GERMANOR ,;Cómo estaban?.. Si me he aventurado a empezar estos capítulos acerca de la cultura de Malgrat, nadie me ha guiado ni inducido a tal empresa; he sidoyo, el que se ha tornado tal empeno con el íïn de ver si consigo alentar a los honradosmalgratenses para que colaboren por el cngrandecimiento de su pàtria chica, y aunados todos, podamos levantar el nivel cultural de esta coquetona villa. Hago esta acfsración, porque sentiria muchísimo que alguien llegarà a imaginarse, que otra causa fuese el alicate de mis expansiones literarias. Repito pues, que únicamente el progreso intelectual de este pueblo, que tanto ansiamos todos, ha sido el eje, de mi atrevimiento, si como tal puede calificarse mi empresa, desde las columnas de «Germanor». JUAN BENIMELI A NA SIÓ Pàgina 3 Mes ha passat ja la dèria i amb els anys ha passat tot, com tot passa aquesta vida, deixant no més qu'el record... Coses m'has dit sota '1 vano que no més sabem abdos d' una fetxa quant llunyana que voldríem fos aprop. —jT'en recordes... érem joves com ocells del primer vol? [Totes llavors ens ponien i ara, no ens ponan ni un ou!., Avui ponan per els altres més ja no per tú ni jo, qu'aqueix mon amb sa fal-lera no deixa de donar torns... —Mentres parlin sota un vano com abelles i papellons, conten que sobre de terra si teixirà bell amor. EMILI PASCUAL D ; AMIGO Torre-Blanca (Bruc) 1921 L:REMEMBRANÇES Coses m'has dit sota '1 vano que no més sabem abdos d'aquelles mirades tendres d' aquell haréu perdigot, de les ballades de plaça, de les lletretes d" amor, de les dolces caramelles de les revetlles de Juliol...*] Allí fóssim altre volta abdós tendres jovensois quan teniam sobre terra a grapats les il-lussions Germanor. 19/3/1922. Pàgina 5 QUADRETS DE MARINA Fulles d* un Diçtari La mar sovintet es muda, de mansueta en furor; igual qu'ella, nostra vida avui goig, demà dolor. MARINOFIL