llibret sant jordi

SANT JORDI 2008
CONCIERTO Poesía de Ismael Parraguez extraída del libro “El zapatito de charol” de Oti­
lia Peverini de Ampuero (Escritores Argentinos). “¡Mu! La dócil vaca muge
Y lo mismo el manso buey;
Rebuzna el paciente burro,
Y la oveja bala “¡be!...”
Brama el toro corpulento,
y ladra el perro:”¡guau, guau!”
Relincha el potro impaciente,
Y el gato maúlla “¡miau!”
Pía el pollito: “pío, pío”,
Y el chancho gruñe “o, o, o”;
“¡quiquiriquí! canta el gallo,
y la gallina “clo, clo…”
El pato castañetea
Diciendo “cuac, cuac, cuac”
Contingut:
Concierto
El petizo sabio
Un drac molt trapella
Històries de l’Índia
Poemes
Visita a Coves d’en
Cimany
y el ganzo casero grazna
y el bello cisne, también.
“Rrú, rrú! La paloma arrulla,
y gime la tortolita;
trinan las aves cantoras,
los loros hablan y gritan.
Chillan monos y chicharras,
La abeja zumba al volar;
y éste es ¿oh niño! el concierto
que forma el reino animal.
Pàgina 2
SANT JORDI 2008
EL PETIZO SABIO
Cuento extraído del libro “El zapatito de charol” de Otilia Peverini de Ampuero
(Escritora Argentina).
¿Podemos decir que algún animal es sabio?
A veces demuestran instintos de prudencia y hasta de inteligencia que admiran y superan a los seres que nos creemos
“racionales”.
Dios ha dotado a los animales, a unos más que a otros, de misteriosos sentidos de peligro, de lealtad, deber, cariño y
otras facultades que superan al rey de la creación: el hombre.
He aquí un ejemplo.
Joel y su Petizo se entendían y querían.
Montando en su caballito, Joel silbaba feliz mientras cumplía un mandado a través del campo. Era como un paseo
para ambos. ¡Había tanto para observar por donde se extendiera la vista! Iban al trotecito.
De pronto el Petizo se detuvo en seco. Fue tan brusca su parada que por un pelo no lo despide a Joel sobre la
cabeza del montado.
¡Vamos Petizo! – le dice taloneándolo.
Nada. No se mueve.
-¡No seas mañoso! – y le da suavemente con el rebenque.
Como si fuera una estatua el caballito no obedece.
Joel se impacienta. No lo apalea como Balaam a su fiel asna, pero le da un segundo
rebencazo.
El Petizo sigue firme en su “capricho”.
Joel decide desmontar y tirarlo de las riendas, tal vez arranque el cachafáz.
Joel se desliza y … da un brinco hacia atrás. El sabio Petizo aprieta firmemente bajo
el casco de una pata delantera una enorme víbora yarará, la que procura clavar sus
enormes colmillos en la pata del animal, pero como éste la pisa cerca del cuello, la
yarará asesta inútilmente sus ataques al casco del Petizo. El casco es duro como
piedra. Solo se oye el toc, toc de los fallidos ataques del ofidio.
Si el Petizo levantaba la pata, lo picaba en un lugar vulnerable.
Con el rebenque Joel ultimó a la yarará y recién entonces el Petizo levantó la pata con
un resoplido de alivio.
Si el Petizo levantaba la pata, lo picaba en un lugar vulnerable.
Con el rebenque Joel ultimó a la yarará y recién entonces el Petizo levantó la pata con un resoplido de alivio.
Joel se abrazó al cuello de su amigo y con lágrimas y caricias le dijo:
-¡Perdóname! Tenías razón. Fui malo contigo. Nunca más te pegaré.
Seguramente el Petizo entendió y le perdonó, porque arrimó el hocico húmedo a la cara del chico, dando otro
resoplido de reconciliación, como diciendo:
-Todo está bien entre nosotros. Somos los amigos de siempre.
SANT JORDI 2008
Pàgina 3
UN DRAC MOLT TRAPELLA
Hi havia una vegada un drac molt gran,de cua llarga, que es posava ulleres de sol per estar més guapo.
Al drac li agradava empipar la gent,i sempre els hi feia bromes i tonteries. Els embrutava les cases, mossegava
l’herba, cridava, donava ensurts amb el foc de la boca….i moltíssimes coses més.
Aquest drac també tenia ales i podia volar i camina.
Vivia en un parc que esta molt lluny d’aquí. Aquest parc es deia parc Vallparadis. Era un parc molt gran, amb aigua,
plantes, arbres i flors. En aquets parc tan bonic també hi havia quatre trens petits que servien perquè els nens
pugessin i es divertissin.
El drac vivia dins d’un forat.
Cada dia sortia del forat, i marxava volant. La gent s’espantava i cridava: AAAAAAAAAAAAAAAA!!!!
Un dia el drac es va disfressar de nena. duia un vestit de molts colors,una perruca vermella,un llaç a la cua,un bolso a
la ma i el llavis pintats de vermell.
La gent,quan el va veure,es va riure d´ell. El drac es va enfadar molt i els va ensenyar el cul i se li va posar la cara
vermella. Llavors la gent li va treure la llengua i se'n va anar a casa seva.
Es trobava trist perquè volia un amic amb qui compartir les bromes.
Un dia,el drac que era molt badoc i despistat va pensar que podia fer una broma a tots els nenes del poble. Ja
esta!,faré una festa i allà els hi repartiré uns caramels que quan se´ls mengessin els hi creixeria el nas.
Badant,badant,el drac va engegar el seu pla.
El drac coneixia una bruixa amiga seva que el va ajudar a fer l’encanteri dels caramels. Van preparar unes invitacions
molt boniques i suggeridores. El dia de la festa,la bruixa va convertir al drac en un nen i així ningú no sospita res.
Quan els nens i les nenes ja havien menjat uns quants caramels i es van veure amb aquell nas tan llarg se’n van anar
corrents molt espantats. L’únic que es va salvar va ser un nen que no havia tastat cap caramel, perquè el seu dentista
li havia dit que eren dolents per les dents. El drac i la bruixa,amagats darrera d´un arbre,els feia mal la panxa de tant
riure.
Però un dia el drac va pensa que ja estava be de trapelleries i convindria fer alguna cosa bona diria a la bruixa que a
canvi de la broma, ella concedís un desig a cada persona a la qual li havia crescut el nas .
A la bruixa no li va agradar aquesta idea i no li volia ajuda i el drac li va di puga a sobra meu a fer un volt per la
ciutat. Quan la bruixa va veure tots els nens i nenes amb uns nassos de 2 metres es va esgarrifar i va canvia d’opinió i
amb la ajuda del drac van fabrica unes pintures màgiques a fi de que a la gent li tornes el nas a la normalitat.
Aquestes pintures màgiques van ser molt complicades de fer. Va ser necessari estudiar molts llibres de bruixeria i de
màgia. Van estar molts dies sense dormir,però finalment van trobar la solució.
Quan la van tenir a punt van anar a casa de tots els nens i es van començar a escampar la poció per el nas i se’ls va
encongir.
El drac va fer molts i molts amics.
Des de llavors el drac va prometre no fer mes trapelleries.
I tot això es tan cert,com que el que es madur no es verd.
Pàgina 4
SANT JORDI 2008
HISTÒRIES DE L’ÍNDIA
Quan l’avi va tornar de l’Índia feia fred. Jo li vaig fer una bufanda de llana i li vaig regalar unes sabatilles que
abrigaven molt.
- Avi, fa calor a l’Índia?
- Sí, moltíssima. El sol escalfa més que cent estufes enceses durant tot el dia, però quan es fa fosc el sol es refreda i
s’adorm. La gent, per refrescar-se, ha de beure molta aigua i també beu aigua de coco.
L’avi em va portar regals:
Un sari
Una caixeta de sàndal i
Una pulsera
- Avi, com és el vent a l’Índia?
- És molt fort. Bufa com un cavall salvatge i s’emporta totes les coses que troba, però a vegades és molt delicat i
només fa bellugar les fulles dels arbres i sembla que et faci petons a la cara.
- I la pluja, com és?
- Quan arriba el temps de pluja, que allà es diu Monsó, l’aigua que cau del cel sembla una cortina de plata, com la de
la pulsera; a vegades és com una cascada de tanta aigua com cau i quan acaba de ploure l’aigua que queda a
terra és com miralls que brillen amb la llum del sol. Quan es troben al mateix temps el sol i la pluja es forma
l’arc de Sant Martí que va de punta a punta del cel. Sembla com si fossin uns quants saris estesos en mig del
cel perquè s'eixuguin.
· Un, vermell com les maduixes
· Un taronja com les taronges
· Un groc com les llimones
· Un verd com els lloros
· Un blau com el cel
· Un violeta com les violetes
- I què es pot comprar a l’Índia per menjar?
- Es poden comprar molts aliments i alguns molt exòtics, per exemple: Ghee, Gengibre, Llenties, Cogombre,
Cilandre.
- I si volem fer música, quins instruments hi ha?
- Tenen tota mena d’instruments, però especialment timbals, guitarres i flautes.
- I a l’Índia, hi neva?
- Només on hi ha les muntanyes més altes del món, que es diuen Himàlaia.
- I a l’Índia, que hi has vist alguna vegada un elefant?
- Doncs, sí. A les festes importants surten a desfilar ben guarnits amb moltes “guirnaldes” de flors i el cos decorat
amb molts dibuixos de colors mentre sona la música.
- I de tot el que has vist, què és allò que més t’ha impressionat?
- Moltes coses: la gran varietat de colors i olors que hi ha per tot arreu, però sobretot la gent, la seva hospitalitat, la
seva alegria, la seva simpatia i perquè no, també la seva bellesa.
SANT JORDI 2008
Poemes
Macarrons
Macarrons amb molt tomàquet dinarem
i durant un mes
mal de panxa tindrem
Blat de moro
Quan al cinema anem
Els llums apaguem
silenci fem
i crispetes mengem.
Galetes
La galeta de xocolata esta molt bona
També la de llimona si esta ben feta.
Pàgina 5
DIADA DE SANT JORDI.
VISITA A COVES D’EN CIMANY.