Universitat de València Facultat de Geografia i Història

Universitat de València
Facultat de Geografia i Història
Història i gestió del patrimoni artístic
Actual situació del Teatre El Siglo de Carlet
Alexandre Parra Ruiz
História de l’art
29 de decembre de 2014
1
ÍNDEX
Introducció
p.3
Història del bé
pp. 4-5
Descripció
p.6
Actual estat del bé
p. 7
Actuacions en el bé
pp. 8-10
Apéndix
pp. 11-13
Fotografies
pp. 14-16
Bibliografía i Webgrafia
p.17
2
TEATRE
EL
SIGLO,
CARLET
Introducció
Aquest treball pretén fer una anàlisi del Teatre del Siglo de Carlet. Per això cal fer un
repàs per la seua història, saber amb quina finalitat es construí, la seua evolució, les
modificacions que ha patit, l’actual estat del bé i els plans de futur que hi ha sobre ell.
Es tracta d’un edifici de planta rectangular situat al centre del municipi, antigament una
gran mostra de l’arquitectura romàntica de finals del segle XIX i actualment en estat
precari per la falta d'inversió i interés per mantenir-lo. A la meitat dels anys seixanta
entra en decadència, i durant els setanta fou el marc d’actuació dels artistes més
destacats del moviment de la “Nova Cançó”, i de celebració d’actes electorals per part
dels
partits
polítics
locals.
Es considera un bé històric-artístic com a patrimoni arquitectònic. Té un gran valor
històric, ja que ens permet veure com el model de teatre romàntic que s’estén per
Europa durant la segona meitat del segle XIX arriba a una xicoteta localitat valenciana,
en la qual els materials per a realitzar una obra com aquesta son pobres, però
aconsegueixen certa similitud amb altres mostres d’aquest estil arquitectònic. Més avant
veurem com el teatre cau en l’oblit en quedar-se obsolet, així com el deficient estat en el
que es troba per la falta de finançament produïda per l’actual crisi econòmica i el
desinterés
Història
en
la
inversió
pública
del
de
les
polítiques
neoliberals.
bé
El teatre que ara coneguem com El Siglo comença a construir-se en 1886 i fou inaugurat
el dos de febrer de 1889. Amb una superfície total de 838m2 se situà en un lloc molt
apropiat en l’època: al carrer Colom, prop de la plaça Major i unit a la carretera
Tavernes-Llíria. La façana comptava amb dos cossos d’arcades espaiades i un fris on
estava el rètol que separava el frontó ondulat, i als extrems dues fines pilastres
rematades amb florons. L’interior era una còpia a escala del Teatre de la Princesa en
València. Compta amb un gran pati de butaques, envoltat de dos nivells de llotges i en
conjunt amb forma de ferradura, fent que la visibilitat fos completa des de tots els
angles i l’acústica perfecta per als aproximadament 730 espectadors per als quals tenia
capacitat.
3
L’1 de gener de 1889 estava acabat, tal com indica la sol·licitud d’obertura . El 20 de
gener l’arquitecte municipal redactà un informe on es recull amb detall les
característiques de l’immoble i l’autorització d’obertura per complir les mesures de
seguretat i les possibilitats d’evacuació necessàries. Finalment el 29 de gener l’alcalde
notificà
el
permís
d’obertura.
Amb el pas del temps ha sofert algunes modificacions, de les quals no hi ha
documentació. Però sabem que als anys 20 el frontó ondulat es transformà per a
construir una cabina de projecció, canviant la finestra rodona del tercer pis rematada per
un timpà, per una finestra rectangular amb arcada i afegint uns florons còpia el col·legi
Sant Pius V de València. Amb aquest canvi l’edifici adquiria una nova funció, la de
cinema.
En 1981 es tanca per ordre governativa. En 1990 les accions seguien en mans dels veïns
però una immobiliària començà a comprar-les fins a fer-se amb la majoria. El 25 de
juny de 1992, en ple extraordinari, s’acorda la compra del Teatre El Siglo per
56.400.000 pessetes, amb vots a favor dels grups municipals UPV, PP, UV, CDS i en
contra del PSOE. Per tant, actualment el bé és propietat municipal. El teatre està
catalogat com a monument historicoartístic d’interés local amb categoria superior pel
Pla General d’Ordenació Urbana (1980), i el Pla Especial de Protecció del Barri Antic
(1982). Actualment s’ha fet una nova revisió del Pla General d’Ordenació Urbana en
què
compta
amb
la
mateixa
protecció:
“En cuanto a los bienes de relevancia local se amparan la estación de ferrocarril, la
ermita de Sant Bernat y la iglesia arciprestal de la Asunción. También se definen cuáles
son los bienes que poseen una protección integral y que son los siguientes:
1.
La
torre
2.
El
El
5.
6.
los
El
3.
4.
de
El
Actualment
es
Escolar
«Juan
troba
segellat
Siglo
Vicente
Hospital
depósitos
de
i
Carlet
Municipal
El
antiguo
antiguos
de
Mercado
Teatro
Parque
Los
Condes
és
Mora»
Municipal
agua
impossible
potable”
entrar-hi.
Descripció
Sabem per la documentació trobada que la intenció dels arquitectes era fer de El Siglo
4
una rèplica a escala del teatre de la Princesa, situat a la ciutat de València. Segueix el
model clàssic de teatre romàntic que sorgeix a Itàlia i s’estén per Europa al segle XIX,
que dóna com a resultat un teatre simètric, un pati de butaques en forma de ferradura i la
jerarquització
de
l’espai.
Per a la construcció del teatre s’utilitzaren materials pobres com el tovot, la rajola i el
canyís. En l’exterior trobem una façana formada per dos cossos horitzontal, amb arcades
en ambdós formats per arcs de mig punt – finestres dalt, portes baix – separats per un
arquitrau continu. Sobre el segon nivell d’arcades es troba un fris amb el rètol del teatre,
sobre aquest un frontó corb en arc carpanell i en el timpà una finestra amb arc de mig
punt. En els extrems de la façana trobem dues pilastres rematades amb florons.
L’interior segueix un esquema de planta en forma de ferradura. Per l'entrada accedim al
vestíbul dividit en dues parts, una que dóna a la taquilla i a les dependències del
conserge. Per l’altra part trobem el bar i l’accés al pati de butaques, les llotges i dues
escales simètriques decorades amb ceràmica valenciana que dóna accés al segon i tercer
pis.
En la planta baixa, més elevades que el pati de butaques, es troben un total de divuit
llotges perimetrals rematades amb una reixa de ferro. Prop de l’escenari trobem les
llotges proscèniques, totalment diferents de les altres. Comptaven amb una balustrada
de fusta i no de ferro, i estaven decorades com la desembocadura de l'escenari, amb
estuc policromat de roig i groc, ja que la seua funció era albergar als espectadors més
importants.
Al segon pis trobem més llotges, un total de dinou. A aquestes s’accedeix per un
corredor que també dóna al galliner i a unes escales que duen al paradís – el tercer pis - .
En conjunt el segon pis i el tercer són un cos longitudinal recte que coincideix amb les
llotges del primer pis, però sense cap mur de separació, sinó bancs continus, igual que el
galliner situat sobre el bar. El sostre és en forma de volta per a millorar l’acústica.
L’escenari té bones proporcions, forma convexa i un espai als peus per a l’apuntador.
Darrere d’aquest trobem els camerinos, i a sobre, en el segon pis, el magatzem. La
il·luminació al principi era amb làmpades de gas, encara que foren substituïdes
posteriorment
per
Actual
estat
làmpades
del
elèctriques.
bé
Actualment es troba en un estat penós per l’abandonament i la falta d'inversió. No es pot
5
accedir-hi a l’interior. Aquest estat es deu a les contínues filtracions, producte del mal
estat de la coberta, que afecten sobretot als elements de fusta (tramoia, escenari, llotges,
bancs, butaques...) i a l’ornamentació d’estuc. Les reixes de ferro han sigut arrancades i
les làmpades han caigut. Es conserven en bon estat els elements estructurals i els murs
interiors.
Existeix un avantprojecte de restauració datat en 1996 per part de la Conselleria de
Cultura, Educació i Ciència, en el qual els arquitectes que l’elaboren diuen:
“El edificio se encuentra en un estado de abandono completo, debido principalmente al
hundimiento de la cubierta que le permite la entrada de aguas pluviales, y la
degradación
por
los
agentes
atmosféricos”
Aquest projecte conserva les formes arquitectòniques característiques i la decoració de
l’època a més d’introduir millores per a adequar-lo a la legislació vigent quant a
mesures
de
seguretat.
L’exterior sí que ha estat restaurat, s’han tapat forats, s’han arreglat portes i finestres,
s’ha pintat i s’ha reparat la coberta, per tant ara ja no té goteres que debiliten
l’estructura.
En el Plà Especial de Protecció del Nucli Antic de 1982 s’inclou aquest bé com edifici
d'interés històric-artístic local, encara que la Direcció General de Patrimoni de la
Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana no el considera un bé d'interés
cultural. En l’actual Pla d’Ordenació General s’inclou dins dels béns amb protecció
integral,
així
que
tant
l’interior
Actuacions
1.
com
l’exterior
en
Rehabilitació
per
a
estan
el
convertir-lo
en
protegits.
bé
un
centre
cultural
Al febrer de 2008 es reuniren el president de Bancaixa, José Luis Olivas, i l’alcaldessa
de Carlet, María Ángeles Crespo Martínez, per a firmar un conveni d’obra social en
col·laboració per a rehabilitar el Teatre del Siglo mitjançant una aportació de 200.000
euros
per
a
convertir-lo
en
un
centre
cultural.
Així doncs la primera fase acabà en 2012 amb un cost total de 286.492,20 euros
(114.728,20€ finançats per la Diputació de València, 171.774€ per la Fundació
Bancaixa). En aquesta s’han dut a terme treballs de cimentació, estructura portant i
horitzontal i la coberta amb la finalitat de dotar a l’edifici de les condicions de seguretat,
estabilitat i salubritat. La rehabilitació projectada manté els trets compositius de
6
l’edifici,
la
seua
estructura
i
la
configuració
exterior.
Es realitzà un recalçament i un cércol perimetral per a reforçar els murs, es rehabilità la
coberta i s’executà una subestructura interior com a preparació per als treballs
posteriors.
L’actuació més important és la relacionada amb la coberta. S’ha mantingut i rehabilitat
l’estructura de la mateixa i s’ha substituït la cobertura per nous panells de fusta amb
aïllant. També s’ha reforçat l’estructura vertical, s’han substituït les llindes de les
finestres per unes noves, s’han sanejat els elements interiors en mal estat i s’han reforçat
els murs de tancament exterior. Quant a la façana s’ha picat el revestiment afectat per la
humitat, s’ha arrebossat amb morter tradicional de cal i han acabat els treballs amb
pintura.
Anteriorment a aquests treballs es realitzaren uns treballs previs que permeteren avaluar
l’estat real de l’edifici. Es dugué a terme un desenrunament complet per a poder
analitzar l’estat de l’estructura, s’enderrocaren totes les restes del fals sostre de canyís,
l’entaulat del pati de butaques i part de la grada. Així es pogué analitzar l’estat de
l’estructura vertical i horitzontal, els elements a enderrocar i reposar, els inservibles i les
possibilitats de restauració, a més de les diferents comprovacions per a conèixer el tipus
de
cimentació
existent
i
la
seua
profunditat.
2. Avantprojecte de rehabilitació del Teatre del Segle a Carlet (No s’ha dut a terme)
Aquest projecte de restauració data de juliol de 1996 i està dirigit per Julià Esteban i
Chapapria i té com a objectius la recuperació de l’espai teatral que existí i l’adaptació a
la normativa vigent en matèria d’espectacles i protecció contra incendis NBE-CPI/91
per a dotar dels avanços tècnics necessaris per a poder funcionar amb les exigències de
seguretat
actuals.
“Esta norma básica establece las condiciones que deben reunir los edificios para
proteger a sus ocupantes frente a los riesgos originados por un incendio y para prevenir
daños
a
terceros”
.
Es proposa suprimir una de les crugies del vestíbul i la substitució del mur preexistent
per un mur en forma de ferradura que tanque la caixa del teatre, fent el vestíbul i el hall
de la primera planta més amples. Després la col·locació d’una escala en forma de “U”
per a permetre arribar als distints nivells, mantenint les proporcions i les diferents
altures originals. També es respectaran les proporcions inicials en la boca de l’escena,
7
en la llotja i en la platea. En la segona planta es substituirà les plataformes on s’ubica el
paradís per un arc de ferradura, millora que no afecta l’ús de la sala i millora la idea del
teatre inicial. És necessari augmentar l’altura de la zona de l’escena per a ubicar tot el
necessari per a respondre a les necessitats actuals que un teatre necessita.
Per tant, si aquest avantprojecte es realitza, les plantes quedarien de la següent forma:
Planta
baixa
És on es troba el hall d’accés a la sala, platea i llotges, a més de dues escales amb forma
de “U” que donen accés als banys, ubicats en el soterrani i en plantes superiors. En
l’escena, on es troba tot el material i el personal del teatre, una escala condueix als
camerinos,
al
fos
de
l’orquestra
en
el
soterrani
i
a
plantes
Primera
superiors.
planta
Des de l’escala accedim al passadís de les llotges de la primera planta i continuant
accedim al hall on es troba l’ambigú. En la zona de l’escena es troben les diferents
plataformes de treball i els despatxos. Al costat d’aquests es troben els lavabos de planta
amb
Segona
accés
des
del
passadís
de
llotges.
planta
Per les escales s’accedeix al paradís, a la sala de projecció i al despatx de direcció. Els
lavabos estan en la franja de servei i tenen accés des de la sala. En la coberta de la caixa
d’escena es preveu la col·locació de la màquina de climatització necessària.
Pel que fa a l’exterior, es conserva l’emblemàtica façana principal, però es planteja una
façana lateral que insinue l’interior, reflectint les distintes àrees del teatre, vestíbul, zona
de públic i escena. S’utilitza com a recurs compositiu l’abstracció d’algun dels elements
compositius de la façana principal que ajuden a entendre l’edifici en el seu conjunt.
8
APÉNDIX
I: Sol·licitud d’obertura del Teatre del Siglo (1-1-1889)
BERNARDO CASP GARCÍA, MIGUEL BELLO PÉREZ y JOAQUIN MACHÍ
MARTÍNEZ, mayores de edad, vecinos de esta villa según las cédulas personales que
respectivamente exhiben por sí y en representación de los demás condueños del teatro
titulado del Siglo, construido en esta población en el barrio de San Roque y la calle del
Calvario, a V.I. Alcalde respetuosamente exponen: Que hallándose terminadas las obras
y en disposición de inaugurarse el mencionado teatro para lo cual es indispensable la
competente autorización con arreglo a lo prevenido en la legislación vigente sobre la
materia.
SUPLICAN a V. que teniendo por presentada la esta solicitud y como requisito previo,
se sirva dar las órdenes oportunas para que el arquitecto municipal de esta villa
reconozca el referido teatro emitiendo al efecto el competente dictamen y caso de que
reúna las condiciones reglamentarias otorgue a los que suscriben la necesaria
autorización para abrirlo al público.
Dios guarde a V. muchos años
Carlet 1º de enero de 1889
Firman: Joaquín Machí, Bernardo Casp y Miguel Bello
SR: ALCALDE CONSTITUCIONAL DE CARLET
DECRETO Pase esta exposición al arquitecto de esta municipalidad Don Antonio
Ferrer para que construido en el local del teatro a que se refiere la citada exposición
informe a esta Alcaldía lo que proceda.
ALCALDÍA CONSTITUCIONAL DE CARLET a primero de enero de mil ochocientos
ochenta y nueve el alcalde SERAFÍN HERNANDIS.
II: Informe de l’arquitecte municipal sobre el Teatre del Siglo (20-1-1889)
En vista del oficio de la Alcaldía de fecha 1º del actual significándome que me persone
en el «Teatro El Siglo» de esta villa que acaba de construirse de nueva planta y examine
detenidamente tanto a lo referente a la obra como para lo que está destinado en todos
sus detalles con arreglo a las disposiciones vigentes para acordar lo que proceda, debo
manifestar que del detenido reconocimiento practicado en sus muros, pilares, cubiertas,
escalera, etc. no encuentro nada que objetar en la construcción de que se trata y ofrece
las garantías…
9
… la capacidad de la Sala y el número de aquellas y además la renovación del aire
producida por los ventiladores y la multitud de ventanas que tiene el edificio
guarnecidas de tela metálica. El teatro se halla además completamente aislado de toda
fijación con tres fachadas en las cuales existen nueve puertas practicables que abren de
dentro afuera para dar salida al público en un momento dado, en caso de ocurrir algún
siniestro, existiendo además una escalera a cada lado con salida directa a la calle e
independientemente si se quisiera; teniendo su correspondiente vestíbulo, retretes, salón
de fumar, etc. En resumen, el edificio ofrece condiciones aceptables para el objeto a que
se destina y se halla construido con sujeción a las bases generales que determina el
Reglamento de Teatros, aunque no lo esté en todos sus detalles, no pudiendo exigirse
más tratándose de un teatro erguido en una población de tan poca importancia, por lo
tanto no veo inconveniente alguno en que se autorice su apertura para llenar los fines
que la Sociedad constructora se propone.
En cuanto debo manifestar en cumplimiento del encargo que se me ha confiado.
Dios guarde a V. muchos años
Carlet, 20 de enero 1889
Firmado: el arquitecto municipal
Antonio Ferrer Gómez
III: Autorització d’obertura del Teatre del Siglo (29-1-1889)
SR. ALCALDE PRESIDENTE DEL AYUNTAMIENTO DE LA VILLA DE CARLET
VIDENCIA. Vista la instancia que en fecha primero de los corrientes han elevado a esta
Alcaldía los vecinos de esta localidad Don Bernardo Casp García, Don Miguel Bello
Pérez y Don Joaquín Machí Martínez, que por sí y en representación de los demás
condueños del teatro titulado del Siglo, construido en esta villa en el barrio de San
Roque, calle del Calvario, exponiendo que hallándose terminadas las obras y en
disposición de inauguración, se pedían las órdenes oportunas para que el arquitecto
municipal de ésta reconozca el edificio y, caso de reunir las condiciones reglamentarias,
conceder la oportuna y necesaria autorización.
Visto el oficio dictamen de 22 de los corrientes presentado el dia de ayer en esta
dependencia por el arquitecto municipal Don Antonio Ferrer Gómez, referente a que ha
practicado un detenido… mente primordial que debe reunirse para conseguir la
autorización que se solicita.
10
Considerando que al ocuparse el arquitecto de las demás condiciones que debe contener
y reunir para que pueda prestar el servicio a que está destinado, asegura que el volumen
de aire que corresponde a cada espectador es suficiente si se tiene en cuenta la
capacidad de la sala y el número de aquéllos y su renovación producida por los
ventiladores y la multitud de ventanas que tiene el edificio, probando que tiene la
capacidad cúbica que ha de contener el local destinado a los espectadores cuando esté
cerrado, que es de tres metros cúbicos de aire por cada persona; que los palcos sólo han
de contener seis personas cada uno; que las butacas del patio deben tener 0’90 metros
de anchura; que ha de haber un paso en el centro del patio de 1’20 metros de anchura y
que en las galerías o piso alto no habrán de contener más de 120 espectadores; que tiene
una escalera a cada lado con salida suficiente directa a la calle con su correspondiente
vestíbulo, retrete y salón de fumar; que se halla el teatro aislado existiendo nueve
puertas practicables.
Considerando que inmediato al edificio hay un depósito de agua suficiente para
extinguir el fuego en caso dado. Considerando que los espectáculos y públicas
diversiones, a más del placer, proporciona el teatro, engendrando el cariño, manteniendo
vivo el ejemplo de la virtud, estimulan el ingenio e ilustran los sentidos. Considerando
que el significado de la palabra teatro es el conjunto de reglas de arte dramático,
pudiéndose tomar por el estilo o escuela de cada cual.
Esta Alcaldía en uso de sus atribuciones, de conformidad con el arquitecto de esta
población y el reglamento para la construcción y reaparición de edificios destinados a
espectáculos públicos de 27 de octubre de 1885 y Real Orden de 13 de mayo de 1882,
viene a autorizar a los solicitantes Don Bernardo Casp García, D. Miguel Bello Pérez y
D. Joaquín Machí Martínez, para que procedan a la apertura del Teatro del Siglo, con la
solemnidad que requiere el acto, participándolo a esta Alcaldía para tomar las
disposiciones necesarias, ateniéndose estrictamente en todas y cada una de las funciones
que se propongan en escena al Reglamento de policía de espectáculos de dos de agosto
de 1886, que se pondrá permanentemente al público en el sitio de la tablilla de anuncios
para conocimiento y observación del público, empresas y operarios.
Comuníquese esta providencia por oficio a los solicitantes a los efectos subsiguientes.
Así lo mandó, relacionó y firmó el señor Don Serafín Hernándis Giménez, alcalde de
Carlet a los veine y nueve días de enero de mil ochocientos ochenta y nueve.
FIRMADO: El Alcalde Serafín Hernandis. Por su mandado, Joaquín Serra, secretario.
11
FOTOGRAFIES DEL TEATRE EL SIGLO
Imatge 1: Façana original del Teatre El Siglo
Imatge 2: Façana del Teatre El Siglo abans de la rehabilitació
12
Imatge 3: Façana del Teatre el Siglo actualment
13
Imatge 4: Interior del Teatre El Siglo on es veu l’estat de la coberta abans de la
rehabilitació
Imatge 5: Interior del Teatre El Siglo on es veu l’actual coberta
14
Bibliografia
Espanya. REAL DECRETO 2177/1996, de 4 de Octubre de 1996, por el que se aprueba
la Norma Básica de Edificación "NBE-CPI/96". Boletín Oficial del Estado, octubre de
1996, núm. 261, p.5
ESTEBAN I CHAPAPRIA, J. (dir.), Avantprojecte de rehabilitació del Teatre del Siglo
a Carlet. Generalitat Valenciana. Conselleria de cultura, educació i ciencia: servei
d’arquitectura. Juliol, 1996.
TRULLENQUE PERIS, R., Història de Carlet, dues mirades diacróniques. València:
Universitat de València, 2010
Webgrafia
http://www.carlet.es/es/prensa/carlet-invierte-m-s-de-280000-euros-en-reparar-lacubierta-y-la-estructura-del-teatro-el-sigl (Consultat el 18 de decembre de 2014)
http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-cultura-bancaja-impulsarehabilitacion-teatro-siglo-carlet-valencia-convertirlo-centro-cultural20080201195310.html (Consultat el 15 de decembre de 2014)
http://www.lasprovincias.es/v/20120121/ribera-costera/carlet-inicia-rehabilitacioncentenario-20120121.html (Consultat el 18 de decembre de 2014)
https://www.youtube.com/watch?v=5glfvsqKFuQ (Consultat el 27 de decembre de
2014)
15