El Pla Cerdà. Guia de lectura
Anuncio
EL PLA CERDÀ Guia de lectura Amb el seu pla urbanístic, Cerdà volia dissenyar una ciutat igualitària, on no es diferenciessin uns barris dels altres per les condicions de vida imposades. Els mateixos serveis es preveien uniformement per a tots els racons. Es basava en una gran xarxa de carrers perpendiculars i travessers. Tots ells uniformes, excepte dues vies esbiaixades superposades -la Diagonal i la Meridiana- i la Gran Via de les Corts Catalanes. El punt on es trobaven aquests eixos era el gran centre de comunicacions de l'Eixample, en el qual es preveia una gran plaça, la de les Glòries Catalanes. Amb un gran rigor, va preveure el repartiment uniforme de zones de serveis, com ara mercats, centres socials i esglésies, i uns grans parcs de districte. Les illes no eren ben bé quadrades, ja que, per facilitar la visibilitat, a les cantonades es tallaven els angles en forma de xamfrà. A l'interior de cada una només es permetia construir en un o dos costats, i la resta de l'espai es deixava per al jardí dels veïns. Les cases no havien de tenir més de tres pisos d'alçada (16m.), ni tampoc no havien de ser gaire profundes. Cerdà ho va establir així perquè considerava que la salut dels ciutadans depenia de poder viure en unes cases ben il·luminades per en les quals circulés l'aire net dels jardins que les havien d'envoltar per tot arreu. Pel que fa als jardins, a més dels arbres dels carrers i els jardins de cada illa de cases, a cada barri es feia un gran parc de quatre a vuit illes d'extensió. A més a més, a la zona del Poblet, avui barri de la Sagrada Família, hi preveia un gran hipòdrom i un gran bosc a l'extrem de llevant de la ciutat, a la riba del Besòs. Igualment es preveien tres hospitals fora de la trama de carrers. Tot i que en aquell moment era difícil d'imaginar-se l'existència de l'automòbil, es va deixar carrers espaiosos, per on podien circular els carros, els cotxes i els tramvies de cavalls. En definitiva, Cerdà volia fer una ciutat per viure-hi en la qual s'evités l'amuntegament de cases de la ciutat vella. Font: Ajuntament de Barcelona. Eixample http://www.bcn.cat "Malgrat els canvis esdevinguts en els darrers 150 anys, els eixos bàsics de les grans actuacions urbanístiques a Barcelona són hereus de la ciutat planificada a partir de l’enderroc de les muralles. Avui, quan l’ocupació del Pla ja és pràcticament completa, pot ser oportú plantejar-se quines característiques ha de tenir l’urbanisme de la ciutat i, per què no, quines són les noves muralles que potser cal enderrocar." “Ruralitzeu allò urbà, urbanitzeu allò rural.” Ildelfons Cerdà,1859 Font: http://e-barcelona.org Cerdà, ciudad y territorio: una visión de futuro: catálogo de la "Mostra Cerdà. Urbs i Territori", Barcelona, 1994 Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca. Madrid: Electa, 1996 Cerdà i Barcelona visita interactiva a les seves propostes per a l'Eixample Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca, 1994 [CDROM] CERDÀ, Ildefons Teoría de la construcción de las ciudades: Cerdà y Barcelona Madrid: Ministerio para las Administraciones Públicas: Ayuntamiento de Madrid. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1991 CERDÀ, Ildefons Teoría general de la urbanización y aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales, 1968-1971. 3 Vols. Cerdá las cinco bases de la teoría general de la urbanización Madrid: Electa, 1996 (també en anglès) Cerdá y su influjo en los ensanches de poblaciones Madrid: Ministerio de Fomento. Dirección General de la Vivienda, la Arquitectura y el Urbanismo, 2004 GARCÍA-BELLIDO, Javier Ildefonso Cerdà y el nacimiento de la urbanística: la primera propuesta disciplinar de su estructura profunda Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, núm. 61 (abr. 2000) [Article] http://www.ub.es/geocrit/sn-61.htm GARCÍA BELLIDO, Javier Pascual Madoz e Ildefonso Cerdà, dos pioneros en la epifanía de la urbanística ACE: Arquitectura, Ciudad y Entorno, any I, núm. 1 (2006) [Article] http://upcommons.upc.edu/revistes/handle/2099/1862 Ildefonso Cerdà (1815-1876): catálogo de la exposición conmemorativa del centenario de su muerte Barcelona: Colegio de Ingenieros de Caminos, 1976 MANGIAGALLI, Sara Anna. Barcelona 1854-1856: crónicas del Ensanche, reflexiones de Antonio Brusi Ferrer ACE: Arquitectura, Ciudad y Entorno, any I, núm. 1 (2006) [Article] http://hdl.handle.net/2099/1863 PADRÉS CREUXELL, Santiago; VELA PARÉS, Santiago. El modelo teórico del plan Cerdá 2C: construcción de la ciudad, núm. 6-7 (gen. 1977), pàg. 46-55 [Article] http://hdl.handle.net/2099/5313 RUEDA, Salvador Ildefons Cerdà: personalitat i ideología Medi ambient: tecnologia i cultura, núm. 30 (oct. 2001) [Article] http://www.gencat.cat/mediamb/revista/rev30-4.htm SORIA Y PUIG, Arturo Hacia una teoría general de la urbanización: introducción a la obra teórica de Ildefonso Cerdá (1815-1876) [Madrid]: Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puentes: Turner, 1979 Treballs sobre Cerdà i el seu Eixample a Barcelona Readings on Cerdà and the Extension Plan of Barcelona Laboratori d'Urbanisme. Universitat Politècnica de Catalunya. Madrid: Ministerio de Obras Públicas y Transportes Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1992 WEBS Cerda: The Barcelona Extensión (Eixample), Traveling Exhibition, 9/20/03 – 9/27/03 http://www.regionalworkbench.org/images/barcelona/index.htm Generalitat de Catalunya http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_23739348_1.pdf Històries de Catalunya. http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/documents/doc105964835.htm ProEixample http://www.proeixample.cat/4000/4100.html La Vanguardia. http://lavanguardia.encatala.net/ Dimecres, 20 d’abril de 1881, pàg. 13, 18, 36, 41 Dilluns, 90 de juliol de 1883, pàg. 3 Dimecres, 8 d’agost de 1883, pàg. 7 Dimarts, 16 de febrer de 1886, pàg. 5 Dissabte, 25 de juny de 1994, pàg. 25 Ildefons Cerdà i Sunyer va nèixer a Centelles, Osona, el 23 de desembre de 1815 i morí a Caldas de Besaya, Santander, el 21 d’agost de 1876. Enginyer, urbanista i polític. Cursà els primers estudis de llatí i de filosofia al seminari de Vic, ciutat on s'havia traslladat la seva família, de tradició liberal, en produir-se l'alçament dels Malcontents el 1827. Amplià estudis de matemàtiques i d'arquitectura a Barcelona, i el 1835 es traslladà a Madrid, on ingressà a l'escola d'enginyers de camins, i n'obtingué el títol el 1841. S'allistà a la milícia nacional madrilenya i assolí el grau de tinent d'una companyia de granaders. Com a enginyer de l'estat fou destinat, successivament, a Terol, Tarragona, Girona i Barcelona, on s'establí el 1849. Interessat en l'estudi de l'urbanisme, es relacionà amb els medis progressistes i revolucionaris de Barcelona, influïts per les doctrines del socialisme utòpic [...]. Centra els seus estudis sobre els problemes de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona, de plena actualitat per causa de l'enderrocament de les muralles barcelonines, amb les possibilitats d'expansió urbana que això representava. S'afilià al partit progressista i fou diputat a corts per Barcelona el 1850 i, durant el Bienni Progressista, comandant del batalló de sapadors de la milícia nacional i síndic de la ciutat de Barcelona (1854). El 1859 aconseguí una ordre reial per la qual era aprovat el seu projecte de reforma de Barcelona, que motivà aspres polèmiques ciutadanes . Per aquell temps començà a recollir els materials per al seu estudi, fonamental en la història de l'urbanisme, titulat Teoría general de la urbanización (1867). En 1873-74 fou elegit president de la diputació de Barcelona, càrrec del qual dimití amb el cop d'estat del general Pavía. Amb la salut consentida i en una situació econòmica difícil, per tal com el govern li devia els honoraris, es traslladà al balneari de Caldas de Besaya, a Santander, on morí. L'any 1971, coincidint amb la reimpressió de la seva Teoría general de la urbanización i la publicació de la seva biografia, les seves despulles foren traslladades i enterrades al Cementiri Nou de Barcelona. Font: Enciclopèdia Catalana http://www.enciclopedia.cat BORDERÍAS, Cristina La Teoría del salario obrero y la subestimación del trabajo femenino en Ildefonso Cerdà Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2001 ESTAPÉ, Fabià Vida y obra de Ildefonso Cerdá Barcelona: Península, 2001 Ildefonso Cerdá: el hombre y su obra Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, 1959 LUNA I TOMÀS, Gonçal Petita història d'Ildefons Cerdà Barcelona: Mediterrànea, 1998 SORIA Y PUIG, Arturo. Cerdá en el extranjero. 2C: construcción de la ciudad, núm. 13 (maig 1979), pàg. 69-70 [Article] http://hdl.handle.net/2099/5256 WEBS Universidad de Castilla-La Mancha http://www.uclm.es/cr/caminos/Actividades/Exposiciones/Noticias/cerda3.html “Il·lús, utòpic, visionari. Tot això i més van dir els mateixos barcelonins d’Ildefons Cerdà en un principi, després de veure el seu pla.” Xavier Valls a Les paus amb Cerdà Plaers d’Avui, núm. 142 (nov. 2008) ARROYO, Mercedes. Ildefonso Cerdà y el desarrollo del gas en Barcelona Scripta Nova. Revista Electrònica de Geografía y Ciencias Socials, núm. 2 (abr. 1997) [Article] http://www.ub.es/geocrit/sn-2.htm Materiales para una biografía 2C: construcción de la ciudad, núm. 6-7 (gen. 1977), pàg. 10-18 [Article] http://hdl.handle.net/2099/5097 TARRAGÓ, Salvador La última obra de Cerdá: un proyecto de comarcalización de la provincia de Barcelona 2C: construcción de la ciudad, núm. 6-7 (gen. 1977), pàg. 56- 61 [Article] https://upcommons.upc.edu/revistes/bitstream/2099/5312/1/Article11.pdf WEBS La Vanguardia. http://lavanguardia.encatala.net/ Dimarts 11 de juny de 1968, pàg. 47 Trobada la sepultura d’Ildefons Cerdà al cementiri de Barros, Santander. Dimarts 2 de maig de 1974, pàg. 21 S’esmenten treballs realitzats per Cerdà que han passat més desapercebuts. Des del moment que va ser dissenyat, l’Eixample va esdevenir el barri més emblemàtic de Barcelona. Ben ràpidament va adquirir projecció internacional com a exponent del modrnisme, i actualment és l’eix comercial i financer de la ciutat. Ha estat el protagonista del desenvolupament modern de Barcelona i conserva entre els seus bastiments les empremtes d’una època de transformació social iniciada a mitjan segle XIX. Universitat de Barcelona http://www.ub.edu/slc/borsa/itineraris/itinerari11.pdf Barcelona Ajuntament Comisión especial de Ensanche Memoria de la Comisión especial de Ensanche: [1925-1926] Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, 1926 Barcelona Ajuntament Comisión especial de Ensanche Memoria de la Comisión especial de Ensanche: [1927] Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, 1928 Barcelona Ajuntament Comisión especial de Ensanche Memoria de la Comisión especial de Ensanche [1928] por su presidente Rafael del Río del Val Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, 1929 BERMEJO CARBAJOSA, Elisabet. Els patis perduts de l’Eixample Fitxes d’acolliment cultural, n. 11. http://www.ub.edu/slc/borsa/itineraris/itinerari11.pdf COROMINAS AYALA, Miquel Los orígenes del Ensanche de Barcelona: suelo, técnica e iniciativa Barcelona: Ediciones UPC, 2002 BARJAU, Santi La formació de l'Eixample de Barcelona: aproximacions a un fenomen urbà Barcelona: L'Avenç, 1990 Laboratori d'Urbanisme de Barcelona Estudi de l'Eixample Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1983 PARICIO I CASADEMUNT, Antoni Secrets d'un sistema constructiu: l'Eixample Barcelona: UPC, 2008 PERMANYER, Lluís L'Eixample: 150 anys d'història Barcelona: Viena: l'Ajuntament, 2008 La rehabilitació de l'Eixample 1987-1991 Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Metro-3, 1993 SOLÀ-MORALES RUBIÓ, Manuel de Los ensanches Barcelona: Escuela Técnica Superior de Arquitectura, 1978. 2 Vols. WEBS Ajuntament de Barcelona. Districte de l’Eixample http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,290651641_290775856_1,00.html La Vanguardia. Divendres, 3 de febrer de 1995, pàg. 4 http://lavanguardia.encatala.net/ Millores dels interior d’illa de l’Eixample. XTEC http://www.xtec.cat/fp/art/Vocabularis%20Oficis/DicVisualConst1.pdf 1999, urbanisme a Barcelona Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector d'Urbanisme, 1999 Arquitectura i urbanisme del segle XIX Barcelona: Teide, 1987 Barcelona Ajuntament Àrea d'Urbanisme Plans i projectes per a Barcelona 1981/1982 Barcelona l'Ajuntament 1983 Barcelona espai públic homenatge a Josep Maria Serra Martí Barcelona: Ajuntament de Barcelona, DL 1992 Barcelona in progréss [Fòrum Barcelona 2004, del 9 de maig fins al 26 de setembre de 2004 catàleg de l'exposició] Barcelona: Fòrum Universal de les Cultures, 2004. Lunwerg, 2004 Barcelona la segona renovació Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1996 Barcelona, transformació plans i projectes Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008 CARRERAS I VERDAGUER, Carles Geografia urbana de Barcelona espai mediterrani, temps europeu Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1993 Congrés d'Història del Pla de Barcelona 2n 1985 Barcelona Historia urbana del Pla de Barcelona actes del II Congrés d'Història del Pla de Barcelona celebrat a l'Institut Municipal d'Història els dies 6 i 7 de desembre de 1985 presentació de [i.e.] Anna Maria Adroer i Tasis Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Institut Municipal d'Història, 1989-1990 La construcción de una ciudad Barcelona: La Vanguardia, 2006 DELBENE, Giacomo Proyecto BCN Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2007 DELGADO, Manuel La ciudad mentirosa: fraude y miseria del "modelo Barcelona" Madrid: Catarata, 2007 DELGADO, Manuel Elogi del vianant: del “model Barcelona” a la Barcelona real” Barcelona: Edicions de 1984, 2005 Desde Barcelona arquitecturas y ciudad 1958-1975 [catálogo de la exposición] Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2002 ESTEBAN I NOGUERA, Juli El projecte urbanístic: valorar la perifèria i recuperar el centre Barcelona: Aula Barcelona, 1999 GARCIA I ESPUCHE, Albert Espai i societat a la Barcelona pre-industrial Barcelona: La Magrana, 1986 Imatges del procés de transformació urbana: Barcelona 1987-1992 Barcelona: Ajuntament. Regidoria de Programació i Pressupostos, 1992 LLOBET LLOBET, Jaime Urbanització i plantejament urbanístic: Barcelona, 1917-1936 [S.l.]: UPC, 1984 http://www.tdx.cat/TDX-0227108-154803 MARTÍ, Francisco Barcelona ¿a dónde vas? Barcelona: Dirosa, 1974 La metaciudad: Barcelona: la transformación de una metrópolis Rubí: Anthropos, 2008 MUÑOZ, Francesc Urbanalización paisajes comunes, lugares globales Barcelona: Gili, 2008 La nueva Barcelona Barcelona: La Vanguardia, 2006 QUEROL PIERA, Jordi Descubrir la ciudad confidencias de un urbanista Barcelona: Viena, 2005 Racons públics Concurs de participació ciutadana en el disseny de la ciutat Barcelona: Ajuntament de Barcelona: FAD, 2004 RESINA, Joan Ramón La vocació de modernitat de Barcelona auge i declivi d'una imatge urbana Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2008 SAGARRA I TRIAS, Ferran Barcelona, ciutat de transició 1848-1868 el projecte urbà a través dels treballs de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1996 SANTACANA, Francesc El planejament estratègic Barcelona: Aula Barcelona, 2000 SARRIÓN I GUALDA, Joseph L'Organització política del Pla de Barcelona abans de 1854 el règim constitucional Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2000 SAURA I CARULLA, Magda Història de l'Eixample: una metodologia de disseny Barcelona: UPC, 1997 SUBIRÓS, Pep Estratègies culturals i renovació urbana Barcelona: Aula de Barcelona, 1999 Urbanismo en el siglo XXI: una visión crítica Bilbao, Madrid, Valencia, Barcelona Barcelona: UPC, 2004 El vol de la fletxa Barcelona'92: crònica de la reinvenció de la ciutat Barcelona: Centre de Cultura Contemporània: Electa, 1993 WEBS Ajuntament de Barcelona. Urbanisme. www.bcn.cat/urbanisme La Vanguardia. Dimarts 3 de novembre de 1959, pàg. 1 http://lavanguardia.encatala.net/ Inauguració de les Jornades Urbanístiques de Barcelona que compren el Primer Congrés Nacional d’Urbanisme, la commemoració del Centenari del Pla Cerdà i el Dia Mundial de l’Urbanisme “La historia de la ciudad es la de su espacio público. Las relaciones entre los habitantes y entre el poder y la ciudadanía se materializan, se expresan en la conformación de las calles, las plazas, los parques, los lugares de encuentro ciudadano, en los monumentos. La ciudad entendida como sistema de redes o de conjunto de elementos [...] que permiten el paseo y el encuentro, que ordenan cada zona de la ciudad y le dan sentido, que son el ámbito físico de la expresión colectiva y de la diversidad social y cultural. Es decir que el espacio público es a un tiempo el espacio principal del urbanismo, de la cultura urbana y de la ciudadanía. Es un espacio físico, simbólico y opolítico.” Font: Jordi Borja i Zaida Muxí. El espacio público: ciudad y ciudadanía Barcelona, transformació: plans i projectes Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008 BARNADA LÓPEZ, Jaime La ciutat com a diagrama de llocs públics [S.l.]: UPC, 2002 http://www.tdx.cat/TDX-0115103-094219 Ciutats en (re)construcció: necessitats socials, transformació i millora de barris Barcelona: Diputació de Barcelona, 2008 Creating knowledge: innovationsstrategien im entwerfen urbaner landschaften= Innovation strategies for designing urban landscapes Verlag: Jovis, 2008 CUYÁS PALAZÓN, Mercedes Urbanismo ambiental y evaluación estratégica. [S.l.]: UPC, 2005 http://www.tdx.cat/TDX-0926106-111213 FULLAONDO ELORDUI-ZAPATERIETXE, Arkaitz. Inserción y lógica de la inmigración extranjera en la ciudad. El caso de Barcelona. [S.l.]: UPC, 2008 http://www.tdx.cat/TDX-0630108-111128 MARTÍ CASANOVAS, Miquel A la recerca de les civitas contemporània. Cap a una cultura urbana de l’espai públic: l’experiència de Barcelona (1979-2003) [S.l]: UPC, 2004 http://www.tdx.cat/TDX-1019104-172234 RAMÍREZ CARRASCO, Francisco Valoración de la congruencia espacial entre la actividad residencial y terciaria en el centro urbano de Barcelona [S.l.]: UPC, 2003 http://www.tdx.cat/TDX-0328103-112723 ROJAS LÓPEZ, José Refugio. Espacio “privatizado”. El valor de privatizar un espacio público en zona urbana [S.l.]: UPC, 2007 http://www.tdx.cat/TDX-0719107-104146 Trans(ient) city: urban landmarks, community life, urban lab Barcelona: Bom, 2007 Typological formations: renewable building types and the city London: Architectural Association, 2007 Per saber exactament a quines biblioteques es poden trobar aquests documents, podeu consultar el catàleg col·lectiu de les biblioteques: www.diba.cat/biblioteques Guia elaborada per la Biblioteca Fort Pienc
