LES ESTAMPES DE GOYA A la darreria del segle XVIII el món il·lustrat, que mantenia una aliança difícil amb l'absolutisme, rep un cop irremeiable: la Revolució Francesa. El triomf de les tropes nacionals davant els exèrcits mercenaris a Valmy (1792) obre el període de màxim apogeu revolucionari. El cap de Lluís XVI cau sota la guillotina i Robespierre imposa el Terror amb el Comitè de Salut Pública. A Espanya, el temorós Carles IV tanca el país a qualsevol innovació. Floridablanca és substituït per Aranda i aquest és, finalment, reemplaçat pel nepotisme de Godoy. Acaba així un capítol de la història d'Espanya: el de la Il·lustració. A la crisi col·lectiva que viu el pafs i que Goya pateix directament pel fet d'estar lligat al grup il·lustrat, s'afegeix la crisi personal del pintor: entre el 1791 i el 1792 contrau una malaltia greu que li produeix una sordesa irreversible. Tanmateix aquest fet, enlloc de minorar-lo, l'estimularà i el seu geni creatiu evolucionarà, tant en l'aspecte crític com en el formal, a la recerca de nous camins. Goya s'aboca ara als gravats, que experimenten en aquell moment innovacions tècniques notables (aiguatinta de Leprince el 1760 i, el 1796, la litografia inventada per Alois Senefelder) i li ofereixen una ocasió única de contacte amb el públic pel fet que se'n podien multiplicar indefinidament les còpies. En aquestes obres palpita vitalment, al costat d'un reflex immillorable del seu temps històric, una actitud entre crítica i pedagògica, gairebé regeneracionista, sobre la societat de la seva època. Quan Goya ja ha elaborat la primera sèrie de gravats, £/s Capritxos, Espanya pateix, entre 1808 i 1814, la Guerra del Francès, conflicte complex en el qual, juntament als projectes liberals de la monarquia bonapartista recolzats pels "afrancesats" il·lustrats, s'hi debatien també els sentiments patriòtics del poble espanyol i els interessos dels sectors privilegiats que veien perillar les seves preeminències. VVAA. Goya. Quaderns d'Història de l'Art. Barcelona: Editorial Teide, 1986. Pàg. 13 'L'ús de la calcografia permet a Goya la difusió de les seves obres, però també permet que s'aconsegueixin una sèrie d'efectes que són fonamentals per aportar sentit a les imatges. Goya combina les zones d'aiguatinta amb els ratllats insistents a l'aiguatinta i l'efecte del brunyidor per a crear blancs. Totes les làmines juguen amb la foscor i els tocs de llum (de la cara d'una noia, del vestit d'algun personatge) per a conferir un cert misteri a l'escena, un cert obscurantisme en tot el que allà hi està succeint. Articula plans i moments de l'escena a partir d'aquest contrast que aconsegueix amb les diferent tècniques calcogràfiques que li permeten literalment, cremar la planxa i 'treure llum' d'alguna de les seves parts.' QÜESTIONS 1. Goya utilitza el recurs del 'grotesc' per a retratar, entenent per grotesc aquell tipus de deformació que revela la condició de les coses, dels fets o les persones, rebel·la allò més íntim per a mostrar-ho obertament. Veiem com els personatges exageren alguns dels seus trets fins a provocar la deformació o a vegades són directament substituïts per animals. Els personatges de les estampes no representen un individu concret però si que donen peu a qui se'ls mira a buscar una identitat a les figures a concretar l'anècdota exposada per Goya. Escolliu un dels personatges que apareixen en una de les estampes (menys de l'estampa 1) que teniu a continuació i feu-ne una descripció que ens expliqui quins recursos graficoplàstics s'han emprat per a representar-lo i com valoreu el caràcter que d'ell se'n desprèn. 2. Goya observa la societat del seu moment i en dóna testimoni. En senyala els seus vicis i virtuts interrogant directament la conservació o innovació dels costums, la moral, els comportaments i maneres de viure. Goya exposa aquests elements directament. Les estampes distribuïdes a través del diari eren un mirall punyent que no emprava la sàtira o la caricatura, sinó, i tal com hem explicat aspectes grotescos, com si la malícia dels personatges es manifestés obertament. Per veure com Goya crea ens les seves estampes els efectes esmentats expliqueu com és la composició cromàtica de l'estampa 1 i relacioneu-la amb el tema que s'està tractant. 3. Feu una descripció estrictament tècnica de l'estampa núm.12 per veure com ha utilitzat cada un dels procediment calcogràfics. ELS CAPRITXOS 2. El si pronuncian y la mano alargan Al primero que llega Facilidad con que muchas mujeres se prestan a celebrar matrimonio esperando vivir en él con más libertad. [El Prado] Los matrimonios se hacen regularmente a ciegas: las novias adiestradas por sus padres, se enmascaran y atavían lindamente para engañar al primero que llega. Esta es una princesa con máscara que luego ha de ser una perra con sus vasallos, como lo indica el reverso de su cara imitando un peinado: el pueblo necio aplaude estos enlaces; y detrás viene orando un embustero en trage sacerdotal por la felicidad de la Nación (Bodas de las Camaristas). [Biblioteca Nacional] Aguafuerte y aguatinta bruñida. 215 x 150 mm 12. A caza de dientes Los dientes de ahorcado son eficacísimos para hechizos; sin este ingrediente no se hace cosa de provecho. ¡Lástima que el vulgo crea tales desatinos! [El Prado] - Por salirse con la suya, sobretodo si esta enamorada, es capaz de arrancar los dientes a un ahorcado [Biblioteca Nacional] Aguafuerte, aguatinta bruñida y buril. 219 x 153 mm. 13. Tal prisa tiene de engullir que se las tragan hirviendo. Hasta el uso de los placeres son necesarias la templaza y la moderación. [El Prado] Los frailes estúpidos se atracan bien en sus refectorios, y se ríen del mundo. ¡Qué han de hacer después sino estar calientes!. [Biblioteca Nacional] Aguafuerte y aguatinta bruñida. 219 x 153 mm 40. Deque mal morira? El médico es excelente, meditabundo, reflexivo, pausado, serio. ¿Qué más pedir? [El Prado] - No hay que preguntar de qué mal ha muerto el enfermo que hace caso de médicos bestias e ignorantes [Biblioteca Nacional] Aguafuerte, aguatinta bruñida, punta seca y buril. 218x152 mm 44. Hilan delgado Hilan delgado, y la trama que urden ni el diablo la podrá deshacer [El Prado] - Las alcahuetas llevan una cuenta muy cabal de sus tercerías y se hacen pagar muy bien los niños que van despachando y se ven detrás colgados como cerros de lino [Biblioteca Nacional] Aguafuerte, aguatinta, punta seca y buril. 219x153 mm. 53. Qué pico de oro! Esto tiene trazas de junta académica. ¿Quién sabe si el papagayo estará hablando de medicina? Pero no hay que creerlo sobre su palabra. Médico hay que quando habla es un pico de oro, y cuando receta un Herodes; discurre perfectamente de las dolencias y no las cura, emboba a los enfermos y atesta los cementerios de calaveras [El Prado] - Los frailes son regularmente predicadores plagiarios; pero como se alaban muchos unos a otros, el auditorio necio está con la boca abierta [Biblioteca Nacional] Aguafuerte, aguatinta bruñida y buril. 218x152 mm.