sala de plens - Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Montserrat Mirabent i Coll
Regidora de Cultura i Promoció
del Turisme
Aquest estiu s’han celebrat multitudinaris festivals amb les figures
del rock (Tom Waits, Lou Reed,
Bruce Springsteen, etc.). Al costat
d’aquests grans esdeveniments
musicals, permeteu que reivindiqui,
sobretot ara que hi som a les portes,
un festival com l’Altaveu, que arriba
a la vintena edició (és dels més veterans del país) sense fer tant soroll
però amb la frescor i l’esperit del
primer dia: música d’autor a dojo i
de la bona (mireu el programa que
acompanya aquest Viure).
Però no n’hi ha prou amb difondre
l’obra dels nous intèrprets. Cal
també apostar per la formació i
el suport a la creació musical per
posar a l’abast de les persones els
mitjans perquè desenvolupin el potencial creatiu i arribin a ser també
productors de continguts musicals (o
culturals en general). És un principi
bàsic de les polítiques de cohesió i
integració social i de les que busquen
aixecar el llistó de l’excel.lència del
nivell cultural. Segons els experts,
la música és l’àmbit cultural millor
preparat per avançar cap a la democratització de la cultura. Perquè gràcies a les noves tecnologies tothom
té a l’abast un univers sencer de
continguts musicals i per la revolució
que s’està produint en la pedagogia
musical, orientada a la socialització
de l’aprenentatge musical, a la pràctica en grup, a la sensibilització des
de la infància, etc.
Davant el desencís, retorna la il·lusió
Crec que Sant Boi està molt ben posicionat per ser un referent d’aquestes
polítiques. A l’Altaveu i a l’Altaveu
Frontera –autèntic planter de nous
valors–, a la nova Orquestra Ciutat de
Sant Boi, a la gran quantitat de grups
joves o a la vitalitat de la música coral, s’hi afegeix l’oferta de l’Escola
Municipal de Música i d’altres agents
locals, amb experiències pioneres de
musicoteràpia i treball amb persones discapacitades. Tenim les eines
i el capital humà necessaris per
seguir potenciant l’escena musical.
Perquè la música ha de marcar el
camí –i el ritme– per aconseguir que
la ciutadania s’incorpori i participi
creativament del fet cultural. One
babaluba!
Joan Alegret i Massafont
Regidor de Dinamització Empresarial
Malos tiempos para la lírica
Luis Pérez Gutiérrez
SALA DE PLENS
Tinent d’Alcaldia d’Educació i Civisme
Esgotats els dies de vacances
toca recuperar el fil i retornar
al dia a dia. Un dia a dia que es
presenta complicat, per variar,
amb l’incompliment per part
del govern de l’estat del mandat
estatutari. Sense els recursos
econòmics que ens pertoquen, la
qualitat de vida de les catalanes i
dels catalans se situa clarament
per sota de la mitjana espanyola.
Aquesta situació augmenta la
crispació generada per la crisi
econòmica i dispara el risc que
amplis sectors de població entrin a la zona fosca de l’exclusió
social. I això no ens ho podem
permetre, així que, si Zapatero i
el PSOE no canvien l’orientació de
la seva política, entrarem en una
dinàmica de tensió que és difícil
preveure on ens portarà.
En l’àmbit municipal és evident
que la minva dels ingressos provocada per la situació econòmica
ens obligarà a uns pressupostos
restrictius. La voluntat d’ICVEUiA és que els drets socials no
pateixin cap retallada: serveis
a les persones, educació i les
polítiques de convivència han de
mantenir l’esforç per evitar cap
marxa enrere.
No es pot amagar que ens esperen temps difícils, però nosaltres tenim el convenciment que
aquesta voluntat, la de no retallar
la despesa social, és compartida
José Luis Serrano Cabezas
Regidor
de la SGAE. Para los más necesitados, aquellos que cobran el
salario mínimo interprofesional
o menos, y por ende aquellos
que no tienen siquiera nada que
llevarse a la boca, ni un céntimo.
¿Es esto una política justa, social
y de progreso?
Criticar por criticar es injusto,
y no lo vamos a hacer. Por ello
proponemos a todos los miembros y miembras del equip@ de
gobiern@ municipal a que creen
una cuenta e inviten a todos los
cargos públicos, funcionarios
y empleados municipales que
cobren más de 3 veces el salario
mínimo interprofesional, a abonar voluntariamente el importe
Generalitat, amb el seu President al davant,
per ser la gran alternativa a la grisor, al
vigor el nou Estatut de Catalunya. Aquesta
ha de passar de les paraules als fets. “Fets,
desencant, al desprestigi, a la picabaralla,
és la data que es va acordar com a límit per
no paraules”, només era un eslogan elec-
a la poca ambició nacional, a la manca de
a la posada en marxa del nou sistema de
toral. Fets és tenir veu pròpia al Congrès
solucions socials, aportant sobiranisme,
finançament que preveu l’Estatut. Doncs
de Diputats, fets és fer-se respectar, fets
èmfasi social, honestedat, qualitat de-
bé, tal com ens té acostumats el “Gobierno
és creure’s el fet diferencial que tenim
mocràtica, obertura, respecte i confiança
amigo”, aquest compromís, tampoc es va
Catalunya i els catalans, fets és posar
que faci recuperar a Catalunya el prestigi
complir.
per davant els interessos de Catalunya als
perdut.
En una altra demostració “d’unitat” del
interessos de partit, fets és voler recuperar
Va ser el rellançament d’un partit modern,
Tripartit, el conseller Saura acorda, amb
els drets històrics del país, fets és ...
respectuós i enriquit amb el patrimoni
la vicepresidenta primera del Govern,
Per altra banda, el passat mes de juliol,
acumulat però amb la ment i localització
una pròrroga de tres mesos a l’executiu
vam celebrar el 15è Congrés de CDC, que
del nou segle. Amb el Congrés s’ha creat
central per tancar un pacte definitiu sobre
va començar amb l’informe de gestió de la
un nou motlle d’organització política, lliure,
finançament, amb la benedicció del PSC-
Direcció sortint que va rebre una aprova-
global, al servei de Catalunya, amb un líder,
PSOE i sense que ho sabés ERC, en una
ció massiva del 98% i va acabar amb una
l’Artur Mas, preparat, consistent, capaç,
clara demostració de debilitat del nostre
demostració de confiança en nosaltres
sòlid, president i indiscutit que el nostre
govern, que accepta una vegada més
mateixos i en la gent d’aquest país. En un
país reclama.
l’incompliment de l’Estatut.
moment en que Catalunya viu una gran
Convergència està a punt, retorna la
El que queda clar és que el Govern de la
incertesa, cal algú amb moral de victòria
il.lusió.
Espanya és una tómbola
amb la resta de forces polítiques
del govern municipal, de manera
que el futur immediat serà menys
complicat si som capaços de
mantenir la unitat.
Josep Maria Cervelló i Torrella
Regidor de Medi Ambient i Entorn Natural
El barómetro de la solidaridad
Muchos hemos comprobado con
alegría como en la extra de junio
percibíamos 200 euros más de
lo habitual, y hasta fin de año,
cobraremos los otros 200 euros
restantes, completando con ello
los 400 euros, que nos prometió
el Presidente Rodríguez Zapatero
a todos los que hiciesen la declaración de renta.
Nada mal; no dejan de ser algo
más de 66.000 pesetas, que tan
bien vienen en estos momentos de crisis. Solamente hay
un pequeño problema: de esta
devolución, se ha beneficiado
tanto la Duquesa de Alba, como
los más adinerados, famosos y
muchos miembros Progresistas
El 9 d’agost va fer dos anys que va entrar en
Per fi, des del govern espanyol,
s’admet que la situació de la nostra
economia viu un moment delicat
i que hi ha crisi. A més la caixa és
buida ja que el superàvit generat
aquests darrers anys per la seguretat social s’ha evaporat amb
mesures electoralistes i inútils com
la dels 400 euros. La temptació que
la crisi la paguin els de sempre deu
ser molt gran. De fet la implantació
de la llei de dependència i altres
accions socials està aturada i ja
hem sentit que les mesures correctores del déficit d’infraestructures
i d’inversions a Catalunya també
haurà d’esperar a millors temps. A
la fira de l’estat espanyol, la certesa
del retorn dels nostres impostos en
forma d’inversions socials i territorials és hores d’ara la de la tómbola.
En canvi, ara més que mai, i davant
les reestructuracions empresarials,
la possible pèrdua de milers de llocs
de treball i l’ofec de les economies
familiars, caldria tenir assegurades
més i millors polítiques socials que
garanteixin l’accés dels i les catalanes als serveis socials bàsics. Ara
més que mai, caldria un finançament
just per a Catalunya,les Illes Balears
i el País Valencià. La recent publicació de les balances fiscals ha posat al
descobert que l’estat espanyol és un
negoci suportat per la sobreexplotació fiscal de catalans, illencs i valencians. Cada punt percentual de PIB
que perdem com a conseqüència de
l’espoli fiscal ens impedeix fer front
amb garanties a l’actual crisi econòmica perquè suposa una pèrdua molt
important de riquesa i impossibilita
la creació de milers de llocs de treball. I ara més que mai, necessitem
un nou model de creixement que ens
allunyi de la dependència del sector
de la construcció i del petroli, una
economia moderna i diversificada,
que es basi en l’estímul al coneixement, l’economia productiva i que
aposti pel transport de mercaderies
per ferrocarril, la fibra òptica, les
noves tecnologies i la innovació, i
la formació dels treballadors de
sectors en crisi perquè tinguin més
facilitats de readaptar-se al mercat
laboral.
Como una tela de araña
percibido en concepto de devolución del IRPF y que el dinero
recaudado se destine a fines
sociales.
Esto sería un excelente barómetro de la solidaridad, propio de
personas de progreso y sentido
social.
Si no lo hacen, al menos que no se
rían como lo hicieron cuando un
concejal de la oposición propuso
al principio de este mandato la
reducción del 10% del salario de
todas las concejalas y concejales
de Sant Boi como gesto de austeridad presupuestaria.
Para más información,
www.ppsantboi.com
Manuel Rojas Gil
Portaveu
Poco a poco, como una tela de araña,
la Riera Can Soler, para la que se está
Nosotros, en nuestro programa elec-
se van extendiendo por Sant Boi las
elaborando un proyecto urbanístico
toral, lo decíamos muy claro: nos pre-
zonas azules de aparcamiento, creando
que los vecinos no ven con buenos
sentamos a “gestores” de la voluntad
dificultades a quien más problemas
ojos. Ambas asociaciones reclaman el
ciudadana y no a “gobernantes” que
tiene. Y es que entre las zonas azules,
derecho a decidir sobre sus barrios. Y
imponen su voluntad a los ciudadanos.
los vados, las zonas de carga y descarga
lo tienen.
Y son los ciudadanos, junto con su
y otras áreas restringidas de aparca-
Si el ciudadano quiere conseguir me-
Ayuntamiento, los que deben decidir lo
miento, en poco tiempo, los ciudadanos
joras en su entorno, no es suficiente
que quieren para sus barrios.
que no dispongan de parking propio, se
quejarse; tiene que agruparse, asistir
Apoyamos y participaremos, como
verán obligados a pagar uno de alquiler,
a las reuniones de las asociaciones
partido y como vecinos, con estas aso-
aparcar su vehículo en el extrarradio de
vecinales, participar, implicarse, apoyar
ciaciones, en las iniciativas que lleven
Sant Boi o dejar su coche.
las reivindicaciones. Es la mejor forma
a cabo para conseguir para sus barrios
La única explicación a esta medida es,
de trabajar por su barrio y hacer que se
sus reclamaciones. Lo haremos, tam-
creo yo, el afán recaudatorio. Sin duda,
oiga su voz.
bién, con todas las demás asociaciones
una buena y fácil fuente de ingresos.
La transparencia y la participación
que nos inviten. Es nuestro compromiso
La Asociación de Vecinos de Marianao
ciudadana prometidas en la pasada
y estamos al servicio del ciudadano.
se opone. También lo hace la Asociación
campaña electoral solo han sido eso,
Estamos a disposición a todos los ciu-
de Vecinos de Molí Nou-Cooperativa y,
“promesa electoral” que no se cumple,
dadanos en ciudadanos.
además, se opone a la urbanización de
como tantas otras promesas.
santboi@gmail.com.
21 | Viure Sant Boi | setembre 08
20 | Viure Sant Boi | setembre 08
Parlem de música, parlem d’Altaveu