Resumen I RESUM En aquest Projecte Fi de Carrera s’ha estudiat el comportament anti fouling i la biomineralització de superfícies de titani comercialment pur amb 3 poliaminoàcids obtinguts mitjançant la modificació genètica, un amb capacitat per a nuclear apatita (p(HAP)), un altre amb propietats per l’adhesió de cèllules (p(RGD)) i un altre de referència (p(-)) i una proteïna abundant en els fluids corporals (BSA, Bovine Serum Albumin), que servirà com referència per a comprovar les propietats anti fouling. Totes les mostres van ser sotmeses a una tècnica de neteja inicial per ultrasons (submergides en cycloxane) y a una polarització negativa de la seva superfície posteriorment, mitjançant la neteja per plasma i l’atac amb piranha. Amb la superfície lliure de residus i polaritzada, les mostres van ser silanitzades mitjaçant l’ús dels reactius CPTES (3chloropropyl(triethoxysilane), DIEA (N,N-Diisopropylethylamine) i pentane (CH3(CH2)3CH3). La funció de la silanització es la de aconseguir una superfície amb propietats anti fouling. Una vegada silanitzada la superfície, les mostres van ser submergides en solucions amb els polímers, que gràcies als Cl del silano, queden unides covalentment. El Cl reacciona amb la lisina, un aminoàcid que contenen els polímers. A continuació, es va procedir a estudiar quant de polímer i com s’havia adsorbit en les nostres mostres. L’adsorció del polímer en la superfície, es va calcular mitjançant l’assaig de Bradford. La fluorescència amb CBQCA, es va fer per poder veure amb el microscopi com s’havia repartit el polímer. Finalment, es van fer les proves de biomineralizació, submergint les mostres en SBF (Simulated Body Fluid) durant 3 i 7 dies, per desprès analitzar-les mitjançant tècniques de microscopia electrònica de d’escombrat (SEM). Els resultats amb el Bradford ens van donar una major adsorció en les mostres silanitzades, a més, van confirmar les propietats anti fouling donant una adsorció gairebé nulla en les mostres silanitzades. II Resumen En les proves de fluorescència es van confirmar les dades de l’adsorció i es va veure con es reparteix més homogèniament en les mostres silanitzades que en les que no ho estan. Finalment, el polímer p(HAP), no va demostrar el potencial esperat, i no vam poder veure apatita mitjançant el SEM. RESUMEN En este Proyecto Fin de Carrera se ha estudiado el comportamiento anti fouling y la biomineralización de superficies de titanio comercialmente puro con 3 poliaminoácidos obtenidos por modificación genética, uno con capacidad para nuclear apatita (p(HAP)), otro con propiedades para adhesión de células (p(RGD)) y uno referencia (p(-)) y una proteína abundante en los fluidos corporales (BSA, Bovine Serum Albumin), que servirá como referencia para comprobar las propiedades anti fouling. Todas las muestras fueron sometidas a una técnica de limpieza inicial por ultrasonidos (sumergidas en cycloxane), y a una polarización negativa de su superficie posterioriormente, mediante la limpieza por plasma y el ataque con piranha. Con la superficie libre de residuos y polarizada, las muestras pudieron ser silanizadas mediante el uso de los reactivos CPTES (3chloropropyl(triethoxysilane), DIEA (N,N-Diisopropylethylamine) y pentano (CH3(CH2)3CH3). La función de la silanización es la de conseguir una superficie con propiedades anti fouling. Una vez silanizada la superficie, las muestras fueron sumergidas en soluciones con los polímeros, que gracias los Cl del silano, quedan unidos covalentemente. Los Cl reaccionan con la lisina, un aminoácido que contienen los polímeros. A continuación, se procedió a estudiar cuanto polímero y como se había adsorbido en la superficie de nuestras muestras. La adsorción del polímero en la superficie, se calculó mediante ensayos de Bradford. La fluorescencia mediante CBQCA, se hizo para poder ver con el microscopio como se había repartido el polímero Resumen III Finalmente se hicieron las pruebas de biomineralización, sumergiendo las muestras en SBF (Simulated Body Fluid) durante 3 y 7 días, para luego analizarlas mediante técnicas de microscopía electrónica de barrido (SEM). Los resultados con el Bradford, nos dieron una mayor adsorción de polímero en las muestras silanizadas, además, confirmaron las propiedades anti fouling, dando una adsorción nula en las muestras silanizadas. En las pruebas de fluorescencia se confirmaron los datos de la adsorción, y se vio como se reparte más homogéneamente en las muestras silanizadas que en las muestras sin silanizar. Finalmente, el polímero p(HAP), no demostró el potencial esperado, y no pudimos ver apatita mediante el SEM. ABSTRACT In this Final Project the anti fouling properties and the biomineralization of surfaces of titanium have been studied with 3 poliaminoacids obtained by genetic modification. The property of one of them is to nucleate apatite (p(HAP)), the second has properties of cell attachment (p (RGD)) and the third is the reference polymer(p(-)). The samples have also been tested with an abundant protein from the body fluids (BSA, Bovine Serum Albumin). This protein will be used as reference to verify the anti fouling properties. All the samples were submitted to initial ultrasound cleaning with cycloxane and after this, we polarized negatively its surface witreatment with plasma cleaning and a piranha solution chemically activates surfaces by hydroxil formation. Then, the samples were silanized with CPTES (3chloropropyl(triethoxysilane), DIEA (N,N-Diisopropylethylamine) and pentane (CH3(CH2)3CH3). The function of the silane is to get a surface with anti fouling properties. Once silanized the surface, the samples were submerged in solutions with the polymer, the polymers are linked covalently with the Cl of the silane. The Cl reacts with lysine, an amino acid of the polymers. Then, we proceeded to study how much of the polymer was been adsorbed by the samples. IV Resumen The adsorption of the polymer in the surface has been calculated with Bradford assays. The fluorescence with CBQCA has been done to see how the polymer had been dispersed on the surface. Finally, we have been done biomineralization assays, the samples were submerged in SBF (Simulated Body Fluid) during 3 and 7 days, afterwards, they have been analyzed by SEM (Scanning Electron Microscopy). The results of the adsorption with the Bradford assays were higher on the silanized samples than on the non-silanized ones. The tests of fluorescence have confirmed the results of the adsorption of the Bradford assays, and we can see more polymer on the silanized samples than on the non-silanized samples. On the silanized ones the polymer was spread more homogeneously than on the others. Finally, the polymer p (PAH), did not demonstrate the potential expected, and we could not see apatite on those surfaces.