Q-20t DOCUMENTS DE SUPORT AL VOLUNTARIAT L’evolució del Voluntariat al llarg d’aquesta darrers 50 anys, és a dir, el pas del Voluntariat tradicional al Voluntariat modern, i el dinamisme que el mou a anar millorant i a adaptar-se a les noves necessitats socials, té el seu fonament en les persones que en formen part, és a dir, en els voluntaris. Però hem d’admetre que, durant la segona meitat del segle XX, les administracions i altres institucions han volgut donar suport i reconeixement a l’acció voluntària mitjançant diferents documents que conviden a formar part d’aquest moviment, que valoren la tasca que fa i que esperona els governs a facilitar aquesta participació ciutadana basada en la solidaritat i la gratuïtat. El que us oferim en aquest llibret és un senzill recull de documents -de cap manera exhaustiuque esperem que us sigui d’utilitat. N’hem fet un extracte perquè així ens ha semblat que ho aconsellava la seva extensió i hem transcrit únicament els paràgrafs més significatius segons el nostre parer, però tenim el document complet a la vostra disposició. RELACIÓ DE DOCUMENTS: 1- Declaració Universal sobre el Voluntariat 2- Declaració de l'ONU 3- Recomanació del Consell d'Europa 4- Ley del Voluntariado 5- Ley italiana del Voluntariado 6- Manifest del Voluntariat 7- Carta del Voluntariat 1- Declaració universal sobre el voluntariat Els voluntaris, reunits per iniciativa de l'International Association for Volunteer Effort (IAVE), en el Congrés Mundial LIVE'90, a París, han elaborat una Declaració Universal sobre el Voluntariat. A. Preàmbul A.1. Els voluntaris, inspirant-se en la Declaració Universal dels Drets de l'Home de 1948, i de la Convenció Internacional dels Drets de l'Infant de 1989, consideren el seu compromís com un instrument de desenvolupament econòmic, cultural, social i del medi ambient, dintre d'un món en canvi continu i fan seu el principi: "Qualsevol persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífica". 1 A.2. El voluntariat: - és una decisió voluntària que es basa en motivacions i opcions personals; - és una forma de participació activa del ciutadà en la vida de les comunitats humanes; - es manifesta generalment en una acció i en un moviment organitzat en el si d'una associació; - contribueix a la millora de la qualitat de vida i a crear un món més solidari; - respon als principals desafiaments d'una societat que cerca aconseguir un món més just i pacífic; - contribueix a l'enfortiment d'un desenvolupament social i econòmic més equilibrat, àdhuc en la creació de nous llocs de treball i noves professions. B. Principis fonamentals del voluntariat B.1. Els voluntaris posen en pràctica els principis fonamentals següents: - Romanen atents a les necessitats de les persones i de les comunitats i provoquen la participació de la col⋅lectivitat per a solucionar-les. - Tenen com a fita fer del voluntariat un element de creixement personal, d'adquisició de nous coneixements, d'ampliació de les seves capacitats, afavorint la iniciativa i la creativitat, tot permetent a cadascú ser membre actiu i no tan sols beneficiari de l'acció voluntària. - Estimulen la responsabilitat social i motiven la solidaritat familiar, comunitària i internacional. B.2. Considerant aquests principis fonamentals, els voluntaris han de: - Encoratjar el compromís individual perquè es tradueixi en un moviment col·lectiu. - Acceptar rebre la formació necessària. B.3. Tenint en compte la Declaració dels Drets Humans i els principis fonamentals del voluntariat, les associacions han de: - Elaborar estatuts per al desenvolupament de l'activitat voluntària, definir els criteris de participació dels voluntaris i vetllar per mantenir el respecte envers les funcions, clarament definides, de cadascú. - Confiar a cada voluntari les activitats que més li convinguin, tot assegurant-li la formació i el suport necessaris. C. Proclamació Els voluntaris, reunits en Congrés Mundial per iniciativa de l'International Association for Volunteer Effort (IAVE), manifesten la seva fe en l'acció voluntària com a força creativa i mitjancera: - Per respectar la dignitat de tothom, reconèixer la capacitat de cadascú per viure la seva pròpia vida i per exercir el seu dret de ciutadà. - Per contribuir a resoldre els problemes socials i del medi ambient. - Per construir una societat més humana i més justa. Per tot això, es convida als estats, les institucions internacionals, les empreses i els mitjans de comunicació, a participar com a col⋅laboradors en la creació d'un àmbit internacional favorable a la promoció i al suport d'un voluntariat eficaç, accessible a tots, símbol de solidaritat entre els homes i les nacions. París, 14 de setembre de 1990 2 2- Declaració de l'ONU Resolució adoptada per l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides, en la seva 120 reunió plenària, el 17 de desembre de 1985. L'Assemblea General: Reconeix la conveniència d'estimular el treball de tots els voluntaris, en l'àmbit d'organitzacions, tant no governamentals com de suport governamental. Primer: Invita als governs a celebrar anualment, el 5 de desembre, un Dia Internacional del Voluntari per un Desenvolupament Econòmic i Social. 3- Recomanació del Consell d’Europa CONSELL DE MINISTRES: Recomanació núm. R(85)9. Del Consell de Ministres als estats membres sobre el VOLUNTARIAT EN L'ACCIÓ SOCIAL (adoptada pel Consell de ministres el 21.06.85, arran de la 387a reunió dels ministres). El Consell de ministres, en virtut de l'art. 15.b. de l'Estatut del Consell d'Europa, - considerant que l'objectiu del Consell d'Europa és realitzar una unió més estreta entre els seus membres, a fi d'afavorir el seu progrés social, - conscient de la creixent importància de les accions d'ajuda mútua a la societat, - estimant que convé promoure i desenvolupar les accions voluntàries al servei de la comunitat, RECOMANA als governs dels estats membres de: - reconèixer el paper, les característiques i el valor del treball (en endavant designat amb el terme "treball voluntari") efectuat de manera desinteressada per les persones que participen amb plena dedicació en les accions socials (en endavant designades amb el terme "els voluntaris"); - prendre totes les disposicions necessàries per definir i millorar les modalitats d'exercici del treball voluntari segons les directrius enunciades tot a continuació. 4- Ley del voluntariado 1071 LEY 6/ 1996, de 15 de enero, del Voluntariado. Juan Carlos I Rey de España A todos los que la presente vieren y entendieren. Sabed: Que las Cortes Generales han aprobado y Yo vengo en sancionar la siguiente ley: Exposición de motivos El Estado necesita de la responsabilidad de sus ciudadanos y éstos reclaman un papel cada vez más activo en la solución de los problemas que les afectan. La conciencia creciente de esa responsabilidad social ha llevado a que los ciudadanos, a veces individualmente, pero, sobre todo, por medio de organizaciones basadas en la solidaridad y el altruismo, desempeñen un papel cada vez más importante en el diseño y 3 ejecución de actuaciones dirigidas a la satisfacción del interés general y especialmente a la erradicación de situaciones de marginación y a la construcción de una sociedad solidaria en la que todos los ciudadanos gocen de una calidad de vida digna. Una manifestación fundamental de esta iniciativa social la constituye el voluntariado, expresión de la solidaridad desde la libertad y el altruismo. La acción voluntaria se ha convertido hoy en día en uno de los instrumentos básicos de actuación de la sociedad civil en el ámbito social y, como consecuencia de ello, reclama un papel más activo que se traduce en la exigencia de mayor participación en el diseño y ejecución de las políticas públicas y sociales. Recoge la Ley las notas comúnmente aceptadas como definitorias de la actividad de voluntariado: carácter altruista y solidario; libertad, es decir, que no traiga su causa de una obligación o un deber del voluntario; gratuidad, sin que exista contraprestación económica de ningún tipo; y, finalmente, que se realice a través de una organización pública o privada. La Ley contempla, por tanto, el voluntariado organizado, esto es, el que se desarrolla dentro del ámbito de una entidad pública o privada, excluyéndose las actuaciones aisladas o esporádicas realizadas por razones de amistad, benevolencia o buena vecindad. Titulo I Disposiciones generales Artículo 1. Objeto. La presente Ley tiene por objeto promover y facilitar la participación solidaria de los ciudadanos en actuaciones de voluntariado, en el seno de organizaciones sin ánimo de lucro públicas o privadas. Artículo 2. Ámbito de aplicación. 1. Esta Ley será de aplicación a los voluntarios que participen en programas de ámbito estatal o supraautonómico, así como a las correspondientes organizaciones en cuanto desarrollen dichos programas. 2. También será de aplicación a los voluntarios y organizaciones que participen en programas que desarrollen actividades de competencia exclusiva estatal. Artículo 3. Concepto de voluntariado. 1. A los efectos de la presente Ley, se entiende por voluntariado el conjunto de actividades de interés general, desarrolladas por personas físicas, siempre que las mismas no se realicen en virtud de una relación laboral, funcionarial, mercantil o cualquier otra retribuida y reúna los siguientes requisitos: a) Que tengan carácter altruista y solidario. b) Que su realización sea libre, sin que tengan su causa en una obligación personal o deber jurídico. c) Que se lleven a cabo sin contraprestación económica, sin perjuicio del derecho al reembolso de los gastos que el desempeño de la actividad voluntaria ocasione. d) Que se desarrollen a través de organizaciones privadas o públicas y con arreglo a programas o proyectos concretos. 2. Quedan excluidas las actuaciones voluntarias aisladas, esporádicas o prestadas al margen de organizaciones públicas o privadas sin ánimo de lucro, ejecutadas por razones 4 familiares, de amistad o buena vecindad. 3. La actividad de voluntariado no podrá en ningún caso sustituir al trabajo retribuido. Título II Del voluntario Artículo 5. Concepto de voluntario. Tendrán la consideración de voluntarios las personas físicas que se comprometan libremente a realizar las actividades contempladas en los artículos 3 y 4. Artículo 6. Derechos del voluntario. Los voluntarios tienen los siguientes derechos: a) Recibir, tanto con carácter inicial como permanente, la información, formación, orientación, apoyo y, en su caso, medios materiales necesarios para el ejercicio de las funciones que se les asignen. b) Ser tratados sin discriminación, respetando su libertad, dignidad, intimidad y creencias. c) Participar activamente en la organización en que se inserten, colaborando en la elaboración, diseño, ejecución y evaluación de los programas, de acuerdo con sus estatutos o normas de aplicación. d) Ser asegurados contra los riesgos de accidente y enfermedad derivados directamente del ejercicio de la actividad voluntaria, con las características y por los capitales asegurados que se establezcan reglamentariamente. e) Ser reembolsados por los gastos realizados en el desempeño de sus actividades. f) Disponer de una acreditación identificativa de su condición de voluntario. g) Realizar su actividad en las debidas condiciones de seguridad e higiene en función de la naturaleza y características de aquélla. h) Obtener el respeto y reconocimiento por el valor social de su contribución. Artículo 7. Deberes de voluntario Los voluntarios están obligados a: a) Cumplir los compromisos adquiridos con las organizaciones en las que se integren, respetando los fines y la normativa de las mismas. b) Guardar, cuando proceda, confidencialidad de la información recibida y conocida en el desarrollo de su actividad voluntaria. c) Rechazar cualquier contraprestación material que pudieran recibir bien del beneficiario o de otras personas relacionadas con su acción. d) Respetar los derechos de los beneficiarios de su actividad voluntaria. e) Actuar de forma diligente y solidaria. f) Participar en las tareas formativas previstas por la organización de modo concreto para las actividades y funciones confiadas, así como las que con carácter permanente se precisen para mantener la calidad de los servicios que presten. g) Seguir las instrucciones adecuadas a los fines que se impartan en el desarrollo de las actividades encomendadas. h) Utilizar debidamente la acreditación y distintivos de la organización. i) Respetar y cuidar los recursos materiales que pongan a su disposición las organizaciones. 5 Título III De las relaciones entre los voluntarios y las organizaciones en que se integran. Artículo 8. De las Organizaciones 1. Las organizaciones que cuenten con la presencia de voluntarios habrán de estar legalmente constituidas, dotadas de personalidad jurídica propia, carecer de ánimo de lucro y desarrollar programas en el marco de las actividades de interés general recogidas en el artículo 4 de esta Ley. Los distintos Ministerios, dentro de los créditos habilitados a tal fin, podrán conceder subvenciones o establecer convenios con las entidades de voluntariado siempre que se cumplan los requisitos exigidos en la legislación general sobre subvenciones y se realicen de acuerdo con criterios de transparencia y equidad, de la forma que reglamentariamente se establezca. 2. Dichas organizaciones deberán, en todo caso: a) Cumplir los compromisos adquiridos con los voluntarios en el acuerdo de incorporación a la organización. b) Acreditar la suscripción de una póliza de seguro, adecuada a las características y circunstancias de la actividad desarrollada por los voluntarios, que les cubra de los riesgos de accidente y enfermedad derivados directamente del ejercicio de la actividad voluntaria, con las características y por los capitales asegurados que se establezcan reglamentariamente. c) Cubrir los gastos derivados de la prestación del servicio y dotar a los voluntarios de los medios adecuados para el cumplimiento de sus cometidos. d) Establecer los sistemas internos de información y orientación adecuados para la realización de las tareas que sean encomendadas a los voluntarios. e) Proporcionar a los voluntarios la formación necesaria para el correcto desarrollo de sus actividades. f) Garantizar a los voluntarios la realización de sus actividades en las debidas condiciones de seguridad e higiene en función de la naturaleza y características de aquéllas. g) Facilitar al voluntario una acreditación que le habilite e identifique para el desarrollo de su actividad. h) Expedir a los voluntarios un certificado que acredite los servicios prestados. i) Llevar un registro de altas y bajas del personal voluntario. Artículo 9. Incorporación de los voluntarios 1. La incorporación de los voluntarios a las organizaciones se formalizará por escrito mediante el correspondiente acuerdo o compromiso que, además de determinar el carácter altruista de la relación, tendrá como mínimo el contenido siguiente: a) El conjunto de derechos y deberes que corresponden a ambas partes, que habrá de respetar lo dispuesto en la presente Ley. b) El contenido de las funciones, actividades y tiempo de dedicación que se compromete a realizar el voluntario. c) El proceso de formación que se requiera para el cumplimiento de sus funciones. d) La duración del compromiso y las causas y formas de desvinculación por ambas partes. 2. La condición de voluntario será compatible con la de socio en la misma organización. 6 Título IV Medidas de fomento del voluntariado Artículo 13. Medidas de fomento La Administración General del Estado fomentará el establecimiento de mecanismos de asistencia técnica, programas formativos, servicios de información y campañas de divulgación y reconocimiento de las actividades de voluntariado. Artículo 14. Incentivos al voluntariado Los voluntarios podrán disfrutar, en los términos y con el alcance que establezcan el Ministerio o Ministerios competentes, de bonificaciones o reducciones en el uso de medios de transporte público estatales, así como en la entrada de museos gestionados por la Administración General del Estado, y cualesquiera otros beneficios que reglamentariamente puedan establecerse como medida de fomento, reconocimiento y valoración social de la acción voluntaria. Artículo 15. Reconocimiento de los servicios voluntarios 1. El tiempo prestado como voluntario podrá surtir los efectos del servicio militar, en la forma prevista en la disposición final segunda de la Ley Orgánica 13/1991, de 20 de diciembre, del Servicio Militar. 2. Asimismo el tiempo prestado como voluntario, debidamente acreditado, podrá ser convalidado total o parcialmente por el Consejo Nacional de Objeción de Conciencia, por el tiempo de duración de la prestación social sustitutoria que corresponda proporcionalmente, siempre que: - Se trate de actividades de voluntariado realizadas con posterioridad al reconocimiento como objetor de conciencia. - La prestación de servicios se realice por un tiempo continuado de al menos seis meses, integrado en una entidad o organización que tenga suscrito convenio con el Ministerio de Justicia e Interior para la realización de la prestación social sustitutoria, en los términos previstos en la Ley 48/1984, de 26 de diciembre, reguladora de la objeción de conciencia y de la prestación social sustitutoria, y disposiciones de desarrollo. Madrid, 15 de enero de 1996. JUAN CARLOS R. El Presidente del Gobierno, FELIPE GONZALEZ MARQUEZ. 5- Llei italiana del voluntariat (Aprovada pel Senat de la República Italiana) Art. 1r- La República Italiana reconeix el mèrit social que desenvolupen els voluntaris en tots els seus aspectes i promou llur desenvolupament respectant llur autonomia en les activitats socials, civils i culturals. 7 Aquesta Llei estableix que les províncies autònomes i les regions han de tenir cura de les relacions entre les institucions públiques, estatals i les locals d'acord amb les organitzacions de voluntaris, abstenint-se d'interferir en llurs relacions. Art. 2n- L'activitat del voluntari no pot ser retribuïda tampoc per la persona que rep els seus serveis. Al voluntari només se li poden pagar, per part de la seva organització, algunes despeses que ja hagin estat pactades abans per ambdós. Les organitzacions de voluntaris poden assumir treballadors només en el cas de que sigui absolutament necessari per el bon funcionament de llur activitats. Art. 7è- L'Estat, les regions, les províncies autònomes, les entitats locals i d'altres éns públics poden tenir acords amb organitzacions de voluntariat. Els acords han de garantir l'existència de coordinacions necessàries per a la continuïtat del treball, objecte de l'acord, inclòs el respecte als drets i a la dignitat del usuaris. Art. 8è- Els actes organitzats per entitats de voluntariat amb exclusiva finalitat de solidaritat, així com els relacionats amb llur activitat, estan exempts d'impostos. Art. 10è- Les lleis regionals i provincials han d'afavorir l'autonomia de les organitzacions de voluntaris i la iniciativa per al seu desenvolupament. Art. 12è- Amb decret del President del Consell de Ministres, a proposta del Ministres d'Afers Socials, s'ha instituït l'Observatori Nacional del Voluntari, presidit pel ministre d'Afers Socials o per un delegat. L'Observatori té els deures següents: a) Preveure el cens de totes les organitzacions de voluntariat i també la difusió de les activitats que desenvolupen. b) Promoure investigacions i estudis a Itàlia i a l'estranger. c) Aconseguir tots els elements útils per promocionar el desenvolupament del voluntariat. d) Aprovar projectes experimentals elaborats també en col·laboració amb entitats locals, per organitzacions de voluntaris inscrites en els registres, per fer front a emergències socials i afavorir l'aplicació de mètodes avançats. e) Oferir informació i suport per a projectes informatitzats i de bancs de dades. f) Mantenir amb la col·laboració de les regions, iniciatives per a la formació i posada al dia de les prestacions voluntàries. g) Publicar un butlletí periòdic d'informacions i promoure altres iniciatives per fer conèixer les activitats que desenvolupin les organitzacions de voluntaris. h) Organitzar, cada tres anys, una conferència nacional del voluntariat a la qual podran participar totes les institucions i els grups interessats. Novembre 1991 6- Manifest del voluntariat Els voluntaris i les voluntàries de les entitats i associacions de Catalunya participants en el I Congrés Català de Voluntariat, celebrat a Barcelona els dies 27, 28 i 29 d'octubre de 1995, convocat per l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya a proposta dels assistents a les Jornades d'Associacionisme i Voluntariat de 1994, volem fer arribar al conjunt de la societat catalana el manifest següent: 8 Catalunya és un país que, per història i tradició, s'ha caracteritzat per un important teixit associatiu format per persones que han pres una opció solidària i han dedicat una part del seu temps lliure a ajudar els altres i a promoure la dinamització comunitària. Aquest món associatiu, que desenvolupa unes finalitats d'interès general a partir de l'esforç voluntari, ha estat capaç de donar, a cada moment, una resposta cívica i solidària a les necessitats i inquietuds de la societat, alhora que ha significat un element essencial en el manteniment de Catalunya com un país amb identitat pròpia. L'acció voluntària és l'expressió d'un compromís lliure i altruista amb la societat, i això diu molt a favor de la qualitat humana d'un país, perquè la qualitat d'un país es mesura sobretot pels valors i les conviccions de la seva gent. El voluntariat és la síntesi de valors com la solidaritat i la cooperació, transformats en el compromís amb una realitat concreta. El voluntariat modern respon a la cultura de la llibertat personal i a la cultura dels drets. Com a exercici de la participació ciutadana, el voluntariat actual assumeix tres conviccions clau: el valor de la implicació personal, el valor del reconeixement de l'altre i el valor de la democràcia. L'acció voluntària es vincula al reconeixement que els ciutadans no solament tenen problemes sinó que també tenen solucions; no tan sols tenen demandes que dirigeixen cap a fora del grup sinó que produeixen també respostes a partir d'unes estructures associatives que són garantia de pluralitat social. Cal desenvolupar una promoció del voluntariat. L'exercici del voluntariat és una facultat que cal preservar i fomentar. Tots els ciutadans tenen el dret de contribuir, d'acord amb llurs preferències i capacitats, a les tasques de voluntariat, en el marc de la diversitat d'àmbits d'intervenció. El paper de les administracions quant a la promoció del voluntariat i a l'associacionisme ha de fonamentar-se en el respecte escrupolós de la voluntat i de la independència de les organitzacions de voluntaris i dels mateixos voluntaris com a garantia d'expressió plural de les persones i de la seva llibertat d'associació. Aquests principis de llibertat i d'autonomia del voluntariat han de ser respectats i potenciats. El reconeixement social del voluntariat no desmereix en absolut les accions solidàries o d'ajut desenvolupades individualment i aïllada per raó d'amistat, civisme i bon veïnatge. Cal facilitar igualment la promoció i el reconeixement d'aquestes accions, en les quals s'observa una finalitat anàloga, però que no entrarien en el concepte actual de voluntariat. L'acció organitzada hauria de construir-se sobre aquestes mostres de solidaritat personal, que sovint són el primer pas vers el voluntariat. La formació és un aspecte central en l'estratègia de promoció del voluntariat per tal que l'acció respongui a un rigor i a una qualitat. Cal impulsar estratègies formatives per a la diversitat d'intervencions, que responguin a la tradició i a les perspectives que es plantegen a Catalunya. El Pla de formació del voluntariat de Catalunya, que fomenta i dóna suport a la formació per mitjà del reconeixement d'escoles i cursos, facilita el reconeixement social necessari i l'adequació a les necessitats territorials i sectorials de les diverses entitats. Les entitats han de promoure una formació vinculada als propis projectes de voluntariat per tal de facilitar la realització més plena i integral dels voluntaris i de la finalitat de l'entitat. Amb 9 aquesta finalitat cal impulsar la figura del formador en l'estructura de les entitats. L'Administració pública ha de vetllar perquè tota la ciutadania tingui garantida una qualitat de vida i uns serveis bàsics que li permetin de viure amb dignitat i amb plenitud de drets. En qualsevol circumstància ha d'ésser responsabilitat de les administracions garantir la qualitat de serveis que rep cada persona. Per a la consecució d'aquest objectiu bàsic i irrenunciable cal fomentar la solidaritat en tots els nivells de la societat i potenciar la participació de les organitzacions de voluntariat en tots els camps d'acció que afecten el bé comú dels ciutadans. En un context d'interès creixent per la participació solidària, el món associatiu no pot desaprofitar l'oportunitat d'arribar a moltes persones de les generacions diferents que conformen la nostra societat; persones que poden adherir-se als projectes que actualment es desenvolupen o als que es podrien emprendre amb més recursos humans. Les organitzacions de voluntariat tenen un paper molt rellevant en la transmissió i promoció dels valors de solidaritat, indispensables per a la construcció d'una societat més participativa i més justa. Per tot això, ens adrecem a les institucions públiques, al sector educatiu, als mitjans de comunicació, a les organitzacions sindicals i empresarials, als partits polítics, al món associatiu, a tots els voluntaris i voluntàries i, en general, a tot el poble de Catalunya, perquè cadascú des de la seva responsabilitat i els seus mitjans, reconegui i impulsi l'acció del voluntariat com un dels elements decisius per fer del nostre país una comunitat de pau, respecte i convivència. Catalunya, 29 d'octubre de 1995 7- Carta del Voluntariat El I Congrés Català del Voluntariat, reunit a Barcelona el 29 d'octubre de 1995, inspirant-se, entre altres, en les recomanacions del Consell d'Europa i del Parlament Europeu sobre Voluntariat, en la Carta Europea per als Voluntaris proposada per Volonteurope i en la Declaració Universal sobre el Voluntariat proclamada al Congrés Mundial per iniciativa de la IAVE, considera: - - que el voluntariat és una manifestació solidària que es canalitza per mitjà d'entitats sense afany de lucre; que tots els ciutadans tenen el dret d'organitzar-se i contribuir, d'acord amb llurs preferències i capacitats, a la tasca que realitza el voluntariat; que el compromís d'actuació que suposa el voluntariat es fonamenta en una decisió lliure i personal motivada per principis de solidaritat i d'altruisme; que el voluntariat contribueix a un desenvolupament social del nostre entorn i del món, més just, solidari, equilibrat, pacífic i respectuós amb el medi, mitjançant la participació dels ciutadans en la vida de les societats; que el voluntariat estimula la responsabilitat social dels ciutadans i contribueix a la resolució de les necessitats socials; que el voluntariat fonamenta la seva acció en els principis d'associació i de participació democràtica, respecte a la dignitat, igualtat i llibertat de la persona; que d'acord amb els aspectes esmentats, i per tal d'impulsar el creixement del fet voluntari i la seguretat jurídica, proposa que totes aquelles persones voluntàries i les entitats on s'organitzen acomodin la seva actuació als següents 10 Drets del voluntari Primer Obtenir informació de l'entitat on col⋅labora, del funcionament, de les finalitats i de les seves activitats; suport en el desenvolupament de l'acció voluntària; i mitjans per poder exercitar-la convenientment. Segon Rebre la formació necessària per al desenvolupament de l'activitat. Tercer Ser tractat sense cap tipus de discriminació i amb tot el respecte a la seva condició i creences. Quart Gaudir d'acreditació suficient com a voluntari davant de tercers i obtenir certificació de la seva participació en els programes. Cinquè Participar activament en l'elaboració, planificació, execució i avaluació dels programes i activitats on col⋅labori, amb el reconeixement social de la seva activitat. Sisè Rebre cobertura pels riscos derivats de l'activitat que du a terme com a voluntari i pels danys que, involuntàriament, podria causar a tercers per raó de la seva activitat. Setè Rescabalar-se, si ho vol, de les despeses que li pugui ocasionar l'activitat voluntària. Vuitè Acordar lliurement les condicions de la seva acció voluntària i el compromís de les tasques definides conjuntament, el temps i horari que hi podrà esmerçar i les responsabilitats acceptades per cadascú. Deures del voluntari Primer Cooperar en la consecució dels objectius del programa on participi per al compliment dels compromisos adquirits dins l'organització. Segon Realitzar l'activitat a què s'ha compromès amb responsabilitat, bona fe i gratuïtat, donar suport de manera activa a la seva entitat i respectar les normes internes de funcionament. Tercer Observar les mesures de seguretat i higiene reglamentades i aquelles que siguin adoptades per l'entitat. Quart Rebutjar qualsevol contraprestació econòmica o material que li pugui ser oferta pel beneficiari o per tercers en virtut de la seva actuació. Cinquè Mantenir la confidencialitat, sense perjudici dels drets de la persona, de les informacions 11 rebudes i conegudes en el desenvolupament de la seva activitat, tant pel que fa als beneficiaris com pel que fa a l'entitat. Sisè En cas de renúncia, notificar-la amb antelació o continuar l'activitat fins que puguin adoptar-se les mesures necessàries per evitar perjudicis greus al servei. *** 12