Pla de Desenvolupament turístic de Terrassa

PLA DE DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC
DE TERRASSA
DIAGNOSI I LÍNIES ESTRATÈGIQUES
Desembre 2014
ÍNDEX
PREÀMBUL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 0
ANTECEDENTS I OBJECTIUS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 3
ETAPA 1: ANÀLISI I DIAGNOSI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 118
1. PERFIL SOCIO-ECONÒMIC DEL MUNICIPI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5 - 9
1.1. PERFIL GENERAL
1.2. POBLACIÓ
1.3. TREBALL I ESTRUCTURA ECONÒMICA
2. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DEL POTENCIAL DELS RECURSOS TURÍSTICS . . .10 - 45
2.1. CONSIDERACIONS PRÈVIES
2.2. IDENTIFICACIÓ DELS RECURSOS RELLEVANTS
2.3. ANÀLISI DELS RECURSOS TURÍSTICS
2.4. IDENTIFICACIÓ DE LES OFERTES /PRODUCTES PROPIS
2.5 L ACCESSIBILITAT ALSRECURSOSTURÍSTICS
2.6. IDENTIFICACIÓ DELS PRODUCTES TURÍSTICS RELLEVANTS
3. LOFERTA D ALLOTJAMENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 - 50
3.1. ESTRUCTURA ACTUAL I CONTEXT
3.2. CARACTERÍSTIQUESDE L OFERTA HOTELERA
4. ANÀLISI DE LOFERTA COMPLEMENTÀRIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 - 73
4.1. ESPAIS PER A REUNIONS, EVENTS I CONGRESSOS
4.2. RESTAURACIÓ I GASTRONOMIA
4.3. OFICINA D INFORMACIÓ TURÍSTICA I BOTIGA
4.4. MUSEUS I EQUIPAMENTS CULTURALS
4.5. ACTIVITATS CULTURALS I TEIXIT ASSOCIATIU
4.6. OFERTA COMERCIAL
4.7. OFERTA D ACTIVITATSA LA NATURA
4.8. OFERTA ESPORTIVA
4.9. OFERTA EDUCATIVA
5. EL SISTEMA ORGANITZATIU DEL TURISME . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 - 83
5.1. LA NECESSITAT D UNA ORGANITZACIÓ TURÍSTICA
5.2. ANTECEDENTS
5.3. ESTRUCTURA ACTUAL I FUNCIONS
5.4. ACORDS DE COL·LABORACIÓ
6. ACCESSIBILITAT, MOBILITAT I ESTRUCTURA URBANA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 - 95
6.1. ACCESSIBILITAT
6.2. MOBILITAT
6.3. ESTRUCTURA URBANA
7. INFRAESTRUCTURES I SERVEIS DE SUPORT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 -101
7.1. SERVEIS PÚBLICS BÀSICS
7.2. SERVEIS SANITARIS
7.3. SENYALITZACIÓ
8. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS MERCATS ACTUALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 - 111
8.1. VOLUM I CARACTERÍSTIQUES DE LA DEMANDA TURÍSTICA A CATALUNYA
8.2. VOLUM I CARACTERÍSTIQUES DE LA DEMANDA TURÍSTICA DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
8.3. LA DEMANDA TURÍSTICA DEL VALLÈS OCCIDENTAL
8.4. LA DEMANDA TURÍSTICA DE TERRASSA
9. ENTORN COMPETITIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 - 116
9.1. INTRODUCCIÓ
9.2. PRINCIPALS COMPETIDORS PER SEGMENTS DE MERCAT
ANÀLISI DAFO. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117 - 127
ETAPA II: LÍNIES ESTRATÈGIQUES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 - 154
A. ESTRATÈGIA DE PRODUCTES
B. ESTRATÈGIA DE MERCATS
C. ESTRATÈGIA DE POSICIONAMENT
ANNEX 1: Llistat entrevistes realitzades
PREÀMBUL
La ciutat de Terrassa desenvolupa des de principis dels anys noranta una política turística que l ha
permès convertir-se en una destinació rellevant dins de la comarca del Vallès Occidental, i en un punt de
referència dins la província de Barcelona.
Darrerament el sector turístic té un pes molt important dins el conjunt de l economia i la societat
catalanes, i està immers en un procés molt ràpid de canvis significatius en la manera d actuar dels
usuaris, els mercats i les pròpies empreses i agents del sector. Aquesta profunda transformació obliga a
les destinacions turístiques a definir bé una estratègia concreta per consolidar la seva oferta en un
entorn que cada cop és més competitiu i exigent.
En aquest context, i a partir d una proposta de resolució presentada al Ple Municipal, l Ajuntament de
Terrassa va aprovar l elaboració d un pla estratègic que orienti les línies estratègiques de la política
turística durant els propers anys. Per tal d elaborar aquest Pla es va demanar el suport de l Oficina
Tècnica de Turisme de la Diputació de Barcelona, que ha treballat el projecte conjuntament amb els
serveis municipals implicats (especialment amb el Servei de Turisme) i amb els agents turístics i no
turístics més rellevants de la ciutat (hotelers, restauradors, guies, gestors culturals, etc.). Sha realitzat
una explotació intensiva de les fonts existents, un extens treball de camp dels recursos turístics i
nombroses entrevistes amb els agents esmentats.
Al mateix temps, i atès que el sector turístic és un sector clarament transversal que afecta i es veu influït
per molts altres àmbits (ambiental, cultural, educatiu, comercial, esportiu, econòmic, urbanístic, etc.),
s ha tingut especialment en compte el treball que es desenvolupa en altres àrees municipals.
L estratègia turística de Terrassa ha d estar coordinada amb les accions que s impulsen des d aquests
altres àmbits. En aquest sentit, l elaboració del Pla de Desenvolupament Turístic s ha emmarcat dins la
dinàmica de treball transversal que el Servei de Turisme desenvolupa amb la resta de serveis municipals.
Concretament, i pels nombrosos punts de contacte existents, s ha tingut en compte el treball que s està
desenvolupant en la redacció del Pla de Dinamització del Patrimoni Cultural de Terrassa, i el llibre Blanc
de la Cultura de Terrassa, de manera que les línies estratègiques que es proposin siguin
complementàries i es beneficiïn de les sinèrgies existents.
0
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
Aquest Informe correspon a la primera fase del PLA DE DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC DE TERRASSA,
estudi elaborat per l Oficina Tècnica de Turisme de la Diputació de Barcelona, fruit de la petició de
suport i/ o assessorament tècnic feta per part del Regidor d Universitats i Projecció de la ciutat de
l Ajuntament de Terrassa, Juan Antonio Gallardo, per la realització d un treball que senti les bases del
futur desenvolupament del turisme a la ciutat.
Terrassa és una destinació que té ja una trajectòria de més de 20 anys apostant pel turisme, amb fites
importants aconseguides com són l Oficina Olímpica al 1990, el Pla Operatiu de Desenvolupament
Turístic i el Grup de Competitivitat de 1998, o el Pla de Dinamització del Turisme Industrial del 2008.
El present Pla de Desenvolupament Turístic persegueix dues tipologies d objectius:
A)
Objectius de desenvolupament econòmic i social
B)
Objectius de política turística
Els primers persegueixen augmentar el benestar econòmic, social, cultural i medi-ambiental de la
comunitat a la que va dirigit:
Aconseguir un creixement econòmic equilibrat
Aconseguir un teixit econòmic diversificat.
Aconseguir que les inversions, tant públiques com privades, optimitzin els seus nivells de rendibilitat
Aconseguir el màxim nivell d ocupació entre la població de la zona turística i la qualitat d aquesta
ocupació.
Fomentar l equilibri territorial: utilització de l espai
Aconseguir que el creixement es faci respectant els valors medioambientals, tant per part del
turista como per part de la població local.
Fomentar l apreciació del ric patrimoni cultural i natural de la ciutat.
La segona tipologia d objectius també té uns objectius determinats:
Preservar els recursos naturals i culturals, que són la base del desenvolupament turístic a llarg
termini.
Perseguir un creixement ordenat que tingui en compte el potencial de recursos existents i que ajudi
a la posada en valor de nous recursos turístics.
Potenciació del turisme nacional i internacional com a mitjà de generació de divises.
El desenvolupament turístic ha de ser competitiu via millora de la qualitat i la eficiència en la
prestació dels serveis turístics.
1
El fet d incrementar la qualitat del producte i la satisfacció del turista, assegura una millor
permanència i estabilitat laboral i, major professionalitat i potenciació del treball i l economia local.
Per aconseguir un millor aprofitament de recursos i inversions, la diversificació de productes i una
millor adaptació als canvis en l evolució del cicle de vida dels productes.
Aconseguir la màxima integració local del turisme, tant del propi sector com de la resta de sectors
econòmics locals, contribuint a reforçar sinèrgicament aquests sectors i fomentant les
emprenedories de PYMES.
Definir, posicionar i consolidar una imatge pròpia com a destinació turística, coherent amb el que
vol ser la ciutat.
Terrassa pot convertir-se en una destinació turística important dins de Catalunya, i per això ha de tenir
clar quin tipus de turismes vol a la ciutat, donant més varietat, qualitat i profunditat als seus productes
turístics, que justifiquin la pernoctació a la ciutat, i prioritzant les seves actuacions en matèria de
promoció.
Aquest Primer Informe, és la plasmació de l anàlisi que s ha fet de tot el Sistema Turístic de Terrassa
(Etapa I), i de la definició de les grans línies estratègiques de desenvolupament turístic (Etapa II) que han
de servir de referència en els processos de decisió posteriors. Les línies estratègiques fan referència
essencialment a la Política de Productes, a la Política de Mercats i la Política de Posicionament. És
aquesta una fase instrumental prèvia i necessària a la següent, que serà l elaboració d uns Programes de
Desenvolupament i Competitivitat turística, que defineixin les actuacions concretes a realitzar per tal de
donar solidesa al desenvolupament turístic de la ciutat.
Per l elaboració d aquesta primera Fase s ha realitzat una explotació intensiva de las fonts secundàries
existents facilitades, en gran mesura, del Servei de Turisme de l Ajuntament, però també d altres molts
diverses, incloses les pròpies de que disposa la Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de
Barcelona.
També s ha realitzat un ampli treball de camp, especialment pel que fa als Recursos Turístics, que ha
permès tenir una visió més precisa dels atractius actuals i potencials de la ciutat.
Finalment, i no menys important, s han realitzat nombroses entrevistes en profunditat amb els agents
turístics i no turístics més rellevants de la ciutat (hotelers, restauradors, guies, gestors culturals, etc)
perquè aportessin les seves dades i visió sobre el turisme de Terrassa.
Si bé amb aquest document conclou formalment la primera fase del Pla, el treball continua amb la
definició i calendarització dels Programes d Actuació que Terrassa hauria de posar en marxa, amb un
enfocament més operatiu, i que han de servir tant per millorar el funcionament general del Sistema
2
Turístic de Terrassa, com per millorar la competitivitat de les diverses línies de negoci o producte
turístic.
Agrair a totes les persones que han col·laborat en aquest estudi, destacant especialment el suport rebut
des del Servei de Turisme de l Ajuntament de Terrassa.
3
ETAPA I
ANÀLISI I DIAGNOSI TURÍSTIC
DE TERRASSA
4
1. PERFIL SOCIO-ECONÒMIC DEL MUNICIPI
1.1. PERFIL GENERAL
El municipi de Terrassa és co-capital, juntament amb Sabadell, de la comarca del Vallès Occidental i
forma part de la segona corona de l àmbit metropolità de Barcelona.
Taula 1. Indicadors generals
Terrassa
V. Occidental
Prov.
Barcelona
Catalunya
70,10
583,13
7.726,36
32.108
Població (a 1/01/2013)
215.055
898.921
5.540.925
7.553.650
Densitat (hab/Km2)
3.067,83
1.541,54
717,15
235,26
Població activa (estimada a 2013)
113.029
473.265
2.892.231
3.951.521
Població assalariada 2013
44.893
256.862
1.740.764
2.244.734
Estructura població ocupada (%)
assalariats 2013
- Agric., ramad., i pesca
- Indústria
- Construcció
- Serveis
Taxa atur (%) estimada a
desembre 2013
0,09
20,50
5,86
73,54
0,08
25,79
3,80
70,33
0,13
16,66
3,69
79,53
0,33
17,28
4,21
78,18
20,48
16,33
16,07
15,87
PIB pm (Milions ) 2010
4.750,5
23.198,1
148.903
205.314,5
Renda familiar disponible per
càpita ( ) 2010
16.100
16.800
15.194
16.900
Superfície (km2)
Fonts: Anuari Estadístic Terrassa 2014, Estadístiques HERMES Diputació de Barcelona i IDESCAT
1.2. POBLACIÓ
Terrassa, quarta ciutat de Catalunya en termes de població (per darrera de Barcelona, l Hospitalet i
Badalona), superant els 200.000 habitants des del 2005, ha tingut un creixement poblacional sostingut
degut fonamentalment (però no només) a immigracions extracomunitàries gràcies a la bona oferta
d habitatge i treball. Destacar que en el període 2002-2012 es van guanyar 40.000 nous habitants (un
creixement del 25% de població). Dins d aquest període, el creixement és molt important entre el 2002 i
el 2009, amb onades migratòries tant estrangeres (Magreb i Sud-Amèrica), com també metropolitanes.
Els últims anys (2009-2013) s aprecia un alentiment del creixement, tot i que el saldo és encara positiu
(la migració és ara només metropolitana).
5
Evolució de la població
Terrassa. 1994-2013
220.000
210.000
200.000
190.000
180.000
170.000
160.000
4
5
6
7
8
9
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
0
1
2
3
99 99 99 99 99 99 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 01 01 01 01
/1 1/1 1/1 1/1 1/1 1/1 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2
1
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
1/ 1/ 1/ 1/ 1/ 1/ 1/ 1/ 1/ 1/ 1/ 1/ 1/ 1/ 1/ 1/ 1/ 1/ 1/ 1/
La població estrangera significa un 13,6% del total de la població del municipi. El fenomen de la
immigració estrangera es va iniciar a finals dels anys 90, i ha estat creixent fins el 2010, on es va
assolir el màxim percentatge de població estrangera (14,99%). Hi ha un clar predomini de la
nacionalitat del Marroc (13.556) dins la població estrangera. Al 2011 es va produir un canvi de
tendència en aquest cicle d immigració, que s ha confirmat ja que per 3r any consecutiu baixa la
població estrangera (-1.321) alhora que augmenta en 545 la de nacionalitat espanyola.
També s observa una tendència a l envelliment de la població, parcialment atenuada pel favorable
saldo migratori format principalment per persones en edat activa, i població infantil estrangera.
Com a exemple, la població espanyola de 65 anys (32.711) i més és gairebé la mateixa que la
població espanyola de 0 a 15 anys (33.093), però la població estrangera és tan jove (només 467
persones de més de 65 anys), que aquesta redueix l envelliment de la població total (39.965
persones de 0 a 15 i 33.178 de més de 65 anys).
En quant al moviment de població, hem de dir que amb la situació actual de crisi econòmica que viu
la ciutat i el seu entorn, la població total de Terrassa ha vist frenat el seu vertiginós creixement dels
darrers anys, perdent població i tot (-776) entre 2012 i 2013.
1.3. TREBALL I ESTRUCTURA ECONÒMICA
En l evolució de l economia terrassenca, els Jocs Olímpics van suposar un augment significatiu de la
població activa, degut al creixement conjuntural de l ocupació. Desprès de l activació olímpica, es va
succeir una breu etapa de recessió, fins el 1995, per seguidament recuperar-se els nivells de
contractació i continuar fins el 2007 la línia evolutiva que es deixà als inicis de la dècada.
6
Taula 2. Població activa 1986-2011
Àmbit territorial
Terrassa
Vallès Occidental
Catalunya
1986
1991
1996
2001
2011
Població activa
62.892
69.169
74.449
87.501
115.920
Taxa d'activitat
50,7
55,1
54,8
60,2
66,7
Població activa
244.148
288.703
318.204
376.594
491.547
Taxa d'activitat
52,2
57,0
56,6
61,7
68,1
Població activa
2.330.197
2.628.387
2.731.672
3.135.423
4.086.055
Taxa d'activitat
49,8
53,9
53,9
58,4
65,7
Font: Idescat.
L evolució dels darrers 6 anys en el nombre de treballadors assalariats, mostra un clar trencament
de la tendència a l alça que s havia anat produint de manera ininterrompuda des de l any 1993. Sha
passat de 67.544 assalariats al 2006 als 44.893 el 2013, un 40% menys en només 7 anys. Altres
ciutats mitjanes de l entorn també han patit caigudes importants, però no registren xifres tant
negatives com les de Terrassa.
Avui (2013) l estructura empresarial de Terrassa està formada per 5.325 empreses amb assalariats,
amb una dimensió empresarial mitjana de 8,4 treballadors per empresa. A aquesta xifra cal afegir-hi
la presència de 12.209 afiliats en règim d autònoms.
Des de novembre de 2007, s observa un clar comportament a l alça del nombre d aturats, amb un
màxim assolit de 24.513 aturats (abril 2013). Des d aleshores la xifra tendeix a la baixa, tot i que a
final de 2013 encara aplega 23.085 persones i situa Terrassa com a la segona ciutat catalana en
nombre d aturats només per darrera de Barcelona. La taxa d atur (20,48%) és superior a les de la
comarca, la província i Catalunya, però semblant a d altres ciutats del mateix rang (Sabadell 19.891
aturats; Badalona 22.069; L Hospitalet 21.523).
Taula3. Taxa d Atur registrat. 2013
Àmbit territorial
2013
Terrassa
20,48
Vallès Occidental
16,33
Prov. de Barcelona
16,07
Catalunya
15,87
Espanya
19,97
Font: Anuari Estadístic de Terrassa, 2014. Ajuntament de Terrassa
Pel que fa l estructura econòmica, al 1986 el 50% de la població s ocupava en la indústria, davant el
43% en els serveis. Aquests pesos han anat canviat força en els darrers 25 anys, amb una tendència
acusada cap a la terciarització de l estructura empresarial terrassenca, en detriment del sector
industrial, que va perdent pes any rere any: 20,5% indústria i 73% serveis, al 2013 (la indústria perd
7
11.300 treballadors en el període 1987-2013, i els serveis guanyen més de 19.600 treballadors). Així,
els serveis prenen el relleu de la indústria, convertint-se en el primer sector de la ciutat, agrupant el
73% de la força de treball, i el 72% del VAB. La construcció també ha contribuït al canvi en
l estructura ocupacional, que en el seu punt més àlgid, el 2006, va representar el 14% dels
treballadors del municipi (avui representen el 6% després de l esclat de la bombolla immobiliària).
En quant al pes en VAB, el de construcció baixava el 2010 fins un 13,1% mentre el de la indústria,
s acostava al 15% . L agricultura és un sector amb molt poc pes productiu.
Valor afegit brut (VAB) per grans sectors
2010
Terrassa
Agricultura
Indústria
Construcció
Vallès Occidental
Catalunya
1,5
0,0%
14,3
0,1%
1.958,7
1,0%
643,0
14,8%
5.666,7
26,6%
37.524,6
19,9%
10,2%
568,9
13,1%
2.060,4
9,7%
19.175,7
Serveis
3.143,0
72,1%
13.532,7
63,6%
129.627,0
68,8%
Total
4.356,5
100,0%
21.274,1
100,0%
188.286,0
100,0%
Font: Idescat
Així, del predomini aclaparador del sector tèxtil i industrial de la ciutat, s ha donat pas a una
diversificació de les activitats econòmiques cap al comerç, els serveis sanitaris, els serveis a les
empreses i la construcció. Dins la indústria, el metall i el tèxtil (la indústria clàssica) manté un pes
més que destacat, per damunt dels subsectors de la indústria més moderna (química, paper i
alimentària).
Evolució dels principals sectors de l'estructura empresarial de Terrassa.
1987-2013
17.000
16.000
15.000
Comerç
Sanitat i veterinària
Tèxtil i Confecció
Construcció
Metall
Serveis a les empreses
14.000
13.000
12.000
11.000
10.000
9.000
8.000
7.000
6.000
5.000
4.000
3.000
12
11
10
09
08
07
13
20
20
20
20
20
20
05
04
03
02
01
00
99
98
97
96
95
94
93
92
91
90
89
88
06
20
20
20
20
20
20
20
20
19
19
19
19
19
19
19
19
19
19
19
19
19
87
2.000
1.000
0
Font: Informe de conjuntura de Terrassa, 2013. Ajuntament de Terrassa
En l estructura sectorial, el Comerç es posiciona al capdavant del conjunt empresarial, amb gairebé
el 40% del total d empreses del sector terciari. El comerç ocupa a més de 7.500 persones (el 23% de
8
la força de treball), i es manté com el primer subsector de tota l estructura productiva de Terrassa,
pel que fa als treballadors assalariats.
El sector de la Sanitat és el segon sector de la ciutat, amb més del 13% de treballadors. Al 2009 la
Sanitat va perdre la posició de lideratge del sector serveis, pel transvasament de part dels seus
centres de cotització cap al sector de l Administració Pública (per això la caiguda que s observa al
gràfic anterior). Terrassa és un centre sanitari comarcal de primer ordre. Caldrà veure de quina
manera afecten les retallades pressupostàries a l ocupació del sector.
El grup de Serveis a les empreses (el tercer sector econòmic) ha patit fortament els efectes negatius
de la crisi, i ha perdut més de 1.000 assalariats en els darrers anys. Tot i augmentar el nombre de
treballadors per compte propi, l atur d aquest subsector és el segon més alt de l economia
terrassenca, només per darrera de la Construcció.
El Metall és el sector predominant de l activitat industrial, ocupant el 36% dels assalariats de la
indústria (3.300 persones) i el 6,5% del total de l estructura terrassenca.
El subsector de l Ensenyament és el quart dins del terciari, i el cinquè de l economia de la ciutat.
Ocupa a 3.509 treballadors assalariats en 188 empreses, amb una dimensió empresarial de les més
elevades (18,7 treballadors/empresa).
El subsector de l hostaleria té actualment 2.490 treballadors assalariats i 1075 autònoms. És el
cinquè sector en importància dintre del terciari. L atur del sector a desembre de 2013 supera els
1.300 aturats. El subgrup de Restaurants i establiments de menjar és el que registre més dades a
l alça.
La Construcció va assolir al 2006 el seu punt àlgid aprofitant la conjuntura econòmica i el
creixement de l activitat constructiva al país. Però a partir del 2007, la davallada ha sigut forta,
perdent més de 8.000 assalariats. És el sisè sector de pes de la ciutat aplegant poc més de 2.600
assalariats.
El Textil-Confecció ocupa el segon lloc en l estructura industrial de la ciutat, cada cop més lluny del
primer lloc que ocupa el Metall. Ocupa actualment al 3,7% de treballadors assalariats de Terrassa.
Desprès d anys i anys de reconversió del sector, han desaparegut 439 empreses i s han perdut més
de 9.300 llocs de treball des de 1987. Així i tot, Terrassa continua sent el municipi del Vallès
Occidental on la indústria tèxtil i de la confecció està més representada, i també manté una
destacada posició dins la província de Barcelona amb el 7,4% del sector tèxtil de la demarcació.
Des d un punt de vista econòmic la centralitat de Terrassa com a nucli industrial i empresarial ja és
històrica i amb el pas del temps s ha vist consolidat amb la presència d organismes, associacions i
projectes que l han situat en una posició capdavantera. És per això que Terrassa acull, per exemple,
la seu central de la patronal CECOT, una important Cambra de Comerç i Indústria o el Parc
Audiovisual de Catalunya com a espai pioner del nou model econòmic. L any 2013 la ciutat
comptava amb 5.325 empreses, bàsicament empreses del sector serveis i de la indústria. Tot i la
terciarització globalitzada de l economia, Terrassa encara se singularitza pel seu parc industrial que
9
atrau un bon nombre de treballadors del Vallès Occidental i també de l Àrea Metropolitana de
Barcelona.
2. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DEL POTENCIAL DELS RECURSOS TURÍSTICS
2.1. CONSIDERACIONS PRÈVIES
Entenem per recursos turístics tots aquells elements tangibles (natura, patrimoni, paisatge, etc.) o
intangibles (esdeveniments, tradicions, etc.) sobre els quals es poden desenvolupar activitats
turístiques o de lleure per a atraure visitants.
El disposar de recursos turístics es condició necessària però no suficient per convertir-se en una
destinació turística. Es precís a més a més, transformar aquests recursos en productes
susceptibles de ser consumits, la qual cosa s aconsegueix posant en valor aquests recursos i dotantlos de serveis, equipaments i infraestructures.
Entenem per potencial turístic d una destinació (en termes relatius respecte a destinacions
competidores) la capacitat potencial que té una destinació per a atraure visitants, segons l interès
que tenen els seus recursos turístics.
Aquí fem servir el concepte turístic en un sentit molt ampli, tant el que s entén com a visitant que
pernocta, és a dir turistes en sentit estricte (visitants de més de 24 hores), com el que tècnicament
s anomena excursionista és a dir, els desplaçaments de plaer i d oci que no comporten pernoctar.
En aquest capítol analitzarem el potencial dels recursos de Terrassa per convertir-se en destinació
turística. I això implica:
o
Considerar qualsevol recurs susceptible de ser visitat por un turista/ visitant que tingui com a
destí principal la ciutat de Terrassa. Per a avaluar els recursos d una determinada destinació,
no hem de considerar només els que es situen estrictament dintre dels seus dominis
territorials, sinó que poden considerar-se recursos localitzats en territoris veïns, sempre que
siguin susceptibles per a atreure visitants a la nostra destinació de referència, perquè per
exemple, hi hem establert aliances o col·laboracions.
A aquest efecte hem agrupat territorialment els recursos en 2 nivells o isocrones:
Els recursos ubicat dins el municipi.
Els recursos situats fóra del municipi (en una isocrona de ½ hora)
En definitiva es consideraran tots aquells recursos (situats o no a la ciutat) que puguin
contribuir a potenciar i millorar els fluxos turístics cap a Terrassa. Això ens fa contemplar un
tercer nivell, que seria la ciutat de Barcelona, com a tractor principal de turistes nacionals i
internacionals.
o
Parlar de potencial turístic d un recurs en termes generals no té massa sentit, sinó que s ha
de parlar de potencial específic pel desenvolupament d un determinat producte o negoci
10
turístic, ja que les necessitats i claus d èxit de cada un d ells són molt diferents entre sí. Així
un recurs pot tenir un alt potencial pel desenvolupament del Turisme cultural i en canvi un
escàs potencial pel Turisme de natura. Així, hem de parlar del potencial en turisme cultural,
el potencial en turisme d aventura, etc., és a dir hem de parlar en termes de productes /
negocis turístics.
o
A més a més, el potencial d un recurs no és un concepte absolut sinó relatiu i te com a punt
de referència el potencial dels recursos similars en destinacions competidores.
2.2. IDENTIFICACIÓ DELS RECURSOS RELLEVANTS
Considerem a continuació els dos nivells territorials:
o
Els recursos situats dins el municipi de Terrassa
o
Els recursos situats fóra del municipi (a una ½ hora)
Recursos situats al municipi:
1.
La Seu d Ègara i la Terrassa medieval
2.
Casa Alegre de Sagrera
3.
Centre de Documentació i Museu Tèxtil
4.
El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica (mNACTEC)
5.
Arquitectura industrial i modernista
6.
El Festival de Jazz i la Jazz cava
7.
La Fira Modernista
8.
Altres esdeveniments (Festa Major, Carnestoltes, Jornades castelleres...)
9.
Parc de Vallparadís
10. Conjunt comercial centre vila
11. Parc Vallès
12. Gastronomia
13. Real Club de Golf d El Prat
14. Parc Audiovisual de Catalunya
15. Hoquei
16. Campus universitari
17. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l Obac
18. Camins i rutes al voltant de la ciutat
19. Castellers
11
Recursos situats fóra del municipi
1.
Ruta dels 3 Monts
2.
Monestir de Sant Cugat
3.
Oferta universitària del Vallès (Sant Cugat, Cerdanyola)
4.
Montserrat
5.
Recursos xarxa XATIC
6.
Rutes modernistes a prop de Barcelona
La ciutat de Barcelona
També considerem la oferta de la ciutat de Barcelona, els seus recursos de primer nivell (Gaudí, Sagrada
Família, museus, gastronomia, esdeveniments, etc.), perquè ens ajudaran a estructurar la nostra oferta
pels mercats que no són de proximitat.
2.3. ANÀLISI DELS RECURSOS TURÍSTICS
2.3.1 Recursos turístics dins dels municipi
Destacar en primer lloc la menció de la ciutat de Terrassa com a producte turístic estrella dins
l inventari de recursos del Pla de Marketing de la Província de Barcelona (Chias, 2011).
1. La Seu d Ègara i la Terrassa medieval
La Seu d´Ègara / Conjunt Monumental format de les Esglésies de Sant Pere (Sant Pere, Santa Maria i
Sant Miquel), és un conjunt que permet viatjar en el temps, podent contemplar elements
arquitectònics i artístics des de l època de l imperi romà fins a l època barroca. Situat a la capçalera
del Parc de Vallparadís, és un conjunt únic a Europa on destaquen els testimonis conservats del
període del Bisbat d'Ègara (la basílica i després Catedral d'Ègara, el baptisteri, el temple funerari de
Sant Miquel i l'església parroquial de Sant Pere). També les pintures murals de l'alta edat mitjana
(úniques a Europa), les pintures romàniques i els retaules gòtics.
Des de l any 2012 s han celebrat a la Seu, Misses segons el ritus hispano-mossàrab, recuperades de
l època, que han atret col·lectius amb motivació religiosa (turisme religiós).
El complex ha sigut rehabilitat, posat en valor i museïtzat recentment, arrel de l execució del Pla
Director per al Desenvolupament de les Esglésies de Sant Pere 2000 -2009, amb una inversió de més
de 11 M. d euros (finançant entre la Generalitat, la Diputació de Barcelona, el Govern espanyol,
l Ajuntament de Terrassa i l entitat Caixa Terrassa). El Pla ha tingut com a objectiu l aprofundiment
científic de les 3 esglésies, la interpretació de la seva evolució i la difusió del seu valor cultural i
patrimonial, fent accessible i visitable aquest recurs turístic al públic visitant. L octubre de 2009 es
va inaugurar el nou equipament. Dins del Pla, hi ha 2 projectes que no s han pogut realitzar: el
centre d interpretació i el centre d art per mostrar la col·lecció d art de les esglésies.
Dins de les obres realitzades, cal destacar també la reforma de la Rectoria, que inclou una
museïtzació d aquest edifici, la construcció d un nou edifici que contempla l àrea de serveis i
12
l entrada o acollida al recinte amb accessos a les restes arqueològiques de la planta baixa i al
mirador sobre les tres esglésies i el recinte,
Entre abril 2013 i el setembre 2014 s'han portat a terme les obres de restauració de l'església de
Sant Pere (finançades pel Ministeri de Cultura).
Des de l Ajuntament de Terrassa s impulsa un Pla de dinamització de La Seu, que inclou:
o
Dissenyar, senyalitzar i difondre un itinerari principal d accés a la Seu, i uns itineraris
secundaris
o
Accions de millora de la senyalització informativa, interpretativa i direccional de la Seu i
dels recursos turístics del patrimoni medieval (Ajuntament de Terrassa, FEDER, Diputació
de Barcelona i Generalitat de Catalunya), amb panells informatius a l interior de la ciutat, i
rètols informatius de grans dimensions a les carreteres d accés a la ciutat (aquests dedicats
exclusivament a la Seu d Ègara).
A aquestes actuacions, es sumen les intervencions urbanístiques en l'entorn immediat de La Seu
(Ajuntament de Terrassa), al barri antic de Sant Pere, que s han fet recentment.
Des de 1984 la Seu forma part del sistema del Museu de Terrassa, que inclou altres edificis, entre
ells la Torre del Palau i Centre d Interpretació de la Vila Medieval de Terrassa; la torre és l element
que queda de l antic Castell Palau de Terrassa, de l època medieval. A l interior s hi ubica el Centre
d Interpretació de la Vila Medieval de Terrassa que ofereix la possibilitat de visitar un tram del
fossat de la vila, una galeria subterrània i un forn de coure de 1839. La torre dóna la possibilitat de
pujar a dalt de tot, des d on es tenen unes excel·lents vistes de la ciutat.
Les Esglésies de Sant Pere, abans de la inauguració del nou equipament, rebia unes 14.000 visites de
mitjana a l any. A l any 2010, es van aconseguir arribar als 19.800 visitants. L any següent les xifres
van baixar a 14.700 visites, durant l any 2012 es va notar una sensible millora, la xifra va superar els
15.800 visitants. Les últimes xifres de 2013, mostren un canvi de tendència, amb un creixement del
32,22% respecte l any anterior arribant als 20.909 visitants.
La gestió i explotació del servei de monitoratge i activitats educatives està subcontractat des de
2011, a l empresa de guiatges Arqueolític, que s encarrega de portar a terme les activitats
educatives de les 5 seccions del Museu (des de 2003 aquesta empresa ja portava els tallers
arqueològics del Museu). Per tant fan les visites guiades (famílies, grups, individuals, etc.), sigui per
contacte directa o a través de l Ajuntament (Cultura o Turisme), i els tallers al públic escolar.
L oferta de visites a la Seu, inclou la ruta La Seu d Ègara: un viatge a través de l art, les creences i la
història d Europa . Shan ofert descomptes en restaurants, pels participants de la ruta.
L Ajuntament de Terrassa està preparant en l actualitat la candidatura de la Seu d Ègara a Patrimoni
de la Humanitat (UNESCO).
PUNTS FORTS DEL RECURS
Recurs patrimonial únic a Europa
13
Museïtzació de l equipament; a través de la combinació de diferents coloracions del paviment, i
amb l ajut de microvegetació, el visitant podrà recórrer totes les èpoques.
Tres possibilitats de visita: lliure, guiada o amb audioguia. La Seu és un equipament per explicar.
En marxa la candidatura per obtenir la distinció de Patrimoni de la Humanitat (UNESCO)
Recurs classificat com a producte A dins l Inventari de productes turístics del Pla de Marketing de
la Província de Barcelona, 2011.
Conveni col·laboració Ajuntament-Bisbat fent compatibles els usos turístics-culturals i els religiososlitúrgics.
Projecte d urbanització espais públics i carrers del Barri de Sant Pere
Pla de dinamització de la Seu, que inclou accions de senyalització del recurs
Nova parada FGC a la zona Museu Tèxtil i Castell Cartoixa.
La connexió que permet la passarel·la per a vianants que uneix la zona del Museu Tèxtil i el Castell
Cartoixa amb La Seu.
Web pròpia www.seudÈgara.cat
Ruta Terrassa medieval senyalitzada. Torre Palau com el recurs medieval més antic, i origen de la
ciutat.
Possibilitat de poder acollir turisme religiós atret per les litúrgies pre-romàniques recuperades (s.
IV) que es poden fer a la Seu.
L Ajuntament de Terrassa forma part de la Taula de Treball de Turisme Religiós, presidida per
l Agència Catalana de Turisme, i ha incorporat al seu catàleg de productes les misses mossàrab més
visita guiada als espais de la Seu.
L Ajuntament de Terrassa participa també en d altres projectes per promocionar la Seu: Club de
Turisme Cultural de l ACT, projecte Catalonia Sacra, Turisme Accessibles de l ACT o la Taula de
Treball de Museus i Patrimoni de la Gerència de Turisme de la Diputació de Barcelona.
L any 2014 es programa el Cicle de Cultura Medieval per donar a conèixer tota la riquesa i diversitat
d aquest període històric, que abasta del segle IV al segle XV.
Programa de Nadal a la Seu d Egara: Cicle de concerts, Pessebre Vivent...
PUNTS FEBLES DEL RECURS
La no execució de part del Pla Director, especialment en dos àmbits:
o
La no realització d un Centre d Interpretació de La Seu, que incloïa sales exposicions,
o
La no realització d un pla de comunicació del nou equipament
Manca de difusió de l equipament fóra de l àmbit local.
Manquen potser alguns elements més interpretatius i moderns (teatralització, realitat
augmentada...)
Manca zona d aparcament prop del recinte
Dèficits en els serveis del voltant del recinte: restaurants, comerç, ambient, etc.
Desconeixença de l equipament i del seu valor cultural i artístic per part de la ciutadania.
14
Entrades litúrgiques de diumenges no paguen visita. Atenció a la gestió de les queixes que es
generen pels qui han pagat la visita els diumenges.
Dèficit d indicacions de com fer la visita de l equipament.
2. La Casa Alegre de Sagrera
La Casa Alegre de Sagrera, situada a c/ de la Font Vella, és un edifici de principis de s. XIX, fou taller i
habitatge d un important fabricant de Terrassa. La Casa té funció museística des de l any 1973, es
poden visitar les estances moblades d aquest habitatge burgès industrial de l època modernista i les
col·leccions de pintures, art oriental i llegats d escriptors. També disposa d uns jardins interiors,
d entrada gratuïta.
La Casa és una de les 5 seccions o equipament del Museu de Terrassa, entitat museística que aplega
tots els museus de titularitat municipal de la ciutat de Terrassa. Les diferents seccions tenen
diferents xifres de visitants, i evolució. En total, els 5 equipaments han sumat unes 55.213 visites. En
els últims 10 anys, la mitjana se situa al voltant dels 50.000 visitants, amb un pic superior de 66.138
l any 2009 (inauguració Seu d Ègara). De les 5 seccions, la Casa Alegre de Sagrera és el segon
equipament que rep més visites (17.852) durant l any 2013
Com ja hem esmentat, la gestió i explotació del servei de monitoratge i activitats educatives de les
diferents seccions del Museu, i per tant també de la Casa Alegre, està subcontractat des de 2011 a
l empresa de guiatges Arqueolític, que s encarrega de portar a terme les activitats educatives (des
de 2003 aquesta empresa ja portava els tallers arqueològics del Museu).
PUNTS FORTS DEL RECURS
Un bon exemple de la arquitectura modernista de la ciutat.
Actualment és el segon equipament del Museu de Terrassa més visitat.
La situació, molt cèntrica, és el seu principal valor afegit.
Projecte de rehabilitació de la Casa Museu Alegre de Sagrera. Ampliació de la col·lecció per poder
exposar més art municipal.
Visita força popular a nivell local
PUNTS FEBLES DEL RECURS
Períodes d obertura retallats durant el 2013
Només es pot pagar les entrades en metàl·lic
3. Centre de Documentació i Museu Tèxtil
El Centre de Documentació i Museu Tèxtil va ser el primer museu privat de Terrassa fundat al 1946
per l industrial terrassenc Josep Biosca, qui va cedir la seva col·lecció a l Ajuntament l any 1959. Des
de 1995, és un Consorci format per l Ajuntament de Terrassa i la Diputació de Barcelona, el treball
15
del qual se centra sobretot en el patrimoni tèxtil industrial del nostre país. Avui és una entitat de
referència en l àmbit català i mediterrani, especialitzada en la conservació, estudi i promoció de la
cultura tèxtil.
Te un extens fons, de més de 20.000 objectes representatius de la història tèxtil d'arreu del món,
que es presenta en diverses exposicions temporals monogràfiques d'una durada entre deu i dotze
mesos a l'Espai Modernisme (primera planta) i de dos o tres anys a la segona planta. Destaca
especialment la Col·lecció modernista, amb obres mestres d'artistes, dissenyadors i empreses
catalanes de l'inici del segle XX.
Els seus principals serveis (i visitants, any 2013) són:
o
Exposicions itinerants: 3.457
o
Activitats diverses: 2.608
o
Visita espais de reserva: 381
o
Consultes presencials: 497
o
Aula didàctica; (900 visitants, entre alumnes i professors)
o
Formació: 29
o
Assessorament i consulta telemàtica: 197
o
Consultes catàleg biblioteca: 3.248
o
Visites virtuals web imatex: 12.179
o
Visites web genèric: 75.029
També disposa de l'únic taller públic de Catalunya destinat a la restauració de material tèxtil.
En total 7.872 persones van visitar o fer activitats presencialment durant el 2013. L evolució ha
estat creixent des del 2002 fins al 2012 amb una sensible davallada durant l any 2011 tot i que al
2013 hi ha hagut una baixada considerable respecte als anys anteriors.
Té convenis de col·laboració amb:
o
El Museu de l Estampació de Premià de Mar i el Museu d Arenys de Mar, per a la
col·laboració en el marc del Circuit de Museus Tèxtils i de Moda a Catalunya
(www.circuitmuseustextils.cat).
o
L'Escola Superior de Restauració de Bens Culturals de Catalunya, per al
desenvolupament de pràctiques formatives
o
El Centre d Innovació tecnològica-CTF (UPC), per emmarcar i coordinar activitats de
formació, recerca, conservació del patrimoni tèxtil de Catalunya.
o
La Universitat Autònoma de Barcelona, per a la realització de pràctiques d'alumnes.
o
L Ajuntament de Barcelona/ IMPU/ d adhesió a la Ruta Europea del Modernisme.
o
La Biblioteca de Catalunya, de col·laboració en el marc del Patrimoni Digital de
Catalunya (PADICAT)
16
o
El Patronat Municipal d Educació de Terrassa, d adhesió a la xarxa d entitats
Terrassaeduca .
o
El Patronat Municipal d Educació de Terrassa, de col·laboració amb l Escola Municipal
d Art i l Escola Municipal La Llar.
o
El Centre d Estudis Històrics de Terrassa, de col·laboració en l edició de Terme,
Revista d Història .
o
La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, per a la promoció de
serveis culturals.
o
La Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya
El Museu s ha vist força afectat per les retallades pressupostaries, que fan difícil pensar en el llarg
termini. El Futur Pla Estratègic de l equipament dóna continuïtat a l espai, però amb algunes
novetats: canvi de nom a Centre Patrimoni Tèxtil de Terrassa, fer-lo més accessible i explotable.
PUNTS FORTS DEL RECURS
L oferta de serveis, a banda de la visita típica, és àmplia: biblioteca, publicacions, cursos, aula
didàctica, sales de reunions, etc.
La seva ubicació, dins l eix cultural de Vallparadís, reforça el seu valor.
És un dels elements importants del modernisme de Terrassa (la seva col·lecció és important
patrimonialment)
Destaquen els convenis de col·laboració amb els museus de l Estampació de Premià de Mar i el
Museu d Arenys de Mar, per a la col·laboració en el marc del Circuit de Museus Tèxtils i de Moda a
Catalunya; i amb l Ajuntament de Barcelona/ IMPU/ d adhesió a la Ruta Europea del Modernisme.
PUNTS FEBLES DEL RECURS
La seva especialització el fa apte només per un cert públic, amb predomini de públic escolar. Aquest
és a més molt estacional (nov, feb i març).
El públic és molt local, del Vallès i rodalies. Poc públic de Barcelona.
Els períodes d obertura són limitats, i moltes visites requereixen cita prèvia.
Els retalls pressupostaris han afectat a la seva promoció.
4. El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica (mNACTEC)
Ubicat a l edifici modernista extraordinari del Vapor Aymerich, Amat i Jover (Muncunill, 1909),
fàcilment reconeixible per la seva magnitud i arquitectura, el Museu creat al 1984, té com a
principal objectiu fomentar el coneixement de la història de la ciència, de la tècnica i del procés
d'industrialització de Catalunya, així com també dels processos productius a la societat.
El Museu, declarat Museu Nacional al 1990 i gestionat per la Generalitat de Catalunya com a entitat
autònoma, és una locomotora turística de la ciutat, i força conegut internacionalment dins el seu
àmbit. Te una marca força potent.
17
Està ubicat al centre de la ciutat, en un dels seus eixos principals, la Rambla Ègara, des d on s arriba
molt fàcilment si es ve de Barcelona. Te una entrada i recepció força àmplia, que permeten una
bona acollida al visitant.
Disposa d un espai de 22.000 m2, dividit en 4 grans exposicions permanents: Enérgeia, La Fàbrica
Tèxtil (la que dóna més sentit al Museu), Homo Faber i El Transport. També alberga diferents
exposicions permanents, tallers didàctics, visites guiades i visites teatralitzades, conferències, cursos
i audiviosuals.
Com a serveis perifèrics, el Museu disposa de mediateca (biblioteca, videoteca i arxiu d imatges),
sales, i restaurant La Terrassa de Museu
El Museu té un tipus de visitant de proximitat, principalment escolar, però també individual i
familiar. La procedència és 40% de Barcelona, 50% resta de Catalunya, i el 10% restant entre resta
d Espanya i estrangers. La xifra de visitants anual es situa al voltant dels 80.000 visitants. L evolució
ha sigut de creixement lent però continuat (els dos darrers anys 2012 i 2013, han sigut l excepció),
amb 64.904 visitants l any 2013.
El Museu és seu principal del Sistema del mNACTEC, que agrupa diferents museus de Catalunya
cada un dels quals expliquen una temàtica o la industrialització en un espai concret del territori
català, tenint en compte tant els aspectes tècnics com els socials i els culturals. Els museus del
Sistema expliquen la industrialització a Catalunya mitjançant les seves col·leccions i/ o musealitzant
les diferents activitats productives que han existit i de les quals encara han quedat restes
comprensibles que constitueixen el nostre patrimoni industrial. El Sistema s organitza en seus, que
són museus propietat o que es gestionen des del mNACTEC; seccions, que són els museus declarats
com a tals pel Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya; i els museus col·laboradors, amb els
quals s'estableixen convenis i es coordinen actuacions museístiques.
A part de la vinculació de la visita amb la resta de seccions i museus col·laboradors de la mNACTEC,
el Museu te vinculacions amb la altres museus de la ciència d arreu del món (tecnoticket), amb el
PN Sant Llorenç, amb el Parc de Vallparadís, per citar els més importants. També és l element
estrella de l itinerari de patrimoni industrial de Terrassa, i membre de la XATIC.
PUNTS FORTS DE RECURS
El Museu és un dels elements turístics més forts de la ciutat.
L edifici espectacular és un valor important de la visita.
Situació cèntrica a la ciutat, a la Rambla Ègara peatonal, i a 20 minuts de Barcelona
Disposa d aparcament propi.
Museu força conegut i valorat, també a nivell internacional
És un dels elements importants dels itineraris industrials i modernistes oferts de la ciutat.
Recurs classificat com a producte A dins l Inventari de productes turístics del Pla de Marketing de
la Província de Barcelona, 2011.
18
PUNTS FEBLES DEL RECURS
Els temes de la ciència i la tècnica són tan amplis, que es presten a desorientar i confondre: de què
va el Museu?
La sala gran de la fàbrica és sorollosa quan s acumulen més de 10 grups.
És necessària més col·laboració amb els altres dos museus de la ciutat, i vendre s conjuntament
(junts tenen tots els elements per explicar la industrialització).
5. Arquitectura industrial i modernista. Rutes
Terrassa va ser a mitjans s. XIX, una de les ciutats catalanes i espanyoles capdavanteres en la
revolució industrial, i el sector tèxtil, durant més d un segle, el motor econòmic de Terrassa. El
modernisme va ser el moviment cultural impulsat per la burgesia industrial de l època. L estil
modernista a Terrassa va ser aplicat al patrimoni industrial, lligat especialment al treball personal de
l arquitecte més prolífic durant aquest període a la ciutat: Lluís Muncunill.
Els edificis modernistes més destacables de la ciutat són: la Masia Freixa, el Vapor Aymerich, Amat i
Jover i el magatzem Farnés (Lluís Muncunill) ; el Parc de Desinfecció, la Casa Josep Coll i Bacardí
(Casa Baumann) i l ermita del Sagrat Cor de Jesús (Josep M. Coll i Bacardí); la Casa Alegre de Sagrera
(Melcior Vinyals), o l antiga Confiteria Vídua Carné (Joaquim Vancells); el Mercat de la
Independència o el Teatre Principal. Aquests destaquen entre els nombrosos edificis, cases
burgeses, botigues, vapors, xemeneies i magatzems, dins la ciutat
Destaquem 2 dels elements més singulars:
o
L'edifici del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, el Vapor Aymerich, Amat
i Jover, representa la millor obra arquitectònica industrial modernista del país.
Dissenyada per l'arquitecte Lluís Muncunill, la fàbrica es va començar a construir a la
Rambla d'Ègara el 1907 i va ser inaugurada un any i escaig més tard. L edifici te una
arquitectura singular d on destaca el sostre amb les 161 voltes catalanes
campaniformes, les quals s'aguanten gràcies a 300 columnes de ferro fos, que servien
també com a baixants d'aigua i com a suport dels embarrats, els enginys que
transmetien la força de la màquina de vapor a totes les màquines de la fàbrica.
o
La Masia Freixa. Construït per l arquitecte Lluís Muncunill a principis de s.XX, que va
ser fàbrica tèxtil d un industrial local, i posteriorment la seva residència familiar. És un
dels edificis modernistes més importants de la ciutat, i més fotogènics, on destaquen
els seus perfils arrodonits d inspiració gaudiniana i l ús de l arc parabòlic. L Ajuntament
és propietari de la finca (edifici i jardins) des de 1959. Actualment acull dependències
municipals (entre elles les de Turisme) dins el bell mig del Parc de Sant Jordi (antics
jardins decorats amb escultures classicistes). Sutilitza sovint com una imatge turística
de Terrassa, degut a la seva fotogènia. No té
problemes d aparcament ni
d accessibilitat. L entorn és tranquil i fàcil per la visita i els grups.
19
Hi ha diverses rutes per conèixer i valorar el patrimoni industrial de la ciutat, més complertes o
menys, combinades amb altres serveis (dinar, dormir, etc.), individuals o guiades:
o
Un itinerari pel patrimoni industrial de Terrassa (mNACTEC). El Museu proposa
aquest itinerari per fer-lo per lliure en 1,5h, podent acostar-se a més de 30 edificis i
espais del patrimoni cultural industrial de la ciutat. No hi ha dades d usuaris.
o
Ruta industrial i modernista . Aquesta ruta guiada (3h) forma part de 9 rutes
modernistes de la província de Barcelona, promocionades des de la Diputació de
Barcelona. La ruta, gestionada per Turisme de l Ajuntament de Terrassa, es pot fer de
dimarts a diumenge.
o
Itinerari Terrassa Industrial i Itinerari Terrassa modernista , proposats pel Museu
de Terrassa, és una ruta per fer individualment que recorre 18 dels elements més
emblemàtics de la ciutat.
o
Altres rutes guiades per a grups guiada que proposa el Servei de Turisme de
l Ajuntament de Terrassa:
El modernisme industrial amb els 5 sentits Aquesta ruta combina la visita als
elements representatius del modernisme industrial, amb l experiència
sensorial als mateixos (3,5 h). Fins a l any 2013
Ruta Un tastet pel modernisme industrial terrassenc (2014)
Ruta un mar de maons , aquesta ruta (2h) combina modernisme amb jazz.
I a més: Ruta de la llana i Ruta de les xemeneies
o
Recentment, una nova ruta audioguiada Terrassa, industrial i modernista per fer per
lliure, es pot descarregar pel mòbil (a un cost de 1 ), a través de la web del BCN Shop
de Turisme de Barcelona. Aquest projecte està cofinançat per l ens de turisme de la
ciutat i la Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona.
o
Per la Fira Modernista 2014, el mNACTEC va presentar el projecte
Terrassa
Augmentada , una aplicació per a mòbils i tauletes que ofereix un itinerari per la
Terrassa industrial i modernista, a través de la visita a diferents edificis emblemàtics
de la ciutat. Amb poc temps es poden visitar els punts essencials d una ciutat
industrial: fàbrica, casa de l amo, mercat, magatzem i casa d obrers. L aplicació conté
vídeos i àudios exclusius.
PUNTS FORTS DEL RECURS
Dos elements singulars i potents:
El Vapor Aymerich, Amat i Jover un dels millors exemples del modernisme industrial català,
La Masia Freixa, un de les edificis residencials modernistes més destacats.
Alguns elements, com els dos anteriors, són únics, però tots els elements existents globalment
representen un dels conjunts de patrimoni modernista industrial més important de Catalunya
20
La figura de Muncunill, l arquitecte més prolífic de la ciutat . Tenim modernisme amb un autor
concret.
Oferta àmplia de propostes d Itineraris lliures i guiats per contemplar tots els elements del sector
industrial de la ciutat.
Nova ruta audioguiada descarregable per mòbil en 3 idiomes a través de BCN Shop de Turisme de
Barcelona (març de 2013)
La senyalització dels principals recursos industrial i modernistes (tòtems).
L oferta de turisme industrial de Terrassa és un recurs classificat com a producte A dins l Inventari
de productes turístics del Pla de Marketing de la Província de Barcelona, 2011.
PUNTS FEBLES DEL RECURS
La majoria d edificis no són visitables, i només es poden contemplar des de l exterior. En alguns
casos, es podria estudiar la seva obertura al públic.
La visita a la Masia Freixa es limita a l entrada de l edifici. És una pena que no es pugui visitar
l edifici complert, inclòs la planta superior. L entorn del Parc és pobre, i manquen serveis
complementaris. Tot i estar un pèl excèntric respecte la resta d edificis modernistes i industrials de
la ciutat, és un bon inici de la ruta modernista industrial.
Alguns edificis amb potencial no són prou coneguts o promocionats (ex. Teatre Principal,
recentment rehabilitat, el Mercat de la Independència o l Institut Industrial).
Confusió oferta de rutes entre Cultura i Turisme, i els museus.
6. El Festival de Jazz i la Jazz cava
La ciutat de Terrassa és ciutat de jazz des dels anys 60, quan es va començar a configurar una base
jazzística local de músics que acompanyaven als solistes estrangers que venien de gira. Al 1971
s obre el Club Jazz Cava, i l any següent s organitza la primera edició del Festival de jazz, amb la
intenció de divulgar i portar el jazz al carrer. El jazz es posa de moda, ve gent de fóra, s obren més
locals i es fan concerts, i es va gestant una temporada regular de concerts (actualment d octubre a
juliol).
El Festival Internacional de Jazz, que funciona des de 1982, són 3 setmanes d activitats
(conferències, exposicions, etc.) i concerts (uns 20 concerts); activitats gratuïtes a l aire lliure (25%) i
de pagament en espais tancats (75%). Aquest esdeveniment, que organitza l entitat cultural Amics
de les Arts i Joventuts musicals , rep cada any entre 30.000 i 40.000 espectadors (unes 4000 pax
assisteixen als concerts de pagament). L edició del març de 2014 és la número 33. El creixement
d espectadors ha estat constant des de fa 15 anys, a excepció dels últims 3. El públic és molt variat,
hi ha molta gent local, però també força estrangers.
Una de les activitats amb èxit i més populars del festival, és el Picnic Jazz, tota una sèrie d activitats
gratuïtes que es fan durant tot un dia dins el Parc de Vallparadís. Els actes són força populars, i
21
combinen la música i el lleure (concerts, fira disc, concursos, ....), amb un ambient molt familiar. Shi
congreguen entre 15.000 i 20.000 persones.
La Jazz Cava és el club del Festival. L equipament, antic ateneu rehabilitat al 1994, és de titularitat
municipal, però en cessió al club, per poder fer la programació regular de concerts i per acollir
també els concerts del festival. L acústica és molt bona, i té la proximitat a l escenari necessària per
sentit jazz. Te capacitat per 300 localitats, i durant el festival sempre s omplen.
La temporada estable de concerts té uns 8000 espectadors, uns 60-65 per concert.
PUNTS FORTS DEL RECURS
El jazz és un estil força arrelat a la ciutat, del qual els terrassencs n estan orgullosos.
La Jazz Cava té una temporada estable de concerts.
El Festival de Jazz té força prestigi i projecció a nivell nacional i també internacional (pel nivell de
músics que hi toquen). Ha sabut portar grans músics internacionals (en exclusiva), que han atret
públic de fóra.
L entitat Amics de les Arts és una entitat cultural amb molt esperit amateur, i per tant amb
empenta, tot i les dificultats financeres.
Fa un paper social, i de protecció del jazz com a activitat musical minoritària.
PUNTS FEBLES DEL RECURS
El jazz és un estil musical encara minoritari.
La crisi i la pujada de l IVA han fet augmentar les dificultats econòmiques de l equipament
7. La Fira Modernista
Terrassa acull des del 2003 la Fira Modernista, que s ha convertit en pocs anys en un dels més
destacats esdeveniments turístics de Catalunya atraient cada any, al mes de maig (3 dies), més de
cent mil visitants durant un cap de setmana ple d activitats culturals i lúdiques. L any 2006, la
Generalitat va atorgar a la Fira Modernista la qualificació de Festa local d interès turístic de
Catalunya. La Fira és un homenatge al moviment modernista d avantguarda. que va acompanyar al
motor econòmic que va ser el sector tèxtil
La Fira està organitzada conjuntament pels Serveis de Comerç i Turisme de l Ajuntament de
Terrassa, amb la col·laboració i Implicació de més de 100 entitats i empreses de la ciutat, i el suport
de la Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona. Destaca la implicació del teixit
comercial i del Gremi comarcal d Hostaleria i restauració, i de l Associació Terrassa Centre.
Sestructura en 3 grans nuclis o espais:
o
Parc de Sant Jordi i Rambla d Ègara: Mercat modernista, més de 100 parades de tallers
d artesans, Mercat alimentari, parades d entitats, etc.
22
o
Zona centre (Raval del Montserrat i Plaça Vella): Fira de ciutats modernistes
(participació d ajuntaments, equipaments o consorcis de ciutats modernistes), parades
i activitats al Mercat de la Independència, tómbola filantròpica, etc.
Plaça Nova: Circ d època
o
Zona Font Vella-passeig Comte Egara- Parc Vallparadís
Més de 130 entitats participen en l organització dels gairebé 600 passis de les activitats
programades. Els Museus (mNACTEC, Casa Alegre de Sagrera ) i altres equipaments (com la Masia
Freixa, el Teatre principal, o els edificis modernistes) obren la seves portes, amb visites especials. Els
botiguers engalanen els seus aparadors, hi ha balls, cercaviles, espectacles, concerts, exposicions,
degustacions, ...
Consolidació de la fira, és la gran festa del modernisme a Catalunya.
L activitat promocional és molt diversa: cartell edició fira, programa editat i flyers, difusió en web,
presència activa a les xarxes socials: Facebook, twitter, instagram, youtube, a més d una intensa
campanya publicitària.
A nivell de públic, es pot comptabilitzar l assistència en més de 100.000 visitants, i les dades de
l edició del 2014 donen més de 30.000 visitants als museus, un total de 2.800 persones que fan
visites guiades al patrimoni modernista, i gairebé 12.000 consultes als punts d informació turística.
La majoria dels visitants són de Terrassa.
El 2014 s ha fet una enquesta al carrer sobre un mostratge aleatori a 769 visitants, en les diferents
franges horàries de la Fira, que ens mostra algunes dades interessants:
o
L àmbit d influència de la Fira és la comarca i no més enllà de la província (el 75% de
visitants són de Terrassa, el 14,4% de la resta de la comarca, el 5,2% del Barcelonès, i
només el 5,1% de la resta de Catalunya i de fora).
o
Sutilitza el cotxe propi com a mitjà de transport principal, la qual cosa provoca alguns
problemes d aparcament i mobilitat.
o
La valoració mitjana de la Fira és d un 8,22 sobre un màxim de 10, i la possibilitat de
retorn dels visitants és molt alta: un 80,5% dels visitants de fora de la ciutat
manifesten que tornaran a una propera edició de la Fira segur o probablement, i un
79,9% indiquen que en els propers mesos tornaran a la ciutat.
o
La despesa mitjana a la Fira per visitant és de 41,1 , i de 45,4
per als visitants de
fora de Terrassa. D aquest import, un 43,4% es dedica a la restauració, un 23,5% al
comerç, i un 33,1% al mercat modernista. No hi ha estades als hotels de la ciutat.
PUNTS FORTS DEL RECURS
Forta implicació del teixit social de la ciutat, i també dels ciutadans.
23
Es un element de projecció del modernisme i de Terrassa força potent . Consolidació de la fira, és la
gran festa del modernisme a Catalunya.
Dinamitza l activitat comercial del centre històric
Canal de difusió cultural i social molt important
PUNTS FEBLES DEL RECURS
El pressupost de la fira s ha anat reduint substancialment en els últims 3-4 anys
Es detecten problemes d aparcament i de mobilitat durant els dies de la fira.
8. Altres esdeveniments (Festa Major, Carnestoltes, Jornades castelleres...)
A banda del Festival de Jazz i la Fira Modernista, hi ha altres esdeveniments que tenen lloc a la ciutat, i
que val la pena destacar, perquè atrauen força públic local, però també públic forà.
o
Festa Major de Terrassa
o
Carnestoltes
o
Jornades castelleres
9. El Parc de Vallparadís
Aquest és el gran parc urbà i pulmó verd de la ciutat, una gran extensió verda en forma de Y amb un
total de 40h i una longitud de 3,2 Km., que es configura de nord a sud pel torrent del mateix nom.
El Parc està gestionat per l Ajuntament de Terrassa, a través del servei de Gestió de l Espai Públic, i
fins aquest any disposava d un Direcció del Parc, que recentment ha desaparegut.
L Ajuntament de Terrassa va iniciar el 1991 les obres de recuperació del torrent, un torrent que
s'havia preservat gràcies a la seva ubicació per sota del nivell urbà. Desprès de la primera fase,
d urbanització des del Passeig 22 de juliol i el Pont del Gall, el Parc es va obrir al públic l any 1999.
En el darrer mandat, s han acabat les obres d urbanització, fins a la part sud de Can Jofresa.
Vallparadís s'ha consolidat com un dels punts de trobada habituals dels terrassencs per als seus
moments d'oci i de lleure. Una rambla d uns 10 m. circula per tot el llarg del parc.
El Parc disposa de diferents serveis, distribuïts al llarg del torrent: zones de picnic, lavabos, 4 bars
(un d ells a més restaurant, La Muntanyeta), 3 ascensors (per salvar el desnivell entre la part més
alta i la llera) 8 itineraris botànics, horts, parcs infantils, una piscina (el gran atractiu de l estiu), a
part de recursos com són les fonts naturals
A més del motiu pur d oci i recreació, el parc fomenta l interès cultural i natural, pels seus recursos:
a la zona de Parc, hi tenim la Seu d Ègara, el Castell Cartoixa de Vallparadís (edifici originari del s. XII
convertit en cartoixa als s. XIV-XV, i museïtzat des de 1959, amb una exposició permanent
d elements de patrimoni moble de Terrassa que mostra l evolució del territori i la seva ocupació
humana, i també una sala d exposicions temporals), i les restes arqueològiques de Cal Guardiola, el
Centre de Documentació i Museu Tèxtil, el Claustre de Sant Francesc, o el jaciment paleolític. El Parc
24
és d'escenari de múltiples activitats lúdiques i culturals, de les que destaquen el Picnic Jazz o la
Festa Major infantil.
L empresa esports d aventura, Emocions, té la concessió per l organització de les activitats del parc
(tir amb arc, tirolina, rocòdrom, caiac, bicicletes, etc.). Treballen sobretot a la primavera i tardor,
especialment amb grups escolars, comarcals i de Barcelona.
PUNTS FORTS DEL RECURS
El parc de Vallparadís és un pulmó verd per la ciutat. La seva longitud fa que estigui prop i
accessible a bona part de la població,
És un lloc que el fan servir moltes escoles com a complement de la seva visita a la ciutat (poden fer
picnic, activitats, etc.).
És un bon escenari per activitats com el Picnic Jazz.
La oferta de serveis de restauració és àmplia: 4 bars (1 restaurant)
10. Conjunt comercial centre vila
Amb la peatonalització del centre històric de Terrassa, iniciat a l any 2000 i finalitzat al 2011, i
l execució del Pla integral del centre històric (1994-2003) el desenvolupament del comerç en
aquesta zona ha estat espectacular, guanyant no només en atractiu sinó també en valor i
dinamisme. El resultat és una zona amable que convida a passejar i comprar (amb més de 3000 m.
lineals de carrers pels vianants), amb una oferta d establiments comercials força variada, tradicional
i moderna. Destaquem l atractivitat que aporta també el Mercat de la Independència, dins la zona.
És important destacar la tasca que realitza l associació comercial Terrassa Centre , formada per
més de 300 activitats econòmiques dins el Centre Històric de Terrassa.
PUNTS FORTS DEL RECURS
El comerç al centre històric és atractiu i dinàmic, i concentrat en un espai relativament petit, que
facilita el passeig, l oci i les compres.
Hi ha 2 grans aparcaments públics, que fan d elements dissuasoris de l utilització del cotxe.
Els recursos patrimonials i la ruta modernista que passa en bona part pel centre històric, fan
augmentar el seu atractiu.
Iniciatives interessants i exitoses de l Associació Terrassa Centre, com la Nit oberta al centre
històric.
L octubre de 2014 s ha celebrat la 1ª edició del Denim Shop-Art. Venda de roba texana, moda,
gastronomia, música i exhibicions de cotxes i motos, a la Rambla d Ègara. Organitzada per Terrassa
Centre amb el suport de l Ajuntament de Terrassa.
25
PUNTS FEBLES DEL RECURS
L espai d aquesta zona pot quedar petit com a centre d oci i comercial de la ciutat. L ampliació de la
zona peatonal cap al sud, zona del Vapor Gran, no acaba de funcionar com a continuu urbà, ja que
no queda realment connectada amb el centre històric.
Poc oci nocturn, que complementi l oferta actual.
A la Plaça Vella, els vehicles comercials que hi aparquen durant alguns moments del dia, resten
atractiu a la plaça, un dels punts neuràlgics de la ciutat.
11. Parc Vallès
Aquest gran complex d oci i comerç es situa a 17 km de Barcelona, entre els municipis de Terrassa,
Sabadell, Matadepera i Sant Cugat, a la comarca del Vallès Occidental.
El centre comercial i d oci Parc Vallès inaugurat el 1998, alberga una gran oferta en restauració,
cafeteries, discoteques, bars musicals, cerveseries, gimnàs, pistes pàdel, cinemes, bolera, gelateries.
El seu poder d atracció arriba més enllà del Vallès per la seva excel·lent accessibilitat, amplitud
d horaris (365 dies a l any) i el seu aparcament gratuït amb més de 2.600 places. El Parc rep uns 6
milions de visites anuals.
12. Gastronomia
El sector de la restauració de la ciutat de Terrassa, és un dels subsectors turístics més dinàmics de la
ciutat. Fins i tot te una marca pròpia Terrassa Gastronòmica des del 2011, amb l objectiu de la
dinamització del turisme gastronòmic a la ciutat en col·laboració amb els agents públics i privats.
Aquesta marca és fruit del treball del Grup de Treball de Turisme Gastronòmic, creat al 2010, i
integrat pels principals gremis, col·lectiu i associacions del sector de la restauració, i liderat per
l Ajuntament de Terrassa . Els seus objectiu són la recuperació i la promoció dels productes
autòctons, i treballar-los amb innovació i creativitat. L oferta cada vegada és més extensa: la
Palaudina, la mongeta del ganxet, el cigró menut del Vallès, la botifarra terregada, la coca i el pa de
munt, o el pa d espelta de Ca n Arnella Al llarg de l any s organitzen diferents jornades i activitats
per tal de difondre encara més aquests productes: Jornades Gastronòmiques de la caça i el bolet,
Jornades del Cigró menut, Festa Major, Fira Modernista, Festival de Jazz o la Ruta de les Tapes.
La gastronomia terrassenca viu una època de dinamisme, amb destacats cuiners que promocionen
la gastronomia i els productes de proximitat a partir de la creació de nous plats que incorporen la
tradició i la història del seu entorn.
L oferta de restauració de la ciutat està composada per uns 1500 establiments, entre bars, bars
restaurant, cafeteries, etc. Destacar per la seva qualitat i reconeixement, el Restaurant El Capritx
amb 1 estrella Michelin, i per la seva activitat el col·lectiu Cuina Vallès.
PUNTS FORTS DEL RECURS
El posicionament de Terrassa, com a capital gastronòmica de la comarca.
26
La creació d una marca paraigües per la gastronomia local (Terrassa Gastronòmica), i l aposta de
l Ajuntament de la gastronomia com a producte turístic.
La voluntat i dinamisme del grup de treball de turisme gastronòmic, i dels gremis i associacions del
sector.
L existència del restaurant El Capritx, amb una estrella Michelin, referent gastronòmic.
L oferta gastronòmica del col·lectiu de Cuina Vallès, format per 14 restaurants, dels quals
Capritx , La Terrassa del Museu i el Cel de les Oques són a Terrassa.
PUNTS FEBLES DEL RECURS
L oferta de gamma mitja-alta és escassa.
13. Real Club de Golf El Prat
El RC de Golf El Prat, primer club de golf de Barcelona, va traslladar-se a Terrassa l any 2003,
desprès de que AENA el fes marxar d El Prat arrel de l ampliació de l aeroport. El camp compta amb
260 ha i 45 forats i va ser dissenyat per Greg Norman.
L any 2012, es va celebrar el centenari (1912 primers socis de l antic Club Pedralbes).
El club és un club de golf clàssic privat, amb una quota inicial de soci i aportacions mensuals. A part,
treballen amb 4 grans socis-sponsors: DAMM, Randstat, Allianz i Banc de Sabadell.
El 90% dels socis particulars són de Barcelona. Però en aquests anys al Vallès, 400 nous socis de
Terrassa i Matadepera principalment, han entrat al club.
També té un centre de Pitch & Putt, ell Vallès Golf, un camp públic de 9 forats, amb Escola de Golf.
L any passat el Vallès Golf es va convertir en el camp que més noves llicencies de Pitch & Putt va
aportar a Catalunya.
El club s ha anat obrint a l exterior, i des de 2005 té un departament comercial, que treballa amb
AAVV i TTOO estrangers (principalment suecs, holandesos, sud-americans i asiàtics) per vendre s
més i millor.
Un dels esdeveniments més potents que organitza el club és l Open d Espanya (ho ha fet en 9
ocasions). Al 2011, l esdeveniment, d una setmana de durada, va acollir 26.000 persones, la majoria
de les quals eren jugadors i familiars. L entrada era lliure. L event no els hi genera un impacte
econòmic positiu, però sí un posicionament a nivell mundial molt important (150 cadenes TV de
diferents països ho emeten). Altres esdeveniments: campionats de Barcelona (anual).
També tenen altres esdeveniments, com casaments i celebracions familiars diverses (tenen una sala
amb capacitat per a 300 pax).
El soci del club, d un perfil alt i molt alt, pràcticament no surt del club, i no acostuma a deixar-se
caure per la ciutat. Dins les seves instal·lacions, el soci pot trobar serveis com: 4 punts diferents de
restauració, 2 piscines, servei de guarderia (casa club nens de 1500 m2), pistes de paddel, wellness
center, lloguer de bicis, i camp de pràctiques. La mitjana d edat va disminuint per sota dels 50 anys.
El 60% són homes. L ús és principalment de cap de setmana.
27
PUNTS FORTS DEL RECURS
Estan molt oberts a fer iniciatives col·laboratives amb l Ajuntament i serveis turístics de la ciutat.
Per exemple, tenen acords amb Doubletree by Hilton Hotel & Conference Centre La Mola (p.ex:
recorreguts amb buggies).
El turisme de golf és un dels productes turístics amb més potencial a la província. A 25 min de
Barcelona.
El golf s ha anat popularitzant, i cada vegada és menys elitista (és la tendència a altres països des de
fa anys)
Recentment s ha format el Grup de Treball de Golf dins el projecte dels Cercles de Turisme de
l oficina de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona.
PUNTS FEBLES DEL RECURS
La senyalització per arribar al club, és una de les seves assignatures pendents.
L accés al club, està ple de cotxes d una autoescola.
L impacte del moviment d usuaris cap als serveis de la ciutat, és encara molt baix.
14. Parc Audiovisual de Catalunya
Aquest és un del centres de producció de pel·lícules, TV i publicitat més importants de Catalunya.
Un projecte finançat en un 80% per l Ajuntament de Terrassa, i un 20% per la Generalitat de
Catalunya. És una de les peces fonamentals del Parc Científic i Tecnològic de Terrassa (Orbital 40),
que situat a l extrem nord del municipi, pretén constituir un pol d innovació i competitivitat en
aquest part de la ciutat.
L Ajuntament de Terrassa ha fet la seva aposta estratègica per l audiovisual a través del projecte
anomenat Terrassa ciutat audiovisual , que més enllà de l equipament del Parc Audiovisual, s hi
sumen tot d iniciatives en clau de ciutat que s estructuren al voltant de l eix audiovisual (polítiques
d ocupació, esdeveniments de promoció comercial, activitats lúdiques, etc.). Per exemple, la
iniciativa de l Ajuntament de la celebració del Festival de Curtmetratges Baumann.
El Parc disposa de 4 platós, un clúster empresarial, espais incubadora i serveis auxiliars: magatzems,
camerinos, sales de producció, restaurant, sales de reunions, etc. El complex utilitza també part de
les instal·lacions de l antic Hospital del Tòrax, un edifici propietat de l Ajuntament dels anys 50 que
estava en desús des dels anys 80.
El Parc també ofereix possibles localitzacions de rodatge a la ciutat: esglésies, edificis modernistes,
vapors, avingudes, etc.
L equipament forma part del Programa Indústria Viva de la XATIC.
PUNTS FORTS DEL RECURS
L activitat de rodatge és una activitat atractiva turísticament.
La zona de l Orbital 40 és una zona en creixement amb projectes interessants.
28
La ubicació del parc obre la possibilitat de rodatges en localitzacions de la ciutat.
PUNTS FEBLES DEL RECURS
La inestabilitat de la programació audiovisual fa difícil la combinació d aquesta activitat amb una
més turística (visita als platós, etc.), tota vegada que es programen visites guiades al llarg de l any.
Les produccions audiovisuals no aporten valor afegit destacable per la ciutat, ja que aquestes ja
venen amb la seva pròpia logística i personal per rodar.
No hi ha transport públic directe al lloc.
15. LHoquei
La ciutat de Terrassa ha sigut el bressol de l hoquei herba. L any 2012 van celebrar els 100 anys
d aquest esport a la ciutat. I és la població amb més olímpics de tota Espanya: fins a 70 terrassencs
han sigut olímpics en alguna ocasió. L hoquei és l esport local per excel·lència, i com diuen a
Terrassa els nens i nenes neixen amb un stick sota el braç .
Hi ha 3 clubs d hoquei a Terrassa, agrupats sota la recent creada Associació Hoquei per Terrassa. El
primer va ser el Club Ègara (1935), desprès l Atlètic de Terrassa (1952) i CD Terrassa. Són clubs
privats, que disposen de les seves pròpies instal·lacions: 2 a Terrassa i 1 a Matadepera. Els dos
primers clubs, Atlètic i Ègara, mantenen l hegemonia en gairebé totes les categories (de les últimes
12 lligues nacionals, n han guanyat 9). Terrassa compta també amb un camp Federatiu, a l Àrea
Olímpica Municipal, on entrena el Club Línia 22
Els Jocs Olímpics de 1992 van portar l hoquei a Terrassa, i la ciutat va ser sub-seu olímpica, i aquest
fet va suposar un abans i un desprès no només per l hoquei, sinó per tota la ciutat.
PUNTS FORTS DEL RECURS
L hoquei a Terrassa és un element consolidat d imatge de la ciutat, d una ciutat esportiva
centenària.
Els clubs acullen preparacions d equips nacionals i europeus, gràcies a les seves instal·lacions de
qualitat i a la bona climatologia de la zona.
El gran nombre de jugadors terrassencs d'hoquei que han participat a les diferents edicions dels
Jocs Olímpics han fet que la ciutat sigui coneguda com la ciutat més olímpica del món .
PUNTS FEBLES DEL RECURS
L esport de l hoquei herba és encara minoritari dins els esports nacionals
16. El Campus universitari
La presència de la Universitat a Terrassa és un element de dinamisme social, cultural i econòmic.
Terrassa és una ciutat que aposta per la seva vinculació amb la comunitat universitària, formada per
entre 10.000 i 12.000 estudiants.
Terrassa és considerada la segona ciutat universitària de Catalunya i compta amb un campus amb la
presència de 5 universitats diferents (U. Politècnica de Catalunya -UPC-, U. Autònoma de Barcelona
29
-UAB-, U. de Barcelona -UB-, U. Oberta de Catalunya -UOC- i U. Nacional de Educació a Distancia UNED-) que sumen un total de 9 escoles universitàries i un hospital universitari que ofereixen més
de 90 titulacions oficials de grau, de màster i doctorats en diferents àmbits de coneixements
(enginyeries, salut, empresa, comerç, multimèdia i fotografia, ). Alhora, és també la seu de centres
de recerca de reconegut prestigi nacional i internacional, que genera un cert moviment de visites,
tallers i grups de treball d investigadors de tot Europa.
PUNTS FORTS DEL RECURS
Terrassa és també ciutat universitària.
El campus universitari integrat a la ciutat, dóna un dinamisme estudiantil: l estudiant fa servir tot un
seguit de serveis de la ciutat (allotjament, restauració, oferta cultural, esportiva, etc.).
La universitat té un valor d imatge important, de prestigi nacional i internacional, gràcies al treball
d alguns grups de recerca vinculats a l UPC.
Terrassa acull alguns seminaris i jornades d 1 ó 2 dies, amb participació d investigadors nacionals i
europeus
PUNTS FEBLES DEL RECURS
Ciutat i Universitat no estan vinculades del tot.
Els grups de turistes que venen es concentren en un període de temps molt concret (mes de maig,
i octubre-novembre), sovint dormen a Barcelona i el temps lliure que tenen visiten la capital. Fan
servir les pròpies sales de les escoles universitàries, o en ocasions, la sala gran del Vapor
Universitari.
17. El Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l Obac
Amb una superfície de 13.693,7ha, el Parc forma part de la Serralada Prelitoral catalana, entre les
muntanyes de Montserrat i el Montseny. Es troba per tant a cavall de les comarques del Vallès
Oriental, el Vallès Occidental i el Bages. Terrassa és un dels 12 municipis de l àmbit del parc, tot i
que representa només el 6% de la seva superfície total.
EL paisatge natural del parc és un escenari de cingleres, canals i parets, boscos mixts de pins i
alzines, i amb dos cims característics: La Mola (1104m) i el Montcau (1056m).
L equipament més visitat és el Monestir de Sant Llorenç al cim de La Mola: uns 100.000 visitants
l any. El restaurant de La Mola també és un atractiu del cim.
A banda dels paisatges més naturals i el Monestir, els altres atractius del Parc són: Coll d Estenalles,
Casa Nova de l Obac, Mura, el Marquet de les Roques (actualment tancat), les àrees d esplai (3
zones), les tines i el paisatge vitivinícola.
Hi ha fins a 17 itineraris marcats, per fer entre 1 i 3 hores. Fins a 10 empreses de guiatge i
organització d activitats, operen en l àmbit del parc
El Parc disposa de diferents centres i punts d informació repartits pel Parc: Centre d informació del
Coll d Estenalles (punt neuràlgic del Parc, inici de moltes excursions, i equipament amb exposició i
30
audiovisual), Centre d informació de Mura, Centre d informació del Pont de Vilomara (exposició
tines), Centre d informació del Monestir de Sant Llorenç, Punt d informació de Monistrol de
Calders, Escola de Natura i Formació La Muntada, Casanova de l Obac (equipament d educació
ambiental, amb exposició, sales reunions i restaurant) i Punt d informació de Talamanca, més
l Oficina de Turisme de Terrassa.
En quant a allotjaments, tenim dins de l àmbit del parc, 10 establiments d Allotjament rural (173
places) i 1 casa de colònies (50 places). Alguns d aquests establiments s han obert arrel de la ruta
Tres Monts.
El nombre de visitants anual al parc, segons les seves dades, es troba al voltant dels 150.000 i
200.000. Les èpoques de l any amb més afluència és primavera i tardor (abril-maig, i octubrenovembre), que serien els mesos amb més visites. L estacionalitat és accentuada, degut en bona
part a la climatologia.
Segons les dades preses en els diferents punts d informació del Parc, l estimació de consultes al
2013, va ser de 33.502 persones. És durant els caps de setmana que es produeixen saturacions a la
zona sud de parc. Altres dades cóm les dels usuaris de Àrees d esplai: 26.453, les dels restaurants:
28.196 i les activitats d equipament d educació medioambiental: 4.499
La zona més freqüentada és la zona central, que rep el 79% dels visitants del Parc (dades 2011). Ens
referim al Coll d Estenalles i els seus voltants, i les zones d accés a La Mola.
La procedència del visitant és majoritàriament de Barcelona i l àrea metropolitana (28%), seguit de
Sabadell (18%) i Terrassa (16%). EL Parc és molt visitat pels terrassencs, especialment els caps de
setmana. Segons dades del Parc, els terrassencs hi van uns 20 cops l any (es considera el parc de
Terrassa ).
El perfil del visitant és la d una persona que ja coneix la muntanya, ve en família i que realitza una
estada curta (alguns aprofiten a dinar en alguns dels establiments del parc). Hi ha poca pernoctació.
A banda de les activitats que organitza el Centre Excursionista de Terrassa, el Parc acull alguns
esdeveniments esportius i de natura, com la Matagalls-Montserrat, La Roca Selénica en BTT (1300
pax/any), la Rocafortina, i la Primera Marató de Muntanya de Catalunya.
El cotxe és el principal mitjà de transport. En quan a l aparcament, estan habilitats i senyalitzats, un
total de 12 zones d aparcament, d entre 10 i 100 places, fent una oferta global de 440 places. Fins al
2012, el parc posava a disposició del visitant el servei de transport públic BusParc, per dissuadir de l
utilització del transport privat, però aquest servei es suspèn pel 2013 (només un 1% dels visitants
utilitzaven aquest servei). El tancament del BusParc no ajudarà a descongestionar el transport privat
els caps de setmana.
La zona sud és la que concentra més problemes de saturació i aparcaments plens,
La ruta dels Tres Monts, ha fet aparèixer un cert públic estranger (Mura i Rellinars).
El Parc té el Sistema de Qualitat Turística Q i està adherit al sistema de gestió de la Carta Europea
de Turisme Sostenible
31
Recurs classificat com a producte A dins l Inventari de productes turístics del Pla de Marketing de
la Província de Barcelona, 2011.
18. Camins i rutes al voltant de la ciutat
Terrassa disposa d una xarxa de camins per gaudir del seu entorn verd i agrari. Estan senyalitzats
fins a 35 camins històrics, i n hi ha 8 inclosos en el Pla especial de protecció de camins del terme de
Terrassa. Entre ells destaca el Camí dels Monjos, l antic camí que uneix els monestirs benedictins de
Sant Cugat i de Sant Llorenç del Munt, passant pels termes de Sant Cugat, Sant Quirze, Terrassa i
Matadepera.
o
Amb l objectiu de promoure turísticament el Camí PR C-31, es va signar el més d abril
de 2005 un conveni de col·laboració entre els ajuntaments de Matadepera, Sant Cugat
del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Terrassa, en matèria de foment i promoció del
turisme entorn al Camí dels Monjos i a d altres àmbits i activitats turístiques.
o
El novembre de 2006 els quatre ajuntament signen un conveni amb la Diputació de
Barcelona
Xarxa de Municipis per tal de realitzar la senyalització del Camí i fer-ne
una primera difusió.
o
La Cuina dels Monjos: els 4 municipis proposen, amb els restauradors de les ciutats,
una oferta gastronòmica medieval i adaptada a la cuina actual; basada en els plats de
la vida dels monjos del Monestir.
A més del Camí dels Monjos, hi ha altres itineraris senyalitzats que es poden fer a Terrassa. Alguns
d ells són els Itineraris Bonvilar. En base a alguns dels camins històrics de la part est de la ciutat, des
del Centre d Informació ambiental Bonvilar es proposen 4 itineraris / recorreguts diferents, que
tenen uns 1000 usuaris/ any (famílies de Terrassa bàsicament). També es pot fer un itinerari circular
al voltant del perímetre de la ciutat, d uns 30 km. A banda, el Centre (obert en caps de setmana) rep
unes 8000 visites/ any entre setmana d escoles de Terrassa, que segueixen un programa pedagògic.
A banda d aquesta zona est d activitat en el medi natural, l altra gran zona natural és el parc
agroforestal, un paisatge forestal de pinedes i alzines a la zona nord que queda entre Terrassa i la
serra de l Obac, i on s hi poden fer passejades i esport, utilitzant la xarxa senyalitzada de camins, on
hi destaquen algunes masies històriques de propietat privada. Aquesta zona serveix per
descongestionar la zona sud del Parc de Sant Llorenç.
També destacar l itinerari per fer en BTT (i roadbook descarregable en web turisme), la Volta de
les Fonts , per Terrassa i Matadepera.
En aquests diferents itineraris podem trobar dins el municipi, unes 30 masies històriques
catalogades i protegides, que tenen cert interès arquitectònic, àrees de picnic i unes 40 fonts
naturals.
Amb el Pla de l Anella Verda de Terrassa, l entorn verd i agrari de la ciutat anirà posant-se en valor
progressivament.
32
El Consorci de Turisme del Vallès Occidental està impulsant un pla de definició i senyalització de la
xarxa de camins turístics de la comarca.
PUNTS FORTS DEL RECURS
El municipi té una xarxa àmplia de camins per al lleure i esport de ciutadans i visitants.
El Pla de l Anella Verda de Terrassa, a part de suposar en els propers anys una millora dels camins,
suposa una aposta municipal per la zona natural del municipi.
El Centre d informació Bonvilar pot tenir més potencial per fer difusió turística de la xarxa de
camins.
PUNTS FEBLES DEL RECURS
L oferta de camins té un ús molt local, i potser manca més difusió cara cap a fóra.
19. Els Castellers
Terrassa situa dues colles (Minyons de Terrassa i els Castellers de Terrassa) entre les més
representatives de tot el territori català. La consolidació de les dues colles locals i les seves
actuacions han convertit Terrassa en una de les principals places castelleres de Catalunya.
La colla castellera dels Minyons de Terrassa, constituïda al 1979, és ja un referent en el món
casteller, gràcies a la incorporació dels castells de gamma extra i a la repercussió de les seves
aparicions. Tot i que Terrassa té una altra colla castellera (Castellers de Terrassa) els èxits
aconseguits pels Minyons en els últims 10 anys, són els que han situat la ciutat dins el panorama
casteller català. La distinció de Patrimoni de la Humanitat al 2010, ha fet que els castells estiguin
vivint un moment dolç, amb gran repercussió als mitjans, acompanyat per una progressió gran en
totes les colles del país.
Es realitzen actuacions en gairebé tots els actes festius de la ciutat, tot i que dins del calendari
casteller terrassenc destaquen 4 diades importants: Sant Jordi, Festa Major i les diades respectives
de les dues colles (també per la Fira modernista). El marc natural dels castells són les festes majors.
Els Minyons actuen també a més a altres jornades castelleres, com les de Barcelona, Vilafranca i
Girona.
PUNTS FORTS DEL RECURS
La imatge que transmet els castells (valors) és força positiva
Una actuació dels castells sempre és un esdeveniment molt especial.
Les dues ubicacions (Plaça Vella i Raval) són úniques per les actuacions castelleres.
Bona predisposició a col·laboracions amb l Ajuntament
Els castells, element de patrimoni de la Humanitat
33
PUNTS FEBLES DEL RECURS
Tot i que els castells no es viuen tant com pot ser a Valls o a Vilafranca, Terrassa no està explotant
prou el fet casteller.
La limitació que significa la no publicitat en samarretes, per poder difondre imatge de ciutat
turística.
2.3.2. Recursos turístics fóra del municipi
1. La Ruta dels 3 Monts
Els 3 monts és un itinerari de baixa muntanya senyalitzat (106 Km., per realitzar en 6 etapes), que
transcorre a 45 minuts de Barcelona, entre els parcs naturals del Montseny, Sant Llorenç del Munt i
l Obac, i Montserrat, i que permet realitzar activitat de senderisme entre paisatges espectaculars i
atractius patrimonial de la Catalunya interior. La ruta és un producte turístic atractiu i de
senderisme assequible per tots els públics. Montserrat, és el final de la ruta.
La ruta es va crear a iniciativa de 5 ens supramunicipals, amb l ajut de la Diputació de Barcelona i la
Generalitat de Catalunya. La inversió realitzada junt amb l implicació dels ens públics i la seva
coordinació, no s ha vist recolzat per un veritable desenvolupament del sector privat, que hauria de
ser el motor del producte. Actualment li manca lideratge i aposta pel producte, d una banda, i
promoció i comunicació, per una altra. La ruta és encara poc coneguda, fóra del mercat senderista
La ruta senderista disposa de quatre centres d interpretació situats a quatre punts destacats de la
ruta. Dos d aquests centres ja estan en funcionament: Sant Llorenç Savall i Mura. Altres dos estan
projectats, i permetrà conjuntament conèixer alguns dels aspectes més rellevants i singulars de la
zona: romànic, modernisme, pedra seca, gastronomia local, etc.
L itinerari et permet pernoctar a alguns dels 7 establiments de la zona, bàsicament de turisme rural.
Tot i que els allotjaments tenen poca capacitat
La proximitat i accessibilitat des de Barcelona és bona.
Material promocional de la ruta editat i útil (guia alpina, tríptic, web amb possibilitat de descàrrega
dels tracks, dossier professional en 2 idiomes).
La comercialització és difícil, tot i que s han fet accions amb touroperadors especialitzats en
senderisme.
Recurs classificat com a producte A dins l Inventari de productes turístics del Pla de Marketing de
la Província de Barcelona, 2011.
2. El Monestir de Sant Cugat
L'antiga abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès fou el monestir més important del comtat de
Barcelona. La construcció de l'església actual es va començar a mitjans del segle XII i es va acabar
l'any 1337. La capella de Sant Benet, fou decorada cap a 1688 en estil barroc per Pasqual B. Savall.
34
El conjunt d'edificacions del Reial Monestir està format per l'església i campanar, el claustre
(construït cap a l'any 1190),i les seves construccions annexes. Altres elements del conjunt són el
Portal Major i la Creu de Terme. Envolta el recinte, cap al sud i l'est, el mur de l'antiga muralla
exterior.
Forma part del Museu de Sant Cugat, que rep a l any unes 55.000 visites.
Recurs classificat com a producte A dins l Inventari de productes turístics del Pla de Marketing de
la Província de Barcelona, 2011.
3. LOferta de coneixement i tecnologia del Vallès
El Vallès Occidental s ha convertit en una comarca amb una gran especialització en el camp de la
investigació, la innovació i el coneixement, de la que destaquen especialment Cerdanyola i Sant
Cugat.
La oferta universitària de la comarca es molt àmplia. A banda de la oferta de la ciutat de Terrassa
(campus de la Universitat Politècnica de Catalunya), destaca, sobretot, la presencia de la Universitat
Autònoma de Barcelona (1971), situada en Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). El campus de la UAB
ocupa 260 hectàrees en plena natura i configura una gran universitat amb totes les facultats i
escoles del àmbit humanístic, científic i tècnic, i amb tots els serveis complementaris propis d una
de las universitats més avançades d Europa. Aquesta universitat també te un campus de dimensions
més reduïdes a Sabadell, on s imparteixen estudis de ciències empresarials i informàtica. A Sant
Cugat del Vallès es troba la Escola Tècnica Superior d Arquitectura del Vallès, i també el Centre de
Alt Rendiment Esportiu (CAR), considerat un dels centres esportius més importants d Europa.
Sense moure ns de Cerdanyola del Vallès i molt a prop del campus de Bellaterra trobem el Parc
Tecnològic del Vallès (PTV), que és un parc empresarial especialment concebut per acollir empreses
i institucions que treballen en el camp de les noves tecnologies. Entre els objectius del PTV cal
destacar el de generar sinergies entre empreses i institucions gràcies a la complementarietat de les
seves activitats, la proximitat física i el coneixement personal, el de fomentar l acostament de les
empreses a les fonts del coneixement, i el de convertir-se en una plataforma de llançament per a
nous projectes empresarials amb contingut tecnològic.
La oferta universitària del Vallès i els Parcs tecnològics i empresarials del Vallès Occidental són
recursos classificats com a producte A dins l Inventari de productes turístics del Pla de Marketing
de la Província de Barcelona, 2011.
4. Els Recursos de la xarxa XATIC
Els últims 20 anys, els municipis de la XATIC amb l impuls essencial del mNACTEC (Museu Nacional
de la Ciència i la Tècnica de Catalunya) han preservat i museïtzat per tot el territori múltiples
elements de patrimoni industrial.
35
L estratègia de la xarxa de turisme industrial XATIC, constituïda al 2006, persegueix l augment de
qualitat, posada en valor, diversificació, millora i promoció dels atractius turístics de caire industrial
dels 21 municipis catalans, la major part d ells pertanyents a la província de Barcelona.
El Pla de Dinamització del Producte Turístic Industrial i de la Innovació Tecnològica de Catalunya
2006-2009, va permetre desenvolupar més de 100 actuacions a municipis, i actuacions més
generals, de creació de l estructura administrativa, de marca, de creació i millora de producte
turístic, de promoció i difusió, de senyalització, d aplicació de les TIC, i altres més concretes com la
creació del Club XATIC (amb més de 4.000 associats), o del programa Indústria Viva (incorporant les
visites a empreses en actiu a l oferta de la XATIC).
Un cop finalitzat el Pla, podem dir que la XATIC ha consolidat el seu model (més de 2700 membres a
la xarxa) i s ha convertit en un referent del turisme industrial. Els esforços actuals estan concretats
especialment en la comercialització, a través del funcionament de l instrument de la Central de
Reserves.
La situació actual de la xarxa és delicada, donades les reduccions de col·laboracions econòmiques,
per una banda degut a les baixes d alguns ajuntaments, i per altra, a la desaparició de les
aportacions per part de la Diputació de Barcelona (des de 2011), la consideració de turisme
interessant, però no prioritari per part de l Agència Catalana de Turisme. La recent creada Agència
Catalana de Patrimoni, que centralitzarà la gestió del mNACTEC, tampoc ajuda. També ha sigut una
pena la no col·laboració de les altres diputacions i les cambres catalanes.
Aquesta situació ha fet perdre cert posicionament i imatge, a favor d altres xarxes a nivell nacional.
La Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya està constituïda formalment com a associació de
municipis. La Presidència i Vicepresidència l ocupen l alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i l actual
Regidora de Turisme i Promoció de la ciutat. La Gerència és exercida de forma col·legiada per
personal tècnic designat d'entre els municipis que formen part de la XATIC: Terrassa, Manresa,
Castelló d'Empúries i el Consorci del Parc Fluvial.
A més del funcionament regular de la Xarxa, Terrassa assumeix la responsabilitat d execució del
programa de comercialització (portal e-commerce, i concurs gestió del mateix) amb l objectiu de
rendibilitzar els negocis turístics dels territoris de la XATIC. La ciutat de Terrassa, tot i les dificultats
actuals, té la voluntat de continuar en aquest projecte tant política com econòmicament.
El turisme industrial té un públic força ampli. A més del públic més especialitzat, té públic escolar,
públic familiar, de la tercera edat, i també de turisme de convencions.
5. Montserrat i Món Sant Benet
Tant el Monestir de Montserrat com el Món Sant Benet, són dos dels atractius turístics més potents
de turisme religiós de Catalunya.
Montserrat és el símbol cultural i espiritual català. La muntanya i el monestir benedictí de
Montserrat, fundat al segle XI, estan situats en un parc natural a uns 60 quilòmetres a l'oest de
Barcelona. LARSA és l empresa que administra els serveis del santuari. El Monestir de Montserrat ha
36
rebut durant el 2011 el nombre més alt de visitants dels últims 10 anys i ha superat els 2,2 milions.
Gairebé la meitat dels visitants de Montserrat, el 47%, són procedents de Catalunya mentre que els
45% són estrangers i el 8% de la resta de l'Estat espanyol.
Món Sant Benet, conjunt integrat pel monestir medieval de Sant Benet de Bages i la Fundació Alicia
(un centre d investigació en cuina liderat pel Ferran Adrià). El complex cultural inaugurat al 2007 per
Caixa Manresa, va rebre 200.000 al 2010 entre visitants del conjunt, visites escolares, públic de
congressos i dels diferents serveis de restauració (110.000 als espai museïtzats).
Els dos atractius turístics del Bages, distanciats només 30 Km., ofereixen paquets conjunts,
potenciant les seves característiques comunes: la històrica presencia de la comunitat benedictina en
els dos monestirs (ara únicament existent a Montserrat) i la figura del artista modernista Ramon
Casas, present en la obra cultural d ambdós.
6. Les Rutes modernistes a prop de Barcelona
A prop de Barcelona trobem innombrables exemples del moviment del modernisme, des d obres
del genial Gaudí fins a les aplicacions populars del modernisme. Cases d estiueig algunes d elles
autèntics palaus , habitatges urbans o jardins romàntics conviuen amb edificis fabrils o de serveis.
La Diputació de Barcelona promou, a través de la Gerència de Serveis de Turisme, 9 rutes
modernistes a la província de Barcelona, entre les que s inclou la de Terrassa Terrassa, industrial i
modernista . Cadascuna te les seves pròpies característiques i personatges que els han donat
personalitat. Aquestes són:
o
Sitges en el temps del Modernisme
o
El Modernisme d'estiueig al Vallès Oriental
o
El Modernisme a L'Alt Penedès. Un tomb entre vinyes
o
Modernisme al Maresme. El llegat de Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch
o
L Alt Berguedà: El Modernisme a la Natura
o
El Baix Llobregat: De Gaudí al Modernisme popular
o
Manresa: Modernisme i Art Déco
o
Reus, la ciutat de Gaudí
Les rutes reben en global més de 100.000 visites cada any (al 2012, més de 114.000).
7. Cuina Vallès
El Grup de restaurants Cuina Vallès és una Associació Empresarial sense afany de lucre formada
per empresaris de la restauració del Vallès Occidental. Va néixer, sota l empara del Consorci de
Turisme del Vallès Occidental, amb l objectiu de promocionar la comarca a través de la cuina, tot
fent de la cuina un dels turons més atractius turístics del Vallès.
Cuina, Producte i Territori són els tres eixos que impulsen el treball individual de tots els membres
del grup, els mateixos eixos de les campanyes promocionals que desenvolupen col·lectivament sota
la marca Cuina Vallès.
37
Tres dels 14 restaurants d aquest ens gastronòmic (els Restaurants Capritx , La Terrassa del
Museu , el Cel de les Oques ) són a Terrassa.
El Restaurant El Capritx és un recurs classificat com a producte A dins l Inventari de productes
turístics del Pla de Marketing de la Província de Barcelona, 2011.
2.3.3. La ciutat de Barcelona
El turisme ha esdevingut un dels fenòmens de major creixement i repercussió social i econòmica a
la Barcelona dels darrers temps. L activitat turística, que ha experimentat una crescuda
considerable tant en la seva oferta com en la seva demanda, ha comportat canvis i efectes notables
al conjunt de la ciutat.
El consorci Turisme de Barcelona, des dels Jocs del 1992, ha desenvolupat i concretat diversos
programes i actuacions per a la promoció turística de la ciutat, convertint Barcelona en una de les
principals destinacions urbanes del món.
D uns anys ençà, el creixement de l activitat turística a Barcelona ha convertit la ciutat en una
destinació turística de primer ordre a nivell internacional; Barcelona és avui una ciutat turística
d èxit, gaudeix d un ampli reconeixement i valoració internacional i és desitjada per molts i diversos
tipus de públics. A Barcelona hi vénen visitants de perfil molt plural, diversificats en quant a origen i
motivació. La formació, els negocis, la salut, l esport o la investigació són alguns dels motius que
atreuen també, l estada de visitants a la ciutat.
Barcelona disposa d icones turístiques tradicionals i consolidades que gaudeixen d un altíssim
reconeixement internacional com ara la Rambla, el Parc Güell, l obra de Gaudí i el conjunt antic de
la ciutat.
El 2013 ha estat, un cop més, un any de noves marques i xifres rècords per al sector turístic a
Barcelona. Una tendència positiva que viu la ciutat i que demostra, ara més que mai, el gran
potencial d aquest sector econòmic, un dels que millor ha suportat la crisi econòmica al país. Només
en hotels, Barcelona va superar l any 2013, i per primera vegada, la xifra de 7,5 milions de turistes.
Sestima que el nombre total de turistes allotjats a la ciutat es situa entre els 12 i els 14 milions, i
que el nombre d excursionistes (visitants que no pernocten) té un volum similar, és a dir que, en
total el nombre de visitants a la ciutat al llarg de tot l any és del voltant dels 24-28 milions. L estada
mitjana dels hotels ha augmentat al 2013, degut entre d altres, a l augment dels viatges a llarga
distància, i l augment de la tendència de fer vacances més pròximes i de més dies (més
concentrades). Les estades en allotjaments no hotelers també és una altra clara tendència en alça,
molt notable a la ciutat.
Tota aquesta demanda que genera el turisme, produeix una activitat econòmica en sectors tant
diversos com l allotjament, la restauració, el comerç, els equipaments culturals, entre d altres, amb
un impacte econòmic total (en termes del VAB) xifrat en entre 5 i 7 mil milions d euros, i amb una
ocupació generada d entre 85.000 i 120.000 llocs de treball vinculats a l activitat (Font: Estudi
38
impacte de l activitat turística a la ciutat de Barcelona, 2012). L activitat turística a la ciutat situa a
Barcelona en les primeres posicions del turisme urbà a Europa, així com a escala internacional en
segments com el turisme de reunions i el turisme de creuers, entre d altres.
39
2.4. IDENTIFICACIÓ DE LES OFERTES /PRODUCTES PROPIS
L Ajuntament de Terrassa/ Turisme crea diferents ofertes i productes turístics, propis o amb el suport
d entitats i empreses turístiques i no turístiques de la ciutat i dels àmbits provincial i regional. A
continuació es detallen els productes comercialitzats, directament o indirectament, durant el 2013 i
2014:
OFERTA / PRODUCTE
TIPOLOGIA
Ruta El Modernisme
industrial amb els 5 sentits
Industrial/Modernista
Visites guiades al patrimoni
terrassenc 2013
Ruta Seu d Ègara
Medieval. Religiós
Ruta Un tastet pel
modernisme Industrial
terrassenc
Visita guiada a la Masia
Freixa
Visites guiades al patrimoni
per la Fira Modernista
Rutes a la carta
Industrial/ Modernista
Visites guiades al patrimoni
terrassenc 2013
Visites guiades al patrimoni
terrassenc 2014
Totes les Rutes turístiques
Varies tipologies
Audioguies de la ruta
industrial i modernista
Turisme
cultural
patrimonial.
Modernisme
Esdeveniments
Picnic Jazz+Seu d Ègara
Industrial/Modernista
Modernisme.
Esdeveniments
Varies tipologies
PARTNERS/COMERCIALITZADOR
Visita guiada l ultim dissabte de
mes 2014
Museus de la ciutat, Teatre Sortides durant el 2013 i 2014
principal, Escola Industrial
Varis
sortides a empreses, grups i
col·lectius
Gremi d Hostaleria de Terrassa i Descomptes en restaurants pels
comarca
participants de la ruta
i Turisme de Barcelona i la Gerència Audioguia descarregable a la
de Serveis de Turisme de la web del BCN Shop
Diputació de Barcelona
Museu de Terrassa
Entrada gratuïta a la Seu als
assistents del Picnic Jazz
Agència Catalana de Turisme
Inclòs en el Catàleg de l ACT
Autèntics sabors del
modernisme. Terrassa,
experiència cultural i
gastronòmica
ILTM
Promoció i Cultura
Visita Seu d Ègara
Paquet turístic Cap de
setmana a ritme de Jazz
Paquet turístic Turisme de
Tardor
Turisme religiós
Cultural. Esdeveniments
Passaport Gastronòmic
Gastronomia
Gremi d Hostaleria de Terrassa i
comarca
Productes de Terrassa
Gastronòmica
Gastronomia
Comissió formada per institucions,
entitats I col·lectius que s han unit
per
dinamitzar
el
turisme
gastronòmic a Terrassa
Diferents activitats d oci
Turisme de reunions
Consorci de Turisme del Vallès
Occidental
Productes de la botiga
Terrassa Turisme
Turisme de luxe
Gastronomia
DESCRIPCIÓ
Hotel la Mola, Restaurant El
Capritx, Seu d Ègara i Golf / ACT
Agència Catalana de Turisme
Hotels de la ciutat (partners i
comercialitzadors)
Hotels, Restaurants I Museus de la
ciutat I Transports Generals
d Olesa
Servei de Turisme de l Ajuntament
Inclòs en el Catàleg de l ACT
Inclòs en el Catàleg de l ACT
Allotjament+ entrades als
concerts. Visita guiada opcional
Dins la campanya de tardor de
caça i bolets a Terrassa .
Allotjament+dinar o sopar+visita
guiada
Acció de fidelització a través de
la degustació de menús a
diferents restaurants. Sorteigs
de premis
23 productes selecionats i 86
establiments adherits ( 24
restaurants, 29 comerços i 33
parades de mercats)
2013
Incorporació d activitats d oci
organitzades per empreses del
programa Terrassa Turisme de
Reunions per la publicació
Vallès Occidental After the
Meeting
Dins el projecte de Turisme,
Artesania i Disseny a Terrassa
40
2.5 LACCESSIBILITAT ALS RECURSOSTURÍSTICS
Turisme per a Tothom (turisme accessible), és un projecte impulsat des de l'Agència Catalana de
Turisme que certifica les destinacions accessibles, seleccionades en funció del nivell de facilitat d'ús per
a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda dels seus equipaments, recursos i serveis turístics.
Des de l'any 2010-2011, alguns recursos i equipaments de Terrassa formen part del projecte Turisme per
a Tothom, que té com a objectiu que totes les persones puguin gaudir dels recursos turístics, sense
excloure aquells amb discapacitat, mobilitat reduïda o necessitats especials.
En el seu moment els tècnics del Servei de Turisme de l'Ajuntament de Terrassa van treballar
conjuntament amb l'Oficina de "Turisme per a Tothom" per elaborar la llista de recursos turístics amb
possibilitats d'acollir-se a aquest projecte. En una segona etapa els tècnics de la Generalitat van visitar
tots aquests equipament per valorar si podien formar part de l'inventari.
Els edificis que en el seu moment es van incorporar al projecte "Turisme per a Tothom", dins la
destinació "Turisme Industrial":
Terrassa és la destinació 13: Turisme Industrial (amb Colònia Güell, Manresa, Esplugues, Capellades...)
--Doubletree by Hilton Hotel & Conference Center La Mola (4 Estrelles)
--Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mnACTEC)
--Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa
--Claustre del Convent de Sant Francesc
--Masia Freixa (1905-1910)
--Centre Cultural de la Casa Nova de l'Obac
--Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac- Itinerari Adaptat de Casanova de l'Obac
Posteriorment, l'any 2012 es va incorporar:
--Seu d'Ègara. Les esglésies de Sant Pere de Terrassa
Tota la informació referent al turisme accessible es pot trobar al web www.turismeperatothom.com
2.6. IDENTIFICACIÓ DELS PRODUCTES TURÍSTICS RELLEVANTS
En base als recursos turístics (i ofertes) que s han detectat que formen part de l àmbit de Terrassa, la
ciutat te a priori un cert potencial, per desenvolupar els productes / negocis turístics, atenent a la
motivació principal del desplaçament.
41
Els productes / negocis turístics que considerem amb certa rellevància per Terrassa són:
Touring organitzat (+24h)
El Touring es defineix com aquell viatge, la motivació del qual és de descobrir i conèixer paisatges,
ciutats, ambients, centres, etc., és a dir amb unes motivacions temàtiques molt difuses i variades,
però sobretot d índole cultural..
Parlem del Touring Organitzat de +24h, quan es tracta de circuits organitzats que tinguin un punt
d etapa a la ciutat de Terrassa, amb pernoctació.
Touring organitzat (-24h)
Dintre d aquest concepte de Touring, s inclouen tant els circuits amb pernoctació com les sortides
curtes d un dia, a destins propers. Es tracta de que, encara que difícil, els circuits organitzats tinguin
un punt d etapa a la ciutat de Terrassa i que aquesta parada comporti a ser possible menjar i
compres a la ciutat.
Touring independent (-24h)
El Touring, pot ser organitzat o bé realitzat de forma independent, com solen ser la major part de
les sortides de proximitat de cap de setmana.
Day trips
Els definim com les visites (sense pernoctació) per motius lúdics o recreacionals (compres,
gastronomia, visites, passeigs, museus, espectacles) a Terrassa pels residents de la seva àrea
d influència. En aquest cas ens referim sobretot als residents procedents de la resta de la comarca.
Turisme cultural
Entenem com a turisme cultural aquells desplaçaments la motivació principal de les quals és de
caràcter cultural: visitar patrimoni, assistir a un esdeveniment cultural de rellevància, visitar un
museu, realitzar un seminari o taller específic sobre aquesta temàtica, etc. En el cas de Terrassa, els
elements culturals més potents fan referència al Modernisme, als Museus i Patrimoni, i en els
equipaments i esdeveniments culturals relacionats amb les arts, especialment la música.
Turisme de natura i actiu
El turisme actiu és aquell que té una finalitat recreativa o de lleure en el medi natural amb un
component esportiu de diferent intensitat física, on les motivacions principals són el coneixement
i/ o interpretació de la natura, la pràctica de l esport, portar un estil de vida saludable i la superació
personal. Les activitats que formen part del turisme actiu podrien ser classificades segons la
motivació del consumidor, la relació amb la natura i la intensitat física de l activitat. És a dir, es
busca una barreja entre l activitat física associada a un cert esforç i risc, amb el viure i sentir la
natura.
Turisme Escolar
Definim el turisme o visites escolars com el viatge que es realitza col·lectivament, organitzat per les
escoles dins el cicle educatiu, o el que generen les visites de joves escolars a punts concrets com a
part del seu programa d educació i de formació.
42
Turisme Industrial o vinculat al patrimoni industrial
El turisme industrial ve definit per aquell tipus de viatge en que la motivació principal és el
coneixement de l activitat econòmica de l home, tant des del punt de vista històric com actual, tot
considerant tant els aspectes estrictament turístics com econòmics, sociològics i antropològics.
Turisme de reunions i convencions
Desplaçaments per trobar-se i intercanviar experiències per part de persones amb interessos
(econòmics, comercials, culturals, etc.) comuns.
També es pot considerar que Terrassa pot tenir una certa activitat en aquest àmbit, sobretot
vinculat a la tipologia d hotels de la ciutat i la proximitat a Barcelona.
Turisme professional / de negocis
Aquest és un mercat que s associa principalment a l activitat industrial, administrativa i comercial
de la ciutat.
Turisme d esdeveniments
A Terrassa es produeixen una sèrie d esdeveniments (Fira modernista, Festival de Jazz, etc.) que
tenen una gran capacitat d atracció. Els esdeveniments contribueixen sobretot a donar imatge i
notorietat. Shan de potenciar aquests esdeveniments, ja que permeten reforçar els elements de
diferenciació, però es necessari gestionar bé els fluxos, ja que les càrregues que generen sobre el
sistema són molt intenses i poden generar efectes negatius.
Turisme religiós
Dins del turisme cultural, volem diferenciar el turisme religiós. El turista religiós (i el pelegrinatge)
són aquells visitants que es desplacen per participar en un acte religiós o visitar els espais sagrats.
Durant el viatge poden també participar en altres activitats;
El turisme religiós o els viatges per motivacions religioses, amb tots els matisos que hi pugui haver,
són una realitat que va en augment.
Turisme de golf
Són els viatges vacacionals la motivació principal dels quals és la pràctica de l esport del golf. És un
turisme amb una elevada capacitat de despesa i molt desestacionalitzador.
Turisme esportiu i Stages esportius
Turisme Esportiu és aquell que ofereix una sèrie de serveis especialitzats al visitant que practica
alguna activitat esportiva o participa d un determinat stage esportiu. Els stages esportius són
concentracions pre-temporada d equips professionals o amateurs d alt nivell que busquen un
entorn adequat per la seva posada en forma física i tècnica.
De forma resumida, presentem en la següent taula el conjunt de productes turístics plantejats per
Terrassa i la seva corresponent valoració del seu potencial turístic.
43
PRODUCTES TURÍSTICS
ALT
Turisme vinculat al patrimoni industrial
Turisme cultural i Turisme amb motivació cultural
TOURING (CIRCUITS) organitzat (-24H)
POTENCIAL TURÍSTIC
TOURING independent
Day-trips
T. Escolar
MIG
T. d'Esdeveniments
T. Actiu i de Natura
T. de Golf
T. de reunions i convencions
T. Professional / de negocis
T. esportiu i Stages esportius
BAIX
TOURING (CIRCUITS) organitzat (+24H)
T. Religiós
44
Terrassa
VALORACIÓ GLOBAL RECURSOS
T. ESPORITU I STAGES ESPORTIUS
T. DE GOLF
T. RELIGIOS
T. D'ESDEVENIMENTS
T. PROFESSIONAL / DE NEGOCIS
T. DE REUNIONS I CONVENCIONS
T. VINCULAT AL PATRIMONI INDUSTRIAL
T. ESCOLAR
T. ACTIU I DE NATURA
T. CULTURAL I AMB MOTIVACIÓ CULTURAL
DAY-TRIPS
TOURING INDEPENDENT
TOURING (CIRCUITS) ORGANIZAT (-24H)
La Seu d Ègara i la Terrassa medieval
Casa Alegre de Sagrera
Centre de Documentació i Museu Tèxtil
El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica (mNACTEC)
Arquitectura industrial i modernista
El Festival de Jazz i la Jazz cava
La Fira Modernista
Altres esdeveniments
Parc de Vallparadís
Conjunt comercial centre vila
Parc Vallès
La Gastronomia local
Real Club de Golf d El Prat
Parc Audiovisual de Catalunya
Hoquei
Campus universitari
Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l Obac
Camins i rutes al voltant de la ciutat
Els Castellers
Ruta dels 3 Monts
Monestir de Sant Cugat
Oferta coneixement i tecnologia del Vallès
Recursos xarxa XATIC
Montserrat i Món Sant Benet
Rutes modernistes a prop de Barcelona
Cuina Vallès
Isocrona 1/2 h.
RECURSOS PROPI MUNICIPI
TOURING (CIRCUITS) ORGANIZAT (+24H)
MATRIU DEL POTENCIAL
RECURSOS-PRODUCTES DE TERRASSA
Barcelona
VALORACIÓ GLOBAL PRODUCTES (*)
(*) Només respecte els recursos del municipi
EXCEPCIONAL
ALTA
MITJA
BAIXA
45
3. LOFERTA D ALLOTJAMENT
3.1. ESTRUCTURA ACTUAL I CONTEXT
El municipi de Terrassa disposa de 9 establiments d allotjament, amb un total de 1.043 places, la
majoria situades dins el nucli urbà (a l excepció de l Hotel DoubleTree by Hilton Hotel & Conference
Center La Mola).
El pes de l oferta d allotjament terrassenca respecte la província i Catalunya és el següent:
Oferta d allotjament. 2013
Nº Establiments
9
54
1.841
5.086
Terrassa
Vallès Occidental
Província de Barcelona
Catalunya
Nº Places
885
6.070
185.917
591.464
Font: Elaboració pròpia a partir de l Idescat.
Inclou establiments hotelers, càmpings i establiments de turisme rural.
L oferta d allotjament de Terrassa, composada per una única tipologia d allotjament
la hotelera -,
representa el 17,2% del total de nombre de places del total de l oferta d allotjament de la comarca,
el 0,56% sobre el total de places de la província, i el 0,17% sobre el total de places de Catalunya.
3.2. CARACTERÍSTIQUES DE LOFERTA HOTELERA
3.2.1. Característiques generals
Tots els establiments d allotjament de la ciutat són establiments hotelers. No hi ha cap càmping ni
establiment de turisme rural.
L estructura de l oferta és la següent:
Oferta hotelera Terrassa. 2013
Hostals i Pensions
Hotels 2*
Hotels 3*
Hotels 4*
Hotels 5*
TOTAL
Nº Establiments
5
1
1
2
9
Nº Places
114
20
133
618
885
Font: Elaboració pròpia a partir de l Idescat.
El tancament de l Hotel Vapor Gran 4* (octubre 2012), va fer baixar substancialment l oferta
d allotjament disponible de la ciutat, i en concret l oferta hotelera de categoria superior (4* ), que va
passar de 776 a 618 places. Loferta hotelera total de Terrassa a Gener de 2014 és de 9
establiments i 885 places.
La mitja de places per establiment és de gairebé 100 places per establiment.
46
Els dos hotels de categoria superior (4* ) són els establiments de major dimensió del municipi.
Aquests són: l Hotel Don Cándido (246 places) i Doubletree by Hilton Hotel & Conference Centre La
Mola (372 places).
3.2.2. Loferta principal
Si ens centrem exclusivament en la oferta hotelera més representativa de la ciutat (i més turística
en sentit estricte ), tenim 3 establiments principals: 2 hotels de 4* i 1 de 3* . A l octubre de 2012 va
tancar l Hotel Vapor Gran, de 4* , segons la direcció de l empresa propietària i gestora (Grup Afinia),
l hotel tanca per la baixada de la clientela que hi ha al Vallès i per una guerra de preus, a banda de
la situació de pèrdues econòmiques. L hotel disposava de 79 habitacions (158 places).
La Oferta principal de la ciutat (que representa el 74% de l oferta total) és doncs una oferta de
categoria mitja-alta, composada per 2 hotels de 4* , l Hotel Don Cándido i, Doubletree by Hilton
Hotel & Conference Centre La Mola i 1 establiment de 3* : l Hotel Terrassa Park.
Basem els següent anàlisi de l oferta d allotjament de la ciutat, en les característiques de la seva
oferta principal, que és la següent a grans trets:
HOTEL DON CÁNDIDO 4*
Aquest Hotel es va construir l any 1992, aprofitant l esdeveniment dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Va ser el primer hotel de categoria alta de la ciutat.
L Hotel és gestionat pel grup AFINIA Hotels. Aquest grup hoteler nascut a Terrassa pertany a
NORTIA Corporation, corporació formada por dos grans holdings, CIRSA i NORTIA Services.
L establiment consta de 110 habitacions, 107 standard i 3 suites, que formen una oferta global de
246 places, distribuïdes en 6 plantes. A banda, disposa de 9 sales, la principal de 600 m2, i un
restaurant d alta cuina, el Restaurant Mun, abans ubicat al Vapor Gran, apte per acollir banquets de
fins a 380 persones, i que ofereix també servei de càtering a empreses (Mun Catéring). L Hotel
també disposa d un centre spa (Spa Oquo).
L Hotel, que va fer una reforma integral de les seves instal·lacions al 2008, està situat a l entrada de
la ciutat, en un edifici perfectament reconeixible per la seva estructura rodona.
DOUBLETREE BY HILTON HOTEL & CONFERENCE CENTRE LA MOLA 4*
L edifici es va inaugurar al setembre del 2008, i està ubicat a 5 kms. de Terrassa, direcció Castellar
del Vallès, o Sabadell, en funció de l itinerari.
Actualment aquest equipament porta per nom Doubletree by Hilton Hotel & Conference Centre La
Mola, després que la cadena nord-americana Hilton, en plena expansió a Espanya, firmés un acord
de franquícia amb la immobiliària Laietana, propietària de l hotel, per gestionar l equipament. Així
Hilton ha obert el seu segon hotel a Espanya sota la marca Double Tree. El Double Tree by Hilton
Hotel & Conference Center La Mola és un hotel de categoria de quatre estrelles superior. L hotel
47
amb aquest acord persegueix posicionar-se millor en el mercat MICE internacional, amb una marca
forta com és Hilton.
L equipament, format per 4 edificis sostenibles i integrats en el paisatge, disposa de 186 habitacions
(372 places), i un Centre de Conferències d alt rendiment amb més de 4.000 m2 d espai per a
reunions professionals (26 sales de diferents tamanys). També disposa d un restaurant,un spa &
wellness centre Sensations , i una piscina exterior.
HOTEL TERRASSA PARK 3*
Al 2001, obre les portes les seves portes Terrassa Park, hotel de 3 estrelles, el segon membre del
grup AFINIA Hotels de Terrassa, situat en un polígon a 500 m. del centre de la ciutat, i prop del Parc
Vallès, el centre d oci del Vallès.
L Hotel disposa de 74 habitacions, (148 places) pàrking i una sala de reunions de 64 m2 per a grups.
Té cafeteria, que ofereix menú de migdia.
3.2.3. Localització
No hi ha cap hotel a l epicentre de Terrassa. Dins la ciutat, l Hotel Don Cándido, és l hotel que està
més a prop de la zona centre, a 15 min. a peu. L hotel es fàcilment identificable venint des del sud
per l Autopista C-58 Barcelona-Terrassa. Disposa de parada de taxis a la porta, i parada d autobusos
a 5 minuts. L Hotel posa a disposició dels seus clients unes bicicletes per moure s per la ciutat.
Doubletree by Hilton Hotel & Conference Centre La Mola està fóra del nucli urbà, sortit de Terrassa
direcció nord-est, en una zona perifèrica a tocar el Camp de Golf d El Prat. L accessibilitat és una
mica complicada, per això la direcció de l equipament ha realitzat molts esforços per millorar-ne la
senyalització d accés a l hotel.
L Hotel Terrassa Park està situat al sud de la ciutat, en un polígon a 500 m. del centre, i prop del
Parc Vallès. Ben comunicat per autopista, i també disposa de línea d autobús a prop.
El visitant que s allotja a la ciutat majorment no busca especialment estar en el centre de Terrassa:
o està de pas (i es desplaça amb automòbil) o bé ve per reunions professionals, i prefereix allotjarse a la perifèria.
A llarg termini, i si es vol augmentar o diversificar la demanda turística de la ciutat, farà falta algun
hotel en el centre de la ciutat, perquè el turista busca en especial una bona localització de
l establiment hoteler escollit i el pren com a base de les seves visites a la ciutat i excursions a
l entorn. El Vapor Gran complia una mica aquesta funció.
48
3.2.4. Nivell de serveis i equipaments
Des del punt de vista qualitatiu, existeixen diversos factores que mesuren el nivell de serveis i
equipaments oferts pel conjunt de la oferta hotelera de la ciutat, entre ells: Antiguitat, Equipaments
i Serveis.
o
En quant a l antiguitat, els 3 hotels s han construït en els darrers 20 anys. El més antic,
Don Cándido, es va reformar fa 4 anys en 4 de les seves 6 plantes.
o
Tenint en compte que estem analitzant l oferta mitja-alta de la ciutat, en quant a
equipaments i serveis, tots tenen els serveis que els pertoquen per la seva categoria
(pàrking, salons, connexió wifi, ascensor, etc.). Els de 4* a més disposen de restaurant i
centre d spa. I en concret Doubletree by Hilton Hotel & Conference Centre La Mola, a
més de disposar d unes instal·lacions i serveis d alta qualitat per a meetings i
convencions, també destaca l equipament del Mas Bonvilar (900 m2 amb capacitat per
a 350 persones, uns jardins espectaculars i una zona d aparcament per a 300 vehicles),
i la piscina exterior.
3.2.5. Ocupació i estacionalitat
Podem analitzar l ocupació dels diferents hotels, per la seva història, que és diferent en cada cas.
Les ocupacions de l Hotel Don Cándido (dades des del 2004), es situen entre el 45% i el 70%
(percentatges d ocupació per habitació). En aquest 9 anys doncs, l evolució ha estat desigual,
passant dels 64,8% al 2004 als 59% del 2013 (6 punts percentuals menys), amb un pic màxim de
69,9% al 2007. L any més fluix va ser el 2009 (quan ja operava el Vapor Gran), i en els tres darrers
anys s han recuperat una mica les xifres, situant-se prop del 60% d ocupació actual.
El Vapor Gran va començar a funcionar al 2007, i de seguida va aconseguir quota de mercat. Al 2010
ja tenia més ocupació que el Don Cándido (49%). L Hotel va tancar les seves portes a l octubre 2012,
amb una ocupació de prop del 42%.
El Terrassa Park ha tingut en els últims anys unes ocupacions semblants a les del Don Cándido, és a
dir al voltant del 50%, però en l últim any, 2013, l ocupació ha pujat fins el 58%.
Doubletree by Hilton Hotel & Conference Centre La Mola va entrar al mercat a finals de 2008, i es va
estrenar amb ocupacions del 20%, que ha anat incrementant molt lleugerament any rere any. Tant
al 2013 com a l any anterior 2012, l Hotel ha tingut ocupacions properes al 30% de la seva capacitat
total disponible.
3.2.6. Segments i estada mitjana
L oferta hotelera principal de Terrassa és una oferta bàsicament d hotels d empresa, enfocats doncs
el segment de negocis i també de reunions i convencions.
L estada mitja de l allotjament a Terrassa es situaria entre una i dos nits, segons els responsables
dels establiments principals. Hem de distingir entre el client nacional i l estranger:
o
L estada mitja és de dos nits pels clients estrangers
49
o
I de poc més d una nit pels clients nacionals i locals.
En els darrers 3-4 anys, l ocupació ha baixat força: de les tres nits a les dos nits pels clients
estrangers, i de les dos nits a una nit pels clients nacionals i locals.
3.2.7. Altres elements a considerar
Els hotels fan poca promoció de la ciutat, i venen el seu producte sense posar èmfasi en la ciutat
que els acull, les seves característiques, els seus atractius, etc.
En els últims anys, el sector hoteler (no només de la ciutat) ha entrat en una guerra de preus, que
ha afectat negativament marges i beneficis de les empreses hoteleres, cosa que també ha afectat a
la percepció de qualitat per part dels usuaris.
A principis de 2013 es va constituir la Taula de Treball d Hotels, un dels grups de treball del Cercle
de Turisme de la Diputació de Barcelona.
Existeix el projecte d habilitar un alberg al costat d un recurs turístic de primer ordre, la Seu d Ègara,
i del Parc de Vallparadís.
50
4. ANÀLISI DE LOFERTA COMPLEMENTARIA
4.1. ESPAIS PER A REUNIONS, EVENTS I CONGRESSOS
Terrassa disposa d un Recinte Firal i un Auditori municipal apte per l organització d actes populars
o institucionals de format mitjà:
o
El Recinte Firal disposa de 3.500 m2 d exposició, on s organitzen mostres i fires de
caràcter multisectorial o monogràfic (Expocerimònia, Vallès Motor, o Terrassa de
Vins), activitats socials, o sopars de gala (com els Premis Cámara o la Nit de
l Empresari). Pot acollir fins a 3500 persones en format cocktail. Situat dins la mateixa
ciutat (Passeig vint-i-dos de juliol, 265), va ser inaugurat al 1993 i actualment està
gestionat pel propi Ajuntament de Terrassa.
o
L Auditori municipal, gestionat pel Departament de Cultura de l Ajuntament de
Terrassa, disposa d una única sala de 332 places. L equipament, situat al costat del
Parc de Vallparadís, està destinat sobretot a acollir espectacles musicals, però també
altres events professionals i formatius.
La ciutat també disposa d altres espais i recintes d ús privat per a congressos i reunions. Segons
informació facilitada per Turisme de Terrassa, hi ha un total de 165 sales disponibles a la ciutat per
acollir esdeveniments, de les quals el 30% són en hotels, i la resta en espais singulars:
Oferta d espais de reunions de Terrassa. 2013
Nombre
d establiments
3
Nombre de
sales
44
Nombre de
places*
3.921
Capacitat màx.
sala gran
690
Espais singulars
24
121
8.804
733
Recinte Firal
1
1
-
-
Hotels
Font: Turisme de Terrassa * Places en format teatre
Dels hotels, destaquem l Hotel Don Cándido i el Doubletree by Hilton Hotel and Conference Center
La Mola. Aquest últim com a centre de convencions i congressos, disposa de més de 4000 m2
d espais per a reunions de tot tipus, tamany i distribucions. Destaquen, a banda dels dos auditoris,
dins l àmbit de l hotel, el Mas Bonvilar, una masia del s.XVII, amb capacitat per a 400 persones.
51
Establiment
Doubletree by Hilton Hotel and Conference
Nombre
de sales
33
Nombre de
places*
2.637
10
1.760
Center La Mola ****
Hotel Don Cándido ****
Font: Turisme de Terrassa* Places en format teatre
Dels equipaments singulars, per la seva capacitat, destaquem els següents:
Establiment
Parc Audiovisual
Nombre de
sales
16
Nombre de
places*
1.464
Centre Cultural
11
1.429
Teatre Principal
2
683
Masia Ègara
5
655
Nova Jazz Cava
1
350
Escola Industrial
2
332
Vapor Universitari
1
270
mNACTEC
9
228
Real Club Golf El Prat
6
120
Font: Turisme de Terrassa * Places en format teatre
Activitats d aquestes instal·lacions:
o
Segons les dades facilitades pels diferents equipaments i que corresponen a l exercici de l any
2012, en total aquesta oferta d equipaments per a reunions ha acollit un total de 517 actes,
acollint un total de 35.396 persones. Els hotels van acollir 176 actes i els espais singulars
341.
Establiment
Nº esdev.
Nº pax
RC Golf El Prat
3
865
Centre Cultural
22
5.326
H. La Mola
50
4.391
Vapor Universitari
56
6.433
mNACTEC
7
1.014
H. Don Cándido
78
5.837
Font: Turisme de Terrassa. 2012
52
Formen part d aquest programa, un total de 21 empreses proveïdores de serveis: transport,
càtering, traduccions, lloguer de mobiliari, activitats outdoor, audiovisuals i espectacles.
L oferta d activitats after the meeting , està composada per un total de 15 activitats (visites
guiades, oci nocturn, gastronomia, activitats outdoor).
L Ajuntament de Terrassa treballa des de fa anys en el seu Programa de Turisme de Reunions, amb
l objectiu de posicionar la ciutat en el sector del turisme de negocis, en col·laboració amb els
agents públics i privats interessats. A través d aquest programa, l Ajuntament ha donat suport a 55
esdeveniments (congressos, fires, jornades esportives, esdeveniments,....) durant el 2013.
L Ajuntament està adherit també al Barcelona Province Convention Bureau (Diputació de
Barcelona) des del 2006, i des del 2013 participa a la recent creada Taula de Treball del Barcelona
Province Convention Bureau dins l entorn professional de cooperació turística público-privada per
a la província de Barcelona, que són els Cercles de Turisme.
4.2. RESTAURACIÓ I GASTRONOMIA
4.2.1 Oferta de restauració
Segons informació facilitada pel Gremi d Hostaleria de Terrassa i comarca, l oferta de restauració
del municipi es compon d uns 1200 establiments, entre restaurants, restaurants-bar i cafeteries.
L oferta es distribueix a pràcticament tota la ciutat. El centre és la zona de la ciutat on hi ha major
concentració de restauració (més de 80 establiments). També és destacable l oferta existent al
barri de Ca n Anglada, encara que en els últims anys ha patit una davallada important en termes
quantitatius arrel dels efectes de la crisi.
Es tracta bàsicament d una oferta de cuina de mercat, però alhora molt heterogènia, fruit també
dels fluxos immigratoris procedents d altres regions d Espanya i també d altres països (com el
Marroc).
Destaquen especialment els següents establiments:
o
El Restaurant Capritx, amb estrella Michelin des del 2010.
o
Altres: La Terrassa del Museu o Cel de les Oques (ambdós membres de Cuina Vallès)
Es detecta un cert dèficit d establiments de restauració a la Rambla Ègara.
4.2.2 Teixit associatiu
Terrassa compta amb un ampli teixit associatiu del sector format pels següents col·lectius :
Gremi Empresarial d Hostaleria de Terrassa i Comarca
Gremi de Carnissers i Cansaladers-Xarcuters de Terrassa i Comarca
Gremi de Flequers i Pastissers de Terrassa i comarca
Col·lectiu Cuina Vallès
Col·lectiu SlowFood
Associació Mercat de Sant Pere
53
Associació Mercat de la Independència
Fundació Sant Galderic
És important destacar especialment el paper de dues d aquestes entitats: per una banda, el Gremi
d Hostaleria de Terrassa i comarca (amb seu a Terrassa, compta amb uns 400 agremiats, entre ells
4 hotels, i uns 60 restaurants, i que funciona des de fa 30 anys), i per altra també del Col·lectiu
Cuina Vallès (tres dels restaurants participats de Cuina Vallès es troben a Terrassa).
A banda, des de l Ajuntament de Terrassa es dóna suport al sector a través dels serveis de:
Turisme, Medi Ambient i Sostenibilitat, Comerç. I fins al 2012, l Ajuntament disposava de l Escola
d Hostaleria Torre Mossèn Homs de Foment de Terrassa SA. Un cop tancada l Escola d Hostaleria
municipal Torre Mossèn Homs de Foment de Terrassa SA, al 2013, l IESCavall Bernat (Ensenyament
de la Generalitat) és el que imparteix la formació d hostaleria. Es tracta de cicles de grau mitjà en
Cuina i Gastronomia. El cicle de cuina té obert el restaurant a la Torre Mossèn Homs per fer les
matèries pràctiques.
Destacar el treball que es fa en l àmbit de la gastronomia des del Consorci de Turisme del Vallès
Occidental, ens al qual Terrassa es va adherir al 2012.
A nivell de província, la recent creació de la Taula de treball de Gastronomia, en l àmbit dels
Cercles de turisme de l Oficina de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona, i que compta
amb la Col·laboració de la Fundació Alicia, és una oportunitat més de treball i de difusió.
4.2.3. La Terrassa Gastronòmica
L any 2010 es va crear el Grup de Treball de Turisme Gastronòmic, potenciat per l Ajuntament de
Terrassa, i un any més tard es va presentar el projecte Terrassa Gastronòmica.
o
Terrassa Gastronòmica té com a missió la dinamització del turisme gastronòmic a la
ciutat en col·laboració amb els agents públics i privats. La recuperació dels productes
autòctons, els típics de la nostra terra, redescobrint les tradicions i arrels locals, i
treballar-les amb innovació i creativitat, és un dels objectius de Terrassa
Gastronòmica.
o
Saposta pel treball en la proximitat del sistema urbà de Terrassa, per la preservació de
l entorn natural i en la promoció d aquesta gamma de productes autòctons. L oferta
cada vegada és més extensa: la Palaudina, la mongeta del ganxet, el cigró menut, la
botifarra terregada, la botifarra de músic, la coca i el pa de munt
Al llarg de l any
s organitzen diferents jornades i activitats per tal de difondre encara més aquests
productes: Jornades Gastronòmiques de la caça i el bolet, Jornades del Cigró menut,
Fira Modernista, Festival de Jazz La gastronomia terrassenca viu, a més, una època
de dinamisme especialment intens, amb destacats cuiners que promocionen la
gastronomia i els productes de proximitat a partir de la creació de nous plats que ens
apropen a la cultura, la tradició i la història del nostre entorn.
54
Els Integrants de la Comissió Terrassa Gastronòmica són:
o
Gremi Empresarial d Hostaleria de Terrassa i Comarca
o
Gremi de Carnissers i Cansaladers-Xarcuters de Terrassa i Comarca
o
Gremi de Flequers i Pastissers de Terrassa i comarca
o
Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa
o
Col·lectiu Cuina Vallès
o
Col·lectiu SlowFood
o
Associació Mercat de Sant Pere
o
Associació Mercat de la Independència
o
Fundació Sant Galderic
o
Ajuntament de Terrassa: Turisme, Medi Ambient i Sostenibilitat, Comerç i Escola
d Hostaleria Torre Mossèn Homs de Foment de Terrassa SA
o
Amb el suport del Consorci de Turisme del Vallès Occidental
Objectius de la Comissió Terrassa Gastronòmica:
o
Posicionament de Terrassa com a referent i capital gastronòmica del Vallès Occidental
i com a ciutat d interès gastronòmic a Catalunya
o
Recuperació de productes autòctons i desenvolupament d accions de promoció i
divulgació
o
Potenciar els nivells ocupacionals , la dignificació i formació professional del sector
gastronòmic a la nostra ciutat.
o
Aconseguir nivells importants d autoestima gastronòmica a la població
o
Afavorir la millora de les infraestructures turístiques relacionades amb l'oferta
gastronòmica
Dins l ampli ventall d accions que s organitzen a través del Gremi i de Terrassa Gastronòmica, cal
destacar les següents:
o
Jornades gastronòmiques del cigró menut
o
Degustacions de productes (Fira Modernista)
o
Ruta Tapa en Tapa
o
Festival de Gintònics
o
Jornades gastronòmiques de la caça i el bolet
o
Passaport Gastronòmic
o
Tastos al Mercat de la Independència
Els productes defineixen la cuina d un lloc. En aquest sentit, Terrassa està fent un gran esforç per
incorporar els productes autòctons de proximitat a la seva cuina, per tal de diferenciar la seva
gastronomia. L objectiu es potenciar els productes de qualitat propers a la ciutat. Sha fet molta
feina en poc temps, però manca més difusió.
El mes de juliol de 2014 s ha fet l'acte de Presentació dels establiments adherits a Terrassa
Gastronòmica. Shan incorporat al projecte un total de 86 establiments (24 restaurants, 33 parades
55
de Mercat i 29 comerços). La cistella de productes de Terrassa Gastronòmica està formada per 23
productes seleccionats. Shan produït diferents materials promocionals i s ha instal.lat una placa a
la porta de cada establiments adherit.
4.3. OFICINA D INFORMACIÓ TURÍSTICA I BOTIGA
Un dels impactes que va tenir l esdeveniment dels Jocs Olímpics de 1992 i la declaració de sub-seu
olímpica de hoquei a Terrassa (1987), va ser la creació de l Oficina Olímpica de Terrassa, que a més
de fer de punt d informació olímpica, feia la funció d atenció i informació dels visitants. Es va ubicar
a l Atri de l Ajuntament, al carrer del Raval de Montserrat, 14, amb 2 persones adscrites.
Al 1994 es transforma l Oficina Olímpica en Oficina de Turisme, i s adscriu a la Xarxa d Oficines de
Turisme de la Generalitat
En el període 1999-2003, es crea l Espai Terrassa (Oficina de Turisme + botiga de venda de
productes promocionals) i el Punt d Informació Turística del mNACTEC (va coincidir amb el
tancament de la botiga que tenia el museu). Samplia l equip fix de turisme de 2 a 5 persones.
Avui, Oficina de Turisme i Botiga, formen Terrassa Turisme , que gestiona el Servei de Turisme.
L Oficina de Turisme ha rebut durant el 2013 un total de 20.084, visites presencials. La xifra queda
lluny de la recollida al 2003 (29.344), el 2007 (28.457) o el 2009 (28.261) però es detecta un petit
creixement d un 3,32% en vers l any 2012 on s havia atès un total de 19.438 visites.
Durant el mateix any s han atès 1.195 consultes per telèfon i 444 sol·licituds d informació per carta,
fax o correu electrònic.
Si les xifres de consultes ateses han tingut un subtil creixement (+ 3,32%), tot el contrari les
consultes per telèfon fax i correu electrònic han baixat un 30,16% comparat amb l any anterior.
La xifra de nombre de visites a la pàgina web www.visitaterrassa.cat ha anat augmentant any rere
any: 38.883 visites al 2011, 37.883 visites al 2012 (+9%) i 40.292 al 2013 (+ 6,36%).
L Ajuntament de Terrassa (junt amb altres 7 municipis), durant el 2011, va participar en el Pla
d informació al públic visitant del Parc Natural de Sant Llorenç, a través de l aportació del treball
d una persona, que va fer de coordinador de qualitat (enllaç entre els informadors i el personal de
parc) durant 133 dies.
El projecte Turisme, Artesania i Disseny a Terrassa
L any 2000, l Oficina de Turisme de Terrassa va engegar el projecte de venda de producte artesà,
conjuntament amb 10 artesans locals, dissenyant el que serien les principals icones de Terrassa. I
així l Ajuntament va crear l Espai Terrassa. En aquest moment Terrassa Turisme ofereix més de 500
objectes diferents (ceràmica, joieria, teixits, titelles, jocs, ...).
Al 2005 es va rellançar el projecte, es va editar un catàleg amb nous productes, i es varien ampliar
els punts de venta (als museus de la ciutat). En aquest moment, Artesania de Catalunya
56
(Generalitat) es va interessar pel projecte, prenent-lo com a model, i va engegar el Programa
Icones de Catalunya . Alhora va signar un conveni amb Terrassa per fer una exposició itinerant.
Al 2010, amb el nou govern, el projecte es va aturar.
Actualment els productes es comercialitzen principalment a la seu de Terrassa Turisme a la Masia
Freixa, Parc de Sant Jordi, Pl. Freixa i Argemí, 11. També tenim altres punts de venda en els
museus de la ciutat i instal·lacions hoteleres: Seu d'Ègara-esglésies de Sant Pere, vestíbul de
l Hotel Don Cándido. En aquest espai hi ha productes de 10 artesans de Terrassa Turisme.
A més de la venda directa al públic, també es gestionen els productes amb destinació
a congressos o esdeveniments relacionats amb la ciutat, i disposem d'un catàleg de productes
Terrassa Turisme que s'ha convertit en el proveïdor dels regals oficials de les diferents institucions
de Terrassa (Mútua de Terrassa, CECOT, Cambra de Comerç, Ajuntament )
El web visitaterrassa.cat, ofereix un apartat específic dedicat als productes de la botiga de Terrassa
Turisme. Hi ha un total de 778 articles referenciats.
Al 2013, la botiga de Terrassa Turisme ha venut un total de 1.953 articles. El producte més
demanat són les postals (venudes 867). Altres grups de productes més venuts són: els objectes de
la llar, la ceràmica i vidre i la papereria i escriptori. En els últims dos anys les vendes han baixat més
d un 30%, i s ha observat l augment dels productes més econòmics (postals, papereria,..) en
detriment d altres articles del catàleg de més valor.
Propostes d ubicació de l Oficina de Turisme i personal Turisme Ajuntament
Al 2010 es detecta la necessitat de més espai a l Oficina de Turisme, que queda petita. Es
persegueixen 3 objectius:
o
Millorar l atenció al visitant,
o
Donar més visualització i imatge als productes artesans.
o
Unificar els diferents punts en un de sol, i alhora unificar el personal, i per tant millorar
la gestió del departament i dels programes.
Per això es va redactar un projecte per ubicar els serveis de turisme al mNACTEC. El projecte, que
disposava de pressupost, implicava unes cessions d espais de l Ajuntament, conservant l Oficina de
Turisme del Raval, però el projecte es va aturar.
Durant aquests últims anys, s han anat plantejant diverses ubicacions possibles (entre elles: edifici
annex del Raval de Montserrat - actualment tancat i lliure
(Baixos de l Edifici de l Institut
Industrial, propietat de la CECOT)
Finalment a maig de 2013, es decideix centralitzar tots els serveis de turisme a la Masia Freixa, i
serà el mes de febrer del 2014 que es porta a terme el trasllat definitiu. Les instal·lacions de la
Masia inclouen, a més de les oficines del Servei, l Oficina de Turisme deixant la Botiga en format
virtual. Malgrat tot, i per tal de donar sortida a la demanada, s adapta l espai per tal de poder tenir
alguns productes a la venda in situ.
57
Aquesta decisió vol significar un punt d inflexió en el Servei. A més de millorar la qualitat de
l atenció turística i la gestió del persona del Servei, és una aposta per recolzar-se en una de les
icones més emblemàtiques i conegudes no només de la ciutat, sinó de tota la província de
Barcelona. És una oportunitat també per invertir en la rehabilitació d aquest equipament, que
requereix treballs de restauració de la planta baixa, primera i golfes. I també s haurà de buscar
solució pels altres usos municipals que alberga la Masia (Síndic de Greuges...), i que, en aquest nou
context, caldria traslladar a altres ubicacions. El reagrupament de les diverses localitzacions del
Servei de Turisme, ha suposat deixar el punt d informació turística del mNACTEC.
4.4. MUSEUS I EQUIPAMENTS CULTURALS
Terrassa és una ciutat amb una oferta cultural molt intensa i variada, llegat del patrimoni de les diverses
cultures que hi han habitat, i es presenta a través de diversos equipaments adaptats a les necessitats
actuals del consum cultural: Museus, Biblioteques, Teatre, Auditori, la Jazz Cava, entre les més
importants.
4.4.1. Centres museístics
En quant a centres museístics de la ciutat, i tal com ja hem descrit a l apartat de recursos, Terrassa
posseeix 3 grans equipaments: el mNACTEC, el Museu de Terrassa i el Centre de Documentació Textil.
El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (mNACTEC), gestionat per la Generalitat de Catalunya, a
través de la recent creada Agència Catalana de Patrimoni Cultural, és un dels museus nacionals de
Catalunya. El Museu és un dels elements turístics més potents de la ciutat, no només pel seu
contingut, a través de les seves 4 grans exposicions permanents, sinó per l edifici modernista que
l alberga, l extraordinari Vapor Aymerich. El Museu rep actualment uns 90.000 visitants l any, i es
considera un dels motors que han ajudat al desenvolupament turístic de la ciutat, i es pot dir que té
una marca pròpia, força coneguda a nivell nacional i també internacional.
Arrel del Pla de Museus de Catalunya (març 2012), que redefineix l oferta museística de Catalunya
en 4 grans xarxes de museus, el mNACTEC passarà a formar part de la xarxa del Museu d Història de
Catalunya, com a xarxa que agrupa els museus d Història, Arqueologia, Ciència i Tecnologia, i
Etnologia. Veurem com aquest canvi afectarà a la gestió futura del propi museu, i a les relacions
amb la resta de museus de la ciutat, i amb el Servei de Turisme.
El Museu de Terrassa, com ja hem vist també amb anterioritat, és una entitat que aplega tots els
museus de titularitat municipal de la ciutat. Així, el Museu està format per 5 seccions o
equipaments, que composen una oferta molt variada:
58
o
La Seu d Ègara / Conjunt Monumental format de les Esglésies de Sant Pere (Sant Pere,
Santa Maria i Sant Miquel), és un conjunt únic a Europa on destaquen els testimonis
conservats del període del Bisbat d'Ègara.
o
Casa Alegre de Sagrera; edifici de principis de s. XIX, fou taller i habitatge d un
important fabricant de Terrassa, i des de l any 1973 la Casa té funció museística, es
poden visitar les estances moblades de l època modernista i les col·leccions de
pintures, art oriental i llegats d escriptors.
o
Castell Cartoixa de Vallparadís; edifici del s. XII convertit en cartoixa als s. XIV-XV, i
museïtzat situat a la part central del Parc de Vallparadís. Conté una exposició
permanent d elements de patrimoni moble de Terrassa (una petita part dels 27.000
objectes inventariats del Museu) per mostrar l evolució del territori i la seva ocupació
humana, i també una sala d exposicions temporals.
o
Torre del Palau i Centre d Interpretació de la Vila Medieval de Terrassa; la torre és
l element que queda de l antic Castell Palau de Terrassa, de l època medieval. A
l interior s hi ubica el Centre d Interpretació de la Vila Medieval de Terrassa que
ofereix la possibilitat de visitar un tram del fossat de la vila, una galeria subterrània i
un forn de coure de 1839.
o
Claustre del convent de Sant Francesc Assís; el claustre d aquesta església de 1612, de
visita lliure, conserva 26 plafons ceràmics de l època.
El Museu, a més de les tasques pròpies de conservació, restauració i arqueologia del seu
patrimoni, també porta a terme la funció de difusió del patrimoni museístic de la ciutat, a
través del seu servei educatiu i de difusió,
El Centre de Documentació i Museu Tèxtil, des de 1995, Consorci format per l Ajuntament de
Terrassa i la Diputació de Barcelona, el treball del qual se centra sobretot en el patrimoni tèxtil
industrial del nostre país. Te un extens fons, de més de 20.000 objectes representatius de la història
tèxtil d'arreu del món, que es presenta en diverses exposicions temporals monogràfiques.
Per tant tenim una oferta museística rica i variada a la ciutat on conviuen diverses titularitats
(Ajuntament de Terrassa, Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya). Aquesta situació en
ocasions pot obstaculitzar l establiment d actuacions conjuntes.
Els Museus de la ciutat formen part de la Taula de Treball Museus i Patrimoni de la Diputació de
Barcelona creada al 2013 dins l entorn professional de cooperació turística público-privada per a la
província de Barcelona, que són els Cercles de Turisme.
59
4.4.2. Altres equipaments culturals
Altres equipaments culturals emblemàtics, i que també atrauen a públic de fóra del municipi són:
El Teatre Principal. Recentment remodelat (2012), l'Ajuntament de Terrassa ha recuperat aquest
element de patrimoni històrico-artístic de la ciutat, i equipament cultural que data de 1911, l edifici
del qual va comprar al 2005, juntament amb els espais colindants. Amb la remodelació, el Teatre
ocupa una superfície total de 4.530m2 i 660 butaques entre platea i amfiteatre. El nou Teatre
Principal fa possible portar a la ciutat espectacles que, per les seves característiques, no es podien
representar als escenaris actuals.
Terrassa té una gran tradició teatral i on, gràcies a l impuls de l administració local i a diferents
agents creadors, es desenvolupen des de fa anys projectes culturals d abast i interès de país.
Des de l any 2006, amb la creació del Centre d Arts Escèniques (CAET), el Departament de Cultura de
la Generalitat i l Ajuntament de Terrassa aposten per un centre generador de continguts teatrals, i
punt de referència obligada del sector. El CAET és un dels tres centres de creació, producció i difusió
d arts escèniques amb què compta Catalunya en l actualitat. A part de la seva programació regular,
destaca el Festival TNT (Terrassa Noves Tendències). Terrassa suma 192 dies anuals amb funcions
d arts escèniques mentre la mitjana de municipis catalans de més de 50.000 habitants, en suma 101
dades del Centre d Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona, 2010-).
L Auditori Municipal és un nou equipament cultural de la ciutat, destinat a la difusió i a l'exhibició
d'espectacles musicals. Aquest espai cultural, que disposa de 330 localitats, neix amb l'objectiu
bàsic de consolidar la seva pròpia oferta musical i convertir-se en un referent ciutadà del foment, de
la difusió i de l'exhibició musical de petit i mitjà format. Te una programació estable de música en
viu, i destaca també la residència que l Orquestra de Cambra de Terrassa 48 realitza en aquest
equipament.
El Centre Cultural Terrassa (Unnim), és un equipament privat que ofereix una àmplia activitat
cultural. Inaugurat l any 1980, l equipament té diversos auditoris, sales d exposicions, aules
educatives i espais per a produccions culturals. Te una programació pròpia estable on destaquen les
exposicions i els espectacles de dansa, directes, circ, comèdia, i la música clàssica (la Temporada de
Dansa del Centre Cultural compta ja amb 25 edicions ininterrompudes). També s ofereixen cicles de
conferències, tallers i altres programes pedagògics. El Centre Cultural és un referent en el camp de
les arts i la cultura a nivell català.
La Jazz Cava, antic ateneu rehabilitat al 1994, és de titularitat municipal, però en cessió al club de
Jazz de Terrassa, per poder fer la programació regular de concerts i per acollir també els concerts
del festival. L acústica és molt bona, i té la proximitat a l escenari necessària per sentit jazz. Te
capacitat per 300 localitats. La Jazz Cava té una de les programacions estables més interessants del
panorama jazzístic espanyol.
Altres espais de la ciutat dedicats a les arts visuals són:
60
o
La Sala Muncunill, inaugurada l'any 1986 i situada a l'interior d'un dels edificis
singulars de la ciutat, el Vapor Amat, és un espai municipal on es mostren exposicions
divulgatives i de producció artística de la ciutat. De visita gratuïta.
o
La Sala Municipal d'Exposicions de la Casa Soler i Palet està destinada a exposicions
d'art organitzades pel departament d'Arts Visuals. El seu ús es cedeix en ocasions a
entitats ciutadanes sense ànim de lucre que vulguin realitzar exposicions divulgatives o
actes diversos d'interès general. Te accés lliure i gratuït.
o
L EspaiDOS és un altre espai expositiu municipal de la ciutat, que vol apropar a la
ciutadania les pràctiques artístiques emergents.
En l àmbit de la formació superior artística, destaca la presència del Centre del Vallès de l Institut
del Teatre (Diputació de Barcelona), l Escola Superior de Cinema de Catalunya (Universitat de
Barcelona) i el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia CITEM i l Enginyeria d Imatge i So
(Universitat Politècnica de Catalunya).
Finalment en l àmbit de l audiovisual com a aposta estratègica dins les indústries culturals,
sobresurt l existència del Parc de l Audiovisual (Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Terrassa),
ja analitzat també en l apartat dels recursos turístics.
4.4.3. Projectes relacionats amb la Cultura i el Patrimoni
El Departament de Cultura de l Ajuntament està redactant un Pla de Dinamització del Patrimoni de
la ciutat, actualment en curs.
A nivell de projectes tangibles de futur, destaquem:
o
Fàbrica de les Arts: com a tub d assaig de les arts, per a grups de teatre, etc. Tenen
l espai però no el finançament.
o
Rehabilitació de la Casa Alegre, que permetria exposar la col·lecció d art municipal,
que no té espai en l actualitat.
o
Amb l objectiu de la descentralització cultural, també es vol crear un circuit terrassenc
cultural donant continguts als districtes.
o
El mes de maig 2014 es va aprovar la proposta de treball per a la redacció del Llibre
Blanc de la Cultura.
4.5. ACTIVITATS CULTURALS I TEIXIT ASSOCIATIU
Terrassa compta amb un potent teixit associatiu cultural que genera una activitat constant a la
ciutat, amb un ampli calendari de festes populars i esdeveniments. Segons dades de l Anuari
Estadístic de Terrassa 2012, hi ha un total de 181 associacions culturals a la ciutat. Destaquen
les iniciatives empresarials existents en l àmbit de la música, les arts visuals i l audiovisual. Hi ha
també més de 30 colles de cultura tradicional a la ciutat, algunes amb força projecció exterior
(Minyons de Terrassa), i entitats històriques com la dels Amics de les Arts (1927).
61
Es pot dir que, tot i que l Ajuntament (a través de l Àrea de Cultura), porta a terme moltes
actuacions de tipus cultural (a més de gestionar els principals equipaments culturals de la
ciutat), el pes de les activitats culturals de la ciutat el porta el teixit associatiu i privat local. Les
festes importants són organitzades per les entitats culturals de la ciutat.
La programació d activitats culturals que ofereix la ciutat és força interessant i estable. Hi ha
dos actes que destaquen especialment, per la seva dimensió i difusió: la Fira Modernista i el
Festival Internacional de Jazz (ja comentats a l apartat de recursos).
De la resta d activitats culturals cal destacar especialment la Festa Major, celebrada el primer
diumenge després de Sant Pere, és un dels moments on entitats i Ajuntament sumen esforços
per organitzar totes les activitats que hi tenen lloc. Al llarg de 6 dies de Festa hi ha concerts,
actuacions de carrer, la Festa major infantil, i tot plegat amb una destacada presència de la
cultura tradicional.
CALENDARI DE FESTES POPULARS DE TERRASSA
Gener
Festa de Benvinguda als Reis
Cavalcada de Reis
Ball de Reis
Representacions nadalenques
Mostra de Pessebres
Febrer
Carnestoltes
Festa dels Tres Tombs
Març
Festival de Jazz
Mostra de la Diversitat Cultural
Pícnic Jazz
Abril
Festa de la Culturassa
Diada de la Colla dels Bastoners
Diada de Sant Jordi. Ball de Bastons i Exhibició castellera amb les
colles locals
Maig
Festa de la Santa Creu i l Arbre de Maig
Fira Modernista
Diada de la Colla dels Diables de Terrassa
Trobada de Gegants Diada Antoni Messeguer
62
Juny
Festa de presentació dels Capdidats a Capgròs de l Any
Cloenda Curs de Sardanes
Revetlla de Sant Joan
Juliol
Festa Major
Setembre
Diada Nacional de Catalunya
Exhibició Castellera Homenatge Emili Miró
Diada Sardanista
Octubre
Fira del Dibuix
Concurs Nacional de Colles Sardanistes
Festa del local de Minyons
Festa de La Castanyada
Novembre
Diada de la Colla Castellers de Terrassa
Diada de la Colla Minyons de Terrassa
Desembre
Fira de Santa Llúcia
Arribada del Patge Xiu-Xiu
Festa de La Llufa
Representacions nadalenques
Mostra de Pessebres
4.6. OFERTA COMERCIAL
Segons les dades de l Anuari Estadístic de Terrassa de gener de 2014 (Cens d activitats), hi ha a
Terrassa més de 6.200 empreses que es dediquen al comerç, a l'hostaleria i a les reparacions, i
segons les dades d afiliació a la seguretat social, el sector comerç és el primer sector
empresarial de la ciutat (28,3% del total d empreses de la ciutat, i el 16,9% dels assalariats).
Aquestes dades demostren que en els darrers anys, Terrassa s'està situant com una ciutat amb
un sector serveis amb un alt potencial, dintre del qual el comerç té un pes notable.
La distribució per districtes és la següent:
63
Terrassa
Districtes
1. Centre
2. Llevant
3. Sud
4. Ponent
5. Nord-Oest
6. Nord-Est
En el municipi
Total
Activitat econòmica
Comerç, Hostaleria, Reparacions
1.564
366
982
829
910
800
805
6.256
Font: Anuari Estadístic Terrassa 2014
La zona centre acull gairebé una quarta part de tots els comerços de la ciutat (25%). La resta de la
ciutat es distribueixen bastant homogèniament la resta d establiments comercials. Aquesta
dinàmica ens mostra la centralitat que representa el centre històric i la capacitat d atracció que té
sobre tot el municipi.
Per subsectors d activitat, destaca en primer lloc el sector quotidià alimentari (35,6% del total
d establiments), seguit dels establiments dedicats a la venda de productes d equipament de la
persona (19,6%), i el sector de l equipament de la llar (18,8%). Volem fer atenció en que
aquestes dades corresponen al POEC 2003, i poden haver patit alguns canvis.
En quant al format de l establiment, destaca majoritàriament la petita superfície (61%),
respecte la mitjana superfície (22%) i la gran superfície (17%). Dades POEC 2003.
Podem dir que Terrassa és una ciutat comercialment discreta. El comerç dóna vida a la ciutat,
però no hi ha grans apostes comercials, a l excepció per exemple de Decathlon, Eroski o
Nespresso. En aquest sentit, es pot dir que el comerç local no ha aprofitat prou aquesta
situació.
Segons l estudi Pacte Cívic de la Cultura de Terrassa, 2010 , des d un punt de vista comercial, es
calcula que l àrea d influència directa del comerç situat a Terrassa abasta una població d uns
400.000 habitants, anant molt més enllà dels municipis del voltant i estenent-se sobre una part
important de la comarca i l Àrea Metropolitana
64
L'Ajuntament i les associacions de comerciants col·laboren estretament en la promoció del
comerç de la ciutat. Terrassa utilitza la marca Comerç de Terrassa en tots els sentits , per
identificar tota la oferta comercial del municipi. Destaquem també la campanya del 2012 Sóc
de Terrassa i compro a Terrassa (amb personatges i imatges conegudes de la ciutat), que han
posat en marxa les associacions de comerciants de Terrassa i l'Ajuntament per potenciar el
comerç de la ciutat com a motor econòmic local.
Terrassa és una ciutat dinàmica i viva en quant a la celebració de festes i tradicions, fires i
mercats durant, pràcticament, tot l any. Terrassa també s ha posicionat com a centre destacat
en l organització de fires per potenciar el comerç local i convencions multisectorials (al Recinte
Firal de Terrassa), són una referència per a tota aquesta àrea. El Servei de Comerç és
l encarregat d organitzar el calendari firal de la ciutat, entre el que s hi compta: la Fira
Modernista amb un impacte notable en l àmbit cultural;
o
Fira Tradicional d Hivern i d Estiu. La Fira Tradicional d Estiu, des de fa anys,
s ubica en una zona al voltant de la qual s'hi duen a terme nombroses activitats de
la Festa Major. Per altra banda, la Fira Tradicional d'Hivern compta amb un
programa propi d'activitats d'animació, des de concerts, tallers infantils,
xocolatada, ..
o
Fira Modernista. La Fira Modernista, al mes de maig, ha esdevingut amb els anys
una veritable festa de primavera on els visitants tenen l oportunitat de fer un
viatge en el temps i rememorar la Terrassa de fa 100 anys, la ciutat de les
fàbriques i vapors, la de les arts modernistes i l arquitectura industrial. Dins
d aquest esdeveniment temàtic, destaquen 4 activitats:
o
-
Mercat de parades de venda d artesania i demostració de tallers d ofici.
-
Fira de les ciutats modernistes
-
Activitats lúdiques, musicals i espectacles
-
Animació i ambientació del centre Històric
Fira del Bolet. La Fira, que es realitza a la tardor als voltants del Mercat Municipal
de Sant Pere, ofereix un ampli ventall de parades de venda de bolets, a més
d altres activitats complementàries: degustacions gastronòmiques, tallers i
activitats infantils, mostra de bolets, concurs de cuina, conferències, etc.
A tota la ciutat hi ha un total de 20 associacions de comerciants. Són un total de 43 si comptem
a més cambres, gremis i col·legis. Destaca la Federació d'Associacions Comerciants de Terrassa,
amb un total de comerços associats de 370. També es vol fer esment de una escola de
comerciants que és un referent al nostre país, l ESCODI (Escola Superior de Comerç i
Distribució), integrada per l'Ajuntament de Terrassa, Comerç de la Generalitat de Catalunya, la
Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "la
65
Caixa", i la Universitat Autònoma de Barcelona UAB. L ESCODI és l únic centre català dedicat
exclusivament a la formació i reciclatge dels professionals del Comerç.
Cal esmentar el punt d inflexió i transformació que va suposar la peatonalització de la Rambla i
del centre històric, iniciada a principis del 2000, amb l objectiu d afavorir el desenvolupament
del centre comercial de la ciutat. En el seu moment va crear força controvèrsia i rebuig, però
ara es pot dir que ha sigut una transformació exitosa i beneficiosa per la ciutat, que ha guanyat
valor i atractiu. La intervenció va anar acompanyada d uns aparcament dissuasoris municipals
subterranis. Abans de la transformació, havien arribat a passar fins a uns 10.000 cotxes pel
carrer de la Font Vella.
La zona centre és la zona amb major activitat comercial. En quant a principals eixos comercials,
destaquem:
o
Raval de Montserrat- Sant Pere
o
Portal de Sant Roc-Carrer Major-Carrer de la Font Vella
El Centre de la ciutat hi ha censats uns 1.500 comerços, dels quals uns 300 estan adherits a
l Associació Terrassa Centre , una associació força dinàmica que treballa des de 1994,
actualment amb una Gerència professionalitzada de centre comercial obert. L àmbit d actuació
de l associació es mostra en la imatge següent:
Font: Terrassa Centre
Segons les dades de l associació, de dilluns a dissabtes normals, més de 190.000 persones
entren a la zona de vianants (unes 30.000 pax/ dia). Els punts d entrada són 5 principalment:
o
Per l esquerra: Raval-Goleta, Major-Unió,
o
Per la dreta: Sant Pere-Gaudí, ,Font Vella-Cardaire, Rutlla-Església.
L àmbit, cal a dir, des del 2007 amb la crisi, s ha anat concentrant, i per tant el quadrat del
centre s ha reduït.
Un altre punt a destacar és la desconnexió que té el centre històric amb la zona del Vapor
Gran, una zona residencial que es va voler potenciar comercialment des del govern municipal
66
(amb la intenció d ampliar el quadrat central, seguint una estratègia expansiva), però que no
s ha arribat a consolidar. El recent tancament de l Hotel Vapor Gran, és un factor negatiu per la
revitalització d aquesta zona, que ha perdut dinamisme, i necessita d una intervenció de millora
de la connectivitat urbana amb el centre històric.
Cal destacat a més, Terrassa compta a l actualitat amb dos mercats municipals alimentaris: el
Mercat municipal de la Independència (al centre de la ciutat: Raval de Montserrat-Rambla
d Ègara,) i el Mercat municipal de Sant Pere (al districte V). El Mercat de la Independència és un
exemple molt interessant de l'arquitectura modernista local, amb una estructura de ferro colat
en 50 columnes que sostenen una coberta que afavoreix la llum natural a través de 4.000
claraboies de vidre.
Finalment destacar el paper del Parc Vallès, gran complex d oci i comerç situat entre els
municipis de Terrassa, Sabadell, Matadepera i Sant Cugat, a la comarca del Vallès Occidental.
Com a centre comercial i d oci, alberga una gran oferta en restauració, cafeteries, discoteques,
bars musicals, cerveseries, cinemes, bolera, etc, i el seu poder d atracció arriba més enllà del
Vallès per la seva excel·lent accessibilitat i facilitat d aparcament. El Parc rep uns 6M de visites
anuals.
4.7. OFERTA D ACTIVITATS A LA NATURA
Terrassa compta amb un total de 1,96 milions de m2 de superfície de zones verdes. El principal
espai verd dins de la ciutat és el Parc de Vallparadís, amb un total de gairebé 400.000 m2, però
també hem de parlar de la xarxa de camins en tot l espai natural peri-urbà, on s han dut en els
darrers anys moltes actuacions arrel especialment del POUM 2003, però també de forces
petites iniciatives privades de millora, adequació i recuperació d espais verds. I finalment,
també, fem esment al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l Obac, que tot i ser més fóra del
municipi que dins, és un element important a tenir en compte en la oferta turística de la ciutat.
Altres recursos de l àmbit natural són les 37 fonts naturals i els 110 km. de camins públics.
4.7.1. El Parc de Vallparadís
Tal com ja hem vist en l apartat de Recursos, aquest és el gran parc urbà i pulmó verd de la ciutat,
una gran extensió verda en forma de Y amb un total de 40h i una longitud de 3,2 Km., que es
configura de nord a sud pel torrent del mateix nom.
El Parc, gestionat pel servei de Gestió de l Espai Públic de l Ajuntament de Terrassa, ha sigut
totalment recuperat i urbanitzat, per un millor ús públic d oci i de lleure, molt freqüentat
(especialment la rambla que circula de dalt a baix del parc) pels habitants de la ciutat, i també pels
visitants de fóra.
El Parc disposa de diferents serveis: zones de picnic, 4 bars (un d ells a més restaurant, La
Muntanyeta), 8 itineraris botànics, horts, parcs infantils, una piscina (el gran atractiu de l estiu), a
part de recursos com són les fonts naturals.
67
L empresa esports d aventura, Emocions, té la concessió per l organització de les activitats del parc
(tir amb arc, tirolina, rocòdrom, caiac, bicicletes, etc.). Treballen sobretot a la primavera i tardor,
especialment amb grups escolars, comarcals i de Barcelona. Segons dades del 2012, un total de
2.773 persones han participat en activitats d esports d aventura dins el Parc, de 49 entitats
diferents (la participació ha sigut un 2,57% menor que al 2011).
A més de fomentar l interès cultural i natural dels seus recursos més potents (Seu d Ègara, Castell
Cartoixa i les restes arqueològiques de Cal Guardiola, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, el
Claustre de Sant Francesc, o el jaciment paleolític), el Parc és l escenari de múltiples activitats
lúdiques i culturals, de les que destaquen el Picnic Jazz o la Festa Major infantil.
4.7.2. La xarxa de camins de l entorn peri-urbà
Terrassa disposa d una xarxa de camins al voltant de la ciutat. Estan senyalitzats fins a 35 camins
històrics, i n hi ha 8 inclosos en el Pla especial de protecció de camins del terme de Terrassa. Entre
ells destaca el Camí dels Monjos, l antic camí que uneix els monestirs benedictins de Sant Cugat i de
Sant Llorenç del Munt, passant pels termes de Sant Cugat, Sant Quirze, Terrassa i Matadepera.
A més del Camí dels Monjos, hi ha altres itineraris senyalitzats que es poden fer a Terrassa. Alguns
d ells són els Itineraris Bonvilar, proposats des del Centre d Informació ambiental Bonvilar, que
tenen uns 1000 usuaris/ any (famílies de Terrassa bàsicament). També es pot fer un itinerari circular
al voltant del perímetre de la ciutat, d uns 30 km. A banda, el Centre (obert en caps de setmana) rep
unes 8000 visites/ any entre setmana d escoles de Terrassa, que segueixen un programa pedagògic.
A banda d aquesta zona est d activitat en el medi natural, l altra gran zona natural és el parc
agroforestal, un paisatge forestal a la zona nord que queda entre Terrassa i la serra de l Obac, i on
s hi poden fer passejades i esport, utilitzant la xarxa senyalitzada de camins, on hi destaquen també
algunes masies històriques de propietat privada.
El Camí de Sant Jaume discorre pel terme municipal de Terrassa, i actualment s està treballant una
proposta perquè la Generalitat reconeixi la ciutat com a punt d inici i sortida del camí, i es senyalitzi
en conseqüència una variant que passa pel centre urbà i en concret pel conjunt de la Seu d Ègara.
També destacar l itinerari per fer en BTT (i roadbook descarregable en la web de turisme), la Volta
de les Fonts , per Terrassa i Matadepera.
En aquests diferents itineraris podem trobar dins el municipi, unes 30 masies històriques
catalogades i protegides, que tenen cert interès arquitectònic, àrees de picnic i unes 40 fonts
naturals.
Amb el Pla de l Anella Verda de Terrassa, l entorn verd i agrari de la ciutat anirà posant-se en valor
progressivament.
4.7.3. EL Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l Obac
Amb una superfície de 13.693 ha, el Parc, gestionat per la Diputació de Barcelona, forma part de la
Serralada Prelitoral catalana, a cavall de les comarques del Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el
68
Bages. Terrassa és un dels 12 municipis de l àmbit del parc, tot i que representa només el 6% de la
seva superfície total (763 ha). El Parc té el Sistema de Qualitat Turística Q i està adherit des del
2011 al sistema de gestió de la Carta Europea de Turisme Sostenible (pla d actuacions a realitzar en
5 anys).
A banda del Monestir de Sant Llorenç (l equipament més visitat) i dels paisatges més naturals, el
Parc té altres atractius: Coll d Estenalles, Casa Nova de l Obac, Mura, el Marquet de les Roques
(actualment tancat), les àrees d esplai (3 zones), les tines i el paisatge vitivinícola. Hi ha fins a 17
itineraris marcats, per fer entre 1 i 3 hores.
El Parc disposa de diferents centres i punts d informació repartits pel Parc, 10 establiments
d Allotjament rural i 1 casa de colònies.
El Parc organitza el Programa d activitats culturals Viu el Parc . Entre abril i juliol s han celebrat 39
activitats (familiars, escolars, fira artesans, etc.) , amb una participació d un total de 6.798 persones.
El Centre Excursionista de Terrassa té un paper clau en moltes de les activitats que tenen lloc dins
del Parc. Col·labora amb el Parc, per exemple, amb el programa de Les Passejades pel Parc (en
dies feiners), i amb el dels Entorns de Terrassa (al 2013, però, no està previst que es faci).
El Parc també acull alguns esdeveniments esportius i de natura, com la Matagalls-Montserrat, La
Roca Salénica en BTT (1300 pax/ any), la Rocafortina, i la Primera Marató de Muntanya de
Catalunya.
La ruta dels Tres Monts, és una altre dels seus atractius: és un itinerari de 106 Km senyalitzat (a
realitzar en 6 etapes), entre els parcs naturals del Montseny, Sant Llorenç del Munt i l Obac, i
Montserrat, i que permet realitzar activitat de senderisme entre paisatges espectaculars i atractius
patrimonials. La ruta és un producte turístic atractiu i de senderisme assequible per tots els públics.
Fins a 10 empreses de guiatge i organització d activitats, operen en l àmbit del parc
El cotxe és el principal mitjà de transport per accedir-hi. Hi ha un total de 12 zones d aparcament
habilitades i senyalitzades. La zona sud és la que concentra més problemes de saturació i
aparcaments plens. Fins al 2012, el parc posava a disposició del visitant el servei de transport públic
BusParc, per dissuadir de l utilització del transport privat, però aquest servei s ha suspès
indefinidament.
4.8. OFERTA ESPORTIVA
4.8.1. L esport a la ciutat
Terrassa té una llarga i reconeguda tradició en la promoció de l'esport i la oferta d instal·lacions i
d'activitats esportives és força àmplia. Els esports tradicionalment més coneguts a la ciutat són el
hoquei herba (3 clubs d hoquei), el futbol (12 camps a la ciutat), la natació i el waterpolo o el
bàsquet. L esport és un element d orgull de la ciutat, i va tenir el seu moment gloriós arrel de la cita
69
olímpica de 1992, al ser declarada la ciutat com a subseu olímpica. Terrassa és, històricament, una
de les ciutats més olímpiques del món: ha aportat més d un centenar d esportistes als Jocs Olímpics
i Paralímpics, sobretot en hoquei, però també en onze disciplines més.
Paral·lelament als Jocs del 92, es va celebrar l Olimpiada Cultural de Barcelona. A Terrassa es va
aprofitar l event, combinant l esport amb la cultura, amb resultats molt exitosos en quan a
programació d activitats (jazz, teatre, etc.). Va ser significativa la pedagogia que es va fer a través de
l organització de diferents exposicions (Terrassa, 100 anys de teixit ciutat) durant els 4 anys que va
durar. L Olimpiada cultural va permetre a Terrassa entendre lo valuós del seu patrimoni, i que
posteriorment s iniciés la seva veritable revalorització.
Terrassa disposa d'una gran diversitat d'entitats esportives. A la ciutat operen un total de 131
entitats relacionades amb l esport, de gairebé totes les modalitats esportives que s hi practiquen.
Destaquen especialment els 3 clubs d hoquei, el Club Natació Terrassa, la Terrassa Futbol Club, o el
Centre Excursionista de Terrassa.
El Servei d Esports de l Ajuntament de terrassa fomenta i promou l esport i l activitat física al
municipi, a través de l organització i gestió d un conjunt d activitats esportives directa o amb
col·laboració amb les diferents entitats de la ciutat. Durant el 2011, es van fer convenis amb
aportacions econòmiques amb les 3 clubs d hoquei, l Associació Esportiva Mitjà Marató de Terrassa,
l Unió Atlètica de Terrassa, o la Terrassa Olímpica S.A.D. (entitat que disposa dels drets federatius
de les activitats del terrassa Futbol Club).
L hoquei és l esport per excel·lència de la ciutat. Al 2012, va fer 100 anys d aquest esport a la ciutat
(1912 va ser l any de naixement del Club Esportiu Terrassa). Al 1935 es va crear el Club Ègara i al
1952 l Atlètic Terrassa. Els Jocs del 1992 van portar el hoquei a Terrassa, i va afavorir que aquest
esport es coneixes molt més enllà de l àmbit local. Tots 3 clubs privats tenen instal·lacions pròpies
(2 a Terrassa i 1 a Matadepera). Els resultats obtinguts per aquests clubs són espectaculars: han
guanyat, per exemple, 9 de les últimes 12 lligues nacionals (Divisió d Honor), i a nivell internacional.
Copes d Europa, Champions Trofee, Trofeu de les 5 Nacions, entre d altres.
La natació i el waterpolo estan representats pel Club Natació Terrassa (1932), entitat amb més de
18.000 socis, i 11 seccions diferents. El Club gestiona les instal·lacions de l Àrea Olímpica
Al 2012, Terrassa va commemorar el centenari del bàsquet a la ciutat. Terrassa va ser la primera
ciutat d Espanya en què es va iniciar la pràctica del bàsquet. Amb aquest motiu, la Fundació del
Bàsquet català va designar al 2012, Terrassa Ciutat del Bàsquet.
L esport del Golf té un gran equipament, el Camp de Golf El Prat. El Real Club de Golf El Prat es va
instal·lar a Terrassa l any 2003. La implantació del camp de golf, de 260 ha i 45 forats i dissenyat per
Greg Norman i propietat del club, va provocar les reticències de la població local, i encara avui els
terrassencs no s ho acaben de creure. Les seves instal·lacions inclouen serveis com: 4 punts
diferents de restauració, 2 piscines, servei de guarderia (casa club nens de 1500 m2), pistes de
paddel, wellness center, lloguer de bicis, i camp de pràctiques. També té un centre de Pitch & Putt,
ell Vallès Golf, un camp públic de 9 forats, amb Escola de Golf. L any passat el Vallès Golf es va
70
convertir en el camp que més noves llicencies de Pitch & Putt va aportar a Catalunya. El club te uns
2200 socis, el 90% dels socis particulars són de Barcelona. Però en aquests anys al Vallès, 400 nous
socis de Terrassa i Matadepera principalment, han entrat al club.
Finalment, destacar que Terrassa acull la Federació Catalana de korfbal, aquest esport d equip
reconegut pel COI i similar al bàsquet que va arribar a Catalunya l'any 1980, any en que van néixer
els dos primers equips en 2 col·legis de Terrassa. La Selecció catalana de Korfbal es va proclamar
campiona d Europa al 2005. L'actual campió de Lliga és el CK Vallparadís.
4.8.2. Els equipaments del municipi
Dels equipaments existents destaca el nucli d'instal·lacions de l Àrea Olímpica Municipal de Terrassa
(equipaments municipals, cedits en gestió al Club Natació Terrassa), a la zona nord del municipi, i on
es concentra la major i més important oferta de serveis esportius de la ciutat: piscina de 50 metres,
2 piscines de 25 metres, 2 piscines infantils i 2 més lúdiques, camp de futbet 6, Camp de futbol, 2
camps de futbol 7, 9 pistes de pàdel, 6 pistes poliesportives, 2 pistes de tennis, 2 pistes de petanca i
1 Rocòdrom. També hi ha equipaments a la zona sud (pista atletisme, camp de futbol). Dins la
ciutat, la zona oest és la zona amb menys oferta d instal·lacions (Pavelló La Maurina).
L Ajuntament gestiona directament 7 grans equipaments esportius: la Zona Esportiva Municipal de
Can Jofresa, 5 Poliesportius municipals i l Estadi Olímpic Municipal de Terrassa. Els equipaments
municipals cedits en gestió a altres entitats inclouen: 10 camps de futbol, 5 pistes poliesportives, 4
pistes de petanca, el Circuit Municipal de Ciclisme, el Circuit Municipal de BMX, entre d altres.
Destacar la conversió i adequació al 2011 de la Pista Poliesportiva de Vallparadís en un espai
esportiu obert.
4.8.3. Les activitats esportives
A part de les lligues regulars dels diferents esports (les més importants a nivell estatal i
internacional són les de hoquei), i de totes les activitats de l esport escolar, que són les tenen més
participants (18.194 al 2012), la ciutat acull diferents tipus d esdeveniments puntuals, dels que
destaquem principalment:
o
Mitja Marató de Terrassa (2.316 participants al 2013
XIV edició), i Cursa Santi
Centelles (1189 participants)
o
Activitats esportives Festa Major: Cursa atlètica popular 1.478, pedalejada popular
1.052, o Bàsquet 3*3, 152 amb un total de 2.682 participants.
En l àmbit del golf, un dels esdeveniments més potents que organitza el RCG El Prat és l Open
d Espanya (ho ha fet en 9 ocasions). Al 2011, l esdeveniment, d una setmana de durada, va acollir
26.000 persones, la majoria de les quals eren jugadors i familiars. L entrada era lliure.
71
L esdeveniment que va tenir un fort impacte mediàtic, retransmet per més de 150 cadenes de tot el
tot el món, i posicionant Terrassa com a ciutat de golf.
Per al 2013, les activitats que s han portat a terme són les següents:
-
Campionat de Catalunya de Natació Absolut Open i Internacional 18, 19 i 20 de gener de 2013
-
Campionat de Catalunya de Divisió d'Honor de Hockey Sala- Atlètic Terrassa Hockey Club 19 i
20 de gener 2013
-
Mitja Marató Ciutat de Terrassa 27 de gener 2013
-
Copa del Món d'Esgrima de Floret Júnior Masculí a La Zona Esportiva Municipal de Can Jofresa
2 de febrer 2013
-
Torneig Nacional Patinatge Artístic- Poliesportiu Municipal de La Maurina 9 i 10 de febrer
2013
-
Campionat d'Espanya de Fons de Natació 16 de febrer 2013
-
Nit de l'Esportista 7 de març 2013
-
Cursa Californiasports 2 de maig 2013
-
Cursa de Vallparadis Unió Atlètica Terrassa 19 de maig 2013
-
Torneig de Bàsquet cadet Ciutat de Terrassa maig de 2013 (ve gent de tot l'estat)
-
Torneig Interclub Dames de Tennis al Club Ègara que se celebra al mes de juny hi participen
dones de tot Catalunya
-
Campionat de Catalunya Aleví d'estiu, 5, 6 i 7 de juliol 2013
-
Torneig Europeu d'Escoles de Hockey que es fa el mes de juliol a Club Esportiu Terrassa
Hockey on participen més de 2000 nens/es de tot Europa.
4.9. OFERTA EDUCATIVA
Pel que fa a l àmbit educatiu, Terrassa s ha erigit com a segon campus universitari de Catalunya,
per darrera de Barcelona. La ciutat compta amb un campus urbà en què hi són presents 5
universitats (UPC, UAB, UB, així com la UNED i la UOC) que reuneixen un total de 8 escoles i un
hospital universitari, amb una oferta de més de 90 titulacions en àmbits que van des de les
enginyeries fins a la salut, l empresa o el comerç.
Aquesta oferta de formació continuada tant extensa dóna servei a una població universitària de
més de 11.000 estudiants (la majoria de la UPC uns 5.200-).
La presència de la Universitat en el territori és un clar element de dinamisme social, cultural i
econòmic. El campus universitari està integrat a la ciutat (a la banda dreta de Vallparadís), i al seu
voltant s ha creat tota una infraestructura de serveis al l abast dels estudiants (allotjament a través
del Servei Jove d Habitatge ubicat al Vapor Gran, i de la Residència universitària F. Giralt i Serra
(RESA)-, restauració, biblioteques, punt d informació juvenil, etc.), i amb una xarxa de transport
públic adequada tant a nivell intern com amb la resta de ciutats que l envolten.
L Ajuntament de Terrassa, a través del Servei de Relacions Internacionals i Universitat, vol seguir
potenciant el Campus Terrassa, amb accions com: la integració del campus en diverses xarxes
72
universitàries europees (amb l objectiu de la internacionalització), promovent titulacions de
disciplines de l àmbit de les TIC/ Audiovisuals, o fomentant la recerca universitària (37 grups de
recerca al 2012).
Dels alumnes de l UPC de plans reformats, uns 1.300 tenen residència durant el curs a Terrassa, dels
quals un 30% no són residents, és a dir són de fóra del municipi.
Les universitats de Terrassa generen un cert moviment de públic de fora de Catalunya (nacional i
internacional) relacionat amb masters, postgraus, i els grups de treball i recerca ja esmentats. Per la
celebració de determinades reunions o tallers, es fan servir les sales del Vapor Universitari i les
diferents sales amb que compten les diferents escoles universitàries.
A nivell formatiu i pel que fa a formació en el sector turístic i d'hostaleria,fins 2012 funcionaven al
territori :
L'Institut Cavall Bernat a partir d'un Conveni de col.laboració entre la Generalitat de CatalunyaDepartament d'Ensenyament amb l'Ajuntament de Terrassa-Foment de Terrassa,SA,Patronat
Municipal d'Educació i el Gremi Empresarial d'Hostaleria de Terrassa i comarca, per impartir els
Cicles Formatius de Grau Mig de Cuina i Gastronomia i el de Serveis de Restauració a les
instal·lacions de l'Escola d'Hostaleria Torre Mossèn Homs (edifici de tuitularitat municipal)
Els cicles formatius realitzen la formació teòrica a l'Institut i la formació pràctica en les instal.lacions
de l'Escola Torre Mossèn Homs que disposa d'un restaurant d'aplicació,obert al públic,de dimarts a
divendres,per tal de que els alumnes del CFGM Cuina i Gastronomia i de Serveis de Restauració
realitzin les seves pràctiques formatives en situació de treball real.
Pel proper any acadèmic, l'Institut duplicarà la línea de Cuina i Gastronomia que passarà d'un a dos
cicles, degut a l'alta demanda d'aquests estudis i el seu bon índex d'inserció i està previst que en el
futur es realitzi el Cicle de Grau Superior de Direcció de Cuina.
L'Institut Cavall Bernat també imparteix els Cicles de Formació Professional de Grau Superior
d'Agència de Viatges i Gestió d'Esdeveniments i el de Guia,Informació i Assistència Turístiques.
Cultura Pràctica (Centre Privat) que ofereix el Cicle Formatiu de Grau Mig de Serveis de Restauració.
El Campus Professional Vallparadís de Foment de Terrassa,SA-Àrea de Promoció Econòmica i
Innovació-Ajuntament de Terrassa,que realitza Cursos de Formació Ocupacional amb Certificat de
Professionalitat de Cambrer/ a de Bar Cafeteria homologats pel Servei d'Ocupació de la Generalitat
de Catalunya.
73
5. EL SISTEMA ORGANITZATIU DEL TURISME A TERRASSA
5.1. LA NECESSITAT D UNA ORGANITZACIÓ TURÍSTICA
La gran multitud d agents que intervenen en la configuració del producte turístic I en la seva
comercialització, i el caràcter divers d aquests agents (públics / privats), que representen a més
una gran varietat d àmbits econòmics: transport, allotjament, gastronomia, serveis turístics, oferta
complementaria, comercialització, promoció, etc., fa necessari un tipus d organització que coordini
tota la cadena del producte.
Les destinacions turístiques han d organitzar-se per a cobrir dos grans fronts:
o
La Planificació i el desenvolupament, actuacions que sovint només poden ser portades
a terme per part del sector públic.
o
La Promoció i la Comercialització Turística. Tasques que requereixen una acció
coordinada entre els agents públics i els privats.
5.2. ANTECEDENTS
Els orígens del turisme a la ciutat es produeixen al 1987 amb la declaració de Terrassa com a subseu de hoquei dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Es crea l Oficina Olímpica de Terrassa, com a
punt d informació i atenció als visitants, depenent de Presidència de l Ajuntament, i en que s hi
adscriuen 2 persones (situada al Raval de Montserrat, en ple centre històric de la ciutat). En aquest
període es crea també el primer equip de guies turístiques, i el primer programa de rutes
turístiques.
Al 1994 es transforma l Oficina Olímpica en Oficina de Turisme, que s adscriu a la Xarxa d Oficines
de Turisme de la Generalitat.
Al 1998 s encarrega l elaboració d un estudi per conèixer la situació turística de Terrassa i el seu
potencial (Pla Operatiu de Desenvolupament Turístic de la ciutat de Terrassa), i al 1999 es crea
(conjuntament amb la Diputació de Barcelona) el Grup de competitivitat del turisme de la zona de
Terrassa i el PN de Sant Llorenç de Munt i l Obac. Del Grup sorgeixen diferents grups de treball: el
de creació i comercialització de productes, el de recursos i el de la Ruta industrial i Modernista. El
Grup de Competitivitat havia de derivar en la creació del Consorci de Turisme de Terrassa, però
això no va ser possible.
En el mandat 1999-2003 es crea la Regidoria de Comerç, Consum i Turisme, que significa un salt en
davant en l aposta turística de la ciutat. L any 2000 es crea l Espai Terrassa (Oficina de Turisme i
botiga de venda de productes promocionals), oberta tots els dies de la setmana, i al 2001 el Punt
d Informació Turística del mNACTEC (va coincidir amb el tancament de la botiga que tenia el
museu), que opera amb els mateixos horaris que el museu. Samplia l equip fix de turisme de 2 a 5
persones.
74
El mandat següent, 2003-2007, significa un punt d inflexió pel turisme i la promoció de la ciutat,
amb la creació de la Regidoria de Promoció de la Ciutat, Relacions europees i Turisme, i al juny del
2004, la Regidoria de Projecció de Ciutat i Turisme. L aposta política de promoció de ciutat, ja no
està només vinculada al urbanisme, sinó ara també al turisme. Al 2004 es redacta l estudi
Estratègies de desenvolupament turístic a partir dels recursos patrimonials de la ciutat de
Terrassa , d on sorgeix la proposta de creació d una xarxa industrial de Catalunya. És al 2006 que
es crear la Xarxa de Municipis de Turisme Industrial de Catalunya, formada per 19 municipis , amb
seu a Terrassa, i presidida per l Alcalde de Terrassa. El mateix any la Regidoria s instal·la a la Masia
Freixa, de la que s ha restaurat el mobiliari.
Al 2008 s aconsegueix el Pla de Dinamització del Turisme Industrial, amb una dotació de 1,5 M.
d euros (finançats a parts iguals entre l Estat, la Generalitat i els ajuntaments) durant 3 anys
Durant el Mandat 2008-2011, el Servei de Comerç i Turisme continua treballant en la seva funció
bàsica, la promoció turística (a la que es destina gairebé la meitat del pressupost); però també en
el turisme industrial, l artesania, i el turisme de negocis. Els projectes més importants del període
són: la posada en valor de les Esglésies de Sant Pere (2010), la creació del Grup Terrassa
Gastronòmica (2011), i la implementació de la Senyalització Turística modernista (2008).
En el mandat 2011-2015, el Servei de Turisme passa a formar part de l Àrea de Promoció
Econòmica i Innovació de l Ajuntament de Terrassa i continua desenvolupant els seus projectes de
promoció: modernisme industrial, turisme cultural, gastronomia, turisme esportiu, parc i entorn
natural, turisme de reunions i professional. Es projecta el trasllat de l Oficina de Turisme i els seus
serveis (informació, botiga) a l edifici de la Masia Freixa. Saposta per les noves tecnologies amb la
creació de noves eines (web pròpia del servei, web per a dispositius mòbils, participació a les
xarxes socials, etc.) i la dedicació de recursos especialitzats.
Des del 2012, l Ajuntament de Terrassa forma part del Consorci de Turisme del Vallès Occidental.
5.3. ESTRUCTURA ACTUAL I FUNCIONS
5.3.1 Estructura del Servei
Desprès del canvis i moviments dins l estructura de l Ajuntament el darrer any, i del canvi d Alcalde
(investit el 10 de desembre de 2012), el Servei de Turisme queda organitzat de la següent manera:
75
REGIDORIA DE TURISME I PROMOCIÓ EXTERIOR
CAP DEL SERVEI
Tècnic Gestió (XATIC)
CAP DUNITAT
Tècnic Auxiliar
Tècnic Auxiliar
Tècnic Auxiliar
Coordinadora
Espai Terrassa
Informador-a
Font: Elaboració pròpia
El Servei de Turisme depèn de la Regidoria de Turisme i Promoció exterior, que pertany a l Àrea de
Promoció Econòmica i Innovació (l àrea té 4 Regidories), una de les 4 Àrees en que està dividida el
Consistori de la ciutat. Els serveis centrals del Servei de Turisme es troben a la Masia Freixa,
ubicada al Parc de Sant Jordi.
El Servei de Turisme està format tècnicament per 8 persones: 1 Cap de Servei, 1 Cap d Unitat, 1
Coordinadora, 1 Tècnic de Gestió, 3 Tècnics Auxiliars i 1 Informador. Cal destacar que el lloc de
treball de Tècnic de Gestió està assignat específicament a la gestió diària i els projectes que
desenvolupa la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC), per tant la gestió diària i els
projectes propis del Servei són a càrrec de les altres 7 persones.
Destacar el paper del Consell de Comerç i Turisme, creat al Mandat anterior al 2008, un òrgan
consultiu de participació sectorial de l Ajuntament de Terrassa, que té entre les seves atribucions
l elaboració d estudis, dictàmens i propostes en els àmbits del comerç i del turisme, així com la
promoció i dinamització de la seva oferta. Composat per un Ple, una Comissió permanent i una
Secretaria Tècnica, el Consell ha tingut, per exemple, un paper especialment important en la
creació i dinamització del projecte Terrassa Gastronòmica . Actualment el funcionament i la
composició del Consell està en un procés de redefinició.
5.3.2 Funcions del Servei de Turisme
El Servei de Turisme de l Ajuntament té dos grans objectius:
1. La promoció turística de la ciutat a l exterior, que realitza mitjançant l organització
d activitats,
76
2. La prestació del servei d informació i assessorament sobre l oferta turística, tant als
ciutadans com als visitats.
Aquest segon objectiu es concreta amb l Oficina de Turisme, que inclou una Botiga de productes
promocionals de Terrassa, i que recentment s ha traslladat a l edifici de la Masia Freixa.
El Servei de Turisme col·labora amb altres serveis municipals (Cultural, Esports, etc.), entitats i
institucions públiques i privades, per l exercici de les seves funcions. A nivell local, però també
supralocal (Diputació de Barcelona), comarcal (Consorci de Turisme del Vallès Occidental) i regional
(Agència Catalana de Turisme).
El Servei treballa anualment sota un Pla d Accions, que aquest 2013 inclou sis grans eixos:
o
Turisme Cultural (rutes i visites guiades)
o
Gastronomia (projecte Terrassa Gastronòmica)
o
Turisme de reunions
o
Modernisme (i Modernisme Industrial com a tret identificatiu)
o
Turisme esportiu (estades, competicions, esdeveniments...)
o
Turisme de natura (Parc Natural)
Per donar suport a aquestes línies de treball, el Servei compta amb un pressupost per a la
realització de diferents accions de promoció. Al 2013, les principals accions promocionals han estat
les següents:
FIRES
ACCIÓ
TIPOLOGIA
Saló Internacional del Turisme a Catalunya Genèrica turisme
Amb presència pròpia de Terrassa
(SITC)
EIBTM (Barcelona)
Turisme
de Amb presència pròpia de Terrassa
reunions
Fira Modernista de Terrassa
Esdeveniment
Amb presència pròpia de Terrassa
Cultural-Turistic
Picnic Jazz Festival de Jazz (Terrassa)
Musica
Amb presència pròpia de Terrassa
Fira del Bolet
Terrassa
Fira de l Esport
Tardor de caça i bolets a Gastronòmica i
Micològica
Esportiva
Fira Terrassa de Vins
Mostra de la diversitat
Fira Modernista de Canet
Fira Modernista de Barcelona
Saló Mahana. Tolouse
Esdeveniment
Cultural/Turístic
Esdeveniment
Cultural Turístic
Genèrica Turisme
Amb presència pròpia de Terrassa
Representada per l Ajuntament de
Terrassa. Servei d Esports
Amb presencia pròpia de Terrassa
Amb presencia de l Ajuntament de
Terrassa. Participació ciutadana
Amb presència pròpia de Terrassa
Amb presencia pròpia de Terrassa
Representada per la Diputació de
BCN
77
MITT MOSCÚ
Genèrica de
Turisme
Comercialització
Representada per la Diputació de
BCN
Representada per la Diputació de
BCN
Representada per la XATIC
FITUR (Madrid)
Profesionals del
sector MICE
Turisme actiu i de
natura
Genèrica turisme
SEVATUR
Genària Turisme
Saló de l Ensenyament
Ensenyament
Fira Sant Cugat Actiu
Turisme actiu
WORLD TRAVEL MARKET (Londres)
Genèrica turisme
Representada per la Diputació de
BCN
Representada per la Diputació de
Barcelona
Representada per la Diputació de
BCN
Representada per la Diputació de
BCN
Representada per l Ajuntament de
Terrassa Servei d Universitati
Societat del Coneixement
Representada pel Consorci de
Turisme del Vallès Occidental
Representada per la Diputació de
BCN
Diagonal Mar
4ª Fira del Ferro Pirinenc - XATIC
Saló IMEX Frankfurt
Fira Fiels&Wandelbeurs.Amsterdam
Total 21 fires, de les quals 6 són a Terrassa, 5 a altres ciutats de la província de Barcelona i 3 més a
Barcelona ciutat, 2 a la resta d Espanya, i 5 fires a l estranger.
WORKSHOPS
ACCIÓ
TIPOLOGIA
8è Workshop del Barcelona Province
Convention Bureau. Casa Convalescència.
Barcelona
Acció promocional a l Illa Diagonal
(Barcelona)
Workshop Interclups de productes
Turisme
reunions
de Amb presència pròpia de Terrassa
Genèric de turisme
Organitzat per l ACT
Genèric de turisme Organitza l agencia Catalana de
SITC
Turisme
IV Workshop intern marca turística Costa Producte turísitc
Diputació de BCN amb
Barcelona
col·laboració Consorcis tuirsme
Costa Barcelona
FITUR Congressos (Madrid)
Turisme
de Representada per la Diputació de
reunions
BCN
Presència a 4 workshops i 1 més representat per la Diputació de Barcelona.
FAM TRIPS
ACCIÓ
Fam trip de turisme religiós Italià
Guies i Informadors de Ctalunya
TIPOLOGIA
Fam trip
Organitzat per l ACT
Fam trip
Organitzat per la Diputació de BCN
78
Fam trip Golf Països Nordics
Fam Trip
Organitzat per la Diputació de BCN
Els Fam Trips han estat organitzats per l ACT o bé per la Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació
de Barcelona.
Altres accions de promoció i accions de suport a la comercialització són:
Ledició de publicacions pròpies: flyers, dossier, guies,.. etc., i de vídeos promocionals.
Les insercions de publicitat:
Descobrir Catalunya, Sapiens: Ruta Seu d Ègara i Ruta modernista:10 anuncis
Guia del Ocio. Banners Fira Modernista, Caça i bolets: 2anuncis + redaccionals
corresponents
Revista Barcelona Passport. Anuncis Ruta Modernista : 2 anuncis
Revista Vallesos (tardor). Anunci Fira modernista: 1 anunci
Revista Cuadernos de Jazz. Anunci paquet de jazz:1 anunci
Revista Hosteltur. Anunci Turisme de Reunions: 1 anunci
Revista Terme. Anunci Modernisme: 1 anunci +article dedicat al modernisme
Què fem?, de La Vanguardia. Campanya Tardor de caça i bolets: 1 anunci
La Vanguardia Digital. Campanya Tardor de caça i bolets: 1 anunci
o
La web (www.visitaterrassa.cat; www.terrassa/turisme ) i xarxes socials (Facebook, twitter,
instagram)
Al web www.visitaterrassa.cat, es poden consultar totes les publicacions editades, així com
l oferta de visites a la ciutat.
Visites a la pàgina web durant l any 2013: 40.292 visites procedents de 94 països o territoris
diferents
-
Mitja de pàgines per visita: 4.76 pàgines/visita
-
Temps mitjà al lloc web: 2:15 minuts
-
Visites noves: 62.11%
-
Mesos més freqüentats: febrer i maig
-
Idioma més utilitzat: espanyol (17.852), seguit del català (4.752) i l anglès (1.991)
-
Sistema operatiu més utilitzat: Windows 28.825 visites
Xarxes Socials:
-
Facebook: Des del mes d octubre de l any 2012, el Servei de Turisme té un perfil de Facebook
on es publiquen constantment les rutes que organitzem des del servei així com activitats que
es duen a terme a la ciutat com les Jorandes Gastronòmiques, Fira modernista, festival de
Jazz, etc. Actualment, des del juny del 2014, s ha canviat de perfial a pàgina. Actualment
tenim 3.489 seguidors
-
Twitter: Com a novetat, el mes d octubre de l any any 2013, el Servei de Turisme va ampliar
les seves xarxes socials amb el Twitter on, amb el hashtag @visitaterrassa, diàriament s hi
publiquen notícies relacionades amb el turisme, el patrimoni de la ciutat, les activitats
culturals així com els esdeveniments puntuals que tenen lloc a Terrassa; una aplicació que
79
permet als seguidors estar constantment informats de tot el succeeix a la ciutat. Actualment
hi ha 831 seguidors.
-
Instagram: En motiu de la XI Fira modernista el servei de turisme va iniciar al maig un concurs
fotogràfic a través del programa Instagram, una aplicació que permet compartir fotos i
vídeos a través de les altres xarxes socials utilitzant diversos tipus d efectes fotogràfics.
Durant la fira, amb l usuari @terrassaturisme, els seguidors van publicar 371 fotografies amb
el hastag #firamodernistatrs on es recollien els moments més insòlits del cap de setmana.
Actualment hi han 655 seguidors.
Cal esmentar especialment dos grans projectes que s han desenvolupat durant el 2013. Per una
banda, el reagrupament del Servei de Turisme (i personal del mateix) a la Masia Freixa, i per altra
l aposta per l oferiment d un servei de turisme de qualitat mitjançant la implantació del SICTED
(Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinació) a l Oficina de Turisme. Aquest 2014 el Servei
ha estat treballant en la correcció i adaptació de les variables del Manual de Bones Pràctiques de
l Ofici Oficines d Informació Turístiques que es podien veure afectades pel reagrupament del
Servei i Oficina en l edifici de la Masia.
Loficina municipal de turisme de Terrassa rep el distintiu SICTED de qualitat, una certificació
que acredita la millora contínua del servei al mes de novembre de 2013.
El Consorci de Turisme del Vallès Occidental, responsable de la implementació del sistema a la
comarca, ha comunicat al Consistori l atorgament de la distinció.
El SICTED és un sistema integral i permanent per a la gestió de la qualitat a les destinacions
turístiques enfocat a la millora contínua i a posar en valor els recursos turístics dels territoris.
També és una eina que pot ser d utilitat per incrementar la competitivitat de les destinacions
turístiques. Poden optar a aquesta certificació diferents serveis i empreses del territori
relacionades amb el turisme.
Els beneficis del SICTED per a l entitat o empresa adherida són, entre d altres, l impuls de la gestió
de la qualitat, la millora del coneixement del sector, l augment de la percepció de fiabilitat del
servei per part del client i el prestigi de comptar amb un reconeixement a nivell estatal.
L Ajuntament de Terrassa va subscriure el gener de 2013 el Protocol d Adhesió de L Oficina de
Turisme de Terrassa al Sistema Integral de la Qualitat Turística en Destinació. Per obtenir per
primera vegada el distintiu SICTED, el servei ha hagut de presentar una guia de bones pràctiques i
seguir un procés de formació i avaluació.
A més de l oficina de turisme municipal, dues empreses de la ciutat també han finalitzat amb èxit el
procés per obtenir la certificació SICTED. Es tracta de l Hotel Don Cándido i l Hotel & Conference
Center La Mola, adquirit recentment pel grup Hilton.
80
El lliurament de plaques i diplomes SICTEC es lliuren l any 2014 en reconeixement a l esforç i el
compromís per la qualitat i la millora continua..
5.3.3 Pressupost del Servei
El següent gràfic mostra l evolució del pressupost de Turisme des de l any 2000:
Pressupost Turisme 2000-2014
350.000
301.510
300.000
250.000
210.769
179.680
154.520
200.000
151.445
154.749
147.308
170.820
161.843
133.645
150.000
102.000
101.000
72.650
100.000
71.508
81.270
50.000
0
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Font: Ajuntament de Terrassa
El pressupost ordinari del 2007 (179.680 ), ha sigut el més alt dels últims 10 anys, i des d aquell
any, els recursos econòmics del Servei s han anat reduït.
El Pressupost municipal de Turisme pel 2014 és de 81.270
(Cap II i aportació Consorcis), un 14%
més que l import del pressupost de l any anterior, que va ser de 71.508 i un 47,5% menys respecte
el 2000.
Concepte
Despeses generals i publicitat
Promoció rutes turístiques
Aportació Consorci Vallès
Occidental
Aportació XATIC
Pressupost 2014
Capítol
II
II
IV
Import
42.153,36
24.967
9.150
IV
5.000
81.270
Font: Ajuntament de Terrassa.
Nota: Les Despeses de Personal (Capítol I) van a part.
81
2014
5.4. ACORDS DE COL·LABORACIÓ
Fem referència aquí als diferents acords, col·laboracions, adhesions, etc., en els que Terrassa participa a
través del seu Servei de Turisme:
ACORD/PARTICIPACIÓ PROJECTE
ENS ORGANITZADOR/
OBJECTIU
COL·LABORADOR
Accions promocionals
(workshops, fam trips i press
trips)
Accions promocionals
(workshops, fam trips i press
trips)
Barcelona Province Convention
Bureau
Carta Europa de Turisme
Sostenible del Parc Natural de
Sant Llorenç
Central de Reserves XATIC
Agència Catalana de Turisme
Difusió de la oferta turística de
Terrassa
Gerència de Serveis de Turisme
de la Diputació de Barcelona
Difusió de la oferta turística de
Terrassa
Diputació de Barcelona. Cercles
de Turisme
Gerència de Serveis de Turisme
de la Diputació de Barcelona i
Generalitat
XATIC
Posicionar Terrassa dins el sector del
turisme de reunions
Dinamització del sector turístic en
l àmbit del PN.
Club de Turisme Cultural
Agència Catalana de Turisme
Comunitat Virtual de Turisme
Gerència de Serveis de Turisme
de la Diputació de Barcelona
Fira de Mercats de Mercats.
Barcelona
Fires (genèriques turisme , i
altres)
Consorci de Turisme del Vallès
Occidental
Gerència de Serveis de Turisme
de la Diputació de Barcelona
Membre del Consorci de Turisme
del Vallès Occidental
Consorci de Turisme del Vallès
Occidental
Oficines de Turisme de la
Província de Barcelona
Programa Indústria Viva
Gerència de Serveis de Turisme
de la Diputació de Barcelona
XATIC
Projecte Catalonia Sacra
Secretariat Interdiocesà de
Custòdia i Promoció de l Art
Sacre de Catalunya
Gerència de Serveis de Turisme
de la Diputació de Barcelona
Consorci de Turisme del Vallès
Occidental
Projecte EDDETUR
Publicació Vallès Occidental
After the Meeting
Comercialització oferta de paquets
turístics de Terrassa
Promoció dels productes culturals
Facilitar la comunicació entre els
membres associats al Cercle de
Turisme i al Laboratori de Turisme.
Dins de l estand de Comerç de
Diputació de Barcelona
Presència de Terrassa al SITC i a la
EIBTM, i representats per la
Diputació a altres
Participació i intercanvi
d experiències, i posicionament
turístic
Suport i assessorament tècnic
Visites a centres tecnològics i
empreses en actiu
Dinamització del patrimoni cultural
de la Seu d Ègara
Conèixer el perfil i característiques
dels turistes i visitants de Terrassa
Incorporació de diferents activitats
d oci organitzades per empreses del
programa Terrassa Turisme de
Reunions
82
ACORD/PARTICIPACIÓ PROJECTE
ENS ORGANITZADOR/
OBJECTIU
COL·LABORADOR
SICTED
Taula de Modernisme
Taula de Treball de Museus i
Patrimoni
Taula de Treball de Turisme
Religiós
Terrassa Gastronòmica
Consorci de Turisme del Vallès
Occidental
Gerència de Serveis de Turisme
de la Diputació de Barcelona.
Cercles de Turisme
Gerència de Serveis de Turisme
de la Diputació de Barcelona.
Cercles de Turisme
Agència Catalana de Turisme
Millora de la Qualitat de l Oficina de
Turisme
Substitueix al Programa Rutes
modernistes a prop de Barcelona.
Unir esforços en la promoció dels
recursos modernistes
Unir esforços en la promoció
turística de Museus i elements
patrimonials
Promoció Seu d Ègara
Comissió formada per institucions,
entitats I col·lectius que s han unit
per dinamitzar el turisme
gastronòmic a Terrassa
Dinamitzar el sector gastronòmic
Turisme Industrial Accessible
Agència Catalana de Turisme
Xarxa IDAT (Oficines de Turisme
de la Generalitat de Catalunya)
Generalitat
Promoció de destinacions
accessibles. Que totes les persones
puguin gaudir dels recursos turístics,
sense exclusió.
Seguiment de model d oficines de
turisme de Catalunya (informació,
difusió i atenció)
83
6. ACCESSIBILITAT, MOBILITAT I ESTRUCTURA URBANA
6.1. ACCESSIBILITAT
6.1.1. Visió general
Terrassa se situa a la segona corona metropolitana de Barcelona, la zona formada pels nodes
urbans de les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Vallès Occidental i el Vallès
Oriental. Aquesta ubicació l hi confereix una posició privilegiada a nivell de xarxa viària, ja que situa
en l encreuament de l AP-7, que vertebra el corredor mediterrani, i l eix del Llobregat, la C-16, que
connecta amb l interior del país.
És en els darrers 20 anys quan s ha reforçat el seu paper de ciutat en el context metropolità,
gràcies primer a l arribada de l A-18 (avui C-58) , i la posterior construcció de l autopista dels túnels
de Vallvidrera i la de Terrassa-Manresa, que enllaça amb l eix del Llobregat. La millora i augment de
la freqüència dels serveis de RENFE i FGC han contribuït també a situar Terrassa en un punt
estratègic central molt ben comunicat dins el sistema de comunicacions viàries catalanes.
A l espera de la finalització de futur quart cinturó o Autovia Orbital (previst pel 2018; el tram oest
ja està fet, i manca la part cap a Sabadell), que significarà la via límit de la ciutat, les necessitats
més urgents de la ciutat en quant a connexions estratègiques són dues: pel sud, la connexió amb el
Baix Llobregat per la NII-Abrera (pendent túnel tram Viladecavalls); i pel nord-est, la connexió AP-7
a La Roca.
84
6.1.2. Accés per carretera
Terrassa té accessos des de Barcelona per la C-58 (Autopista de Barcelona a Terrassa) i la C-16
(Autopista que uneix Barcelona amb Terrassa i Manresa a partir dels túnels de Vallvidrera).
Aquestes dues connexions situen la ciutat a uns 25 minuts de la capital si les condicions de fluïdesa
són òptimes.
Amb la resta de municipis del seu entorn i influència, Terrassa també manté una bona comunicació
per carretera:
o
Per l est, la N-150 enllaça amb Sabadell
o
Pel sud, la BP-1503 enllaça amb Rubí i Sant Cugat
o
Pel nord-oest, la B-122 amb Rellinars (tot i que no és bona carretera)
o
Pel nord: la BV-1221 amb Matadepera, Talamanca, Mura i Navarcles
o
Pel nord-est, C-1415a amb Castellar del Vallès
Les dues grans vies d accés a la ciutat, la C-16 i la C-58, són les úniques vies de l entorn de la ciutat
que han incrementat la seva intensitat de trànsit en els anys 2009 i 2010, sobretot degut a
l espectacular increment d intensitat experimentat a la C-58 en el seu pas per Sant Quirze del
Vallès (+19,2%)
6.1.3 Accés per ferrocarril
La ciutat disposa de dos serveis de ferrocarril des de Barcelona, que situen Terrassa a 45 minuts de
la capital:
o
El servei de Rodalies de RENFE (R4), que uneix Barcelona amb Sabadell i terrassa, i que
prossegueix cap a Manresa
o
El servei del Metro del Vallès (S1) de FGC, que enllaça Barcelona per sota de la Serra
de Collserola fins a Terrassa. Freqüència de pas d 11 minuts en hora punta i de 15
minuts en hora vall.
Terrassa és un dels 253 municipis que pertanyen al Sistema Tarifari Integrat (STI), que permet la
utilització de diferents modes de transport (metro, autobusos urbans, metropolitans e interurbans,
tramvia, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Renfe Rodalies) necessaris per realitzar un
desplaçament amb un únic títol de transport (3 zones).
La ciutat disposa actualment de dues parades de RENFE (Estació del Nord i Terrassa Est) i una de
FGC (Rbla. Ègara). Al novembre de 2012 s han reprès les obres de prolongació de FGC fins l extrem
nord de la ciutat, per part de la Generalitat. Les obres que s estan realitzant suposaran tenir al
2015, tres noves estacions a la ciutat (i aparcaments)
o
Estació Universitat Vallparadís (sota la plaça dels Drets Humans/ carrer de Igualtat/
avinguda de Jacquard / carrer de Salmeron). Més aparcament amb 293 de places
previstes.
85
o
Estació Terrassa Nacions Unides (sota l'avinguda del Parlament). Més aparcament de
300 places.
o
Dipòsit de trens de Can Roca/cua de maniobres
I també la constitució de l Intercanviador Terrassa Estació del Nord, entre les línies S1 i R4 (sota el
Parc del Nord/passeig 22 de juliol).
El perllongament dels ferrocarrils permetrà passar d un 57% a un 73 % la població situada a menys
de 15 min a peu d una estació ferroviària i mes del 85% a menys de 5 minuts en bici, amb més
freqüència i més possibilitats de destinacions. L estació del Nord es configurarà com una gran porta
d entrada a Terrassa, on es podrà combinar el desplaçament en tren (cap a altres municipis o des
d altres municipis) amb desplaçaments en autobús, a peu o en bici per dins la ciutat.
Amb dades de 2010, a les estacions de Terrassa del Metro del Vallès (Terrassa Rambla i Les Fonts)
s hi han comptabilitzat 2,6 milions de viatgers per sentit (amb un repartiment equilibrat que
denota el caràcter pendular i simètric de la mobilitat ferroviària), amb un increment notable des
del funcionament de la STI (2001). Pel que fa al servei de Rodalies RENFE, l ús mitjà de les estacions
de Terrassa en dia laborable ha estat de 18.154 viatgers (gairebé un 10% més que l any anterior).
Altres projectes de futur a llarg termini són:
o
La construcció de la sisena estació de FGC a la ciutat, a l extrem sud de la Rambla
(davant el Palau de Justícia), que recull el Pla d Infraestructures del Transport
Metropolità, i que l Ajuntament està reclamant.
o
La prolongació de FGC fins a Matadepera (pendent redacció projecte).
o
Construcció de l intercanviador a l Hospital General de Catalunya, per en un futur
poder rebre trens d alta velocitat.
o
Construcció de la tercera via a la R4 de RENFE Rodalies, entre Sabadell Sud i
Cerdanyola.
6.2. MOBILITAT
6.2.1. Visió general de la mobilitat a la ciutat
La configuració de l estructura de trànsit urbà dins la ciutat avui es caracteritza per disposar de tres
anelles (veure mapa-esquema pàgina següent):
o
La ronda exterior és l Autovia B-40 que enllaça amb l Avinguda Vallès per l est.
o
Més a l interior, la segona anella està delimitada per l Avinguda Vallès, que enllaça
amb l Av. Sta Eulàlia pel sud, i la Ronda Ponent que segueix pel nord fins que creua
amb la Ctra. de Matadepera i torna a enllaçar amb l Av. Vallès.
o
L anella més interior forma un gran rectangle central delimitat pel Pg. 22 de Juliol Av.
Barcelona
Ctra. Montcada Av. A. Sallent.
Aquesta configuració ha permès simplificar les circulacions entre diferents punts de la ciutat,
respecte la configuració anterior, de dos anelles, que suposava una sobrecàrrega dels eixos nord-
86
sud que travessen l interior de la ciutat (al 2002, el 43% dels habitants residien a la part nord de la
ciutat, per sobre de l Av. 22 de Juliol). Cal a dir que al 2002 el 85% dels viatges interurbans es
realitzaven en vehicle privat.
El Pla de Mobilitat aprovat al 2003 (i actualment en revisió), va definir el sistema de distribució de
la circulació en anelles i radis d entrada, i les seves velocitats (50 Km/ h, 40 Km/ h i 30 Km/ h).
L aplicació del Pla de Mobilitat, juntament amb les actuacions del POUM -revisat el mateix any
2003- de jerarquització de la xarxa viària, ha suposat una millora de la mobilitat interna de la ciutat.
Mapa-Esquema Anelles Terrassa
Font: Ajuntament de Terrassa. Mobilitat
87
L accés de proximitat per via terrestre es fa per les següents vies:
Carreteres amb funcionalitat interurbana al seu pas per Terrassa
Font: Diputació de Barcelona, Servei de Vies Locals (juliol de 2007).
6.2.2. Característiques de la mobilitat interna
Els residents a la ciutat de Terrassa realitzen més de 4,2 milions de desplaçaments (any 2006,
segons dades de l Informe de Conjuntura de Terrassa 2011). D aquests, 3 de cada 4 són
desplaçaments intramunicipals (amb origen i destinació a la mateixa ciutat), el 20,8% són
desplaçaments de connexió intermunicipal (amb origen o destinació a Terrassa), i el 2% restant són
desplaçaments externs (entre o dins àmbits municipals diferents al de residència).
88
Distribució territorial dels desplaçaments Residents a Terrassa, 2006
Font: Informe de conjuntura de Terrassa. 2011
Un 61,6% dels desplaçaments responen a motivacions de caràcter personal, mentre que el 38,4%
restant són desplaçaments de motiu professional / formatiu.
En quant al mode de desplaçament, els mitjans motoritzats privats (47,8%)són els majoritaris, tot i
que tenen un pes molt similar al dels modes no motoritzats caminant- (43,8%). El pes dels mitjans
de transport públic tenen un pes marginal (8,4%).
El parc de vehicles de Terrassa es composa de 130.990 vehicles, una xifra que desprès del
creixement interanual del 4% des de l any 2000 al 2007, s ha mantingut constant arrel dels efectes
de la crisi econòmica.
Si comparem aquestes dades amb els patrons modals dels residents de ciutats amb
característiques similars (Sabadell, Granollers, Mataró o Vilanova), es constata un alt protagonisme
del cotxe privat en les pautes de comportament dels residents.
La prolongació dels FGC ha de permetre la constitució d un servei que funcioni com un metro per a
la ciutat, que permeti que el vehicle privat no tingui tant de pes en la mobilitat interna de la ciutat,
i per tant no suposi tant de perjudici per a la qualitat urbana dels espais. En aquest sentit, cal
89
destacar que la ciutat, arrel del Pla de Mobilitat, ha prioritzat en les seves actuacions la mobilitat a
peu i en bicicleta.
Dos actuacions importants, han modificat significativament en els darrers anys les pautes de
mobilitat interna de vehicles i vianants:
o
La restricció de pas al trànsit de vehicles privats pel tram central de la Rambla Ègara al
2010 (que ha suposat desviar el trànsit de la circulació que anava direcció nord, per les
vies paral·leles de Galileu o Arquímedes), és un dels canvis importants en l esquema
viari bàsic de la ciutat, actuació que ha suposat la disminució significativa de la
circulació al centre històric de la ciutat.
o
Per la seva banda, la peatonalització del centre històric, iniciada cap a mitjans dels
anys 90, amb l objectiu d afavorir el desenvolupament del comerç d aquesta zona de
la ciutat, ha significat una transformació important del centre de Terrassa, i s ha
demostrat una actuació molt exitosa tant en quant no només la zona ha guanyat en
atractivitat i qualitat (comercial i de lleure) sinó que també ha guanyat en valor (els
preus dels habitatges i locals comercials són els més alts de la ciutat). L actuació va
anar acompanyada de la construcció d aparcaments dissuasoris (municipals
soterranis). Abans de la transformació (Illa peatonal) circulaven uns 10.000 cotxes/ dia
per la Font Vella. Ara passegen unes 30.000 persones/ dia per aquesta zona sense
cotxes.
6.2.3. Aparcaments
La ciutat disposa de 12 pàrkings municipals, amb un total de 2.941 places disponibles.
Portal de Sant Roc
Titular
ASTASA
Any
1971
Vapor Universitari
Egarvia
1991
96
Plaça Doctor Robert
SATSA
1992
407
Plaça Vella
SATSA
1997
295
Raval de Montserrat
SATSA
2000
237
Vapor Ventalló
Vapor Ventalló
2001
247
Av. Barcelona
Egarvia
2005
340
Plaça Lluís Companys
Egarvia
2006
286
Plaça Progrés
Egarvia
2007
303
Vapor Gran
Places
236
Vapor Gran
2007
284
Sant Leopold
Egarvia
2009
210
Primer de Maig
Egarvia
2010
286
TOTAL
2.941
Font: Ajuntament de Terrassa. Mobilitat
Els pàrkings municipals en règim de concessió són 5 :
o
Operats per SATSA: Pk. Plaça Vella, Pk. Raval Montserrat i Pk. Pl. Dr. Robert
90
o
Operat per ASTASA: Pk. Portal de Sant Roc
o
Operat pel Vapor Ventalló: Pk. Vapor Ventalló
L oferta municipal es complementa amb una oferta d aparcaments de rotació de titularitat privada,
els principals situats a la zona centre: Rambla/ Cervantes, La Rasa, St. Antoni, Passeig, Topete i
Segle XXI.
L evolució de l oferta d aparcament ha estat creixent, en consonància amb les necessitats de la
ciutat, i a les actuacions urbanístiques i de mobilitat dutes a termes en els últims anys per part de
l Ajuntament (peatonalització, restricció trànsit Rambla). La majoria dels pàrkings es situen dins
l anella interior (entre Passeig 22 de juliol i Crta. de Montcada), i centre històric. El Campus de la
UPC també disposa d un aparcament, gratuït pels estudiants.
El Pla d aparcaments de l Ajuntament constatava un dèficit important de places d aparcament a
certes zones de la ciutat. El dèficit es presenta en diferents tipologies:
o
El de residents, que es dóna generalment en període nocturn
o
El de rotació, generat per la mobilitat ja sigui obligada o no.
Aquests dèficits s han anat corregint, i avui es pot dir que la ciutat disposa d una bona oferta
d aparcament, i fins i tot amb capacitat sobrant.
La oferta d aparcaments en calçada es detalla en la següent taula:
APARCAMENTS EN CALÇADA
Lliure
en Línia
en Bateria
en SemiBateria
en Solar
Zona Blava
Càrrega i Descàrrega
PMR (personalitzades)
Discapacitat (genèriques)
Ambulància
Taxi
Bus
Motos
Bicicletes
Nombre places
39.820
31.749
4.996
2.434
641
2.041
1.440
560
152
90
29
145
1.500
610
Font: Ajuntament de Terrassa. Mobilitat
La implantació de la zona blava també ha sigut progressiva (en 3 corones i 3 zones tarifaries). A
finals del 2012 es varen implantar els darrers canvis, per afavorir les estades més curtes:
s abarateix el preu de la primera mitja hora, i s encareix el preus dels estacionaments més llargs.
Per fomentar la intermodalitat, l Ajuntament també promociona l ús de la bicicleta. L Ajuntament
persegueix que aquest medi pugui cohabitar a la calçada amb la resta de medis de transport a tota
la ciutat. Al 2007 va entrar en servei el préstec de bicicletes públiques Ambicia t, un sistema pioner
al nostre país. Al 2010 el sistema tenia uns 7000 usuaris i s havien realitzat més de 46.000 préstecs
realitzats (en els 5 punts de recollida), però la seva insostenibilitat econòmica obligà a la seva
suspensió a mitjans del 2011 (tot i l ús elevat entre la comunitat universitària). Tres d aquestes
91
bicicletes s han donat a l Hotel Don Cándido, el qual les ofereix als seus clients gratuïtament pel
seu ús per la ciutat. La ciutat compta amb una xarxa de 35 km. d itineraris per a bicicletes
(segregats o en cohabitació). Al maig de 2012, s ha presentat el Pla de promoció per a l ús de la
Bicicleta a Terrassa 2012-13, una eina estratègica que es marca com a objectiu la potenciació i el
foment de l ús de la bicicleta com a mitja de desplaçament quotidià a la ciutat de Terrassa. Podem
dir que a Terrassa l ús de la bicicleta, però, és encara testimonial.
6.2.4. Mobilitat en Transport públic
La xarxa de transport públic de Terrassa està formada per un total de 12 línies d autobusos (una
nocturna) gestionades per l empresa mixta Transports Municipals d Ègara SA, que donen cobertura
a la major part de la ciutat. Segons dades de Mobilitat de l Ajuntament, el 90% de la població de
Terrassa té una parada d autobús a menys de 5 minuts. Les freqüències de pas van des dels 12 als
50 minuts. El seu grau de puntualitat és superior al 80%. Al 2010, la xarxa va transportar més de 12
milions de viatgers, amb una evolució creixent i destacable respecte altres ciutats de la segona
corona metropolitana.
En quant al servei de transport públic interurbà per carretera, operat per Transports Generals
d Olesa (Estació d Autobusos Interurbans a l inici de la Rambla Ègara, al sud de la ciutat), Terrassa
està connectada amb Matadepera (248.400 usuaris al 2010), Viladecavalls (92.000 usuaris),
Vacarisses (42.250), Ullastrell (20.500), Les Pedritxes (13.000), Rellinars i Mura (amb prop de 2000
usuaris cadascun). Destaca el creixement de la connexió entre Terrassa i Mura, que ha crescut un
25% el darrer any. No hi ha transport públic a Montserrat o a Montmeló, per exemple, dos
atractius turístics, relativament propers i que poden ser complementaris a la oferta turística de la
ciutat.
Finalment, destacar el tancament del Bus Parc que operava fins al desembre de 2012. El Parc de
Sant Llorenç de Munt posava a disposició del visitant el servei de transport públic BusParc, per
dissuadir de l utilització del transport privat, però aquest servei queda suspès pel 2013, per la seva
inviabilitat econòmica (només un 1% dels visitants utilitzaven aquest servei).
A més la ciutat disposa de 9 parades de taxis. Les parades es fixen conjuntament amb el gremi de
taxistes (EMAP). Hi ha una parada als principals punts d arribada de transport públic (Estació
d Autobusos Interurbans, Pç. de l Estació del Nord, Rambla Ègara-FGC, i Estació Terrassa Est) i a
punts estratègics, com davant de l Hotel Don Cándido o davant l Hospital Mutua Terrassa.
Finalment destacar l espai per autocars (4 vehicles) que hi ha prop de la Seu d Ègara (Carrer de Puig
i Cadafalch).
6.2.5. Mobilitat dels turistes
La mobilitat turística en el nucli històric no presenta cap problema. La Illa peatonal del centre fa
que tots els punts turístics, culturals i comercials d aquesta zona, puguin visitar-se a peu de forma
92
còmoda i accessible, en un entorn agradable, sense grans desnivells, i amb una àmplia oferta
d aparcaments. En aquest sentit el nucli històric de Terrassa és ideal per a la visita turística.
Diverses rutes industrials i modernistes pel centre són ofertes per l Ajuntament (Cultura i Turisme)
i el Museu de la Ciència i la Tècnica. Per visitar el mNACTEC, es pot aparcar al costat, al pàrking del
Raval.
Els altres atractius de la ciutat situats fóra del nucli històric, tampoc presenten masses problemes
de mobilitat:
o
Per accedir a les Esglésies de Sant Pere a peu des del centre, és fàcil desprès de Sant
Pere, continuar pel carrer Nou i el carrer de la Creu Gran, i travessant el Pont de Sant
Pere arribes a la Seu en 10 minuts. En cotxe, l accés és més complicat donat que no es
pot aparcar a les proximitats. L aparcament més proper i recomanat seria el pàrking
soterrani de la Mútua. La senyalització per accedir a la Seu presenta certs dèficits,
especialment la senyalització peatonal.
o
Masia Freixa i Parc de Sant Jordi. L accés a peu i també en cotxe és fàcil i còmode. Al
voltant hi ha possibilitats d aparcament en zona blava.
o
El Parc de Vallparadís disposa de múltiples accessos peatonals al llarg dels seus 3 km
de longitud, i també 2 ascensors per salvar el desnivell, per poder accedir als seus
recursos: la Seu d Ègara, el Castell Cartoixa i les restes arqueològiques de Cal
Guardiola, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, el Claustre de Sant Francesc, o el
jaciment paleolític. Al nord te l Estació de RENFE del Nord, i al 2014 comptarà amb la
nova parada de FGC a la Pç. Dels Drets Humans, i un nou aparcament.
Els atractius del municipi situats fóra del nucli urbà (Golf El Prat i Hotel La Mola, Parc Audiovisual)
requereixen transport privat per accedir-hi. Cal constatar en concret, que l accés al RC Golf El Prat i
a l Hotel La Mola, tot i les millores realitzades per l Ajuntament en quant a la seva senyalització,
presenta certes dificultats pel visitant per accedir-hi, i és freqüent que la gent s hi perdi.
6.3. ESTRUCTURA URBANA
Per acabar aquest capítol, i amb la intenció d entendre com s ha arribat a l estructura urbana
actual de la ciutat, i on s encabeixen els diferents recursos turístics identificats i que volem
potenciar, hem fer un repàs de les principals fites i moments en l evolució de la ciutat des dels seus
inicis.
Centre inicial: Torre del Palau. Es configuren els entorns d aquest nucli a partir del s. XVIII.
Fins a mitjans s. XIX, dos ciutats: Sant Pere, amb un terme molt gran que incloïa Sant Quirze i
una part de Sabadell, i Terrassa, més petit, limitat per l est pel torrent de Vallparadís.
Procés industrial: fàbriques tèxtils i vapors a tocar la vila de Terrassa, que porta al creixement
residencial a partir de 1824.
Al 1856 arriba el tren que va cap a Manresa.
93
Al 1877, ja se superen els 10.000 habitants, i Terrassa es converteix en ciutat. Selabora el
primer pla urbanístic, que preveu els creixements cap al nord (limitat per la via del ferrocarril) i
cap al sud, i la Rambla.
A principis del s.XX, Sant Pere s annexa a Terrassa, i Sant Quirze es segrega.
Primer pont de Vallparadís, que permet accedir a l Edifici del Col·legi d Enginyers i Patronal
Tèxtil.
Als anys 50 comença el creixement demogràfic juntament amb el creixement industrial i
explosió de la ciutat (dispersa i caòtica).
A principis dels anys 60, primers polígons aïllats i discontinus. El primer el de Sant Llorenç.
Riada del 62. Els barris de nova ocupació que es van instal·lar als marges de la riera de les
Arenes varen ser els més afectats: Can Anglada, Ègara i Arenes, i pel sud Les Fonts. Però també
els del voltant de la riera Palau (que s havia cobert als anys 20) actual Rambla -.
Als 60 i 70 es fan transformacions urbanístiques importants, i dos obres hidràuliques bàsiques:
la canalització de la riera de les Arenes, i el transvasament de la riera de Palau, que va generar
una cicatriu urbana molt important per la ciutat.
Amb la crisi del petroli la ciutat va parar de créixer.
A finals dels 70, arriba l Autopista C-58 que connecta amb Barcelona.
Al 1983 s aprova el primer POUM (Pla d Ordenació Urbanística Municipal), que jerarquitza la
xarxa viària, intenta superar dèficits dels barris (asfaltar, urbanitzar, espais verds,...) i dotar
d equipaments socials.
A finals dels 80, es fa un gran projecte urbanístic, que és el cobriment de les vies del tren
(RENFE, nord de la ciutat).
Els Jocs Olímpics del 1992 van donar un impuls a la transformació urbana del nord de la ciutat.
Surbanitza el barri de Can Roca.
Els anys 90 són anys d urbanització de forats , espais lliures, i reequipament de la ciutat.
A mitjans dels 90 comença la peatonalització del centre històric, per afavorir el
desenvolupament del centre a nivell comercial. Construcció d aparcaments dissuasoris.
Samplia la zona centre cap al sud, Vapor Gran, passant d una zona industrial a una altra de
residencial.
1991 Inici de la Urbanització del torrent de Vallparadís, projecte desenvolupar per fases, i
acabat en el darrer Mandat (1999).
A principis del 2000 es fa una revisió del POUM, i en surt el POUM 2003, que és el Pla vigent
avui.
Del 2002 al 2009 es produeix un creixement molt important de població, per les onades
migratòries estrangeres i metropolitanes.
Els primers anys del POUM (2003-2007) són d efervescència en la construcció i impuls a nous
sectors.
94
A partir del 2007, s inicien dos grans infraestructures: l ampliació dels FGC cap al Nord (que gira
forçat cap a l est (Mutua i Universitat), i torna cap al nord cap a l Estació de la RENFE, i més
endavant cap a l oest - Can Roca), obra recentment reoberta, i el quart cinturó B-40 (Autovia
Orbital), del qual avui ja s ha fet el tram oest, i manca la part cap a Sabadell (previsió 2018).
Els canvis urbanístics han acabat dibuixant una ciutat que trobem dividida administrativament en
sis districtes (Centre, Llevant, Sud, Ponent, Nord-Oest i Nord-Est), que a la vegada acullen els 37
barris de Terrassa.
Mapa-Esquema dels districtes
Font: Ajuntament de Terrassa
Mobilitat.
El mapa actual de planejament urbanístic de Terrassa ens mostra la naturalesa urbana assolida per
la ciutat a partir de tots els processos anteriors: una ciutat madura, però compacta i respectuosa
entre la part urbana i el territori.
95
Font: Ajuntament de Terrassa
Urbanisme
7. INFRAESTRUCTURES I SERVEIS DE SUPORT
7.1. SERVEIS PÚBLICS BÀSICS
La ciutat té una cobertura suficient en quant als serveis bàsics als ciutadans: aigua, energia, gas, etc.
7.1.1. Aigua i sanejament
El servei d abastament d aigua potable a la ciutat de Terrassa és gestionat per l empresa
concessionària Aigües de Terrassa. Disposa d instal·lacions de captació i potabilització de les aigües
del riu Llobregat i d un sistema de canalització fins als dipòsits que subministren l aigua a la xarxa
de distribució.
El sistema de sanejament està integrat per la xarxa municipal de clavegueram, els col·lectors en
alta i l Estació Depuradora d Aigües Residuals (EDAR). L EDAR depura les aigües residuals que
produeixen els habitatges, i activitats econòmiques de la ciutat de Terrassa, i se situa a la zona de
les Fonts de Terrassa, en el marge dret de la riera de Rubí. La gestió es fa mitjançant una concessió
administrativa de l Agència Catalana de l Aigua a una UTE formada per Aigües de Terrassa i Sorea.
96
Properament, l Agencia Catalana de l'Aigua transferirà la titularitat de l'EDAR a l'Ajuntament de
Terrassa.
De la neteja del clavegueram municipal se n responsabilitza l empresa municipal ECO-EQUIP SAM.
De la neteja i manteniment dels col·lectors i la resta d instal·lacions de sanejament, se n
responsabilitza el Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat.
7.1.2. Electricitat i enllumenat
Terrassa disposa d una línia d Alta Tensió, que dóna cobertura a les llars, indústries i serveis públics
de tot el municipi.
L augment creixent de demanda d energia elèctrica, provocat per l augment continuat de la
població a la ciutat, ha pogut cobrir-se per la baixada de les activitats industrials a la ciutat.
A principis de febrer s han desmantellat 8 torres d alta tensió a la finca de Can Bogunyà, en la zona
del Llac Petit. Les torres formaven part de l antiga línia elèctrica d alta tensió Manresa-Can Barba,
fóra de servei des de fa anys.
Destacar les actuacions que fa el Consistori en el marc del Pla Municipal d Estalvi i Eficiència
Energètica 2012-2013 que pretén generar un estalvi de fins a un 20% del consum energètic i de les
emissions de CO2 de les instal·lacions dels equipaments municipals i de l enllumenat exterior, a
més de consolidar la cultura de l eficiència energètica a la ciutat.
7.1.3. Gas
Unión Fenosa Comercial és l empresa que gestiona el subministra de gas natural als edificis del
municipi.
Actualment en construcció a la zona nord del municipi, el gasoducte de transport soterrat d Enagás
que travessa Catalunya de sud (des d Algesires) a nord i ha de connectar amb França (el gasoducte
va de Martorell fins a Figueres, passant per Terrassa). La major part del traçat del gasoducte
coincideix amb el traçat previst del Quart Cinturó.
7.1.4. Neteja viària i residus
L'Ajuntament de Terrassa, a través de la Direcció de Serveis d Obres i Manteniment de l Espai
Públic Manteniment Urbà, vetlla perquè la ciutat perquè estigui neta i en bones condicions.
L'empresa Eco-Equip (Societat Anònima Municipal) també s'encarrega de la neteja viària, recollida
de residus i del manteniment de papereres i contenidors. Els residus que genera el sector comerç
són recollits porta a porta.
Hi ha 2 deixalleries municipals a la ciutat, situades a Can Barba i a Can Casanovas, i també una
deixalleria mòbil.
La neteja i el manteniment dels carrers de la ciutat és una qüestió molt valorada pels veïns i veïnes
d'un municipi.
97
El nivell de neteja viària a Terrassa sembla correcte. En el centre històric, una de les zones que
tenen major potencial turístic, no s observen deficiències greus. Destacar la feina que fa en
aquesta zona, l Associació de comerciants Terrassa Centre , en quant a la neteja de grafittis i
retirada de cartells.
7.1.5. Seguretat
La policia municipal, els mossos d esquadra i la resta de serveis de seguretat municipals, vetllen per
la vigilància i la seguretat dels carrers de la ciutat.
No es perceben greus problemes en el nivell de seguretat ciutadana, tot i alguns fets puntuals que
han tingut lloc a la ciutat, com a gran ciutat que acull una gran població.
7.2. SERVEIS SANITARIS
Dins el municipi tenim 2 grans hospitals que donen cobertura a la població local i àrea sanitària
d influència de Terrassa:
o
L Hospital Universitari Mútua Terrassa, situat al vell mig del centre de la ciutat, és un
centre inclòs a la Xarxa Hospitalària d Utilització Pública (XHUP), concertat amb el
CatSalut de la Generalitat de Catalunya per a la prestació de serveis assistencials als
usuaris de la Seguretat Social a l àrea de Terrassa i zona d influència. La seva àrea
d influència immediata és de 315.000 habitants (200.000 de la ciutat de Terrassa).
o
Hospital de Terrassa, del Consorci Sanitari de Terrassa, situat a la Crta. De Torrebonica,
connectat amb transport públic des de Terrassa.
Addicionalment, la ciutat disposa de 7 centres d atenció primària (CAP Nord, CAP Sant Llàtzer, CAP
Est, CAP Oest, CAP Rambla, CAP Sud i CAP Antoni Creus).
7.3. SENYALITZACIÓ
7.3.1. Senyalització d orientació a la ciutat
Durant el 2012 s ha actualitzat el Pla de Senyalització de la ciutat vigent, per adaptar-lo a:
o
La xarxa viària modificada
o
Les noves centralitats
I per tant, a les noves necessitats de senyalització.
El Pla determina què s ha de senyalitzar i com (disseny i localització dels plafons de senyalització),
jerarquitzant els diferents pols (zonals i funcionals) en 3 nivells, segons són itineraris de llarga,
mitja o curta durada.
Amb el desenvolupament del pla (es va executant segons disponibilitat pressupostària), es
persegueix la simplificació dels itineraris, la continuïtat de les indicacions, així com millorar la
llegibilitat i la concentració de plafons.
98
Destacar que la Generalitat de Catalunya (Direcció General de Turisme) preveu instal·lar
properament una sèrie de rètols informatius de grans dimensions a les carreteres d accés a la
ciutat, dedicats exclusivament a La Seu d Ègara. Les vies de comunicació seleccionades són: C-58,
C-16 (al lloc de l antic), N-150 (al lloc de l antic. Aquesta actuació ha estat impulsada en
col·laboració amb el Servei de Turisme de l Ajuntament.
7.3.2. Senyalització turística
Una de les actuacions del Pla de Dinamització de Turisme Industrial i de la Innovació Tecnològica
de Catalunya (2006-2009), va ser la del finançament del projecte de Senyalització turística del
municipi de Terrassa.
En la primera fase del Pla (període 2007-2010), el projecte va incloure no només la redacció del Pla
(realitzada per l empresa SISMOTUR SL), sinó també la fabricació, subministrament i instal·lació
(adjudicada a l empresa GIROD DL) de la senyalització interpretativa i direccional dels recursos
turístics del patrimoni industrial i modernista terrassenc.
AL maig de 2008, coincidint amb la celebració de la Fira Modernista, s inaugura part del projecte de
senyalització (tòtems), i un any desprès finalitza la instal·lació de la resta de suports previstos.
La segona fase del Pla, recull l estudi, fabricació, subministrament i instal·lació de la senyalització
interpretativa i direccional dels recursos turístics del patrimoni medieval de Terrassa, que inclou el
recinte de les esglésies de Sant Pere Seu d Ègara. Aquest projecte, es va iniciar a principis de 2012
i està subvencionat per la Diputació de Barcelona. Es va instal·lar l any 2013. En aquest projecte hi
ha col·laborat el servei de Cultura.
Dins de les actuacions del Pla de Dinamització del Patrimoni Cultural de la Regidoria de Cultura,
l Ajuntament de Terrassa impulsa un Pla de dinamització de La Seu, que inclou:
o
Dissenyar, senyalitzar i difondre un itinerari principal d accés a la Seu, i uns itineraris
secundaris.
o
Accions de millora de la senyalització informativa, interpretativa i direccional de la Seu
i dels recursos turístics del patrimoni medieval (Ajuntament de Terrassa, FEDER,
Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya), amb panells informatius a l interior
de la ciutat, i rètols informatius de grans dimensions a les carreteres d accés a la ciutat
(aquests dedicats exclusivament a la Seu d Ègara).
Sestableix un itinerari principal a peu que porta des del nucli del centre històric a La Seu. La ruta enllaça
amb l itinerari modernista que recorre els principals monuments terrassencs de l època.
L itinerari principal es basa en el següent recorregut:
- Arribada a la ciutat per Terrassa Centre (en automòbil o ferrocarril/ Metro)
- Portal de Sant Roc
- Carrer Major-Plaça Vella- Font Vella
99
- Passeig del Comte d Ègara
- Carrer Salmerón ( o ruta per Carrer del Castell i Parc de Vallparadís)
- Passarel·la
- Doble accés: camí de carena o carrer Rectoria
- Entrada Centre de Visitants/ La Seu d Ègara
Els itineraris complementaris d accés a La Seu- d Ègara són:
-
Carrer Sant Pere / Carrer Major de Sant Pere: ruta històrica des del centre medieval de
Terrassa.
-
Passeig 22 de Juliol i Parc del Nord: Estació ferrocarril Rodalies/Metro
-
Itineraris per a autobusos (des dels accessos exteriors a la ciutat fins a Puig i Cadafalch)
-
Itinerari en automòbil per Avinguda del Vallès (tot i que recomanem seguir sempre la direcció
Terrassa Centre i utilitzar la xarxa d aparcaments, a poca distància a peu de La Seu d Ègara).
100
Itinerari principal
Itineraris complementaris
101
8. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS MERCATS ACTUALS
8.1. VOLUM I CARACTERÍSTIQUES DE LA DEMANDA TURÍSTICA A CATALUNYA
El turisme suposa al voltant de l 11% del PIB català i el 11 7% de la seva ocupació laboral. Dins
d Espanya, Catalunya és la primera destinació en nombre de treballadors ocupats en la indústria
turística (16,7% del total).
Catalunya és la primera destinació estatal de turistes estrangers (24,2% del total). Catalunya ha
rebut 15,9 milions de turistes estrangers, i també lidera el rànking de despesa realitzada pel turisme
estranger, que ha generat 11.264 milions (M.) d euros de despesa. La despesa mitjana diària del
turisme estranger s ha situat en 112,13 .
o
El turisme europeu ha generat el 89% del turisme estranger que ha rebut Catalunya. El mercat
emissor històricament i en l actualitat més important per a Catalunya és França, el qual ha
generat al 2012 4,3 M. de turistes francesos, quasi una tercera part de l afluència total de
turistes estrangers i pernoctacions a Catalunya Segueixen el Regne Unit, Alemanya, Bèlgica,
els Països Baixos i Itàlia. El Regne Unit ha aportat 2,2 M. de turistes. En conjunt, aquests 5
països han aportat el 64,4 % dels turistes i el 64,5 % de total de pernoctacions a Catalunya.
Molt interessant és la presència i augment de turistes estrangers procedents dels països
nòrdics, Suïssa i Rússia. Finalment, el grup de turistes procedents dels Estats Units i Japó ha
guanyat pes durant els darrers anys i avui dia ha significat uns fluxos turístics notables per a
Catalunya.
o
Entre els principals mercats emissors de Catalunya, els mercats que realitzen les estades
mitjanes més llargues són Alemanya i els Països Baixos, tots dos per sobre de l estada mitjana
global (7,7 pernoctacions/turista).
o
A Catalunya l evolució dels fluxos turístics estrangers trimestrals il·lustra el fort
comportament estacional de la demanda estrangera, concentrada especialment en el tercer
trimestre corresponent als mesos d estiu, mentre que en els mesos d hivern és quan es rep el
nombre més baix de turistes. A primera vista, aquest model és representatiu d una destinació
clàssica de turisme de sol i platja.
o
El motiu oci/ vacances constitueix la principal raó del viatge a Catalunya (78%), seguida de
qüestions de treball i negocis (13%). L avió és el principal mitjà de transport (57%).
o
El gruix del turisme estranger de primera i segona destinació a Catalunya s ha concentrat al
litoral català. Les marques Barcelona, Costa Brava i Costa Daurada, La ciutat de Barcelona és
la principal destinació del turisme estranger (més de la meitat del total).
o
Finalment, pel que fa al tipus d allotjament, el 52% dels turistes estrangers que visiten
Catalunya s allotgen en establiments hotelers.
102
Addicionalment, Catalunya ha rebut quasi 4,5 milions de turistes residents de la resta de l Estat
espanyol. Madrilenys i aragonesos són els que més hi han viatjat. El motiu oci/ vacances constitueix
la principal raó del viatge a Catalunya, i el 60% viatja per carretera.
o
El grup més gran correspon a motius d oci i vacances (45,4 % del total), el qual mostra un
creixement continu any rere any. El grup de negocis també significa una franja relativament
notable de fluxos cap a Catalunya (32,2 % del total). El tercer grup més significatiu correspon
a la visita a familiars i/o amics.
o
La major part dels turistes espanyols a Catalunya organitzen ells mateixos el seu viatge (de
manera directa o utilitzant Internet), mentre que un grup considerable, però que està
disminuint, organitza el seu viatge mitjançant agències de viatge.
o
Una gran majoria ho fa en família, mentre que amb un pes considerablement menor també hi
ha turistes que ho fan de manera individual o en grup.
o
Més de la meitat del volum total de viatgers espanyols arribats a Catalunya ho fan amb cotxe
(amb una tendència creixent). L avió és el segon mitjà de transport escollit pels viatges a
Catalunya de turistes residents en altres punts de l Estat espanyol (22 %); el tren i l autocar
són també mitjans de transport populars, però amb menys pes.
o
Els establiments hotelers seguits de la casa de familiars o amics són els principals tipus
d allotjament dels viatges a Catalunya de turistes espanyols.
o
Els turistes provinents de la Comunitat de Madrid són el grup més destacat, seguida de la
Comunitat Valenciana i d Aragó. També es reben fluxos turístics considerables d Andalusia,
País Basc i Illes Balears. Es pot pensar que una part important dels turistes procedents de
Madrid ho fan per motius de negocis, mentre que els d Aragó i Comunitat Valenciana, són
viatgers per motius d oci i lleure a causa de la proximitat geogràfica i cultural.
o
Els fluxos turístics espanyols tenen un comportament bimodal en quant a l estacionalitat:
s identifiquen dos pics clars al llarg de l any, un primer pic en el mes d abril i un segon pic en
el mes d agost (vacances de Setmana Santa i vacances d estiu). Es pot recordar que el
segment més important correspon a viatgers espanyols que visiten Catalunya per motius d oci
i vacances i, per tant, el comportament estacional de la demanda turística és natural.
o
Hi ha una forta concentració de fluxos turístics en certs punts de la geografia catalana, mentre
que unes altres àrees gaudeixen d un xifra força menor de turistes.
Significativament Barcelona destaca per sobre de la resta de marques turístiques.
La segona marca turística més rellevant en arribades de turistes espanyols
anualment és la Costa Daurada, i la tercera la Costa Brava
Hi ha una segona corona de territoris que reben un volum de turistes espanyols
menors: Catalunya Central, Costa del Garraf, Costa del Maresme, Pirineus i Vall
d Aran i Terres de Lleida. Són visites curtes, per exemple, des de Barcelona.
103
Finalment destacar que el turisme català ha realitzat més de 25 milions de viatges arreu. Entre
aquests viatges, el 66,4% s han fet a Catalunya, el 22,3% s han fet a la resta de l Estat i el 12,3% a
l estranger. Creixen els viatges interns, tant al territori català com a la resta de l Estat, en detriment
dels viatges a l estranger.
o
Andalusia ha estat la destinació estatal més visitada pels turistes catalans fora de la pròpia
CCAA. Cal destacar també les destinacions d Aragó, la C. Valenciana i les Illes Balears.
o
Constatar que el 51% dels total dels viatges dels catalans són a segones residències, mentre
que el 49% ho fan a altres tipus d allotjament. La quota de viatgers catalans a la segona
residència s ha estancat.
o
Pel que fa als viatges que fan els catalans a Catalunya (menys les segones residències), tenim
que:
En relació amb el motiu del viatge, el grup més gran correspon a motius d oci i
vacances (73,7% del total), que mostra un augment anual continu durant els
darrers anys. El segon grup correspon a motius de visita a familiars i/o amics.
El 78% es varen organitzar de manera directa (Internet o telèfon), i només un 15%
ho van fer per mitjà d una AAVV.
El més comú és viatjar en família o viatjar en grup, ja que els turistes que viatgen
individualment són pocs. I el mitjà de transport per excel·lència és el cotxe. Un pes
significativament menor però encara rellevant el té l avió: quasi el 20% dels viatges.
Pel que fa al tipus d allotjament escollit, els tipus d allotjament que atreu el major
nombre de turistes catalans són l establiment hoteler i la casa de familiars o amics.
És evident el fort comportament estacional dels moviments turístics catalans, amb
una concentració clara en els mesos d estiu amb el pic més elevat en el mes
d agost.
o
Dels fluxos turístics dels catalans dins de Catalunya, cal dir que hi ha una forta concentració
de turistes catalans a la Costa Brava, els Pirineus i la Vall d Aran i la Costa Daurada i les Terres
de l Ebre. Tant els turistes que van a la segona residència com els que utilitzen un altre tipus
d allotjament procedeixen fonamentalment de Barcelona i de l àmbit metropolità. Però
aquest èxit històric destacat d aquestes tres marques turístiques no significa que la resta de
Catalunya no rebi un nombre notable de catalans durant l any: la Catalunya Central i les
Terres de Lleida també atreuen un flux considerable de turistes catalans. És molt interessant
veure que les marques turístiques properes a Barcelona i l àmbit metropolità, principal
territori emissor, són les que menys turistes reben. La Costa del Maresme, la Costa del Garraf
i Barcelona són les marques turístiques amb un volum de turistes significativament menor.
Sembla clar que els moviments turístics catalans es mouen lluny de la gran ciutat.
104
8.2. VOLUM I CARACTERÍSTIQUES DE LA DEMANDA TURÍSTICA DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
8.2.1. Visió general. Viatgers, pernoctacions i ocupació turística
A nivell de província, s han analitzat les dades que publica l INE (sense tenir en compte la ciutat de
Barcelona), i les que s obtenen de l IDESCAT per comarques; ambdues fonts són tractades pel
Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona.
La província de Barcelona va rebre durant el 2013 un total de 3.654.645 viatgers, dels quals, el 82%
es van allotjar en els establiments hotelers, el 16% en els càmpings i tant sòls el 2% en els
establiments de turisme rural. El nombre de viatgers que van pernoctar a les nostres comarques ha
patit un lleu descens del -0,26% respecte el 2012. Tot i guanyar més de 255.000 viatgers respecte el
2007, l any 2013 és el primer any de la sèrie amb creixement negatiu en el nombre de viatgers a la
província de Barcelona (sense considerar el Barcelonès).
Nombre de viatgers de la província de Barcelona per tipologia d allotjament turístic
Establiments hotelers
Càmpings
Establiments de turisme rural
TOTAL
2007
2010
2011
2012
2013
Var 13-12 %
2.560.727
2.816.638
2.924.131
3.041.924
3.004.120
-1,24%
762.699
642.452
559.927
547.530
568.644
3,86%
75.356
85.248
96.020
74.705
81.881
9,61%
3.398.782
3.544.338
3.580.078
3.664.159
3.654.645
-0,26%
Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l INE. No s inclou la comarca del Barcelonès. Dades 2013
definitives
Durant el 2013, els 3.654.645 viatgers allotjats a la província de Barcelona han generat un total de
12.194.528 pernoctacions (nits en allotjament reglat), un 0,1% més que en l any anterior.
Nombre de pernoctacions de la província de Barcelona per tipologia d allotjament turístic.
2007
2010
2011
2012
2013
Var 13-12
%
Establiments hotelers
8.548.539
8.400.169
9.138.756
9.566.904
9.526.850
-0,42%
Càmpings
2.734.188
2.533.683
2.308.819
2.384.128
2.446.839
2,63%
229.400
243.478
288.511
231.682
220.839
-4,68%
11.512.127
11.177.330
11.736.086
12.182.714
12.194.528
0,10%
Establiments de turisme rural
Total
Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l INE. No s inclou la comarca del Barcelonès. Dades 2013
definitives
Dos de les tres tipologies d establiments d allotjament turístic han patit un lleuger descens en la
mitjana d estada del viatger a la destinació. Els hotels han aconseguit registrar un petit augment de
l estada mitjana (+0,04%). Les estades més llargues se segueixen concentrant en els càmpings (4,30
nits), seguides dels establiments de turisme rural (2,70 nits) i els hotels (2,72 nits). Si s analitza
105
l evolució de l estada mitjana des del 2007, s observen millores en els valors aconseguits pels hotels
i els càmpings, no així en el turisme rural.
Estada mitjana de la província de Barcelona per tipologia d allotjament turístic (dies)
2007
2,49
3,58
3,04
Establiments hotelers
Càmpings
Establiments de turisme rural
2010
2,54
3,94
2,85
2011
2,59
4,12
3,00
2012
2,68
4,35
3,10
2013
2,72
4,30
2,70
Var 12-13 pp
0,04
-0,05
-0,40
Per territoris, el Maresme és la comarca de la província amb major nombre de viatgers (1,3 milions),
seguida del Baix Llobregat (amb gairebé 1 milió). A major distància es troben el Vallès Occidental
(422 mil), el Garraf (326 mil), el Vallès Oriental (207 mil) i el Berguedà (168 mil). La marca Costa
Barcelona acull el 88% dels viatgers de la província. El pes de Costa Barcelona augmenta 1 pp al
2013 en relació a l any anterior, la qual cosa enfatitza la concentració de la demanda en aquesta
àrea més litoral.
La modalitat d allotjament majoritària en totes les comarques menys en el Berguedà és l hotelera.
En el Vallès Occidental i Baix Llobregat, la demanda en hoteleria té un pes de prop del 100%, (donat
la falta de significació estadística en els establiments de turisme rural i càmping).
El Baix Llobregat i el Vallès Occidental són les dues comarques amb el comportament de la
demanda turística més positiu durant el 2013. El Vallès Occidental ha aconseguit augmentar el seu
nombre de viatgers respecte el 2013 (+6,8%), un creixement força destacable.
L ocupació turística al 2013 a la província de Barcelona, en el cas dels hotels i del turisme rural ha
crescut 0,16 pp i 1,20 pp respectivament (ocupació mesurada en el percentatge d ocupació per
habitació), recuperant part de la caiguda soferta al 2012. Els càmpings, per la seva banda, han
registrat una ocupació menor que l any anterior, de -2,6 pp (ocupació per parcel·les), amb uns 17 pp
acumulats de caiguda des del 2007.
Grau d'Ocupació en els allotjaments (%)
Establiments hotelers *
Càmpings
Turisme rural
2007
71,4
60,4
28,1
2010
63,5
46,8
21,7
2011
66,7
47,6
22,0
2012
66,2
46,0
18,0
2013
66,4
43,4
19,2
Var 13-12 %
0,16
-2,58
1,20
Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l'INE. Inclou els hotels del Barcelonès.
Ocupació per habitació en hotels, ocupació per parcel·les en càmpings i ocupació per habitacions en turisme rural.
Els hotels de la província de Barcelona (les dades d ocupació inclouen també els hotels de la ciutat)
van obtenir al 2013 una mitjana d ocupació del 66,4%, 6 pp per sobre de la mitjana dels
establiments hotelers de Catalunya. Els càmpings han obtingut un grau d ocupació del 43,4%, patint
un caiguda superior a la registrada pel sector a nivell català. El turisme rural ha augmentat poc més
106
d 1 pp la seva mitjana d ocupació anual, que es situa en el 19,2%, lleugerament per sobre de la
mitjana catalana.
8.3. LA DEMANDA TURÍSTICA DEL VALLÈS OCCIDENTAL
La demanda turística a la comarca del Vallès Occidental al 2012 es composa de més de 422.000
turistes que s allotgen en hotel, i que han realitzat 857.000 pernoctacions, amb una ocupació
hotelera del 50,4%. No hi ha dades de la comarca de turistes en càmpings i turisme rural.
En els últims set anys, la comarca ha guanyat 150.000 turistes i prop de 300.000 pernoctacions
hoteleres, però amb una caiguda de l ocupació de més d 10 punts percentuals.
Evolució dels Viatgers, pernoctacions i grau d'ocupació dels Hotels del Vallès Occidental
Viatgers (en milers)
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
273,3
322,7
310,1
282,8
261,3
357,1
393,6
422,3
Pernoctacions (en
milers)
563,7
629,1
590,2
508,6
498,8
735,5
787,3
857,0
Grau d'ocupació (en %)
61,1
61,7
55,7
44,1
40,9
45,8
46,9
50,4
Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l'Idescat. Grau d ocupació per places.
Els principals trets característiques del perfil de la demanda turística del Vallès Occidental (Font:
Informe Eddetur Vallès Occidental 2013 - turista i visitant), són els següents:
o
Procedència: la majoria provenen de Catalunya (53,8%), especialment de la província
de Barcelona (46,8%). Un 19% provenen de la resta de l Estat espanyol, un 20%
d Europa (els principals països d origen França i Gran Bretanya), i un 17,2% de la resta
del món (EUA i Llatinoamèrica). Respecte el 2012, creix el visitant català i l europeu, i
baixa l espanyol i el de fóra d Europa.
o
Motivació principal: la majoria tenen com a principal motiu d estada les vacances i/ o
oci (52,4%), seguit de la visita d amics/ familiars (27,2%). L activitat professional a la
comarca mou un 11,4% dels seus visitants, 1,1 pp per sobre del 2012, i més de 4 pp
per sobre de la mitjana de la província.
o
Mitjà de transport: hi ha majoria d accés en cotxe, o moto (41,7%). El segon mitjà de
transport en importància és el tren (25,6%), i la resta amb altres mitjans. El viatge en
tren guanya importància el darrer any (+6,8 pp).
o
Amb qui viatja: l opció més comuna és el viatge amb parella (30,2%), seguit del viatge
amb amics (22,3%), i el viatge sol (21,1%). Aquests dos darreres opcions han crescut
107
notablement el darrer any. Els grups organitzats representen gairebé un 5%, i perden
pes sobre el total.
o
Allotjament: els turistes que s allotgen a la pròpia comarca són tres de quatre dels que
visiten la destinació.
o
Fidelitat i repetició: un de cada dos visitants ja ha visitat la destinació amb anterioritat,
i concretament un 20% en més de 5 ocasions.
o
Valoració de l estada: els ítems més valorats de la destinació són la hospitalitat/ tracte
rebut i l allotjament. Els que menys, la senyalització i els accessos. Són pràcticament la
totalitat dels visitants (98,7%), que recomanarien a algú altre la destinació.
8.4. LA DEMANDA TURÍSTICA DE TERRASSA
8.4.1. Consideracions prèvies
No es coneix el nombre de visitants, turistes i excursionistes, que té la ciutat de Terrassa, ja que no
es disposa de mitjans sistemàtics de recollida i avaluació dels fluxos turístics de la destinació.
A continuació s estimen algunes xifres respecte el volum de la demanda (en concret del nombre
actual de turistes). I es presenten també dos altres indicadors d afluència turística:
o
Les dades de públic als museus del municipi, i altres atractius turístics i culturals .
o
Les xifres de visitants als punts d informació turística de Terrassa
En quant al perfil del turista/visitant, analitzem l Informe del perfil de turistes i visitants de Terrassa
- EDDETUR 2013 -, realitzat pel Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, i també les
dades facilitades pels agents turístics de la ciutat recollides en les diferents entrevistes realitzades.
8.4.2 Estimació del nombre de visitants
TURISTES
En base a les xifres d ocupació i estades mitjanes dels darrers anys facilitades pels principals
establiments hotelers de la ciutat, s estima que el nombre de turistes en sentit estricte, és a dir,
que pernocten en allotjament reglat a la ciutat, sigui quin sigui la seva motivació, se situa al voltant
dels 100.000, generant un total d aproximadament 175.000 pernoctacions. Aquest càlcul s ha fet
tenint en compte, per una banda la capacitat d allotjament màxima anual de Terrassa (calculada a
partir del total anual de places comercialitzades, suposant un nivell d ocupació del 100%; això ens
dóna unes 320.000 pernoctacions màximes anuals), i per altra banda, l estada mitjana dels turistes
per cada una de les tipologies d allotjament. Aquesta estimació anual de turistes s ha realitzat en
base a les dades dels allotjaments dels tres últims anys (2011, 2012 i 2013), i poden tenir marges
d error d entre el 10 i el 15%.
108
Si més no, podem dir que el nombre de turistes que han pernoctat a Terrassa com a mínim una nit
en allotjament reglat se situa entre els 85.000 i els 115.000.
Cal tenir en compte també, el percentatge de turistes que dormen en domicilis particulars (amics,
famílies, etc.), que en el cas de Terrassa, és important sobretot donat l alt volum d estudiants de
les universitats de la ciutat. Segons l Informe de perfil del turista i visitant de Terrassa, Eddetur
2013, aquests poden ser un 40% del total de turistes que pernocten a la ciutat. I per tant la xifra de
nombre total de turistes podria ser encara més alta.
Tenint en compte les xifres comarcals i de la província (Informe anual de l activitat turística de la
província de Barcelona, 2011), els turistes de Terrassa, representarien el 28% dels turistes de la
comarca i el 2,8% dels turistes de la província de Barcelona.
Nombre de turistes Vallès Occidental
Resta
com arca
257.100
Terrassa
100.000
Font: Elaboració pròpia
EXCURSIONISTES
Estimar les xifres de visitants que no pernocten (excursionistes) és més difícil, i no es disposen de
prou dades per poder donar ni tan sols una xifra aproximativa, tot i que estem segurs que els
excursionistes que han visitat Terrassa suposen un volum molt més gran que l anterior xifra de
turistes que hem estimat anteriorment.
109
8.4.3. Visitants atractius i punts d informació turística
Els museus de la ciutat reben cada any uns 150.000 visitants. Tots 3 museus han perdut visitants en
els últims anys. En total, més de 25.000 visitants menys.
EQUIPAMENT
Museu de la Ciència i la Tècnica - Seu
Terrassa
TOTAL Museu de Terrassa
Seu d'Ègara
Castell Cartoixa de Vallparadís
Casa Alegre de Sagrera
Torre del Palau i CI de la Vila Medieval
Claustre del Convent de Sant Francesc
Centre de Documentació i Museu Tèxtil
2009
91.139
2010
96.761
2011
87.552
2012
78.598
2013
64.904
66.138
23.957
17.115
22.839
105
2.122
10.682
62.338
18.474
19.846
20.812
1.627
1.618
14.175
55.213
13.978
14.770
24.440
596
1.429
9.780
55.218
15.813
13.262
22.799
1.144
2.200
11.120
55.321
20.909
13.125
17.852
1.525
1.910
5.130
TOTAL VISITANTS MUSEUS CIUTAT
167.959
173.274
152.545
144.936
125.355
Font: Ajuntament de Terrassa
Altres recursos que atrauen força visitants són:
o
La Fira Modernista. Sestima que la Fira acull prop de 100.000 persones. Entre elles, les
que visiten els museus de la ciutat (25.763 persones el 2013) o passen per l Oficina de
Turisme (11.382 persones al 2013)
o
Festival de Jazz, rep cada any entre 30.000 i 40.000 espectadors.
o
El Golf, per part dels socis que venen a jugar cada setmana, i per les competicions que
acull el camp de golf El Prat.
o
Les jornades gastronòmiques
o
Altres programacions i esdeveniment culturals de la ciutat
Les rutes turístiques que organitza el Servei de Turisme, que inclouen servei de guia, van tenir
durant el 2013, 2.879 usuaris i 108 grups.
.
110
Visites Terrassa Turisme
45.000
40.000
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
20
13
20
12
20
11
20
10
20
09
20
08
20
07
20
06
20
05
20
04
20
03
20
02
-
Visites presencials als punts d'informació turística
Visites a la pàgina web www.visitaterrassa.cat
Visites turístiques concertades amb servei de guia
8.4.4. Perfil del visitant i característiques de la visita
Per conèixer el perfil de visitant de la ciutat, comptem amb dues fonts:
la radiografia que ens dóna l informe de perfil de turistes i excursionistes de l Enquesta en
Destinació EDDETUR 2013, elaborat pel Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona
(LABturisme), per la ciutat de Terrassa. L informe està basat en una mostra recollida de 402
enquestes. L informe ens dóna un determinat perfil del turista/ visitant de Terrassa,
informació que no cal menysprear. El perfil del visitant és en un 55,5 % dona d'una franja
d'edat entre els 45 i 64 anys majoritàriament provinent de Catalunya. Es detecta una
pujada bastant significativa de visitants d'Europa, un 20,7%, i un increment d'altres països
cóm EEUU. També cal destacar que un 52% pernocta a la ciutat i el principal motiu per
venir-hi és per passar uns dies de vacances i/ o oci sent el principal motiu les visites el
patrimoni cultural. Pel que fa a la valoració de la destinació cal tenir en compte la valoració
global d estada en un 4,8 (en una escala de l 1 al 5), i el més interessant, que el turista
recomana la destinació en un 99%. Això significa que Terrassa, supera les expectatives del
visitant.
La radiografia dels visitants als punts d informació turística.
Altres ítems sobre la demanda turística de la ciutat, com són l estada mitjana,
l estacionalitat o la comercialització, la podem conèixer a través de les dades que ens han
facilitat els responsables dels principals establiments d allotjament de la ciutat (hotels de 3 i
4 estrelles)
111
9. ENTORN COMPETITIU
9.1. INTRODUCCIÓ
Com ja hem apuntat anteriorment, cada segment de demanda te unes exigències i peculiaritats
pròpies, per lo tant no es pot considerar una destinació competitiva de forma absoluta, sinó que
s ha d analitzar la destinació respecte la seva competència veient el que pot que oferir en cada una
de las diferents modalitats i motivacions turístiques.
En aquest apartat, es pretén doncs detectar quines són les destinacions dins la província i en el
nostre país que competeixen amb Terrassa, per cada un dels productes turístics en els que la
destinació té un cert potencial. Això ens permet veure quina és la posició de Terrassa dins la oferta
turística a nivell regional.
9.2. PRINCIPALS COMPETIDORS PER SEGMENTS DE MERCAT
TOURING (CIRCUITS) INDEPENDENT
Dins de Catalunya són moltes les destinacions que competeixen per aquest segment, sovint
multitemàtic: cultura, natura, gastronomia, etc., però destacaríem especialment la força de la ciutat
de Barcelona, en concret pel touring realitzat amb motivació cultural.
La província de Barcelona, ofereix tot una proposta d itineraris de touring pels principals icones del
territori, que inclouen pobles i ciutats (entre elles, Terrassa), arquitectura, platges, natura,
enoturisme, gastronomia, art i cultura i esdeveniments.
TOURING (CIRCUITS) ORGANITZAT
L entorn competitiu per aquest tipus de demanda és el mateix que pel Touring independent, amb
l agreujant d estar parlant de viatges en grup amb paquets tancats, sovint amb preus molt
competitius.
Pels circuits organitzats de més de 24h, és complicat incorporar l excursió a Terrassa, per l amplitud
i diversitat de possibilitats que ofereix la ciutat de Barcelona, i també la resta de la província.
DAY-TRIPS
Són destinacions competidores de Terrassa, pels desplaçaments de residents de la comarca amb
motivació lúdica, les ciutats de Sabadell i Sant Cugat, especialment per les seves ofertes
relacionades amb compres i gastronomia, però no per les seves propostes culturals, on Terrassa té
un clar major potencial d atracció.
112
TURISME CULTURAL
La forta atractivitat i concentració dels recursos culturals de Barcelona (que a més disposa d una
àmplia oferta d allotjament per tot tipus de públic), eclipsa la resta d oferta cultural de Catalunya,
sobretot pel públic nacional de fóra de Catalunya i l internacional. Tot i això, moltes altres
destinacions catalanes tenen recursos de caràcter cultural prou singulars, com és el cas de la ciutat
de Terrassa.
De cara al turisme intern del nostre país, la competència del segment cultural per Terrassa no
només està en la capital, sinó en aquestes altres ofertes diverses de caràcter local repartides per tot
Catalunya (museus, patrimoni, rutes culturals....).
El patrimoni arquitectònic industrial i modernista, la Seu d Ègara i el mNACTEC, són possiblement
els elements més potents per atraure aquest públic amb motivació cultural.
TURISME ACTIU I DE NATURA
En l àmbit de la província de Barcelona hi ha una bona oferta d espais naturals: els 12 parcs de la
Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, i altres espais com el Parc Natural del CadíMoixeró, el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, la Reserva Natural del Delta del Llobregat,.
Tots ells ofereixen als visitants nombroses opcions de lleure i activitats durant tot l'any, sobretot les
que es desenvolupen en l'àmbit terrestre: senderisme, orientació, espeleologia o escalada.
A la resta de Catalunya, destaquen els recursos de referència per a aquest tipus de productes
turístics com el Parc Nacional d A
estortes o el Delta del Ebre, dins el conjunt de Parcs Naturals de
Catalunya.
També són recursos utilitzats per aquests segments, la xarxa de senders i camins practicables per
fer senderisme, cicloturisme, BTT, hípica, etc. I les diverses iniciatives relacionades amb el
desenvolupament de productes de turisme de natura, com el projecte Itinerànnia, el Camí de Sant
Jaume, el Camí dels Bons Homes, la Ruta del Ter, els programes de Vies Verdes, els 3 Monts, etc.
Catalunya és un país amb una gran diversitat d escenaris naturals que permet que s´hi desenvolupin
un gran nombre d´ activitats de Turisme Actiu.
TURISME ESCOLAR
La distància al centre escolar és un element determinant per aquest segment: difícilment es fan
sortides que no permetin tornar abans de l hora de finalització de la jornada escolar. Això fa que a
l àmbit rellevant de competència amb el nostre cas es centri a les comarques del Vallès Occidental
principalment, però també del Barcelonès, Baix Llobregat, Bages, Vallès Oriental.
L oferta en l àmbit metropolità ha augmentat en quantitat i qualitat per aquest mercat. Com a
resultat d això la competència és cada vegada més dura, sobretot per la oferta cultural que té
Barcelona: Museu de la Ciència, Museu Marítim, el Zoo o l Aquari de Barcelona, el Parc Güell, la
Fundació Miró, el Museu d Història de la Ciutat (Barcelona), el Museu d Història de Catalunya, el
113
Tibidabo
Collserola; altres parcs i espais naturals metropolitans: Montseny, Garraf, Montnegre
Corredor, etc.; la visita empreses / Indústries i equipaments: aeroport, etc.; altres museus o
equipaments de l entorn (Cardona: mines i castell, Museu de paper de Capellades, Museu de la pell
d Igualada), o Montserrat.
TURISME VINCULAT AL PATRIMONI INDUSTRIAL
La província de Barcelona té un patrimoni industrial ric i variat: antigues fàbriques, museus, vapors,
colònies tèxtils, cellers, caves, etc. Gairebé totes les comarques de Barcelona tenen equipaments
vinculats a aquest producte turístic, però destaquen especialment les comarques de l eix del
Llobregat i també l Alt Penedès.
De fet tots els 23 municipis que formen la XATIC (municipis de les 4 províncies catalanes) són alhora
partners i competidors per l atracció de visitants, tant en l'àmbit del patrimoni industrial com de la
visita a indústries en actiu (indústria agroalimentària, del tèxtil, de la metal·lúrgia, de la construcció,
del transport, de la mineria, de l aigua i el medi ambient ).
Tot i aquesta forta competència, cal a dir que Terrassa és altament competitiva en aquest producte
turístic.
TURISME DE REUNIONS I CONVENCIONS
El competidor principal en quan a aquest tipus de turisme és sens dubte Barcelona. Barcelona està
posicionada entre les cinc millors ciutats europees per als negocis per sisè any consecutiu, segons el
European Cities Monitor, 2010; disposa de 4 centres de congressos que li permeten la celebració
d'esdeveniments des de reduïdes a àmplies dimensions, una planta hotelera de qualitat i variada,
una oferta complementària molt diversa, la gastronomia, el mar per la possibilitat de realitzar
activitats per a grups d'incentiu, etc. És seu d importants fires i congressos com és el Mobile World
Congress (seu del congrés de 2012 a 2018).
La resta de província i país es caracteritza per oferir espais de dimensions menors i major
especialització, i un bon nombre d espais singulars i activitats outdoor i after meeting.
Catalunya és la primera destinació d'Espanya en turisme de reunions (dades 2011). Més d'un milió
de turistes arriben anualment al nostre país amb la motivació de participar en algun congrés o
esdeveniment corporatiu, generant un impacte de més d'1.300 milions d'euros. Catalunya va acollir
el 2011 més de 4.400 reunions. Més de la meitat de les trobades es fan en hotels.
El que si que és cert, que pel fet d estar tan proper a la ciutat de Barcelona, principal centre
neuràlgic d esdeveniments d aquest tipus, suposa una oportunitat per aprofitar part d aquests
fluxos, que busquen allotjament fóra però prop de la ciutat.
114
TURISME PROFESSIONAL / DE NEGOCIS
L Àrea Metropolitana de Barcelona és la zona on es concentra la major part del teixit industrial i
empresarial del país, i per tant on es concentren la majoria de desplaçaments amb motius
professionals i de negocis, i Terrassa forma part d aquesta àrea.
TURISME D'ESDEVENIMENTS
A banda de la competència que signifiquen els grans esdeveniments que tenen lloc a la ciutat de
Barcelona (esportius, culturals, etc.), la resta del país acull nombrosos actes i esdeveniments, sovint
molt més locals i especialitzats: fires modernistes, jornades castelleres, festivals musicals,
esdeveniments esportius, etc.
TURISME RELIGIÓS / ESPIRITUAL
Els 2 principals llocs sagrats de devoció a Catalunya són el Santuari de la Mare de Déu de
Montserrat, principal referent espiritual del país, i el de la Mare de Déu de Núria.
Una altra opció de turisme religiós són els monestirs. Els dos monestirs més representatius són el de
Poblet declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO- i el de Santes Creus.
Altres propostes són: el Camí de Sant Jaume, que enllaça Catalunya amb Santiago de Compostela; el
Camí Ignasià, que surt de Montserrat i tot passant per Manresa i la Cova de Sant Ignasi, i que porta
fins al País Basc ; i la Ruta del Cister, a les comarques de la Conca de Barberà, l Alt Camp i l Urgell.
A través de la iniciativa Catalonia Sacra(iniciativa dels bisbats amb seu a Catalunya), podem conèixer
tot el patrimoni arquitectònic i artístic vinculat a l Església Catòlica: catedrals i esglésies del nostre
país.
TURISME DE GOLF
Es pot identificar el golf com una activitat de lleure d'un sector en creixement i popularització al
nostre país, però encara relativament minoritari. Actualment hi ha prop de 40 camps de golf a
Catalunya, la gran majoria dels camps pertanyen a clubs esportius privats, i hi ha un camp públic a
Rubí. Hi ha, a més, 35 instal·lacions de pitch and putt.
En l'actualitat, hi ha una corona de camps de golf al voltant de la ciutat de Barcelona que s estén per
les zones costaneres i cap a l'interior de la província; una distribució comprensible tenint en compte
que el 83% dels jugadors federats són residents de la província de Barcelona. Una segona
concentració es localitza a les comarques costaneres de Girona.
TURISME ESPORTIU I STAGES ESPORTIUS
Podríem diferenciar aquells stages o estades esportives que es realitzen en destinacions /
equipaments de costa del nostre país i aquelles que busquen més destinacions de muntanya.
115
Catalunya compta amb 10 Destinacions de Turisme Esportiu (DTE), segell de l ACT que certifica
aquelles destinacions que destaquen per l especialització de l oferta esportiva, turística i comercial,
i els serveis i centres mèdics, entre d altres, i per tant que ofereixen els seus recursos i serveis d alta
qualitat als esportistes d elit, professionals, aficionats i turistes que vulguin practicar activitats
esportives o assistir a les competicions. N hi ha 3 que són de la província de Barcelona: Calella,
Castelldefels i Santa Susanna.
També hi ha altres llocs de la província que destaquen per la seva especialització en aquest
producte, com és el cas d El Montanyà.
116
ANÀLISI DAFO
RECURSOS TURÍSTICS
PUNTS FORTS / OPORTUNITATS
PUNTS FEBLES / AMENACES
La ciutat de Terrassa, producte estrella de
Desconeixença de la Seu d Ègara, i dèficit en
la província de Barcelona (Pla de Marketing
la senyalització d accés
de la província)
Oferta museística variada però dispersa. 3
La Seu d Ègara, un recurs patrimonial únic a
Museus, 3 entitats
Europa. En marxa la candidatura per obtenir
Limitacions visita Masia Freixa
la distinció de Patrimoni de la Humanitat
El Jazz és un estil musical molt minoritari
(UNESCO).
La encara no acceptació de la implantació
Producte
A
del
Pla de
Marketing de la Província de Barcelona.
del golf al municipi i la imatge encara del
El mNACTEC és un dels elements turístics
golf com a esport d elit
més potents de la ciutat. En un edifici
Falta integració amb altres recursos de l àrea
espectacular (Vapor Aymerich), situació
de influencia
cèntrica a la ciutat, amb marca pròpia, i un
La poca difusió de l hoquei, degut a ser un
dels elements importants dels itineraris
esport minoritari
industrials i modernistes.
Terrassa no ha explotat encara el fet
L arquitectura industrial i modernista ens fa
casteller
únics. Itineraris agradables
Manca vinculació de la ciutat amb la
La Masia Freixa és un dels icones de la
universitat.
província de Barcelona
La
Festival de Jazz amb prestigi internacional
abandonament de fons de Generalitat i
Centre històric peatonal atractiu i dinàmic
Diputació
Activitat
Àmplia oferta d oci a 30 minuts de Barcelona
gastronòmica
destacable,
XATIC:
dificultats
econòmiques,
implicació associacions i col·lectius
La ciutat de Barcelona: oferta cultural molt
Camp de golf El Prat: possibilitat d atraure
potent
aquest tipus de turista en creixement
El hoquei, referent nacional, internacional i
imatge d esport centenari
Terrassa, ciutat universitària: dinamisme i
imatge
Els castells, element identitari i actuacions
El PN Sant Llorenç, el parc de la ciutat
Els 8 recursos turístics que formen part del
projecte "Turisme per a Tothom" (Turisme
accessible).
117
OFERTA D ALLOTJAMENT
PUNTS FORTS / OPORTUNITATS
PUNTS FEBLES / AMENACES
Oferta hotelera d empresa i mercat MICE.
Formula d allotjament única, hotel.
Instal·lacions adequades i àmplia oferta de
No hi ha cap hotel al centre de la ciutat
sales
Poca orientació dels hotels al mercat
Dos Hotels de categoria superior (4*)
vacacional
L Hotel Doubletree by Hilton Hotel &
Planta hotelera d empresa: afectada més
Conference Center La Mola, molt actiu en la
per la conjuntura actual (caiguda de la
captació de client estranger i client de
demanda
congressos
Caiguda ocupacions i estada mitjana
Clientela fidel en els hotels del Grup Afinia
Dificultats econòmiques derivades de la crisi
En marxa Taula de Treball d Hotels, de la
i de la guerra de preus en el sector.
Diputació de Barcelona
Tancament del Vapor Gran 2012 i ERO Hotel
Existeix el projecte d habilitar un alberg al
La Mola 2013
costat d un recurs patrimonial de primer
Poca promoció de la ciutat per part dels
ordre, la Seu d Ègara, i del Parc de
hotels.
Vallparadís.
Manca més vinculació Hotel La Mola amb la
del
segment
professional).
ciutat.
118
OFERTA COMPLEMENTÀRIA
PUNTS FORTS / OPORTUNITATS
PUNTS FEBLES / AMENACES
Àmplia Oferta d espais per a reunions (1
Escola d Hostaleria amb dèficits importants.
recinte firal, 26 espais singulars, 4 hotels)
Debilitat que significa pèrdua de vocacions
El Servei de Turisme treballa un programa
locals
de turisme de reunions. I a més: Barcelona
Oferta cultural poc orientada al turisme
CB i Barcelona Province CB
Carència d equipaments i espectacles d oci
Àmplia i heterogènia oferta de restauració,
nocturn,
amb alguns referents destacats com El
espectacles
nocturns
/
entertainment
Capritx
Futur mNACTEC: deixa de ser Museu
Destacat dinamisme associatiu gastronòmic:
Nacional
Terrassa Gastronòmica i Grup de Treball T.
Efectes negatius de la pujada de l IVA en la
Gastronòmic + Cuina Vallès. Jornades, rutes,
cultura
gran esforç de promoció de productes de
Terrassa, ciutat comercialment discreta,
proximitat, Mercat de la Independència ...
amb poques apostes comercials de pes. El
Gairebé 20 anys d Oficina de Turisme a la
comerç local no ha sabut aprofitar aquesta
ciutat. Al 2013, implantació del SICTED. Punt
situació, per atraure més públic de la seva
d informació al mNACTEC.
àrea influència (400.000 habitants)
El projecte Turisme i Artesania: pioner a
Quadrat del centre petit i disminuït pels
Catalunya, difusió productes-imatges de
efectes de la crisi. L estratègia expansiva cap
Terrassa
a la zona del Vapor Gran no ha funcionat.
Projecte de reagrupament del Servei de
Tancament
Turisme a la Masia Freixa: OT, Botiga i staff
d accessibilitat en vehicle particular els caps
tècnic
de setmana
Oferta
cultural
àmplia:
patrimoni,
del
Bus
Parc.
Problemes
Poca vinculació amb el RC de Golf. Ciutat i
equipaments , activitats i esdeveniments.
Golf han conviscut d espatlles.
Activitat cultural intensa: teatre, dansa,
Esport i universitat no estan relacionades, i
música (clàssica, jazz
això pot ser una oportunitat a potenciar
programació i
Festival -...), exposicions, Fira Modernista.
Taula de Treball Museus i Patrimoni de
Diputació de Barcelona
El Parc Audiovisual, un equipament únic a
Catalunya amb moltes possibilitats
Taula de treball de Golf de Diputació de
Barcelona
119
OFERTA COMPLEMENTÀRIA (segueix)
PUNTS FORTS / OPORTUNITATS
PUNTS FEBLES / AMENACES
El Pla de Dinamització del Patrimoni: una
oportunitat per incidir més en la difusió de la
cultura de la ciutat
Teixit associatiu ampli: Més de 180 associacions
culturals a la ciutat (30 colles de cultura tradicional
)
El sector comerç és el primer sector de la ciutat:
més de 6000 establiments (amb assalariats).
Centralitat del centre històric: el centre aplega ¼
part dels comerços de la ciutat, afavorit per la
peatonalització de la Rambla i del centre.
Terrassa Centre, centre comercial obert, amb punt
d informació al carrer Major.
Ampli i cèntric espai verd dins la ciutat: Parc de
Vallparadís, d'accés lliure i amb possibilitat de
pràctica d activitats de lleure i aventura (tir amb
arc, tirolina, rocòdrom, caiac, bicicletes...).
El PN de Sant Llorenç, un actiu natural de 14.000
ha. a 10 minuts de Terrassa
Àmplia
oferta
d instal·lacions
esportives,
distribuïdes per tota la ciutat: 3 clubs d hoquei, 12
camps de futbol, Àrea Olímpica Municipal de
Terrassa (gestionada pel Club Natació Terrassa),
Golf El Prat (i Pitch & Putt)
Esdeveniments
esportius
nacionals
i
internacionals, d hoquei i golf.
Terrassa, ciutat amb més esportistes olímpics
Terrassa, segon campus universitari de Catalunya (5
universitats, 8 escoles i 1 hospital universitari): més
de 11.000 estudiants. Dinamisme social, cultural i
econòmic.
Oportunitat de vincular la UPC i el mNACTEC
120
SISTEMA ORGANITZATIU
PUNTS FORTS / OPORTUNITATS
PUNTS FEBLES / AMENACES
Aposta del Consistori pel turisme, amb Servei
Tot i que la gràfica turisme sempre ha
propi des de 1999 (Regidoria de Comerç,
estat ascendent, el servei de turisme ha
Consum i Turisme) i des de gener de 2013,
tingut una dotació pressupostària força
Regidoria pròpia.
discreta.
Turisme: objectiu estratègic per al període
Disminució important del pressupost a
2012-2015 com a element de promoció exterior
partit del 2007 (-60%).
i font de nova economia
El Consell de Comerç i Turisme es troba
Paper del Consell de Comerç i Turisme, com a
en un procés de redefinició
òrgan consultiu (creació Terrassa Gastronòmica)
Actual Oficina de Turisme petita, per
Pla d accions anual del Servei, amb línies
poder oferir un bon servei d atenció al
estratègiques clares
visitant i de botiga
OT+ Botiga de productes artesanals, cèntrica i
Implicacions
oberta. Més punt d Informació Turística al
servei: caldrà nova senyalització, incloure
mNACTEC
nova ubicació fulleteria, implantació del
Personal tècnic amb àmplia experiència, i guies
SICTED, punt mNACTEC, etc.
locals experimentats i amb idiomes
Servei de visites guiades es presta a
Les visites a la pàgina web de turisme municipal
confusió: Turisme, Cultura, Arqueolític,
no ha deixat de créixer, i per contra les visites a
mNACTEC... (moltes rutes semblants,
l Oficina de Turisme han baixat força, el que ens
molts ofertants)
indica on s han de posar més esforços de
Poca presència online de la destinació:
promoció.
buscadors,
Oportunitat de millora en la gestió (i el servei
viatgers, etc.
del
reagrupament
portals,
comunitats
del
de
turístic) del Servei de Turisme pel futur
reagrupament a la Masia Freixa.
Des de 2012, l Ajuntament forma part del
Consorci de Turisme del Vallès Occidental.
Oportunitat de vinculació de productes locals
amb iniciatives comarcals
Oportunitat d aprofitar l adhesió del Vallès
Occidental a la marca Costa Barcelona, per la
promoció exterior.
121
ACCESSIBILITAT I MOBILITAT
PUNTS FORTS / OPORTUNITATS
PUNTS FEBLES / AMENACES
Posició privilegiada a nivell de xarxa viària
Projectes en curs que s han parat o
catalana: a l encreuament entre l AP-7 i la C-
posposat: Autovia Orbital (quart cinturó), la
16 (eix Llobregat). La C-58 i les Autopistes
connexió amb el Baix Llobregat per la NII-
dels Túnels de Vallvidrera i de Terrassa-
Abrera, i la connexió AP-7 a La Roca.
Manresa han reforçat el seu paper central
Dolenta comunicació per carretera amb
de ciutat metropolitana.
Martorell.
Excel·lents comunicacions amb BCN a nivell
Alt protagonisme del cotxe privat en els
de carreteres (C-58 i C-16) i de ferrocarril
desplaçaments dels residents (gairebé el
(RENFE R-4 i FGC S1). Dos parades de RENFE
40% són per
i una de FGC.
formatius).
Bones comunicacions amb el seu entorn i
La restricció de trànsit de la Rambla provoca
influència:
alguns canvis que afecten a la mobilitat i al
Sabadell,
Rubí,
Rellinars,
Matadepera i Castellar del Vallès.
motius professionals /
dinamisme:
Prolongació de la línia FGC (finalització
o
Tall continuu sud-nord, i desviaments
2013): 3 noves estacions (Estació Universitat
carrers contigus (poc adients, circulació
Vallparadís, Estació Terrassa Nacions Unides
més lenta)
i Dipòsit Can Roca) més intercanviador
Terrassa Estació del Nord.
o
Pèrdua de dinamisme comercial i/ o de
restauració i animació
Altres projectes de futur: nova estació FGC
Alguns dèficits en el transport públic
davant Palau de Justícia, prolongació FGC
interurbà (p.ex: per anar a Torrebonica
Matadepera,
Golf i Hotel La Mola).
intercanviador
Hospital
General (trens AV)
No hi ha transport públic a Montserrat.
L accessibilitat a la ciutat és fàcil donada la
Tancament del Bus Parc
configuració del trànsit en 3 anelles.
Dèficits en la senyalització d orientació cap
L aplicació del Pla de Mobilitat (actualment
al recursos turístics, especialment
en revisió) ha suposat una millora de la
arribar a les Esglésies de Sant Pere.
mobilitat interna de la ciutat.
Atractius de fóra el nucli urbà, com el Gol El
El Pla de Mobilitat també ha prioritzat la
Prat, l Hotel La Mola o el Parc Audiovisual no
mobilitat a peu i en bicicleta (programa
disposen
Ambicia t
senyalització per arribar al Golf i a l Hotel
l ús de la bici és encara incipient,
tot i la xarxa de 35 km. d itineraris).
de
transport
públic.
per
La
s hauria de millorar.
122
ACCESSIBILITAT I MOBILITAT (segueix)
PUNTS FORTS / OPORTUNITATS
PUNTS FEBLES / AMENACES
La peatonalització del centre històric ha sigut una
de les actuacions urbanístiques més exitoses de la
ciutat, i una transformació important del centre de
Terrassa: més atractivitat i qualitat comercial i de
lleure.
Oferta
abundant
d aparcaments,
municipals
sobretot, que s han anat construint en paral·lel a
les principals actuacions urbanístiques
La xarxa de transport públic dins la ciutat és bona
(12 línies d'autobús i taxis
fins a 9 parades a la
ciutat), i també connecta les principals ciutats del
voltant (Matadepera, Viladecavalls, Vacarisses,
Ullastrell, Rellinars, Mura)
La mobilitat en el nucli històric no presenta cap
problema: tots els punts i atractius turístics es
poden visitar de forma còmoda i accessible, en un
entorn agradable, peatonal, de tamany d escala
humana, sense desnivells, i amb aparcament.
Podem dir que el nucli històric de Terrassa és ideal
per a la visita turística. Que a més presenta amb
diverses rutes industrials i modernistes.
El POUM vigent (2003) ens dibuixa una ciutat
madura però compacta i respectuosa entre la part
urbana i el territori.
123
INFRAESTRUCTURES I SERVEIS DE SUPORT
PUNTS FORTS / OPORTUNITATS
PUNTS FEBLES / AMENACES
La ciutat té una cobertura suficient en quant als serveis
Es detecten dèficits en la
bàsics als ciutadans (aigua, sanejament, electricitat,
senyalització turística per a
enllumenat, gas, neteja viària i residus), i no condiciona
vianants
negativament el desenvolupament futur de l activitat
principals atractius turístics, de
turística a la ciutat.
dins i
La ciutat, a través de l Àrea de Medi Ambient, aposta
especialment per arribar a la
fortament per actuacions sostenibles i de control del
Seu d Ègara.
per
arribar
als
de fóra la ciutat,
medi, la qual cosa contribueix a la imatge de ciutat
sostenible.
No es perceben problemes greus de seguretat ciutadana
en una ciutat de dimensions de gran població. Cal
mantenir el nivell, i donar la imatge de ciutat segura.
Existència de dos grans hospitals que donen cobertura a
la població local i àrea influència sanitària de Terrassa, i
7 centres d atenció primària.
Durant el 2012 s ha actualitzat el Pla de senyalització de
la ciutat, per adaptar-lo a la xarxa viària modificada i a
les noves centralitats. Es simplifiquen els itineraris, es
dóna continuïtat a les indicacions i es concentren els
plafons indicatius.
En previsió, la instal·lació per part de la Generalitat de
rètols informatius de grans dimensions en les carreteres
d accés a la ciutat dedicats a la Seu d Ègara.
Pla de senyalització turística: primera fase (patrimoni
industrial
i
modernista) executada. Segona fase
(patrimoni medieval) en curs.
Actualment en curs les accions de millora de la
senyalització (informativa, interpretativa i direccional)
dins el Pla anual de dinamització de la Seu d Ègara.
També s ha dissenyat un itinerari principal d accés a la
Seu (que enllaça amb l itinerari modernista), i uns
itineraris complementaris, a peu i en automòbil.
124
MERCATS
PUNTS FORTS / OPORTUNITATS
PUNTS FEBLES / AMENACES
Dins la província, el Vallès Occidental és la
No es disposa de mitjans sistemàtics de
3a comarca en nombre de viatgers que
recollida i avaluació dels fluxos turístics de la
s allotgen en hotels (desprès del Maresme i
ciutat. Si hem pogut estimar el nombre de
el Baix Llobregat, i per tant la comarca
turistes, però no podem fer-ho amb el
interior amb major nombre de turistes).
nombre de visitants que no pernocten.
El
volum
de
turistes
(visitants
que
Poca presència de turista nacional de fóra de
pernocten) que visiten Terrassa s estima en
Catalunya i també de turisme estranger.
d entre 85.000 i 115.000 a l any (mitjana
Estada curta. L estada mitjana del turista ha
últims 3 anys), que generarien un total d
baixat de 3 nits (2007) a 1,7 nits (2011). La
aproximadament 175.000 pernoctacions
disminució de l estada afecta tant al visitant
Els turistes de Terrassa representarien més
nacional com a l estranger, i més al viatjant
del 25% dels turistes que visiten la comarca.
professional (el més nombrós) que no pas al
La bona comunicació per tren fa que aquest
vacacional.
mitjà de transport tingui un pes alt com a
Caiguda
mitjà triat per arribar a la destinació. Els que
desplaçaments a la ciutat. El predomini de
venen en cotxe són la majoria (bona
l hotel d empresa, fa que la conjuntura
accessibilitat, però cal treballar més la
actual hagi afectat més negativament als
senyalització).
hotels de la ciutat.
La majoria de visitants són excursionistes
La valoració baixa de la senyalització.
(sense pernoctació), encara que no es
Baixa demanda dels paquets turístics que
coneix el volum que representen.
s han comercialitzat amb els hotels locals.
L estacionalitat no és elevada, tot i que es
No hi ha pràcticament agències receptives a
poden distingir 2 temporades pels turistes:
Terrassa.
o Alta: de febrer a juny i de setembre a
La destinació Terrassa no té visualització en
novembre
del
sector
empresa
en
els
els catàlegs de TTOO dels principals mercats
o Baixa: desembre i gener, i juliol i agost (el
emissors de turistes a Catalunya.
mes més fluix de l any)
L estacionalitat intersetmanal dels turistes
és baixa: entre setmana client d empresa, i
caps de setmana més vacacional.
Els
Museus
i
esdeveniments
(Fira
modernista i Festival de Jazz) són els
atractius turístics que atrauen més visitants
a la ciutat.
125
MERCATS (segueix)
PUNTS FORTS / OPORTUNITATS
PUNTS FEBLES / AMENACES
L estada dels visitants de la ciutat és força
valorada. Els serveis més ben valorats: els
allotjaments i la oferta cultura i d oci. Tres
de cada quatre, recomanarien la destinació.
El turista cultural és poc estacional i menys
depenen de la conjuntura econòmica.
El client d empresa és bastant fidel, i la seva
despesa és més alta (que el vacacional per
exemple).
126
ENTORN COMPETITIU
PUNTS FORTS / OPORTUNITATS
PUNTS FEBLES / AMENACES
Bona posició de Terrassa pels Day Trips
Forta competència de la ciutat de Barcelona
Posició altament competitiva del turisme
en els productes turístics de:
vinculat al patrimoni industrial
o Touring independent
Terrassa té molts elements per captar
o Touring organitzat
turisme amb motivacions culturals.
o Turisme cultural
La posició estratègica de Terrassa dins
o Turisme escolar
l àmbit territorial de Catalunya afavoreix la
o Turisme de reunions i convencions
presència
o Esdeveniments
de
fluxos
amb
motivació
professional i/o negocis.
Tot i tenir un PN a tocar la ciutat, el turisme
El Golf és una de les grans oportunitats de
actiu i de natura que es pot captar no
captar el turisme amb aquesta motivació
inclourà pernoctació.
lúdico-esportiva.
Forta competència de Montserrat i Manresa
Terrassa té infraestructura i condicions per
per captar turisme religiós
rebre stages esportius, tot i que és un
mercat molt difícil de captar.
127
ETAPA II
LÍNIES ESTRATÈGIQUES
128
LÍNIES ESTRATÈGIQUES
Les estratègies defineixen les línees mestres de desenvolupament turístic de Terrassa a llarg termini, per
a que serveixin de referència a tots els processos de decisió posteriors de política turística. Així s han
definit les següents línies estratègiques:
Estratègia de Productes
Estratègia de Mercats
Estratègia de Posicionament
A. ESTRATÈGIA DE PRODUCTES
A.1. CRITERISPER A LA DEFINICIÓ DE LESTRATÈGIA DE PRODUCTES
La definició de les Estratègies de Producte, és a dir, la priorització dels negocis turístics en els que
Terrassa ha de fomentar el seu desenvolupament, la realitzem d acord a dues variables, seguint la
metodologia de la Matriu Potencial / Atractivitat:
El Potencial de Recursos
Entenent per potencial de recursos, la capacitat i condicions (en termes relatius respecte a altres
destinacions competidores) per a la realització d una determinada activitat turística. És a dir la seva
posició competitiva.
LAtractivitat del producte turístic
És a dir, el interès que te Terrassa en desenvolupar o no un determinat tipus de producte, en funció dels
beneficis empresarials i socials que pot obtenir atenent a variables com: volum de mercat, creixement
del mercat, grau de competència actual o potencial, aspectes ecològics, etc.
Ja vam veure identificar al capítol 2 Recursos turístics, els productes/negocis turístics en els que Terrassa
té a priori un cert potencial de desenvolupament, tenint en compte la motivació principal del
desplaçament / viatge. Així vàrem classificar segons el seu grau de potencialitat:
POTENCIAL ALT
Turisme vinculat al patrimoni industrial
Turisme cultural i Turisme amb motivació cultural
129
POTENCIAL MIG
TOURING (CIRCUITS) organitzat (-24H)
TOURING independent
Day-trips
T. Escolar
T. d'Esdeveniments
T. Actiu i de Natura
T. de Golf
T. de reunions i convencions
T. Professional / de negocis
T. esportiu i Stages esportius
POTENCIAL BAIX O MIG-BAIX
TOURING (CIRCUITS) organitzat (+24H)
T. Religiós
També identificàvem en el capítol 9, el grau de competència de Terrassa en cada un d aquests productes
o segments turístics.
Ara el que veurem és com es plasma i visualitza ambdós aspectes (potencial i atractivitat) en l estratègia
competitiva de la destinació Terrassa per cada un dels productes turístics.
130
A.2. LESTRATÈGIA DE PRODUCTES
TURISME CULTURAL O AMB MOTIVACIÓ CULTURAL
Són aquells desplaçaments la motivació principal de les quals és de caràcter cultural: visitar patrimoni,
assistir a un esdeveniment cultural de rellevància, visitar un museu, realitzar un seminari o taller específic
sobre aquesta temàtica, etc.
POTENCIAL: ALT
ATRACTIVITAT: ALTA
ELEMENTS POSITIUS
ELEMENTS POSITIUS
Elements culturals molt potents referents al
El T. Cultural es un segment en creixement,
Modernisme, Museus i Patrimoni,
Es un producte poc estacional, poc
equipaments i intensa activitat cultural i
influenciable pel clima
d esdeveniments relacionats amb les arts,
El nivell de despesa per turista es superior a la
especialment la música (Festival de Jazz, amb
mitjana.
prestigi internacional).
El propi producte dona notorietat i imatge
La Seu d Ègara: recurs patrimonial únic a
positiva.
Europa; museïtzació interessant; candidat
Es un producte que te sinèrgies positives amb
potencial a Patrimoni de la Humanitat;
d altres facetes i activitats de la ciutat: la
producte A del Pla Marketing de la Província;
gastronomia, la universitat, etc.
EL mNACTEC és l element turístic més potent
..................................................................................
de la ciutat, i l edifici, el Vapor Aymerich, una
ELEMENTS NEGATIUS
joia arquitectònica del modernisme industrial.
Elevat nivell de competència entre
La Masia Freixa, edifici residencial modernista,
destinacions.
i imatge de la ciutat i de la província.
Efecte ombra de Barcelona (oferta cultural
Ruta modernista industrial: agrupada en centre
molt potent)
ciutat en poc espai
El T. Cultural en sentit estricte és encara
Altres elements culturals d interès: els
minoritari.
castellers, i les seves aparicions
Efectes de la pujada de l IVA del sector.
Accions de senyalització en curs (medieval, la
El posicionar-se com a destinació cultural
Seu)
requereix un esforç (en temps i diners)
Nova parada FGC molt a prop de l eix cultural
persistent, continuat i coherent.
Taula de Treball Museus i Patrimoni de
Complexitat en la gestió i dificultat d implicació
Diputació de Barcelona
de les institucions culturals en una la visió
El Pla de Dinamització del Patrimoni de
turística dels fenòmens culturals.
Terrassa: una oportunitat
..................................................................................
ELEMENTS NEGATIUS
Implicacions futur MNACTEC ja no com a
museu nacional
La multitud d ofertes de rutes turístiques i
culturals per la ciutat de diversos organitzadors
(Turisme, Cultura, els propis museus,..) es
presta a confusió.
Falta d imatge com a destinació turísticocultural.
La programació d activitats culturals està
pensada més pels residents que per els
potencials mercats turístics.
131
TURISME CULTURAL O AMB MOTIVACIÓ CULTURAL
(segueix)
LÍNIES ESTRATÈGIQUES:
Assegurar l execució de la senyalització en curs (de la Seu, la senyalització medieval,..), altres
accions de millora de la senyalització direccional.
Necessitat (prioritària) d una política conjunta Turisme-Cultura i de la definició de l eix/ eixos o
temes culturals clars per la ciutat (Patrimoni, Modernisme Industrial, Arquitectura, Música,
etc.).
Oportunitat del Pla de Dinamització del Patrimoni (en curs)
Manca promoció conjunta dels 3 museus, d un discurs comú i complementari.
Potenciar la relació del MNACTEC amb la UPC de Terrassa
Aprofitar la implantació del SICTED als museus de la ciutat.
Unificar i consensuar l oferta de rutes turístico-culturals de la ciutat
La Seu: més esforços de promoció de l equipament
Vinculacions de La Seu amb altres equipaments romànics (Berguedà, Osona, Sant Mateu de
Bages o Sant Cugat)
Aprofitar més el fet casteller local, i els valors que representa
Incentivar la implantació de serveis turístics (restauració, comerç,..) al voltant de La Seu
Programació d activitats turístico- culturals, pensant en les necessitats del mercat turístic, en
quant a temes, calendaris, horaris, etc.
Aprofitar la Taula de Treball de Museus i Patrimoni i crear sinèrgies amb d altres destinacions i
equipaments culturals: Montserrat, Manresa, Món Sant Benet,...
Aprofitar l adhesió al Consorci de Turisme del Vallès Occidental per vincular-se a iniciatives
culturals de nivell comarcal.
Aprofitar la marca Costa Barcelona, per la promoció exterior, i també vincular-se amb
Barcelona, amb una oferta cultural complementaria
132
TURISME VINCULAT AL PATRIMONI INDUSTRIAL
El turisme industrial ve definit per aquell tipus de viatge en que la motivació principal és el coneixement
de l activitat econòmica de l home, tant des del punt de vista històric com actual, tot considerant tant els
aspectes estrictament turístics com econòmics, sociològics i antropològics.
POTENCIAL: ALT
ATRACTIVITAT: MIG
ELEMENTS POSITIUS
Ciutat industrial que ha preservat molt bé el seu
patrimoni
L arquitectura industrial i modernista és un dels
trets turístics més diferencials de Terrassa.
EL MNACTEC: museu de la tècnica industrial
El Vapor Aymerich, seu del MNACTEC, una joia
arquitectònica del modernisme industrial català.
La figura de l arquitecte Muncunill, com a
arquitecte molt vinculat a la ciutat.
La Masia Freixa, imatge de la ciutat i de la
província. És un bon inici per fer la ruta
modernista (bon aparcament i entorn).
Trasllat de la OT a la Masia Freixa
La Casa Alegre de Sagrera, un edifici amb l interior
recuperat i museïtzat per la visita
Oferta d itineraris consolidada, guiada o
audioguiada (descarregable app). amb visita de
dimensionat i fàcil recorregut
La Fira modernista com a promoció del
modernisme a la ciutat
Bons guies turístics amb força experiència i
coneixement de la ciutat i el seu patrimoni
Senyalització dels principals elements de
patrimoni industrial i modernista (tòtems)
Terrassa presideix la XATIC: aposta de
l Ajuntament pel turisme industrial
El Pla de Dinamització del Patrimoni: una
oportunitat
..................................................................................
ELEMENTS NEGATIUS
Limitacions d una visita més complerta a la Masia
Freixa.
Manca oferta complementària a l entorn de la
Masia Freixa
Implicacions futur MNACTEC ja no com a museu
nacional
Confusió oferta de rutes de Turisme, de Cultura,...
Parc Audiovisual, dificultat per fer visites
turístiques als platós
La XATIC: dificultats econòmiques que suposen
aturament de projectes com la central de reserves.
Programa Industria Viva: falta dinamisme
d aquesta part del present del turisme industrial
Desaparició del programa de turisme industrial de
Diputació. No és un producte / nínxol de mercat
prioritari dins el Pla de Marketing de la província
Tampoc és prioritari en la política turística de
l Agència Catalana de Turisme.
ELEMENTS POSITIUS
Els valors positius del turisme industrial:
preservar un passat i un patrimoni, divulgar
una cultura general de tipus tecnològic,
les motivacions de conèixer i descobrir
vinculades al lleure.
Indústria Viva: oportunitat per les
empreses de diversificar les seves
activitats, promocionar-se
comercialment,....
Demanda caracteritzada per
desplaçaments de proximitat i de curta
durada
Producte turístic adequat pel mercat
familiar
.............................................................................
.....
ELEMENTS NEGATIUS
Imatge encara negativa de tot lo
industrial
133
TURISME VINCULAT AL PATRIMONI INDUSTRIAL
(segueix)
LÍNIES ESTRATÈGIQUES:
Fer servir l arquitectura industrial i modernista per explicar la ciutat.
Consens per la promoció d una única ruta modernista industrial
Millorar /ampliar la visita a la Masia Freixa (el terrat és magnífic)
Valorar la visita a l interior d algun edifici no visitable (per exemple l Institut Industrial)
Vetllar perquè no hi hagi problemes d horaris de visita als elements d interès de la ruta
Potenciar algun servei de restauració / oci prop de la Masia Freixa, aprofitant el trasllat de
l Oficina de Turisme.
Donar impuls a la comercialització i fer paquets online
Potenciar la web de la XATIC
Aprofitar el lideratge de Terrassa en el turisme industrial català , i de la XATIC
Vincular el modernisme de la ciutat amb el de Barcelona
Potenciar la Indústria Viva (és el complement perfecte del patrimoni existent) aprofitant el teixit
industrial existent al municipi, i creant productes combinats, com MNACTEC+visita a empresa
Aprofitar la marca Costa Barcelona, per a la promoció exterior
Implicar a la Cambra de Comerç en la potenciació de la Indústria Viva
134
TOURING (CIRCUITS) ORGANITZAT -24H
El Touring es defineix com aquell viatge, la motivació del qual és de descobrir i conèixer paisatges,
ciutats, ambients, centres, etc., és a dir amb unes motivacions temàtiques molt difuses i variades, però
sobretot d índole cultural. Dintre d aquest concepte de Touring, ens fem referència a les sortides curtes
d un dia, a destins propers. Es tracta de que, encara que difícil, els circuits organitzats tinguin un punt
d etapa a la ciutat de Terrassa i que aquesta parada comporti a ser possible menjar i compres a la ciutat.
POTENCIAL: MIG
ATRACTIVITAT: ALTA
ELEMENTS POSITIUS
ELEMENTS POSITIUS
El MNACTEC i la Seu d Ègara serien els dos
La visita a Terrassa encara que sigui sense
principals atractors.
pernoctació, perquè genera oportunitats de
Però també: l arquitectura industrial i
despesa en comerç i restauració, per exemple.
modernista, el conjunt del centre històric
És d interès per diversificar la demanda i
La proximitat i bona accessibilitat des de
buscar nous mercats
Barcelona
Dóna notorietat i imatge a la ciutat, ja que la
Estació d autobusos cèntrica
posa en el mapa .
L Oficina de Turisme: el trasllat permetrà
Pot actuar com a incentiu per una altra visita
ampliar espai també de la botiga
en una altra ocasió
Àmplia Oferta de restauració
Es un turisme amb una estacionalitat
Nucli històric atractiu i amb imatge de
moderada.
dinamisme
Es un producte multitemàtic: Cultura, natura,
Hospitalitat de la gent
gastronomia, etc.
Incorporació de Terrassa en la oferta provincial .................................................................................
de Touring.
ELEMENTS NEGATIUS
..................................................................................
Les visites de grups augmenten la sensació de
ELEMENTS NEGATIUS
congestió i massificació dels fluxes: possibles
Poc coneixement e imatge turística de la ciutat
problemes d insatisfacció.
Dèficits en la senyalització d orientació per
Despesa reduïda.
arribar als principals llocs d interès turístic.
La dependència d intermediaris i l existència
Falta de profunditat en la oferta actual
de descomptes i comissions (TTOO,
Necessitat de coordinació amb altres
autocaristes, guies, etc.) redueixen els marges
destinacions (Barcelona principalment) per
dels negocis locals.
estructurar i promocionar circuits de Touring.
Perill de posicionar-se i conformar-se com a
destinació d excursió de dia , si no de
destinació turística complerta(amb
pernoctació).
LÍNIES ESTRATÈGIQUES:
Les accions per a potenciar la ciutat com a destinació de Turisme cultural són també vàlides per
el Touring.
Intentar ser punt d etapa obligat de circuits organitzats que fan excursions dins la província
Acords amb TTOO i autocaristes per incloure Terrassa en els seus circuits des de Barcelona i
realitzar promocions conjuntes.
Acords de col·laboració amb Turisme de Barcelona per potenciar la visita a Terrassa
Millorar la senyalització d aproximació
135
TOURING INDEPENDENT
El Touring, pot ser organitzat o bé realitzat de forma independent, com solen ser la major part de les
sortides de proximitat de cap de setmana.
POTENCIAL: MIG
ATRACTIVITAT: MITJA
ELEMENTS POSITIUS
ELEMENTS POSITIUS
El MNACTEC i la Seu d Ègara serien els dos
La visita a Terrassa encara que sigui sense
principals atractors.
pernoctació, perquè genera oportunitats de
Però també: l arquitectura industrial i
despesa en comerç i restauració, per exemple.
modernista, el conjunt del centre històric
Dóna notorietat i imatge a la ciutat, ja que la
La proximitat i bona accessibilitat des de
posa en el mapa .
Barcelona
Genera oportunitats de despesa en comerç i
Estació d autobusos cèntrica
restauració
L Oficina de Turisme: el trasllat permetrà
Pot actuar com a incentiu per una altra visita
ampliar espai també de la botiga
en una altra ocasió
Àmplia Oferta de restauració
Es un turisme amb una estacionalitat
Nucli històric atractiu i amb imatge de
moderada.
dinamisme
Es un producte multitemàtic: Cultura, natura,
Ruta audioguiada
gastronomia, etc.
Hospitalitat de la gent
.................................................................................
Incorporació de Terrassa en la oferta provincial ELEMENTS NEGATIUS
de Touring.
Les visites de grups augmenten la sensació de
Possibilitat de visita al PN Sant Llorenç
congestió i massificació dels fluxes: possibles
..................................................................................
problemes d insatisfacció.
ELEMENTS NEGATIUS
Despesa reduïda.
Poc coneixement i imatge turística de la ciutat
La dependència d intermediaris i l existència
Dèficits en la senyalització d orientació per
de descomptes i comissions (TTOO,
arribar als principals llocs d interès turístic.
autocaristes, guies, etc.) redueixen els marges
Falta de profunditat en la oferta actual
dels negocis locals.
Falta més presència online: web, xarxes socials.
Perill de posicionar-se i conformar-se com a
destinació d excursió de dia , si no de
destinació turística complerta(amb
pernoctació).
LÍNIES ESTRATÈGIQUES:
Les accions per a potenciar la ciutat com a destinació de Turisme cultural són també vàlides per
el Touring.
Acords amb TTOO i autocaristes per incloure Terrassa en els seus circuits des de Barcelona i
realitzar promocions conjuntes.
Acords de col·laboració amb Turisme de Barcelona per potenciar la visita a Terrassa
Millorar la senyalització d aproximació
Millora presència i promoció a la xarxa: web pròpia, xarxes socials.
136
DAY TRIPS
Els definim com les visites (sense pernoctació) per motius lúdics o recreacionals (compres, gastronomia,
visites, passeigs, museus, espectacles) a Terrassa pels residents de la seva àrea d influència. En aquest cas
ens referim sobretot als residents procedents de la resta de la comarca.
POTENCIAL: MIG
ATRACTIVITAT: MITJA
ELEMENTS POSITIUS
ELEMENTS POSITIUS
Oferta museística local
Es un mercat que sense ser un motor, pot
Entorn urbà de qualitat.
ajudar a rendibilitzar i consolidar el sector
Bones comunicacions.
turístic (restaurants, museus, etc.) i comercial,
Proximitat amb Barcelona
durant tot l any.
Sinèrgies amb el posicionament com a
Contribueix a donar animació a la ciutat els
destinació de Turisme cultural
caps de setmana
Centre ciutat dinàmic i amb bona oferta
Contribueix a reforçar l orgull i autoestima dels
comercial
terrassencs respecte la seva ciutat.
Bona i dinàmica oferta de restauració
Contribueix a desestacionalizar i millorar
La Fira Modernista és una bona oportunitat per
l ocupació de negocis i ofertes culturals i de
atraure aquest mercat.
lleure
.................................................................................. ..................................................................................
ELEMENTS NEGATIUS
ELEMENTS NEGATIUS
Molts comerços tanquen dissabtes tarda
La despesa mitjana per càpita és baixa, ja que
Falta de profunditat en la oferta lúdico-cultural
no comporta pernoctació hotelera.
actual
L estada és curta, i concentrada en
Falta coordinació entre els 3 museus
determinades hores (en funció de la oferta).
La forta competència de Barcelona, i també
d altres ciutats de l àrea metropolitana.
LÍNIES ESTRATÈGIQUES:
Aprofitar els grans esdeveniments, com la Fira modernista, per atraure i fidelitzar aquest mercat
Conscienciar al sector local especialment restauració, lleure i cultura de les possibilitats que
ofereix el mercat de proximitat, perquè ho tinguin en compte en el disseny dels seus programes
i ofertes.
Necessitat de coordinació entre aquests sectors per articular i promocionar ofertes en aquest
mercat
Desenvolupament de productes turístics vinculats a la oferta cultural
Insistir en el posicionament de Terrassa com a destinació cultural, amb una oferta gastronòmica
atractiva.
137
TURISME ESCOLAR
Definim el turisme o visites escolars com el viatge que es realitza col·lectivament, organitzat per les
escoles dins el cicle educatiu, o el que generen les visites de joves escolars a punts concrets com a part
del seu programa d educació i de formació.
POTENCIAL: MIG
ATRACTIVITAT: BAIXA-MITJA
ELEMENTS POSITIUS
Oferta museística important, que pot explicar
molt bé la història de la ciutat, des de la
prehistòria a l època actual (tots els períodes
coberts)
Els Museus de la ciutat tenen una oferta
específica pels escolars (visites didàctiques
programades), especialment el MNACTEC
Els grups educatius es gestionen a través del
Museu de Terrassa
L empresa que gestiona els grups escolars te
seu a la ciutat, i coneix força el producte, i
estan vinculats al Museu de Terrassa i al
Patronat Municipal d Educació (PAME),
organisme de gestió de les competències
municipals en matèria d educació
El Parc de Vallparadís, com a lloc de picnic i
esbarjo dels grups escolars
El Parc de Sant Llorenç. Mas de la Mata,
equipament didàctic a aprofitar
La Masia Freixa com a punt d inici de les
visites, dins el Parc de Sant Jordi.
Parades autocars: davant del MNACTEC, prop
de La Seu, prop de la parada FGC, més 2-3
punts de descàrrega
.................................................................................
ELEMENTS NEGATIUS
Limitació de grups de màxim 40 pax a la Seu
Manca oferta vinculada a les arts, tot i que
s han creat alguns productes vinculats a l art
(aventura art, i terrassa, ciutat art)
Preus públics guiatge diferents per Turisme i
Cultura
Poca regulació del PN Sant Llorenç pel que fa
les activitats educatives que es fan en el seu
àmbit
Tancament del Bus Parc
ELEMENTS POSITIUS
És el mercat prioritari que assegura el gruix de
l afluència als museus els dies laborables.
Predomini de l autocar en els desplaçaments.
Els grups de més edat, també usen transport
públic: RENFE, Metro,.
Factors clau d aquest mercat::
Distància i temps de viatge
Preu
Tallers i materials pedagògics
Seguretat I capacitat de control del grup
Possibilitat de pic-nic
El Consell de Coordinació Pedagògica de BCN i
els Centres de Recursos Pedagògics: canals clau
de promoció
Els nens fan de prescriptors de les famílies.
..................................................................................
ELEMENTS NEGATIUS
Oferta de Barcelona i àrea metropolitana
El marge que queda de la venda és reduït.
Els professors són els decisors i prescriptors
LÍNIES ESTRATÈGIQUES:
Necessitat (prioritària) d una política conjunta Turisme-Cultura
Potenciar els acords amb Museu de Terrassa, per la gestió d aquests grups, juntament amb
l empresa de guiatge.
Potenciar acords amb FGC
Potenciar acords amb el PN per la gestió dels grups escolars
Oportunitat del Pla de Dinamització del Patrimoni
Unificar i consensuar la oferta de rutes turístiques de la ciutat
Programació d activitats turístico- culturals, pensant en les necessitats d aquest mercat, en
quant a temes, calendaris, horaris, etc.
Difusió més activa de la oferta cultural dirigida a aquest públic
138
TURISME D ESDEVENIMENTS
Es tracta d esdeveniments d àmbit popular, tradicional, folklòric o esportiu, que es produeixen en
moments molt senyalats i durant un breu període de temps, i que tenen certa capacitat d atracció fóra
del municipi.
POTENCIAL: MIG
ATRACTIVITAT: MITJA
ELEMENTS POSITIUS
ELEMENTS POSITIUS
A Terrassa es produeixen una sèrie
Els esdeveniments contribueixen sobretot a
d esdeveniments (Fira modernista, Festival de
donar imatge i notorietat, i generen impacte
Jazz, alguns esdeveniments esportius, etc.) que
mediàtic.
tenen una gran capacitat d atracció, tot i que
Shan de potenciar aquests esdeveniments, ja
generalment tenen un origen i motivació no
que permeten reforçar els elements de
turística ,
diferenciació,
Les actuacions castelleres locals ajuden a crear
Contribueixen a desestacionalitzar,
imatge (patrimoni de la humanitat). Singular
La seva incidència sobre l ocupació hotelera és
ubicació que suposen les ubicacions de les
limitada, però poden contribuir a augmentar
actuacions: Plaça Vella i Raval.
l ocupació en els períodes de temporada baixa.
Oferta d instal·lacions esportives de primer
Contribueixen a l auto-estima de la població
nivell
local.
Ubicació propera al gran mercat de Barcelona
.................................................................................
Proximitat i facilitat d accés als mercats: cotxe, ELEMENTS NEGATIUS
FGC, RENFE...
Produeixen fluxos de gran intensitat durant un
Seguretat
curt període de temps, que cal gestionar bé, ja
Hospitalitat
que les càrregues que generen sobre el
..................................................................................
sistema són molt intenses i poden generar
ELEMENTS NEGATIUS
efectes negatius.
Falta d imatge i coneixement de la ciutat com a
Poden expulsar altres fluxes turístics de
destinació d esdeveniments
major interès,
Solen sobrevalorar-se els seus efectes
econòmics sobre el sistema turístic.
La competència dels grans esdeveniments de
Barcelona (esportius, culturals, etc.)
LÍNIES ESTRATÈGIQUES:
Conscienciar al sector local especialment restauració, lleure i cultura de les possibilitats que
representen aquests esdeveniments, perquè ho tinguin en compte en el disseny dels seus
programes i ofertes.
Necessitat de coordinació entre els equipaments i sectors implicats per articular producte i
promocionar aquests esdeveniments.
Es recomana una política selectiva i diferenciada en funció del lloc, el moment i el tipus
d esdeveniment
Es recomana no desvirtuar els diferents esdeveniments, mantenint el seu caràcter i frescor i
arrelament a la societat local.
Treballar per promoure la declaració de la Fira Modernista com a Fiesta de Interés Turístico
Nacional
139
TURISME ACTIU I DE NATURA
El turisme actiu és aquell que té una finalitat recreativa o de lleure en el medi natural amb un component
esportiu de diferent intensitat física, on les motivacions principals son el coneixement i/o interpretació
de la natura, la pràctica de l esport, portar un estil de vida saludable i la superació personal. Les activitats
que formen part del Turisme Actiu podrien ser classificades segons la motivació del consumidor, la
relació amb la natura i la intensitat física de l activitat. És a dir, es busca una barreja entre l activitat física
associada a un cert esforç i risc, amb el viure i sentir la natura.
POTENCIAL: MIG
ATRACTIVITAT: MITJA
ELEMENTS POSITIUS
ELEMENTS POSITIUS
El PN Sant Llorenç: paisatges i atractius, i àmplia
Si bé el Turisme de natura en sentit estricte és
oferta d equipaments i serveis (àrees d esplai,
un tipus de turisme especialitzat i en certa
itineraris, punts d informació).
manera minoritari, el seu ritme de creixement
Proximitat del Parc Natural de Sant Llorenç: és
és molt elevat.
el Parc de la ciutat.
Per les seves pròpies característiques, és un
Imatge emblemàtica de La Mola.
turisme poc agressiu respecte al medi ambient
Ruta dels Tres Monts, producte turístic que
i reforça positivament la imatge de destinació.
incorpora el PN Sant Llorenç
El turisme de natura més actiu presenta un alt
El PN Sant Llorenç està especialment
valor afegit del producte, i genera llocs de
sensibilitzat per l ús recreatiu i turístic ja que
treball
disposa de normes de qualitat turística: la Q de
Genera nous equipaments i infraestructures,
qualitat turística i està adherit als CETTS
millorant la qualitat de vida de la població
(participació Turisme)
local.
Oferta de camins i rutes al voltant de la ciutat , i
Dinamització econòmica en les zones d àmbit
Centre d Informació Bonvilar, com a punt de
natural
difusió d aquesta oferta.
Altres elements característics del turisme actiu
Oferta d activitats de turisme actiu en plena
i de natura:
ciutat, al Parc de Vallparadís
1. La varietat motivacional
Projecte de l Anella Verda de Terrassa
2. La contínua aparició de noves activitats
L Ajuntament està molt implicat en les accions
(complex i heterogeni)
de millora del medi ambient
3. Estret lligam amb altres productes
Paper del Centre Excursionista de Terrassa com
temàtics, com el turisme cultural.
a difusor d activitats de natura i actiu dels
4. La gran diversitat d'espais i formes d'ús
voltants de Terrassa
dels mateixos
Bones comunicacions amb Barcelona
.................................................................................
Presència del producte en el nou
ELEMENTS NEGATIUS
posicionament turístic de la destinació
Atomització i debilitat d'aquest subsector
província de Barcelona
turístic (formes de comercialització no legals,
...................................................................................
baix nivell de qualitat i manca de penetració
ELEMENTS NEGATIUS
en mercats)
Concentració dels fluxes en primavera i tardor
La diversitat i la complexitat de la legislació
(alta estacionalitat) i en cap de setmana, i
existent
col·lapse dels aparcaments del sud del parc en
Àmplia oferta d espais naturals a la província,
temporada alta
destacant les comarques amb una clara
Tancament del Bus Parc
consolidació i especialització en noves
Falta coneixement i difusió de l oferta de
activitats i d altres amb un fort creixement al
camins locals i del Centre de Bonvilar
voltant de la corona metropolitana de
Ruta dels Tres Monts encara poc coneguda
Barcelona (Vallès Oriental, Maresme, Garraf).
Presència molt poc rellevant del producte en la
Donades les característiques de la destinació
política turística de la província de Barcelona.
(urbana) difícilment pot ser un producte
Fins ara ha estat poc present en la promoció.
estrella o motor , sinó que el seu paper ha
de ser complementari.
140
TURISME ACTIU I DE NATURA
(segueix)
LÍNIES ESTRATÈGIQUES:
Més implicació en el seguiment de l aplicació del CETTSSant Llorenç.
Treballar la imatge de destinació implicada de forma sostenible i ecològica
Treball amb el Servei d Esports de l Ajuntament
Fer el seguiment i en la mesura del possible implicar-se en les accions de protecció de l entorn
(Pla Anella Verda) .
Emfatitzar els productes orientats a tots els públics (famílies), i els vinculats amb el patrimoni
cultural o el golf. Veure com combinar l activitat esportiva amb la de caire cultural
Veure com aprofitar fluxes de la Ruta dels Tres Monts.
Aprofitar la participació de Terrassa en el Consorci de Turisme del Vallès Occidental l per
vincular-se a iniciatives en l àmbit actiu i natura de nivell comarcal.
141
TURISME DE GOLF
Són els viatges vacacionals la motivació principal dels quals és la pràctica de l esport del golf.
POTENCIAL: MIG
ATRACTIVITAT: ALTA
ELEMENTS POSITIUS
ELEMENTS POSITIUS
Terrassa disposa del primer club de golf de
És un turisme amb una elevada capacitat de
Barcelona: el RC Golf El Prat
despesa (perfil alt i molt alt)i molt
Golf + Pitch & Putt + Escola de golf
desestacionalitzador (un producte per tot
Camp gran de 260 ha i 45 forats, ben integrat
l any, tot i que l ús del camp es concentra en
en el seu entorn
cap de setmana)
Instal·lacions de qualitat o amb tots els serveis
Sinèrgic amb altres productes de gamma alta,
necessaris pels jugadors i les seves famílies.
com el turisme de reunions i congressos.
Oferta hotelera de nivell superior a tocar: Hotel
Elevades taxes de creixement del mercat de
La Mola
golfistes
Clima temperat de la destinació
Popularització de l esport del golf, cada cop
Gastronomia de l Hotel La Mola
menys elitista
Proximitat i facilitat d accés des de Barcelona
.................................................................................
Club obert a iniciatives i col·laboracions amb
ELEMENTS NEGATIUS
l Ajuntament i serveis turístics de la ciutat.
Es pot identificar el golf com una activitat de
Disposa d un departament comercial que
lleure però encara relativament minoritària.
treballa amb TTOO i AAVV estrangeres.
Els 42 camps existents a Catalunya
Potencialitat d atraure jugadors procedents de
constitueixen tan sols l 11,7% dels camps a
l estranger. El RC Golf ja ho està treballant.
Espanya.
Possibilitat d albergar competicions importants
Hi ha una corona de camps de golf al voltant
com l Open d Espanya (anual): moviment de
de la ciutat de Barcelona (prop de 20 camps)
visitants, i imatge i posicionament
que s estén per les zones costaneres i cap a
internacional.
l'interior de la província; una distribució
El golf és dels productes amb més potencial de
comprensible tenint en compte que el 83%
creixement a la província de Barcelona. Recent
dels jugadors federats són residents de la
creació del Grup de Treball de Golf dels Cercles
província de Barcelona.
de Turisme de la Diputació de Barcelona.
...................................................................................
ELEMENTS NEGATIUS
L impacte del moviment d usuaris del golf cap
als serveis de la ciutat és encara molt baix.
La senyalització de proximitat és poc clara
Les proximitats del Golf són poc atractives
Fins el moment a nivell institucional (local i
provincial), el turisme de golf no ha rebut
l atenció que la seva potencialitat mereix.
La població local ha anat acceptant la
implantació del camp, però encara no se l fa
seu.
LÍNIES ESTRATÈGIQUES:
Prendre consciencia a nivell institucional de la potencialitat d aquest producte, i els beneficis
que pot reportar.
Treballar amb el RC Golf per oferir productes conjunts (també incloent hotels, restaurants, etc.)
Treballar amb el Golf per fer que els golfistes vinguin a la ciutat, i consumeixen serveis de
restauració, activitats culturals,...,
Acords amb el Servei d Esports de l Ajuntament
Potenciar la oferta gastronòmica
Millorar la senyalització de proximitat al Golf, i fer seguiment de les actuacions de millorar
urbana en els accessos a Torrebonica.
Fer alguna actuació per tal que la població local conegui el camp: bateigs de golf, fer servir les
seves instal·lacions per presentacions de turisme,....
142
TURISME DE REUNIONS I CONVENCIONS
Desplaçaments per trobar-se i intercanviar experiències per part de persones amb interessos (econòmics,
comercials, culturals, etc.) comuns.
POTENCIAL: MIG
ATRACTIVITAT: ALTA
ELEMENTS POSITIUS
ELEMENTS POSITIUS
Terrassa pot tenir una certa activitat en aquest
És un turisme amb un alto nivell de despesa,
àmbit, sobretot vinculat a la tipologia d hotels
directe i indirecte
de la ciutat i per la proximitat a Barcelona.
De baixa estacionalitat
Dos hotels ben dotats de sales de reunions i
Producte amb alt valor afegit
equipaments, i posicionats en el sector,
Producte que dona notorietat i imatge positiva
especialment l Hotel La Mola, especialitzat en
Té sinèrgies altament positives amb altres
MICE (400 m2 per a reunions) i amb centre de
productes i sectors de l activitat econòmica
convencions propi.
A la província de Barcelona la demanda es
L Hotel La Mola, ara de la marca HILTON:
centra en reunions de petit format, amb un
posicionament internacional
caire més econòmic i social, de proximitat.
Àmplia oferta per a reunions: 26 espais
.................................................................................
singulars. Destaquen: Parc Audiovisual, Masia
ELEMENTS NEGATIUS
Ègara, Jazz Cava, Escola Industrial, mNACTEC,
Competidor molt ben posicionat: ciutat de
Golf El Prat..
Barcelona.
Bona i heterogènia gastronomia local, amb
El posicionar-se com a destinació de Reunions
algun referent destacat com el Rest. El Capritx
i Congressos, requereix un gran esforç (en
Oferta complementaria i after the meeting: PN
temps i diners) persistent, continuat i
Sant Llorenç, el Golf, visites guiades,...
coherent.
Proximitat i fàcil accés des de Barcelona
Tot i que la tendència és que de creixement
Hospitalitat
del nombre de reunions i congressos, els
El Servei de Turisme ja fa uns anys que està
pressupostos dels viatges relacionats amb
apostant pel producte, amb un programa de
aquest producte han baixat força els últims
treball propi
anys, i afecten principalment a la
Es treballa amb el Barcelona CB, i la Taula de
intermediació (organitzadors).
Treball del Barcelona Province CB.
El Pla de Màrqueting de Turisme de Catalunya
2013-2015, incorpora grans propostes de viatge
a posicionar en els mercats emissors:
Oportunitats per fer reunions diferents .
...................................................................................
ELEMENTS NEGATIUS
Poc aprofitament del Recinte Firal
Falta d imatge i notorietat de Terrassa en el
sector.
Els hotels no fan promoció de la ciutat
Manca d oferta d animació nocturna
LÍNIES ESTRATÈGIQUES:
Recolzament institucional als espais, establiments i serveis que conformen la oferta MICE a
Terrassa
Estudiar les possibilitats del recinte firal
Millora de la oferta complementaria i after the meeting, especialment d animació i espectacles
de nit i adequació de la oferta cultural al mercat turístic
Establir acords amb els sectors generadors o potenciadors de reunions i congressos
(Associacions empresarials, Cambra, Col·legis profesionals, Universitat, Administració, etc)
Aprofitar el treball amb el Barcelona CB i el Barcelona Province CB, per promocionar i vendre la
destinació Terrassa per a l acolliment de reunions i convencions
Destacar la singularitat d alguns dels espais. Parc Audiovisual, Jazz Cava, MNACTEC, Golf El Prat.
Potenciar las petites i mitjanes reunions en hotels, generalment de caràcter empresarial
Aprofitar l adhesió al Consorci de Turisme del Vallès Occidental per vincular-se a iniciatives de
l àmbit del turisme de reunions de nivell comarcal
143
TOURING (CIRCUITS) ORGANITZAT +24H
Parlem del Touring Organitzat de +24h, quan es tracta de circuits organitzats que tinguin un punt d etapa
a la ciutat de Terrassa, amb pernoctació.
POTENCIAL: BAIX
ATRACTIVITAT: ALTA
ELEMENTS POSITIUS
ELEMENTS POSITIUS
La proximitat i bona accessibilitat des de
Alt nivell de despesa del viatger internacional
Barcelona
Baixa estacionalitat,
Dos hotels de 4* amb capacitat
Motor de la ciutat de Barcelona, i la
El MNACTEC i la Seu d Ègara serien els dos
possibilitat de vincular-se als circuits que hi
principals atractors. Complementats per
passen
l arquitectura industrial i modernista i el
Poder posicionar-se com a destinació turística
conjunt del centre històric
complerta (amb pernoctació).
Estació d autobusos cèntrica
Dóna notorietat i imatge a la ciutat, ja que la
L Oficina de Turisme + Botiga
posa en el mapa .
Àmplia Oferta de restauració
Es un producte multitemàtic: Cultura, natura,
...................................................................................
gastronomia, etc.
ELEMENTS NEGATIUS
.................................................................................
Carència de highlights excepcionals
ELEMENTS NEGATIUS
Efecte ombra de Barcelona
Forta competència de Barcelona amb recursos
Poc coneixement i imatge turística de la ciutat a
excepcionals, una imatge internacional
mercats nacionals i internacionals
consolidada i una gran capacitat promocional
Falta de profunditat en la oferta actual
Estades curtes: 1 / 2 nits.
Necessitat de realitzar un gran esforç
promocional para posar Terrassa en el mapa.
Les visites de grups augmenten la sensació de
congestió i massificació dels fluxes: possibles
problemes d insatisfacció.
La dependència d intermediaris i l existència
de descomptes i comissions (TTOO,
autocaristes, guies, etc.) redueixen els marges
dels negocis locals.
LÍNIES ESTRATÈGIQUES:
Necessitat de coordinació amb altres destinacions (Barcelona principalment) per estructurar i
promocionar circuits de Touring
Recolzament institucional a les accions dels operadors per ser inclosos en els paquets de TTOO
Accions promocionals per donar a conèixer Terrassa en els mercats: fam-trip, i pres trips.
Aquests mercats han de tenir un caràcter complementari i subsidiari.
Les accions han de ser selectives i puntuals en funció de les circumstàncies.
144
TURISME RELIGIÓS
El turista religiós (i el pelegrinatge) son aquells visitants que es desplacen per participar en un acte
religiós o visitar els espais sagrats. Durant el viatge poden també participar en altres activitats.
POTENCIAL: MIG-BAIX
ATRACTIVITAT: MITJA
ELEMENTS POSITIUS
ELEMENTS POSITIUS
La Seu d Ègara, recurs patrimonial únic, i la seva
El turisme religiós o els viatges per
recent museïtzació
motivacions religioses, amb tots els matisos
La Seu celebra unes litúrgies pre-romàniques
que hi pugui haver, són una realitat que va en
recuperades de l època, les quals atrauen
augment.
col·lectius amb motivació religiosa.
És un tipus de turisme de tot tipus de nivells
Pla de dinamització de la Seu en curs
econòmics i culturals.
En marxa la candidatura de La Seu a Patrimoni
Possibilitat d aprofitar els fluxos que genera
de la Humanitat
Montserrat
Disponibilitat d hotels de la ciutat
Disponibilitat de recursos turístics (culturals,
naturals, etc) com oferta complementaria del
.................................................................................
turisme religiós
ELEMENTS NEGATIUS
Participació a la Taula de Turisme religiós de
El Turisme Religiós, per la seva especial
l ACT (Grup Cultura)
naturalesa, presenta determinades limitacions
Possibilitat de creació d una Taula de Turisme
respecta al seu tractament com a producte
religiós de Turisme de la Diputació de Barcelona
turístic. Requereix una especial cura per
...................................................................................
conciliar la sensibilitat religiosa amb els
ELEMENTS NEGATIUS
interessos turístics.
Poc coneguda com a destinació de turisme
Hi ha un referent religiós molt potent al nostre
religiós
país que és Montserrat.
El volum dels fluxes que pot atraure no és molt
elevat
Desconeixença d aquests mercats
LÍNIES ESTRATÈGIQUES:
Treballar el coneixement d aquest mercat
Treball conjunt amb els ens implicats: Museu de Terrassa, Bisbat...
Aprofitar la Taula de Treball de l ACT i la futura Taula de Treball de Turisme religiós de la
Diputació de Barcelona, i crear sinèrgies amb d altres destinacions i equipaments culturals i
religiosos: Montserrat, Manresa, Món Sant Benet,...
Acords amb Catalonia Sacra, per seguir potenciant el turisme religiós
Aquests mercats han de tenir un caràcter complementari i subsidiari.
Les accions han de ser selectives i puntuals en funció de les circumstàncies.
145
TURISME PROFESSIONAL I DE NEGOCIS
Son desplaçaments de caràcter obligat derivats de l activitat professional. Aquest és un mercat que
s associa principalment a l activitat industrial, administrativa i comercial de la ciutat
POTENCIAL: MIG
ATRACTIVITAT: ALTA
ELEMENTS POSITIUS
ELEMENTS POSITIUS
Es un mercat no promocionable ja que la raó
Es un mercat altament sinèrgic amb la resta de
del desplaçament depèn de factors no
productes turístics, ja que funcionen de forma
turístics .
inversa: pautes de estacionalitat (dies
El motor d aquest mercat ve donat pel factor
laborables i períodes no vacacionals), la qual
empresarial existent
cosa contribueix a anivellar les ocupacions
La seva posició central en el sistema de
d hotels, restaurants i altres serveis turístics.
comunicacions català afavoreix aquest mercat
Nivell de depesa elevada
Oferta hotelera adaptada a les necessitats
Si la ciutat és atractiva, es generen
d aquest mercat.
desplaçaments turístics addicionals (l home de
Existència d una oferta de restauració àmplia i
negocis, revisita la ciutat com a turista
variada
vacacional amb la seva parella o família)
...................................................................................
ELEMENTS NEGATIUS
.................................................................................
Força competència de l Àrea Metropolitana i
ELEMENTS NEGATIUS
del Vallès en particular.
És un producte que te la seva pròpia dinàmica,
Falta d oferta d oci nocturn per aquest segment
que depèn dels dinamismes econòmics,
polítics i administratius de la ciutat.
Es independent de les accions de promoció
turística.
Fort impacte de la crisi en el teixit local
LÍNIES ESTRATÈGIQUES:
No proposem accions especifiques directes per aquest mercat ja que no es promocionable via
Marketing Turístic. Però sí han de facilitar-se totes les accions que contribueixen a desenvolupament
aquest mercat
Aquests mercats han de tenir un caràcter complementari i subsidiari.
Les accions han de ser selectives i puntuals en funció de les circumstàncies.
146
TURISME ESPORTIU I STAGES ESPORTIUS
El Turisme Esportiu és aquell que ofereix una sèrie de serveis especialitzats al visitant que practica alguna
activitat esportiva o participa d un determinat stage esportiu. Els stages esportius són concentracions
pre-temporada d equips professionals o amateurs d alt nivell que busquen un entorn adequat per la
seva posada en forma física i tècnica.
POTENCIAL: MIG
ATRACTIVITAT: MITJA
ELEMENTS POSITIUS
ELEMENTS POSITIUS
Àmplia oferta d instal·lacions esportives: 3
La seva incidència sobre l ocupació hotelera és
clubs d hoquei, 12 camps de futbol, Àrea
limitada en termes quantitatius, però pot
Olímpica de Terrassa, camp de golf..
contribuir a augmentar l ocupació en els
Esdeveniments esportius nacionals i
períodes de temporada baixa.
internacionals d hoquei i golf
En certs casos (equips famosos), pot ajudar a
El PN de Sant Llorenç, actiu natural de 14.000
la notorietat del destinació.
ha, a tocar la ciutat
.................................................................................
Oferta cultural pròpia.
ELEMENTS NEGATIUS
Hoteleria
Competència d altres equipaments
Ubicació propera a ofertes culturals importants,
Pot ser incompatible amb la resta de segments
com Barcelona
turístics convencionals.
Certa imatge de ciutat olímpica (subseu 1992).
Mercat d oferta: Preus i marges reduïts.
Terrassa, la ciutat amb més esportistes olímpics
El turisme esportiu / stages costen de vendre.
Hospitalitat i privacitat
Clima moderat
..................................................................................
ELEMENTS NEGATIUS
Carència de zones de muntanya de més altitud
LÍNIES ESTRATÈGIQUES:
Potenciar selectivament aquests mercats
Treball conjunt amb el Servei d Esports de l Ajuntament, i els equipaments esportius de la ciutat
Vincular-se també amb la Universitat, per veure oportunitats
Aquests mercats han de tenir un caràcter complementari i subsidiari.
Les accions han de ser selectives i puntuals en funció de les circumstàncies.
147
A.3. PRIORITZACIÓ I PORTFOLI DE LESTRATÈGIA DE PRODUCTES
Estratègia de Priorització
Productes d Alta Prioritat:
Potencial: ALT
Atractivitat: ALT
Són els productes que han de constituir el gruix del
negoci turístic de la ciutat i a on s haurien de
concentrar, al màxim, els esforços i les actuacions i a on
la ciutat hauria de posicionar-se clarament, davant del
seus públics objectiu i en front als seus competidors.
Productes a Millorar / Reconvertir:
Potencial: ALT
Atractivitat: MIG
Són productes que s han de mantenir, però millorant la
serva "performance", mitjançant reconversions que els
actualitzin i els millorin.
Productes a Potenciar:
Potencial: MIG
Atractivitat: ALT
Són productes en què malgrat el seu interès, la ciutat té
un potencial competitiu menor. Si bé no han de
constituir el gruix de l activitat turística, donada la seva
complementarietat amb els productes prioritaris i les
sinèrgies positives que generen, tindran que ser
objecte d atenció dintre de la política turística del
municipi.
Productes a aprofitar:
Potencial: BAIX
Atractivitat: ALT
La política en front d aquests productes és la
d aprofitar les oportunitats que es presenten, sense
invertir massa recursos.
Productes a potenciar selectivament (*):
Potencial: MIG
Atractivitat: MIG
Són productes que difícilment poden ser motors pel
seu interès, donat elements molt específics: cobrir
ocupacions de temporada baixa, ser sinèrgics amb
altres productes, crear imatge, etc.
El seu interès és subsidiari a determinades
circumstàncies i el seu desenvolupament haurà de ser
molt selectiu.
Productes
TURISME AMB MOTIVACIÓ
CULTURAL
TURISME VINCULAT AL
PATRIMONI INDUSTRIAL
TURISME DE GOLF
TURISME DE REUNIONS I
CONVENCIONS
TOURING (CIRCUITS)
ORGANITZATS -24H
TURISME PROFESSIONAL / DE
NEGOCIS
TOURING (CIRCUITS)
ORGANITZATS +24H
TURISME ACTIU I DE NATURA
T. ESPORTIU I STAGES ESPORTIUS
TURISM E D ESDEVENIM ENTS
TOURING INDEPENDENT
DAY TRIPS
TURISME RELIGIÓS
TURISME ESCOLAR
(* ) Dins d aquest apartat , es prioritzaran el turisme actiu i de natura, el turisme esportiu /stages i el
d esdeveniments.
148
PORTFOLI DE l ESTRATÈGIA DE PRODUCTE TURÍSTIC DE TERRASSA
ATRACTIVITAT DEL PRODUCTE TURÍSTIC
BAIX
MIG
ALT
POTENCIAL / POSICIÓ COMPETITIVA
ALT
MIG
BAIX
149
B. ESTRATÈGIA DE MERCATS
En aquest capítol es determina i prioritzen els targets o mercats objectiu per a cada un dels
productes o turístics proposats per Terrassa. Per tal de que els targets estiguin perfectament definits
cara a desenvolupar les accions posteriors de promoció i comercialització, la segmentació d aquests
mercats es fa segons dues variables:
o
Mercats geogràfics: mercat català, de la resta de l Estat espanyol i estranger
o
Mercats socio-demogràfics
MERCAT CATALÀ
Turisme vinculat al
patrimoni industrial
Turisme cultural i Turisme
amb motivació cultural
TOURING (CIRCUITS)
organitzat (-24H)
TOURING independent
Day-trips
T. Escolar
T. d'Esdeveniments
T. Actiu i de Natura
T. de Golf
T. de reunions i convencions
T. Professional / de negocis
Turisme esportiu i Stages
esportius
TOURING (CIRCUITS)
organitzat (+24H)
T. Religiós
GEOGRÀFIC
Residents Barcelona i Àrea
Metropolitana de Barcelona
Residents Barcelona
Residents Àrea Metropolitana
Residents resta de Catalunya
-
SOCIO-DEMOGRÀFIC
Familiar, Escolar, D interès especial
Individual, Familiar, Grups culturals,
gent gran, grups d interès especial
-
Residents Barcelona
Residents resta de Catalunya
Població urbana de classe mitja:
parelles joves, madures o sèniors,
famílies amb fills, i grups de joves
Residents del Vallès
Població urbana de classe mitja:
Residents resta de la província
parelles joves, madures o sèniors i
de Barcelona
famílies amb fills
Residents del Vallès i Àrea
Grups escolars de Primària i
Metropolitana
Secundària
Residents Àrea Metropolitana de Turisme independent (Individual,
Barcelona
familiar,...)
Residents resta de Catalunya
Grups culturals, grups esportius
Residents del Vallès
Grups de joves (+25 anys), parelles
Residents resta de Catalunya
joves, famílies amb fills, parelles
madures, grups d interès especial
temàtic de natura, senderistes, i
team building (empreses)
Residents del Vallès i Barcelona Nivell socio-econòmic alt i molt alt,
ciutat
d entre 40 i 60 anys. Joves i Familiar
Residents resta de Catalunya
Empreses de Rubí i Sabadell
Events socials, reunions i
Empreses amb seu a Barcelona
convencions de petit format.
Empreses del Vallès i Àrea
Empreses, Comerç, Universitat
Metropolitana
Residents i entitats esportives de Equips i entitats esportives, públic
Terrassa i proximitats
individual d esdeveniments
Residents i entitats esportives de esportius, escolar i universitari,
la resta de Catalunya
senderisme grups excursionistes i
gent gran
Residents de tot Catalunya
D interès especial
150
MERCAT ESPANYOL
Turisme vinculat al
patrimoni industrial
Turisme cultural i Turisme
amb motivació cultural
TOURING (CIRCUITS)
organitzat (-24H)
TOURING independent
Day-trips
T. Escolar
T. d'Esdeveniments
T. Actiu i de Natura
T. de Golf
T. de reunions i convencions
T. Professional / de negocis
Turisme esportiu i Stages
esportius
TOURING (CIRCUITS)
organitzat (+24H)
T. Religiós
GEOGRÀFIC
Madrid, País Basc i Ctat.
Valenciana
Madrid, País Basc i Ctat.
Valenciana
SOCIO-DEMOGRÀFIC
Familiar, D interès especial pel
patrimoni industrial
Població de classe mitja i mitja-alta,
especialment: Famílies, Parelles i
Grups d interès especial temàtic:
arquitectura industrial,
modernisme, romànic, etc
(Associacions, Clubs, etc), homes
/dones de negocis
Mercat nacional, especialment: Predomini de las classes mitjanes i
Madrid, P. Basc i Navarra, Aragó grups específics de Sèniors
i Ctat. Valenciana
Madrid, País Basc i València
Nivell econòmic i social mig-alt.
Parelles de joves i de mitjana edat.
Famílies amb fills
Turistes allotjats a Barcelona i
Grups esportius, d interès especial
Àrea Metropolitana
(musical)
País Basc i Aragó
Parelles joves, famílies amb fills,
grups d interès especial temàtic de
natura, senderistes i practicants
d altres pràctiques esportives
Madrid i Andalusia
Nivell socio-econòmic alt i molt alt,
d entre 40 i 60 anys
Mercat nacional, especialment: Reunions i convencions de sectors
Madrid, P. Basc i Ctat.
farmacèutic, automoció, tecnologia,
Valenciana
alimentació, etc.; Congressos
vinculats a l activitat universitària i
acadèmica.
Madrid
Empreses, Universitat
Espanya: Madrid
Equips i entitats esportives, públic
individual d esdeveniments
esportius: hoquei, waterpolo,
natació, futbol, BMX
Madrid
Predomini de las classes mitjanes i
grups específics de Sèniors
-
151
MERCAT ESTRANGER
Turisme vinculat al
patrimoni industrial
Turisme cultural i Turisme
amb motivació cultural
TOURING (CIRCUITS)
organitzat (-24H)
TOURING independent
Day-trips
T. Escolar
T. d'Esdeveniments
T. Actiu i de Natura
T. de Golf
T. de reunions i convencions
T. Professional / de negocis
Turisme esportiu i Stages
esportius
TOURING (CIRCUITS)
organitzat (+24H)
T. Religiós
GEOGRÀFIC
Regne Unit, Països Baixos,
França
França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica,
Països Baixos i Europa Est
França, Regne Unit, Itàlia,
Alemanya, Països Baixos, Països
nòrdics
Europa
Europa
Turistes allotjats a Barcelona i
Àrea Metropolitana
França, Alemanya, Països Baixos
i Regne Unit
SOCIO-DEMOGRÀFIC
Familiar, D interès especial pel
patrimoni industrial
Familiar, grups de treball universitat
Nivell econòmic i social mig-alt
Nivell econòmic i social mig-alt.
Parelles de joves i de mitjana edat.
Famílies amb fills
Grups esportius i famílies d aquests
grups
Parelles joves, famílies amb fills,
grups d interès especial temàtic de
natura, senderistes i practicants
d altres pràctiques esportives
Països nòrdics, Alemanya, països Nivell socio-econòmic alt i molt alt,
Baixos, Benelux i Regne Unit.
d entre 40 i 60 anys
Llarga distància: Àsia i EEUU
França, Regne Unit, Països
Reunions i convencions de sectors
nòrdics
farmacèutic, automoció, tecnologia,
alimentació, etc.; Congressos
vinculats a l activitat universitària i
acadèmica.
Països nòrdics, Països Baixos,
Equips i entitats esportives
Alemanya
d hoquei, waterpolo, natació i
futbol, i les seves famílies
Asiàtics
Nivell econòmic i social mig-alt
-
-
152
C. ESTRATÈGIA DE POSICIONAMENT
El Posicionament és una decisió de marketing estratègic que defineix com volem ser percebuts pel
mercat enfront la competència. En una època en la que la varietat d ofertes i missatges es múltiple, la
definició d un correcte posicionament és imprescindible per aconseguir portar la nostra marca de
destinació des de la seva imatge actual a la que imatge que volem, i així ser percebuts pel mercat de la
forma desitjada.
La imatge actual de la destinació Terrassa, sobre la que basem la proposta de posicionament desitjat,
s ha format principalment amb les opinions recollides en les entrevistes realitzades als agents turístics i
no turístics de la ciutat, i per tant basada en informació de tipus qualitatiu i no quantitatiu.
Metodològicament, l estratègia de Posicionament la basarem en tres eixos, que són:
Per Benefici Principal o unique selling proposition (principal argument de venta): l argument bàsic
de venta amb el que es pretén destacar els beneficis principals que obtindrà el client per la compra
de la destinació. El benefici principal dependrà de cada producte, que ha de dar resposta a
necessitats específiques. Però és convenient disposar d un concepte genèric del benefici principal
que sintetitzi aquest argument de venta, i que actuarà a modus de paraigües , per la majoria de
productes i mercats, en las campanyes genèriques de comunicació.
Per Diferenciació: destacar allò que ofereix Terrassa i que la fa diferent de la resta dels seus
competidors.
Per Imatge: conjunt de factors, imatges i missatges, elements icònics tangibles i intangibles, que
conformen la imatge genèrica de la destinació en la ment dels consumidors.
153
ESTRATÈGIA DE POSICIONAMENT
PER
BENEFICI
PRINCIPAL
Terrassa és una ciutat amable, oberta, una parada per gaudir de la cultura
catalana, que es pot descobrir a través del seu patrimoni industrial i modernista
ben conservat, i de la seva activitat cultural, musical, tradicional i gastronòmica,
amb un parc natural a tocar la ciutat.
És una ciutat ben connectada i accessible molt a prop de Barcelona
Amb un centre històric agradable per passejar i aparador del
modernisme industrial, fabril tèxtil i burgès
Una ciutat amb una gran diversitat d elements de l àmbit cultural
tangibles i intangibles
L arquitectura industrial i modernista i els Museus, ens expliquen la
industrialització de Catalunya
Esdeveniments culturals molt arrelats: Festival de Jazz, Fira Modernista
Interessant oferta de cultura tradicional
PER
Àmplia i variada oferta d Instal·lacions i esdeveniments esportius
DIFERENCIACIÓ
La natura: el PN Sant Llorenç, el parc de la ciutat
Segona ciutat universitària de Catalunya
Gastronomia i recuperació i difusió de productes autòctons
Actuacions castelleres
Orgull de ciutat
Qualitat de vida
Una ciutat que sorprèn
Binomis (combinar CULTURA +):
o Cultura + Congressos, reunions
o Cultura + Esport
o Cultura + Natura
o Cultura + Gastronomia
o Cultura + Universitat (innovació)
Elements icònics: Masia Freixa, MNACTEC, Vapor Aymerich, Castellers
(Minyons), Seu d Egara
PER
L esport: velles i noves disciplines, l hoquei i el golf
IMATGE
Modernisme amb autor: Muncunill
Universitat: dinamisme estudiantil i innovació
Riquesa gastronòmica
PN Sant Llorenç: perfil inconfusible
154
ANNEX 1: LLISTAT ENTREVISTES REALITZADES
Nom i cognom
Empresa / Entitat
Càrrec
Jaume Jornet
Diputació de Barcelona
Tècnic Cultura i Patrimoni
Susana Garcia
Diputació de Barcelona
Tècnic Turisme de reunions
Rosa Maria Sas
Grup Afinia. Afinia Hotels
Directora comercial
Lluís Ristol
Gremi Hostaleria de Terrassa i comarca
President
Ivonne Ortiz de Zarate
Hotel La Mola
General Manager
Domènec Ferran i Gómez
Museu de Terrassa
Director
Ignasi Planas de Martí
Ajuntament de Terrassa
Cap del Servei de Gestió Ambiental
Susi López
Ajuntament de Terrassa
Directora del Servei de Mobilitat
Laura Roca
Ajuntament de Terrassa
Tècnica d'Esports
Eusebi Casanelles i Rahola
MNACTEC
Director
Pietat Hernández
Ajuntament de Terrassa
Cap de Cultura
Maria Costa
Terrassa Centre
Gerent
Sílvia Comellas
Arqueolític
Coodinadora equip Vallès
Joan Chicón
Ajuntament de Terrassa
Cap del Servei Relacions Internacionals i Universitats
Àngel Miño
Parc Natural de Sant Llorenç de Munt
Director
Josep Canals
Parc Natural de Sant Llorenç de Munt
Tècnic d'ús públic i educació ambiental
Eulàlia Morral i Romeu
Centre de Documentació i Museu Tèxtil
Directora-Gerent
Isabel Gunfaus
Real Club de Golf "El Prat"
Directora comercial
Susana Carmona
Jazz Terrassa
Cap de Difusió del Jazz
Vicence J. Marco
Parc Audiovisual de Catalunya
Gerent
Antoni Serra i Monté
Ajuntament de Terrassa
Director de Serveis d'Urbanisme
Elena Donate Montoya
Consorci per l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental
Cap de Programes
David Garrofé i Puif
CECOT
Secretari General
Martí Colomer
Associació Hoquei per Terrassa
President
Enric Cardús
Colla Castellera Minyons de Terrassa
President
Josep Prats i Llopart
Cambra de Comerç de Terrassa
Director Gerent
Nati Pajares
Ajuntament de Terrassa
Tècnica de Gestió de l'Espai Públic. Vallparadis
Francesc Muntada
Centre Excursionista de Terrassa
President
Josep M. Rodríguez i Rodríguez Ajuntament de Terrassa
Coordinador de l'Àrea de Promoció Econòmica
Pilar Puigmartí
Gremi Hostaleria de Terrassa i comarca
Gerent
Artur Martínez
Restaurant El Capritx
Xef
Oscar Herencia
Agència de Viatges BARAKA
Director Gerenal
155