El "Cançoner de Maians" (BUV MS 728): un cançoner d`autor de

EL CANÇONER DEMAIANS (BUV MS 728):
UN CANÇONER D'AUTOR DE JOAN ROIS
DE CORELLA
Se'ns han conservat quatre manuscrits que contenen proses mitològiques de Joan Roís de Corelk: el Còdex de Cambridge (Trinity
CollegeR. 14.17) (X2)1 (Martos en premsa a), ei Cançoner de Maians
(Biblioteca Universitària de València MS 728) (¡7), el Jardinet de
orats (Biblioteca Universitària de Barcelona MS 151) (X1) (Turró
1992)2 i el Cançoner del marquès de Barberà (Monestir de Montserrat MS 992) (S1) (Martí 19% i en premsa). Tanmateix, el manuscrit
més complet de les obres originals de Joan Roís de Corella és el
Cançoner de Maians, amb la signatura antiga 88-4-19, estructurat a
partir de la recopilació de les obres corellianes, com consta en el
llom en lletra gòtica, «obras de moçén Corella», o en lletra grossa en
el primer foli que conté les peces: «obres de mossèn Corella». El primer posseïdor del manuscrit de qui tenim notícia, segons la signatura de la taula i del primer foli, és Don Pedro de Rojas. Després passà
a mans de Gregori Maians i Sisear i, posteriorment, a les de Josep
Maria Maians, comte de Trígona. També en la part inferior del primer foli trobem una referència a la procedència del còdex: «Ex Bibliotheca Maiansiana.» I en les guardes, a més de dos ex libris de la
Biblioteca Maiansiana, apareix la nota següent: «pertenece este li1. Aquestes són les referències amb què es coneixen aquests manuscrits en la tradició catalana, a partir de MASSÓ I TORRENTS (1932), com a darrer repertori d'aquest
crític, malgrat la presència ja de MASSÓ I TORRENTS (1913-1914), on, no obstant, no
apareix X2, ja que Pere Bohigas no el va localitzar fins al 1926.
2. Per a un estudi comparatiu d'aquest cançoner amb els dos anteriors, vegeu
MARTOS, en premsa b.
94
J. LL. MARTOS
bro al S. D". José Ma Mayans, Conde de .Trígona. Comprado por
esta Biblioteca».
El primer que va donar notícia de l'existència d'aquest cançoner
va ser Vicente Ximeno (1747: 63): «en la Librería de nuestro eruditísimo Don Gregorio Mayans ay un Tomo M.s. en fol. de letra muy antigua, en donde se hallan las Obras siguientes de este Escritor [i en reprodueix la taula a continuació]». A més d'aquesta succinta
descripció, limitada a l'enumeració de les obres, aquest còdex ha estat descrit en cinc ocasions: Ontalville (1897: 166 i ss.), Miquel i Planas (Roís de Corella 1913: XXX-XXXIII), Gutiérrez del Caño (1913,
III: 120-122), Massó i Torrents (1913-1914:191-194)3 i Almiñana Valles (Roís de Corella 1984-1985,1: 8-12).
EI volum és in folio, amb enquadernació en pergamí, escrit a les
darreries del segle xv, segons criteris paleografies, ja que no hi ha
cap explicitació sobre aquest punt. Va ser confeccionat regularment
a partir d'octerns, tot i que el darrer quadern és un sextern. I sobre
els quaderns en blanc, destinats des del primer moment a formar un
mateix volum, s'haurien copiat la majoria de les obres originals de
Roís de Corella que avui coneixem. Respecte a les mesures, el paper
és de 280 x 205 mil·límetres4 i la caixa, les marques de la qual encara
es conserven, 200 X 140 mil·límetres, amb cabuda gairebé sempre de
33 línies. A partir del foli 141 —primer del darrer quadern, que no
conté obres de Corella-—, malgrat que hi són presents, les marques
de la caixa d'escriptura no s'hi respecten. El total de folis del còdex
pertanyents a algun dels quaderns és de 148. Massó i Torrents
(1913-1914: 191) n'esmenta 142 —dada que copia Almiñana (Roís
3. Massó i Torrents mateix remet per a la descripció a un treball seu anterior:
Manuscrits catalans de Valencia, publicat en la «Revista de Bibliografia Catalana», VI,
pàgs. 146-167.
4. Aquestes mesures no coincideixen totalment amb les que aporten les altres
descripcions anteriors, tot i que la diferència puga ser mínima i, realment, insignificant.
Gutiérrez del Caño (1913, III: 120) parla de 280 X 203 mil·límetres, enfront dels
280 x 204 de Massó i Torrents (1913-1914:191), dada que en copia Almiñana (Roís DE
CORELLA 1984-1985,1:10). En aquest darrer cas, les notes de descripció física o interna del còdex són manllevades de MASSÓ I TORRENTS (1913-1914) i les de descripció externa o sort, del manuscrit d'OuTALVii-LE (1897).
EL «CANÇONER DE MAIANS» (BUV MS 728)
95
de Corella 1984-1985, i: 10)-—, amb clara referència únicament als
folis que contenen les obres corellianes, mentre que Gutiérrez del
Caño (1913, ii 120) parla de «151 hojas útiles», número diferent al
nostre per la referència als fulls solts afegits com a guarda en la segona enquadernació. La filigrana que apareix és una mà amb una estreta de sis puntes. El còdex ha estat novament relligat si més no en
una ocasió, en la qual va quedar retallada part de la numeració i en
la qual, molt probablement, va estar afegit el darrer quadern del còdex, que conté les composicions que no són obra de Corella i que
s'aparta de la norma de confecció del volum, ja que es tracta d'un
sextern i no d'un octern. A més a més, aquest darrer quadern no segueix la numeració. Segons la informació de Massó i Torrents (19131914: 194), sembla un quatern originàriament: «vuit folis que el primer copista deixà blancs». No obstant això, es tractava d'un sextern,
al qual han estat arrencats quatre folis, segons la distribució següent:
(3+X'+2) + (3+X2+X3+X4).
Pel que fa a l'ornamentació, hi trobem calderons i caplletres amb
tinta roja —amb la nota al marge de la lletra per al rubricador, que
també és present en alguns dels quaderns del Jardinet de orats.
Aquesta tinta també es fa servir com a ornamentació de les crides a final de tots i cadascun dels quaderns, exceptuant-ne, lògicament, el
darrer, independent en un principi del Cançoner?
La col·lació dels quaderns ha de tenir present la supressió de folis
que es fa al llarg del còdex. A més de la supressió de dos folis del primer quadern —els dos que l'enceten—, quatre folis del darrer quadern i d'un petit fragment arrencat al foli 39, a causa probablement
d'un accident i no de cap tipus d'intencionalitat, només hi ha altres
dos folis damnats en el volum, L'eliminació dels folis 35 i 36 sembla
respondre a una actitud censuradora, en la mesura que l'inici de La suplicaçió deL·natura humana en cartes està cobert per una gran taca de
tinta ferrogàlica que ha foradat el paper i que dificulta la lectura del
recto d'aquest full, que conté el final de La istòria de Leànder'y Hem.
5. Si recorrem al facsímil d'aquest cançoner (Roís DE CORELLA 1984-1985), ens
adonaríem que manca la crida en el foli 30v; no obstant això, sí que es troba, inexplicablement, en l'original.
96
j . LL. MARTOS
El fet que aquest full no haja estat suprimit, per respecte a la prosa anterior, í la corresponent censura sobre el començament del text següent parlen per se. Advertides les supressions de folis, la col·lació
dels quaderns, gairebé regular, queda així:
aÜWb16clMJIte16f16glíh16iIíjl2.1.3
1. f£ lr-4r. Rahonament de Thelamó e de Ulixes ert lo setge de
Troya davant Agameno, après mort AchiÜes, sobre les sues armes.
2. ff. 4r-8r, Plant dolorós de h reyna Ècuba, rahonant h mort de
Príam e de Polícena e de Asttanacres.
3.
ff. 8r-25 r. Pròlech en la istòria de Josep, fill del gran patriarcha
Jacob.
4.
ff. 25v-Í4r. La istòria de Leàndery Hero.
[5. ff. 34f-35r. La suplicaçió de natura humana en cartes, present
en la taula, però arrencats els fulls que la contenien].
[6. ff. 35í>-36f. Les liçons de morts en cartes, present en la taula,
però arrencats els fulls que la contenien].
7. ff. 36p-37r. La letra que honestat escriu a les dones en cartes,
present en la taula, tot i que només se'n conserva el darrer full.
8. ff. 3 7 Ü - 4 0 . Tragèdia rahonant un cas afortunat que ab una
dama li esdevench [^Tragèdia de Caldesa].
9. ff. 40r-45v. Escriu una dona que ha nom Veritat la present letra a les altres dones mostrant elles ser més perfetes que:ls hòmens
[=Triomfde les dones].
10. ff. 45f-46r. Escriu lo príncep don Carles a mossèn Corella
[-Nós, el príncep don Carles].
EL «CANÇONER DE MAIANS» (BUV MS 728)
97
11. ff. 46r-47r. Respon mossèn Corella V-Espill en lo quallo saber divinal}.
12. ff. 47r-48r. Respon lo senyor príncep [=Pan por pan suelen
referir algunos].
13. ff. 48r-49r. Respon mossèn Coreüa a la primera replica del senyor príncep [=Criat en los braços de la sacra teuhgia].
14. ff. 49r-50r. Replica lo senyor príncep a la segona resposta de
mossèn Corella L=A vós, mossèn Johan Roíç de Corella],
15. ff. 50-5 lr. Respon mossèn Corelh a h terça letra del senyor
príncep, desdient-se del que ha dit en les dos primeres [=En natura humana e angèlichà],
16. ff. 5 1Í)-60Ü. Lamentació de Mirra, filla de Cinaras. De 'Narciso. De Ptramus y Tisbe.
17.
ff. 61r-63v. Lamentació de Bihlis.
18. ff. 64r-75r, Scriu Medea a les dones k ingratitut e desconeixença de Jàson, per dar-los exemple de honestament viure.
19. ff. 75r-91r. Parhment ho coïlaçió que s'esdevench en casa de
Berenguer Mercader entre alguns hòmens d'estat de h ciutat de
València, los quals ordenaren les istorials pohesies següents, ço és, caseu la seua en son elegant estil.
20. ff. 9\v-92v. Letra fengida que Achules escriu a Políçena en lo
setge de Troya, après mort Héctor.
21.
ff. 92f-100í/. Lojohide Paris.
22.
ff. 100v-l \5v. La istòria de la gloriosa santa Magdalena.
98
J. IX. MAKTOS
23.
ff. 116r-121f. Sepultura de mossèn Francí Aguilar.
24. ff, 121#-129f. La vida de la gloriosa santa Anna.
25. íf. 130r-133i>. La vida de k sacratissima verge Maria, marede
Déu, senyora nostra.
26. ff. 134r-135r. Oració a la sacratissima verge Maria, tenint son
fill Déu, Jesús, en la falda devallat de la creu.
27.
ff. 135¡J-136r. De mossèn Corella per Caldesa.
28. ff. 136i>-137r. Descriu mossèn Corella la sepultura de sa enamorada.
29. ff. 137r-137f. D'ell mateix a sa enamorada [=És vostre cor
d'acer ab tan fort temprél.
30. f. 137f. Demanda mossèn Ffenolhr a mossèn Corella [=Lo
crèdit gran quede subtil entendre].
31.
f. 13 %r Respon mossèn Corelh [-És pietat si bé y voleu atendre].
32. f. 158v De mossèn Corelh [=Ab hspeus vens los ulls e celles
negres].
33.
34.
mire].
ff. \39r-Xb9v. D'ell mateix a Bernat del Bosch.
f. 139f. D'ell mateix [=Mos ulls tanquats perquè altra no
35. f. 140r. Cobla que legint-la per larch diu contentament e legint-laper mitat diu descontentament, de mossèn Corelh.
36. ff. 14O-140f. D'ell mateix [-Los qui amau preneu aquesta
cendra].
EL «CANÇONER DE MAIANS» (BUV MS 728)
99
37. f. 14Qv, Cobh esparça d'ell mateix [=Si-n lo mal temps la serena bécanta],
38. f. 141r. Demana mossèn Corella al senyor príncep [=Fflor de
saber de qui-l saber estilla].
39. ff. \4\r-\4\v.
metros atilld\.
Respon lo senyor príncep [=Al que de saber sus
. 40. f. 141fl. Demana mossèn Venollar a mossèn Corrella \=Ma
volentat no menys freda que marbre].
41. ff. \4lv-142r. Respon mossèn Correlh [=Tres causes són que
ab fredor de marbre].
42. ff. \42r-\42v. D'ell mateix [=Nofon tan gran ielsjuheus h
temor].
43. £ \42v. Cobla que mossèn Fenollar trames a mossèn Corelh,
que legint-la tota diu mal e legint-la per mitat diu bé.
44.
f. 143r. De una monja coblas.
45.
f. 143 v. Oració en llatí.
46. f. \44r. A ruego pedimento y importunación de una noble
magnífica sabia y hermosa religiosa, Diego Vallés, notario valenciano,
compone e inventa e ordena las siguientes contrahechas a las del chiste,
coplas o no sé qué de la monja.
47. f. 144f. Una gentil dama valenciana demana a un affectat
criat li volgués donar trellat del chiste de la monja e trellat del contrafet
per aquell en la mateixa lengua e natural lo manat respon ah les cobles,
metres e versos següents.
48.
prosa.
ff. 145r- 148u. Liber secundus de anima, tractat llatí en
100
J, LL. MARTOS
El procés de còpia es va fer sobre quaderns destinats a confeccionar un volum i no tant sobre quaderns independents, de diferent
composició física, que després van ser enquadernats junts. La presència d'un darrer quadern d'obres d'autors diferents a Roís de Corella
es deu a l'afegiment en una posterior enquadernació i nq tant a una
còpia de diferents materials en uns fulls finals destinats a noves troballes i consegüents reproduccions.
En relació amb aquest darrer aspecte, és interessant de remarcar el fet que cap composició se situa al començament de cap quadern, és a dir, amb la possibilitat que hagués estat copiat de manera
independent. Com demostren els reclams, existents entre tots els
quaderns que contenen peces de Corella, la còpia és sistemàtica i lineal davant el volum en blanc. La relació entre els quaderns i les
obres és aquesta:
Ir quadern (taula i ff. 1-14, amb supressió de dos fulls al
començament), conté la taula de les composicions i les obres 1, 2 i el
principi de la 3, segons la nostra descripció anterior.
2n quadern (ff. 15-30), conté el final de l'obra 3 i la meitat de la 4.
3r quadern (ff. 31-46, amb supressió dels folis 35 i 36, així com
cancel·lació del verso del foli 34), conté el final de l'obra 4, contenia
les obres 5, 6 i el començament de la 7 —el final sí que se'ns hi ha
conservat—, i també arreplega les composicions 8, 9, 10, 11, 12 i el
començament de la 13.
4t quadern (ff. 47-62), conté el final de la 13, la 14, la 15, la 16, la
17 i el començament de la 18.
5è quadern (ff. 63 -78), conté el final de la 18 i el començament de
la 19.
6è quadern (ff. 79-94), conté el final de la 19, la 20 i el començament de la 21.
EL «CANÇONER DE MAIANS» (BUV MS 728)
101
7è quadern (ff. 95-110), conté el final de la 21 i el començament
de la 22.
8è quadern (ff. 111-126), conté el final de la 22, la 23 í el
començament de la 24.
9è quadern (ff. 127-142), conté el final de la 24 i obres en vers de
Roís de Corella: 25,26,27,28,29,31, 32,33, 34, 35, 36,37,38, 41 í
42, així com la 30,40 i 43, de Bernat Fenollar, i la 39, del príncep Carles de Viana, tot i que són part d'un joc literari amb Corella i justifiquen, doncs, la seua presència en aquest cançoner.
10è quadern (ff. 143-154, tot i que amb quatre folis arrencats), és el
quadern afegit, que conté les composicions no corellianes: 44, 45,46
i 47 i 48. Aquesta darrera és un llibre d'un tractat llatí en prosa sobre
l'ànima, mentre que les quatre primeres estan relacionades entre sí.
El Cançoner de Maians també presenta una ordenació dels materials bastant evident, centrada en les agrupacions temàtiques que la
crítica ha establert des de sempre respecte a l'obra de Joan Roís de
Corella. Ha estat confeccionat de manera regular des d'una perspectiva externa per contenir —i ara ja des d'una perspectiva interna—
les obres d'aquest autor. Per tant, el criteri compilatori és la confecció d'un cançoner de Corella. La presència d'uns altres pretewsh autors està sempre en relació amb composicions d'autoria compartida,
en la qual Roís de Corella és un dels artífexs. Només hi ha un cas
d'una composició, aparentement aliada, obra d'un altre autor. Ens
referim a la que hem numerat com a 43 en la descripció que hem fet
anteriorment. Aquesta és una cobk esparsa que únicament justificaria
la seua presència en el cançoner corellià ja que està dirigida a aquest.
A més a més, aquesta cobla, tot i separada de la número 35, fa parella amb aquesta. És un mateix tipus de composició, en un cas obra de
6. Pretesos atès que ens referim a casos com el de Joan Escrivà, en hojohíde Varis^ o els contertulis en el Parlament, i no és gens clar que cadascuna de les intervencions d'aquests no siguen també obra de la mà de Roís de Corella.
102
J. LL. MARTOS
Corella i en un altre de Fenollar, que respondria a un joc literari del
més pur estil de la poesia de cançoner.7 Són composicions d'una estrofa que es poden llegir a vers complet o únicament fins a la cesura,
amb un significat positiu o negatiu en cada cas. Es tractaria d'un mecanisme paral·lel als poemes debat, ja que un d'aquests autors remetria la seua composició a l'altre i aquest la imitaria, contestant al joc
poètic establert. Així, doncs, ambdós poemes estan relacionats —la
qual cosa justificaria la inclusió d'una obra no corelliana en el cançoner—, però el copista, que trobaria aquesta composició en el seu original, la va reservar a l'última posició, ja que, en definitiva, no pertanyia al corpus de Roís de CoreEa. Així com al llarg del cançoner no
es troben canvis de lletra, la qual cosa evidencia un procés de còpia
ininterromput, tampoc aquest darrer poema de Fenollar no presenta
una diferència paleogràfica en relació amb la resta del volum, per la
qual cosa sembla clar que no va estar afegit a posteriori.
El copista del Cançoner de Maians sembla haver reproduït tot el
material que tenía a l'abast de Roís de Corella i, és més, sembla haver
donat per acabat el volum, independentment de la possibilitat de trobar nous materials. El darrer quadern que hauria conformat el primer
recull corellíà, o sia, el darrer octern, està ple fins al verso del darrer
foli, sense deixar cap espai per a altres composicions que el copista
pogués haver trobat en un futur.
Respecte a la distribució interna de les obres en el Cançoner, hi ha
un fet macroestructural interessant i tampoc no excessivament estrany, com és la localització de les composicions en prosa al començament del volum, mentre que els poemes es troben concentrats en la
part final del darrer quadern. A més de la distribució prosa-vers del
volum, els criteris d'ordenament de les composicions en el procés de
còpia són d'una coherència gairebé exhaustiva. En primer lloc, les
proses mitològiques s'agrupen en dues parts del Cançoner, una primera, amb les composicions 1, 2 i 4, i una segona, amb les peces 16,
17,18,19,20 i 21. Respecte a les dues primeres, es tracta de dues de
7. «En efecto, cierto es que la poesía de cancionero nace en su mayor parte vinculada ú juego [...] y que ese: juego, en cuanto significa transgresión nos acerca a la fiesta» (SIRERA 1992:354),
EL «CANÇONER DE MAIANS» (BUV MS 728)
103
les proses mitològiques que més exploten els instrumenta retòrics —i
no únicament elocutius, és ciar—, ja que es tracta d'una disputatio i
d'un phnctus, tots dos passats pel sedàs medieval. Amb la intersecció
d'una prosa de caràcter hagiogràfic, passem a ha istòria de Leàndery
Hero. El segon grup de què parlem comença amb les lamentacions.
La composició 16 és Lo jardí d'amor, és a dir, les lamentacions de Mirra, de Narcís i de Tisbe, mentre que la 17 és la Lamentació de Biblis.
La relació en la transmissió d'aquestes obres és clara, ja que els dos
testimonis que ens les han conservades les han trameses juntes i amb
el mateix ordre. És més, el Jardinet de orals —í'altre testimoni, a més
del Cançoner de Maians— evidencia una mateixa cal·ligrafia, molt diferenciada de les altres dues proses mitològiques que conté: La istòria
de Leàndery Hero i Lo johí de Paris. A més del procés de transmissió,
sembla que el de redacció podria haver estat molt relacionat per diferents raons: la transmissió mateixa de què parlem, la relació temàtica
i la relació macroestructural en les Metamorfosis d'Ovidi.
Si parlem de dos agrupaments d'obres mitològiques —especialment característic el segon, ja que n'arreplegava sis de les nou totals—, en segon lloc podríem establir un apartat destinat a les proses
de la segona etapa de producció, segons la classificació cronològica
establerta per Stefano M. Cingolaní (1997 i 1998:55-84): les composicions perdudes 5 i 6, la 7, ía 8, la 9, la 10, la 11, la 12, la 13, la 14 i la
15, entre les quals apareix també la Tragèdia de Caldesa,
En tercer lloc i després de la darrera prosa de caire mitològic, Lo
johí de Paris, passem a cinc composicions de caire religiós, tres en
prosa i dues en vers: 22,23, 24, 25 i 26. Exceptuant la Istòria de Josep (3), totes les obres de temàtica religiosa del Cançoner s'agrupen
ací. De fet, aquesta agrupació temàtica és la que possibilita la transició entre la prosa i el vers, atès que aporta una coherència i canvi
menys brusc a les obres que se situen en la frontera dels dos grans
macroapartats del còdex. I a partir d'ací, aleshores, podríem establir
un quart grup, que ocuparien les composicions en vers de caire
profà: 27-43.8
8. Les composicions del darrer quadern quedarien fora d'aquesta classificació o,
si més no, com a conjunt miscel·lani, malgrat la relació entre les quatre primeres obres.
104
J. IX. MARTOS
Així, doncs, podem comprovar que el Cançoner de Maians, l'únic
cançoner d'autor conservat de Joan Roís de Corella, s'ajusta bastant a
la cronologia proposada per Cingolani. Les proses mitològiques
obrin el Cançoner, tot i que, se enmig, situen les composicions corresponents al segon moment de producció del valencià i, per últim,
apareix un darrer grup que arreplega totes les peces religioses, amb
l'excepció de la htòria de Josep. Les composicions en vers són transcrites a la fi del volum, per omplir-lo, com és habitual en els processos de còpia d'obres d'aquest caràcter. En aquest sentit és interessant
comprovar que el Còdex de Cambridge segueix aquesta mateixa tècnica, però des d'una perspectiva diferent, ja que ha estat copiat per
quaderns solts i no sobre un volum en blanc relligat prèviament:
aquest arreplega les composicions en vers al final dels quaderns o
grup de quaderns (Martos, en premsa a). Les obres en vers presenten
al capdavant les composicions religioses, que lliguen aquest grup de
composicions amb les obres en prosa des d'un criteri temàtic, ja que
enllacen amb les proses hagiogràfiques.
JOSEP LLUÍS MARTOS
APÈNDIX
Les composicions de Joan Roís de Corella s'han transmès en diferents manuscrits i, en el cas d'algunes peces religioses, també en incunables o edicions del segle xvi. Hem considerat interessant fer-ne
un llistat que donàs les referències corresponents dels testimonis que
han conservat cada peça. Diferenciem entre obres en prosa i obres en
vers, però no entre obres d'autoria i traduccions:
EL «CANÇONER DE MAIANS» (BUV MS 728)
105
OBRES EN PROSA
1. Rahonament de Thehmó e de Ulixes en lo setge de Troya davant Agamenón,
après mort de Achiles sobre les sues armes.
Còdex de Cambridge (ff 69r-74r),9 Cançoner de Maians {ff. IrAr) i Cançoner
del marques de Barbera (ff. \40f-\45r)> aquest darrer amb moltes variants importants.
2.
Plant dolorós de la reyna Ècuba rahonant la mort de Príam, la de Polícena e de
Astíanactes.
Còdex de Cambridge (ff. 76v-85r) i Cançoner de Maians (ff. 4r-8r).ia
3.
Pròlecb en la istòria dejosep, fill del gran patriarcha Jacob.
Cançoner de Maians (ff, 8r-25r) ijardineí de oraís (ff. 159r-186v). També se'n
coneix una edició feta a Valladolid el 1505.
4. La istòria de Leànder y Hero.
Cançoner de Maians (ff. 25f-34r} i JarMnet de orats {ff. I29r-13&v), tot i que
d'aquest datter manca el final per pèrdua dels ff. 141-143.
5.
La letra que honestat escriu a les dones en cartes.
Cançoner de Maians (ñ. 36v-37r)t tot i que només se'n conserva el darrer fulf
(f. 37r). En coneixem el títol per la taula.
9. Atès que preparem a hores d'ara una edició de les proses mitològiques com a
tesi doctoral, dirigida pel Dr. Rafael Alemany Ferrer, quan es tracte d'una prosa mitològica, posarem primer de tots el testimoni manuscrit a partir del qual establim l'edició. Així mateix, el títol de les composicions es correspon amb el del manuscrit base.
Respecte a l'ordenació, seguim, fonamentalment, la del Cançoner de Maians, a la qual
afegim la resta d'obres en el lloc on pertoque, normalment al final de la prosa o del
vers. Pel que fa al títol de les altres obres, utilitzem, en primer lloc, el del Còdex de
Cambridge i, sí no hí és, el del Cançoner de Maians, exceptuant-ne els casos que no hi
apareguen, que prendran bé el títol del testimoni únic, bé el del testimoni més antic i,
únicament si es produís una altra variable, ho assenyalaríem en nota a peu de pàgina10, Tenim notícia de l'existència d'un incunable, perdut a hores d'ara.
106
6.
J. IX. MARTOS
Tragèdia mhonant un cas afortunat que ah una demà li esdevench [^Tragèdia
de Caldesa].
Cançoner deMaians (ff. 37íM0r) ijardinet de orats (ff. 84r-87f).
7.
Scriu una dona, la qual ha nom Veritat, la present letra a les altres dones, mostrant elles ser més perfetes quels kàmens {.-Triomf de les dones].
Còdex de Cambridge {ff. A lr-49t;) i Cançoner de Maians (ff. 40r-45í>).
8.
Escriu lo príncep don Carles a mossèn Corella [=Debat en caries entre mossèn
Corella i el príncep de Viana].
Cançoner de Maians (ff. 45v-51r), tot i que un defs poemes intercalats apareix també formant part del Debat poètic amb el príncep de Viana conservat
en el Cançoner de Paris (ff. 176p-177r).
9.
Lamentació de Mirra, filla de Cinaras, De Narciso. Ve Pirarrtus y Tisbe.
Cançoner deMaians (ff, 51v-60o) ijardinet de orats (ff. 64r-78r), amb un salt
de foliado en aquest darrer del f. 76 al 78, amb I'afegiment en aquest darrer
de Vexordium de la Glòria d'Amor de Bernat Hug de Eocabertí com a peroratio final, probablement de mà de Narcís Gual.
10. Lamentació de Biblis.
Cançoner de Maians (ff. 61r-63s>) ijardinet de orats (ff. 78v-82v).
11.
Scriu Medea a les dones la ingratitud e desconexenca de Jàson, per dar-los
exemple de honestament viure.
Còdex de Cambridge (ff. 51r-68y) i Cançoner de Maians (ff. 64r-75r).
12.
Parlament o cvllació que après de sopar sdevench en cassa de Berenguer Mercader entre alguns hòmens de stat, de Roís de Corella.11
11. Tant en aquest cas com en Lo johí de Paris sembla que, tot i la possibilitat
d'un joc literari en què participaven més d'un autor de la València del segle xv, la redacció definitiva global era de Joan Roís de Corella per motius, principalment, d'unitat estilística.
EL «CANÇONER DE MAIANS» (BUV MS 728)
107
Còdex de Cambridge (ff. 17r-38t>) í Cançoner de Maians (ff. 75r-91r).
13.
Letra fengida que Achules scriu a Polícena en lo setge de Troya, aprés mort
Èctor.
Còdex de Cambridge (ff. 74l>-76y), Cançoner de Maians (ff, 91p-92tj) i Cançoner del marqués de Barberà (ff. 138r-140r},
14.
Lo jobí de Paris.
Cançoner de Maians (ff. 92V-100K) i Jardinet de orats (ff. 145r-155f).
15.
La lítòna de la gloriosa santa Magdalena.
Cançoner de Maians (ff. 100i>-115p}.
16. Sepultura de mossèn Francí Aguilar.
Cançoner de Maians (ff. 116r-121i>).
17.
La vida de la gloriosa santa Anna.
Cançoner de Maians (ff. 121u-129t0 i Jardinet de orats (ff. lr-llr). Sen co-,
neix també un incunable editat a València el 1485.
18.
Contínua speriència de greus mals [-Lletra consolatoria}.
Còdex de Cambridge (ff. Mr-S&r).12
19.
Vesió que veu a la porta de la senyora de Gràcia.
Es conserva únicament en un incunable de 1488, editat a València.
20.
Psalteri trelladat de latí en romanç per lo reverent mestre CoreUa.
12. Boñigas (1985: 37-42) llança la hipòtesi que es pogués tractar de la Letre de
Amor esmentada en la taula del Jardinet de orats, però desapareguda avui, la qual cosa
no deixa de ser una intuïció, atès que aquesta peça del Jardinet podria ser qualsevol de
les desaparegudes en el Cançoner de Maians o, fins i tot, una mateixa composició en els
tres manuscrits.
108
J. LL. MARTOS
Se'n conserva un incunable editat a Venècia el 1490."
21.
Lo primer del Cartoxà.
Se'n conserva un incunable, editat a València el 13 d'abril de 1496, i una
edició del segle xvi impresa a Barcelona el 16 d'octubre de 1518.
22.
Lo segon del Cartoxà.
Només se'n conserva un incunable, editat a València el 1500.
23.
La terça part del Cartoxà.
Només se'n conserva un incunable, editat a València c. 1495.
24.
Lo quart del Cartoxà,
Se n'han conservat dues edicions incunables fetes a València en un mateix
any: el 16 de febrer i el 6 de novembre de 1495," així com una edició del 24
de maig de 1513, editada a València.
OBRES E N VERS
25.
La vida de k sacratíssima verge Maria, mare de Déu, senyors nostra.
Se n'han conservat tres testimonis; el Cançoner de Maians (ff. 130r-133v) i
les edicions de Lo primer del Cartoxà (València 1496 i Barcelona 1518).
26.
Oració a la sacratíssima verge Maria, tenint son fill Déu, Jesús, en h falda devallat de la creu.
13. No obstant això, a la Biblioteca Universitària de València també es pot trobar una còpia manuscrita de 1882. Viader (Roís DE CORELLA 1928) en va fer una edició que reproduïa, en lletra gòtica, l'incunabíe de Venècia. Així, l'única edició d'aquest
text és la que van fer Joan A. López i Quíles i Vicent Ribes i Palmero (Roís DE CORELLA 1985).
14. De cap de les quatre parts del Cartoxà no s'ha fet mai una edició crítica, tot i
que ara sembla que en prepara una Curt Wittlin per a la col·lecció «Els Nostres Clàssics» de l'editorial Barcino.
EL «CANÇONER DE MAIANS» (BUV MS 72S)
109
Se'n conserven sis testimonis antics d'aquest poema: el Cançoner de Maians
(ff. 134r-135r), els dos incunables editats l'any 1495 (Valencia), l'edició de
1513 (València) de Lo quart del Cartoxà'i les dues edicions conservades de
Lo passi en cobles (Valencia 1493 i 1518).
27.
Resposta de mestre Corella ab rims estrams en labor de h verge Maria, tirant
a kjoia.
S'ha conservat únicament en l'edició de Les obres o trobes en hhors de la
verge Maria (València 1474), que va ser el primer incunable imprès a la Península Ibèrica. t5
28.
De mossèn Corella per Caldesa [=poema intitulat A Caldesa].
Còdex de Cambridge (f. i9r),~Cançoner de Maians (i35f-136r), jardinet de
orats (ff. 143i>144r) i Cançoner de París16 ({. ïldr).
29.
Descriu mossèn Corella la sepultura desa enamorada.
Cançoner de Maians (ff. 136f-137r).
30.
És vostre cor d'acer ab tan fort tempre.
Cançoner de Maians (ff. 137>-137t>).
31.
És pietat, si bé y voleu atendre.
Es tracta d'una resposta de Corella a una demanda de mossèn Fenollar,
conservades totes dues únicament en el Cançoner de Maians (ff. 137r138»').
15. S'ha considerat tradicionalment com un extret de La vida de la sacratissima
verge Maria* molts versos de la qual copia, tot i que aquesta pràctica d'aprofitament intertextual de sintagmes o imatges era més que sovintejada per Corella, Miquel i Planas,
en l'edició que en fa (Roís DE CORELLA 1913: 403405), marca amb cursiva tot el que
considera una intertextuaíitat, potser, fins i tot, amb un excés de cura en aquesta tasca,
ja que es refereix també a paraules aïllades, com ara vós o Véu o a sintagmes molt breus.
16. Es tracta del Cançoner 0 4 , segons la tradició catalana (MASSÓ I TORRENTS
1913-1914 i 1932), que es correspon amb elms. esp, 479 de la Biblíothèque Nationale
de París.
110
32.
J. LL. MARTOS
Ab los peus verts los ulls e celles negres, composició intitulada Salada de la
garsa i l'esmerk.
Cançoner deMaians (f. 138í>).
33.
D'ell mateix a Bernat del Bosch [=ltt utroque iure, gran doctor, com somie].
Cançoner de Maians (ff. 139Í--13911).
34.
Mos ulls fanquats perquè altra no mire.
Cançoner de Maians (f. 139i>).
35.
CobL que legint-k per larch diu contentament e legint-k per mitat diu descontentament, de mossèn Corelk {-De béns eplaer, tostemps abundós]."
Cançoner de Maians (f. 140r).
36.
Los qui amau preneu aquesta cendra.
Cançoner de Maians (ff. lAQr-ÍAOu).
37.
Sin lo mal temps L· serena bécanta.
Còdex de Cambridge (f. 50r), Cançoner de Maians (f. \40v) ijardinet de orats
(156v).!"
38.
Demana mossèn Corelk al senyor príncep [= composició intitulada Flors de
saber i Debat en vers amb el príncep de Viana].
Cançoner de Maians (ff. I41r-I41v) i Cançoner de París (11
ór-nir).19
17. S'hauria d'editar fent parella amb la darrera composició del Cançoner de
Maians, que és una Cobla que mossèn Fenollar tramés a mossèn Corella, que legint-la
tota diu mal e legint-la per mitat diu bé. És una mena de joc literari: Corella imitava un
tipus de composició determinada que li havia trames Fenollar prèviament.
18. Curiosament, Miquel i Planas (Roís DE CORELLA 1913) DO advertí la presencia d'aquesta composició en el Jardinet de orats i, per tant, no la va fer servir per a la
seua edició.
19. En el segon cas sembla que hi ha una contrarèpíka del príncep, però és un
poema intercalat en el Debat epistolar amb aquest mateix personatge.
EL «CANÇONER DE MAIANS» (BUV MS 728)
39.
111
Respon mossèn Corella [=Tres causes són que ib fredor de marbre].
Es tracta d'una resposta de Corella a una demanda de mossèn Fenollar,
conservades totes dues únicament en el Cançoner de Maians (ff. 141i>-142r).
40. ff. 142r-lA2v. No fon tan gran dehjuheus la temor.
Còdex de Maians (ff. 142r-142w) i Còdex de Cambridge (ff. 50í--50t).20
41. Des que perdía vós, déu de ma vida.
Còdex de Cambridge (f. 50r).
42. Deljorn que us viu d'altra gens rto-m pot plaure.
Còdex de Cambridge (í. 51V).
BIBLIOGRAFIA CITADA
BOHIGAS, Pere (1985): Sobre manuscrits i biblioteques, Barcelona, Curial Edicions
Catalanes-Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
CINGOLANI, Stefano Maria (1997): D'Aquil·les a ]esús. Reflexions sobre la cronologia de les obres de ]oan Roís de Corella, dins Lo gentil estil fa pus clara k
sentència. De literatura i cultura a la València medieval (=Anwri de l'Agrupada Borrianenca de Cultura, 8), ed. Tomàs Martínez, pàgs. 67-85.
20. Els dos manuscrits en què ens ha pervingut aquesta composició presenten,
respectivament, un problema, que ens ha de dur a triar entre dues alternatives. Mentre
que en el Còdex de Maians (ff. 142r- 142u) manca la segona cobla, en el Còdex de Cambridge (ff. 50c.-50v) les tres estrofes duen a sobre el qualificatiu d'esparsa. A més a més,
Bohigas (1985: 40) i Carbonell (Roís DE CORÉELA 1973) hi aporten diferents lectures.
El primer s'inclina per pensar que el manuscrit del Trinity College té una cobla més, o
sia, que és el mateix poema, mentre que Carbonell edita l'estrofa afegida com una cobla esparsa i deixa la composició tal com apareix en el manuscrit de la Biblioteca Universitària de València. Mirem amb millors ulls l'opció de Carbonell, sobretot pel que
fa a la coherència del poema.
112
J, LL. MARTOS
GÏNGOLANI, Stefano Maria (1998): Joan Roís de Coreüa: la importànría de dir-se
honest, València, Edicions 3 i 4.
GUTIÉRREZ DEL CAÑO, Marcelino (1913): Catalogo de los manuscritos existentes en
la Biblioteca Universitaria de Valencia, 3 vols., Valencia, Librería Maraguat.
MARTÍ, Sadurní (ed,) (1996): Cançoner del Marquès de Barbera (Biblioteca del Monestir de Montserrat, ms. 992), en Lola BADIA et al., Els cançoners catalans medievals: concordances, vol. 9, Bellaterra, Fundació «La Caíxaw-Seminari de
Filologia i Informàtica [edició en microfïtxa].
MARTÍ, Sadurní (en premsa), El Cançoner del marquès de Barberà (S1 / BM1): estudi codicològic, «Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval», 11.
MAETOS, Josep Lluís (en premsa a): El Còdex de Cambridge del Tnnity College,
R. 14.17 (X2): descripció i estudi, en Actas del Vil Congreso Internacional de h
Asociación Hispánica de Literatura Medieval (22-26 de setembre de 1997, Castelló de la Plana), Castelló de la Plana, Universitat Jaume I.
MARTOS, Josep Lluís (en premsa b): El Jardinet d'orats (BUB MS 151), el Cançoner de Maíans (BUVMS 72g) y el Còdex de Cambridge (TCC R. 14.17) a través de h obra de Roís de Coreüa, en Spanish Cancioneros, methods and materials, ed. Dorothy S. Severin, Londres, Queeo Mary and Westfield College.
MASSÓ I TORRENTS, Jaume (1913-1914): Bibliografia dels antichs poetes catalans,
«Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans», 5, pàgs. 2-276.
MASSÓ I TORRENTS, Jaume (1932): Repertori de l'antiga literatura catalana: la poesia, I, Barcelona, Editorial Alpha.
ONTALVILLE, L. ¿' (=Pasqual Boronat) (1897): Mossèn Roiçde Coreüa, ensaig critich, «Revista de Catalunya», 1, pàgs. 113-18,116-73,193-04 i 249-61.
[Roís DE CORELLA, Joan] (1913): Obres de}. Roiç de Coreüa, ed. Ramon Miquel i
Planas, Barcelona.
[Roís DE CORELLA, Joan] (1928): El Psalteri de Roiç de Corella, Sant Feliu de Guíxols, Impremta d'Octavio Viader.
Roís DE CORELLA, Joan (1984-1985): Obres de Joan Roiçde Corella, 2 vols, ed. Josep Almiñana Vallés, València, Del Cenia al Segura.
Rols DE CORELLA, Joan (1985): Psalteri, ed. J. A. López Quiles i V. Eibes i Palmero, Barcelona, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat
Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
SIRERA, Josep Lluís (1992): Diálogos de Cancionero y teatralidad, en Historias y ficciones: Coloquio sobre la literatura del siglo xv, ed, de R. Beltran, J. L. Canet i
J. L. Sirera, Valencia, Universitat de Valencia, pàgs. 351-63.
TURRÓ, Jaume (1992): EIMS. 151 de L· Biblioteca Universitària de Barcelona (Jardinet d'orats): descripció i estudi codicològic, «Boletín Bibliográfico de la Asociación Hisoáníca de Literatura Medieval», 6/1, pàgs. 1-55 [reed. com a apèn-
EL «CANÇONER DE MAIANS» (BUV MS 728)
113
dix de la introducció a Romeu LLULL, Obra completa, Barcelona, Barcino,
1996, pàgs. 261-295].
XIMENO PRESBÍTERO, Vicente (1747): Escritores delReyno de Valencia, chronohgicamente ordenados desde el año m.ccxxxviü. de la christiana conquista de la
misma ciudad, hasta el de m.dcc.xlvii, Valencia, Joseph Esteran Dolz.