Comunicaciones – Grupo 9 El ciberespacio, ¿un nuevo campo
Anuncio
CULTURA & POLÍTICA @ CIBERESPACIO 1er Congreso ONLINE del Observatorio para la CiberSociedad Comunicaciones – Grupo 9 El ciberespacio, ¿un nuevo campo social para las identidades colectivas? Coordinación: Joan Mayans Planells y Ricard Faura Homedes (faura@upf.es) http://cibersociedad.rediris.es/congreso Espai urbà, comunitat virtual: Una aproximació metodològica Lluís Anyó Sayol Facultat de Comunicació Blanquerna Universitat Ramon Llull Resumen Esta comunicación propone una aproximación metodològica al concepto de comunidad virtual. Describiré comunidad a partir de sus dos aspectos más relevantes: las relaciones sociales y el espacio. Compararé la comunidad virtual con las relaciones sociales y el espacio característicos de la vida urbana y trabajaré con oposiciones entre lugar y espacio, identidad y anonimato, comunal y urbano, nociones que nos llevarán a la oposición, más general, de C. Lévi-Strauss, entre sociedades auténticas y sociedades inauténticas. Abstract This paper proposes a methodological approach to the concept of virtual commmunity. I will describe what I mean by community departing from two of its most relevant aspects: social relationships and the space where they take place. I will compare this virtual community with the social relashionships and the specific space both of which are common features of urban life. I will also work with binary opposites, such as place and space, identity and anonymity, communal and urban. These notions will be discussed in the context of C. Lévi-Strauss' theories which deal with the dychotomy of the so-called authentic versus unauthentic societies. Comunitats reals i comunitats virtuals La forma com les tecnologies de la informació i de la comunicació (en particular les tecnologies digitals informàtiques) influeixen en l'organització de la societat i la visió que aquesta societat té del món és motiu d'un debat creixent entre diferents teòrics de la comunicació i de les ciències socials. El debat s'enmarca en el que es coneix com a societat de la informació. A la societat de la informació podem trobar noves formes de relacions socials i nous espais de sociabilitat, o, al contrari, velles formes i vells espais, amb l'única novetat del mitjà tècnic que les possibilita? Crec que per delimitar què hi ha de nou i què hi ha de vell en la comunicació mediada per les tecnologies digitals serà útil redefinir un conegut concepte de l'antropologia cultural, comunitat, en el marc del principal mitjà de comunicació en què les tecnologies digitals de la informació i la comunicació (les TIC) han pres forma: Internet. Les comunitats virtuals al ciberespai es troben en els fòrums o newsgroups, els xats de l'IRC (Internet Relay Chat), els jocs de rol tipus MUD (Multi-user Dimension) o els grups de conversa tipus WELL (Whole Earth 'Lectronic Link). Tots aquests serveis tenen en comú oferir un espai virtual on actors virtuals es troben i interactuen. L'objectiu d'aquest treball és delimitar les característiques dels espais virtuals i la naturalesa de les relacions socials que s'hi donen. Abans, però, d'entrar en la definició de comunitat mediada per ordinador, o comunitat virtual, tractem d'introduir el concepte de comunitat. Una comunitat és un grup d'individus, en general reduït, dotat d'estabilitat, localitzat, i on els seus membres comparteixen alguna funció social comú. Aquesta definició, mínima, de comunitat és respectuosa amb la recopilació que va fer G. H. Hillery de definicions de comunitat, quan en va recollir 94 en un estudi de l'any 1950. En dos terços de les definicions hi ha dos aspectes fonamentals: interacció social distintiva entre els seus membres i localitat compartida (citat a J. LópezGirón, 1993: 137). F. Tönnies (1947) proposa tres tipus de comunitat, segons què és el que uneix els seus membres: comunitat de lloc (territori comú), comunitat de sang (parentiu) i comunitat d'esperit. A més la caracterització de comunitat es completa amb la seva oposició a societat: comunitat (gemeinschaft) vs. associació (gesellschaft). Recollint aquestes definicions, que es refereixen a comunitats de la vida real, podem proposar una primera aproximació a les comunitats virtuals com a grups socials d'interacció mediada per les tecnologies de la informació i la comunicació que tenen lloc a un espai intangible, l'espai d'Internet, que anomenem ciberespai. Aquesta mediació, lluny de ser un aspecte purament tècnic, fa possibles característiques distintives de les comunitats virtuals. Per la definició de comunitat virtual hauré de contemplar, per tant, dues vessants, (1) les relacions socials, i (2) l'espai on aquestes es donen. Una posterior recerca etnogràfica en el ciberespai constatarà la utilitat de la proposta metodològica que aquí ens proposem. Relacions socials, relacions interactives Interacció social, interacció mediàtica En l'estudi de la interacció social proposo seguir J. Thompson (1998: 115 i ss.) que tracta sobre els mitjans de comunicació i tot i no aplicar la seva tipologia en concret a les interaccions mediades per les TIC sí que s'ocupa de comparar interacció cara a cara amb interaccions mediàtiques. Estableix tres tipus d'interacció: 1. Interacció cara a cara. Té lloc en sistema espacial-temporal comú. És d'informació és bidireccional. Els multiplicitat de senyals simbòliques interpretar missatges. 2. nteracció mediàtica. Es tracta de escrites, converses telefòniques, etc. un context copresencial, amb un dialògica, en el sentit que el flux seus participants utiltizen una amb el propòsit de transmetre i formes d'interacció tipus cartes Implica l'ús de mitjans tècnics per transmetre la informació o el contingut simbòlic a individus que estan en llocs distants en el temps o l'espai. Per tant, els participants en una interacció mediàtica es troben en contextos espacials i temporals diferents. Igualment, hi ha una certa limitació en el conjunt de sistemes simbòlics de comunicació (gestual, d'expressions facials, d'entonació, etc). 3. Quasi-interacció mediàtica. Són les relacions socials establertes a partir dels mitjans de comunicació de masses (llibres, diaris, radio, televisió, etc). Implica la disponibilitat de contingut simbòlic en el temps i l'espai. Els receptors potencials, a diferència de les altres dues formes d'interacció, són indefinits. També a diferència de les altres dues formes és monològica i no dialògica. Aquesta interacció és quasi-interacció en el sentit que no té el grau de reciprocitat i especificitat de les formes interpersonals d'interacció, siguin cara a cara o mediades, sinó que produeixen formes simbòliques per a un nombre indefinit de receptors potencials. En el quadre comparatiu, molt clarificador, de les tres formes d'interacció, elaborat pel mateix J. Thompson (1998: 120) he afegit una quarta interacció mediada per les TIC per veure que, efectivament, les comunitats virtuals, pel que fa a la interacció, participen al mateix temps de característiques pròpies de diferents tipus d'interacció, però són diferents de qualsevol d'elles: característica de la interacció constitució de l'espai - temps senyals simbòliques orientació de l'acció dialògica o monològica interacció cara a cara interacció mediàtica interacció quasimediàtica interacció mediada per TIC context de copresència separació de contexts separació de contexts separació de contexts multiplicitat de senyals limitació de senyals limitació de senyals multiplicitat de senyals orientada específicament orientada específicament orientada indefinidament orientada específicament dialògica dialògica monològica dialògica Si la comunitat virtual no és cap dels tipus de J. Thompson, la idea de pseudocomunitat de J. Beniger ens pot ser d'utilitat: "una comunitat on associacions impersonals constitueixen comunicacions personals simulades, un híbrid de comunicació interpersonal i comunicació de masses" (citat a J. Sabaté, 2000: 427). D'aquesta manera, "una comunitat real, basada en els relacions interpersonals cara a cara, seria l'autèntica gemeinschaft; una comunitat basada en relacions cara a interface és una pseudo-comunitat" i més endavant, "una comunitat virtual seria una forma de pseudo-comunitat, però amb un tipus d'interacció particular que fa que l'usuari deixi de sentir-se espectador per passar a ser-ne membre. Aquesta interacció l'anomenaré interactivitat". Interactivitat, és doncs, segons J. Sabaté (2000: 428), el tret diferenciador d'aquest tipus de comunitats. Estem d'acord en considerar el concepte d'interacció com a central en l'anàlisi de les comunitats virtuals. És igualment important ressaltar que el que interessa precisament del concepte d'interactivitat en la pseudo-comunitat és el seu aspecte social, i no tècnic: la interacció a través de la tecnologia i no amb la tecnologia, com veurem més endavant. Interactivitat i socialitat L'hipertext està en l'orígen de la interactivitat. Per G. Landow (1995), l'hipertext és un text format per fragments de text, lèxies, i per nexes electrònics que els connecten entre si. D'aquesta manera quan parlem d'hipertextos estem parlant de documents on hi ha o hi pot haver una diversitat de veus en tant que el text és construït per una diversitat d'autors o, com a mínim, on l'autoria única del text és difusa, ja que estem parlant d'un text que no és ni unitari ni linial, sinó un text múltiple fet de textos diversos, tots ells relacionats a partir dels hipervincles. En paraules de G. Landow: El hipertexto crea un texto abierto, con límites abiertos, un texto que no puede mantener fuera a otros textos y que, por lo tanto, encarna el texto de Derrida en el que se difuminan todos los límites que forman el borde movedizo de lo que solía llamarse texto, de lo que antes creíamos que el mundo podía identificar, es decir, los supuestos comienzo y final de una obra, la unidad de una recopilación, el título, los márgenes, las firmas, el dominio de las referencias fuera del marco, etc. El hipertexto sufre lo que Derrida describe como un desbordamiento que borra todos esos límites y divisiones. (1995: 83) Cal clarificar, seguint J. Mayans que la interactivitat pot ser de dos tipus: amb una màquina i a través d'ella. Aquesta distinció és fonamental: "Que la interactividad del medio sea social es importantísimo para su configuración y para la esencia de las relaciones y elaboraciones culturales que se producen en él. Lo que lleva la gente a los 'chats' no es que sean entornos tecnològicos interactivos, sino que sean entornos de interactividad social" (J. Mayans, 2001). La interactivitat és important en tant que és una forma de socialitat. Efectivament, el concepte d'interactivitat permet clarificar i diferenciar el tipus d'interacció que es produeix en mitjans de comunicació digitals o suportats per sistemes informàtics. Per tant, proposo anomenar a les relacions que es donen amb el suport de tecnologies informàtiques relacions socials interactives, per posar l'accent en el seu caràcter social per mitjà de la tecnologia i per diferenciar-les d'altres formes de relacions socials o d'interaccions (cara a cara, mediàtiques, etc). Interacció i inestabilitat Quines són les característiques de les relacions socials interactives? Com fan notar diversos autors, la interacció mediada per ordinador s'oposa sovint a la interacció cara a cara, valorant negativament la mediació tecnològica, és a dir, en lloc de considerar-la un element bàsic en la construcció de la sociabilitat virtual, es considera un impediment per a una interacció natural i no manipulada o no mediada. En aquest mateix sentit cal preguntar-se per la naturalesa de les relacions i vincles que la comunicació mediada per ordinador promou. És lloc comú dir que són més efímeres, menys duradores i amb vincles socials i sentiments menys forts i menys sincers. Com diuent A. Vayreda, F. Nuñez i L. Miralles (2001), aquestes afirmacions tenen una visió idealitzada del que ocorre en la vida real. Tampoc es tracta d'idealitzar les relacions a la Xarxa, com fa H. Rheingold en la seva definició, ja clàssica, de comunitat virtual: "conjunts socials que sorgeixen de la Xarxa quan una quantitat suficient de gent porta a terme discussions públiques durant un temps suficient, amb prou sentiments humans per a formar xarxes de relacions personals a l'espai cibernètic" (H. Rheingold, 1996: 32. L'èmfasi és meu). La identitat que es configura en l'espai virtual és una identitat possibilitada per les condicions pròpies del ciberespai, de manera que entre d'altres característiques, és possible l'anonimat i un tipus de relacions molt inestables i efímeres (F. J. Tirado; A. Gálvez, 2002). Aquests autors elaboren un quadre d'oposicions entre el que anomenen interacció tradicional i nova interacció, en dotze punts: interacció tradicional nova interacció copresència interacció entre humans interaccions limitades audiència controlable identificació clara de l'interlocutor context físic rellevant interacció verbal, sobretot comunicació no verbal motivació per interactuar identificable estructura d'interacció estable modalitats comunicatives excloents identitat dels actors estable no és necessària la copresència interacció entre ciborgs interaccions infinites audiència inabastable identificació efímera de l'interlocutor context en simulació interacció per mitjans diversos comunicació no verbal i no física motivació per interactuar difusa estructura d'interacció precària interacció pluri-modal reconstrucció de la identitat Un estudi clàssic de construcció de la identitat al ciberespai és el de S. Turkle (1997), que va analitzar amb mètodes etnogràfics el fenomen del MUD, un joc de rol virtual, accessible per Internet i on els jugadors poden crear identitats diferents de la seva, en un espai virtual que és metàfora d'una casa i on hi ha trobades dels personatges virtuals que cada jugador vulgui representar. Aquesta possibilitat d'assumir personalitats diferents permet als jugadors actuar sobre la pròpia identitat de dues maneres: intervenint en alguns punts existencials conflictius o sense resoldre i, aspecte que ens interessa particularment, construint-se una identitat ideal: "considero que los MUD y otras experiencias en Internet representan un contexto para construcciones y reconstrucciones de la identidad y un contexto para deconstruir el significado de la identidad entendida como una" (S. Turkle, 1998: 51). Les relacions socials a Internet no són exactament anònimes, sinó més aviat ficcions o construccions a partir de l'experiència personal, una forma de descriure's de nou. Més que anònimes són relacions que podem anomenar fictícies (vg. J. Mayans, 2000). I, seguint el mateix autor en un text posterior (J. Mayans, 2001) les relacions a la xarxa no són ni sinceres ni falses: "Estos personajes [d'un xat] son a la vez auténticos y simulados; son ficticios, artificiales, elaborados, complejos". En definitiva, són personatges heterogenis. Aleshores el que cal és no idealitzar les relacions socials a la Xarxa, ni tampoc condemnar-les com a fenòmens negatius. El que hem de fer és pensar les relacions socials interactives com un tipus de relacions pròpies de la societat on es donen, i, per tant, amb les característiques d'aquesta, d'una societat que és bàsicament urbana. Aquesta idea, la relació entre la societat urbana i la societat virtual, no és nova. Per exemple, J. Mayans (2001) diu que "la sociología y la antropología urbanas son las que más han afinado en cuanto a conceptos y modelos interpretativos para acercarnos a la cibersociedad". Relacions urbanes, relacions inestables M. Delgado fa la següent descripció de les relacions socials urbanes: Una antropología urbana, en el sentido de de lo urbano, sería, pues, una antropología de configuraciones sociales escasamente orgánicas, poco o nada solidificadas, sometidas a oscilación constante y destinadas a desvanecerse enseguida. Dicho de otro modo, una antropología de lo inestable, de no estructurado, no porque esté desestructurado, sino por estar estructurándose, creando protoestructuras que quederán finalmente abortadas. Una antropología no de lo ordenado ni de lo desordenado, sino de lo que es sorprendido en el momento justo de ordenarse, pero sin que nunca podamos ver finalizada su tarea, básicamente porque sólo es esa tarea. (M. Delgado, 1999: 12). A ningú sorprendrà l'afirmació que les relacions socials a Internet, que la mateixa xarxa Internet, està estructurant-se contínuament, no ben bé perque estigui desestructurada, desordenada, está en un procés continu d'ordenació i estructuració, procés dinàmic mai acabat. És freqüent que les societats urbanes estiguin basades en relacions transitòries i contruides a partir de pautes teatrals, on els actors, amb un fort sentiment de vulnerabilitat, amaguen la seva identitat, posen distàncies, salven els seus sentiments, etc. Desconfien i preserven el que realment són de l'amenaça dels estranys. Negocien de forma no sincera la seva interacció amb estratègies adaptades a la situació social. La vida urbana és un ball de màscares (M. Delgado, 1999:14). Les identitats a Internet són un ball de màscares, una simulació, recreació, invenció de la identitat, com es pot veure a S. Turkle (1997) pel MUD o a J. Mayans (2001) pel xat. Allò urbà es pot oposar a allò comunal, en el sentit de relacions distanciades, insinceres, fredes, en contra de les relacions de la petita comunitat, càlides i franques amb una comunió pel que fa a la visió del món, els interessos, els motius, etc. També, allò urbà representa un relaxació dels controls socials i una menor vigilància, en comparació a les que hi ha a les comunitats petites. Encara més, les relacions urbanes estan estructurant-se contínuament, elaborant, de manera constant, les seves definicions i propietats, en aquella negociació de la que parlàvem abans, contràriament al que succeeix en les relacions tradicionals, que es troben perfectament definides (M. Delgado, 1999: 24). L'antropologia d'allò urbà és en gran part una antropologia dels espais públics, que té per protagonistes no les comunitats coherents, homogènies, tradicionals, sinó: paseantes a la deriva, extranjeros, viandantes, trabajadores y vividores de la vía pública, disimuladores natos, peregrinos eventuales, viajeros de autobús, citados a la espera...Todo aquello en que se fijaría una eventual etnología de la soledad, pero también grupos compactos que deambulan, nubes de curiosos, masas efervescentes, coágulos de gente, riadas humanas, muchedumbres ordenadas o delirantes..., múltiples formas de sociedad peripatética, sin tiempo para detenerse conformadas por una multiplicidad de consensos sobre la marcha (M. Delgado, 1999: 26). Les descripcions que hem resumit, a partir de la caracterització de la vida urbana feta per M. Delgado, són perfectament aplicables a la vida al ciberespai: una etnografia de la solitud, dels disimuladors, dels que passegen i dels que naveguen; una etnografia de curiosos que deambulen, formes múltiples de societat, grups, multituds, masses, i "multiplicitat de consensos sobre la marxa". Efectivament, el mateix M. Delgado fa notar que allò urbà es troba no tant en la ciutat com en alguns dels seus espais, utilitzats de manera transitòria: el carrer, els parcs, el metro, la platja, Internet fins i tot, també els bars, discoteques, grans magatzems, superfícies comercials, etc (1999:35. L'èmfasi és meu). F. J. Tirado i A. Gàlvez (2002) descriuen la identitat virtual com una identitat "múltiple, flexible, fragmentada i descentrada, i es construeix i reconstrueix contínuament". Però aquestes característiques no són en absolut un domini exclusiu de les interaccions mediades per ordinador. Al contrari, si llegim a un clàssic dels estudis de les relacions cara a cara descobrirem estretes similituds. E. Goffman utilitza per al seu estudi la perspectiva de l'actuació o representació teatral: de quina manera l'individu es presenta i presenta la seva activitat davant d'altres, de quina manera guia i controla la impressió que els altres es fan d'ell i quines coses pot o no pot fer mentre actua davant d'ells (E. Goffman, 1987: 11). L'objecte d'estudi és la comunicació interpersonal, les situacions socials d'interacció cara a cara i la manera com aquestes són definides pels actors. E. Goffman (1987: 42 i ss.), descriu les actuacions cara a cara com idealització, manteniment del control expressiu, etc, que són perfectament aplicables a les relacions del ciberespai. Però, sobretot, trobem grans paral.lelismes quan parla de tergiversació: Cuando pensamos en aquellos que presentan una falsa fachada, o "solo" una fachada, en aquellos que fingen, engañan y defraudan, pensamos en una discrepancia entre las apariencias fomentadas y la realidad. (...) Cuando preguntamos si una impresión fomentada es verdadera o falsa, queremos preguntar en realidad si el actuante está o no autorizado a presentar la actuación de que se trata, y no nos interesa primordialmente la actuación en sí. Cuando descubrimos que alguien con quien tratamos es un impostor y un fraude cabal, descubrimos que no tenía derecho a desempeñar el papel que desempeñó, que no era un beneficiario acreditado del estatus pertinente" (E. Goffman, 1987: 70). Efectivament, quan en un grup social virtual parlem de verdader i fals ens referim, con en la interacció cara a cara descrita per E. Goffman, al dret a desenvolupar un determinat paper. Algunes actuacions es porten a terme amb completa deshonestedat per part de l'actuant. Altres amb completa honestedat. Cap d'aquest extrems és necessari per a les actuacions socials ni aconsellable des del punt de vista dramàtic, segons E. Goffman. Podem dir que una actuació honesta, sèria, sincera, no té més relació amb el món verdader que una altra que ho sigui menys: El trato social ordinario se coordina, al igual que una escena, por el intercambio de acciones, oposiciones y respuestas terminantes dramáticamente infladas. Aun en manos de actores inexpertos los guiones pueden adquirir vida porque la vida en sí es algo que se representa en forma dramática. El mundo entero no es, por cierto, un escenario, pero no es fácil especificar los aspectos fundamentales que establecen la diferencia (E. Goffman, 1987: 83). Les relacions d'identitats simulades, tan pròpies dels espais d'interacció virtual d'Internet, poden ser més ben analitzades seguint la guia metodològica que E. Goffman va aplicar als seus estudis d'interacció cara a cara. Com citavem abans, els personatges d'un xat són a la vegada autèntics i simulats, ficticis, artificials, elaborats, complexos (J. Mayans, 2001). Internet no és, per cert, un escenari, però no és fàcil especificar els aspectes fonamentals que determinen la diferència. Espai virtual, espai inestable Comunicació i espai mediàtic Totes aquestes modificacions en les formes d'interacció, que hem proposat anomenar relacions socials interactives, es troben acompanyades d'importants modificacions en la noció d'espai. J. Thompson (1998: 42 i ss.), parla d'una la reordenació de l'espai conseqüència de la comunicació de masses. En la comunicació de masses hi ha una separació d'espai i de temps, de manera que la distància en l'espai no implica distància en el temps: la telecomunicació fa possible transmetre continguts simbòlics a través de grans distàncies en relativament poc temps. Amb la separació d'espai i de temps tenim el "descobriment de la simultaneïtat despacialitzada" (J. Thompson, 1998: 53), és a dir, l'experiència de la simultaneïtat es separa de la condició espacial d'un lloc comú. Es produeix, com a conseqüència, una "historicitat mediàtica", és a dir, una percepció del passat i de la seva influència en la nostra vida actual depenen de formes simbòliques mediàtiques. També podem parlar d'una "experiència mediàtica", diferenciada de l'experiència personal. Aleshores el desenvolupament de la comunicació mediàtica afecta al sentiment de pertenència a un grup o comunitat. Pertànyer a una comunitat ja no pot explicar-se només a partir de compartir una història i un lloc comú, una trajectòria històrica comú en l'espai i el temps, sinó que el sentit del món i el lloc que cada individu ocupa en ell depèn cada vegada més de la "sociabilitat mediàtica" (J. Thompson, 1996: 57). Com es veu, el que J. Thompson aplica a la comunicació mediàtica, en particular els conceptes d'"historicitat mediàtica", "experiència mediàtica" i "sociabilitat mediàtica", podem aplicar-ho a la comunicació mediada per TIC. Tots tres són conseqüència del fenomen de la "simultaneïtat despacialitzada", és a dir, la condició de l'espai comú ja no és necessària per configurar una historicitat, una experiència i una sociabilitat comuns, sinó historicitat, experiència i sociabilitat es configuren en un espai mediàtic i un espai virtual, el ciberespai. Espai urbà, espai navegat La noció de ciberespai té estretes relacions amb l'espai d'allò urbà. Efectivament, les referències als entorns virtuals com espais socialment contruïts i com espais practicats (en la definició de M. de Certeau, que ara veurem) es troben en autors com S. Jones, o M. Fuller y H. Jenkins (vg. J. Mayans, 2001). L'espai virtual d'Internet és un espai descentralitzat, en el sentit que no té un poder hegemònic central (o almenys no el té com altres mitjans de comunicació de masses) i un espai desvinculat del territori, desterritorialitzat, en el sentit que no es troba lligat a cap identitat nacional o ètnica, com dic en un altre lloc (Ll. Anyó, 2001). Em referiré altre cop a M. Delgado (1999: 36) per caracteritzar l'espai propiament urbà. Aquest autor cita Michel de Certeau per definir l'espai urbà com un espai que és la renúncia a un lloc que es pugui considerar propi, és un lloc que ha desaparegut com a tal i ara és només frontera o llindar. L'espai és una extensió o distància entre dos punts, el que fa de dos o més llocs una societat, però que no és més que un trànsit, un camí. En oposició a l'espai tenim el territori, definit com allò que una comunitat creu que ha de defensar, com el sòl que expressa la identitat del grup. Així, el territori és un lloc ocupat, mentre que l'espai és un lloc practicat. També és el no-lloc de M. Augé, el no-lloc és l'espai del viatger, el que fa espai al viatjar-ho. "Ese hablador que hace el espacio no es otro que el transeúnte, el pasajero de metro, el manifestante, el turista, el practicante de jogging, el bañista en su playa, el consumidor extraviado en los grandes almacenes, o –¿por qué no?– el internauta." (M. Delgado, 1999: 41) Efectivament, "¿por qué no? – el internauta". L'espai virtual és també un espai de tots, un trànsit, un camí, molts diversos camins en una xarxa, un espai practicat, efectivament, un espai navegat. Per caracteritzar aquest espai, i la societat que hi correspon, M. Delgado (1999: 41) estableix una sèrie d'oposicions: modernitat societat urbana mobilitat anonimat Espai espai d'ús territori situacional no-lloc tradició societat comunal estabilitat identitat territori espai habitat territori fixe lloc L'antropologia urbana no pot ser l'estudi de comunitats homegènies en llocs determinats, sino l'estudi de comunitats mòbils en espais en formació. "Si la antropología urbana debe consistir en una ciencia social de las movilidades es porque es en ellas, por ellas y a través de ellas como el urbanita puede entretejer sus propias personalidades, todas ellas hechas de transbordos y correspondencias, pero también de traspiés y de interferencias" (M. Delgado, 1999: 45). Aquestes mateixes seran les condicions d'una antropologia del ciberespai, ciència social del teixit simulat de personalitats virtuals. Ciberespai, alteritat generalitzada L'alteritat generalitzada, el conegut concepte de M. Augé, s'adiu perfectament amb el tipus de relacions de l'espai urbà, amb la inestabilitat, el dinamisme, el trànsit, el carácter fronterer d'aquest espai urbà. La oposició bàsica és aquí lloc vs. espai (M. Delgado, 1999: 126, les negretes són cursives a l’original): Lugar: orden cual sea según el cual ciertos elementos son distribuidos según relaciones de coexistencia. Se excluye la posibilidad de que dos cosas estén al mismo tiempo en el mismo sitio. Es la ley del lugar propio, de mi sitio o nuestro territorio: los elementos considerados uno al lado del otro, en su sitio, indicación, estabilidad, mapas. En cambio, espacio designa algo muy distinto. Hay espacio cuando se toman en consideración vectores de dirección, cantidades de rapidez y la variable tiempo, exactamente igual que cuando los ritos de paso de cualquier sociedad les recuerdan a los sujetos psicofísicos que la componen la inestabilidad, el dinamismo hiperactivo, en ebullición, que la funda y la organiza: la nadedad que produce la puesta en escena de su totalidad. El espacio es un cruce de trayectos, de movilidades. Es el efecto producido por operaciones que lo orientan, lo circunstancian, lo temporalizan, lo ponen a funcionar. No hay univocidad, ni estabilidad. Es el ámbito de las operaciones trayecto, de los desplazamientos, de los tránsitos y pasajes. Esta enunciación sin desarrollo discursivo se organiza a partir de la relación entre los lugares de que se parte o a los que se llega y el no-lugar que produce. Porque ¿en qué consiste, en definitiva, un no-lugar, sino en añadirles a los sitios, a cualquier territorio, ese factor que los disuelve, los trastoca, los subvierte: la variable tiempo? Un lugar no es entonces otra cosa que lo que produce en un momento dado partir de un lugar y que no es sino una manera de pasar. Efectivament, J. Echeverría (1994: 59) caracteritza Internet com un carrer públic, en la seva metafòrica Telépolis, un carrer on es produeixen milers de trobades i on no hi ha cap control, més que els dels propis "vianants", els internautes. I tornant a M. Delgado: Es en la calle, entre desconocidos, donde se pueden resolver las contradicciones entre familiaridad y sorpresa, entre distancia e intimidad, entre privacidad y compromiso. Es en la calle donde se produce en todo momento –a pesar de las excepciones que procuran de vez en cuando la policia y los fanáticos– la integración de las incompatibilidades, donde se pueden llevar a cabo los más eficaces ejercicios de reflexión sobre la propia identidad, donde cobra sentido el compromiso político como consciencia de las posibilidades de la acción y donde la movilización social permite conocer la potencia de las corrientes de simpatía y solidaridad entre extraños" (1999: 208). És en el carrer, és en el ciberespai, en el forum, el xat o el MUD, on, entre desconeguts que potser mai no deixaran de ser-ho, es poden resoldre les incompatibilitats, es poden fer les reflexions més sinceres sobre la pròpia identitat i la dels altres, on la solidaritat i la simpatia comparteixen espai amb la simulació, la inestabilitat i l'alteritat generalitzada. Relacions autèntiques o inautèntiques C. Lévi-Strauss, al definir l'objecte i l'objectiu de l'antropologia cultural fa referència al tret que ell considera més distintiu dels fenòmens que, habitualment, són objecte d'interès per part dels antropòlegs: El futuro dirá, sin duda, que la contribución más importante de la antropología a las ciencias sociales consiste en haber introducido (por lo demás inconscientemente) esta distinción capital entre dos modalidades de existencia social: un género de vida percibido inicialmente como tradicional y arcaico, que es ante todo el de las sociedades auténticas, y otras formas de aparición más reciente, de las cuales no está por cierto ausente el primer tipo, pero donde ciertos grupos de autenticidad imperfecta y parcial se hallan organizados dentro de un sistema más vasto que, a su vez, es inauténtico (1987: 379). Per autenticitat entén C. Lévi-Strauss una major densitat psicològica, on les relacions interpersonals i el sistema de vincles socials estan integrats formant una totalitat. Les relacions inautèntiques seran aquelles casuals, inestables, fragmentàries, hetereogènies, no duradores, dèbils. Relacions de simulació, relacions virtuals. L'oposició bàsica no és entre relacions cara a cara i relacions mediades, com sovint es pretén, sinó entre relacions tradicionals i relacions urbanes, entre relacions autèntiques i relacions inautèntiques. Efectivament, les comunitats virtuals són comunitats on l'oposició autèntic vs. inautèntic és especialment pertinent, però tant com ho és en les relacions socials en l'espai urbà. Allò urbà i allò virtual tenen estretes similituds que certifiquen el naixement de l'espai virtual fill d'una societat moderna, globalitzada i urbana. Bibliografia ANYÓ, Lluís, 2001, "Comunicació intercultural i espai virtual", [En línia] (Consulta: http://www.tripodos.com/period/nm/art/art_p_nm.asp?id=39 20/05/02). DELGADO, Manuel, 1999, El animal público. Hacia una antropologia de los espacios urbanos. Barcelona: Anagrama. ECHEVERRÍA, Javier, 1994, Telépolis. Barcelona: Destino. GOFFMAN, Erving, 1987, La presentación de la persona en la vida cotidiana. Madrid: Amorrortu-Murguía. LANDOW, George P., 1995, Hipertexto. La convergencia de la teoría crítica contemporánea y la tecnología. Barcelona: Paidós. LÉVI-STRAUSS, Claude, 1987, Antropología estructural. Barcelona: Paidós. LÓPEZ GIRÓN, Jesús, 1993, "Comunidad", a AGUIRRE, A. (ed.), Diccionario temático de antropología. Barcelona: Boixareu Universitaria. MAYANS, Joan, 2000, "Anonimato: el tesoro del internauta", a iWorld, 31 (Octubre, 2000), pp. 52-59. [En línia] http://cibersociedad.rediris.es/mayans/tesoro.htm (Consulta: 28/05/02). MAYANS, Joan, 2001, "Género Chat. Ensayo antropológico sobre socialidades cibertextuales", [En línia] http://cibersociedad.rediris.es/mayans/gc-index.htm (Consulta: 25/05/02). RHEINGOLD, Howard, 1996, La comunidad virtual. Una sociedad sin fronteras. Barcelona: Gedisa. SABATÉ, Joan, 2000, "El discurs i l'experiència virtual: la pseudo-comunitat i el naixement de la comunitat virtual", Trípodos, Extra: Comunicació i Realitat, pp. 423-429, Barcelona. THOMPSON, John B., 1998, Los media y la modernidad. Una teoría de los medios de comunicación. Barcelona: Paidós. TIRADO, Francisco J.; GÀLVEZ, A., 2002, "Comunitats virtuals, ciborgs i xarxes sociotècniques: noves formes per a la interacció social", [En línia] http://www.uoc.edu/humfil/articles/cat/tiradogalvez0302/tiradogalvez0302.html (Consulta: 27/05/02). TÖNNIES, F.T., 1947, Comunidad y sociedad. Buenos Aires: Avellaneda. TURKLE, Sherry ,1997, La vida en la pantalla. La construcción de la identidad en la era de Internet, Barcelona: Paidós. TURKLE, Sherry, 1998, "Repensar la identidad de la comunidad virtual", El Paseante, nº 27-28, pp. 48-51, Madrid. VAYREDA, Agnès; NUÑEZ, F.; MIRALLES, L. ,2001, "E-communitas?", [En línia] (Consulta: http://www.uoc.es/web/cat/articles/vayreda/ecommunitas_cat.html 27/05/02).
