4 LA MONTAÍÏÀ Es sabater ataconador, amb un r as que pot no enquadrar mellor als seus sentiments que estan a l'altura de betún; vesteix guarda-polvos que recatadament abscondeix la sicalipsis de les seves postures; i la veu afeminada el retrata, com tot lo seu, molt més bé que les meves pinzellades. Sols una vegada pretingué escarnir la veu d'un mascle; fou quan, indignat, llegí un dia el rètol 'que un tranquil penjà a la porta de la seva botiga: «Aquí atacona un ataconador ataconat». Fidel muller del seu marit, sempre va amb en Nandu; al matí, a la tarda, prenen cafè plegats i juguen de companys la manilla a Novetats. El cometí i la berra sempre marxen i arriben junts perquè es professen un amor tendre, pur i virginal. I encare que sembli una contradició, ja que tothom diria que correspon al berro tocar la berra i a la berra tocar el cometí, devant de la gent no es pas aixís i no devem pas preocupar-nos'en. Els companys de cobla ja els tenen clisats, car ells son els que mes han pogut espectar aquella amistat entranyable. Quan son a fora a fer un lloguer i arrivada l'hora de la distribució per a anar a dormir, en cas de que falti un llit, solucionen el conflite en Nandu i la seva dona, oferint-se, com es natural, a dormir plegats. Pels de la cobla té això un punt criticable, i es que a l'endemà els contranaturals no's recorden de llevar-se, comprometent a aquells la perllongada ganduleria misteriosa i extranya. Una vegada, al principi de sortir a tocar a fóra amb motiu de la festa major d'un poble de pagès, eren les deu del matí ben tocades, hora del ofici solemne, i aquest no podia començar-se per faltar-hi la berra i el cometí. El nunci tingué de fer una crida dient que s'havien.perdut dos músics; i tothom buscà i rodà per tot arreu, mes en lloc s'en hagué rastre. Després de molts treballs per la busca i captura, s'atinà en que dormien junts, i fins se temé, car era a plena lluna d'istiu, que no s'haguessin asfixiat. Péró que radiantre axfixia ni ocho cuartosl La veritat fou que dormien com dos lirons banyats els rostres amb la suhor de la calor més xafagosa. Naturalment el ball havia acabat molt tard i estaven retuts de tant bufar l'un i de tant rascar l'altre. No era per menys que la seva Iassiíut busqués el plàcid repòs d'una bona matinada... Es extraordinari lo que pot l'afició cul-tural. FLIRT EL CULTO A LA BANDERA Hace algunos afios, cuando la conflagración bélica europea puso de relieve la importància del sentimiento patrio, decíamos en un opúsculo: «Ejército y pueblo tienen la obligación precisa de venerar y defender la bandera nacional, símbolo patriótico, ensefia representativa del valor y lealtad derrochados siempre por el pueblo espafíol en pretéritas acciones. La gloriosa insígnia nacional, sagrada cual los Evangélicos, ondeó invicta en Covadonga y en Bailén, en Lepanto y en el Callao, donde aún parece sentirse la Numancia cubriendo de laureles la gran Méndez Núnez. Diputació de Girona — Servei de Biblioteques 5 MAYO DE 1924 Es para «osotros tan sagrado que sus aureos plwgues nos d+cen en el lenguaje simbólico de su tremolar gallardo, la giandiosidad elocuente del sentimiento patriótico». Así hablàbamos en plena lucha entre naciones; hoy decimos ignal. La bandera roja y gualda es el símbolo representativo de todo el pueblo espafíol, la ensefia genuina y tradicional de la raza hispana; nadie, sinó es un criminal, puede mancillarla ni ofenderla y menos aún ultrajarla. El cobarde y renegado espafíol que osare ajarla cometé la bajeza de un crimen; su castigo debe ser la ex^atriación, cerrarle para siempre las fronteras como se cierran las puertas del hijo bastardo que mancha las mejillas de su padre. Los traidores a la pàtria son entès despreciables. JUAN BUSCARLE CARTAS CORTAS F. Y: Jo soc orfe i no conec l'amor, uns ulls en miren i em parla el cor. Uns ulls formosos em fan suspirar i els cants de la donzella sento molt llunyà Busco amor i no'l trovo en lloc. jOh donzella bonica que vius a la costa i saps estimar, jo voldria cantar- te fins a la posta i no se començà. Te estimo, idili meu, te estimo fins a morir, una rialla en tos llavis pot produir mon destí. Amor meu, amor benhaurat, feliç el dia que t'hauré gustat. lo soc orfe i no conec l'amor, uns ulls ens miren i em parla el cor.— Somniator. Mi nena: iOh amada mía! Amor mío si supieras cuan arrepentido estoy de mi conducta, que te ha ocasionado tantos disgustos. iQué habràs pensado de mi? (iqué concepto tienes de mis calaveradas? Pèro jamas escribiré carta a sefiorita alguna. En testimonio de la sinceridad de mis palabras, acepta mi tierno corazoncito de doble ancho, calibre de un acordeón y movido por fuerza motriz.—Estel. Insisteixo altre volta demanan perquè no s'ha publicat encara la tan cèlebre «carta corta» que fa referència del famoso capitalista D. Ramon, capitdn de barco por derecho propio y propielario del yate tColegiü», Tinc nous i variats apunts històrics del Rei dels Xistes amanits en tan bona salsa que no hi ha ningú capàs d'aguantar-se el pipí al llegir-los. Però, per què escriurer? per no publicar-se? cà home, cà! això ja fora una tomadura de pelo con todas las de la ley.—N. N. Simpàtica Angelita: Mujer de ondulada cabellera, rostro nacarado y ojos bellos de verdad. Eres un àngel fugado del Cielo para lazar un humilde corazóti presó de tu indiferència. Que làstima ;oh bella adolescente! que poseyendo un alma como la pureza del lirio y un corazón tan grande, tengas que pasar por la esclavitud del amor. No lejos de tí, tienes un siervo de tu imàgen dispuesto ha otorgarte la felicidad que tu belleza demanda.—Ledif.