1 1078-Història de l'Art Antic (8 crèdits teòrics/4 crèdits pràctics) Grup 01: Prof.Ana Margarita Conde Riera Grup 02: Prof. Maria Josep Mulet Curs 2001-2002 • Característiques: assignatura troncal de primer curs de la llicenciatura en Història de l'Art. De caràcter anual, amb un total de 12 crèdits (8 teòrics i 4 pràctics), realitzats a l'aula. • Continguts i estructura: estudi general de l'història de l'art, des dels seus origens fins al final de l'Imperi Romà. • Estructuració: l'assignatura s’organitza en 23 blocs temàtics, amb voluntat d'oferir a l'alumne una visió general de l'història de l'art a l'Antigüetat, des del naixement de la creació artística i les teories per interpretar-la, fins a l’Imperi Romà. • Programa: Introducció. Concepte i definició de l'assignatura. Orientació bibliogràfica. 1. L’art de la Prehistòria Europea. 1.1. L’art del Paleolìtic Superior. 1.1.1. Manifestacions mobiliar i parietal. 1.1. 2. Les teories per interpretrar l'art: religió, màgia, codis visuals. 1.2. L'art del Llevant de la península Ibèrica. 1.3. Les construccions: arquitectura ciclòpia i megalítica. 1.4. L'art esquemàtic de la península Ibèrica. 1.5. Altres. 2. Introducció a l'Art del Pròxim Orient. 2.1. Els precedents: síntesi de la Prehistoria. 2.2. El mosaic de cultures del Pròxim Orient. Creences cosmogòniques i paper del monarca com a elements unificadors fins a l'imperi Persa. La tríade temple, tomba i palau. Art: abstracció, geometria i símbol. 3 Art sumèrio-accadi. 3.1. L'art i el paper de les divinitats agrícoles i celestes. 3.2. Les construccions: temple, palau i ziggurat. La decoració mural. 3.3. L'escultura exempta i el baix-relleu. Trets básics. 3.4. La glíptica. 2 4. Art neoassiri. 4.1. El paper del monarca com a propulsor de les arts. 4.2. L'arquitectura urbana: el palau. 4.3. Les innovacions del baix-relleu: la subordinació a l'arquitectura i els nous temes. 4.4. La pintura. Tell Barsip. 5 Art neobabilònic. 5.1. Babilònia com a nova metròpoli. 5.2. L'arquitectura: temples i palaus. La porta d'Istar. El ziggurat d'Ur. 5.3. La decoració amb totxo vidrat. 6. Altres cultures: hittites i fenicis. 6.1. Art hittita: les construccions defensives i la subordinació de l'escultura. 6.2. L'expansió mediterrània fenici-púnica. 7. Art d'Egipte. 7.1. Els precedents: síntesi de la Prehistoria. 7.2. Connexió entre art i creences funeràries. 7.3. El paper del faraó i de les autoritats locals: la diversitat artística.7.4. L'art tinita. Les paletes pre-dinàstiques. 8. L'art del regne Antic d'Egipte. 8.1. L'arquitectura funerària: mastaba, piràmide, temple i conjunts. Sakkara i Gizeh. 8.2. Arts figuratives i aplicades: la subordinació al món funerari. Ubicació, temes i funcions. Convencionalismes: canon i perspectiva abatuda. 9. L'art dels regnes Mitjà i Nou d'Egipte. 9.1. L'arquitectura: la separació temple i tomba. Dayr al-Bahri. La sistematització del temple. Kàrnac. Els temples rupestres d'Abu Simbel. 9.2. Les arts figuratives: transformacions estilístiques i temàtiques. El cas d'Al-Amarna.La plàstica després d'Amenofis IV. 10. L'art de la Baixa Època d'Egipte. 10.1. El contacte amb altres cultures. 10.2. Arquitectura funerària i divina: El santuari d'Isis. Els canvis: la capella del naixement diví del faraó. 10.3. Les arts figuratives i la incidència d'un contexte de crisi. 11. Art persa. 11.1. L'art aquemènida i la influència mesopotàmica. 11.2. Vers un art civil i àulic: Persèpolis i les construccions imperials. Hipogeus i mausoleus. Els treballs en metall. 11.3. La relació amb altres cultures. 12. Art minoic. 12.1. El palau com a centre d'activitats i el concepte de laberint. 12.2. L'escultura: representacions simbòliques. 12.3. La ceràmica: tipologies. 12.4. 3 La pintura i la seva vinculació a l'arquitectura civil: Cnossos. 12.5. Els metalls: Vafio. 13. Art micènic. 13.1. L'arquitectura civil (palau, mégaron), militar (murades) i funerària (tombes de pou i de cambra). 13.2. Aixovars funeraris i màscares. 14. Art grec. 14.1. Introducció: una aproximació al llegat clàssic. Periodització i fonts. 14.2. L'arquitectura I l’ordre. 14.3. L'escultura: art i mite. El pensament antropocèntric. 14.4. La pintura i la seva problemàtica. 14.5. La ceràmica: la seqüència estilística. 14.6. La relació de Grècia amb l'art ibèric i etrusc. 15. L'art grec: des dels inicis al periode arcaic. 15.1. L'arquitectura: la formulació del temple. Alguns exemples: Selinonte, Olímpia, Delfos i Efeso. 15.2. L'escultura. Els precedents pre-helènics: l'estil dedàlic i la influència oriental. La diversitat de centres. 15.3. La gestació d'una nova plàstica. L'arcaisme figuratiu: kuroi i korai. El naixement de l'escultura monumental. Egina com a transició. 15.4. La ceràmica. 16. L'art grec clàssic. Del pre-clàssic al segle IV. 16.1. L'arquitectura i la difusió de l'estil clàssic. L'Acròpolis d'Atenes. El temple com a programa estètic. Altres construccions. 16.2. L'escultura i la ceràmica: naturalisme antropocèntric i humanització dels deus. La recerca d'un cànon. Els grans escultors: Miró i Fidies. El cicle del Partenó i la seva importància. Policlet i l'esquema ideal numèric.16.3. L'escultura i la ceràmica: les tendències del segle IV. Les vies de Praxíteles i Escopes. Lissip i el Hel.lenisme. 17. L'art grec hel.lenístic. 17.1. El desenvolupament dels centres orientals i la influència de la tradició de les cultures antigues. 17.2. L'arquitectura: teatralitat i erudició.L'espectacle escènic de les acròpolis de Lindos i Pèrgam. 17.3. Urbanisme: des del traçat hipodàmic fins a les ciutats hel.lenístiques. 17.4. L'escultura: les diverses escoles i tendències. Les noves conquestes iconogràfiques i estilístiques. 17.5. Pintura i mosaic. 18. Art etrusc. 18.1. Italia prerromana i civilitació etrusca. 18.2. L'arquitectura i les arts plàstiques etrusques. 19. Art romà. 19.1. Introducció. Periodització i fonts. 19.2. L'aportació romana: materials, tècniques i tipologies. 19.3. La cuestió espaial i el desenvolupament de 4 l'arquitectura amb volta. 19.4. Els nous programes constructius. 19.5. L'aportació plàstica i la seva problemàtica. El retrat i el relleu històric. 20. L'art de Roma republicana. 20.1. Els inicis i la República: tradicions etrusca i hel·lenística. 20.2. L'arquitectura: temples i santuaris. Edificis i espais civils. 20.3. Les arts del color: la vinculació amb les tombes etrusques. Els primers estils pictòrics. 20.4. El relleu i el retrat: els corrents idealista i popular. 21. L'art de Roma imperial: l'arquitectura. 21.1. El classicisme d'August. Tendències a l'època de Trajà i d'Adrià. 21.2. L'arquitectura del classicisme. 21.3. Les grans transformacions del foro romà. Nous programes constructius: basílica, termes. L'arquitectura de l'espectacle: el coliseu. Les obres d'enginyeria. Arquitectura religiosa. Arquitectura funerària. L'habitatge: casa, vil·la, palau. 21.4. L'arquitectura provincial. 21.5. L'urbanisme. 22. L'art de la Roma imperial: les arts figuratives. 22.1. Trets generals: La pervivència de la dualitat estilística. El retrat imperial i la narració històrica. 22.2. L’escultura.. 22.3. La pintura, el mosaic i les arts industrials: problemàtica. La continuació dels estils pompeians. Temes i gèneres. 23. Art tardoromà i primer art cristià. 23.1. La crisi de l'Imperi i la relació amb l'art. Vers una nova expressivitat: el simbolisme. 23.2. El naixement de la gran arquitectura cristiana. El relleu i el mosaic: la gestació dels nous programes iconogràfics. El camí vers l'art medieval. Bibliografia a.Obres de referència: BONNEFOY, Y., Dictionnaire des mythologies et des religions, des societés traditionneles et du monde antique, París, Flammarion, 1981 FATAS, G.; BORRÀS, G. Diccionario de términos de arte y elementos de arqueología, heráldica y numismática, Madrid, Alianza, 1990 5 FERNANDEZ URIEL, P. / VAZQUEZ HOYS, A.M., Diccionario del mundo antiguo. Próximo Oriente, Egipto, Grecia y Roma, Madrid, Alianza, 1994 FULLANA, M. Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció, Palma, Moll, 1974 GRIMAL, P. Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona, Paidós, 1984 PEVSNER, N.; FLEMING, J.; HONOUR, H. Diccionario de arquitectura, Madrid, Alianza, 1980 POSENER, G.; SAUNERON, S.; TOYOTTE, J. Dictionnaire de la civilisation égyptienne, París, Fernand Hazan, 1986 b.Fonts, literatura artística i repertoris bibliogràfics: BERNABE, A., Textos literarios hititas, Madrid, Alianza, 1987 Bibliography of the History of art (BHA), Vandouvre/Santa Mónica, Centre National de la Recherche, The Paul Getty Trust, 1991 i ss. JOSÉ PITARCH, A. et al. (ed.). Arte Antiguo, Próximo oriente, Grecia y Roma, vol. I, col. «Fuentes y Documentos para la Historia del Arte», Barcelona, Gustavo Gili, 1982 LARA PEINADO, F. (ed.). Mitos sumerios y acadios, Madrid, Editora Nacional, 1984 LARA PEINADO, F., Poema de Gilgamesh, Madrid, Tecnos, 1988 PLATÓN. Obras completas, Madrid, Aguilar, 1970 PLINIO. Textos de historia del arte (ed. d'E. Torrego), Madrid, Visor, 1988 POLLIT, J. J. The Art of Rome. Sources and Documents, Cambridge, Cambridge University Press, 1983 POLLIT, J. J. The Art of Ancient Greece. Sources and Documents, Cambridge, Cambridge University Press, 1990 SCHLOSSER, J. V. La literatura artística: manual de fuentes de la historia moderna del arte, Madrid, Cátedra, 1981 (1924) VITRUVIO, M. L. Los diez libros de la arquitectura, Barcelona, Iberia, 1985 c. Obres generals: AUTORS DIVERSOS. Ars Hispaniae: Historia Universal del Arte Hispánico, 22 vol., Madrid, Plus Ultra, 1947-1977 AUTORS DIVERSOS. Summa Artis, 36 vol., Madrid, Espasa-Calpe, 1980-1992 (8a.) BARASCH, Moshe. Teorías del arte. De Platón a Winckelmann, Madrid, Alianza, 1991 BORRÀS GUALIS, Gonzalo M.; ESTEBAN, Juan Francisco; ÁLVARO, Isabel. Introducción general al arte. Arquitectura. Escultura. Pintura. Artes Decorativas, Madrid, Istmo, 1988 (1980) GOMBRICH, Enst H. Historia del arte, Barcelona, Alianza, 1990 (15a.) HATJE, Úrsula (dir.). Historia de los Estilos Artísticos, 2 vol., Madrid, Istmo, 1988 6 HAUSER, Arnold. Historia social de la literatura y el arte, 3 vol., Madrid, Guadarrama, 1969 (1951) JANSON, H. W. Historia general del arte, 4 vol., Madrid, Alianza, 1991 (1986) KOSTOF, S. Historia de la arquitectura, 3 vol., Madrid, Alianza,1988. MALTESE, Corrado. Las técnicas artísticas, Madrid, Cátedra, 1980 (1973) MARTÍN GONZÁLEZ, J. J. Historia del arte. Arte antiguo y medieval, vol. I, Madrid, Gredos,1974. MILICUA, José (director). Historia Universal del Arte, 10 vol., Barcelona, Planeta, 1985-89 MULLER, Werner; VOGEL, Gunther. Atlas de arquitectura, 2 vol., Madrid, Alianza, 1984 NERVI, Pier Luigi (coord.). Historia universal de la arquitectura, 13 vol., Madrid, Alianza, 1973 NORBERG-SCHULZ, Christian. Arquitectura occidental. La arquitectura como historia de formas significativas, Barcelona, Gustavo Gili, 1983 PATETTA, L. Historia de la arquitectura. Antología crítica, Madrid, Herman Blume, 1984 PEVSNER, Nikolaus. Esquema de la arquitectura europea, Buenos Aires, Infinito, 1988 (1943) PEVSNER, Nikolaus, Historia de las tipologías arquitectónicas, Barcelona, Gustavo Gili, 1980 PIGNATTI, Terisio, El dibujo. De Altamira a Picasso, Madrid, Cátedra, 1981 SICA, Paolo. Historia del urbanismo, 4 vol., Madrid, Instituto de Estudios de Administración Local, 1981-82 VALVERDE, José María. Breve historia y antología de la estética, Barcelona, Ariel, 1987 WITTKOWER, Rudolf. La escultura: procesos y principios, Madrid, Alianza, 1980 ZEVI, Bruno. Saber ver la arquitectura, Buenos Aires, Poseidón, 1991 d. Els inicis de l'art. AUTORS DIVERSOS. I Celti: [Palazzo Grassi, Venecia], Venecia, Bompiani, 1991 ALMAGRO, Martín; FERNÁNDEZ MIRANDA, M. (editors), Altamira Symposium, Madrid, Ministerio de Cultura, 1981 ALMAGRO, Martín; GARCÍA Y BELLIDO, Antonio. Arte Prehistórico. Colonizaciones púnica y griega. El Arte Ibérico. El Arte de las tribus célticas, vol. I, Ars Hispaniae, Madrid, 1947 BATAILLE, George. Lascaux ou la naissance de l'art, Ginebra, Skira, 1980 BELTRAN, Antonio. De cazadores a pastores. El arte rupestre del levante español, Madrid, Encuentro, 1982 BELTRAN, Antonio; RIPOLL, Eduardo; JORDÀ, Francisco. Arte rupestre en España, Madrid, 1987 BREUIL, Henry. Quatre-cents siècles d'art pariétal, París, Editions Max Fourny, 1985 (1952) DAMS, L. L'art rupestre préhistorique du Levant espagnol, París, Picard, 1984 DELPORTE, H. La figuration animale dans l'art préhistorique, París, Picard, 1985 DUVAL, Paul-Marie. Los celtas, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar, 1977 7 GIEDION, Sigfried. El presente eterno. Los comienzos del arte, vol. I, Madrid, Alianza, 1981 (1962) JORDÀ, Francisco; BLÁZQUEZ, José María. La Antigüedad, I, col. «Historia del Arte Hispánico», Madrid, Alhambra, 1978 LAMING-EMPERAIRE, Annette. La significación del arte rupestre paleolítico, Barcelona, Martínez Roca, 1977 (4a.) LEROI-GOURHAN, André. Los primeros artistas de Europa. Introducción al arte parietal paleolítico, Madrid, Encuentro, 1983 LEROI-GOURHAN, André. Arte y grafismo en la Europa prehistórica, Madrid, Istmo, 1984 LEROI-GOURHAN, André. Símbolos, artes y creencias de la Prehistoria, Madrid, Istmo, 1984 RAPHAEL, M. Trois essais sur la signification de l'art pariétal paléolithique, París, Le Couteau dans la Plaie, 1986 RIPOLL PERELLÓ. Eduardo (ed.), Simposio Internacional de Arte Rupestre, Barcelona, Diputación Provincial, 1966 RIPOLL PERELLÓ, Eduardo. Orígenes y significado del arte paleolítico, Madrid, Sílex, 1986 SANDARS, N. K. Prehistoric Art in Europe, Londres, Penguin, 1985 (1968) UCKO, P. J.; ROSENFELD, A. Arte paleolítico, Madrid, Guadarrama, 1967 e. Pròxim Orient i Egipte. Hittites, fenicis. L'art persa. AUTORS DIVERSOS. I Fenici: [Palazzo Grassi, Venecia ], Venecia, Bompiani, 1988 BITTEL, Kurt. Los hititas, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar, 1976 BLANCO FREIJEIRO, A., Arte Antiguo del Asia Anterior, Sevilla, Universidad de Sevilla, 1972. DOLCE, R.; NOTA SANTI, M. (dir). Dai Palazzi Assiri, Immagini di potere da Assurnasirpal II ad Assurbanipal (IX-VII sec. a.C.), Roma, L’Erma di Bretschneider, 1995 FRANKFORT, Henri. Reyes y Dioses. Estudio de la religión del Oriente Próximo en la Antigüedad en tanto que integración de la sociedad y la naturaleza, Madrid, Alianza, 1983 (1948) FRANKFORT, Henry. Arte y arquitectura del Oriente Antiguo, Madrid, Cátedra, 1987 GHIRSHMAN, R. Persia. Protoiranios, medos, aqueménidas, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar,1964. GIEDION, Sigfreid. El presente eterno. Los comienzos de la arquitectura, vol. II, Madrid, Alianza, 1981 (1957) IVERSEN, E. Canon and Proportion in Egyptian Art, Londres, Sidjwick and Jackson, 1955 LAUER, J. O.; SCHOUCAIR, A. Saqqarah, la nécropole royale de Memphis. Quarante siècles d'histoire, cent vingt-cinq ans de recherches, París, Tallandier, 1977 LECLANT, J. et al. El imperio de los conquistadores, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar,1979. 8 LECLANT, J. et al. Los tiempos de las pirámides, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar,1978. LECLANT, Jean (dir.). El Egipto del crepúsculo, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar, 1980 LIVERANI, M. El antiguo oriente. Historia, sociedad y economía, Barcelona, Grijalbo-Mondadori, 1995 LLOYD, Seton; MÜLLER, Hans W.; MARTIN, Roland. Arquitectura mediterránea prerromana, col. «Historia Universal de la Arquitectura», Madrid, Aguilar,1973. MACQUEEN, J.C., The Hittites and their Contemporaries, Londres, Thames and Hudson, 1986 MANNICHE, Lise. El arte egipcio, Madrid, Alianza, 1997 MEKHITARIAN, A. La peinture égyptienne, París, Skira,1954. MOORGAT, A. The Art of Ancient Mesopotamie, Londres/Nueva York, Phaidon, 1969 PARROT, André. Assur, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar, 1970 PARROT, André. Sumer, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar, 1970 PARROT, A.; CHEAB, M.H.; MOSCATI, S. Los fenicios. La expansión fenicia. Cartago, Col. “Universo de las Formas”, Madrid, Aguilar, 1975 ROBINS, Gay. Proportion and Style in Ancient Egyptian Art, Austin, University of Texas Press, 1994 RUSSMANN, Edna R. Egyptian sculpture: Cairo and Luxor, Austin, University of Texas Press, 1989 SUREDA, Joan. Las primeras civilizaciones. Prehistoria, Egipto, Próximo Oriente, vol. I, col. «Historia Universal del Arte», Barcelona, Planeta, 1985 WOOLLEY, L., L'art ancien du Moyen-Orient, París, Editions Albin Miches, 1983 YARZA LUACES, Joaquín. La pintura del antiguo Egipto, col. «Historia Visual del Arte», Barcelona, Vicens-Vives, 1991 WILKINSON, Richard H. Cómo leer el arte egipcio. Guía de jeroglíficos del arte egipcio, Madrid, Crítica, 1995 f. L'art de l'Egeu i de Grècia. ASHMOLE, B. Architect and Sculptor in Classical Greece, Nueva York, Nueva York University Press, 1972 BALIL, Alberto. Pintura helenística y romana, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1976 BARRAL i ALTET, Xavier. La Antigüedad clásica. Grecia, Roma y el mundo mediterráneo, vol. II, col. «Historia Universal del Arte», Barcelona, Planeta, 1986 BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio. Il problema della pittura antica, Florencia, Editrice Universitaria, 1953 9 BLANCO FREIJEIRO, Antonio. El arte griego, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1975 (4a.) BOARDMAN, John. El arte griego, Barcelona, Destino, 1991 BRUYNE, Edgar de. Historia de la estética. La antigüedad griega y romana, 2 vol., Madrid, BAC, 1963 CARPENTER, Thomas H. Art and myth in ancient Greece, Londres, Thames and Hudson, 1991 COPPA, Mario. Storia dell'urbanistica. Le età ellenistiche, 2 vol., Roma, Officina Edizioni, 1981 CHARBONNEAUX, Jean; MARTIN, Roland; VILLARD, François. Grecia arcaica, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar, 1969 CHARBONNEAUX, Jean; MARTIN, Roland; VILLARD, François. Grecia clásica, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar, 1970 CHARBONNEAUX, Jean; MARTIN, Roland; VILLARD, François. Grecia helenística, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar, 1971 DEMARGNE, Pierre. El nacimiento del arte griego, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar, 1974 EVANS, Arthur. The Palace of Minos at Cnossos, 7 vol., Londres, Macmillan, 1921-1936 GRECO, Emmanuele; TORELLI, Mario. Storia dell'urbanistica. Il mondo greco, Roma/Bari, Laterza, 1983 LOMBA FUENTES, Joaquín. Principios de filosofía del arte griego, Barcelona, Anthropos, 1987 LLOYD, Seton; MÜLLER, Hans Wolfgang; MARTIN, Roland. Arquitectura mediterránea prerromana, col. «Historia Universal de la Arquitectura», Madrid, Aguilar, 1973 MARTIENSSEN, Rex Distin. La idea del espacio en la arquitectura griega, Buenos Aires, Nueva Visión, 1979 (1956) MARTIN, Roland. L'urbanisme dans la Grèce antique, 2 vol., París, A. et J. Picard, 1956 MORENO, Paolo. Pintura griega. De Polignoto a Apeles, Madrid, Mondadori, 1988 OLMOS ROMERA, Ricardo. Cerámica griega, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1975 PICARD, Ch. L'Acropole d'Athènes, 2 vol., París, Picard, 1929-1932 POLLIT, J. J. El arte helenístico, Madrid, Nerea, 1989 POLLIT, J. J. Arte y experiencia en la Grecia clásica, Madrid, Xarait, 1984 RICHTER, Gisela M. A. El arte griego, Barcelona, Destino, 1980 (2a.) ROBERTSON, D. S. Arquitectura griega y romana, Madrid, Cátedra, 1983 (1940) ROBERTSON, Martin. El arte griego. Introducción a su historia, Madrid, Alianza, 1985 ROBERTSON, Martin. La peinture grecque, Ginebra, Skira, 1978 (1959) SCHLIEMANN, H. Trojanische Altertümer, Leipzig, F.A. Brockhaus, 1875 WHITE, K. D. Greek and Roman Technology, Londres, Thames and Hudson, 1986 WINCKELMANN, J. J. Historia del Arte en la Antigüedad, Barcelona, Iberia,1967 (1764). 10 WOODFORD, Susan. Grecia y Roma, Introducción a la Historia del Arte. Universidad de Cambridge, Barcelona, Gustavo Gili-Círculo de Lectores, 1987 (1985) g. L'art romà. ALBENTIIS, Emidio de. La casa dei Romani, Milán, Longanesi, 1990 ANDREAE, B. Arte romano, Barcelona, Gustavo Gili, 1974 BARBET, A. La peinture murale romaine, París, Picard, 1985 BETTINI, S. El espacio arquitectónico de Roma a Bizancio, Buenos Aires, Paidós, 1963 BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio; GIULIANO, Antonio. Los etruscos y la Italia anterior a Roma, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar, 1974 BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio. Del Helenismo a la Edad Media, Madrid, Akal, 1981 BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio. Roma, centro del poder, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar, 1970 BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio. Roma, fin del arte antiguo, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar, 1971 BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio. Storicità dell'arte classica, Bari, De Donato, 1972 (1943) BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio. Introducción a la arqueología clásica como historia del arte antiguo, Madrid, Akal, 1982 (1976) BUZZI, G.; GIULIANO, A. Etruscos. Esplendor de una civilización, Madrid, Anaya, 1992 GARCÍA Y BELLIDO, Antonio. Arte romano, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1972 GERKE, Friedrich. La fin de l'art antique et les débuts de l'art chrétien, París, Albin Michel, 1973 GRABAR, André. El primer arte cristiano, col. «Universo de las Formas», Madrid, Aguilar, 1969 GRIMAL, Pierre. Las ciudades romanas, Barcelona, Vergara, 1956 GROS, Pierre; TORELLI, Mario. Storia dell'urbanistica. Il mondo romano, Roma/Bari, Laterza, 1988 HEING, Martin (dir.). El arte romano. Una revisión de las artes visuales del mundo romano, Barcelona, Destino, 1985 KRAUTHEIMER, Richard. Arquitectura paleocristiana y bizantina, Madrid, Cátedra, 1981 MARROU, Henri-Irénée. ¿Decadencia romana o antigüedad tardía?: Siglos III-VI, Madrid, Rialp, 1980 OLAGUER-FELIU Y ALONSO, Fernando de. La pintura y el mosaico romanos, col. «Historia Visual del Arte», Barcelona, Vicens-Vives, 1989 PALOL, Pedro de. El arte paleocristiano en España, Barcelona, Polígrafa, [S. d.] PALLOTINO, Massimo. La peinture étrusque, Ginebra, Skira, 1952 PICARD, Ch. Arte romano, Barcelona, Seix Barral, 1965 PRIEUR, Jean. La mort dan l'antiquité romaine, París, Ouest-France, 1986 11 ROBERTSON, D. S. Arquitectura griega y romana, Madrid, Cátedra, 1983 (1940) WARD-PERKINS, John B. Arquitectura romana, col. «Historia Universal de la Arquitectura», Madrid, Aguilar, 1976 WHEELER, Mortimer. El arte y la arquitectura de Roma, Barcelona, Destino, 1995 (1979) WHITE, K. D. Greek and Roman Technology, Londres, Thames and Hudson, 1986