. Con tal
motivo promoviose un vivo dialogo entre ambos en
el que pronunciáronse algunas fiases impropias de
aquel sitio que el Sr. Presidente cortó diciendo «salga
V de aquí ó de lo contrario salgo yo)>.Terminó el Sr.
Tort recomendando á los Concejales que vayan con
cuidado cuando por precisión hayan de hablar con el
Sr. Alcalde en su despacho.
Presidente: Contestando á una pregunta que Ií
me dirigió, le he dicho que la Junta de Reformas Sociales debia reunirse siempre que lo pidiera la 3"
parte de sus Vocalesy como luego ha entrado V á tratar de cosas puramente particulares y personales he
debido despedirle.
Presidente [Pedro Viloca, monirquicl- Se darán
tan pronto venga el Ingeniero Municipal.
Sala [Joan Sala Busquests, republica]- Puede
escribirseley vendrá desde luego.
AL número
81 &El Elabajo (24-10-1903), un
manifest del Comitk Cent~alOrganitmdor preparatori del 11 Congrés de i'Art Fabri1,"l posa de rnanifest que cal reivindicar les lleis socials establertes:
«Arrancadas á la burpesia mediante la presión
de la clase trabajadora, se han promulgado en EspaUna de estas leyes pone en gran
ña varias leyes
cubierto de la criminal tzplotación que en fa'bricas y
talleres se viene ejerciendo con los débiles niños (...).
Favorece en determinados casos la misma ley á h
comparierds empleadas en los establecimentosfabriles,
sin que en la inmensa mayoria de los mismos se tenga
La insaciable
para nada en cuenta lo legislado
avaricia burguesa habia convertido la jornada de
trabajo en interminable: 14, 15, 1 6 y hasta I7horas
en casos determinados. El legislador, de corazón duro,
pero mil veces más sensible que el de la burguesía, la
redujo al máximum de 11 horas. I'ero la burguesia
fabril, muy legalista, muy conservadora y por lo general, muy reaccionaria, hace caso omko de la ley, y encima de las once horas impone media, una, ó lo que
pueda más. Quédale al obrero el derecho de la
protesta, quédale expedito el de la huelga; pero la primera es inútil cuando no la acompaña la fierza, y la
otra es dzjí'cil cuando no se cuenta con una robusta organización y con medios sufcientes de lucha.
c..).
c..).
Bonet [Pau Bonet Soley, republica]- Cuando
el Sr. Alguersuari desempeñaba la AlcaldZa ya se
acordóy practicó una inspección en la generalidad de
lasdsfábricas y aun cuando en la mayorparte degeneradores y máquinas de vapor notáronse graves defectos, no se tomó contra sus dueños medida alguna."
Pido pues que ahora se haga de nuevo y según sea el
resultado que se acuerde lo que proceda.
Otra ley, previsora como pocas aunque incompleta, está destinada á evitar los continuos accidentes del
trabajo y a proporcionar al desgraciado obrero que la
fatali& convierte en victima, una indemnización
proporcional á la gravedad de la lesión recibida. Mas
la burguesía trata, por todos los medios, de evadir el
cumplimiento de lo legislado, y sólo después de grandes afanes consigue el trabajador ser remunerado en
lo que, con arreglo á dicha ley, le corresponde.
Y no habiendo mas asuntos de que tratar, el Sr
Presidente levantó la sesión á las veinte y ~ u J . J ) ~ ~
De este constante escarnio que á las leyes promulgadas por sus mismos representantes hace la bur-
Es rracta de Moises Alguersuari Monclús, independenr decantar vers els liberals, que exercí d'alcalde entre l'l
de gener de 1902 i el 7 de febrer de 1903. C~sTcr.rs,ob. cit.,
Vol. 11, p. 12.73. Pel que fa a la inspecció de que es parla, cal
advertir que a la documentacib de la Junta de Reformes Socials no es traba cap referencia a aquest fet. Tampoc no he
trobar cap surtida que patli del tema. Vegeu, respectivament,
a Rafacl LUQUE, El muviment uaguistic... Annex VII. Junta
I.oca1 de Reformes Socials i Delegació Local del Consell del
Treball. Relació dels contingurs (1900-1936)», i AHS. AM.
Regishe General de Sorhda, 1902, núm. 62. (AMH 858) i
1903, núm. 64. (AMH 859).
42 Artes Ajuntament, Sesstó...p. cit., (27.10.1903), p.
397.
')Que se celebraria a Sabadell entre els dies 22 i 23 de
maig del 1904.
guesia somos responsables los mismos obreros c..). No
permitamos por mas tiempo tamaña vergiienza. Que
de pueblo en pueblo, de fábrica en fábrica, de cuadra
en cuadra resuene potente, vibrante el llamamiento á
la Asociacióa y á la Fedeaciún que hoy os diriginzos.r
Ahora, es mostra com les lluites que en
aquests moments es duen a terme a Franca serveixen de model exportable:
«La labor que hoy anunciamos la están realizando en estos momentos nnestros hermanos franceses.
También la burguesia de aquélpais se resiste tenazmenta al cumplimiento de las leyes que en algo les
vorecen á los obreros; también los trabajadores han
debido dar muestras de vigor para que su cumplimiento sea un hecho.»
fa-
Pero alla on la Federació Obrera Sabadellenca
es mostra decididament a favor de les lleis socials i
obertament decantada a la participació dins la
Junta de Reformes Socials és a un article d'El Eabajo de finais de 1903. Es tracta ni més ni menys
que d'un article editorial, tirulat «La Ley de Reformas Socides>>:
«Ya que en nuestra naciórr tenemos establecida
una ley, buena ó mala, que regula las condiciones del
trabajo, bajo la tutela ó vigilancia de unas Juntas,
compuestaspor mitad de obrerosy de patronos en las
locales, y con representación de faprimera autoridad
civily eclesiástica;y en las provinciales por un delegado nombrado por las juntas locales, y presididas por
la orimera autoridad civil de la ~rovincia;con atribu'riones, por cierto bien justIr;cadas, para procurar
la mayor salubridad del obrero: bueno será que nosotros, como obreros que somos, hagamos akunas observaciones desde las columnas de nuestro quincenario,
sobre lo mucho que podrian hacer las Juntas locales
en bien de todos lor obreros en general, y en pequicio
de alpnos, aunque escasos, de ancha y acomodaticia
concGncia, que -todo lo encuentran bueno mientras
puedan llenar su gabeta á costa de los demás.
La Ley de Reformas sociales, promulgada por
estos gobiernos, es muy deficiente, como lo serán todv
las que emanen de los poderes dictatoriales, sostenedores del privilegio y amparadores de la burguesia. No
esperemos que estos gobiernos promulpen leyes que
saquen al obrero del potro en que el capital le tiene
supeditado; antes al contrario, promrarán retenerle
en el stam quo patronal. Sin embargo, el obrero no
debe rechazar de plano este asidero, esta especie de
cable salvador que reconocey ampara en parte sus samatisimos derechos, que antes estaban á mercedy capricho de los patronos, sin que pudiera legalmente reclamar contra el abuso, cual hoy puede hacerse al
amparo de la ley.
Sin una Iqi reguiadora de las condiciones del irabajo, el obrero, sometido al capricho patronal, continuaría siendo una cosa; una bestia de carga, explotada en benefiio del capital; un limón que se exprime
mientras saca jugo y luego se tira como inútil. Contra
la conciencia de roca de la mayoda de los capitalirtas,
y para acallar losjustos clamores del trabajador, elgobierno dió la lev de Reformas
sociales; deficiente,sem,
ramente, pero que, si se cumplieran sus precqtos,
mucho adelantada el obrero en su redención social.
Por estas razones y por otras no menos importantes que omitimos, entendemos nosotros que nuestro
deber, y hasta nuestro interés, está en cobijarnos al
amparo de estas leyes, por a!efictuosas que sean, tanto
para justz$car nuestras reclamaciones como para
sacar en todo tiempoy circunstancias el mqorpartido
posible. No se burla tan facilmente una ley escrita
como se traiciona una palabra ó co[n]trato verbal ó
escrito, que no tiene másfirerza legal que la buena@
los que la pactan; y mayor será la eficacia de esta ley,
si los obreros queforman parte de las Juntas locales de
Refrma social saben cumplir la misión para que han
sido desipzados.
Las drjiczlltados que para la aplicación de la ley
de 13 de marzo de 1900 se presentan, no está en el
personal que han de firmar las Juntas de reformas sociales, sino en la ambigiiedad y atavismo con que
están redactados muchos de sus artículos, especialmente el 24 -44-54- y 84.
Després de fer un recorregut argumental sobre
el capítol 8k,I'article conclou dient:
<<Así
pues, nosotros, como o b r m asalariados que
somos, rogamos á los compañeros queforman parte de
la Junta de Reformas sociales, procuren ser inexorables con aquellos que infrinjan la ley de 13 de marzo
de 1900, de conformidad con el Reglamento de 13 de
noviembre del mismo año, proponiendo sean despedi-
1.A IUWIA DE RF,FORVES SOCIALS DE SABADEII.,1900-1923(11)
dos todos los niños que trabajan en flbricas ó talleres,
denunciando toda c h e de abusos antes de consentir,
por una debilidad, ó mal entendida consideración,
que los niños sean admitidos ó trabajen más de h
horas reglamentarias.»44
Sens dubte, una lectura ben diferent sobre les
lleis socials i les Juntes de Reformes, de la que es
mantenia només tres anys enrera.
Aquest article editorial constitueix la declaració d'intencions més sincera i directa de la Federació Obrera Sabadellenca respecte de les lleis socials introduides pels reformistes de I'IRS. Perb
també I'actitud més oberta i favorable a la participació dins la Junta local de Reformes Socials, a la
qual es veu com I'eina indispensable per tal de dur
a terme I'aplicació &aquelles, i de la qual es treura
quelcom més: la justificació que allb que es reclama es troba emparar per la Llei, amb La qual cosa
les lluites que es duguin a terme no podran ésser
qüestionades ni titllades d'i1.legals. Com també el
convenciment que aixb donara possibilitats de
creixement i estabilirat a la maceixa organització.
Així ho entenen quan diuen que «nuestro deber, y
hasta nuestro interés, está en cobijarnos al amparo de
atas leyes, por dejctuosas que sean, tanto para justificar nuestras reclamaciones como para sacar en todo
tiempo y circunstancias el mejor purtido posible.» *
1 6s que, en el fons, la Federació Obrera esti
travessada per una profunda causa moral: la del
millorament de les condicions de vida i de treball
de la classe obrera. Si per assolir aquests objectius
s'ha de participar en organismes de I'Estat, no hi
ha dubte: s'hi participa.
El Trabajo, núm. 84 (12-12-1903), p. 1-2. Per als artides de la llei del 13 de mar$ sobre les ct>ndicionsde treball de
dones i nens, Guceu de Madrid del 14 de mar$ de 1900. Per
al seu Reglament, la de 15 i rectificació del 16 de novembre
del mateix any De manera molt sint&rica,aquests articles es
refereixen a I'admissió ai treball deis nens d'ambdós sexes majors de deu anys i menors de catorze amb una jornada m&¡ma de sis hores als establiments industrials i de vuit ais comerGos, amb descansos no inferiors a una hora (art. 2n); a la
prohibició del trebail nocturn dels neas d'ambdós sexes menors de catorze anys (art. 48); a la prohibició de feines perilloses -trebail subterrani, materia inflamables, etc.- (art. 5k) i a
Un altre aspecte que pesa en aquest sentir és
la necessitat de dotar-se d'estabilitat organitzativa
propia. Paradoxalment, aquesta ve de la m i de la
participació a la Junta de Reformes Socials: un
cop que s'hi participa, la FOS es consolida davant
la resta de forces patronals, davant la classe obrera
i davant de si mateixa com la genuina representant sindical de les classes treballadores. Una de
les característiques de I'Obrera al llarg del temps
sera, justament, el seu zel per a deixar clar que
són els legítims representants dels obrers i, per
tant, els únics interlocutors vilids a I'hora de negociar qualsevol aspecte relacionar amb els afers
sociolaborals.
La seva actitud favorable envers les lleis socials
i la Junta de Reformes Socials no impedir&a la Federació Obrera fer denúncies una i altra vegada des
de les pagines d'El Trabajo; fins i tot posant en
qüestió l'entitat. El febrer de 1904, dues noves denúncies de I'incompliment de les lleis socials acaben dient: «Creemos que es hora ya de huir de convencionalismo~
y titubeos; O sirve la ley ó no sirve. Si
sirve, que se cumpla; de lo contrario pueden suprimine lasJuntas de Reformas Sociales».46
A causa sobretot de les afirmacions verbals
com aquestes darreres, hom ha forjat la imatge
tbpica que la Federació Obrera Sabadellenca mai
no va participar en aquests tipus d'organismes,
anomenats «grocs,,." Aquesta imatge ha estat reforqada per I'<,apoliticisme» anarcosindicalista,
una altra imatge també forqa topica al llarg del
temps.
Com ja he repetit, perb, la defensa dels seus
drets per la via de la demanda d'aplicació de les
la concessió de dues hores diiries per a la instrucció -primaria i religiosa- ais menors de catorze anys que no I'haguessin
rebut (excepte aquells que acreditin que saben llegir i escriure, que se'ls admetri a la fabrica un any abans) (art. Si).
4' Ibídem.
'".Para
la Junta de Reformas Sociales», El Trabajo,
núm. 88 (13.02.1904), p. 5-6.
<En Serio y en Broma», El Trabajo, núm. 88 (13.02.
1904).
" A. CAS~ELI.~,
SubudelL informe de í'oporició, op.cit.,
vol. 111, p. 13.51.
lleis sociais establertes, perb una i airra vegada incomplertes pels patrons, atiaren les societats obreres en general a participar en les Juntes de Reformes Socials. 1, a diferencia del que generalment
s'ha a f i r n ~ a taquestes
,~
societats no foren només les
que s'emmarquen dins del que es coneix genericament com a sindicalisme catblic, o els sindicats socialistes: també hi participaren -fins i rot activament- les organitzacions obreres més radicals. 1,
paradoxalment, les de signe marcadament apolític:
les anarcosindicalistes. El cas de Sabadell és, en
aquest sentir, forca revelador.
Decididament, perb, la FOS s'encaminava
cap a la participació dins la Junta de Reformes
Socials. Millor dit, ja havia fet passos en aquest
sentit, a principis de 1904, quan a I'acte d'elecció
dels vocals i suplents de 1'Institut de Reformes
social^,^^ foren designats, en qualitat de rcpresentants de la Classe Obrera de Sabadell, tres persones de la Federació Obrera Sabadellenca: Isidre
Aisina Llonch, Joan Moliné Fau i Francesc Valldeperas Bro~sa.~'
Un anuncio oficial de I'alcaldia de Sabadell del
24 de gener de 1904 anunciava, a les pigiries de la
Revista de Sabadell, el següent:
,dlebiendo procederse a la elección de compromisarios para la de Vocales del Instituto de R.formas
Sociales que han de representará las clases de Patronos y de Obreros en el seno de dicha Corporación, se
convoca para elpróximo lunes á las 6 de la tarde en
estas Casas Consistoriales á los señores Presidentes ó
Directores de la Cámara de Comercio, Gremio de
'' A. CAS~EI.I.S,Sahdell, iinfo~mede leposició, op. &t.,
vol. 111, p. 13.51.
Revista de Saba&l1(24.01.1904), p. 5.
'"rot i que no es disposa de documcntació original de la
Junta de Reformes de Sabadell respccte d'aquesta qüestió,
La participació en i'acte d'elecció deIs vocals i suplents de
I'Institut de Reformes Socials (IllS) esta confirmada als Regirt e Generali
~
&Enea& i de Sortida de 1'Ajuntamenr.
" M-IS. Regiihe General de Sortida, 1904, núm 67,
niim. d'ordre 188 (AMH).
Ibídem, núm. d'ordre (respectivament): 193, 194,
195, 196, 197, 198.
Fabricantes, Cámaras Agricolas, Círculos ó Ateneos
Mercantiles, Cámaras de Labradores, Sindicatos de
riego ó Asociaciones análogas legalmente constituFdas en esta ciudad, asi como á los señores Presidentes
ó Directores de las Asociaciones obreras que asimismo existan legalmente constituíd?.~,para las 8 y
media de la noche delpropio lunes, debiendo advertir á unos y otros que habrán de ir provistos de la
credencial ó documento que les acredite su representación, y que sea cualfiere el numero de los asistentes, se llevará á efecto la elección, en la forma determinada en el Real Decreto de 27 de Diciembre del
año próximo parado. Sabadell 23 de Enero de
1904.- ElAlcalde Act., Joaqnin Cladellas.»
El 27 de gener de 1904 foren nomenats els diferents compromissarisi' per a i'acte d'elecció de voc a l ~i suplents de I'IRS, acre que se celebraria el 30
de gener a les cinc de la tarda a les Cases Consistorials de I'Ajuntament de Barcelona.
Els representants foren els ~egüents:'~
Antoni Dombnech Llonch, representant de
I'agricultura; Gaieti Masllobet Vallbé, representant
de la perita indústria; Joaqtiim Casanovas GaríMontllor, representant de la gran indústria; Isidre
Aisina Llonch, representant de la classe obrera;
Joan Moliné Fau, represenrant de la classe obrera, i
Francesc Valldeperas Brossa, representant de la
classe obrera.
Antoni Dombnech Llonch, de 38 anys el
1904, era propietari i, aleshores, regidor monirquic
a l'Ajuntament. Esdevindri un dels fundadors de la
Cambra Agrícola de Sabadell, el primer maig de
1905, i formara part de la seva primera Junta Directiva com a vicepre~ident;~'
en el futur el troba-
') AHS. AM. Constitución del Ayuncamienco, 1904
(1904-1908). La primera Junta Directiva dc la Cambra Agrícola de Sabadell era integrada per:
President
Francesc d'A. Barata Planas
Vicepresidenr Antoni »om&r>echLlonch
liesorer
Josep Llobet Sanjnan
Comptador
Josep Miquel del Sola
Secretari
Enric Vila Renom
Vicesecretari Salvador Serracanta Alsina
Vocal 1 r
Antoni Oliver Turull
Vocal 2n
Miquel Ustrell Scrraboguñá
Vocal 31
Isidre l'erich Bladcs
LAJUNTA DE REFORMES SOCiALS DE SABADELL, 1900-1923 (11)
rem de regidor, ininterrompudament, fins el 1913.
El 1916-18 era president dc la Junta de la Mina
d'kgües.
Gaieti Masllobet Vallbé, de 47 anys, era sastre
de professió. Era secretari del Fornent Mercantil
Industrial i Agrícola, associació de petits i mitjans
patrons de la qual fou membre fundador, i ocupa
cirrec des del 16 d'abril del 1891 fins al 26 de
gener del 1905. També n'esdevindri presideilt
entre 1912 i 1916.j4 Havia estat alcalde de barri
durant el bienni 1902-1903 i ho seria també durant 1904-1905 (districte Ir, barri Ir) Esdevindri
regidor, independent, entre 1910 i 1913.
Joaquim Casanovas Garí-Montllor, de 44 anys,
era fabricant. I eri aquells moments, el president del
Gremi de Fabricants de Sabadell, la major i rnés important organització patronal local. Joaquin Casanovas ja havia ocupat importants carrecs dins del
Gremi, el cirrec de vicepresident entre 1898-1899,
de presidenr entrc 1900-1901 i novament vicepresident el 1902-1903. També era president de la Comissió Aranzelaria del Gremi (1896-1904).
Isidre Alsina Llonch, de 27 anys, era jornaler, i
molt probablement representava I'agriculrura per
la part obrera. Republica federal, esdevindri regidor a les eleccions del 16 de novernbre de 1905,
lloc on romandri fins el 1909.
Joan Moliné Fau, de 31 anys, i filador d'ofici,
era també, ni més ni menys, que el director d'El
Trabajo, I'organ de premsa de la FOS, i de la Junta
Directiva de la qual era membre. Joan Moliné es
féu cirrec de la dirccció d'El Trdbuio el 18 de seternbre de 1900, data en que li transmeté la propierat i direcció Josep Carbonell Llopis (teixidor),
que ho era des del desembre de 1898. Moliné tinguk la direcció fins el 19 de juny de 1907, data en
que fou substituir per Josep Bernabeu Molinbs.
Vocal 4t
Josep Sagalés Fatjó
Vocal 5e
Isidre Sanfeliu Comas
Vocal 6e
Enric Saus i Salas
'' Arxiu del Govern Civil de Barcelona (d'ara endavant
AGCB). Associacions. Sabadell, 1900-1921. Reg. 1300.
" AGFS. Llibre dXctei de L? Federació Patronalde Subadeil. Llibre L Acta de constitución de la Sociedad Federación
Patronal de Sabadell, 24 de maig de 1920, p. 1-15. També,
Francesc Valldeperas Brossa, de 36 anys, era
fuster, i mernbre de la Sociedad de Carpinteros. El
1914 el trobarem treballant en un taller de fusteria
propi, al seu domicili del carrer de 1'Illa. El 1920,
Francesc Valldeperas esdevindri el president del
Gremi de Fusters i Auxiliars, integrar a la Federació Patronal de Sabadell el 1920."
Tanmateix, una de les persones que sí que va
formar part de la Junta, i de la qual no tindrem notícia que ho feia fins el juny de 1904, fou Baptista
Vilanova Ripoll. El seu nomenarnent no consta al
Registre del 1900, ni tampoc al de 1901, al de
1902 ni al de 1903. 2Fou una de les dues persones
que foren elegides per a cobrir les dues places vacants el juny de 1903? El ?Pubajo del 18 de juny de
1904 parla d'ell com de «nuestro inolvidable
amigo». Era membre de la FOS?
Aquesta no és una pregunta innocent, ja que
es tracta d'un vocal obrer, el qual fou substituit
-per defunció- per Joan Vidal Ysanda," obrer de
la FOS i republica federal, que esdevindri regidor
a les eleccions del 16 de novernbre de 1905.
Aixo significaria que la FOS ja va col~locarun
delegar seu abans de f904, és a dir, alhora que desenvolupava la seva particular campanya a favor
que la Junta de Reformes Socials fes la tasca per la
qual fou creada.
De Ioan Bavtista Vilanova Ripoll no sabem
gaires coses més que les que ens donen unes quantes fonts, entre les quals -a més de l'esmentada
&El Trabaja- la del padró de veins i la del cens
electoral. Era teixidor de professió, tenia 51 aiiys el
1903, vivia al carrer de Lacy, 45, i reunia les condi-
AGCB. Associacions. SabadelL1900-1925. Fedrració Patronal de Sabadzll. Exp. 10.496. Per al seii taller: AHS. 'lieball.
Junta Local de Reformes Socids. Centros de trabajo (1909 a
1914). Aquesr taller de fustcria encara es rroba en actiu en
I'acrualirat, al mateix carrer de I'Illa, dirigit per un ntt de
Francesc Valldeperas.
"1'
cognom Ysanda;en endavant Isanda.
ARRAONA. 23.111EPOCA. TARDOR 2000
cions de saber llegir i escriure, ambdues necessiries
per a poder esdevenir vocai de la Junta de Reformes. Segons els Registres de Cementiri, sabem que
va morir el 26 de maig de 1904.
A banda d'aixb, la font que ens confirma que
fou vocal-obrer de la Junta de Reformes Socials és
el Registre de Sortides de I'Ajuntament del 25 de
juny de 1904, en que fou nomenat Ramon Vida1
Isanda per substituir-1o.l'
Joan Baptista Vilanova, segons aquestes fonts,
reunia les condicions per a ésser un delegat «oficiósn de la FOS dins la Junta de Reformes Socials,
la qual cosa li permetia a aquella treballar amb un
peu dintre i un altre fora d'aquesta.
Tanmateix, Joan Baptista Vilanova Ripoll no
era cap desconegut; tampoc no era un militant de
segona fila. Vilanova Ripoll era membre del Partit
Republica Federal, del qual formava part des de
feia molts anys. En repetides ocasions havia ocupar
la direcció de la FOS." Vilanova era -diu la seva
nota necrolbgica- (poseedor de brillantes dotes y
arraigadas convicciones (..) de afable trato C..) que
momentos antes de fallecer, dispuso que su entierro
fuese civil y que a él fuesen invitadas todas las socie-
dades de ideas a d e l a n t d t ~ ~ . ~ ~
La qual cosa ens allunya de la primera interpretació, segons la qual la Federació Obrera I'havia
col4ocat com a delegat «oficiós»,alhora que desenvolupava la seva campanya a favor que la Junta de
Reformes donés senyais de vida, i ens mostra que
la FOS diua a terme aquesta campanya mentre
tenia els seus propis delegats al si de la Junta.
seva premsa, de la seva participació en la Junta de
Reformes Socials. El 14 de juny, tot aprofitant una
reunió convocada per parlar dels acords d'un congris celebrat a Sevilla, <,repusoá discusión una proposición de la Junta [de la FOS] sobre el nombra-
miento de un nuevo delegado que había deformar
parte de la Junta de Reformas Sociales que, después
de amplia discusiónnfiréaplazada para otra reunión
que se tendrá exclusivamente para el efecto,,. Molt
probablement la discussió gira a I'entorn de qui
havia &ocupar la placa vacant, més que no pas a
considerar si s'havia de participar o no en I'organisme, ja que, al mateix peribdic, tot seguit, apareix una nota que fa:
«Toda vez que los obreros han presentado ya á
discusión sobre el delegado que ha de suplir la vacante de nuesho inolvidable amigo Bautista Vilanova,
esperamos que el sefior Alcalde no se hará esperar en
convocar á los obreros de esta localidad ó á l a s sociedades o b r m , legalmente constituídas, á una reunión
para el nombramiento del nuevo delegado que ha de
formar parte de la Junta de Reformas Sociales de esta
ciudad.n60
No es va fer esperar, ja que, el proper dia, diumenge 19 de juny, una nota de I'Alcaldia Constitucional de Sabadell, apareguda a la RpVista de Sabadell, comunica que:
Ben mirat, aquesta és una practica que mantindra sempre: critica furibunda de I'organisme a
la seva premsa, i participació dins del mateix organisme, sense que aquesta contradicció de partida
els preocupi gaire, com tindrem ocasid de veure.
«En la Junta Local de Reformas Sociales existe
una vacante entre los vocales que representan al elemento obrero por defunción de D. Bautista Vilanova
y debiendo proveerse en la forma dispuesta por R. O.
de 9 deJunio de 1900, ha acordado convocar á todos
los obreros de este término municipal para que el dia
22 del actual y hora de las 9 de la noche comparezcan en estas Casa Consistoriales, advirtiéndoles que
se procederá á la elección sea cual fuere el número de
los concurrentes.-Lo que se hace público para que llegue d conocimiento de todos.
Després de la mort de Joan Baptista Vilanova,
obertament per primer cop, a la
la FOS
Sabadell 18 de Junio de 1904. El Alcalde act.,
Joaquin Cladelias.JP'
" AHS. AM. Registre General de Sorti&, 1904, núm.
67, núm d'ordre 795 (AMH 859).
" ElImparcial, núm. 218 (28.05.1904), p. 12.
" libídern.
U Trabajo, núm. 97 (18.06.1904), p. 7-8.
" Revirta de Sabaddl, núm. 5171 (19.06.1904)
LA JUNTA D E KEFOKMES SOCIALS DE SABADELL, 1900-1923 (11)
Tant la reunió de la gent de la FOS per a parlar del tema, com la convocada per I'alcalde6' es
succfiren de pressa, ja que el 22 de juny, com es
veu, fou convocada aquesta darrera, en la qual fou
elegit vocal-obrer, per unanimitat, segons que ens
diu El TTabaio:
*Nuestroamigo y compañero en las luchas sostenia h entre el capital y el trabajo, Juan Edal. Le damos
la enhorabuena por el cargo que acaba de ser nombrado en la esperanza de que tan digno compañero, sabrá
emplear todas sus energias, asi morales como materiales,
para que se tenga el debido respeto á las leyes que reglamentan las condiciones de trabajo, y particularmente,
rke aquellos articulas que regulan el trabajo de los niños
y mujeres que más atatian á los patronos que saben explotar sin compasión la sangre infantil del obrero en
nombre de la caridady amor a1prójimo.x
També la Revista de Sabadell traurh la notícia:
<<En
la reunión de obreros que tuvo lugar el dia
22 del actual en las C m Consistoriales, convocada y
presidida por el Sr. Alcalde, fié nombrado por aclamación don Juan Edal &anda, %cal de la Junta de
Reformas sociales, para cubrir la vacante que en la
misma mistia, producida por fallecimiento de D.
Bautista Elanova y Ripoll.,P3
Joan Vidal Isanda romandrh en el carrec
només 4 mesas, perque el novembre de 1904 es
dugueren a terme les eleccions de renovació de les
Juntes de Reformes Socials.
Efectivament, segons la RO de 3 d'agosr de
1904 (Gaceta de Madrid, 5 d'agost de 1904),la renovació de les Juntes locals de Reformes Socials
s'havia de dur a terme durant el mes de novembre,
a I'objecte que els nomenats poguessin entrar en
funcions a primer de gener de 1905. Així ho fa
saber a la premsa local I'aicaldia constitucional de
Sabadell, mitjan~antanuncis oficials:
«Atenor de lo dispuesto por R O. de 3 de Agosto
últimoy circular delfinno, Sr. Gobernador Civil de 4
'' ES tracta de Joaquin Ciadellas Trescents, membre de
Fusió Republicana, que exerci des de 1'1 de gener de 1904
fins al 3 de febrer de 1905 d'alcalde accidental. Una RO
havia nomenat alcalde Joan Colomer Pujol, del Centre Cadi, pero aquest va refusar el cirrec. A. CASTELLS,
Sabudell,
del corriente, durante elpresente mes ha depramcdrse
la renovación de la Junta local de Reformas Sociales
para quedar la misma constituida en la nuaiaforma
orden& el día 10 de Enero próximo. Dicha renovación ha de consistir en el cese por sorteo de tres %cales
~atronosv tres Obreros v nombramiento de otros tantos
é igual número de suplentes en la forma dispuesta en la
referida R. O. El sorteo para determinar los %cah que
han de cesar, se ven$cará en esm Casas Consistoriales
el dia 19 del corriente á las 7 de la noche y para que
antes d e j n de mes pueda efecurse el nombramiento
de los nuevos %cales, se recomienda á todos los Gremios
y Asociaciones obreras de este término municipaI,formen desde luego y con independenka eBtre cada una de
éstasy de aquéllos, las lütas de lospatronos y de los obreros que tengan derecho d tomar parte en la elección,
para lo cual habrán de acudir los mismospor esmito al
G m i o á Asoczación correspondiente, pidiendo su inclusión en las refr&
lütar. Lo aue se hace ~úblico,
"
para que llegue á conocimiento de todos los interesaabs.
J
J
Sabadell 1 6 de Noviembre de 1904.-El Alcalde
accidental, Joaquin Cladellas..r"
El proper dissabte, 26 de novembre, en una
nota de I'apartat de ((Crónica local y de noticias*
de la mateixa Revista de Sabadell hi diu: «por R. O.
de 23 del corriente se disuelven las actuales Juntas de
Reformas Sociales y se dispone la forma de nombrar
0tr~W1."
Efectivament, la deficient formació de les primeres Juntes arreu de I'Estat i les nombrases queixes de les organitzacions obreres sobre aixb, aconsellaren que la renovació fos total.
Així ho manifesta, a les primeres pagines de la
Revista de Sabadell, I'Alcaldia Constitucional de
Sabadell:
«Habiéndose dispuesto por R.O. de 22 del corriente, que sea total la renovación que durante el
presente mes ha de efectuarse de la Junta local de Reformas Sociales, queda sin efecto el sorteo verijicado
Informe de lópoiició... op. cit. Vol. 11, p. 12.73.
" Revütu de Subudell, núm. 5176 (26.06.1904), p. 5
" Revütu deSubadell(l7.11.1904), p. 5.
65 Ídem, (26.1 1.1904), p. 4.
LAJUNTADE REFORMES SOCLALS DE SABADELI, 1900-1923(11)
Al seu portaveu, El Trabajo, de desembre de
1904, un cop celebrades les eleccions de renovació
de la Junta de Reformes Socials, es deia que «En la
elección de vocale~obreros, .fectuada en el salón del
Consistorio de esta Ciudad, el dz'a 33 de Nouiembre
último, para constituir /a nueva junta Local de Reformas Sociales, fueron proclamados los que presentó
la Federación Obrera Sabadellense~.Fins i tot, aprofita per a criticar la Invalidez:
«La Sociedadsemi-burguesa invalidez y Fomento
de la Industn2 (a) Caixa dels morts, cuyos contados
obrerosjgura~revz ella mús por imposición que por voluntad propia, y en consecuencia, brillan siempre por
su ausencia en su local social, también presentó candidatura de vocales obreros de doublé. con un resultado
de votación de 436 votos por individuo. Al verse dewotados, su infeliz ripresentante (sin duda alguna por
encargo) protestó del acto, no pudiendo precisar en que
punto fundaba su protesta. No obstante no sabemos
~ ,la~complacencia
~
con p e f i n , el señor C ~ l l atuvo
de aceptarla, y ojrecerse al mismo tiempo ú que cuando
la tenga bien concretada, la 1;~asladarúú la Junta Provincialpara su informe. Siempre lo mismo.^'^
Malgrat el final, no hi ha dubte que ]'Obrera
viu la seva entrada a la Junta dc Reformes Socials
com una doble victoria: la de poder-hi treballar des
de dins contra els abusos de la patronal, i la d'haver derrotat la Invalidez, antiga enemiga, quelcom
que es viu com un reforcament de la seva propia
valua en el terreny de la representació de la classe
obrera local.
" Es tracra de Joaquin Cladcllas 'Trescents, membre de
Fusió Republicana. Fou alcalde accidental de 1'1 de genei
de 1904 fins el 3 de febrer de 1905. Una RO havia nomenar
alcalde Joan Colomer Pujol, del Cenrre Catala, pero aquesr
va refusar el cariec. A. CASTELLS,
op. cit., vol. 11, p. 12.73.
C ~ t e l l savisa que aquesies dades no cstail confirmades, perque els pertincnts llibres d'actes de I'Ajuntament foren crcmats durant la Setmana Trigica. Efectivarnent, Joan Colomer Pujol apareix relacionat a una llista de iegiilors per al
bienni 1904-1905, de data 25 de novembre de 1903, coin a
moiiarquic (elegir el 1901 a n b 124 vors). Curiosament, Andreii Serra Verdaguer, I'alcalde qiic el substituir&el 3 de fehrer de 1905, rambé apareix com a monirquic en aquesta
Ilisra, mentre que Casrells el cataloga com a regionalista [op.
cit.]. Es clar que a les eleccions del 12 de novembre de 1905
Ambdues coses posen de manifest fins a quin
punt i'Obrera ha reconsiderat el paper de la Junta
de Reformes Socials: es tracta de fer d'aquest organisme xonsiderat fa només uns mesos .[unta de
Defensa de los burgueses- allo que realment la llei
diu que ha de ser: i'encarregat de vigilar que s'hi
apliquin les lleis de caricter social que afavoreixen
la gent treballadora, tot comencant per i'aplicació
efectiva de condicions de treball de les dones i els
nens.
Quatre anys abans, la presencia de la Invalidez
a les Cases Consistorials la féu girar-se d'esquena
davant del que ella mateixa va anomenar com a
<<farsa».
Aixb, pero, afavoria encara més la patronal
local. Ara, la FOS hi participa decidídament.
La seva participació futura a la Junta no li impedir&,en absolut, de mantenir el to de les seves
afirmacions radicals contra I'Estat. Vegeu, com a
mostra, el que es diu en un altre article editorial de
10 de desembre de 1904, en resposta al projecte
de LIei sobre les vague^:^'
«Lasfunciones del Estado en la sociedad burguesa queda[n] en casi siempre reducidas ú amparar al
explotador y á atropellar al explotado. Estas funciones
varian en su forma, no en su esencia. Presentan á
veces un carúcter brutal cuyo distintivo es el empleo
de la fierza, en peduicio del derecho; el empleo de la
violencia gubernamental que es la peor de todas laJ
violencias.
Otras veces se adoptan distintos procedimientos,
en apariencia menos brutales, pero más hipócritas y
Andreu Serra Verdaguer apareix catalogar com a carólic (com
també els dos regidors més que sorrii-en per la candidatura
Administrariva formada pels Monirquics i la I.liga Kegionalista). AHS. AM. Constitución delAyuntamiento, 1702-1904.
' " E l Trabajo núm. 108 (10.12.1904), p. 8. Les remarqucs són seves.
" Fa refcr&nciaal i'royectu de Ley sobre huelga y colkactones prerentdo por el Senado al Congreso de los Diputados
(Diario de Sesiones, 14.10.1904), que sembla que iro prospera. Amb data 27 de gcncr de 1906 fou presentar a les
Corrs un nou Projecte dc Llei sobre vagues i col.ligacions,
signat pel ministre de la governació (cornre de Romanones),
que reproduia íntegramenr aquest de 1904. Antonio MART ~ N
VALVERDE
el a l , La legirlacidn .racial en la Historia de Erpaga ... op. cit. p. \/? (anexo).
AKRAONR 23.111 EPOCA. TARDOR 2000
no menos injustos, pues con ellos sepretende dar apariencia de derecho á lo que es d todas luces la nenación del mismo.
Elprocedimiento es muy sencillo; comiste en redactar una ley con el pretexto de regularizar el ejercicio de un derecho.
No se atreven á negar el derecho, lo regularizan;
no dicen que no se puede llevará cabo taló cual acto,
pero ponen toda clare de obstdculospara que no llegue
á realizarse. Yjay! del que se atreve á hacer uso del
derecho regularizado y garantido por la ley, que caerá
preso en lar redes que el legislador, hábilmente, en la
misma ley ha tendido.
En uno y otro caso la acción del Estado es la
misma; franca ó hipócrita dictando &es ó ametrallando al pueblo persigue una misma finalidad: la
continuación y el amparo de la injusticia social, la defensa delprivilegioy el atropello de los explotados.
El Gobierno ha presentado al Senado un nuevo
proyecto de Lgi, que ha sido aprobado, sobre coligaciones y huelgas. El proyecto se ha remitido al Congreso y probablemente se discutird en breve (..) no
hay necesidad de analimr sus artículos, pues no es
obra que resista el análisis C..)
Mientras la crisis es cada día más grave y presenta carácteres más alarmantes; mientras el hambre
diezma á la clase obrera y elfrio se enseñorea del misero hogar del proletauio, ese ente social llamado gobernante se entretiene dictando leyes para cohibir,
para aniquilar la acción delproletariado.
S'acte d'elecció de vocais i suplents de S'Institut de
Reformes Sociais, al gener de 1904, cirrec que
ocupa en qualicat de- secretati de la ~ e d e r a h
Obrera Sabadellenca. El 30 de novembre foren elegits també Miquel Comas Vinyals i Viceng Cabané Mas: tots tres eren directius de la Federació
Obrera Sabadellenca.
Abans d'entrar dins la Junta de 1904-1906 val
la pena posar de manifest quines eren les relacions
entre la gent obrera i el republicanisme local, la
col.laboració dels quals fou, tradicionalment, forga
estreta: des dels regidors republicans fent preguntes
directes als plens municipais, relacionades amb
I'incompliment de la legislació social i la Junta de
Reformes Socials, com s'ha dit anteriorment, fins a
I'aparició pública als mateixos mítings, etc. Ho
veurem a continuació amb alguns exemples:
«Els republicans federals i la Federación Obrera
coLlaboren directament de moltes maneres, des del
simple fet de deixar els locals de les entitas republicaner a hs societats obreres quan aquestes tenien tancats
els seus, fins a l'organitmcid conjunta de mftings i
manifestaciom, sia de caire politic, sia de caire social.
Tot plegat feia adonar de la pe$ecta compatibilitat
entre obrerisme i republicanismefederal...»"
Com una de les moltes proves d'aixb, vegeu la
següeut nota &El Trabajo:
Quan va sortir aquest article -com i'anterior-,
era director &El Trabajo Joan Moliné Fau. Deu
dies abans, el 30 de novembre de 1904, Joan Moliné havia estat elegit vocal-obrer de la Junta Local
de Reformes Socials. 1 cal recordar que Moliné Fau
havia estat ja representant de la classe obrera en
«El viernes de la próxima semana á las 8 y
media de la noche celebrará reunión en el Circulo Federal lar secciones del arte fabril esto es, Sección de
Ejedores Mecánicos en Lana la Industza Algodonera
la de Aprestadores Entoreros y Prensadores y la de
Preparación é Hilatura de Estambre en la que se dará
cuenta del resultado del Congreso del Arte Fabril celebrado últimamente en Badalona y se dará lectura y
discusión del proyecto de Estatutos para constituir la
Federación Sabadellense de Obreros del Arte Fabril.
Las juntas de las citadas Secciones y la Comisión Organizadora invita á todos los obreros que forman
parte de las mismas á dicho acto encareciéndoles la
" E l %bajo núm. 108 (10.12.1904), p. 1-2.
" Esteve DEUI BAIGUAL,«Republicanisme i obrerisme
a Sabadell, de 1900 a 1914», Perpectiva Social (Barcelona),
núm. 4 (1974), p. 47-97
78).
Quieren así salvar el orden social y engendran y
justifican la violencia. Pretenden ser la salvaguarda
de la sonedad y están preparando fitzlros cataclismos!.. .
LA JUNTA DE REFORMES SOCU\LS DE SABADELL, 3900-1923 (11)
asistencia, por tratarse de grandisimo interés para el
obrerofabril.
A la qual segueix aquesta aitra:
«El viernes de la semana pasada se celebró en el
Circulo Republicano Federal la reunión de Obreros
del arte fabril
Uno de los compañeros delegados al Congreso de
Obreros del Arte Fabril celebrado dltimamente en
Badalona dió lectura d la hoja, que pubicamos
en nuestro pasado número c..) A continuación se dió
lectura del proyecto de estattctos de la Federación Sabadellense de Obreros Fabriles que fié aprobado por
unanimidad...e"
La Federació Sabadellenca d'Obrers de I'Art
Fabril tenia la seu al carrer de I'Estrella, 110, és a
dir, al local de la FOS. Creark el 22-05-1904 la Federació Fabril d'Espanya i poc després la Federació
Catalano-Balear d'Art Fabri1.76
Una reunió molt important que se celebra en
els locals del CzYcuL en comotes del de la mateixa
FOS, ens mostra fins a quin punt eren estretes les
relacions d'ambdues organitzaciolis i, per extensió,
del republicanisme i de I'anarcosindicalisme locais.
També apunten en aquesta direcció raons d'espai i
de localitzacio la quantitat de gent que podia acollir el local del Cz'rcul, que disposava d'un dels rnés
amplis i beti distribuits espais socials de I'kp~ca,'~
era sens dubte més nombrosa oue la aue odia
acollir la seu de la FOS al carrer de 1'Estrella (encara que aquesta tampoc no era petita); d'altra
banda, no era el mateix asistir a les reunions al
centre de la ciutat (el Circules trobava al carrer del
Jardf) que prkcticament als afores, on es trobava, al
Sabadell d'aleshores, la seu de la FOS.
'
Efectivament, el 20-04-1903, la Societat de
Teixidors Mecknics en Llana, junt amb la de la Indústria Cotonera, la de Preparadors de Filatura
d'Estam i la d'Aprestadors, Tintorers i Premsadors,
van constituir la Federació Sabadellenca d'Obrers
de 1'Art Fabril. LlAssemblea de constitució fou presidida per Francesc García Cladella (del qual parlarrm més endavant). La Junta directiva va ser formada per vuit persones (dues per cada Associació):
1
Una síntesi d'aquesta perfecta compatibilitat
entre les societats obreres de resistencia i els republicans federals locals ens I'ofereix Esteve Deu:
President: Domenee Mimó, per la Societat de
Teixidors Mecinics de Llana; secretari: Vicen~Cabané, per la Societat de Teixidors Mechics de
Llana; vocal: Joan Martí, per la Societat &Aprestadors, Tintorers i Premsadors; vicepresident: Joan
Comabella, per la Societat d'Aprestadors, Tintorers i Premsadors; tresorer: Josep Orpella, per la
Societat de Preparadors de Filatura d'Estam; vicesecretari: Miquel Riera, per la Societat de Preparad o r ~de Filatura d'Estam; vocal: Martí Joan, per la
Societat de la Indústria Cotonera; vocal: Ernest
Oliva, per la Societat de la Indústria Cotonera.
«Mentre els federals censuraven el caciquisme
monarquic, la repressió del govern, i la crisi politica
del pais, les societats obreres atacaven els abusos del
capital, fomentaven I'associacionisme obrer i dirigien
els moviments vaguistics, sense oblidar que en nombrases ocasions cooperaven, en la practica, tant en
una cosa com en l'altra: alpns obrers arriben a ser
regidors municipals, canalitzats pel partit federak
aquestpartitfomenta també l'associacionisme obrer, i
codlabora en la campanya per aconseguir la jornada
de wuit hores; societaris i federals són membres de la
Junta Local de Reformes Socials i presideixen conjun-
" El Trabajo, núm. 78 (12.09.1903), p. 8. Es tracta del
primer Congrés, que se celebra a Badalona duranr els dies
15, 16 i 17 d'agost de 1903, del qual ja hem parlat. Respecte
a la Federación Sabadellense de Obreros del Arte Fabril. Cfr.
A. CASTELLS,
SabadelL informe... op. cit. Vol. 11, p. 12.52.
(també la 12.53 per a les reunions de la FOS al CRF).
El Trabajo núm. 79 (finals de setembre de 1903). Els
representants sabadellencs al Congrés foren Domknec' Mimó
i Robert Vallribera, ambdós foren secretaris segons: Mimó de
la mesa de la primera i la segona sessió i Vallribera de la tercera i de la quarta.
A. CASTELLS,SabadelL I n f i n e..., vol. 11, op. cit., p.
12.74-12.76.
" Malauradament actualment ja no es conserva. Només
algunes fotografies de I'kpoca i, sobretot, els plinols, donen
fe del magnífic espai de sociabilitat que fou el Círcol Republid Federal de Sabadell.
estamos á su disposición para denunciarle^ todos los
abusos que se cometan..
Fruit d'aquesta campanya la Junta es va reunir
el 28 de juny de 1904 cn sessió extraordinaria, una
de les poques constancies que tenim que ho va fer
durant aquests primers quatre anys."
Malgrat tot, res no es féu a i'entorn de la
moció i el dictamen favorable de la Comissió de
Governació, a la llum de la llarga nota apareguda
novament a El Trabajo a finals de setembre:
,,Si supiéramos de encontrar al Sr. Alcalde disponible á cumplir extrictamente con los deberes que le
impone su elevado cargo, nos atreverLamos á suplicarle el cumplimiento en todas sus partes de la Ley que
regula el trabajo de ias mujeres y ninos, pues no
puede n i debe tolerarse por más tiempo la crimivial
explotación de que son objeto las mujeres y criaturas
ocupadas en Las collas de nudadoras y pasadoras. La
cita& Ley prohíbe terminantemente el ingreso en los
trabajos de las fábricas y talleres industriales, á los
menores de 13 anos de edad, asi' como á que la jornada exceda en manera alguna de once horas. El SE Alcalde está enterado de que se burlan en sus barbas los
preceytos de la Ley. tanto en lo que se refiere á la duración de la jornada, como en lo de la edad de las
menores, pues en elprimer punto, sabe todo el mundo
que gvandzs 11pequehs estiín á disposición de los patronos desde h 5 de la mafiana hasta las 10, las 11 ó
las 12 de la noche, según los casos, y en el segundo,
que lar citadas collas están llenas de menores de 8, 9 ó
10 años. Esas denuncias las hemos formulado nosotros di3rentes veces desde esas mismas columnas,
como kualmente las han formulado nuestros representantes de la Junta local de Reformas Sociales, sin
que á pesar de esto, el Alcalde Sr. Cladellas, su Presidente, se haya tomado la molestia deponer el correspondiente correctivo á' los infractores de la Ley. Sr.
Alcalde: Cuando no por atención á los acuerdos del
Consistorioy de la citada Junta de Reformas Sociales,
que le interesaron su cumplimiento; cuando no por el
respeto que deben guardar y hacer guardar á las leyes
vigentes todas las autoridades, por humanidad cuando menos, debe ocuparse inmediatamente de este
asunto y resolverlo en justicia de una vez, y se evitará
lasfindadas censuras que los interesados le dirigen.P
Aquesta nota tingué l'efecte desitjat: el 8 d'octubre següent, i'alcaldia publica un Edicte que, tot
resoonent a les reivindicacions apuntades més
amunt per les pagines &El &bajo, rrcordava a
passadores i nuadores el compliment de la llei reguladora del treball de dones i nens:
,<Alcaldiaconstitucional de Sabadell. A tenor de
lo acordado por la Junta de Reformas Sociales, se recuerda á todos los patronos y obreros de este término
municipal y sobre todo á las nadadoras y pasadoras
que trabajan en iasfábricas ó establecimientos de esta
ciudad, el exacto cumplimiento de la Ley reguladora
del trabajo de las mujeres y niños, á cuyo fin se insertan á continuación las diposiciones que la misma
contiene al caso pertinentes.
La jornadz de trabajo para mujeres y ninos no
podrá exceder de once horas diarias.
Los menores de ambos sexos que no hayan cumplido diez afios, no serán admitidos en ninguna clase
de trabajo.
Serán admitidos al trabajo los ninos de ambos
sexos mayores de diez y menores de catorce anos, por
tiempo que no excederá diariamente de seis horas en
los establecimientos industriales y de ocho en los de
comercio, interrumpidas por descansos que no sean en
su totalidad menores de una hora.
Queda prohibido el trabajo nocturno á los nifios
de ambos sexos menores de catorce anos.
ma vez que lo efectuaronfué en Eneropmado. Seis mese3 sin &Y
p d e vidan. En no tenir cap altra constincia documentada de
que la Junta es reunís i, en canvi, disposar d'elements signifitodo en lo referente al trabajo nocturno de las mujeres>>,
Revista
catius que palcsen el contrari, com ara les actes de I'AjuntadeSabadell, (18-06-1904), p. 3.
" El 30 de julio1 de 1904, El Fabajo ens informa que ment que acabem de veure, tor sembla indicar que es por
<,nuescroicompañeros yurforrriunparu I(L. &/unta de R~ormas afirmar que aqiiesta primera Junta no es va arribar a reunir
Sociales, nor han manifrrtado 9ne el dia 28,fueron llamadospor
prkcticament mai.
el Sr. Alcalde áfin de reunirse en Junta extraordinaria. La Ulti" E l 7iubaju, núm. 103, (30-09-1904), p. 7- 8.
de refirmar sociales adopte la resolución que estimeprocedente á
f& de que no se infriinja la ley de 13 de marzo de 1900 sobre
ARRAONA, 23.111 EPOCA. TARDOR 2000
Por trabajo nocmrno se entiende el que tiene
lugar desde las siete de la tarde hasta las cinco de la
mañana con descanros como mlnimum de hora y
media.
posa de manifest que aquesta va restar en mans de
la patronal, la qual la va controlar des de I'inici, tot
col.locant uns obrers dbcils i favorables als seus interessos.
El trabajo nocturno no podrá exceder de czlarenta y ocho horas semanales.
Fruit d'aixo, la Junta pricticament no es va
arribar a reunir en tot aquest període i els abusos de
la patronals respecte a les condicions de treball de la
gent treballadora en general i de les dones i els nens
en particular van continuar de manera flagrant.
Se prohibe á las mujeres y los niños el trabajo en
domingo y diasfestivos.
Lo que se anuncia para que llegue á conocimiento de todos los interesados, debiéndoles advertir que
las infracciones á las disposiciones Panscrita- se castigarán con multas de 25 á 250pesetas, exigibles solamente á lospatronos, salvo el caso de que resulte manzfesta la irresponsabilidad de los mismos.
Sabadell8 de Octubre de 1904.- ElAlcalde act.,
Joaquin Cladellas.n
La qual cosa posa de manifest I'esmortetment
de la Junta fins que no van entrar a formar-ne part
els delegats de la FOS, i després d'una llarga i feixuga campanya per part seva, amb el suport dels
regidors republicans locals.
El mateix dia 8 d'octubre de 1904, El Imparcial de Sabadell treia la notícia de que a Barcelona,
«en cuatro años se han impuesto 8000 pesetas de
multas por infracciones de la Ley del trabajo de las
mugeres y de dps niños, por la junta, de aqueLla localidad, de Reformas Sociaks, habiéndose hecho ehtivas solamente, seiscientas pesetas.
Aquesta compatibilitat entre obrers i republicans sabadellencs es mancidri com a teló de fons al
llarg del temps, encara que aniri canviant, sobretot
després de 1907 amb I'aparició de Soli&ritat Catalana, Solidaritat Obrera i els republicans radical~.~~
Resumint algunes de les característiques d'aquest pedode 1900-1904 en que es va constituir la
primera Junta de Reformes Socials de Sabadell, es
" Elimparcial,
núm. 237, (8.10.1904), p. 10
1:única oposició a aquesta situació privilegiada
de la patronal va venir dels sectors obrers organitzats a la Federació Obrera Sabadellenca, que mitjanqant el seu brgan de premsa El Trdbajo, es van
volcar en una forta campanya de denúncia pública
de la inhibició que la Junta manifestava en els afers
que li pertocaven.
La FOS fari gala, durant aquest temps, de
dues cares ben diferenciades i aparentment contradictbries entre si, relacionades amb la Junta de Reformes: d'una banda, la d'una radical oposició verbal, de crítica furibunda, de negació, i fins i tot de
mofa de I'organisme; de l'alcra, la d'una actitud
més mesurada, reflexiva, serena i pragmitica a l'entorn dels avencos que es podrien aconseguir en el
terreny laboral per mitji de la prbpia entitat, si tan
sols se'n fes ús d'acord amb els postulats per a la
qual fou creada.
Aquesta doble característica de revolucionarisme verbal, d'un costat, i de pragmatisme formal,
de i'altre, esdevingué una de les característiques definitbries de la Federació Obrera Sabadellenca al
llarg de la seva vida.
Perb l'actitud favorable respecte a la seva participació dins la Junta Local de Reformes Socials
no li vingué només per aquesta característica definitbria: també pesaren d'altres elements. Els més
importancs remeten a la seva prbpia estabilitat organitzativa i també a la legitimació de la prbpia
organització, sense deixar de banda d'altres aspecres, com ara el propi prestigi social, la cohesió in-
" E.
DEU,«Republicanisn>e..., op. cir., p. 80 i ss
LA JUNTADE KEFORMES SOCIAL? DE SABADELL, 1900-1923 (11)
terna i I'augment de l'afiliació. Dit breument, la
seva participació a la JLRS la beneficiava més que
no pas la perjudicava. Es tractava d'entrar en el joc
o restar-ne exclosa i perdre I'oportunitat de romandre on es dilucidaven aspectes de gran transtendencia a I'entorn del món laboral, des de l'horari de treball fins a la seguretat i la higiene,
passant per aspectes tan importants com ara el treball de les dones i dels nens, esdevenia sens dubte
una gran perdua en el terreny de I'estabilitat organitzativa i de la seva legitimació com a tal.
naven: és el que acabem de veure amb el cas de la
primera Junta de Reformes Socials de Sabadell.
Aquesta practica, perb, té un pren molt alt a
pagar en el terreny de la conflictivitat social, car
deixa fora del joc importants sectors obrers organitzats, que de seguida es Ilencaran a fer campanyes per a l'aplicació de la legislació social esclblerta, des de foru de l'organisme creat expressament
per aplicar-la i, conseqüentment, COnhU I'organisme, posant de manifest molt clarament la seva incompetencia. També I'exemple de Sabadell ens és
útil pera il.lustrar-ho.
Aquesta fou una de les virtuts que es derivaren
de la introducció de les Juntes de Reformes Social~,la importancia de la qual ha estat poc estudiada. A la primera part d'aquest article s'ha posat
de manifest que les Juntes de Reformes foren elements imprescindibles per dur a terme la legislació
social; també que tingneren amplies competencies;
que jugaren un paper inestimable en la recollida de
dades per a la confecció d'e~tadísti~ues
de rota
mena relacionades amb el món laboral, i també
que foren elements complementaris importants
per a I'IRS en el servei d'inspecció de les indústries, fet que possibilitava la posterior aplicació de
la incipient legislació sociolaboral arreu de I'estat.
Aixb sense oblidar la seva vessant d'irbitre als conflictes entre els obrers i els patrons, tot jugant un
important paper en el terreny del consens laboral i
social.
En canvi la Junta dóna estahilitat organitzativa a les associacions obreres perque la seva participació a l'organisme duu implícites tot un seguit de
responsabilitats abans inexistents: cal que l'organisme funcioni, que porti a terme la inspecció, que sipiga quins patrons incompleixen la legislació social
establerta, que faci, en definitiva, la tasca per a la
qual fou creat, és a dir, que sigui efectiu en la introducció de les reformes socials. Aixb posara en marxa
uns metodes de treball i una xarxa de cnmunicacions entre la gent afiliada per tal que sigui aplicada
la legislació social vigent, que dotara de sentir el seu
quefer sindical, i que esdevindri, a més, un poderós
element de cohesió interna. 1 tot aixb amb l'aixopluc de la Ilei, que li proporciona una patina de respectabilitat de la qual abans estava mancada.
Perb les Juntes de Reformes Socials foren també elements d'estabilitat organitzativa i de legitimació per a les associacions obreres.
A més, aquest aspecte suposa un pol d'atracció
de nova militancia sindical, la qual cosa implica
una retroalimentació gens menyspreable.
Aquesta legitimació es dona a mode de relació
simbibtica: les associacions obreres es legitimen en
formar part de les Juntes de Reformes Socials, i
aquestes també acaben essent legitimades, si les associacions obreres en formen part.
Aixb sense oblidar l'aspecte econbmic, que incloia dietes per als vocals-obrers que anaven des
d'un mínim de tres pessetes per dia a un m h i m de
cinc pel que fa als jornals, i d'un mínim de cinc a
un mixim de ser pessetes pel que fa als desplacaments. Aquests ingressos no dónen, efectivament,
per a gaire més que allb que els propis vocals necessiten en perdre el jornal i haver-se de pagar els
desplaqaments per qüestions relacionades amb el
seu drrec. Pero malgrat que els ingressos no són
sumptuosos, no hi ha dubte que aquest aspecte reforqa el vessant de l'estabilitat organitzativa i del
reconeixemenr formal, i contribueix, així, a la prbpia estabilitat de les organitzacions.
És evident que les Juntes podien jugar mitjanament el seu paper semela participació de les associacions obreres més importants; només calia que
algunes associacions de caire obrer -encara que no
fossin les m& rellevants numericament parlant, ni
tan sols les caracteritzades per la defensa sense embuts dels drets de la gent treballadora- hi participessin per, si més no, fer veure que aquestes funcio-
AWAONA. 21.111 EPOCA. TARIlOR 2000
Ens trobem davant els primeres passos del reconeixement sindical; de la figura del representarit
del sindicat pagat per la seva tasca sindical i, per
extensió -malgrat les resistkncies patronals-, d'un
reconeixement (indirecte, embrionari, soterrat si es
vol) dels sindicats obrers.
Aixo es tradueix en una legitimació de les organitzacions obreres, que augmenten el seu prestigi
social, que esdevenen un punt de referencia de la
gent treballadora, que incorporen nous elements i
que es consoliden com a tals. Legitimació que s'aniri estenent de manera desigual arreu, pero que
-malgrat la pervivencia de la practica de la clausura d'aquestes organitzacions per part de les autori-
tats durant bona part d'aquests anys-, no deixaran
de guanyar pes ni es detindri el seu procés de corisolidació com a representants legítims de la gent
treballadora. Tindrem ocasió de detenir-nos novament en aquest aspecte a la segona decada del
segle, amb un material de primeríssima m i com és
la documentació de la propia Junta de Reformes
Socials de Sabadell, mitjancant la correspondencia
creuada entre i'alcalde de la ciutat, Feliu Griera i
Dulcet, i el president de I'Institut de Reformes Social~,Gumersindo de Azcárate, amb motiu, justament, de la clausura de la Fcderació Obrera Sabadellenca a finals de 1910, després de la vaga de la
Seydoux.