GERMANOE das miserablemente distrayéndose ensus clàsicas juguescas... jY lloraràn con làgrimas de sangre, el mediocronismo intelectual de sus hijos y la pasividad bochornosa que tuvieron para ellos en tiempos pretéritos! üQué lo haga todo el Maestro. que paraeso es su misiónü—clama el pueblo. ^Pero qué puede hacer un Maestro por bueno que este sea, viendo la desidia general, descorazonado por disgustos y atropellos profundos? dQue fruto darà su obra sin el auxilio y apoyo de los padres?—dice el Profesor. Y este caos laberíntico, pudiera sol• ventarse con la mayor facilidad delmundo, mediante una alianza fructífera y consciente entre padres y Maestros, cuyos resultados positivos, responderían al anhelo angustioso de un pueblo... jde Malgrat! JUAN BENLVIELI. L'Amor es difusiu (Continuació) Transitava un deniatí per un carrer ei' acera molc gastada i relliscant, un aixerit jovenet. Yegé damunt de ella dugués o tres peles de taronja. S'ajup, las agafa i posa en un lloc aont no oferissin perill de relliscar-hi cap persona. jQui era aquest jove que prevejent un possible perill, ll apartava amb tanta cura? Era un pomellista. Germanor. 16/4/1922. Pàgina 5 Pàgina 3 Direu potser que aquest acte es molt petit i insignificant, però no ho dirían axis, si ell fos causa de trencar-vos un bras o una cama, com tantes voltes ha succeit. Per altre dels carrers molt concorreguts d' aquesta vila passava un carreter guiant un carro. L'infelís prononcià una horrible blasfèmia. Un noiet que no tindria mes de set anys se li encara amb aquestes paraules «Home mal parlat ,;perqué axis deshonreu la nostra llengua i atireu damunt de vostre cap la maledicció d1 un Deu que us ha criat? Qui es pregunto també jo, ique va posar en aquells llavis jovenívols unes màximes tan sagrades i culturals, que no saben fer cumplir quasi mai les autoritats, sinó la doctp'.-ia que encarna el programa [ omellista? Un home ja entrat en anys, llegia en alta veu i amb complacencia en una barberia un periòdic que ridiculisava i es mofava d' Espanya i d' un modo especial de nostra Catalunya. Un aprenent d1 aquella casa 1' interrorn,) amb aquestes poques però ben atinades paraules; «es un mal fill el que renega, ridiculisa o es mofa de la seva mart» Axis aquell petit pomellista defensava l l honor de la Mare-Patria. Un altre jove tenia apuntades en la llibreta de nobles accciones pomellistes una llista que per terme mig fluctuaven entre vint o trenta cada dia. Bastin aquestos botons de mostra que lluexen mes que 'Is de la casaca d' un ministre, per demostrar lo que pot esperar-se de la Institució dels Pomells de