•

• Pel tipus de vida que es descriu a la novel·la, on es podria situar l'acció (ambient, situació geogràfica,
activitat,...)? Raona la resposta.
L'acció es podria situar als Pallars, a les valls pirinenques de la part occidental de Catalunya. La vida dels
protagonistes és típicament de pagès; la feina es basa en l'agricultura i la ramaderia característiques de
muntanya. L'ambient que envolta la protagonista té tots els components d'un poble de muntanya: els veïns, les
xafarderies, les enveges, les festes, la religió, ...
• La novel·la està dividida en tres parts. Relaciona les diferents parts del llibre amb el fil argumental.
La primera part introdueix la vida de la protagonista: on viu, el caràcter dels seus pares, la situació en què es
troba, els seus sentiments envers el què passa,... A mesura que anem llegint, entenem perquè Conxa ha de
marxar a viure a casa de la germana de la seva mare. A partir d'aquí veiem les diferències entre la vida de la
protagonista abans i després. Ha de canviar de poble, ha de renunciar a la seva família, ha de conèixer nova
gent, ha d'adaptar−se a un ritme de treball diferent,... En fi, ha de fer una nova vida. Mica en mica, però, es va
adaptant al nou tarannà.
La segona part comença amb la coneixença de Jaume. Gràcies a ell, Conxa viu nous sentiments, el de l'amor.
Jaume la vol festejar però els tiets de Conxa no ho volen; finalment ho acaben acceptant. En la segona part
veiem l'evolució de Jaume i Conxa: el casament, el naixement dels seus fills i el que comporta ocupar−se de
les criatures i al mateix temps del camp. A conseqüència de la feina d'ambdós, es distancien, només els
uneixen llurs fills. Tot es complica encara més quan Jaume expressa els seus valors polítics defensant la
República i el nomenen jutge de pau.
La tercera part mostra les mesures que imposa el nou govern i que afecta majoritàriament als seguidors de la
República. A conseqüència d'això, maten a Jaume i s'emporten a Conxa i a les seves filles. Veiem el sofriment
de les protagonistes i, en general, de pagesos i gent de camp. Observem l'esforç que representa, per tots ells,
enfrontar−se a la realitat. Gràcies a les seves filles, Conxa ho aconsegueix, ja que ella no té força per seguir
endavant. Finalment, aconsegueixen sortir d'aquell malson i tornen cap a casa de la tia. Al cap d'un temps,
Conxa nota com es fa gran: els seus fills creixen, la tia es mor, no es pot fer càrrec dels camps,... Així, Conxa i
els seus abandonen la vida al camp, i Conxa se'n va a viure a Barcelona amb Mateu (el seu fill) i la dona
d'aquest.
• Fes un recull de paraules pròpies del parlar de la zona on transcorre l'acció de l'obra, moltes d'elles
estretament relacionades amb el món de pagès, i dóna'n la definició.
ESCURAR (pàg. 13): Rentar plats.
UN RAMAT DE CAMINS (pàg. 13): Moltes vegades.
ENTENIMENTADA (pàg. 13): Amb seny.
BATUDA (pàg. 15): Batre fins separar el gra de la palla.
TRUMFA (pàg. 15): Patata.
ESBALÇAR (pàg. 16): Estimbar.
DAVALL (pàg.17): A baix.
GORJA (pàg. 17): Gola.
1
APARIAR (pàg. 18): Arreglar.
GEC (pàg. 19): Peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura, amb mànigues.
EMBADALIR (pàg. 19): Atreure l'atenció d'algú fins a abstreure'l de tota altra cosa.
ENAIGÜIR (pàg. 20): Omplir d'aigua.
FARCELL (pàg. 20): Tros de drap qualsevol per poder ser portat d'una banda a l'altra.
DESCAVALGAT (pàg. 21): Baixar del cavall.
CATXAPÓ (pàg. 23): fill de la mare conill.
PORGADOR (pàg. 23): Eina emprada per porgar.
REDALL (pàg. 24): Herba que creix en un prat després de dallar−lo.
MAGRA DE PERNIL (pàg. 27): Part del porc que no és greixós o que té poc teixit adipós.
ORNADA (pàg. 29): Decorada.
AVIAR (pàg. 30): Obrir el corral perquè surti a pasturar.
ERRAR (pàg. 30): Equivocar.
COBEJAR (pàg. 31): Desitja la possessió (d'una cosa o d'una persona).
FERRENYA (pàg. 34): De complexió robusta, forta.
BOTONAT (pàg. 36): Amb botons.
• Quina relació té el títol de l'obra amb l'argument (llegeix la pàgina 81)?
Que la protagonista no té decisió pròpia, els altres decideixen per ella. Si algú diu que faci alguna cosa ho
farà, però si ningú diu res, es quedarà on estava.
• Relaciona les dates històriques que surten citades al llibre amb els fets de la novel·la que hi tenen
relació. Documenta't sobre què passava al país en aquella època.
A Catalunya es demanava des de 1860 l'Estatut d'Autonomia, perquè així Catalunya pogués autogovernar−se.
El 1932, s'aconsegueix, per fi, l'Estatut d'Autonomia perquè els nacionalistes van guanyar les eleccions i es va
proclamar la República. Així, es van aconseguir grans millores en tots els aspectes que van beneficiar a molta
gent però van perjudicar als monàrquics, a bona part dels militars, a la majoria de catòlics, als grans
propietaris i els que plantegen un Estat Unitari.
Per això, el rector del poble de Conxa durant el temps que va durar la República no es deixava veure, i quan
feia missa criticava tots els avenços que va fer la República.
El 1933 hi va haver unes eleccions i va guanyar la dreta, que s'anomenava CEDA. Quan arribà al poder aturà
totes les reformes. La CEDA, llavors, va començar a establir pactes amb el feixisme italià i el nazisme
alemany. Tot i haver jurat fidelitat a la República, són dubtosos de ser republicans i demòcrates.
2
El fracàs del govern radical va fer que el president de la República, Alcalá Zamora, convoqués eleccions el
1936. Tant les forces de dreta com les d'esquerra s'hi van presentar. Tant a Catalunya com a la resta de l'Estat,
les eleccions van donar el triomf a les forces d'esquerra. El nou govern, constituït a Madrid pels partits
republicans, va decretar l'amnistia per als presos polítics i la restauració de la Generalitat.
En el llibre tot aquest procés es veu reflectit. Veiem com assassinen a Jaume i detenen a la seva dona i filles
per ser republicà. Més endavant, es veu reflectit el triomf de les esquerres, ja que alliberen a Conxa, Elvira i
Angeleta.
• Dóna la teva opinió de la lectura.
Aquesta lectura m'ha agradat, ja que l'he trobada molt real i està molt ben escrita. A mesura que la llegeixes,
t'introdueixes en el món de Conxa i els seus, i et fa imaginar un temps no gaire llunyà però a la vegada
diferent del d'ara. Vas passant pàgina, i cada cop els sentiments que reflexa la protagonista són els teus i fins i
tot arribes a alegrar−te quan li passa alguna cosa bona, com per exemple quan té les criatures; o a entristir−te.
El llibre reflecteix molt com és el dia d'un pagès, perquè explica tot el treball que ha de fer, les il·lusions que
té, les desgràcies que pot passar,...
M'ha agradat perquè explica les coses tal com eren, sense exagerar. Les dones, per exemple, a la vida social
gairebé no valien, solament arreglaven la casa i es preocupaven dels fills.
A part d'això, també m'ha agradat molt perquè a Socials estem donant l'època de la novel·la, i hi ha coses que
em resulten familiars.
En resum, és un llibre que recomanaria per a properes lectures, perquè, a part d'explicar−te una història,
t'introdueixen a la història de Catalunya, i trobo que és interessant.
Pedra de tartera
4
3