Rima XI —Yo soy ardiente, yo soy morena, yo soy el símbolo de la pasión, de ansia de goces mi alma está llena. ¿A mí me buscas? —No es a ti, no. —Mi frente es pálida, mis trenzas de oro, puedo brindarte dichas sin fin. Yo de ternura guardo un tesoro. ¿A mí me llamas? —No, no es a ti. —Yo soy un sueño, un imposible, vano fantasma de niebla y luz. Soy incorpórea, soy intangible, no puedo amarte. —¡Oh ven, ven tú! Gustavo Adolfo Bécquer Tòpics literaris Donna mundana: representa el caràcter negatiu de l’amor físic i la passió sexual. És una dona arrelada a la terra, pura passió i carnalitat. Representa el pecat i el desig que pot dur a l’home a la bogeria. Es representada com una dona voluptuosa, lasciva, provocativa i desvergonyida. Perpetua el tòpic de la dona canviant i voluble. Donna angelicata : el tòpic fou creat per G. Guinizelli i perfeccionat per Dante. La dona és símbol de la perfecció espiritual. Representa la puresa, la tendresa i la maternitat. Així mateix es representada mitjançant unes característiques idealitzades de bellesa femenina: rossa, de pell blanca, ulls clars, galtes vermelles i coll de cigne. A més a més d’elegant, innocent, angelical i fins i tot divina. Aquest ideal de dona es perpetuarà durant segles a la literatura.