Opinió 14 DIARI DE VILANOVA Política 7 de setembre del 2007 SANTI RODRÍGUEZ SERRA. Regidor i diputat del Partit Popular de Catalunya Fi d’un agost tempestuós E l que avui ens deixa ha estat un agost un tant atípic per molts motius, començant pel propi temps: després d’un hivern extraordinàriament suau, i apropiat per fer del debat de l’escalfament global del planeta i del canvi climàtic, el centre de l’atenció ciutadana, aquest agost, menys calorós que d’altres, ens demostra que potser l’escalfament global no hagi estat la causa d’un suau hivern, sinó que és un efecte a mitjà termini, i no per això menys important, però que en definitiva no es poden avaluar els efectes del canvi climàtic pel fet que un dia, o un hivern, o un agost, faci més o menys calor del que sol ser tradicional. El temps és, però, una anècdota comparat amb el que ens ha deparat aquest mes, en el qual dóna la impressió que per una conjunció malèfica dels astres tot ha fallat: la electricitat a Barcelona (en menor mesura, però també a Vilanova); el servei de rodalies continua entestat en fer la guitza als usuaris; un aeroport en el qual, en el millor dels casos, es perden les maletes; 75 quilòmetres de caravana a l’autopista. Evidentment, la culpa de tot plegat és del PP, i dels astres que no deuen ser d’esquerres, i dels ciutadans a qui se’ls acudeix en ple mes d’agost viatjar ja sigui amb avió o per carretera, o dels que per anar a treballar han d’agafar el servei de rodalies. El debat sobre les infraestructures catalanes ha centrat el debat polític de l’estiu, i ha posat en evidència la incapacitat més absoluta per part dels governants catalans de posar fil a l’agulla per resoldre els problemes que tenim a sobre: que si l’Estatut, que les competències, que la independència, que més peatges. Rés de tot això, serveix per alleujar els soferts ciutadans de les penes que pateixen. No està de més recordar que, més de tres anys després del primer tripartit, i després del govern ZP, a Catalunya no s’ha projectat encara cap nova infraestructura que vingui a reparar la presumpta manca d’inversions dels governs del PP a Catalunya. Mentrestant els efectes del mal funcionament de Rodalies comencen a tenir repercussions negatives en treballadors vilanovins que veuen com empreses de l’àrea metropolitana desisteixen de contractar treballadors d’aquesta zona que, dia sí, dia també, s’arrisquen a arribar amb retard al seu lloc de treball. El secretari d’Estat d’Infraestructures Ferroviàries, recentment instal·lat a Barcelona, faria bé d’instal·larse a la nostra ciutat, i anar diàriament amb tren a Barcelona, per fer-se una idea més acurada del calvari que suposa. És aquest un altre dels inconvenients del fet que al nostre Economia entorn geogràfic immediat, no es generin prou llocs de treball per als residents, i evitar d’aquesta manera el caràcter massa intensament residencial de la nostra ciutat. També a la nostra ciutat hem viscut el debat dels okupes: que ara desallotjo, que ara negocio, que ara cau la casa, que ara torno a desallotjar; demostrant una manca absoluta de decisió per complir i per fer complir, no només la legalitat, sinó les pròpies decisions del tripartit local. Un altre exemple el tenim en el sopar de l’Assemblea de Joves, que és desautoritzat (ens interessarem pels motius de la desautorització) però després és tolerat: en què quedem?. Si el mateix govern municipal no es pren seriosament les seves decisions, com pretén que se les prenguin els ciutadans? Això sí, contracten exregidors com a peatge per poder tornar a disposar de majoria absoluta. En un altre pla, molt més dolorós, aquest agost també passarà a la trista història per la represa de les accions violentes de la banda terrorista ETA, després que, en plena presumpta treva, volessin un aparcament a Barajas, i fos considerat pel Govern com un accident. Avui sembla que el Govern ZP comença a considerar seriosament que l’amenaça terrorista és una realitat per combatre, més que una oportunitat per posar-se medalles. Esperem que la canícula, pròpia d’agost, amb la qual ha començat aquesta setmana, sigui símptoma d’un retorn a la normalitat climàtica, encara que dubtem que pugui ser símptoma que els nostres governants, a tots els nivells, comencin a prendre’s més seriosament les responsabilitats que els ciutadans els han encomanat, almenys, que pel desig no quedi. RAFAEL REYES. Gerente de la empresa Reyes y Varón S.L. Ahumados La dificultad de crecer en Vilanova y sus consecuencias E n mis más de dos décadas de empresario he visto la evolución económica del Garraf desde muy de cerca. Hace unas semanas, leyendo en este periódico el artículo Vilanova i la Geltú, ciutat dormitori, pensé en dos cosas: la primera, en felicitar al Sr. Agustí Ferrer por su escrito, pues refleja bien una realidad que parece que algunos no abordan con la adecuación que se debería. La segunda cosa era que a su buen artículo se le debería añadir un elemento que él no apuntaba y que refuerza y, de no resolverse, reforzará más el perfil de ciudad dormitorio de Vi l a n o v a : e l elevado precio del suelo industrial. Si al hecho que ahora muchos profesionales (especialmente los más preparados) ya deben marcharse fuera para trabajar, le añadimos la realidad que muchos empresarios con voluntad de crecer (que significa más gente cobrando salarios y teniendo así mayor poder adquisitivo) van a trasladar sus empresas a otros municipios porque no podrán asumir los costes de adquisición y/o de alquiler de sus naves con los precios actuales en Vilanova, el panorama que se avista no parece nada positivo. La experiencia me permite afirmar que con la deslocalización a otros municipios (no a otros países, ni tan sólo a otras comunidades autónomas), algunos ciudadanos se desplazarán a trabajar a la nueva ubicación de la empresa, otros no podrán, por lo que perderán su empleo, con lo que ello conlleva. Las últimas estadísticas económicas de la comarca publicadas decían que se habían creado más de 200 empresas en el último año. ¿Saben ustedes cual es su tamaño? O lo que es lo mismo ¿cuántos empleados tienen? Y lo más importante ¿se hacen una idea de cuántas de ellas seguirán vivas al cabo de tres años? Más importante que la creación de empresas es su superviviencia. Por ello, lo lógico sería que el Ayuntamiento ayudase no sólo a los que desean crear su empresa, sino, y especialmente, a aquellos empresarios que quieren mantener y hacer crecer Más importante que la creación de empresas es su supervivencia su empresa, que ya tienen empleados en plantilla (muchas veces por encima de la media de la comarca) y que desean contratar más gente del municipio, para que estas personas puedan vivir y trabajar en la misma ciudad. No facilitar suelo industrial a precio asequible para las pymes de la zona refuerza y reforzará el perfil de ciudad dormitorio que Vilanova ya refleja, además de dificultar a muchos ciudadanos, frecuentemente los más necesitados, el acceso a un empleo que les permita vivir dignamente a la vez que les posibilite atender satisfactoriamente sus responsabilidades familiares y sus deseos personales.